Entrevista a German Ordóñez, director tècnic del Centre de Sanitat Avícola de Catalunya
Què és la influença aviària altament patògena?
És una malaltia vírica aguda molt contagiosa que pot suposar una greu amenaça per l¿avicultura. Afecta a tot tipus d'aus, encara que les aus silvestres, especialment les aquàtiques, actuen com a reservoris. S'han descrit dos subtipus del virus que la provoca l'H5 i l'H7. Pot afectar les persones, és a dir, pot convertir-se en una zoonosi transmisible? Pot afectar altres espècies animals?
Els virus del gènere Influenzavirus afecten a diferents espècies animals i, fins avui, els virus que afecten a cadascuna d'elles no són patògens per a les altres. És a dir, els virus d'influença porcina no afecten als de les aus ni a l'inversa. No obstant això, s'ha descrit que un virus no específic d'una espècie pot infectar-la sense produir-li la malaltia, convertint aquests l'individu infectat en portador asimptomàtic d'aquests virus.
Tenim constància de la capacitat mutagènica dels virus, sigui quina sigui l'espècie diana. No obstant, no tenim notícia que la recombinació entre virus específics de diferents espècies animals siguin causants d'infeccions. Com es pot diagnosticar i amb quines altres malalties es pot confondre?
El virus d'influença aviària es localitza principalment en l'aparell respiratori i dóna la simptomatología típica a l'afecció d'aquest aparell: disnea, raneres i mort per asfíxia. També hi ha una infecció sistèmica com a conseqüència d'una virèmia, el què dóna lloc a lesions en les tonsil·les, el proventricle, etc.
En els primers estadis de la malaltia, la influença aviària pot confondre's amb la laringotraqueïtis infecciosa per la simptomatologia respiratòria. Però la mortalitat d'aquesta darrera no arriba, ni de bon tros, a la produïda pels virus d'alta patogenicitat d'influença.
També és convenient fer un diagnòstic diferencial contra la malaltia de Newcastle velogènica quan cursa amb virèmia sistèmica amb alta mortalitat. És suficient la detecció d'anticossos per a la determinació de la malaltia, o bé també és necessari l'aïllament del virus?
L'aïllament víric és el mètode oficial per al diagnòstic d'influença. No obstant això, aquest mètode no és possible realitzar-lo en un període de temps curt pel què actualment s'utilitzen mètodes moleculars (PCR) que permeten fer un diagnòstic presumptiu de la presència de virus en animals malalts en 24 hores. Aquest fet afavoreix les actuacions urgents per evitar la disseminació de la malaltia mentre es realitza la confirmació oficial.
Els animals infectats amb el virus d'influença presenten un increment del títol d'anticossos, però aquest fet només es pot detectar a partir dels 7 dies de la infecció, essent difícil el control dels animals que han tingut un contacte recent amb virus. L'anàlisi serològica, però, permet la detecció de virus de baixa patogenicitat que no són fàcils de diagnosticar per la simptomatologia. En quins punts creu que pot haver fallat la bioseguretat de les granges holandeses?
Tot sembla indicar que l'entrada de virus a Holanda ha estat a través d'aus silvestres aquàtiques. A partir d'aquest punt poden existir moltes vies d'entrada a les granges ja que és un virus molt difusible per via aerògena. Hi ha la possibilitat de controlar la malaltia? Es pot fer mitjançant vacunació?
La qüestió realment no és com controlar la malaltia mitjançant vacunació i les implicacions que aquest fet pot tenir, sinó que la Unió Europea va establir fa uns anys una normativa legal, Directriu 92/40/CEE, que estableix l'eradicació d'influença aviària (IA) davant brots d'aquesta malaltia. Les pautes que estableix per a poder mantenir un país lliure d'aquesta malaltia són: un diagnòstic correcte i l'eliminació dels lots d'animals diagnosticats positius, el què suposa avantatges sanitaris i econòmics. Per a què serveixen els animals sentinelles?
