Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 16/12/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari participa en el projecte ‘Oleum Project’

El Laboratori Agroalimentari ha participat en el projecte “Oleum Project” dins del Programa europeu Horizon 2020 “Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, aigües marines, marítimes i continentals, i investigació en bioeconomia” amb el tema“ autenticació de l’oli d’oliva”.

Oleum project

El projecte vol verificar la qualitat dels olis d'oliva

L’objectiu d’Oleum Project’ és generar noves solucions analítiques innovadores, més efectives i harmonitzades per detectar i lluitar contra els fraus més comuns i emergents i verificar la qualitat dels olis d'oliva.

El projecte, coordinat per Alma Mater Studiorum-Universitat di Bologna, compta amb 21 participants amb experiència en anàlisi d’aliments, legislació alimentària, enginyeria, bioinformàtica, comunicació i intercanvi de coneixements procedents de 15 països diferents d’Europa, Amèrica i Àsia.

El Laboratori Agroalimentari ha participat en la fase de validació dels nous mètodes desenvolupats següents:

-Mètode 1: anàlisi de fenols (salut): determinació UHPLC del contingut total d’hidroxitirosol (Htyr) i tirosol (Tyr) en oli d’oliva.

-Mètode 2: anàlisi d’esterols lliures i esterificats. Mètode SPE/GC-FID per detectar esterols lliures i esterificats.

-Mètode 3: anàlisi revisada dels èsters ètils dels àcids grassos. Enfocament analític revisat i validat per a la determinació d’èsters etílics d’àcids grassos (FAAE).

-Mètode 4a: anàlisi de volàtils dirigits; dues opcions: i) SPME-GC-FID i ii) SPME-GC-MS. Anàlisi de compostos volàtils en oli d’oliva verge mitjançant cromatografia de gasos.

-Mètode 4b: anàlisi de volàtils no orientats. Anàlisi de l'empremta digital volàtil VOO per SPME-GC-MS i quimiometria. Mètode de cribratge instrumental per a l'avaluació del grau de qualitat de Voo.

Amb aquesta participació el Laboratori Agroalimentari ha pogut aportar la seva experiència com a Laboratori acreditat conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017 dins del Programa d’acreditació “Assaigs físico químics d’olis d’oliva i sansa d’oliva” conforme a la Nota tècnica 70.06.   

També ha adquirit coneixements i experiència en els últims desenvolupaments analítics dins dels àmbits dels anàlisis de tocoferols, productes volàtils i propostes de millora de les determinacions dels èsters etílics dels àcids grassos (FAEEs) i esterols.  Finalment, ha pogut participar en l’anàlisi “fingerprint” o de perfils per GC-MS per tal de poder contribuir a la discriminació de la categoria dels olis d’oliva verges (olis d’oliva verge, verge extra i llampant).

Font: LAC

 

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 16/12/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari participa en el projecte ‘Oleum Project’

El Laboratori Agroalimentari ha participat en el projecte “Oleum Project” dins del Programa europeu Horizon 2020 “Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, aigües marines, marítimes i continentals, i investigació en bioeconomia” amb el tema“ autenticació de l’oli d’oliva”.

Oleum project

El projecte vol verificar la qualitat dels olis d'oliva

L’objectiu d’Oleum Project’ és generar noves solucions analítiques innovadores, més efectives i harmonitzades per detectar i lluitar contra els fraus més comuns i emergents i verificar la qualitat dels olis d'oliva.

El projecte, coordinat per Alma Mater Studiorum-Universitat di Bologna, compta amb 21 participants amb experiència en anàlisi d’aliments, legislació alimentària, enginyeria, bioinformàtica, comunicació i intercanvi de coneixements procedents de 15 països diferents d’Europa, Amèrica i Àsia.

El Laboratori Agroalimentari ha participat en la fase de validació dels nous mètodes desenvolupats següents:

-Mètode 1: anàlisi de fenols (salut): determinació UHPLC del contingut total d’hidroxitirosol (Htyr) i tirosol (Tyr) en oli d’oliva.

-Mètode 2: anàlisi d’esterols lliures i esterificats. Mètode SPE/GC-FID per detectar esterols lliures i esterificats.

-Mètode 3: anàlisi revisada dels èsters ètils dels àcids grassos. Enfocament analític revisat i validat per a la determinació d’èsters etílics d’àcids grassos (FAAE).

-Mètode 4a: anàlisi de volàtils dirigits; dues opcions: i) SPME-GC-FID i ii) SPME-GC-MS. Anàlisi de compostos volàtils en oli d’oliva verge mitjançant cromatografia de gasos.

