Els conills també poden patir malalties causades per prions
Un estudi ha demostrat per primer cop que els conills no són resistents a infeccions causades per prions. Fins ara, es considerava que sí que ho eren perquè mai s'havia descrit un cas de malaltia priònica de forma natural ni experimental en conills.
Proves amb ratolins a la Unitat de Biocontenció del CReSA. Font: CReSA.
Les malalties priòniques són processos neurodegeneratius produïts per proteïnes priòniques, que afecten a éssers humans i animals durant un període d’incubació prolongat, amb caràcter transmissible i evolució clínica fatal. Per tant, la rellevància d’aquesta descoberta té implicacions per la salut pública.
Les malalties priòniques es caracteritzen per presentar dipòsits de proteïna prió amb un plegament anòmal (patològic) que desencadena neurodegeneració i mort al sistema nerviós central. En aquest estudi, s’ha reproduït in vitro aquest procés de malplegament a partir de proteïna priònica de conill, i s’ha comprovat que, efectivament, la proteïna de conill podia adoptar el plegament anòmal. A partir d’aquí aquests “prions de conill” generats en una proveta s’han inoculat en conills, i s’ha aconseguit transmetre la malaltia in vivo. Per demostrar que, efectivament, es tractava d’una malaltia priònica transmissible s’han realitzat, amb èxit, una sèrie d’experiments: tornar a inocular conills (segona inoculació), inoculació en cultius cel·lulars i inoculació en ratolins transgènics que expressen la proteïna priònica de conill enlloc de la de ratolí.
Segons el doctor Enric Vidal, investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), que ha col·laborat en la recerca: “És altament improbable que es doni una epidèmia del 'mal del conills bojos' però ara sabem que cal tenir en comte aquesta susceptibilitat alhora de formular el pinso dels conills i evitar, per exemple, que els conills destinats a consum humà mengin proteïna animal procedent de farines de carn i ossos de remugants o de la seva mateixa espècie”.
La recerca ha estat liderada pel grup del doctor Joaquin Castilla (CICbioGUNE, Pais Basc), amb participació del CReSA (UAB-IRTA), el Moredun Research Institute (Escòcia), el Centro Nacional de Biotecnología (CNB, Madrid), i de científics del Scripps Research Institute (Florida, USA) i del National Institute of Allergy and Infectious Diseases (Montana, USA).
L’estudi s’ha publicat recentment a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.