Les aus sentinelles s'utilitzen en les granges en les quals s'ha produït un brot. Després de sacrificar els animals i de desinfectar la granja i abans d'entrar animals nous, les aus sentinelles s'allotgen en les naus per a comprovar l'eliminació del virus. Són animals controlats que romanen en exposició durant el temps d'incubació de la malaltia, que per influença és de 10 a 21 dies.
També s'utilitzen aus sentinella a Itàlia on hi ha zones en les que es vacunen les aus i, com que la vacunació no sempre ha donat resultats satisfactoris, cal comprovar si el virus segueix circulant o no. Quines possibilitats reals de contagi tenim davant d'un brot d'IA en un estat europeu?
Si quan es detecta un brot en un país proper les granges es mantenen en guàrdia i apliquen totes les mesures de bioseguretat és molt probable que romanguin al marge de la infecció, però cal pensar que qualsevol vector, viu o físic, pot vehicular el virus.
És difícil quantificar el risc d'una infecció provinent d'un altre país, ara bé, hem estat convivint durant molts anys amb un país veí (Itàlia) declarat positiu a IA i, fins ara, no hi ha hagut problemes. Quina classe de precaucions haurien de prendre's en les granges espanyoles davant la sospita d'un brot de IA?
Si tenim la mala fortuna que es declara un brot amb simptomatologia i mortalitat sospitosa d'IA, el primer que cal fer és avisar els òrgans competents per a confirmar la malaltia i prendre les mesures oportunes per a la contenció de la mateixa, és a dir, sacrificar la partida infectada.
Les oficines comarcals del DARP estan al dia de com actuar i de com fer-ho amb la màxima celeritat Quan emergeix el subtipus H5N2, d'alta patogenicitat, s'investiga sobre els altres serotipus? Existeix alguna possibilitat de reglamentar el control dels subtipus de baixa patogenicitat?
La normativa europea vigent només reconeix els subtipus H5 i H7 com a patògens, però a la vista dels resultats obtinguts a Itàlia, on s'ha comprovat que altres subtipus classificats com a poc patògens han mutat a altament patògens, la Comissió Europea està estudiant la possibilitat d'incloure'ls en la directriu 92/40/CEE.
És una malaltia vírica aguda molt contagiosa que pot suposar una greu amenaça per l¿avicultura. Afecta a tot tipus d'aus, encara que les aus silvestres, especialment les aquàtiques, actuen com a reservoris. S'han descrit dos subtipus del virus que la provoca l'H5 i l'H7. Pot afectar les persones, és a dir, pot convertir-se en una zoonosi transmisible? Pot afectar altres espècies animals?
Els virus del gènere Influenzavirus afecten a diferents espècies animals i, fins avui, els virus que afecten a cadascuna d'elles no són patògens per a les altres. És a dir, els virus d'influença porcina no afecten als de les aus ni a l'inversa. No obstant això, s'ha descrit que un virus no específic d'una espècie pot infectar-la sense produir-li la malaltia, convertint aquests l'individu infectat en portador asimptomàtic d'aquests virus.
Tenim constància de la capacitat mutagènica dels virus, sigui quina sigui l'espècie diana. No obstant, no tenim notícia que la recombinació entre virus específics de diferents espècies animals siguin causants d'infeccions. Com es pot diagnosticar i amb quines altres malalties es pot confondre?
El virus d'influença aviària es localitza principalment en l'aparell respiratori i dóna la simptomatología típica a l'afecció d'aquest aparell: disnea, raneres i mort per asfíxia. També hi ha una infecció sistèmica com a conseqüència d'una virèmia, el què dóna lloc a lesions en les tonsil·les, el proventricle, etc.
En els primers estadis de la malaltia, la influença aviària pot confondre's amb la laringotraqueïtis infecciosa per la simptomatologia respiratòria. Però la mortalitat d'aquesta darrera no arriba, ni de bon tros, a la produïda pels virus d'alta patogenicitat d'influença.
També és convenient fer un diagnòstic diferencial contra la malaltia de Newcastle velogènica quan cursa amb virèmia sistèmica amb alta mortalitat. És suficient la detecció d'anticossos per a la determinació de la malaltia, o bé també és necessari l'aïllament del virus?
