Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

ENTREVISTA | 03/07/2020  Ruralcat

Antoni Majoral  “Haver transformat la granja en ecològica ens fa més sostenibles mediambientalment i aporta un major valor afegit als nostres productes”

La granja lletera SAT la Reula, ubicada a Fígols d’Organyà (Alt Urgell), ha convertit la seva granja de producció de llet convencional creada el 1949 en una granja ecològica per desenvolupar una millora del benestar i salut animal i de la sostenibilitat ambiental així com també per oferir al consumidor productes lactis naturals. En el projecte també s’hi suma la transformació de 25 hectàrees de bosc en desús en prats de pastura i devesa per a les vedelles i vaques eixutes. També realitzen una tasca de divulgació dels coneixements bàsics sobre la pagesia, l’entorn rural i la producció ecològica mitjançant les visites guiades a les instal·lació adreçades tant a escoles com a famílies. Aquest projecte ha estat guanyador del premi PITA 2019 en la modalitat d’Empresa agrària.

Antoni Majoral

-Què significa per a l’empresa aquest important reconeixement?

Il·lusió, energia, motivació i molta responsabilitat.

-Com va néixer la idea de convertir la vostra explotació en una formatgeria ecològica?

Estàvem convençuts dels beneficis de la producció ecològica a tots els nivells i, veient l’orientació del sector lleter cap a macro granges, ens va semblar una bona opció per diferenciar-nos i garantir el futur de l’explotació. Per resumir-ho podríem dir que la idea també ve d’intentar adaptar la nostra empresa a les limitacions i oportunitats del territori i a les noves tendències de societat i consumidors, que encara que aquí incipients, són molt importants en els països més avançats de la resta d’Europa

-Quins avantatges o beneficis heu obtingut pel fet de transformar una granja de convencional a ecològica? Ha estat un procés complicat?

Ens fa més sostenibles mediambientalment i aporta un major valor afegit als nostres productes. Ha estat un procés complicat per la falta de referents propers, ja que aquí no hi havia granges de volum considerable que haguessin fet la conversió a ecològic i això és el que inicialment ens va provocar més dubtes i incerteses. Un altre moment complicat va ser el període de conversió de les vaques on teníem despeses i limitacions de producció ecològica i, en canvi, encara no podíem vendre la producció com ecològica.

-Quants productes elaboreu i quines característiques tenen els vostres productes?

Elaborem diferents tipus de productes làctics frescs: iogurt natural, desnatat, ensucrat i de fruites, crema de iogurt, formatge fresc, mató, nata i llet fresca. La mínima manipulació de la llet fa que els productes siguin molt cremosos i saborosos. Mai hem utilitzat additius ni conservants, de manera que sacrifiquem la durabilitat dels productes, però preferim oferir productes naturals.

                                                        

“La mínima manipulació de la llet fa que els productes siguin molt cremosos i saborosos”

-On es poden trobar els vostres productes?

Realitzem nosaltres mateixos la distribució dels productes i aquest fet ens limita però a la vegada tenim un millor control dels productes.  Distribuïm a l’Alt Urgell, Cerdanya, La Noguera, L’Urgell i Andorra.

-La proximitat entre la sala de munyir i l’obrador permet que la llet vagi directa de la vaca a la cubeta de pasteurització, sense patir quasi manipulacions. Quins altres beneficis us aporta?

Aquesta immediatesa i poca manipulació de la llet entre la munyida i l’elaboració afegeix qualitat als nostres productes i també ens aporta estalvi d’energia i ens facilita la logística.

-A la granja teniu 540 caps de bestiar, 300 vaques lleteres en producció i 240 vedelles de recria. Elaboreu els vostres propis farratges per garantir una dieta acurada i equilibrada que es tradueix en la màxima qualitat de la llet. Quants litres produïu i en què es diferencia la vostra llet?

