Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/07/2019  Ruralcat

Disponible la nova Guia per a la implantació d'un pla de prevenció del malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries

Aquesta guia, pionera a l'estat espanyol, vol ser un instrument útil perquè les empreses puguin reflexionar i incorporar de manera senzilla la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari dins dels seus procediments.

La guia proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

La guia proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

La nova Guia per a la implantació d'un pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries ha estat elaborada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb la col·laboració del CREDA-UPC-IRTA, AECOC, PIMEC, FCAC i Unió de Pagesos.

La guia té com a objectiu principal ajudar les empreses agroalimentàries en l’elaboració i la implantació d’un Pla que posi de manifest el compromís de les empreses en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament d'aliments.

Es tracta d'una mesura de caràcter voluntari, que proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i inclou recomanacions específiques per a les baules de producció primària, comerç a l’engròs i transformació amb exemples concrets. També proporciona un seguit de recursos de suport, guies de referència i casos d’èxit per ajudar les empreses en l’elaboració del Pla.

Aquesta guia, pionera a l'estat espanyol, vol ser un instrument útil perquè les empreses puguin reflexionar i incorporar de manera senzilla la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari dins dels seus procediments.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 05/02/2019  Ruralcat

El DARP publica la fitxa tècnica “La tòfona, un recurs econòmic en creixement”

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en el marc del Congrés Internacional Trufforum, ha editat aquesta fitxa dedicada a analitzar el valor econòmic de la tòfona, amb la col·laboració del CTFC.

La tòfona negra és la de major valor comercial situant-se en els prop de 400 €/kg al 2017 a Catalunya

La tòfona negra és la de major valor comercial situant-se en els prop de 400 €/kg al 2017 a Catalunya

La fitxa tècnica “La tòfona, un recurs econòmic en creixement” s’ha publicat en el marc del programa Trufforum-Pro del Congrés Internacional Trufforum, que es va celebrar a Vic del 25 al 27 de gener, amb el suport del Centre de Ciència i Tecnologia de Catalunya (CTFC). La fitxa explica el context actual del sector de la tòfona al món i fa un repàs de l’activitat econòmica que genera el sector

Es calcula que existeixen unes 180 espècies de tòfona del gènere Tuber al món, però de les quals només unes poques tenen interès gastronòmic. A Catalunya, les espècies natives amb major interès pel paladar són la T. melanosporum, la més estesa, T. aestivum, T. brumale i T. borchii. El cultiu de T. melanosporum es troba principalment a Espanya, França i Itàlia

L'activitat econòmica que genera el sector de la tòfona comprèn des de l'assessoria per al cultiu i la preparació dels terrenys, la producció de planta, la recol·lecció, l’ensinistrament de gossos tofoners, la comercialització i la seva transformació com a ingredient per a altres productes trufats, fins a l'agroturisme, la gastronomia micològica, les fires i els petits mercats, la recerca, etc.

A l’Estat espanyol, la producció de tòfona provinent de cultiu és la més important, que ve determinada per les més de 10.000 hectàrees de plantacions al 2014. Catalunya compta actualment amb unes 1.000 hectàrees plantades

La fitxa també analitza l’evolució dels preus de la tòfona al món, on es constata que aquests han oscil·lat inversament a les produccions amb diferències importants entre anys. Però, tot i aquestes variacions, els preus de la tòfona negra (T. melanosporum) fresca han augmentat a una taxa mitjana anual del 3% en euros constants durant els darrers 50 anys, molt per sobre de la majoria de les produccions agràries.

La irrupció de la tòfona de plantació en el mercat i la introducció del reg en les produccions també ha provocat una major estabilització dels preus mitjans en els últims anys al voltant dels 400 €/kg, a més d'obtenir-se un major preu de les que provenen d’origen silvestre.

La tòfona negra és la de major valor comercial situant-se en els prop de 400 €/kg al 2017 a Catalunya. La tòfona d'estiu (T. aestivum) té menys valor comercial que la tòfona negra i els seus preus es situen entre els 25 i 50 €/kg al productor a Espanya, podent-se aconseguir puntualment els 70 €/kg, mentre que la tòfona d'hivern o magenca (T. brumale) aconsegueix preus de mercat de 60 a 120 €/kg. 

