La certificació de la gestió forestal sostenible dels boscos a Catalunya

Actualment, a escala mundial, coexisteixen diversos sistemes de certificació, però els dos majoritaris són PEFC amb 307 Mha de boscos certificats en GFS i 19.800 cadenes de custòdia (CdC) implantades i FSC amb 222 Mha boscos certificats en GFS i 44.678 CdC (dades en evolució contínua). En tots dos casos, el punt de partida és l’ordenació de la forest. Una forest no ordenada no pot accedir a un sistema de certificació forestal. A Catalunya, només el 33% de la superfície total forestal està ordenada amb un Instrument d'Ordenació Forestal (IOF).

1. Els Sistemes de Certificació Forestal

La Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CMMAD) presenta, l’any 1987, l’Informe Brundtland sobre el canvi global, on apareix, per primer cop, el concepte de desenvolupament sostenible. Posteriorment, a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient de l’any 1992 a Rio de Janeiro, és on s’introdueix el concepte que les forests (boscos) són estructures multifuncionals, no només des d’una perspectiva ecològica, sinó també des de la perspectiva social, econòmica i política. Tot plegat dona peu a definir el concepte de Gestió Forestal Sostenible (GFS) com “l’administració i ús de les forests d’una manera i amb una intensitat tal que mantinguin la seva biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i capacitat de mantenir, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials pertinents al seu nivell local, nacional i global sense causar danys a altres ecosistemes” (Hèlsinki 1993).

Països membres i certificacions PEFC al món. Font: PEFC.org

L’any 1998, el Consell de la Unió Europea adopta la resolució relativa a la Certificació Forestal sobre la base del contingut de l’Estratègia forestal europea, que afirma: “Els sistemes de certificació forestal són instruments de mercat per millorar el coneixement dels consumidors sobre la gestió forestal sostenible i per estimular la utilització de la fusta i dels productes forestals com a matèria primera, renovable i respectuosa envers el medi ambient. Les certificacions han de ser voluntàries, creïbles, transparents, de lliure accés i tenir una baixa relació cost/eficàcia”.

Actualment, a escala mundial, coexisteixen diversos sistemes de certificació, però els dos majoritaris són PEFC amb 307 Mha de boscos certificats en GFS i 19.800 cadenes de custòdia (CdC) implantades i FSC amb 222 Mha boscos certificats en GFS i 44.678 CdC (dades en evolució contínua). Ambdós sistemes garanteixen el compliment dels principis de sostenibilitat, són voluntaris, creïbles, transparents i participatius i busquen estimular, en la societat, el consum responsable de productes del bosc, però una de les diferències radica en l’origen: FSC va sorgir per poder donar resposta a les problemàtiques pròpies de les forests tropicals, més associats a la desforestació i a les condicions poc dignes de treball, i PEFC per donar resposta a les problemàtiques pròpies dels terrenys forestals europeus. És per això que el Sistema PEFC s’adapta millor a la tipologia dels nostres boscos.

En tots dos casos, el punt de partida és l’ordenació de la forest. Una forest no ordenada no pot accedir a un sistema de certificació forestal. A Catalunya, només el 33% de la superfície total forestal està ordenada amb un Instrument d'Ordenació Forestal (IOF).

2. La Certificació Forestal PEFC

PEFC (Program for Endorsement of Forests Certification) és una organització internacional independent, sense ànim de lucre, dedicada a la promoció de la Gestió Forestal Sostenible mitjançant la Certificació dels Boscos adscrits i la traçabilitat dels productes forestals que en sorgeixen. La Certificació forestal PEFC és un procés de participació voluntària en què una forest o una empresa compleix els principis de sostenibilitat i una tercera part independent, l'empresa auditora, avalua i verifica que, efectivament, la seva gestió s’està duent a terme complint els criteris i indicadors de sostenibilitat regulats per les Normes vigents de PEFC.

La Certificació forestal PEFC treballa a una doble escala: a escala de bosc i a escala d’indústria. Parlem de Certificació de la Gestió Forestal Sostenible (GFS) quan s’avalua la sostenibilitat de la forest (del bosc) i també de les empreses que executen els treballs forestals al bosc i comercialitzen posteriorment el producte resultant. És l’origen de tot el Sistema de Certificació Forestal (matèria primera certificada).