-Mètode 4b: anàlisi de volàtils no orientats. Anàlisi de l'empremta digital volàtil VOO per SPME-GC-MS i quimiometria. Mètode de cribratge instrumental per a l'avaluació del grau de qualitat de Voo.

Amb aquesta participació el Laboratori Agroalimentari ha pogut aportar la seva experiència com a Laboratori acreditat conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017 dins del Programa d’acreditació “Assaigs físico químics d’olis d’oliva i sansa d’oliva” conforme a la Nota tècnica 70.06.   

També ha adquirit coneixements i experiència en els últims desenvolupaments analítics dins dels àmbits dels anàlisis de tocoferols, productes volàtils i propostes de millora de les determinacions dels èsters etílics dels àcids grassos (FAEEs) i esterols.  Finalment, ha pogut participar en l’anàlisi “fingerprint” o de perfils per GC-MS per tal de poder contribuir a la discriminació de la categoria dels olis d’oliva verges (olis d’oliva verge, verge extra i llampant).

Font: LAC

 

Informació relacionada

PREMIS | 03/12/2020  Ruralcat

El formatger Jordi Domènech guanya el Premi al millor jove artesà alimentari innovador 2020

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha concedit el Premi al/a la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a, en la seva convocatòria de l'any 2020, al formatger Jordi Domènech Navarra, i l’accèssit al flequer Jordi Gasque Brusco.

Premi al/a la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a

El premi té la finalitat de fomentar la recerca i desenvolupament de nous productes artesans alimentaris

Jordi Domènech Navarra és un formatger d’Olot (Garrotxa). L’any 2016, juntament amb el seu germà bessó, Oriol, es van fer càrrec del negoci familiar Mas Claperol, d’elaboració de productes làctics artesans iniciat als anys 80, i van apostar per l’elaboració de productes ecològics, i de qualitat. L’any 2020 ha creat el formatge Coronat, un formatge ecològic i solidari, creat en temps del confinament del mes de març d’enguany per a donar sortida a la llet de vaca dels ramaders locals, i que a més se suma a la iniciativa #joemcorono per a recaptar fons per a lluitar contra la covid-19. També ha optat per comercialitzar tots els seus productes en envasos sostenibles, i ha desenvolupat la seva botiga on-line per a fer més accessibles els seus formatges a tothom.

Jordi Gasque Brusco és un flequer de Nulles (Alt Camp) de primera generació. Fa 10 anys, en un moment en què no tenia feina ni cap experiència professional com a flequer, juntament amb la seva dona, Loli, es van fer càrrec del Forn de Nulles, on el seu antic propietari, en Pere, a punt de jubilar-se, li va ensenyar l’ofici de forner. A base de formació i experiència adquirits al llarg d’aquests anys, ha anat introduint nous productes i varietats, fins i tot fent creacions innovadores i sorprenents com el Pa de Calçot o el Croissant de Calçot, que han tingut una molt bona acceptació no només en la localitat de Nulles mateixa, sinó dins de la comarca.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i  Alimentació va crear l’any 2003 el Premi a la/al millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a per tal de guardonar l'esforç dels joves artesans alimentaris en la recuperació, la innovació, la diversificació, i el disseny de productes artesans. Amb els guanyadors d’enguany, s’ha atorgat 20 premis i sis accèssits.

El premi té la finalitat de fomentar la recerca i desenvolupament de nous productes artesans alimentaris, la incorporació de noves tècniques en l'elaboració de productes artesans alimentaris, la millora de la imatge dels productes artesans alimentaris, la implantació de noves vies de comercialització dels productes artesans elaborats i la recuperació i divulgació de productes artesans alimentaris tradicionals de Catalunya.

Aquest premi està destinat als/a les joves artesans/anes alimentaris/àries de Catalunya, menors de 40 anys en l’any de la convocatòria, que disposin del carnet d'artesà/na alimentari/a, que desenvolupin la seva activitat en una empresa artesanal alimentària reconeguda per l’Administració, que hagin treballat de forma destacada en qualsevol de les actuacions descrites en el paràgraf anterior, i que, com a conseqüència d’aquestes actuacions, hagin obtingut resultats beneficiosos pel que fa a la qualitat, la bona imatge, i la competitivitat de les produccions artesanes alimentàries.