 

PREMIS | 31/01/2019  Ruralcat

La consellera Teresa Jordà lliura els premis PITA i Ruralapps en un acte a Girona

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va lliurar ahir, en el marc del Dia de la Innovació Alimentària, els Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) del 2017 i 2018 i els Premis Ruralapps 2018, en un acte celebrat a Girona.

Imatge dels guanyadors i finalistes dels PITA 2017, 2018 i del Premi Ruralapps 2018

Imatge dels guanyadors i finalistes dels PITA 2017, 2018 i del Premi Ruralapps 2018

El Departament d'Agricultura convoca anualment els premis PITA amb l’objectiu de distingir i reconèixer les empreses agràries o les seves entitats associatives, les agroindústries i les persones joves emprenedores i amb esperit innovador que hagin incorporat en el procés productiu noves tecnologies, processos que assoleixin millores rellevants en la competitivitat, la preservació ambiental i les bones practiques i que, alhora, suposin l’obtenció i la garantia de resultats beneficiosos pel que fa a l’economia, l’ergonomia, la qualitat, la seguretat o la sostenibilitat de les produccions.

Durant l’acte, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha destacat la qualitat de les candidatures presentades en aquestes dues edicions i ha reconegut la gran qualitat tecnològica, però també vivencial dels projectes: “l’empremta de les persones que estan davant de tots els projectes els fa únics i de gran valor”. 

Amb els premis PITA, el Departament d'Agricultura pretén aconseguir referents per al sector agrari pel que fa al procés d’innovació tecnològica i, alhora, incentivar aquestes actuacions entre les empreses agroalimentàries, a fi que Catalunya disposi d’un sector agroalimentari cada vegada més enfortit, capaç de competir en els mercats i de contribuir a la generació d’ocupació, benestar i equilibri territorial.

La consellera Jordà ha explicat que amb aquests reconeixements “volem posar en valor aquest sector. Per aconseguir-ho, és imprescindible articular una coordinació de la transferència del coneixement, de la recerca i de la innovació del sector perquè pugui ser encara més competitiu i sostenible. Si millorem la incorporació dels resultats de la recerca i la innovació en l’activitat de les empreses agroalimentàries, forestal i pesqueres millorem la competitivitat del sector”.

Els primers premis estan dotats amb la quantitat de 6.000 euros cadascun, i els finalistes, amb 2.000 euros cadascun, i els premiats en aquesta XVII edició dels PITA, en la qual es van presentar 19 candidatures, han estat:

XVII edició dels premis PITA:

-Modalitat agroindústria

Guanyador: Kensho Sake - L’Ampolla (Baix Ebre). Per l’elaboració de  sake i ferments derivats de l’arròs amb varietats locals.

Finalista: Castanya de Viladrau, SCP - Viladrau (Osona). Per comercialitzar castanya torrada durant tot l’any.

-Modalitat empresa agrària

Guanyador: VerdCamp Fruits, SAT- Cambrils (Baix Camp). Pel desenvolupament d’un model d’associació i sincronització de plantes florals refugi per al control biològic de pugó en síndria. 

Finalista: Parc de les Olors - Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Pel seu model de desenvolupament rural basat en la valorització de les plantes aromàtiques i medicinals.

-Modalitat Jove Emprenedor Innovador

Guanyador: Francesc Ribas Borràs, de Can Puxic - Premià de Dalt (Maresme). Per la producció de tomàquet de qualitat i proximitat tot l’any segons el Model 365, un procés de treball integral que permet allargar el cicle i augmentar la qualitat del cultiu convencional.

Finalista: Henri Philippe Alegria Gregori, de Henri Mor, SL – Juncosa (Les Garrigues). Pel seu model  4.0 de negoci de producció i comercialització d’oli d’oliva verge extra que ofereix al consumidor local i internacional un producte d’alta qualitat i una experiència de compra innovadora. 

I els guanyadors dels PITA 2017, en la qual es van presentar un total de 23 candidatures, han estat:

-Modalitat a l’empresa agrària 

Guanyador: Pau Frigola Coll d’Agroalimentària Mas Saulot, SL (MOOMA) - Gualta (Baix Empordà). Per la implantació en una explotació agrària d’un nou model de negoci basat a donar un valor afegit a les pomes de segones categories mitjançant la transformació a productes elaborats innovadors en concepte forma i qualitat, implantant un model integrador a la zona rural que fomenta l’economia local, col·laborativa, circular i sostenible.

