Articles

ARTICLE TÈCNIC | 28/07/2020 Ruralcat

Crear biodiversitat? Més enllà de la conservació

La Conca Mediterrània és un dels principals punts de concentració de la biodiversitat del planeta, li diuen hot spot, perquè és un punt calent amb una concentració d’espècies més elevada del que es considera normal. Mantenir aquesta biodiversitat és un dels reptes ambientals més grans que ens ha tocat afrontar les darreres dècades. Sense la biodiversitat, seria impossible obtenir la multitud de béns i serveis ecosistèmics o ambientals que necessitem per viure: la pol·linització, la degradació de la matèria orgànica sota els nostres peus per convertir-la en nutrients per a les plantes, el control de les plagues, etc. Al CREAF estudiem els mecanismes que generen i mantenen la biodiversitat en els ecosistemes terrestres. Analitzem com es distribueix la biodiversitat en el territori, com fluctuen les poblacions de determinades espècies clau, i els factors que l’amenacen. Treballem amb espècies i comunitats de fongs, plantes i animals, abordant els estudis tant des d’escales moleculars com de tot l’ecosistema.

Osmia cornuta pol·linitzant. Foto: Jordi Bosch

02. Com integrar el valor de la biodiversitat en la gestió forestal?

Uns boscos amb més biodiversitat i maduresa comporten un ecosistema més ric, més plàstic i més resilient al canvi climàtic. Per aquest motiu, el CREAF confia que la gestió forestal també pot ser una eina que tingui en compte la biodiversitat i que ajudi, fins i tot, a promoure-la dins les masses forestal. Per això, des del centre s’està treballant en projectes que tenen per objectiu provar estratègies innovadores de gestió forestal que tinguin en compte també el foment de la biodiversitat. Per exemple, a través del nou LIFE+ BIORGEST es provaran accions variades que van des d’eliminar espècies arbòries exòtiques, incrementar la quantitat de fusta morta de grans dimensions al bosc, respectar una part dels arbres més grans, afavorir la regeneració obrint clarianes en boscos més madurs o afavorir espècies arbòries acompanyants, entre d’altres. Això es durà a terme en els tres hàbitats forestals mediterranis més comuns a Catalunya (alzinars, pinedes de pi blanc i rouredes mediterrànies). Fruit d’aquestes actuacions, el Centre també espera desenvolupar eines, com ara directrius i manuals de gestió, per ajudar a la presa de decisions i integrar aquesta visió dins les polítiques i normatives de l’administració catalana. D’altra banda, el CREAF també treballa en el marc del LIFE+ RedBosques per estudiar el paper dels boscos madurs com a reserves de biodiversitat i com a referents d’integritat ecològica i naturalitat. Els boscos madurs són l’hàbitat de gran nombre d’espècies altament especialitzades, i sovint molt amenaçades, que no tenen cabuda en les fases més joves del bosc i que queden restringides als rodals més madurs. En aquests boscos hi ha exemplars d’arbres molt grans, alguns senescens, al costat d’arbres morts en peu i altres a terra, tot això crea una diversitat molt elevada de microhàbitats que són indispensables per moltes espècies forestals que en depenen. Estudiar l’estructura i el funcionament d’aquests boscos pot ajudar a extreure orientacions útils per la gestió forestal.

Hotel d'insectes. Foto: Jordi Bosch

“L’Osmia cornuta és una espècie autòctona que representa una bona opció per millorar la pol·linització de les explotacions d’ametllers, cireres i perers i incrementar-ne els resultats econòmics”

03. Com integrar el valor de la biodiversitat en l’agricultura?

A Catalunya, sovint, els fruiters no tenen la producció que s’esperaria perquè no hi ha una bona pol·linització. Això pot ser degut a diversos motius. En primer lloc, ens trobem que els fruiters floreixen a finals d’hivern i principis de primavera, en condicions climàtiques inestables i poc favorables pels insectes pol·linitzadors. D’altra banda, les poblacions de pol·linitzadors silvestres que trobem a casa nostra acostumen a ser insuficients per a pol·linitzar grans extensions de cultius. Això és especialment greu en zones on es practica el cultiu intensiu. En aquests espais s’hi fa ús de plaguicides, s’hi han destruït els hàbitats naturals d’aquests insectes i se n’ha eliminat la flora acompanyant. Tot plegat, fa que les comunitats d’insectes pol·linitzadors siguin poc abundants i que la pol·linització dels fruiters sigui baixa. Per últim, ens trobem que moltes varietats de fruiters són autoestèrils, de manera que es necessiten alts nivells de pol·linització encreuada entre varietats per a fructificar. Els darrers anys, el CREAF ha treballat en mètodes de cria i gestió de poblacions d’Osmia cornuta i està treballant en demostrar que aquesta espècie autòctona és una bona opció per millorar la pol·linització dels nostre cultius i els resultats econòmics de les explotacions d’ametllers, cireres i perers de Catalunya.

