Preguntes i respostes sobre la malaltia de Newcastle
RuralCat us ofereix l¿entrevista amb Germán Ordóñez, director tècnic del Centre de Sanitat Avícola de Catalunya (CESAC), sobre la Malaltia de Newcastle. Aquesta malaltia de declaració obligatòria afecta a l¿aviram (domèstic i salvatge) però no a les persones. Està causada per un virus i per la seva simptomatologia pot confondre¿s amb la influença aviària i el còlera aviar. Per controlar-la i evitar-ne la propagació és molt important l¿avís immediat a les autoritats de sanitat animal.
Germán Ordóñez, director tècnic del Centre de Sanitat Avícola de Catalunya (CESAC), respon a una sèrie de qüestions sobre la malaltia de Newcastle.
Què és la malaltia de Newcastle i quins animals pot afectar? La malaltia de Newcastle és una malaltia que produeix grans pèrdues a les explotacions avícoles, és de declaració obligatòria i pot afectar a moltes aus domèstiques i salvatges. Està produïda per un virus del grup anomenat paramixovirus 1. De patogenicitat alta només ho són algunes soques d'aquest virus. I encara, només algunes d'aquestes són les dites velogèniques (de veloç) que fan que la malaltia cursi molt ràpidament. Com es caracteritza? Els símptomes més rellevants són els nerviosos i els respiratoris i sempre acaba amb la mort de l'animal. El període d'incubació, és a dir, el temps que passa des que l'animal és infectat pel virus fins que apareixen els primers símptomes, va de 4 a 6 dies. En cas que el virus sigui una soca velogènica, els animals es moren a les 24 hores d'iniciar els símptomes. És transmissible a les persones? No ho és. De manera accidental pot produir conjuntivitis, però en condicions de treball normals no afecta de cap manera. Amb quines malalties es pot confondre? El diagnòstic diferencial dependrà de la soca de virus que produeixi la malaltia. Amb soques velogèniques (amb un 100% de mortalitat), davant les quals no hi ha temps de que es presentin símptomes en els animals cal diferenciar-la de la influença aviària i del cólera aviar. Quan hi ha símptomes respiratoris pot confondre's amb la laringotraqueïtis, la verola o micoplasmosi i la bronquitis aviària. Quines similituds i diferències té amb la influença aviària altament patògena? Totes dues malalties es difonen molt fàcilment i provoquen alta mortalitat a les granges. A més totes dues són de declaració obligatòria, és a dir, que s'ha de notificar la seva aparició a l'autoritat competent, en el nostre cas, al servei de sanitat animal del DARP. La seva diferència radica bàsicament en els mètodes de control que cal emprat per a combatre-les. Davant influença aviària no se sol vacunar, la lluita sempre es basa en el sacrifici sanitari dels animals ubicats dins d'un cert radi del focus on s'ha confirmat la presència de virus. Perquè és de declaració obligatòria? Perquè es considera que Espanya actualment n'està lliure d'ambdues i, si per qualsevol mal atzar, en quedéssim afectats les pèrdues econòmiques serien devastadores, recordem els alts índexs de difusibilitat i mortalitat amb els què cursen. Per tant, davant l'aparició de qualsevol indici d'elles cal avisar a l'administració per a què actui. Quins mètodes de control hi ha establerts per la malaltia de Newcastle? Si la malaltia no està instal·lada es vacunen els reproductors. Actualment a tot l'Estat espanyol es vacunen tots els reproductors i ponedores. Si s'ha diagnosticat la malaltia s'han de sacrificar tots els animals d'una determinada àrea al voltant del brot, la qual es rodejarà d'un anell en el què es vacunen tots els animals. Tot aquest procediment està descrit al reial decret 1988/93 Però vull recalcar que per combatre la malaltia és molt important la col·laboració del sector amb l'Administració i l'avís immediat a l'autoritat competent. I a nivell de l'Estat espanyol, l'hem patit alguna vegada aquesta malaltia? Se'n fa seguiment epidemiològic? Sí, l'any 1990 es va presentar un brot que va ser esporàdic i es va controlar ràpidament sense que hi haguessin conseqüències. A Catalunya, el CESAC és qui porta a terme el seguiment i el diagnòstic d'aquesta i la resta de malalties infeccioses que afecten les aus. Per garantir que la cabana d'aus està lliure de Newcastle pren mostres de sang (controls serològics) en alguns animals per determinar el nivell d'anticossos contra el virus de Newcastle present en sang. Actualment el CESAC té establert un pla de presa de mostres per Catalunya i Aragó segons l'estat productiu dels animals. Es fa un control cada dos mesos de tots els lots de gallines reproductores vacunades . Als escorxadors es fa un mostreig dels pollastres que s'hi sacrifiquen. Pensem que els controls fets sobre aquests animals tenen valor molt alt ja que, com que no estan vacunats, actuen de sentinelles i permeten confirmar que no existeix la malaltia a les nostres contrades.