Finalista: Mas la Coromina 2010 SL - La Vall d'en Bas (Garrotxa). Per la implementació en l’explotació lletera d’un projecte de diversificació que permet visitar la granja, convertida en un espai pedagògic orientat a col·legis i famílies i on es divulguen i mostren les bones pràctiques ramaderes, i es posa en valor el producte i la feina a pagès.

 -Modalitat a l’agroindústria

Guanyadora: Quiònia Pujol Sabaté - Almacelles (Segrià) (Lo Vilot). Per la creació d’una indústria agroalimentària cervesera, des de la producció i recol·lecció de matèries primeres com són l’ordi, blat o llúpol de diferents varietats, en producció ecològica, i llevat, passant pels processos de malteria i pel·letització del llúpol, fins a l’elaboració de diverses varietats de cervesa artesana de qualitat i una d’elles sense gluten. 

Finalista: Boadas 1880, SA - Girona (Gironès). Per la implementació, en una empresa de xarcuteria amb 137 anys d’història, d’innovacions en els diferents processos d’elaboració (instal·lacions, maquinària, controls o vida útil)  per  tal d’obtenir, amb noves formulacions i mantenint la seguretat alimentària, uns productes saludables amb característiques sensorials com els convencionals.

-Modalitat Jove Emprenedor Innovador

Guanyador: Albert Sala Martínez, de Sala Graupera i Fills - Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) (Vivers Sala Graupera). Per la creació d’un jardí de demostració en el propi viver on els professionals del paisatge poden veure les diferents especies botàniques, colors i formes a utilitzar en el marc d’una jardineria sostenible.

Finalista: Albert Vilardell Bartino - Girona (Gironès). Per la introducció del cultiu i producció de flor de llúpol, amb una gestió acurada i respectuosa amb el patrimoni natural,  propagant  i seleccionant noves varietats.

Premis Ruralapp 2018

Així mateix, en el decurs de l’acte es van lliurar els Premis Ruralapp 2018, que també atorga el Departament d’Agricultura. Les apps guanyadores d’aquesta cinquena edició d’aquests guardons han estat Myhealthwatcher i Waatic. Les dues modalitats estan dotades amb 3.000 euros cadascuna.

L’app Myhealthwatcher ha estat la guanyadora de la modalitat Ruralapps-ciutadania, on s’inclouen aquelles aplicacions destinades a oferir solucions tecnològiques innovadores a la ciutadania i que facilitin l’accés a la informació en l’àmbit agrari, alimentari i/o rural.

Creada per Cube Technology Innovation, SL, de Mataró, es tracta d’una aplicació que interpreta les etiquetes dels productes d'alimentació envasats en funció del perfil personal de salut de l’usuari. És un algoritme que analitza, qualitativament i quantitativa, la composició dels productes d’alimentació envasats i els valora en funció d’un perfil de salut de l’usuari i recomana en quina mesura hauria de consumir un producte determinat i per què, oferint alternatives més adequades al perfil, si n’hi ha.

L’aplicació Waatic ha estat la premiada de la modalitat Ruralapps-professional del sector, dedicada a aquelles aplicacions mòbils destinades a oferir solucions tecnològiques innovadores als professionals del sector agrari, alimentari i rural i que millorin els processos de producció i de gestió, l’eficàcia interna, la seguretat, la traçabilitat, la comercialització, la informació o el posicionament al mercat.

Ideada per l’empresa ESTEL, SL, d’Abrera, Waatic està dissenyada per a l'aplicació intel·ligent de productes fitosanitaris i traçabilitat en cultius especials. Aquesta eina permet dosificar de forma automàtica el realment necessari i introduir la dosificació variable en una mateixa parcel·la a través dels mapes de vigorositat (minimitzant l’ús de producte) i garanteix la complerta traçabilitat de cada aplicació.

