Els experts parlen de les bones perspectives de la Poma de Muntanya

El passat 1 d’octubre va tenir lloc, a la Seu d’Urgell (Alt Urgell), la 5a jornada de Fructicultura de Muntanya, organitzada per l’IRTA en col·laboració amb el Departament d’Agricultura i el suport de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i del Consell Comarcal de l’Urgell. La jornada va comptar amb la participació de més de 80 assistents de diferents indrets, molt implicats en aquests tipus de producció que suposa un complement a les diferents opcions productives de fruita en zones de plana i una possibilitat per al desenvolupament de zones de muntanya amb la producció d’un producte de qualitat i de proximitat.

La primera xerrada, a càrrec de l’investigador del Centre de Recerca de Laimburg (Laimburg, Itàlia), Markus Kelderer, va posar de manifest que es tracta d’una producció que, tot i no ser molt important respecte a la producció total de poma, mostra un creixement sostingut en els darrers anys. La província del Tirol del Sud (Itàlia), és una de les zones on aquest tipus de producció està molt ben consolidada i constitueix una opció productiva amb bones perspectives, donat el creixement sostingut del consum en els països del nord d’Europa, i fins i tot a Itàlia, tot i la crisis. La tecnologia de producció s’ha anat afinant gràcies al suport de la recerca i la innovació. Tot i això, aquest tipus de producció presenta més riscos que la producció integrada, amb produccions inferiors però preus superiors i més constants en el temps. Per definir les varietats a produir, és imprescindible analitzar el mercat on va destinada aquest tipus de producció.

La segona xerrada va córrer a càrrec de Ramón San Feliu, del Departament d’Agricultura, qui va exposar els ajuts que poden disposar les empreses agràries per a les seves inversions en el marc del nou PDR recentment aprovat. Cal recordar que la plantació de pomera requereix inversions elevades que oscil·len entre 30 i 40.000 €/ha i disposar d’una ajut financer amb condicions interessants és molt important.

A continuació, l’investigador de l’IRTA i responsable de la fructicultura de muntanya, Ignasi Iglesias, va fer un repàs del que suposa la producció de poma de muntanya al voltant del binomi territori (zones de muntanya) i producte (poma). Pel que fa al territori, genera una activitat econòmica complementària amb les existents, el revaloritza i, a la llarga, permet fixar la població en moltes zones que es troben en risc de despoblament i amb molt poques opcions per diversificar l’activitat econòmica existent.

Respecte al producte, la poma, Espanya és fortament deficitària, amb importacions de més de 200.000 tones anuals, principalment de França i d’Itàlia. Aquesta importació és, majoritàriament, de poma amb marca, com és el cas de la Perlim, Melinda, Val Venosta o Marlene. Per un altra banda, ha quedat palès al llarg dels 6 anys d’experiència que, tant la producció com la qualitat obtingudes validen plenament el projecte, tan pel que fa a les produccions com a la qualitat. Catalunya disposa en la actualitat de plantacions de pomera en altura a set comarques amb una total de 66 hectàrees i una producció prevista per aquest any de 720 tones.

Experiències d'èxit

Finalment, a la taula rodona celebrada per a la cloenda, hi van participar una sèrie d’experts tant en la producció com en la comercialització de poma i altres productes frescos, com és el cas de Supermercats Pujol (Plus Fresc) de Lleida, amb Xavier Navarro, que aposta per productes frescos, de qualitat i de proximitat, lligats al territori, i veure com els seus productors veuen remunerada la seva activitat productiva. Com a exemple d’aquest tipus de producció, s’ha desenvolupat la marca “Pomes del Cadí”, per tal de comercialitzar la poma produïda a l’Alt Urgell (a les poblacions d’Adrall i d’Arfa).

Per la seva part, intervingué a continuació Andrea Erruz, de l’empresa Frutas Erruz (Paracuellos del Jiloca, Saragossa), especialitzada en la producció i comercialització de varietats tradicionals de poma i pera, a les que ha afegit valor i reconeixement pel consumidor amb la marca “Erruz” per a la varietat tradicional ‘Verde Doncella’. Per aquesta empresa, mantenir una qualitat constant, amb un producte de marca i promocionar-lo mitjançant campanyes publicitàries als mitjans, són les claus per la seva valorització.

Félix Vázquez intervingué per part de l’empresa Frutas Vázquez, situada a Madrid i que és la fruiteria més selecta d’Espanya, amb una aposta per la qualitat i satisfacció del consumidor amb una continua comunicació de les característiques i del valor nutricional de les fruites i verdures situades als seus lineals.

Finalment, Jordi Ametller, de l’empresa Casa Ametller, es va posar com a exemple de valorització d’una producció pròpia, amb una aposta de valor i que té com a destí el consumidor i la seva satisfacció. El seu somni “Liderar una revolució alimentària on l’origen estigui al servei de la salut”. Aquest projecte, iniciat fa 8 anys amb les primeres fruiteries a Barcelona, s’ha convertit en la actualitat en una empresa que factura 120 milions de euros anuals, disposa de 81 botigues per tot el territori català, ocupa 1.200 persones i disposa de 3.000 has de diferents cultius per tota la península.

En resum, tots els ponents de la taula rodona van donar un missatge coincident pel que fa al consum i a la valorització de la fruita d’un sector amb molt bones perspectives si les coses es fan be. Es tractaria, doncs, d’oferir fruita, un component clau de la dieta mediterrània i amb un potencial de creixement molt important, per la cada cop major preocupació i sensibilització de les societats desenvolupades per la salut lligada en bona part al consum de fruita. El consum depèn en gran mesura del grau de satisfacció del consumidor, lligat a un estat òptim de maduresa i aquest és el repte de tota la cadena de valors pels propers anys.

Tenim, al nostre país, les millors condicions edafoclimàtiques de la Unió Europea per a la producció de la majoria de molts productes hortofructícoles on Espanya és líder. Oferir un producte de qualitat constant al llarg del temps, en el seu punt just de maduració, amb una qualitat gustativa que faci repetir la compra i amb una identificació de producte per poder identificar-lo en els punts de compra són els reptes a assolir. I a més a més, acompanyat per una promoció i comunicació com a part ineludible de la estratègia de venda.

El que manca és saber si el nostre sector productor es veu capaç d’assumir aquests reptes. I un d’aquest reptes passa per saber valoritzar les futures produccions de poma de muntanya que, com s’ha constatat al llarg dels dos primers anys de producció, ofereix una qualitat diferenciada que s’ha de valoritzar amb una estratègia de marca i de comunicació. El camí s’ha iniciat i el destí està en les nostres mans, fou la conclusió final de la jornada.