S’ha comprovat que l’eficàcia pol·linitzadora de l’Osmia cornuta és pràcticament del 100%, de manera que cada flor visitada queda pol·linitzada. El seu període natural de vol coincideix amb la floració dels fruiters i tenen una forta predilecció per les flors de fruiter; a més, el seu radi de vol curt fa més fàcil concentrar la seva activitat en el camp que es vol pol·linitzar. Però no només això, les òsmies són actives en condicions climàtiques on la temperatura és baixa i el cel ennuvolat, de manera que proporciona moltes més hores de pol·linització que l’abella de la mel. El CREAF compta amb anys d’experiència criant poblacions d’Osmia cornuta i provant-les als camps de cultiu en col·laboració amb l’IRTA. Ara, amb una empresa suïssa que elabora materials de nidificació per a abelles solitàries, estan immersos en un projecte de demostració finançat pels Ajuts a les activitats de demostració. Aquest projecte vol demostrar que la utilització de poblacions autòctones d’Osmia cornuta és una bona opció per a millorar la pol·linització de diversos fruiters a la zona fructícola de Lleida.

Osmia cornuta pol·linitzant. Foto: Jordi Bosch

D’altra banda, el CREAF ha col·laborat en el disseny i la posada a punt de diversos hotels d’insectes repartits pel territori català (foto pàgina anterior). Aquests hotels tenen l’objectiu de facilitar espais de nidificació per insectes que han vist com el seu hàbitat natural desapareixia. Per això estan fets de materials naturals amb diferents cavitats i característiques pensades per allotjar al màxim de diversitat d’insectes possible. Aquesta tasca es fa en col·laboració amb l’empresa catalana Let it bee, i entre els hotels instal·lats en destaca l’hotel d’insectes del Jardí Botànica de Barcelona. Aquest hotel, de 2,40 metres d’alçada, està fet de roure del país i avet Douglas i pot allotjar una gran diversitat d’espècies d’abelles i vespes solitàries. Això facilita tant la pol·linització de la gran majoria d’espècies botàniques del Jardí com la lluita biològica contra pugons i altres insectes perjudicials per a les plantes.

04. El paper de la biodiversitat del sòl en la conservació del serveis ecosistèmics

Els organismes del sòl representen un paper central en processos vitals per al conjunt de l’ecosistema. La vida sota de terra, la biota edàfica, és clau perquè descontamina el sòl i perquè descompon els residus orgànics i mobilitza els nutrients que contenen, posant-los a disposició de les plantes. Molts organismes del sòl (anomenats enginyers dels ecosistemes) li confereixen l’estructura i porositat necessària per a la correcta regulació del cicle hidrològic. Del metabolisme de la biota subterrània depèn, al cap i a la fi, que el sòl es comporti com un embornal o com un emissor de carboni, amb importants conseqüències per a la mitigació del canvi climàtic. De fet, aquests microorganismes del sòl viuen molt lligats a les plantes que hi arrelen, i és que les plantes haurien de ser considerades organismes complexos. Un organisme que estaria integrat per la planta mateixa, però a la qual caldria sumar els microorganismes que habiten la rizosfera i la filosfera (l’entorn de les arrels i de les fulles, respectivament). Aquests dos entorns són, en bona part, responsables que la planta sigui més o menys eficient captant nutrients, o més o menys resistent a l’estrès i a les plagues. El CREAF treballa des de fa temps investigant el paper de la biota subterrània, els serveis ambientals que ens proporciona i com conservar-la o recuperar-la davant les amenaces actuals que comporta el canvi climàtic i la pressió humana. Concretament, des del CREAF avaluem la diversitat taxonòmica i funcional de les diferents espècies de microorganismes, qui són i què fan. També estudiem l’estructura i les xarxes tròfiques subterrànies en ecosistemes forestals i agrícoles, com s’organitzen i qui es menja a qui. Així mateix, estudiem com el canvi climàtic, el canvi d’usos del sòl, l’agricultura intensiva o la contaminació, estan afectant aquesta biodiversitat, i analitza com recuperar els sòls degradats mitjançant tecnologies basades en la natura.

Article extret del Dossier Tècnic nº100: “Recerca i transferència de coneixement al sector agroalimentari, forestal i pesquer a Catalunya”-

Autoria: