Estratègies alternatives a l'ús del dimetoat per al control de la mosca de l'oliva (Bactrocera oleae)

La mosca de l'oliva (Bactrocera oleae), en la major part de la conca de la Mediterrània, és la principal plaga del cultiu de l'olivera. El moment en què realitza la picada i la seva severitat depenen de factors climàtics, meteorològics, agronòmics, de la biologia de l'insecte i de la sensibilitat varietal, entre d'altres.

Mosca de l'oliva

Encara que en les zones litorals podem trobar adults durant tot l'any, majoritàriament els primers exemplars apareixen a la primavera. Les primeres postes en l’oliva que poden arribar a ser viables es donen a l'estadi H, enduriment de l'os. Els adults realitzen la posta en l'oliva mitjançant una petita incisió a la pell, visible a simple vista, que canvia a color ocre als pocs dies i on queda una marca característica. La larva, en sortir de l'ou, s'alimenta de la polpa de l'oliva, on excava galeries. La larva en l'últim estadi, just abans de pupar, realitza un orifici de sortida a l'oliva, d'on emergeix com a adult. Així, tal com avança la tardor, en l'última generació, les larves surten de l'oliva per fer la pupa enterrades a terra, on passen l'hivern.

Els danys directes, els provoquen les larves dins de l'oliva, on són capaces de menjar entre un 10-30% del seu pes. Com a conseqüència d'aquest mal, les olives cauen de l'arbre amb més facilitat. En oliva de taula, la depreciació comercial és evident.

Els danys indirectes són més greus, ja que fongs i bacteris proliferen dins les galeries i descomponen la polpa, la qual cosa deteriora les característiques químiques i organolèptiques de l'oli que s'obté.

Habitualment, per a la lluita contra aquesta plaga a Espanya s’ha utilitzat de manera generalitzada la substància activa dimetoat, que ja no està permesa a la Unió Europea.

El dimetoat és un organofosforat inhibidor de l'acetilcolinesterasa que desactiva la colinesterasa, un enzim essencial per a la funció del sistema nerviós central. Actua tant per contacte com per ingestió. S'absorbeix i distribueix fàcilment a través dels teixits vegetals. El seu efecte és tant adulticida com larvicida. Aquest insecticida té una gran eficàcia tant en condicions climàtiques poc favorables com en altes pressions de plaga, és fàcil d'aplicar i de baix cost econòmic respecte de la resta de productes que es feien servir per al control de la mosca. Així doncs, la majoria d'estratègia GIP es basaven en aquesta matèria activa.

Mosca de l'oliva

Al juliol de 2020, deixa d'estar permès l'ús del dimetoat a la Unió Europea (Reglament d’execució (UE) 2019/1090 de la Comissió de 26 de juny de 2019, per la qual cosa no es renova l’aprovació de la substància activa dimetoat d’acord amb el Reglament (CE)1107/2009 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris, i es modifica l’annex del Reglament d’Execució (UE) 540/2011 de la Comissió).

Com a conseqüència de la retirada del dimetoat, s'han de redissenyar les estratègies GIP per al control de la mosca tenint en compte la complexitat de la plaga. Això comporta la necessària suma d'esforços entre els diferents mètodes de lluita per poder mitigar els danys que la mosca de l'oliva ocasiona. Aquests diferents mètodes de lluita els podem agrupar en tres grups:

Mesures preventives.

Mitjans alternatius a la lluita química.

Tractaments amb productes fitosanitaris.

Mesures preventives:

Varietat de l’olivera: Quan es realitza una nova plantació s'ha de tenir en compte la sensibilitat varietal a l’atac de mosca. A part de la severitat (% màxim de fruits amb picada), existeixen 2 conceptes més respecte a la sensibilitat varietal que poden orientar en la presa de decisió per a l'estratègia de lluita: precocitat (dies que una varietat arriba al 5% de picada) i explosivitat (dies que una varietat triga a augmentar un 20% de picada) (Taula 1). Per exemple, la captura massiva en principi serà més eficaç en varietats en què la picada es prolongui en el temps (precoços) i sigui progressiva (menys explosives); o, en el cas que es faci servir un repel·lent com el caolí, ha de procurar-se una bona protecció en el moment de màxima explosivitat.

Biodiversitat funcional: Existeixen nombrosos organismes beneficiosos que contribueixen al control de la mosca. Cadascun d'aquests organismes actua sobre un o diversos estadis del cicle biològic de la mosca, per exemple, microorganismes com el fong entomopatogen Metarhizium anisopliae, que actua al terra sobre pupes, insectes com Pignalio mediterraneus, que actua en el fruit sobre larves, mamífers com els quiròpters, que actuen sobre adults.

