L'IRTA estudia la coexistència de conreus transgènics i convencionals
Investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) han presentat els resultats i previsions dels darrers estudis sobre el blat de moro, que duen a terme al centre Mas Badia. Una d'aquestes investigacions estudia les condicions que s'han de donar a l'entorn per fer possible la coexistència del conreu de blat de moro Bt11 i panís convencional, sense risc de pol·linització entre ambdues varietats.
Foto: Meritxell Arjalaguer
La presentació, davant d'agricultors i periodistes, va tenir lloc a la jornada tècnica organitzada, en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT), per la Direcció General de Producció, Innovació i Indústries Agràries del DARP i l'IRTA a les instal·lacions que la Fundació Mas Badia té la Tallada d'Empordà. Al llarg de la jornada, els assistents van poder visitar els camps d'assaig. En la seva intervenció, Enric Melé, del Departament de Genètica Vegetal de l'IRTA, va presentar els resultats obtinguts fins ara de l'Estudi del flux genètic i coexistència entre blat de moro transgènic i varietats no modificades genèticament, així com les previsions de resultats fins al final de la investigació, que es preveu per l'estiu de 2005. Segons Melé, l'objectiu d'aquest estudi és "aportar dades objectives que serveixin de base per regular la coexistència" de varietats OGM i convencionals sense que es produeixi pol·linització entre elles. Això és important pel fet que la UE obliga a etiquetar com a OGM tot cultiu que tingui un contingut de transgènic superior al 0,9%, i es vol garantir la llibertat del pagès d'escollir quin conreu vol produir sense risc de mescla de varietats. En aquest estudi es duen a terme dos assaigs en camps de conreu reals, amb la col·laboració dels agricultors, en els que s'ha plantat un espai de blat de moro transgènic junt amb una varietat convencional. Un dels factors que s'han tingut més en compte és la presència i comportament del vent, que resulta determinant en la pol·linització creuada. Segons els investigadors, "els resultats obtinguts fins ara posen de manifest que el flux detectat decreix ràpidament en els primers metres al voltant del camp transgènic, de manera que, en la direcció a favor del vent, a 10 metres de distància, el valor mig de les mostres preses fou inferior al 0,9%". Els resultats finals de l'estudi han de servir, segons Joaquima Messeguer, una de les integrants del grup de recerca, per redactar les normes que els agricultors hauran de complir en la seva zona de conreu per garantir la coexistència d'ambdós tipus de conreu. El comportament dels OGM per al control del barrinador A la mateixa jornada tècnica també es van presentar les conclusions de dos estudis, un sobre la eficàcia del blat de moro Bt11 per al control del barrinador i el seu impacte a la fauna, i un altre sobre el comportament agronòmic i productiu de panís transgènic. Pel que fa al primer estudi, Félix Ortego, del Departament de Biologia de Plantes del CSIC, va senyalar que s'ha constatat que, amb el temps, va augmentant la resistència del barrinador a la protecció del panís OGM i que l'estratègia a seguir és allargar tant com es pugui el període d'eficàcia d'aquesta protecció. En el segon dels estudis, investigadors del Departament de Conreus Extensius de l'IRTA, han comparat durant dos anys el comportament de blat de moro transgènic amb el del seu equivalent isogènic (varietat convencional) en condicions de cultiu similars. Segons Joan Serra, integrant del grup de recerca, es constata que, en condicions normals, les varietats de blat de moro transgènic donen només una mica més de producció que les isogèniques. En canvi, en cas d'atac de barrinador, l'OGM dóna una millor protecció a la planta.