Què és la malaltia de Newcastle i quins animals pot afectar? La malaltia de Newcastle és una malaltia que produeix grans pèrdues a les explotacions avícoles, és de declaració obligatòria i pot afectar a moltes aus domèstiques i salvatges. Està produïda per un virus del grup anomenat paramixovirus 1. De patogenicitat alta només ho són algunes soques d'aquest virus. I encara, només algunes d'aquestes són les dites velogèniques (de veloç) que fan que la malaltia cursi molt ràpidament. Com es caracteritza? Els símptomes més rellevants són els nerviosos i els respiratoris i sempre acaba amb la mort de l'animal. El període d'incubació, és a dir, el temps que passa des que l'animal és infectat pel virus fins que apareixen els primers símptomes, va de 4 a 6 dies. En cas que el virus sigui una soca velogènica, els animals es moren a les 24 hores d'iniciar els símptomes. És transmissible a les persones? No ho és. De manera accidental pot produir conjuntivitis, però en condicions de treball normals no afecta de cap manera. Amb quines malalties es pot confondre? El diagnòstic diferencial dependrà de la soca de virus que produeixi la malaltia. Amb soques velogèniques (amb un 100% de mortalitat), davant les quals no hi ha temps de que es presentin símptomes en els animals cal diferenciar-la de la influença aviària i del cólera aviar. Quan hi ha símptomes respiratoris pot confondre's amb la laringotraqueïtis, la verola o micoplasmosi i la bronquitis aviària. Quines similituds i diferències té amb la influença aviària altament patògena? Totes dues malalties es difonen molt fàcilment i provoquen alta mortalitat a les granges. A més totes dues són de declaració obligatòria, és a dir, que s'ha de notificar la seva aparició a l'autoritat competent, en el nostre cas, al servei de sanitat animal del DARP. La seva diferència radica bàsicament en els mètodes de control que cal emprat per a combatre-les. Davant influença aviària no se sol vacunar, la lluita sempre es basa en el sacrifici sanitari dels animals ubicats dins d'un cert radi del focus on s'ha confirmat la presència de virus. Perquè és de declaració obligatòria? Perquè es considera que Espanya actualment n'està lliure d'ambdues i, si per qualsevol mal atzar, en quedéssim afectats les pèrdues econòmiques serien devastadores, recordem els alts índexs de difusibilitat i mortalitat amb els què cursen. Per tant, davant l'aparició de qualsevol indici d'elles cal avisar a l'administració per a què actui. Quins mètodes de control hi ha establerts per la malaltia de Newcastle? Si la malaltia no està instal·lada es vacunen els reproductors. Actualment a tot l'Estat espanyol es vacunen tots els reproductors i ponedores. Si s'ha diagnosticat la malaltia s'han de sacrificar tots els animals d'una determinada àrea al voltant del brot, la qual es rodejarà d'un anell en el què es vacunen tots els animals. Tot aquest procediment està descrit al reial decret 1988/93 Però vull recalcar que per combatre la malaltia és molt important la col·laboració del sector amb l'Administració i l'avís immediat a l'autoritat competent. I a nivell de l'Estat espanyol, l'hem patit alguna vegada aquesta malaltia? Se'n fa seguiment epidemiològic? Sí, l'any 1990 es va presentar un brot que va ser esporàdic i es va controlar ràpidament sense que hi haguessin conseqüències. A Catalunya, el CESAC és qui porta a terme el seguiment i el diagnòstic d'aquesta i la resta de malalties infeccioses que afecten les aus. Per garantir que la cabana d'aus està lliure de Newcastle pren mostres de sang (controls serològics) en alguns animals per determinar el nivell d'anticossos contra el virus de Newcastle present en sang. Actualment el CESAC té establert un pla de presa de mostres per Catalunya i Aragó segons l'estat productiu dels animals. Es fa un control cada dos mesos de tots els lots de gallines reproductores vacunades . Als escorxadors es fa un mostreig dels pollastres que s'hi sacrifiquen. Pensem que els controls fets sobre aquests animals tenen valor molt alt ja que, com que no estan vacunats, actuen de sentinelles i permeten confirmar que no existeix la malaltia a les nostres contrades.