Amb l'objectiu d'augmentar la biodiversitat funcional, és a dir, potenciar l'existència d'organismes beneficiosos per a la lluita contra la mosca, s'han d'incentivar els nínxols ecològics en l'olivar, establir sòls fèrtils amb important microbiota, plantes que afavoreixin l'establiment de parasitoides com Ditrichia viscosa o Capparis spinosa, construccions de pedra o caixes niu per a refugi de ratpenats, etc. Per contra, certs manejos culturals, com l'eliminació de marges i el tractament amb insecticides d'ampli espectre, com els piretroids, piretrines o l’aplicació de fungicides a base de coure, poden fer decréixer aquests organismes útils.

Coberta vegetal: És favorable per al control de la mosca de l'olivera, ja que incrementa l'activitat biològica en el sòl i facilita hàbitats adequats als enemics naturals. La coberta vegetal pot ser espontània o implantada. L'elecció del tipus de coberta dependrà dels requisits que necessitem (estructuració de sòl, aportació de nitrogen, hoste de fauna auxiliar, etc.) i de l'adaptació d'aquesta a les condicions agroclimàtiques on es trobi el cultiu.

Adobat i treball del sòl: L'excés d'adob nitrogenat afavoreix el desenvolupament de la mosca al crear un microclima en el brancatge més fresc i humit. També pot donar lloc a exsudats que són font d’alimentació de la mosca. És important la diagnosi i l’anàlisi del sòl mitjançant analítiques edafològiques en laboratori, cromatografia de sòls, aixecament botànic de plantes bioindicadores, etc. Igualment, també és molt important seguir les bones pràctiques en la fertilització: aportacions equilibrades, adobs ben mineralitzats, rics en matèria orgànica, etc.

Així mateix, és recomanable realitzar un treball superficial sota de la copa de l'olivera al finalitzar la recol·lecció, amb l'objectiu de reduir la població hivernant que es troba enterrada en forma de pupa. Les pupes es veuran afectades per una climatologia més hostil per al seu desenvolupament, a causa de les oscil·lacions de la temperatura i de la humitat i seran més accessibles a la fauna auxiliar.

Reg: En plantacions en reg es pot disminuir la incidència de la picada regulant l'aportació hídrica. El pes i el volum de l'oliva influencien en la precocitat i l’explosivitat de la picada de mosca. S'ha observat que, en olives arrugades per falta d'aigua, el nivell de picada és significativament inferior.

Poda: Les podes equilibrades, que creen un microclima en la copa amb humitats relatives més baixes i temperatures més elevades, afavoreixen factors que limiten la plaga. També cal tenir en compte que la poda s'ha de realitzar de manera que faciliti la correcta distribució dels productes fitosanitaris.

Recol·lecció: És important realitzar una recol·lecció primerenca, ja que el moment de recol·lecció afecta de manera directa la incidència de la picada i de forma indirecta en la qualitat de l'oli resultant. Cal tenir en compte que el canvi climàtic està afectant l'abundància i la dinàmica poblacional de la mosca, perquè actualment el clima durant la tardor i l’hivern és més benigne per al desenvolupament de la mosca i, per tant, cada vegada es requereix una recol·lecció més primerenca.

Finalment, durant la recol·lecció s'ha de procurar tan com sigui possible, no deixar olives sense collir, per a reduir al màxim els efectes de la generació de tardor de la plaga, que a més seran l'origen de les poblacions de l'any següent.

                              Aplicació de caolín

Mitjans alternatius a la lluita química

Repel·lents: L’aplicació d’aquests productes impedeix la posta abans de l'inici de el període de susceptibilitat sobre la collita. L'objectiu s'aconsegueix mullant molt bé el fruit amb silicats com el caolí, que ofereixen una barrera física que dificulta la posada i un efecte repel·lent. Tenen una molt alta eficàcia, fins i tot en zones d'alta pressió, però amb l'inconvenient de si el fruit queda desprotegit pel rentat de la pluja o pel seu creixement.

El tractament es recomana a inici de picada, mitjançant dues aplicacions, una a cada direcció dirigit a les olives. S'ha d'ajustar el diàmetre del broquet (0,8 mm), la velocitat, la pressió, etc. de la maquinària d'aplicació perquè el fruit quedi ben cobert.