L'aïllament víric és el mètode oficial per al diagnòstic d'influença. No obstant això, aquest mètode no és possible realitzar-lo en un període de temps curt pel què actualment s'utilitzen mètodes moleculars (PCR) que permeten fer un diagnòstic presumptiu de la presència de virus en animals malalts en 24 hores. Aquest fet afavoreix les actuacions urgents per evitar la disseminació de la malaltia mentre es realitza la confirmació oficial.
Els animals infectats amb el virus d'influença presenten un increment del títol d'anticossos, però aquest fet només es pot detectar a partir dels 7 dies de la infecció, essent difícil el control dels animals que han tingut un contacte recent amb virus. L'anàlisi serològica, però, permet la detecció de virus de baixa patogenicitat que no són fàcils de diagnosticar per la simptomatologia. En quins punts creu que pot haver fallat la bioseguretat de les granges holandeses?
Tot sembla indicar que l'entrada de virus a Holanda ha estat a través d'aus silvestres aquàtiques. A partir d'aquest punt poden existir moltes vies d'entrada a les granges ja que és un virus molt difusible per via aerògena. Hi ha la possibilitat de controlar la malaltia? Es pot fer mitjançant vacunació?
La qüestió realment no és com controlar la malaltia mitjançant vacunació i les implicacions que aquest fet pot tenir, sinó que la Unió Europea va establir fa uns anys una normativa legal, Directriu 92/40/CEE, que estableix l'eradicació d'influença aviària (IA) davant brots d'aquesta malaltia. Les pautes que estableix per a poder mantenir un país lliure d'aquesta malaltia són: un diagnòstic correcte i l'eliminació dels lots d'animals diagnosticats positius, el què suposa avantatges sanitaris i econòmics. Per a què serveixen els animals sentinelles?
Les aus sentinelles s'utilitzen en les granges en les quals s'ha produït un brot. Després de sacrificar els animals i de desinfectar la granja i abans d'entrar animals nous, les aus sentinelles s'allotgen en les naus per a comprovar l'eliminació del virus. Són animals controlats que romanen en exposició durant el temps d'incubació de la malaltia, que per influença és de 10 a 21 dies.
També s'utilitzen aus sentinella a Itàlia on hi ha zones en les que es vacunen les aus i, com que la vacunació no sempre ha donat resultats satisfactoris, cal comprovar si el virus segueix circulant o no. Quines possibilitats reals de contagi tenim davant d'un brot d'IA en un estat europeu?
Si quan es detecta un brot en un país proper les granges es mantenen en guàrdia i apliquen totes les mesures de bioseguretat és molt probable que romanguin al marge de la infecció, però cal pensar que qualsevol vector, viu o físic, pot vehicular el virus.
És difícil quantificar el risc d'una infecció provinent d'un altre país, ara bé, hem estat convivint durant molts anys amb un país veí (Itàlia) declarat positiu a IA i, fins ara, no hi ha hagut problemes. Quina classe de precaucions haurien de prendre's en les granges espanyoles davant la sospita d'un brot de IA?
Si tenim la mala fortuna que es declara un brot amb simptomatologia i mortalitat sospitosa d'IA, el primer que cal fer és avisar els òrgans competents per a confirmar la malaltia i prendre les mesures oportunes per a la contenció de la mateixa, és a dir, sacrificar la partida infectada.
Les oficines comarcals del DARP estan al dia de com actuar i de com fer-ho amb la màxima celeritat Quan emergeix el subtipus H5N2, d'alta patogenicitat, s'investiga sobre els altres serotipus? Existeix alguna possibilitat de reglamentar el control dels subtipus de baixa patogenicitat?
La normativa europea vigent només reconeix els subtipus H5 i H7 com a patògens, però a la vista dels resultats obtinguts a Itàlia, on s'ha comprovat que altres subtipus classificats com a poc patògens han mutat a altament patògens, la Comissió Europea està estudiant la possibilitat d'incloure'ls en la directriu 92/40/CEE.