Salvador Puig: "S'ha avançat poc en la concepció de l¿agricultura com activitat empresarial"
Salvador Puig, director general del DARP, creu que "s'ha avançat poc en concebre l¿activitat agrària com activitat empresarial". Així ho va manifestar en la VI jornada d¿empresa agrària a les comarques gironines, que es va celebrar dimarts passat a Bell lloc del Pla, on va presentar l¿aplicació del programa sectorial agrari del nou govern català. Puig va analitzar el sector gironí i en va destacar la seva dependència exterior en cereal.
D'esquerra a dreta: Jesús Domingo, Salvador Puig, Antoni Marcuello i Pere Alvarado
Per Puig, l¿agricultura gironina té un paper capdavanter en els sectors fruiter, lleter i en ramaderia intensiva, gràcies al paper que han jugat les cooperatives, Semega i la iniciativa privada respectivament. El 80% de la producció final agrària de Girona es deriva de la ramaderia intensiva, és a dir, del pinso i, per tant, té una dependència exterior en cereal. Per pal·liar-ho, segons Puig, "cal millorar els transports i el sistema d¿estocs i evitar així problemes com l¿escassetat de cereal i la pujada del seu preu". Els tres eixos del nou govern
La jornada, organitzada per l¿Agrupació d¿Antics Alumnes de Bell lloc del Pla i moderada per l¿enginyer agrònom i ex alumne de l¿escola, Pere Alvarado, havia de comptar amb la presència del conseller Siurana, però no hi va ser per motius d¿agenda. Puig, doncs, fou qui exposà els tres eixos bàsics del programa agrari del nou govern davant un públic nombrós. A saber: millorar l¿eficiència de l¿Administració agrària, millorar la competitivitat del sector i millorar també la sostenibilitat del territori agrari per oferir millors expectatives als joves pagesos i garantir el relleu generacional. Pel que fa al primer punt, Puig assegurà que el nou Govern està treballant per dotar de recursos les seves intencions polítiques. Així, anuncià per a l¿estiu l¿aprovació del pressupost 2004, amb la intenció que s¿apliquin mesures concretes durant el segon trimestre d¿enguany. Per impulsar la competitivitat i la qualitat del sector agroalimentari, Puig proposà orientar les produccions al consumidor i millorar el lligam entre productors i transformadors agroalimentaris. En aquest sentit, va avançar la creació de la Cooperativa Lletera de Girona. Un altre eix bàsic és l¿equilibri territorial i la sostenibilitat. Puig afirmà que "de pagesos no se¿n poden perdre més" i anuncià la classificació dels espais d¿interès agrari per donar estabilitat a la base territorial de les explotacions i la creació del Contracte Territorial d¿Explotació, amb què es vincularan els ajuts a les explotacions. Les mesures imminents
Pel que fa a l¿aplicació de la PAC, Puig va manifestar la ferma intenció del govern català perquè es regionalitzi, a diferència del que es vol a la resta d¿Espanya. Es treballarà per tal de simplificar la burocràcia tant com permeti la PAC, però va fer èmfasi en que hi ha papers "empipadors però útils", com les quotes lleteres, que han permès fer política i intervenir sobre el tipus d¿explotació que es vol fomentar (joves, prioritàries,...etc.). En canvi "hem de matar els papers absurds" i "descriminalitzar el sector agrari per contrarestar el bombardeig d¿opinió des de la societat urbana". Segons Puig, el DARP vol esdevenir una administració de serveis. En aquest aspecte va reivindicar el paper de l¿antic Servei d¿Extensió Agrària i va anunciar la creació del Servei d¿Assessorament i Gestió Agrària per ajudar a les explotacions a avançar en la percepció empresarial de l¿activitat agrària. Pel que fa a la gestió de l¿aigua, Puig va dir que "hem de regar tan bé com sapiguem i puguem" i va anunciar també la dotació de 30 milions d¿¿ anuals per estalviar aigua mitjançant la modernització de regadius. Finalment Puig va anunciar la creació de l¿Observatori de l¿Empresa Familiar Agrària per tal d¿ajudar a consolidar el seu model: fer-la moderna, competitiva i diversificar-la. En la mateixa línia es redactarà una nova llei d¿arrendaments aprofitant les possibilitats que ofereix el Dret Civil Català i es preveu crear un fons de terres i drets per permetre l¿accés a noves terres de conreu als joves. Model de pagès
En el torn d¿intervencions del públic es va manifestar el convenciment que els problemes de les empreses agràries a les comarques gironines són més polítics que tècnics, i es va demanar al govern que donés un missatge clar sobre si la seva prioritat eren els productors o els consumidors i sobre si el model que es vol per la pagesia catalana és el de pagès-jardiner o el de pagès-empresari. Representants de les cooperatives fructícoles de Girona van agrair que es reconegués públicament el seu paper de referent en el sector, però van reclamar que es reconegui el seu esforç i se¿ls ajudi en conseqüència. Altres temes que provoquen neguit en el sector són la sortida de la subvenció de la quota lletera i la resolució de la convocatòria de Plans de Millora de l¿any 2003, que ha estat endarrerida tres mesos, amb el que els sol·licitants no sabran si rebran l¿ajut fins a final de juny. L¿aigua també va centrar diverses intervencions en les que es va demanar aigua bona i barata i una posició més realista de l¿Agència Catalana de l¿Aigua pel que respecta a la concessió d¿aigua depurada per a usos agrícoles.