En aquesta convocatòria, que ha comptat amb un total de 31 candidatures, també ha quedat finalista l’app Bas de Màgia, de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, en la modalitat Ruralapp-ciutadania. Es tracta d’una aplicació que permet el coneixement d’un entorn rural, com és la Vall d’en Bas, d’una manera integral i des de múltiples vessants. Dona a conèixer el vincle existent entre els productes agroalimentaris i el seu entorn natural i social, i també l’aprofitament dels recursos del bosc, com les herbes remeieres.

En la modalitat Ruralapp-professional del sector, la finalista ha estat l’app VP-SUIS, de OnClick Solucions, SL, de Vic, per donar suport a la gestió de les explotacions porcines, i amb la qual qualsevol productor pot dur una  traçabilitat  real  de  la  seva  explotació  d’una  manera  senzilla,  fàcil  i  segura.

A través del Premi Ruralapps, el DARP vol impulsar el desenvolupament d’aplicacions mòbils en el marc del sector agrari, alimentari i rural, i distingir les empreses que hagin desenvolupat les millors aplicacions mòbils funcionals que contribueixin a la millora del sector agroalimentari i del medi rural.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 30/01/2019  Ruralcat

Agricultura presenta tres projectes per potenciar l'alimentació ecològica a les Terres de l'Ebre

Els nous projectes presentats busquen incentivar el consum, generar coneixement, i afavorir la comercialització dels productes ecològics en aquesta zona que s’ha convertit en els darrers anys en una de les principals zones d’Europa amb major diversitat en producció ecològica de km0.

Moment de la jornada (font: DARP)

Moment de la jornada (font: DARP)

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya a Terres de l’Ebre va organitzar ahir a la tarda, a Tortosa, una jornada de presentació de tres projectes a dur a terme els propers anys per a potenciar la producció, coneixement, consum i comercialització dels productes ecològics de les Terres de l’Ebre.

Com s’ha vist darrerament amb els cítrics, les grans produccions a escala mundial sovint generen grans problemes de baixada de preus de venda als productors  locals, els quals mantenen el territori i són els que estan a prop del consumidor. 

Així, en l’acte d’ahir es van presentar diferents maneres d’abordar el problema, però sempre des de la base del producte eco, de qualitat i del territori. I és que, en els darrers anys, les Terres de l’Ebre s’han convertit en un referent internacional pel que fa a diversitat de productes ecològics que surten d’aquesta zona. Entre productes (oli d’oliva, corder, cabrit, ous, arròs, mel, pa, vi, cervesa...) i famílies de productes (verdures, fruita seca, fruita de pinyol, cítrics...), es comptabilitza 25 varietats diferents, i totes produïdes a les Terres de l’Ebre per més de 500 empreses certificades en ecològic, entre pagesos, ramaders, i elaboradors.

El primer projecte, Xarxa Agroecològica Cooperativa - Terres de l'Ebre, engegat per un grup de treball format per la Fundació Ulldecona, l'Ateneu Cooperatiu, membres de grups de consum, productors/es, elaboradors/es, i distribuïdors/es de productes ecològics de Terres de l'Ebre, treballa per a crear una central de compres que faciliti el consum i la comercialització de productes ecològics.

El segon, Sistema agroalimentari innovador a les Terres de l'Ebre, promogut pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) i dut a terme per la Fundació Agroterritori, és un projecte destinat a millorar les oportunitats de rendibilitat econòmica de les explotacions agràries ecològiques del territori. Té la voluntat de dotar de coneixement i d’eines al sector per a enfortir la comercialització en circuit curt des de la sostenibilitat i la potencialitat del territori.

I el tercer, Rebost Ecològic Terres de l'Ebre, és un projecte transversal entre productors, restauradors i sector turístic d’aquesta zona, busca posar de relleu la gran varietat i importància dels productes ecològics que s’hi produeixen, i aconseguir el reconeixement d’aquestes comarques com a referent en alimentació ecològica a Europa.

L’acte va constar de la xerrada inaugural ‘La importància dels aliments de qualitat’, a càrrec Vicent Guimerà, xef del restaurant L'Antic Molí d'Ulldecona, amb una estrella Michelin, sobre la necessitat i importància dels productes de qualitat i km0 com a referent gastronòmic i com a eina de desenvolupament i imatge d’un territori. Tot seguit va tenir lloc la presentació dels esmentats projectes, i una taula rodona, prèvia a la cloenda, a càrrec del Cap del Servei de Coordinació del Departament a Terres de l’Ebre, Julio Monfort.