Produïm entre 7.000 i 8.000 litres de llet diaris.  El fet que les vaques ecològiques mengin més farratge i menys pinsos i tinguin accés a pastura fa que la seva llet sigui diferent.  Nombrosos estudis reconeixen un major valor nutricional de la llet ecològica, ja que conté nivells més alts de vitamina E, àcids grassos omega 3, antioxidants i també nivells més alts de beta carotè, que el cos converteix en vitamina A. A banda, la llet ecològica està lliure d’hormones, antibiòtics i químics que puguin provenir de l’alimentació.

“El fet que les vaques ecològiques mengin més farratge i menys pinsos i tinguin accés a pastura fa que la seva llet sigui diferent”

-També heu ajudat a dinamitzar l’economia local, ja que, per garantir major autosuficiència de farratges, heu incrementat la mà d’obra i la col·laboració amb productors locals. Amb quants productors treballeu?

Hem augmentat la mà d’obra a la granja i aquest fet resulta complicat perquè la mà d’obra en el sector agrari és difícil de trobar. Falta gent responsable i formada per treballar en aquest àmbit.  Actualment col·laborem amb sis productors locals.

-Dins del projecte també heu transformat 25 hectàrees de bosc en desús en prats de pastura i devesa per a les vedelles i vaques eixutes. El projecte també és mediambientalment sostenible, gràcies a l’ús de la fusta per a biomassa. En què consisteix?

Per ser més exactes, cal dir que les estem transformant, vuit hectàrees seran camps conreables i 17 hectàrees seran zona de pastura exclusivament. A l’explotació tenim una caldera d’estella, que ens subministra d’aigua calenta i calefacció. La part de la fusta més difícilment comercialitzable de la recuperació de les pastures és la que ens serveix de combustible per abastir-la.

-A més, s’hi suma la tasca de divulgació dels coneixements bàsics sobre la pagesia, l’entorn rural i la producció ecològica amb visites guiades a les instal·lacions adreçades tant a escoles com a famílies. Per què vau decidir  les portes de la granja al públic i què oferiu als visitants?

Tot i que estem en una zona rural on molta població ve de família de pagès, les noves generacions n’estan molt desvinculades i ens va semblar una bona opció mostrar el que fem i com ho fem tant a la granja com a l’obrador.

En les visites guiades a banda d’explicar les diferents feines i el funcionament de la granja intentem tornar a donar prestigi a una feina, massa vegades menystinguda, que també és el motiu, entre d’altres, de la manca de mà d’obra qualificada en aquest sector.

                                      

“En les visites guiades a banda d’explicar les diferents feines i el funcionament de la granja intentem tornar a donar prestigi a una feina”

-Quins nous reptes de futur us plantegeu? (nous productes, creixement, etc.).

A curt termini volem millorar l’explotació en el funcionament en la producció ecològica, ja que ens queda molt per aprendre. No ens plantegem créixer en quantitat sinó en qualitat.  I fer una empresa agrària prou estimulant i atractiva perquè les noves generacions decideixin continuar amb l’empresa i seguir arrelades a la pagesia.

Nascut el 15 de desembre de 1972, casat i amb dues filles. L’any 1991 deixa els estudis d’enginyeria agrònoma a Lleida per incorporar-se a l’empresa familiar, que es trobava en una greu situació econòmica per la fallida de la cooperativa Lleteries La Seu, on venien la llet. Juntament amb els padrins, pares i el seu germà Ermengol van poder remuntar la crisi i l’empresa ha anat creixent i evolucionant fins el dia d’avui.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 02/07/2020  Ruralcat

Aprovat el Decret que estableix el Reglament de la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya

La nova normativa respon a una necessitat del sector de disposar d’instruments per a ser competitius i guanyar massa crítica en els mercats.

Pomes

L’àmbit d’aplicació de la normativa inclou la producció, la transformació, la comercialització i la distribució dels productes agroalimentaris dels sectors agrícola, ramader i forestal

El Govern ha aprovat el Decret que estableix el Reglament de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya, amb l’objectiu de donar un marc normatiu al sector agroalimentari per a crear, si es creu convenient, una interprofessional.

Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han experimentat un important desenvolupament, i s'han configurat com a òrgans de coordinació i col·laboració dels diferents sectors del sistema agroalimentari. Aquestes entitats també permeten reequilibrar les relacions comercials dels operadors de la cadena i fer front a  les necessitats del sector agroalimentari a Catalunya. Així doncs, amb aquesta nova normativa es facilita la millor integració de la cadena de valor agroalimentària a través d'acords voluntaris entre les parts. I també ha de permetre desenvolupar, si s'escau, les extensions de norma.

L’àmbit d’aplicació de la normativa inclou la producció, la transformació, la comercialització i la distribució dels productes agroalimentaris dels sectors agrícola, ramader i forestal. També es regula el Registre de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya, adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).

Les seves finalitats han de ser potenciar el coneixement, transparència i eficiència dels mercats, i l’adaptació a les necessitats dels consumidors; promoure la recerca, innovació i desenvolupament del sector agroalimentari.; vetllar per la millora de la qualitat dels productes i dels seus processos; promoure una cadena alimentària respectuosa amb el medi ambient; millorar la comercialització dels productes, tant en el mercat interior com pel que fa a la seva internacionalització, vetllant pel bon funcionament de la cadena alimentària i afavorint les bones pràctiques en les relacions entre els integrants de l’organització interprofessional agroalimentària; promoure l’elaboració de contractes tipus de productes agroalimentaris compatibles amb la normativa vigent i l’adopció de mesures de regulació de l’oferta, d’acord amb la normativa vigent en matèria de competència; elaborar treballs i estudis per a la millora de la cadena alimentària i de la seva transparència;
realitzar actuacions de formació per als integrants de la cadena; realitzar campanyes de promoció dels productes alimentaris i d’informació al consumidor; promoure l’eficiència energètica entre les diferents baules de la cadena alimentària mitjançant accions que redueixin l’impacte ambiental, la gestió responsable de residus i subproductes, i la reducció de les pèrdues d’aliments al llarg de la cadena alimentària; potenciar la creació de xarxes de dones, la formació, i l’emprenedoria de les dones en el sector agroalimentari
i qualsevol altra finalitat que li sigui atribuïda per normativa de la Unió Europea

Els requisits de reconeixement d’una Organització Interprofessional Agroalimentària són disposar de personalitat jurídica;  acreditar que representa, almenys, el 51% de les activitats econòmiques del producte o sector vinculades a la producció i, com a mínim també, d’alguna de les fases següents de la cadena de subministrament: transformació, comercialització o distribució; estar inscrites en el registre corresponent; tenir majoritàriament el seu àmbit d’actuació a Catalunya i la seva seu social a Catalunya i acreditar representar, com a mínim, en l’àmbit de Catalunya, almenys el 15 per cent de la branca professional a la qual pertany.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 29/06/2020  Ruralcat

El volum de les exportacions del sector agroalimentari a Catalunya ha augmentat un 3,8% al 2020

El DARP publica la informació elaborada sobre el comerç exterior de Catalunya fins al mes d'abril d'enguany, en base a la publicació del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

Comerç exterior agroalimentari

Les importacions han augmentat un 1,5% en valor

Malgrat la situació derivada de la pandèmia a causa del SARS-COVID-2, les exportacions han augmentat al 2020 un 13% en valor i un 3,8% en volum respecte del mateix període de l'any 2019.

Quant a les importacions, aquí les xifres evolutives són més modestes. El valor ha estat un 1,5% superior a 2019, però el volum de mercaderies és una xifra inferior en un 4,2% al primer quadrimestre de 2019. Així es desprén del darrer informe amb dades del comerç exterior agroalimentari i de consum de Catalunya.

Aquesta és una de les notícies destacades del darrer butlletí de Novetats Estadístiques que edita setmanalment el DARP amb l'objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Departament i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres organismes i/o institucions nacionals i internacionals.

Font: DARP

PREMIS | 18/06/2020  Ruralcat

El Departament d'Agricultura atorga el Diploma de Mestre Artesà Alimentari a 25 persones

Es considera mestres artesans alimentaris aquells que compleixen uns determinats mèrits de creativitat i coneixements en el camp de l’artesania alimentària.