Certificació Gestió Forestal Sostenible i Certificació Cadena de Custòdia. Font: Elaboració pròpia

Parlem de Certificació de la Cadena de Custòdia (CdC) quan es verifica, en tot el procés productiu, que no s’ha trencat la traçabilitat del producte i es garanteix així que, quan el consumidor rebi el producte final amb el logo PEFC, es pugui afirmar que la matèria primera amb què s’ha fabricat efectivament prové d’un bosc certificat (gestionat de manera sostenible).

Una forest NO ordenada NO pot accedir a un sistema de certificació forestal

Tant en la Certificació GFS com en la de CdC, una tercera part independent (empresa auditora) avalua cada part del Sistema i dona credibilitat al conjunt verificant-se que les feines dutes a terme en els boscos garanteixen l’equilibri entre l’aprofitament dels seus recursos i la conservació i preservació de les seves funcions ambientals i socials alhora que vetlla perquè no es trenqui la traçabilitat del producte des que surt del bosc certificat fins que arriba al consumidor final amb el logo PEFC.

A Catalunya, el Sistema de Certificació implantat és el PEFC i l’equip de treball està format per ENSCAT (GFS) i PEFC Catalunya (CdC).

3. La Certificació forestal PEFC en GFS a Catalunya: l’ENSCAT

El Sistema PEFC permet que la Certificació Forestal de GFS pugui implantar-se de manera individual (aplicada a una única propietat forestal), de manera agrupada (quan diversos propietaris s’agrupen i comparteixen la logística i els costos del procés) o de manera regional (per al conjunt de tota la propietat forestal d’una comunitat autònoma). El sistema FSC no permet la modalitat regional. Catalunya va adoptar la modalitat regional com a Sistema de Certificació Forestal en GFS per ser la modalitat que millor s’adapta a la propietat forestal caracteritzada majoritàriament per la seva petita dimensió i de caire familiar.

Aquesta modalitat fomenta la integració dels diferents agents que intervenen en el circuit forestal i provoca una unió del sector que facilita la gestió amb l’Administració i alhora abarateix els costos d’implantació del Sistema. La modalitat regional requereix l’existència d’una Entitat que serà l’encarregada de sol·licitar, a PEFC internacional, la implantació de la Certificació forestal en GFS en tot aquell territori que representa. A Catalunya, aquesta Entitat és ENSCAT (Ens Català Sol·licitant de la Certificació Forestal PEFC) que no és un òrgan de l’Administració sinó una associació sense ànim de lucre que té un conveni de col·laboració signat amb el Centre de la Propietat Forestal (CPF) en virtut del qual el CPF cedeix part del seu personal, instal·lacions i material perquè l’ENSCAT pugui implantar i impulsar la Certificació Forestal a Catalunya.

ENSCAT es constitueix i es reconeix legalment l’any 2003 amb el suport i impulsat per la Propietat AgroForestal (privada o pública), les empreses de treballs forestals, els rematants, les serradores i l’Administració de la Generalitat. Actualment, els seus membres són:

· Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT),

 · Associació Catalana de Municipis i Comarques, · Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals de Catalunya (ELFOCAT),

· Consorci Forestal de Catalunya,

· Unió de Pagesos,

 · Institut Agrícola Català de Sant Isidre,

· Associació de Serradores i Rematants de Catalunya (ARESCAT),

· Associació Catalana d’Empreses de Treballs Forestals (ACETREF),

· Confederació Catalana de la Fusta, i

· Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Sobre ENSCAT recau tota la gestió tècnica, administrativa i legal del Sistema de Certificació PEFC Regional de GFS. Els propietaris i les empreses de treballs forestals s’hi adhereixen (adscriuen) voluntàriament amb un esquema ja elaborat per ENSCAT d’acord amb els requeriments de PEFC internacional.

Les principals funcions d’ENSCAT, per poder implantar la Certificació Forestal PEFC en GFS a Catalunya, són:

· Elaborar el procediment de control per implantar i fer el seguiment de la Certificació forestal PEFC en GFS en l’àmbit territorial de tot Catalunya.

· Assessorar tècnicament, jurídicament i administrativament en matèria de Certificació forestal a tots els seus adscrits.

· Sufragar el pes econòmic, tècnic i legal derivat de la implantació de la Certificació forestal a Catalunya.

· Sufragar el pes econòmic i tècnic derivat del procés d’auditoria externa pel qual anualment ha de passar per poder renovar el Certificat Regional de GFS acreditatiu de Catalunya.

· Elaborar anualment l’auditoria interna de control, seguiment i millora de les seves funcions establertes pel Sistema PEFC mateix.

· Avaluar l’admissió o no de les sol·licituds que rep de la propietat forestal i de les empreses de treball forestal per entrar voluntàriament en el Sistema.

