Micosphaerella graminicola és l'estat perfecte del fong conegut tècnicament com Septoria tritici i provoca en el blat la septoriosi. Els danys que causa en els blats de Catalunya són, juntament amb els de la Cendrosa (Blumeria graminis f.sp.tritici) els que comporten les pèrdues més elevades, igualment al que passa a la resta del món on es conrea blat.
Font: ARS
Segons l'opinió d'en Jaume Almacellas Gort, responsable de les Agrupacions de Defensa Vegetal de la Unitat de Sanitat Vegetal a Lleida, "els estudis duts terme per a la seqüenciació del genoma de l'espècie patògena M. graminicola esmentats en el següent article, poden suposar un pas endavant en el control de la septoriosi". "Aquestes investigacions permetran conèixer els gens i els mecanismes que generen la seva capacitat patogènica, és a dir, d'afecten al conreu del blat i, per tant, es podran desenvolupar estratègies més idònies per evitar la seva acció, normalment basades en l'ús de la resistència de les varietats comercials" comenta Almacellas. Aquest fet pot comportar a llarg termini un estalvi molt important en l'ús de fungicides i el conseqüent impacte beneficiós en els costos de producció, així com un molt beneficiós impacte mediambiental. A continuació, reproduïm íntegrament un article publicat per l'Agricultural Research Service del Departament d'Agricultura dels Estats Units, on s'explica, de forma general, en què consisteixen aquestes investigacions sobre el genoma de la septoriosi.
Es tria el patògen principal del blat per seqüenciar-ne el genoma
Per Don Comis Científics del Servei d'Investigació Agrícola (ARS) i un col·laborador dels Països Baixos encapçalen un projecte per seqüenciar el genoma d'un patogen clau del blat. El Joint Genome Institute ha escollit Mycosphaerella graminicola ¿ un dels cinc patogens més importants del blat ¿ per seqüenciar el seu genoma. Stephen Goodwin, un patòleg de plantes de l'ARS, i Gerrit Kema, un patòleg de plantes del centre Investigació Internacional de Plantes en Wageningen, els Països Baixos, encapçalen el projecte per seqüenciar el genoma de M. graminicola. Goodwin treballa en la Unitat d'Investigació de la Producció de Collites i Control de Plagues mantinguda per l'ARS en West Lafayette, Indiana. M. graminicola causa grans danys majors al blat d'arreu del món i costa als productors nord-americans de blat 275 milions de dòlars per any en pèrdues de rendiments. Els costos de ruixar fungicides per a combatre M. graminicola a Europa són més de 800 milions de dòlars per any. Si no es tracta, el fong causa lesions nombroses en les fulles del blat que interfereixen amb el creixement de la planta i la formulació del gra. M. graminicola pertany a la família de fongs que causen malalties semblants de taques en les fulles a plàtans, cítrics, maduixes, collites de cereals i moltes altres plantes. Alguns d'aquests fongs ¿ però no M. graminicola ¿ produeixen toxines que augmenten la seva capacitat d'infectar plantes. L'efecte d'aquestes toxines en la gent i animals no és conegut. L'espècie que ataca els plàtans causa despeses mundials de 2.500 milions de dòlars cada any en tractaments amb fungicides. Seqüenciar els gens del M. graminicola pot ajudar als investigadors a comprendre com el fong infecta les collites. Aquesta informació hauria d'ajudar a controlar el fong i espècies relacionades. Goodwin i Kema han establert els fonaments per a seqüenciar el genoma mitjançant un mapa genètic amb més de 300 marcadors de gens. L'equip i la perícia de l'Institut Mixt del Genoma permetran la seqüència eficaç del genoma sencer, el qual probablement conté uns 15.000 gens, per al proper estiu.