Fongs entomopatògens: Beauveria bassiana i Metarhizium anisopliae són presents en els nostres sòls de forma natural i no s'han detectat efectes negatius sobre la fauna auxiliar. Actuen per contacte i són letals per a la mosca de l'olivera. Beauveria bassiana s'aplica de manera preventiva per al control d'adults, mitjançant el tractament total de la copa de l'arbre abans de l'inici de la infestació de la plaga. El Metarhizium anisopliae, pendent de registre  com a producte fitosanitari a Europa i en fase d'experimentació, s'aplicaria a terra per al control de larves abans de pupar i per als adults nounats de la pupa soterrada.

Captura massiva i atracció i mort: Aquests sistemes consisteixen a col·locar un nombre determinat de trampes per hectàrea, amb atraients alimentaris i/o sexuals i substàncies insecticides, de tal manera que redueixin les poblacions d'adults. Hi ha diferents productes i es col·locaran en l'època, el nombre i la posició que indiqui l’etiqueta i el full de registre. En zones amb una molt elevada incidència de la plaga, aquests mètodes no arriben a un control suficient per evitar el dany; aconsegueixen, però, reduir de forma important el nivell de població i el nombre de tractaments amb altres productes fitosanitaris.

Aquests sistemes s’han d’instal·lar al camp abans de l'època de màxima incidència poblacional d’estiu. Si l'eficàcia-durabilitat del producte ho permet, també es recomana que ho estiguin durant període en què es dona l'eclosió de pupes de la generació hivernant (finals d'hivern-principis de primavera). És molt important aplicar aquestes tècniques en superfícies extenses i a les dosis (trampes/ha) recomanades en cada cas.

                                       Captura massiva

Tractaments amb productes fitosanitaris

Spinosad: és un insecticida d'origen natural produït per la fermentació d'un bacteri actinomicet anomenat Saccharopolyspora spinosa. Aquest bacteri va ser aïllat d'un molí de sucre de les Illes Virgin. L’spinosad és una neurotoxina composta per una barreja de les spinosines A i D (d'aquí spinosAD), les quals són compostos tetracíclics de macròlids que actuen sobre els receptors post-sinàptics de l'acetilcolina nicotínica i els receptors GABA.

L’spinosad és molt actiu per ingestió i una mica menys per contacte. La molècula s'aplica amb un esquer. Hi ha diferents maneres d'aplicació segons que s'indiqui a l'etiqueta, ja sigui en pegats o bé en bandes. Com en el cas dels piretroides, només afecten l'estat adult de la mosca i per tant el llindar i el moment de tractament variarà en igualtat de condicions geoclimàtiques respecte d'una estratègia realitzada amb matèries actives amb efecte larvicida.

Piretroides: Són substàncies obtingudes per síntesi i la seva estructura és molt semblant a les piretrines, però no s'han de confondre, ja que aquestes són compostos orgànics presents en les flors de diferents espècies de crisantems. El mode d'acció dels piretroides es basa en la interferència dels canals de sodi a la membrana nerviosa de l'insecte. La classificació segons el mode d'acció IRAC és 3A i per tant poden alternar-se tractaments amb fosmet i neonicotinoides, evitant així possibles resistències.

Actualment consten quatre piretroides autoritzats en el Registre de Productes Fitosanitaris del MAPA per combatre la mosca de l'olivera: cipermetrina, deltametrina, lambda-cihalotrín i zeta-cipermetrín. Hi ha diferents modes d'aplicació segons que s'indiqui a l'etiqueta, ja sigui total, en pegats o en bandes. A diferència dels productes sistèmics, només afecten l'estat adult de la mosca, i no podentcombatre els estadis larvaris que es troben dins de l'oliva.

Neonicotinoides: Actuen d'una manera similar a com ho fan els insecticides derivats de la nicotina. Es tracta d'una família d'insecticides que actuen sobre el sistema nerviós central dels insectes, causant-los una paràlisi que els porta a la mort a les poques hores. La classificació segons el mode d'acció IRAC és 4A, i no hi ha registre de resistència creuada amb altres importants famílies d'insecticides, entre elles els piretroides, oferint un paper important en la prevenció de la resistència als insecticides.

Actualment hi ha dos neonicotinoides autoritzats en el Registre de Productes Fitosanitaris del MAPA per combatre la mosca de l'olivera: acetamiprid i tiacloprid. Els neonicotinoides són insecticides sistèmics, és a dir, que penetren a la planta i es transloquen a altres parts d'aquesta. Són tòxics per a les plagues xucladores o mastegadores, amb activitat adulticida, larvicida i ovicida.

