Robert Savé "El canvi climàtic no té per què causar grans problemes en l'agricultura, si sabem adaptar-nos-hi i seguim produint bons productes amb valor afegit"
A què fa referència el canvi climàtic? Què és el canvi global? Com afecten a l'agricultura? I a Catalunya? RuralCat ha parlat sobre aquests i d'altres temes amb Robert Savé, biòleg especialitzat en ecofisiologia, i coordinador del programa d'Horticultura Ambiental de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Un dels grups que ha participat activament en el 2n. Informe del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, publicat recentment.
Robert Savé, coordinador del programa d'Horticultura Ambiental de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. Font: IRTA.
A què fa referència el canvi climàtic? Què és el canvi global? Com afecten a l'agricultura? I a Catalunya? RuralCat ha parlat sobre aquests i d'altres temes amb Robert Savé, biòleg especialitzat en ecofisiologia, i coordinador del programa d'Horticultura Ambiental de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Un dels grups que ha participat activament en el 2n. Informe del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, publicat recentment.
A mode d'introducció, quines activitats duu a terme el programa d'Horticultura Ambiental de l'IRTA?
El programa comprèn tres subprogrames: un d'Enginyeria i Agronomia de Biosistemes, un altre de Producció Agroforestal i, finalment, el d'Ecofisiologia.
Aquest últim, estudia les relacions de la planta amb l'ambient abiòtic, biòtic i antropogènic. Les nostres línies de recerca actuals incideixen, majoritàriament, en la caracterització de material vegetal envers d'ambients, mètodes i sistemes agrícoles (posant l'èmfasi en la viticultura de secà, especies llenyoses, ornamentals i medicinals) i en l'estudi dels fluxos d'aigua i carboni en l'agricultura, valorant-la per la seva funció productiva i com a part del paisatge, entesa com una complexa xarxa de biodiversitat.
Quant al subprograma d'Enginyeria i Agronomia assenyalaria dos punts clau. En primer lloc, el disseny d'hivernacles, aplicant-hi la física de fluïts, que ens ha permès desenvolupar dos patents pròpies amb una despesa energètica molt baixa. En segon, l'optimització d'aigua, adobs i substrats i l'anàlisi del cicle de vida i dels costos mediambientals. És a dir, estudis des de la gènesi fins a la destrucció i reciclatge de productes, tenint en compte que el simple fet de reciclar no implica millorar res si això no és energèticament eficient.
A Producció Agroforestal estudien les plantacions de fustes nobles, tant quant a l'aspecte de selecció i millora de material vegetal com en la seva gestió silvícola, la qual cosa pot ésser important en zones d'agricultura marginal, terrenys agrícoles abandonats, regadius amb baixa disponibilitat hídrica, etc. ja que es poden gestionar amb un baix manteniment i generar productes amb un alt valor afegit.
A més, com d'altres seccions de l'IRTA, oferim serveis, productes i assessorament a d'altres empreses.
Finalment, destacaria de forma especial la col·laboració amb la Universitat de Califòrnia-Davis des de l'any 1994 i el desenvolupament de projectes comuns des de l'any 1997, junt amb projectes de recerca i col·laboració amb països com Nicaragua, Xile, Costa Rica, Argentina o República Dominicana, que ens han permès anar mes enllà de l'àmbit local català.
Què és el canvi climàtic? I el canvi global?
Per començar cal dir, sens dubte, que ambdós fenòmens existeixen. Els canvis en la temperatura i la pluviometria són irrefutables. Ara bé, no tenen la mateixa incidència a tot arreu. Es podria fer un símil amb la grip; tots hi estem exposats però hi ha una part de la població, com és la infantil o la gent gran, que és més vulnerable. Per això és molt important fer estudis no només a escala regional, sinó local.
Els canvis que hi ha hagut quant a la utilització dels sòls, les espècies i, fins i tot, a les intercomunicacions socials, representen una despesa energètica molt gran que, un cop alliberada, ha alterat l'equilibri natural i ha accelerat certs processos. Això ha generat una alteració en el metabolisme del planeta i ha provocat els canvis de temperatura, que no són fútils perquè afecten a grans masses d'aire i d'aigua.
De tota manera, cal distingir entre realitat i sensibilitat. Tot i que fenòmens com les fortes ventades o pluges resultin cada cop més freqüents i propers, en principi, una inundació a València i una altra a la Xina no tenen res en comú, tret que surten el mateix dia als informatius de televisió.
Quan parlem de canvi global, fem referència a tots els canvis que ha viscut la humanitat, cada vegada més tecnificada, sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial. És a dir, parlem de les conseqüències de la nostra manera de viure. Quan som una família de dos generem un quilo d'escombreries, i això no és cap problema, però quan a una metròpoli hi ha prop de quatre milions de persones, ja no hi ha prou amb soterrar-les com havien fet tradicionalment els pagesos. El fet de viure, en si mateix, no requereix de gaire energia, però fer-ho com molts hi estem acostumats sí.
