Com pot afectar el canvi climàtic a la pagesia catalana?
Ja s'han presentat les conclusions del 2n. Informe del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC), tot i que l'informe complet, de 1.200 pàgines, no sortirà fins a l'octubre. Les conclusions indiquen que en els propers 10 anys la temperatura tendirà a augmentar (podria ser 0,5°C més alta que la mitjana de finals del segle XX) i que la precipitació podria començar a disminuir (fins a un 10% en mitjana anual), especialment a la primavera i la tardor, i de forma una mica més marcada, a l'àrea del Pirineu. A més, hi ha diversos treballs que indiquen que a meitat del segle XXI la temperatura podria arribar a pujar fins gairebé 2ºC, respecte a la de finals del segle XX.
Les expectatives quant a l'agricultura europea són que a les zones frescals amb disponibilitat d'aigua s'allargui el període de creixement de diversos cultius, mentre que a les zones càlides meridionals la tendència sigui cap a una reducció de l'estació de creixement, amb un increment del risc de pèrdues productives per gelades tardanes. A Catalunya, l'elevada heterogeneïtat ambiental permet esperar les dues situacions.
Els cereals de secà són els més amenaçats
La situació dels cereals enfront del canvi climàtic pot ser molt diferent segons es considerin zones de regadiu o zones de secà.
S'estima que l'augment de la temperatura redueix la durada del cicle dels conreus de cereals i, si aquesta pujada es produeix a l'hivern, pot implicar una manca de vernalització en varietats de blat i ordi amb aquests requeriments i, en conseqüència, pot disminuir molt els rendiments.
Per tant, els conreus que podrien presentar problemes amb l'escalfament i l'aridització del clima serien els cereals de secà, com la civada, el blat o l'ordi. El blat és un dels cultius que mostra una resposta més gran a l'augment de CO2, en presència de nutrients i d'aigua, i s'ha predit un augment en la producció de blat sota aquestes condicions no limitants d'entre el 7 i l'11%.
Les hortalisses afronten millor el canvi climàtic
En canvi, l’increment de CO2 pot reduir en part els efectes negatius de la sequera i fer que augmenti el rendiment dels cereals d'hivern de tot Europa. A diferència dels altres grups de conreus, a Catalunya es cultiva una gran diversitat d’hortalisses, amb moltes espècies diferents i un espectre ampli de cultivars, cultivades per òrgans també molt diversos, i d'orígens climàtics molt variables. A més, aquestes hortalisses es cultiven en una gran varietat de sistemes de producció: des d'un cultiu semiextensiu de ceba a les comarques de Lleida fins un cultiu en hivernacle amb els últims avenços tecnològics al litoral català (Maresme, Baix Llobregat i Litoral tarragoní). Aquesta gran diversitat de cultius i de sistemes productius hauria de conferir a l'horticultura una major capacitat de resposta per fer front als canvis climàtics.
Es produeixen canvis genotípics en plantes i animals
D'altra banda, les plantes i animals s'adapten als canvis climàtics també amb canvis genotípics en la seva descendència. Fins i tot plantes de vida llarga com el faig han mostrat certa capacitat de canviar la freqüència gènica en paral·lel a l'escalfament de les darreres dècades. Així s'ha comprovat al Montseny i, també, en plantes de vida més curta com la Fumana thymifolia, coneguda com l'herba de setge a les brolles del Garraf on les plantes crescudes en condicions experimentals de sequera (disminució de l’aigua del sòl en un 19%) presenten diferents freqüències de diversos gens ja només després de 6 anys de tractament de sequera relativament suau. Observacionalment i experimental hi ha resposta genotípica a les poblacions naturals com a conseqüència del canvi climàtic.
Els prats de muntanya són ecosistemes molt vulnerables
Els prats seminaturals constitueixen un dels ecosistemes més amenaçats pel canvi climàtic des del punt de vista de la biodiversitat. Els canvis en el règim de precipitacions i de temperatura habituals i un augment en la freqüència dels fenòmens climàtics extrems podrien fer que aquests ecosistemes es tornessin molt vulnerables. A Catalunya aquests prats es troben distribuïts principalment en zones de muntanya, particularment al Pirineu, però també a d'altres muntanyes com el Montseny i altres serralades prelitorals catalanes, arribant fins a la terra baixa mediterrània en àrees localment més humides i frescals.