Versió per imprimir
Descripció
Aquest insecte és originari dels Estat Units, i va ésser detectat per primer cop a l'Estat Espanyol als plàtans de la Devesa de Girona, l'any 1979 i des d'allí progressivament es va estendre a altres zones de la Península. És un heteròpter de la família Tingidae. L'adult mesura uns 4mm de longitud, i està proveït d'unes expansions quitinoses de forma foliàcea i de color gris clar, que cobreixen totalment la part del cap i tòrax. L'abdomen és negre brillant. Els èlitres són d'estructura reticulada i translúcida, i color grisenc. Les larves són de color negrós, i passen per 5 estats evolotius, i no apareixen els èlitres fins al darrer. Els ous, d'uns 0,3 mm de longitud, tenen forma d'àmfora i són de color marronós brillant. Espècies afectades
Ataca diferents espècies del gènere Platanus. Esporàdicament, en cas d'infestacions greus, s'ha trobat sobre altres espècies, com Fraxinus sp., Tilia sp., etc. Biologia
Els adults passen l'hivern sota les escorces del tronc, així com a les esquerdes de la fulla. A la primavera, després d'iniciar-se la brotació, els adults surten de la letargia hivernal i es desplacen cap a les fulles, on comencen a alimentar-se. Després s'acoplen i les femelles fan la posta uns 10 dies més tard al revers de les fulles, prop dels punts d'intersecció dels nervis. Uns quinze dies més tard es produeix l'eclosió, i al cap d'uns 40 dies l'insecte arriba al estat adult, després de passar pels 5 estadis evolutius. Les larves que pertanyen a un mateix estadi tenen tendència a agrupar-se i a viure de forma gregària durant el seu desenvolupament, especialment les més joves. El nombre de generacions observades a les comarques gironines és de 2 o 3, que normalment se superposen. Símptomes i danys
Els símptomes més visibles és la descoloració de la fulla al punt on coincideixen els nervis secundaris amb el principal, la qual, en avançar l'atac, s'estén seguint la ramificació dels nervis, fins acabar per descolorir la fulla. Si l'atac és fort, es pot produir una defoliació prematura als arbres. Els danys són de tres tipus:
A Nord-Amèrica, lloc de procedència de l'insecte, no constitueix plaga, degut a l'acció d'aquests enemics naturals. A Europa, de moment, l'acció d'aquests enemics és encara insuficient. Els més freqüents són els Anthocoridae: Orius vicinus i O. Lathicillis, que ataquen els estats larvaris joves, el Phytoseid Balttisocius sp., i el fong Deuteromycet Beauveria bassiana. Mitjans de lluita
El moment oportú de tractar químicament aquesta plaga és el comprès entre la sortida d'hivernació i la 1ª posta, per intentar eliminar el màxim d'adults possible, abans que aquests arribin a pondre. En cas de grans infestacions, pot ser necessari un altre tractament contra els adults que es troben a troncs i branques, a inicis de la brotació. (moment de l'emigració). Per a tal servei podeu consultar els contestadors automàtics del Servei de Sanitat Vegetal.
Aquest insecte és originari dels Estat Units, i va ésser detectat per primer cop a l'Estat Espanyol als plàtans de la Devesa de Girona, l'any 1979 i des d'allí progressivament es va estendre a altres zones de la Península. És un heteròpter de la família Tingidae. L'adult mesura uns 4mm de longitud, i està proveït d'unes expansions quitinoses de forma foliàcea i de color gris clar, que cobreixen totalment la part del cap i tòrax. L'abdomen és negre brillant. Els èlitres són d'estructura reticulada i translúcida, i color grisenc. Les larves són de color negrós, i passen per 5 estats evolotius, i no apareixen els èlitres fins al darrer. Els ous, d'uns 0,3 mm de longitud, tenen forma d'àmfora i són de color marronós brillant. Espècies afectades
Ataca diferents espècies del gènere Platanus. Esporàdicament, en cas d'infestacions greus, s'ha trobat sobre altres espècies, com Fraxinus sp., Tilia sp., etc. Biologia
Els adults passen l'hivern sota les escorces del tronc, així com a les esquerdes de la fulla. A la primavera, després d'iniciar-se la brotació, els adults surten de la letargia hivernal i es desplacen cap a les fulles, on comencen a alimentar-se. Després s'acoplen i les femelles fan la posta uns 10 dies més tard al revers de les fulles, prop dels punts d'intersecció dels nervis. Uns quinze dies més tard es produeix l'eclosió, i al cap d'uns 40 dies l'insecte arriba al estat adult, després de passar pels 5 estadis evolutius. Les larves que pertanyen a un mateix estadi tenen tendència a agrupar-se i a viure de forma gregària durant el seu desenvolupament, especialment les més joves. El nombre de generacions observades a les comarques gironines és de 2 o 3, que normalment se superposen. Símptomes i danys
Els símptomes més visibles és la descoloració de la fulla al punt on coincideixen els nervis secundaris amb el principal, la qual, en avançar l'atac, s'estén seguint la ramificació dels nervis, fins acabar per descolorir la fulla. Si l'atac és fort, es pot produir una defoliació prematura als arbres. Els danys són de tres tipus:
Enemics naturalsPaisatgístics o ambientals, per l'aspecte antiestètic dels arbres i les molèsties ocasionades pels adults a les zones urbanes. Afecció al vigor de l'arbre, per la disminució de l'activitat fotosintètica. Poden ser vectors de malalties dels plàtans.
A Nord-Amèrica, lloc de procedència de l'insecte, no constitueix plaga, degut a l'acció d'aquests enemics naturals. A Europa, de moment, l'acció d'aquests enemics és encara insuficient. Els més freqüents són els Anthocoridae: Orius vicinus i O. Lathicillis, que ataquen els estats larvaris joves, el Phytoseid Balttisocius sp., i el fong Deuteromycet Beauveria bassiana. Mitjans de lluita
El moment oportú de tractar químicament aquesta plaga és el comprès entre la sortida d'hivernació i la 1ª posta, per intentar eliminar el màxim d'adults possible, abans que aquests arribin a pondre. En cas de grans infestacions, pot ser necessari un altre tractament contra els adults que es troben a troncs i branques, a inicis de la brotació. (moment de l'emigració). Per a tal servei podeu consultar els contestadors automàtics del Servei de Sanitat Vegetal.
 |