L’Escola Agrària de Les Borges Blanques, la pedrera dels futurs agricultors
L’escola, ubicada als afores de Les Borges Blanques (Garrigues), porta més de 30 anys formant joves agricultors a través dels cicles formatius i oferint formació continua en diverses modalitats. Cada any passen pel centre prop d’un centenar de joves per realitzar FP agrària o incorporar-se com a professionals agraris, i es formen unes 500 persones a través dels cursos d’especialització.
Centre de referència a Les Garrigues
L'Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques, ubicada al mig d’una explotació de 9 hectàrees al polígon de les Verdunes, és un centre amb més de 30 anys d'experiència en el camp de la formació i capacitació agràries i, juntament amb les altres 14 escoles que depenen del Departament d'Agricultura, està gestionada pel Servei de Formació Agrària.
El centre va ser creat l’any 1978 en un local al poble de Les Borges Blanques i oferia un curs de capatàs agrícola per a joves dins del servei d’extensió agrària. A principis dels anys 80 l’escola es va traslladar a les actuals instal·lacions, en uns terrenys que eren propietat de l’antiga Generalitat republicana.
Actualment compta amb 7 professors que imparteixen la titulació oficial de Cicle formatiu de Grau Mitjà de Producció Agropecuària. L'escola també organitza cursos especialitzats i jornades de transferència tecnològica per a professionals del món agrari i participa en els cursos de gestió agrària a distància a través del portal RuralCat.
L’objectiu de l’escola és “fomentar la incorporació de joves com a nous professionals a l’agricultura, facilitar el relleu generacional i oferir formació contínua a través de programes formatius distribuïts pel territori per tal de facilitar la proximitat al professional i acompanyar-lo al llarg de tota la seva vida professional” explica Ramon Baró, director de l’escola des del 2007.
“L’objectiu de l’escola és fomentar la incorporació de joves com a nous professionals a l’agricultura, facilitar el relleu generacional i oferir formació contínua”
L’escola disposa d'una finca que té una part regada pel Canal d'Urgell i una altra de secà, que es regarà en un futur pel Canal Segarra Garrigues. En aquestes finques, així com a les de diferents explotacions col·laboradores, els alumnes realitzen totes les operacions necessàries per a la sembra i el conreu de tota mena de cultius extensius i hortícoles, oliveres, ametllers i fruiters. Els alumnes també realitzen pràctiques en diverses granges col·laboradores de porcs, vedells, vaques de llet, ovelles, cabres i altres espècies. Així mateix, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agrària (IRTA) compta amb plantacions experimentals de fruits secs, principalment d'ametller.
El centre també té tractors i tota la maquinària per al cultiu, embassament i sistema de reg per aspersió i localitzat, taller mecànic i dos hivernacles, un per producció de planta i un altre per horticultura forçada. Dins el recinte, compta amb tot l'equipament docent: aules, laboratoris, aula d'informàtica, sala d’actes, menjador, entre d’altres serveis. També ofereix un servei de residència de dilluns a divendres amb capacitat per a 19 places ubicada dins de les seves pròpies instal·lacions, amb servei de cuina i menjador propis, així com instal·lacions per a la pràctica esportiva i d'esbarjo dels alumnes interns.
Tots aquests serveis, juntament amb una oferta formativa completa i de qualitat, permeten satisfer àmpliament les necessitats formatives dels alumnes que passen per les aules de l’escola, com és el cas de Roger Oriola, un jove agricultor de Solsona que va cursar el cicle formatiu de Tècnic agropecuari ara fa tres anys: “crec que vaig rebre una molt bona formació, perquè realment aprenies com actuar davant una situació de treball real, ja que vam poder fer moltes pràctiques, ja sigui al camp o a les granges. El que vam estudiar i aprendre allà és realment allò amb que ens trobem els pagesos el dia a dia. Per tant, la meva experiència la valoro molt positivament, perquè, per sobre de tot, l’ambient que hi havia era familiar i còmode”. L’exalumne finalitzar els estudis el 2017 i actualment treballa com a agricultor en una empresa que es dedica a fer tractaments fitosanitaris i recol·lecció del cereal. Té clar que el que més li agrada de la seva feina és “veure com el que has dut a terme durant l’any comporta uns bons resultats”.