· Tramitar, per a cada nou adscrit, el seu Certificat acreditatiu d’inclusió en el Sistema PEFC.

· Mantenir, actualitzar i publicar el Registre de Propietats Forestals i Empreses de Treballs Forestals adscrites i dur-ne el control de les altes, baixes i modificacions.

· Informar periòdicament PEFC Espanya.

· Elaborar el referent tècnic per donar resposta a tots els indicadors de la Norma UNE 162002 d’obligat compliment per a cada propietat forestal adscrita al Sistema.

· Participar en les reunions del Grup de Treball Tècnic de PEFC Espanya del qual ENSCAT forma part.

Marc Normatiu de la certificació forestal en Gestió Forestal Sostenible: el sistema Internacional PEFC, l’Espanyol PEFC i la Norma UNE 162002. Font: Elaboració pròpia

4.  Marc normatiu de la Certificació forestal PEFC en GFS

El Marc normatiu de la Certificació forestal en GFS, basat en la multifuncionalitat dels boscos, està format per dos documents bàsics: el Sistema Espanyol PEFC i la Norma UNE 162002 - Gestió Forestal Sostenible - Criteris i indicadors aprovada en el procés ministerial del Forest Europe. Tots dos documents han de ser revisats periòdicament per actualitzar i incorporar-hi els constants requeriments normatius canviants de PEFC Internacional, procés de revisió en què actualment ens trobem. El procés de revisió del Sistema i de la Norma UNE és obert a totes les parts interessades i es canalitza mitjançant el "Comité Técnico de Normalización" (CTN 162) d’UNE.

Hi participen, a més de tot l’equip tècnic de PEFC Espanya del qual ENSCAT forma part, propietaris forestals privats i públics, industrials forestals, comerciants, empreses d’aprofitaments forestals, consultories, col·legis professionals, associacions de professionals, centres d’investigació, universitats, sindicats i consumidors.

A la pràctica, la Norma UNE 162002 - Gestió Forestal Sostenible - Criteris i indicadors és el manual guia del dia a dia de la Certificació forestal en GFS. Està estructurat en 6 criteris (cadascun marca una línia d’objectius a assolir) i 32 indicadors, tots d’obligat compliment per a totes les finques forestals que formen part del Sistema.

ENSCAT, com a Entitat Sol·licitant de la Certificació Forestal a Catalunya, assumeix la tasca tècnica de donar resposta a tots aquests indicadors en cada finca forestal adscrita al Sistema. Amb aquesta finalitat, va crear una Base de Dades de càlcul que aglutina gran part de la informació requerida per complir el sistema. Aquesta BD emet un informe individualitzat per a cada finca adscrita al Sistema.

5. Dades de l’evolució de la Certificació forestal PEFC en GFS a Catalunya

En termes d’evolució, des de l’any 2004, les dades d’adscrits al Sistema de Certificació PEFC en GFS no han parat de créixer i, concretament des de l’any 2012, amb una marcada tendència exponencial. En aquests anys, s’ha passat de les 17.997 hectàrees i 14 empreses de treballs forestals adscrites a 265.476 ha i 85 empreses, respectivament, i l’increment de superfície s’ha multiplicat per 15.

El 84% de la superfície adscrita a ENSCAT és de titularitat privada i el 16% de titularitat pública; el nombre total d’IOF (instruments d’ordenació forestals) és de 1.703 i el nombre de propietaris forestals gestors d’aquesta superfície és de 1.566 (13 són de titularitat pública entre Generalitat de Catalunya, ajuntaments i EMD).

Territorialment, les comarques amb major proporció de superfície certificada respecte de la superfície forestal que tenen són, per ordre de magnitud, les comarques de la Selva, el Berguedà, Osona, el Moianès, el Ripollès, el Bages, l’Alta Ribagorça, l’Alt Empordà, el Vallès Oriental, el Solsonès i la Garrotxa, que representen el 74% del total de la superfície total adscrita.

6. Procés d’adscripció a ENSCAT

L’entrada de sol·licituds d’adscripció per entrar a formar part d’ENSCAT és continu durant tot l’any i gira al voltant de 500 i 600 peticions/any entre noves entrades i renovacions. Per poder formar part de la Certificació Forestal PEFC en GFS, la persona titular de la finca forestal o l’empresa de treballs forestals haurà de presentar a ENSCAT l’Acord voluntari d’adscripció conjuntament amb els Compromisos de Gestió Forestal signats. Si la persona titular de la finca forestal o l’empresa de treballs forestals disposa de signatura electrònica, podrà presentar l’acord per correu electrònic, però si, contràriament, la seva signatura és manual, aleshores només podrà presentar l’acord per correu postal.