La dotació del Premi és de 3.000 euros, amb un accèssit de 1.000 euros que es concedeix a la persona candidata que tingui més puntuació després de la premiada.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/11/2020  Ruralcat

A Catalunya hi ha 347 empreses productores d'oli d'oliva que facturen 863 milions d'euros

Es tracta fonamentalment de pimes que donen feina a prop de 1.500 treballadors, un 30% de les quals exporta els seus productes a altres mercats, d’acord amb l’informe elaborat per ACCIÓ i Prodeca.

Oli d'oliva

Un 30% de les empreses exporta els seus productes a altres mercats

A Catalunya hi ha actualment 347 empreses productores d’oli d’oliva que facturen de manera agrupada 863 milions d’euros i ocupen 1.459 treballadors. Així es desprèn d’un estudi elaborat per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement, i Prodeca, Promotora de les Exportacions Catalanes del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que es presenta avui coincidint amb el Dia Mundial de l’Olivera.

Segons l’informe, les empreses catalanes dedicades a l’oli d’oliva són fonamentalment pimes (en un 99% dels casos). Es tracta d’un sector consolidat, ja que el 61% són firmes amb més de 10 anys d’existència i un 25% superen els 50 anys. D’altra banda, quant a la cadena de valor del sector de l’oli d’oliva, a Catalunya el 49% de les empreses són proveïdores per al mercat massiu (mass market); el 23% són productores artesanals i el 20% del segment gurmet. Destaca també el fet que un 37% són cooperatives.

A escala territorial, la majoria d’empreses catalanes d’aquest àmbit es concentra a la demarcació de Tarragona (179 empreses, un 51,6% del total). Per la seva banda, a Lleida, que ocupa la segona posició per nombre d’empreses (89), s’hi concentra el 64% de la facturació (554,63 milions d’euros).

A banda d’empreses, l’ecosistema del sector de l’oli d’oliva català també agrupa diferents clústers (Clúster Oleícola de Catalunya, Catalonia Gourmet, Innovi, Food Service Cluster...), que treballen projectes vinculats a aquest producte: centres d’interpretació i museus i altres entitats i associacions (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya a la Granadella, Centre d’Interpretació de l’Oli i de les Economies Productives de Montsant, etc). També s’hi acullen fires i esdeveniments en què l’oli té un protagonisme rellevant, com ara Alimentaria o BioCultura.

L’estudi també subratlla que un 30% de les empreses exporta els seus productes a altres mercats, mentre que les exportacions catalanes d’oli arriben a prop de 2.000 milions d’euros en el període de 2015 a 2019. Els principals països receptors d’oli d’oliva catalans durant aquest període són França, Itàlia i els Estats Units, que sumen un 43,4% del total de les vendes catalanes d’aquest producte a l’exterior.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/11/2020  Ruralcat

L’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” fa una radiografia de l’actual ecosistema català i mundial de la genòmica

A banda de la indústria farmacèutica i la biomedicina, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l’agricultura, on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

Laboratori

Els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l'agricultura

A l’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” es defineix la  genòmica com una disciplina científica que es dedica al mapeig genètic, la seqüenciació d’ADN i l’anàlisi del genoma que permet diagnosticar malalties i consell genètic, crear medicina i nutrició personalitzades, realitzar estudis d’evolució d’espècies, identificar microorganismes o produir aliments funcionals. També s’analitza el mercat mundial de la genòmica i les seves aplicacions i es fa una breu radiografia de la genòmica a Catalunya i com a eina clau per trobar solucions contra la COVID-19.

A banda de la indústria farmacèutica i la salut, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària, amb la identificació de senyals dietètiques que augmenten la immunitat, de manera que eliminen la necessitat d’utilitzar antibiòtics en l’alimentació animal i millores en la transformació, la seguretat i qualitat dels aliments; i l’agricultura on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

A Catalunya hi ha 49 empreses dedicades a la genòmica, el 77% de les quals són pimes i un 40% start-ups, que ofereixen 742 llocs de treball i generen una inversió de 276,22 milions d’euros. La principal aplicació del sector és la biomedicina i l’ecosistema català està format per una àmplia xarxa de centres de recerca i hospitals de referència.

L’informe ha estat elaborat per la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ amb la col·laboració de BIOCAT Xarxa d’R+D+I en biotecnologia Unitat d’Innovació d’ACCIÓ Catalonia Trade & Investment i forma part d’una col·lecció d’informes sobre les diferents tecnologies disruptives detectades a la Diana de Tendències Tecnològiques d’ACCIÓ (2018), que es preveu que tindran un gran impacte sobre la societat i el teixit productiu català durant els propers anys, com la realitat virtual, la robòtica, el big data o la impressió 3D.

Font: ACCIÓ

Especials