Abans, això només es veia dins la anomenada perspectiva occidental i, per sort, avui dia es tenen en compte continents menystinguts fins ara com Àsia o Àfrica. Les seves societats tenen les mateixes necessitats que la nostra: canviar la utilització del sòl, canviar les espècies, major consum d'energia, etc. Cal considerar tot això per tractar de permetre el seu desenvolupament i evitar accions com les que la nostra societat ha dut a terme fins ara i que han provocat la situació actual.
"Hem de distingir entre realitat i sensibilitat (…). En principi, una inundació a València i una altra a la Xina no tenen res en comú, tret que surten el mateix dia als informatius de televisió".
Com poden afectar aquests canvis a la pagesia catalana?
Els estudis apunten que el clima serà una mica més extrem, similar al de Califòrnia. Per exemple, els estudis indiquen que plourà menys, sobretot a l'estiu, i que les glaçades seran més freqüents. Ha arribat un moment en què no es poden ignorar els canvis en la pluviometria i les temperatures, però al mateix temps hem d'assumir els canvis que s'han dut a terme en la utilització del sòl, les especies que s'hi han introduït i conreat, les practiques agronòmiques, etc.
Malgrat tot això, el canvi climàtic no té per què provocar grans problemes en la agricultura, si es continua produint bons productes amb alt valor afegit (carn, oli, vi, fruita...). En canvi, sí pot afectar a l'aparició i al cost de determinats productes en el mercat. Per exemple, si plantem una varietat primerenca, és possible que necessitem més aigua per fer-la créixer. Però cal ésser cauts respecte a això, perquè amb la calor, tot s'accelera i un enciam que abans trigava tres setmanes a créixer, potser en trigarà dos i mitja, i això es traduiria en menys dies de reg. Alhora, d'altres factors poden afectar a les especies plurianuals llenyoses, per exemple a la vinya i alterar la presència de sucres i/o polifenols al raïm, la qual cosa afectarà a la qualitat. Tot això no són fenòmens estranys; de fet, ja estan succeint a llocs més càlids com, per exemple, a La Manxa, Murcia, Australia... on la gestió vitícola i enològica genera productes molts bons.
"Cada vegada es té més en compte el cost energètic i es calculen millor conseqüències, a mig i llarg termini, de les actuacions o les polítiques agràries i mediambientals que es duen a terme".
Catalunya està preparada pels canvis que s'aproximen?
Això és molt difícil de dir perquè són molts els factors que hi intervenen. S'haurà de fer un esforç en els sistemes de producció, invertir en tecnologies i formació, a més de recuperar sistemes més tradicionals per d'obtenir i emmagatzemar aigua al sòl, juntament amb l'ús de varietats de producció més compassada amb l'ambient… Tanmateix, tot això és molt polític, desprès serà el mercat qui imposarà les seves prioritats.
El cert és que el gran canvi afectarà a la manera de fer les coses, ja que cada vegada es té més en compte el cost energètic i es calculen millor les conseqüències, a mig i llarg termini, de les actuacions o les polítiques agràries i mediambientals que es duen a terme.
Quin és el paper de l'IRTA dins d'aquest àmbit?
Al meu parer, a Catalunya hi ha un bon nivell d'I+R+D. L'IRTA compta amb un ampli ventall de professionals i investigadors, però també existeixen molts altres centres, institucions i empreses amb qui tenim la sort de col·laborar.
Com he dit abans, participem en molts projectes. Dins del subprograma d'Ecofisiologia, dos bons exemples d'això serien el projecte d'Adaptacions al Canvi Climàtic en l'Ús de l'Aigua (ACCUA) i Consolider MONTES (coordinat pel CREAF i on hi participen l'IRTA i 11 grups espanyols més).
L'ACCUA està subvencionat per la Fundació Obra Social de La Caixa de Catalunya, coordinat pel Dr. J. Terradas, i hi participen el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Universitat Politecnica de Catalunya i l'IRTA. Al projecte, s'estudien les vulnerabilitats i l'adaptació al canvi climàtic en el litoral mediterrani, utilitzant el concepte de conca en tot el seu abast i estudiant de prop les del Siurana, el Tordera i el Fluvià. En aquestes zones el canvi climàtic no només explica tota la problemàtica de l'aigua existent, sinó que també intervé l'economia rural i local, l'urbanisme, etc.
El projecte Consolider MONTES pretén millorar el coneixement bàsic de la interacció entre els boscos i el canvi global. L'abandonament de cultius ha fet créixer kilòmetres de fronteres de boscos, prats i matolls i això afecta a la gestió territorial i ambiental d'aquestes zones. Per exemple, els boscos fan augmentar l'emmagatzemament de carboni, però també consumeixen més aigua. Fa tres generacions es talaven els arbres per fer carbó o llenya per a les cuines econòmiques i sovint es podien trobar fonts naturals d'aigua. Ara, el bosc necessita aquest recursos i alguns s'han assecat.
Ambdós són estudis que intenten analitzar què ha passat, està passant i pot passar a mig termini. D'aquesta manera és poden donar a conèixer uns resultats concrets i donar temps i, tant de bo, opcions a la societat per reaccionar i millorar la seva capacitat d'evitació i adaptació al canvi climàtic, al canvi global.