Atès que ENSCAT no és Administració, les sol·licituds que es presentin mitjançant el canal de Petició Genèrica de l’Administració GENCAT no podran ser acceptades a tràmit. Un cop rebudes les sol·licituds d’adscripció, ENSCAT fa les comprovacions administratives i tècniques oportunes per verificar si l’acord compleix els requeriments marcats pel Sistema de Certificació forestal i la Normativa vigent. En el cas de finques forestals, verificarà que la finca disposa d’una ordenació vigent (IOF) i que no acumula denúncies greus per mala praxis de les feines al bosc.

La resolució favorable de cada acord comporta, per part de la persona sol· licitant, el pagament posterior de la quota d’adscripció (que en el cas de les finques forestals és una mitjana d’1 €/ha per un període total de 5 anys) i, per part d’ENSCAT, l’enviament posterior del Certificat de participació en la Certificació forestal PEFC en GFS a Catalunya corresponent.

L’ENSCAT, com a entitat sol·licitant de la Certificació Forestal Sostenible a Catalunya va crear una Base de Dades de càlcul amb gran part de la informació requerida per donar compliment al sistema de certificació. Font: ENSCAT

Sol·licitud d’adscripció al l Sistema de Certificació Forestal Sostenible. Font: ENSCAT

L’incompliment dels Compromisos de Gestió pot comportar la pèrdua automàtica del certificat de participació en la certificació forestal regional i, en conseqüència, la impossibilitat de poder comercialitzar el seu producte amb el segell PEFC. Les empreses de treballs forestals que volen formar part de la Certificació forestal PEFC ho poden fer adherint-se a la Certificació en CdC. Tot dependrà de si el producte obtingut d’un bosc certificat, el duen directament a comercialitzar a peu de serradora o indústria o si el deixen al bosc (GFS), o, contràriament, si emmagatzemen el producte en el seu pati prèviament a la comercialització (CdC).

Les empreses de treballs forestals tenen un paper clau en la Certificació forestal. Per això, entre els compromisos que signen, hi ha el de no barrejar en un mateix lot producte que prové de boscos certificats en GFS amb producte de boscos NO certificats, i també el de vetllar per no trencar la traçabilitat del producte que es vol comercialitzar com a PEFC. Les factures i els albarans de compravenda són l’eina clau per garantir la identificació correcta i traçabilitat del producte que es comercialitza com a PEFC.

Potencial certificable a Catalunya segons titularitat. Font: Elaboració pròpia

Entre els Compromisos de Gestió Forestal Sostenible que les empreses de treballs forestals han de complir un cop s’adhereixen a ENSCAT, cal destacar-ne:

 01. Vetllar perquè no es trenqui la Cadena de Custòdia des que l’arbre és en peu a la forest fins que arriba a la indústria o a peu de carregador.

02.No barrejar, en un mateix lot, la fusta procedent d’un bosc amb certificat de gestió forestal sostenible amb la fusta procedent d’altres orígens.

03.Executar una gestió forestal que garanteixi, entre d’altres:

3.1 Minimitzar els danys a les forests.

3.2 Minimitzar els fenòmens erosius.

3.3 Controlar el risc d’incendi i disposar de les correctes mesures de prevenció i defensa contra incendis forestals.

3.4 Respectar els valors culturals, espirituals, històrics, prehistòrics i singulars existents.

 3.5 No generar residus (llaunes, restes, olis, combustibles...).

3.6 Trossejar o triturar les capçades i restes dels aprofitaments forestals que no siguin enretirats i, en cap cas, deixar-los dins d’una franja de 20 m d’amplada a banda i banda dels camins principals i primaris.

04.Pel que fa als seus treballadors, garantir que es compleix la normativa de salut laboral i prevenció d’accidents en l’àmbit de la seva activitat, en especial:

4.1 Proporcionar els equips de protecció individual (EPI) adients.

4.2 Vetllar per l’ús adequat dels equips de protecció.

4.3 Garantir als treballadors la formació suficient en la matèria.

4.4 Organitzar el treball de l’equip de manera que el risc sigui mínim.

05.Informar ENSCAT de les sancions administratives imposades.

06.Posar a disposició d’ENSCAT tots els documents i les facilitats que siguin necessàries per al compliment dels compromisos signats i per a la realització d’auditories.