Organofosforats: Actualment Fosmet és l'únic insecticida d'aquesta família que està autoritzat contra la mosca de l'oliva, interferint en la transmissió dels impulsos nerviosos per inhibició de la colinesterasa. La classificació segons el mode d'acció IRAC és 1B i per tant poden alternar-se tractaments amb piretroides i neonicotinoides, evitant possibles resistències.

El mode d'acció principal és per contacte, però també pot actuar per ingestió i inhalació. D'acció ràpida sobre adults i larves, tot i que no és sistèmic, queda retingut en la fracció cerosa del fruit incrementant la persistència al rentat. Respectant el termini de seguretat, no es supera el LMR en oli, però poden detectar-se traces que podrien limitar la seva comercialització. L'aplicació s'ha de fer en medi àcid (pH 5,5), ja que la degradació d'aquesta matèria activa és molt menor.

Estratègies GIP per al control de mosca de l'olivera

Per encarar la lluita contra la plaga de la mosca de l'oliva, s'ha d'aplicar una estratègia GIP, ja que, a part de ser obligatòria en totes les explotacions agràries des de l’1 de gener de 2014, és capaç d'aglutinar els diferents mètodes de lluita a la recerca de l'objectiu de reduir la incidència de la plaga. Les mesures i els principis GIP són els següents:

• Disposar d'assessorament GIP mitjançant les indicacions de les estacions d'avisos fitosanitaris, les ADV, les ATRIA, assessors particulars, etc.

• Realitzar totes les mesures preventives possibles.

• Realitzar un seguiment i monitoratge de la mosca mitjançant els mètodes i instruments que s'indiquen a la Guia GIP de l'Olivera publicat pel MAPA.

• La presa de decisions per al control de la mosca de l’oliva es justificarà mitjançant els llindars de tractament que s'indiquen a la Guia GIP de l'Olivera considerant zones específiques, varietats, maneig de cultiu, mode d'acció del producte fitosanitari, etc.

• Es faran servir preferentment els mètodes alternatius a la lluita química (biològics, físics i biotecnològics), sempre que permetin un control satisfactori de la mosca.

• S'haurà de limitar la utilització de mètodes químics en els moments que siguin estrictament necessaris, tenint en compte el nivell de risc que representa tant per a l'oliva com per a la salut dels aplicadors, els consumidors i el medi ambient.

• Quan existeixi el risc de resistència a un producte fitosanitari i quan el nivell de la plaga requereixi repetir l'aplicació, s'han d'utilitzar plaguicides amb diferents modes d'acció.

• S'ha de comprovar l'eficàcia de les mesures fitosanitàries aplicades en base a les dades registrades en el seguiment de la plaga.

En el moment d'establir una estratègia per a la lluita contra la mosca de l'oliva són molts els factors que influeixen en la presa de decisions, per la qual cosa no és possible marcar una única línia a seguir i es preveurà la possibilitat que hi hagi diverses estratègies possibles.

Un factor que limitarà part dels mètodes de lluita que hem descrit en aquest article és si l'olivar es conrea sota els principis de l'agricultura ecològica, ja que aquest sistema d'agricultura prohibeix l'ús d'insecticides de síntesi química.

El primer pas per poder aconseguir una bona protecció fitosanitària en els diferents sistemes de conreu, tant en ecològic com en convencional, és l'aplicació de totes les mesures preventives existents.

                               Aplicació de caolín

Aplicació de mitjans alternatius a la lluita química

Mentre que la incidència de la plaga estigui a un nivell incipient o nivells baixos, sistemes com la captura massiva, l'atracció i mort i l'aplicació de repel·lents com el caolí, ofereixen un molt bon nivell de protecció. La utilització d'aquests sistemes es pot prolongar durant tot període de susceptibilitat de la plaga, fins i tot fins al moment de la recol·lecció, ja que no disposen de terminis de seguretat. Aquests sistemes poden recolzar-se per aconseguir un major grau de protecció amb aplicacions del fong entomopatogen Beauveria bassiana.

Aplicant la combinació d'aquests mitjans alternatius de lluita, es pot obtenir un molt bon nivell de protecció, fins i tot amb elevats nivells de plaga. Aquests mètodes, com la resta, tenen un grau de limitacions i l'important és conèixer-les.

En el cas de la captura massiva i l'atracció i mort, la densitat de mosquers/ha, la mida de la superfície coberta i el nivell de població són els factors que condicionaran en major grau l'eficàcia de la lluita. Per a aquestes tècniques la mida de la superfície coberta és fonamental per obtenir bons resultats. Per aquest motiu, és important realitzar una estratègia de lluita col·lectiva si la parcel·la a cobrir no és prou gran. Encara que és una tècnica eficaç, amb alta pressió de mosca no és capaç de mantenir els danys per sota del llindar acceptable.

