"Al Maresme s'han desenvolupat les millors estructures de comercialització de tot el sector"
Ferran Sabater és un enginyer agrícola que ha presidit CORMA, una cooperativa del Maresme que produeix i comercialitza plantes ornamentals arreu de l¿estat i l¿estranger, durant 6 anys i recentment ha deixat el càrrec. Cal destacar que durant aquest període, CORMA va guanyar el PITA, l¿any 2002. Parlem, doncs, amb ell sobre l¿evolució d'aquesta cooperativa i sobre les innovacions que l'han convertida en un gran referent del sector.
CORMA va néixer l'any 1980. Com heu viscut la progressiva incorporació de la tecnologia en tot aquest temps? Representa un esforç econòmic constant per la cooperativa i de profund reciclatge pels socis. Sempre hem anat incorporant tots els avanços en matèria informàtica i en telecomunicacions. En els darrers 4 anys hem invertit més d'un milió d'euros en les noves tecnologies de la informació i les comunicacions. Això ens ha permès ser més eficients i adquirir avantatges competitius dins del sector. Quins models o referències ha seguit CORMA? Pel desenvolupament dels aspectes cooperatius hem estat força autodidactes. El model societari de cooperativa no ha interferit mai en el model empresarial. En l'aspecte comercial hi havia dos grans models: l'holandès, basat en una potent subhasta (Alsmeer), i el danès que es caracteritza pel desenvolupament de les infrastructures de comunicació, distribució i transport. En línies generals, hem seguit aquest darrer model, però afegint-hi la planificació de la producció dels socis i el compromís d'aportació total de la producció a la cooperativa. L'any 2002 vau rebre el Premi a la Innovació Tecnològica Agrària pel vostre sistema logístic de distribució comercial en el sector de la planta ornamental. En què es basava concretament? En la integració informàtica i l'automatització de tot el procés logístic que afecta els diferents agents, des de l'equip comercial, tots els socis, el magatzem, els punts de venda i l'administració. Som pioners en la identificació amb codi de barres de cada planta. Això assegura una total traçabilitat i millora la gestió de la distribució, eliminant el suport paper en les operacions diàries amb els socis. Per tant, els clients s¿asseguren que rebran allò que han demanat amb un termini de lliurament cada cop més curt perquè es disposa d¿informació actualitzada.
Com veieu l'evolució del sector de les plantes ornamentals a l'Estat? Al País Valencià la producció de plantes ornamentals té una tradició de molts anys. Actualment estan emergint amb força zones com Galícia, Andalusia i Múrcia que compten amb unes bones condicions climàtiques, menys costos laborals i l¿ajuda de les administracions. I a Catalunya? A Catalunya hi ha dues zones importants de producció: Girona, amb arbres i arbusts i el Maresme, amb plantes de temporada i les que podríem anomenar "mediterrànies". Tant una com l'altra destinen una part de la seva producció als mercats exteriors. Al Maresme s'han desenvolupat les millors estructures de comercialització de tot el sector. Això ens ha de fer mirar el futur amb confiança i continuar apostant per la potenciació d'aquestes estructures per dotar-les de la capacitat i dimensió necessàries per competir en un mercat cada dia més estructurat. Quines estratègies o plans d'expansió seguirà CORMA? Apostarem pels mercats d'exportació sense abandonar el mercat interior, seguint un model de creixement basat en la incorporació de nous socis que aportin un major volum de producció de qualitat a la cooperativa. No descartem establir aliances o altres fórmules que ens permetin obtenir un creixement més ràpid i la necessària dimensió per competir en un mercat cada dia més globalitzat.
Quines són les principals mancances que heu detectat en el sector? La producció agrícola està massa supeditada a les inclemències meteorològiques i climàtiques. No comptem amb una bona línia d'assegurances com les que tenen altres sectors. S'està treballant perquè les produccions de planta ornamental tant sota hivernacle com a l'exterior puguin ser assegurades per Agroseguro contra certs riscos fins ara exclosos de cobertura. Una altra mancança és l¿escassa definició de les característiques que han de reunir els hivernacles i altres estructures de protecció dels cultius per tal d'arribar a una homologació que ofereixi seguretat i garanties al productor en el moment de decidir-se pel model d'hivernacle a instal·lar. Quines mesures creieu que asseguraran al col·lectiu una bona perspectiva de futur? Necessitem personal qualificat i costa trobar-lo. La comarca no disposa de cap centre de formació agrària i es justificaria una oferta formativa de qualitat adaptada a les necessitats del sector, tant a nivell de formació inicial com per reciclatge i formació continuada. A més, cal impulsar tota acció encaminada a la concentració de la oferta i a la promoció del sector de la planta ornamental del Maresme als mercats exteriors principalment. Finalment, la creació d'una denominació d'origen o Marca que distingeixi la planta de la comarca hauria d'anar precedida de la redacció d'unes normes de qualitat per les plantes que actualment no existeixen.
¿Som pioners en la identificació amb codi de barres de cada planta¿
Com veieu l'evolució del sector de les plantes ornamentals a l'Estat? Al País Valencià la producció de plantes ornamentals té una tradició de molts anys. Actualment estan emergint amb força zones com Galícia, Andalusia i Múrcia que compten amb unes bones condicions climàtiques, menys costos laborals i l¿ajuda de les administracions. I a Catalunya? A Catalunya hi ha dues zones importants de producció: Girona, amb arbres i arbusts i el Maresme, amb plantes de temporada i les que podríem anomenar "mediterrànies". Tant una com l'altra destinen una part de la seva producció als mercats exteriors. Al Maresme s'han desenvolupat les millors estructures de comercialització de tot el sector. Això ens ha de fer mirar el futur amb confiança i continuar apostant per la potenciació d'aquestes estructures per dotar-les de la capacitat i dimensió necessàries per competir en un mercat cada dia més estructurat. Quines estratègies o plans d'expansió seguirà CORMA? Apostarem pels mercats d'exportació sense abandonar el mercat interior, seguint un model de creixement basat en la incorporació de nous socis que aportin un major volum de producció de qualitat a la cooperativa. No descartem establir aliances o altres fórmules que ens permetin obtenir un creixement més ràpid i la necessària dimensió per competir en un mercat cada dia més globalitzat.
¿Necessitem personal qualificat i costa trobar-lo¿
Quines són les principals mancances que heu detectat en el sector? La producció agrícola està massa supeditada a les inclemències meteorològiques i climàtiques. No comptem amb una bona línia d'assegurances com les que tenen altres sectors. S'està treballant perquè les produccions de planta ornamental tant sota hivernacle com a l'exterior puguin ser assegurades per Agroseguro contra certs riscos fins ara exclosos de cobertura. Una altra mancança és l¿escassa definició de les característiques que han de reunir els hivernacles i altres estructures de protecció dels cultius per tal d'arribar a una homologació que ofereixi seguretat i garanties al productor en el moment de decidir-se pel model d'hivernacle a instal·lar. Quines mesures creieu que asseguraran al col·lectiu una bona perspectiva de futur? Necessitem personal qualificat i costa trobar-lo. La comarca no disposa de cap centre de formació agrària i es justificaria una oferta formativa de qualitat adaptada a les necessitats del sector, tant a nivell de formació inicial com per reciclatge i formació continuada. A més, cal impulsar tota acció encaminada a la concentració de la oferta i a la promoció del sector de la planta ornamental del Maresme als mercats exteriors principalment. Finalment, la creació d'una denominació d'origen o Marca que distingeixi la planta de la comarca hauria d'anar precedida de la redacció d'unes normes de qualitat per les plantes que actualment no existeixen.