L’escola, en xifres
El treballador agrícola, una professió de futur a Les Garrigues
Aquest any l’escola ha acollit, en la convocatòria 2018, 30 joves que es volen incorporar a la professió agrària. Aquesta és una de les millor xifres obtingudes fins ara, que indica que la comarca està assolint un nivell alt de relleu generacional, malgrat la tendència a la concentració de les explotacions, que són cada vegada més grans i provoca que el nombre de professionals es redueixi progressivament.
“S’ha capgirat la tendència. Ara aquesta s’ha convertit en una professió de futur. La majoria de pagesos professionals tenen entre 55 i 65 anys, el que significa que en els propers 10 o 15 anys s’haurà de plantejar una renovació generacional molt important, ja que faran falta joves, i es preveu una gran demanda per portar les explotacions agrícoles. Aquesta no és només una opció professional per als joves, sinó que significa tot un estil de vida” comenta Baró.
“Aquesta no és només una opció professional per als joves, sinó que significa tot un estil de vida”
Aquest creixement de la demanda també es deu a la transformació de la comarca gràcies a la posada en funcionament del canal Segarra-Garrigues. La zona ha passat d’estar formada en un 80% per terrenys de secà a disposar d’una part de regadiu en plena dotació.
Abans de l’arribada del regadiu, Les Garrigues va patir una davallada de relleu generacional i un problema de despoblament, però als anys 90 i principis del 2000 els cultius tradicionals de secà com l’olivera, els cereals i fruiters es van convertir en regadiu, primer amb el canal de Garrigues Sud i, després, amb el Segrià Sud. L’entrada en funcionament del Segarra-Garrigues i, coincidint amb les novetats tecnològiques aplicades a l’ametller, també va arribar el reg a aquest cultiu. “Ara els pobles de la comarca han estat els més beneficiats de la transformació i s’està vivint una remuntada dels joves que es plantegen continuar l’activitat agrícola” explica Baró.
L’escola afronta els propers anys amb el repte de seguir impulsant la formació agrícola a joves i professionals del sector i continuar sent un referent docent no només per a la comarca sinó per a tot el territori català.
La transferència tecnològica, clau en l’evolució del sector
El sector viu una evolució tecnològica trepidant, pel que es fa cada vegada més necessària la transferència tecnològica. “El 60% del que jo explicava en els cicles formatius ara fa 10 anys com a professor ja no serveix perquè els continguts han evolucionat. El sector agrari, com a molts d’altres sectors, és molt dinàmic i viu una evolució tecnològica molt ràpida que permet que es produeixi més, més barat i de major qualitat, i amb una major avantatge competitiva. Tots aquests canvi, sumats a la transformació dels cultius en regadiu, impliquen que s’ha d’aprendre i reciclar molt a través de jornades, fires i cursos de forma permanent”, explica el director de l’escola, Ramon Baró.
Quins són els reptes de futur immediat pel sector? Ajustar l’anàlisi de les necessitats dels professionals a l’entorn. “Sense dubte, la innovació tecnològica porta aclaparament i dispersió i per això és important aportar les eines i coneixements als professionals perquè puguin diferenciar el que és nou i és bo del que és nou i bo i, a més, em servirà. Per tant, un dels reptes és estar al dia de les novetats i donar les eines per saber discernir entre les que seran útils i aprofitables per la seva activitat” apunta Baró, que afegeix, com a segon repte, la innovació metodològica, és a dir, les noves formes d’ajudar el professional a formar-se per adaptar-se a les seves necessitats, com els cursos a distància.
Per últim, s’apunta un altre desafiament de futur, que és donar suport a la producció ecològica, tot apropant els productes locals d’alta qualitat a la població, com per exemple, fomentant l’oleoturisme a través d’activitats d’agroturisme, informació sobre la pedra seca i la venda d’oli verge extra DOP Les Garrigues.