La UE revisa la convenció sobre la protecció d¿animals durant el transport internacional
La Unió Europea ha ratificat la modificació de la Convenció Europea per a la Protecció dels Animals durant el Transport Internacional, millorant així les condicions del bestiar transportat a Europa.
Aquesta modificació incrementa les mesures de protecció dels animals i revisa el text de la convenció aprovat l¿any 1968. També introdueix millores en el benestar animal, que s¿adiuen amb la recent proposta de la Comissió Europea sobre el transport animal i amb la legislació de la UE.
El text signat avui revisa les normes de benestar essencials que s'aplicaran a totes les espècies, així com regles detallades per als animals més comercialitzats: boví, caprí, porcí i cavalls. La UE pot formar part, igual que els Estats membres, de convencions internacionals com aquesta.
Els països de la UE que ja han signat la convenció són Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Itàlia, Luxemburg, Suècia i Regne Unit. Altres països europeus signataris són Croàcia, Moldàvia, Romania, Turquia i Noruega.
Per tal que la convenció entri en vigor és necessari que sigui ratificada per almenys quatre països (els de la UE conten com a un de sòl). La data exacta d'entrada en vigor serà sis mesos després que el quart país hagi notificat oficialment la seva ratificació al Consell d'Europa, el que podria ser abans d'un any.
L¿acord definitiu passa per establir el límit d¿hores
Malgrat la proposta de l'Executiu comunitari, els llavors quinze estats membres no es van posar d'acord a la fi d'abril sobre la normativa que ha de regular les condicions en el transport d'animals dins la Unió Europea, a causa de la forta divisió que existia entre els països del nord i del sud sobre el límit d'hores.
La discussió es va ajornar, per tant, a la presidència holandesa del segon semestre de 2004. El principal punt de discussió va ser la limitació d'hores en el transport. L'última proposta de compromís recollia 9 hores de transport, dos de descans, nou hores més de transport i, finalment, 12 de descans.
Els països del sud, entre ells Espanya, volien que aquest cicle es pogués seguir utilitzant fins el lloc de destinació. No obstant això, els països del nord, encapçalats pels nòrdics, només acceptaven nou hores més de transport, seguides de 24 de descans.
Aquesta última opció feia inviable prosseguir el transport d'animals vius per l'alt cost que suposaria per a l'empresa que exporti, per exemple, bestiar oví o porcí. L'objectiu últim dels nòrdics era que no es repetís el cicle i que prevalgués així el moviment de carn i no d'animals vius.
El text signat avui revisa les normes de benestar essencials que s'aplicaran a totes les espècies, així com regles detallades per als animals més comercialitzats: boví, caprí, porcí i cavalls. La UE pot formar part, igual que els Estats membres, de convencions internacionals com aquesta.
Els països de la UE que ja han signat la convenció són Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Itàlia, Luxemburg, Suècia i Regne Unit. Altres països europeus signataris són Croàcia, Moldàvia, Romania, Turquia i Noruega.
Per tal que la convenció entri en vigor és necessari que sigui ratificada per almenys quatre països (els de la UE conten com a un de sòl). La data exacta d'entrada en vigor serà sis mesos després que el quart país hagi notificat oficialment la seva ratificació al Consell d'Europa, el que podria ser abans d'un any.
L¿acord definitiu passa per establir el límit d¿hores
Malgrat la proposta de l'Executiu comunitari, els llavors quinze estats membres no es van posar d'acord a la fi d'abril sobre la normativa que ha de regular les condicions en el transport d'animals dins la Unió Europea, a causa de la forta divisió que existia entre els països del nord i del sud sobre el límit d'hores.
La discussió es va ajornar, per tant, a la presidència holandesa del segon semestre de 2004. El principal punt de discussió va ser la limitació d'hores en el transport. L'última proposta de compromís recollia 9 hores de transport, dos de descans, nou hores més de transport i, finalment, 12 de descans.
Els països del sud, entre ells Espanya, volien que aquest cicle es pogués seguir utilitzant fins el lloc de destinació. No obstant això, els països del nord, encapçalats pels nòrdics, només acceptaven nou hores més de transport, seguides de 24 de descans.
Aquesta última opció feia inviable prosseguir el transport d'animals vius per l'alt cost que suposaria per a l'empresa que exporti, per exemple, bestiar oví o porcí. L'objectiu últim dels nòrdics era que no es repetís el cicle i que prevalgués així el moviment de carn i no d'animals vius.