 07. En tot moment, respectar els compromisos del/s titular/s d’una forest adscrita al sistema PEFC.

I, entre els Compromisos de Gestió Forestal Sostenible que han de complir les persones titulars de boscos adscrits a ENSCAT, cal destacar-ne:

01. Contractar, sempre que sigui possible, empreses acreditades per ENSCAT quan els treballs a la forest els realitzin tercers.

02.Executar una gestió forestal a la forest, amb independència de qui realitzi els treballs, que garanteixi, entre d’altres:

2.1 Minimitzar els danys a les forests.

2.2 Minimitzar els fenòmens erosius.

2.3 Controlar el risc d’incendi i disposar de les correctes mesures de prevenció i defensa contra incendis forestals.

2.4 Respectar els valors culturals, espirituals, històrics, prehistòrics i singulars existents.

2.5 Trossejar o triturar les capçades i restes dels aprofitaments forestals que no siguin enretirats i, en cap cas, deixar-los dins d’una franja de 20 m d’amplada a banda i banda dels camins principals i primaris.

03.Mantenir i adequar l’estat de la xarxa viària a la gestió necessària.

7. Els processos d’auditoria: externa i interna

ENSCAT, d’acord amb el Sistema Regional PEFC i el Procediment de Control, realitza anualment la seva auditoria interna i també se sotmet a una auditoria externa. En el cas que una anualitat la superfície adscrita al Sistema superi el 20% de la superfície adscrita en la darrera auditoria, ENSCAT s’haurà de sotmetre a una auditoria extraordinària. Superar l’auditoria externa concedeix a ENSCAT la renovació del seu Certificat de GFS que l’acredita a continuar sent l’Entitat Regional encarregada d’implantar i fer el seguiment de la Certificació forestal PEFC en GFS a Catalunya.

Certificat de conformitat de la Gestió Forestal Sostenible. Font: ENSCAT

La metodologia de les auditories és fixada pel Procediment General establert per PEFC Espanya. En el cas d’auditories de boscos adscrits, el primer pas serà seleccionar la mostra que haurà de ser representativa (forests de diferent titularitat, diferent mida i distribució territorial) per poder garantir, amb el pas del temps, el seguiment complet del conjunt de forests privades i públiques adscrites en el sistema arreu de Catalunya. Un cop escollides, es realitzarà la revisió documental per verificar que es compleixen els 32 indicadors de la Norma UNE 162002, i, per acabar, es realitzarà la inspecció a camp per verificar el contingut documental in situ. Tot queda recollit en l’acta de visita a finca i en l’informe tècnic d’auditoria.

En el cas d’auditories d’empreses de treballs forestals, el primer pas també serà seleccionar la mostra i, posteriorment, concertar visita per verificar aspectes com ara la identificació correcta del producte comercialitzat com a PEFC i la seguretat i salut laboral en l’àmbit dels riscos laborals. En el cas de les auditories externes, des de l’any 2016, ENSCAT les ha superades anualment sense cap no-conformitat, i s’ha posat en relleu, com així descriu l’empresa auditora en el seu darrer informe d’auditoria, la maduresa del Sistema de GFS implantat a Catalunya com a punt fort de la tasca duta a terme per ENSCAT. També en destaquen, com a punts forts de la feina que ha fet ENSCAT, la tasca de comunicació que ha dut a terme en els darrers anys per formar i conscienciar en matèria de Certificació forestal PEFC en GFS a Catalunya.

8. Conclusió

La Certificació forestal, en la seva globalitat, és un actiu intangible de primer ordre que a escala de finca forestal posa en valor la multifuncionalitat dels boscos, promou la GFS, garanteix l’equilibri entre conservació i extracció dels seus recursos i posa en valor que els boscos són el veritable motor d’una economia verda que pot acabar traduint-se en un desenvolupament sostenible del nostre medi rural.

Article extret del Dossier Tècnic nº 109: “La certificació forestal PEFC de Gestió Forestal Sostenible i de Cadena de Custòdia a Catalunya”.

Per saber-ne més:

 Web d’ENSCAT. www.enscat.org

 Twitter d’ENSCAT. https://twitter.com/enscat

Web PEFC Internacional. www.pefc.org

 Web de PEFC Espanya. www.pefc.es

 Web PEFC Catalunya. www.pefc.cat

 Norma UNE 162002 - Gestió Forestal Sostenible - Criteris i indicadors

Autoria:

Alícia Martín Calvente

Enginyera de Forests Centre de la Propietat Forestal Responsable tècnica d'ENSCAT wamartinc@gencat.cat