El conseller Llena diu que el primer sector de l'economia catalana és l'agroalimentari
El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, defensa el paper estratègic de l'agricultura durant la seva intervenció en el Fòrum Europa-Tribuna Barcelona, on declara que el sector agroalimentari és "el primer sector de l'economia catalana i és el que més oportunitats pot oferir per sortir de la crisi, més que el químic o l'automobilístic".
El conseller Llena durant el seu discurs. Font: Gencat.
Sota el títol “Nous temps, més agricultura. L’agroalimentació, un sector estratègic per Catalunya”, el conseller ha exposat, davant prop de 200 persones, les evidències que demostren que el futur passa per més agricultura, i ha reclamat més reconeixement per part de la indústria, la distribució i el consumidor.
El titular d'Agricultura ha defensat estratègies de concertació entre tots els elements de la cadena alimentària perquè els preus en origen que reben pagesos i ramaders siguin justos i mai no estiguin per sota dels preus de cost. La gran distribució i la indústria han d'entendre que necessiten als productors i a la indústria de la transformació, i que no pot posar en perill la seva viabilitat. En aquest sentit, ha demanat acabar amb els "abusos" en la cadena per fixar els costos de producció.
Durant la seva intervenció, el conseller ha dit que la Política Agrària Comuna (PAC) és més necessària que mai, i ha posat èmfasi en acords amb tercers països per demanar el mateix nivell d'exigència de qualitat alimentària i mediambiental.
A més d’insistir en el paper estratègic del sector, Joaquim Llena ha reclamat més atenció per al sector agroalimentari, tant per part de la ciutadania, com per part dels sectors econòmics, els governs i els mitjans de comunicació. En concret, ha demanat més “reconeixement, valoració i dedicació”.
Llena argumenta amb dades les seves conclusions
El conseller ha admès que “el futur passa necessàriament per més agricultura i hi ha moltes evidències que recolzen la necessitat de produir aliments per qüestions econòmiques i d’oportunitat de generar riquesa i ocupació”. Algunes de les evidències exposades pel conseller han estat:
- A França, Espanya o Catalunya, el sector agroalimentari és el primer sector econòmic del país. A Catalunya, la facturació supera els 18.000 milions d’euros l’any.
- Catalunya és el clúster agroalimentari més important d’Europa, i som el territori europeu amb més capacitat per generar activitat econòmica i ocupació al voltant del sector agroalimentari. A més, el sector està al capdavant en productivitat i competitivitat.
- La població del món continua creixent. El Banc Mundial preveu la incorporació de 1.040 milions de persones al mercat bàsic d’aliments i 370 milions al mercat de valor afegit. Per tant, cada vegada serem més i menjarem més i millor.
- La demanda mundial d’aliments creix un 15 per cent anual, ja sigui en fruita, carn, vi o altres productes.
- La crisi de les matèries primeres de l’any 2007 es pot tornar a repetir, ja que hi ha produccions que arriben a cobrir els increments anuals de la demanda. Per tant, cal incrementar la producció i garantir mecanismes supraestatals de reserva.
Llena qualifica d´insostenible l’actual situació
Durant la seva intervenció, el conseller ha parlat del futur, del paper estratègic del sector i dels reptes importants a entomar.
Ajustar la relació entre les diferents parts de la cadena de valor és el primer repte. Llena ha qualificat d'"insostenible” la situació dels agricultors que han de vendre per sota de cost i ha definit el fenomen actual amb el concepte de doble pressió inversa de la cadena alimentaria. És a dir, que hi ha una corrent que neix a la gran distribució i que pressiona a la baixa els preus dels aliments, i un altra corrent, amb origen a les indústries proveïdores, que pressiona els costos agraris a l’alça (energia, fertilitzants, alimentació animal...).
Segons el conseller cal “convèncer als organismes de la competència en el marc de la UE, que els productes del camp, per la seva consideració d’essencials i per les seves característiques de peribles, sotmesos a la variabilitat de les collites i a les inclemències del temps, han de tenir un tractament diferenciat”. Llena creu que “s’han de buscar mecanismes legals per lluitar contra aquests abusos; aconseguir que tota la cadena de valor sigui un conjunt d’operadors que interactuïn entre sí; que la indústria i la distribució aprenguin a tractar amb cura als productors, i que aquests últims aprenguin a dialogar amb la resta d’operadors”.
La PAC més enllà del 2013 és el segon repte en el que ha insistit Llena, que ha manifestat que la política agrària comunitària és més necessària que mai per tal d’afrontar reptes com garantir la producció d’aliments, ajudar a la reciprocitat del comerç internacional o bé produir de forma sostenible.
Finalment, el tercer repte rau en mantenir la competitivitat del sector a través de la recerca i la innovació; la cura del capital humà; la internacionalització i dotar al sector del conjunt d’infraestructures necessàries per a ser més eficients. Els instruments per fer possible la innovació han de comptar amb la concertació del sector públic, privat i fins i tot el financer.
El conseller Llena ha tancat la seva intervenció dient que “el meu compromís com a conseller i la meva obligació, és dibuixar un escenari de futur, veure entre les opcions del temps una escletxa d’oportunitat, i aconseguir que tots els operadors de la cadena tracem junts el camí a seguir”.