El DAR referma l'aposta pel nou model de gestió de la fertilització agrària
Des del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, a través del Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya, es referma l'aposta pel "nou model de gestió de la fertilització, iniciat l'any 2004, i que passa per la necessitat de reciclar les dejeccions ramaderes aplicant criteris agronòmics i normatius de fertilització, vetllant per la preservació del sòl; establint controls; i assessorant i participant en la gestió".
Moment de la compareixença. Font: DAR.
El president de GESFER, Salvador Puig, i el director del Centre Integral de Residus Orgànics (GIRO), Xavier Flotats, han comparegut davant la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament de Catalunya, per a informar sobre la gestió de les dejeccions ramaderes i el tractament de reducció i eliminació de nitrogen.
Puig va remarcar que GESFER constitueix, juntament amb GIRO, "una peça clau per a fer front als reptes de futur del sector ramader català", uns reptes de futur que en l'àmbit de la gestió de les dejeccions ramaderes passa, entre altres, per continuar reduint l'entrada de nitrogen al sistema agrari català així com les emissions de GEH del sector ramader; optimitzar la fertilització agrària arreu de Catalunya i per a tots els conreus; fomentar la utilització majoritària de dietes de reducció d'excreció de nitrogen en el sector porcí; modernitzar els sistemes de transport i aplicació; potenciar estructures de gestió conjunta; augmentar les infraestructures de tractament; i també per la internalització dels costos de les dejeccions ramaderes, i per l'adaptació del sector a la nova normativa.
El DAR va posar en marxa l'any 2007 una xarxa de plans per la millora de la fertilització agrària, primer a les comarques gironines, després a una part de la Catalunya Central, també a Osona, i al Baix Ebre i Montsià; i enguany s'endega el pla al Vallès Occidental i Oriental, presentat aquesta mateixa setmana. Amb la xarxa de plans, el DAR vol avançar en la millora de la fertilització agrària a Catalunya, per tal d'optimitzar les dosificacions d'adob a les terres i evitar impactes negatius a les aigües. Els plans s'adrecen als agricultors de les zones implicades per tal de proporcionar informació i un seguit de pautes que els permetin optimitzar l'adobatge dels conreus. Es tracta, en definitiva, de "generar i implementar pautes per a una millor fertilització per assolir el pla d'adobatge òptim" per tal de contribuir a maximitzar les produccions i la qualitat, a l'optimització econòmica de la producció agrícola, i a la protecció i valorització de recursos; i constitueix, per tant, "una millora tant agronòmica, com econòmica i ambiental".
Objectius en la gestió de les dejeccions ramaderes
Les principals dificultats en la gestió de les dejeccions ramaderes se centren en l'especialització de la ramaderia cada vegada més desvinculada de la terra; la dificultat de maneig de les dejeccions ramaderes com a fertilitzants; els costos de la gestió de difícil internalització; la manca de coneixements per gestionar adequadament; i el dèficit organitzatiu en la gestió de les dejeccions ramaderes.
El president de GESFER també es va referir, entre altres, al Pla de foment de la biodigestió de purins, als ajuts per al foment de la biodigestió, i al Llibre de gestió de dejeccions ramaderes i fertilitzants nitrogenats.
Cal tenir en compte que el sector ramader representa el 61% de la Producció Final Agrària de Catalunya i, malgrat la disminució del nombre de granges, el cens global d'animals es manté, la qual cosa fa necessari una millor organització de la gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes. En aquest sentit, Puig va voler constatar que "s'ha millorat en els darrers anys però encara resta molt a fer, sobretot en les zones de Catalunya amb major densitat ramadera".