Les aplicacions de repel·lents ofereixen molt bona eficàcia si es protegeix l'oliva durant tot el període d'incidència de la plaga. El factor que determinarà la seva eficàcia serà el grau de recobriment de l'oliva, ja que, tan sols amb una part de l'oliva sense cobrir ja és susceptible per aquesta ser picada.

En el cas dels fongs entomopatògens, al tractar-se d'organismes vius, amb el requeriment d'unes condicions adequades per al seu desenvolupament, si aquestes no es donen, l'eficàcia en la protecció contra la plaga es redueix considerablement.

Aplicació de productes fitosanitaris

En cas que el control de la plaga encara no sigui el satisfactori, poden combinar-se els mètodes anteriors amb l’aplicació de productes fitosanitaris adulticides i/o larvicides (Taula 2) pertanyents a les famílies següents: spinosines, piretroides, neonicotinoides i organofosforats. En la utilització d'aquests productes fitosanitaris és aconsellable respectar les recomanacions d’IRAC (Taula 3) amb l'objectiu de disminuir el risc que sorgeixin resistències.

Si la pressió de la població d'adults ho requereix, les primeres intervencions amb productes fitosanitaris es poden realitzar mitjançant aplicacions amb efecte adulticida mitjançant pegats o a bandes. Per a aquesta actuació hi ha l’Spinosad, autoritzat en agricultura ecològica, i diferents formulats de piretroides. El llindar de tractament per a les aplicacions amb efecte només adulticida, serà inferior a les aplicacions amb efecte adulticida i larvicida.

Per a aquestes aplicacions, en el cas dels piretroides, cal afegir un atraient per atreure les mosques i que el tractament sigui més efectiu. Una mala praxi pot portar al fet que l'atraient actuï durant més temps que l'insecticida, i això pot suposar un efecte crida i incrementar la picada en lloc de reduir-la.

Per a les aplicacions totals, existeixen alguns formulats de piretroides, els neonicotinoides i un organofosforat. En l'elecció d'un o altre, els elements que han de valorar-se són el termini de seguretat, el nombre màxim d'aplicacions autoritzades i el grup IRAC a què pertanyen.

Taula 1. Sensibilitat varietal d'oliveres a la mosca de l'oliva.

Precocitat: dies que una varietat triga en assolir el 5% de picada. Precoç: varietats que assoleixen el 5% de fruit amb picada en la segona quinzena de juliol. Mitjana: varietats que ho assoleixen amb 17-49 dies de retard. Tardana: varietats que ho assoleixen amb 56-59 dies de retard.

Severitat: percentatge màxim de fruits amb picada. Severa: varietats amb percentatge de fruit amb picada superior al 70%. Poc severa: inferior al 70%.

Explosivitat: dies que una varietat triga a augmentar un 20% de picada. Explosiva: varietats que triguen menys de 10 dies en passar del 30% al 50% de picada nova. Progressiva: si triguen més de 10 dies.

Taula 2. Matèries actives autoritzades contra la mosca de l'olivera, a juny 2020.

http://agricultura.gencat.cat/web/.content/ag_agricultura/ag02_sanitat_vegetal/ag02_02_plagues/documents_fulls_informatius/fitxers_estatics/fi-bactrocera-oleae-lluita-contra-mosca-olivera.pdf

Taula 3. Dades de matèries actives i catalogació IRAC.

Adult: efecte adulticida. Larv-Adult: efecte larvicida-adulticida. MdA: Mode d’acció.

Bibliografia

A. Ninot, A. Romero, G. Barrios, S. Vichi. “Factores que afectan a la sensibilidad varietal del olivo a Bactrocera oleae”, revista Phytoma n. 289, maig 2017.

G. Barrios, J. Mateu, A. Ninot, A. Romero, S. Vichi. “Sensibilidad varietal del olivo a Bactrocera oleae y su incidencia en la gestión integrada de plagas”, revista Phytoma n. 268, abril 2015.

VVAA. Guía de gestión integrada de plagas del olivar. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Madrid, 2014.

F. de Andrés. Enfermedades y plagas del olivo. Riquelme y Vargas Ediciones, Jaén, 1991.

Autoria:

Jordi Mateu

Secció Agricultura i Sanitat Vegetal de Girona DARP. Catalunya

Joan Porta

Secció Agricultura i Sanitat Vegetal de Terres de l’Ebre DARP. Catalunya

Joseba Cristià

Secció Agricultura i Sanitat Vegetal de Tarragona DARP. Catalunya