La jornada, organitzada per l¿Agrupació d¿Antics Alumnes de Bell lloc del Pla i moderada per l¿enginyer agrònom i ex alumne de l¿escola, Pere Alvarado, havia de comptar amb la presència del conseller Siurana, però no hi va ser per motius d¿agenda. Puig, doncs, fou qui exposà els tres eixos bàsics del programa agrari del nou govern davant un públic nombrós. A saber: millorar l¿eficiència de l¿Administració agrària, millorar la competitivitat del sector i millorar també la sostenibilitat del territori agrari per oferir millors expectatives als joves pagesos i garantir el relleu generacional. Pel que fa al primer punt, Puig assegurà que el nou Govern està treballant per dotar de recursos les seves intencions polítiques. Així, anuncià per a l¿estiu l¿aprovació del pressupost 2004, amb la intenció que s¿apliquin mesures concretes durant el segon trimestre d¿enguany. Per impulsar la competitivitat i la qualitat del sector agroalimentari, Puig proposà orientar les produccions al consumidor i millorar el lligam entre productors i transformadors agroalimentaris. En aquest sentit, va avançar la creació de la Cooperativa Lletera de Girona. Un altre eix bàsic és l¿equilibri territorial i la sostenibilitat. Puig afirmà que "de pagesos no se¿n poden perdre més" i anuncià la classificació dels espais d¿interès agrari per donar estabilitat a la base territorial de les explotacions i la creació del Contracte Territorial d¿Explotació, amb què es vincularan els ajuts a les explotacions. Les mesures imminents
Pel que fa a l¿aplicació de la PAC, Puig va manifestar la ferma intenció del govern català perquè es regionalitzi, a diferència del que es vol a la resta d¿Espanya. Es treballarà per tal de simplificar la burocràcia tant com permeti la PAC, però va fer èmfasi en que hi ha papers "empipadors però útils", com les quotes lleteres, que han permès fer política i intervenir sobre el tipus d¿explotació que es vol fomentar (joves, prioritàries,...etc.). En canvi "hem de matar els papers absurds" i "descriminalitzar el sector agrari per contrarestar el bombardeig d¿opinió des de la societat urbana". Segons Puig, el DARP vol esdevenir una administració de serveis. En aquest aspecte va reivindicar el paper de l¿antic Servei d¿Extensió Agrària i va anunciar la creació del Servei d¿Assessorament i Gestió Agrària per ajudar a les explotacions a avançar en la percepció empresarial de l¿activitat agrària. Pel que fa a la gestió de l¿aigua, Puig va dir que "hem de regar tan bé com sapiguem i puguem" i va anunciar també la dotació de 30 milions d¿¿ anuals per estalviar aigua mitjançant la modernització de regadius. Finalment Puig va anunciar la creació de l¿Observatori de l¿Empresa Familiar Agrària per tal d¿ajudar a consolidar el seu model: fer-la moderna, competitiva i diversificar-la. En la mateixa línia es redactarà una nova llei d¿arrendaments aprofitant les possibilitats que ofereix el Dret Civil Català i es preveu crear un fons de terres i drets per permetre l¿accés a noves terres de conreu als joves. Model de pagès
En el torn d¿intervencions del públic es va manifestar el convenciment que els problemes de les empreses agràries a les comarques gironines són més polítics que tècnics, i es va demanar al govern que donés un missatge clar sobre si la seva prioritat eren els productors o els consumidors i sobre si el model que es vol per la pagesia catalana és el de pagès-jardiner o el de pagès-empresari. Representants de les cooperatives fructícoles de Girona van agrair que es reconegués públicament el seu paper de referent en el sector, però van reclamar que es reconegui el seu esforç i se¿ls ajudi en conseqüència. Altres temes que provoquen neguit en el sector són la sortida de la subvenció de la quota lletera i la resolució de la convocatòria de Plans de Millora de l¿any 2003, que ha estat endarrerida tres mesos, amb el que els sol·licitants no sabran si rebran l¿ajut fins a final de juny. L¿aigua també va centrar diverses intervencions en les que es va demanar aigua bona i barata i una posició més realista de l¿Agència Catalana de l¿Aigua pel que respecta a la concessió d¿aigua depurada per a usos agrícoles.