Mestre artesà

L'atorgament del Diploma significa el reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l'artesà exerceix el seu ofici

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha atorgat enguany el Diploma de Mestre Artesà Alimentari a un total de 25 persones, de les quals 10 són forners, cinc pastissers, set carnissers, cansaladers i xarcuters, dos xurrers, i un formatger, en reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l'artesà exerceix el seu ofici. Podeu veure llistat aquí: http://agricultura.gencat.cat/ca/inici/nota-premsa/?id=386522.

El DARP atorga aquest Diploma a les persones artesanes alimentàries que siguin proposades per les entitats de representació i de defensa dels interessos professionals dels artesans o a sol·licitud de les persones interessades. Aquest reconeixement s’atorga des de l’any 1987, i des d’aleshores s’ha lliurat més de 1.000 diplomes.

Es considera mestres artesans alimentaris aquells que compleixen uns determinats mèrits de creativitat i coneixements en el camp de l’artesania alimentària, han exercit com a artesans alimentaris durant un període mínim de 15 anys, i disposen del carnet d’artesà alimentari.

Per tant, l'atorgament del Diploma significa el reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l'artesà exerceix el seu ofici, per la qual cosa només podrà ser atorgat a persones a les qual se'ls pugui acreditar una llarga trajectòria professional reconeguda, domini tècnic del seu ofici, experiència, i mèrits de caràcter extraordinari en la pràctica de l'ofici.

El reconeixement de l’artesania alimentària contribueix a fomentar els valors econòmics, culturals i socials d’aquesta activitat a Catalunya, i a la preservació i la revaloració de les petites empreses familiars que elaboren productes agroalimentaris.

De forma complementària a aquests diplomes, el DARP va crear l’any 2003 el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador, dotat amb 3.000 euros, per a guardonar l’esforç dels joves artesans alimentaris en la recuperació, la innovació, la diversificació, i el disseny de productes artesans. Properament, es preveu publicar la convocatòria de l’any 2020 d’aquest premi.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 17/06/2020  Ruralcat

Nova xarxa per la distribució conjunta de productes de proximitat de les Garrigues

La nova plataforma online “Mengem Garrigues” vol compartir eines de comercialització online i de distribució a les comarques de les Garrigues, Pla d’Urgell i Segrià.

La Lleteria

La Lleteria (Obagues-Talma) (font: Mengem Garrigues)

Mengem Garrigues és una xarxa de productors i elaboradors de les Garrigues que s’agrupen arran de l’estat d’alarma del COVID fruit de la necessitat de compartir eines de comercialització online i de distribució per tal de sumar esforços i fer viables els costos associats. 

En una primera fase s’impulsa una botiga online (www.mengemgarrigues.cat), on es poden comprar tots els productes dels productors i elaboradors de la xarxa; i un sistema de centralització de comandes i distribució per les comarques de Les Garrigues, el Pla d’Urgell i Segrià.

El grup inicial de Mengem Garrigues representa una diversitat de productes de les Garrigues com carn de ramat, ous ecològics, llet i derivats, mel, oli verge extra, pa artesà, fruites i verdures ecològiques, vi d’agricultura regenerativa i licors artesans.

Mengem Garrigues prioritza els productors i elaboradors de la comarca que compleixen els criteris i valors de producte de la comarca, ecològic o produït amb criteris ambientals, petit productor, que realitza una elaboració artesana, producció social, control del producte, que aplica principis de comerç just, que està produït en un municipi petit i representa una diversitat territorial.

La plataforma s’engega amb nou productors i elaboradors de les Garrigues, però la voluntat és que sigui una eina al servei de tots els productors i elaboradors de la comarca.

La iniciativa, que vol anar més enllà d’una plataforma de venda online i un sistema logístic de distribució conjunta, vol esdevenir una xarxa de cooperació entre els seus membres per donar visibilitat a l'oferta i diversitat de productes agroalimentaris de la comarca, fomentar el consum de producte de les Garrigues i  crear eines que estiguin al servei dels productors i que ajudin a tirar endavant els projectes.

Font: Mengem Garrigues

Informació relacionada

Especials