 

Informació relacionada

ENTREVISTA | 29/01/2019  Ruralcat

Francesc Ribas  “El Model 365 és un procés de treball integral per al cultiu sostenible, eficient i responsable de tomàquet de proximitat i qualitat durant tot l’any”

En Francesc Ribas forma part d’una família de quatre generacions de pagesos. El 2003 es va incorporar a l’empresa familiar de producció de tomàquet de temporada. Al 2015 va començar la realització de les proves pilot per determinar els paràmetres òptims del control de clima i del programari. Entre l’agost de 2016 i el de 2017 va començar el primer cicle de cultiu complert amb el Model 365, un procés de treball integral que permet allargar el cicle i augmentar la qualitat del cultiu convencional, i va crear la seva pròpia empresa amb el nom comercial de Can Puxic, que produeix tomàquet premium de proximitat tot l’any a Premià de Dalt. Recentment ha guanyat el premi PITA 2018 en la modalitat de jove emprenedor innovador. El proper dijous 31 de gener a les 18h a l’Auditori Josep Irla de Girona tindrà lloc el Dia de la innovació agroalimentària. En el marc d’aquest acte, es lliuraran els Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) dels anys 2017 i 2018 i els premis RURALAPPS 2018.

Francesc Ribas, amb una tradició agrícola de quatre generacions de pagesos, s’especialitza en el cultiu de tomàquet treballant a l’empresa familiar. Al 2016 crea Can Puxic, un projecte que permet oferir tomàquet premium de proximitat, a Premià de Dalt, durant tot l’any.

-Com va néixer la idea de crear Can Puxic?

Can Puxic sorgeix de la motivació d’anar més enllà del concepte de tomàquet de temporada per servir a un nínxol de mercat que valora la disponibilitat de tomàquet d’alta qualitat i proximitat durant tot l’any.

-Quines varietats oferiu i quines característiques organolèptiques té el tomàquet de Can Puxic?

Durant aquest primer any ens hem centrat en dues: el cherrie pera, un tomàquet dolç i afruitat amb què experimentes una autèntica explosió de gust al paladar; i un tomàquet rosa, originari d’Altea, Alacant, molt carnós i ple de polpa, del qual hem anat afinant les llavors perquè ofereixin el gust i la qualitat amb què nosaltres volem treballar. I la idea és anar introduint cada vegada més varietats, focalitzant-nos en els tomàquets autòctons.

-En què consisteix el Model 365?

El Model 365 és un procés de treball integral per al cultiu sostenible, eficient i responsable de tomàquet de proximitat i qualitat durant tot l’any. Permet allargar el cicle de cultiu de tomàquet convencional, mitjançant l’ús d’hivernacles intel·ligents amb un bioclima perfectament controlat. 

-Quins són els principals beneficis dels hivernacles intel·ligents?

Els hivernacles intel·ligents compten amb sistemes automàtics de reg, ventilació, il·luminació, calefacció i CO2. Gràcies a un programari especialitzat, l’hivernacle s’autoregula segons uns paràmetres establerts i així les tomaqueres sempre es troben un ambient òptim, 100% adaptat a les seves necessitats. Aquesta és la clau perquè els tomàquets siguin organolèpticament excel·lents. A més, s’incrementa en un 270% el rendiment de les plantes perquè allarguem el temps de collita, alhora que augmenta el nombre i pes dels fruits collits. 

“Els hivernacles intel·ligents compten amb sistemes automàtics de reg, ventilació, il·luminació, calefacció i CO2”

-El projecte també us ha reportat millores en l’àmbit ambiental. En què han consistit?

Fem un ús responsable dels recursos. El sistema de reg està dissenyat per minimitzar l’ús d’aigua, el control de plagues es du a terme mitjançant la lluita integrada i el sistema de calefacció es basa en circuit tancat d’aigua escalfada amb caldera de biomassa, utilitzant una font de combustió sostenible.

-Per què considereu que és important l’aposta per la innovació en la indústria agroalimentària? 

La innovació en aquest sector és clau per augmentar l’eficiència, la sostenibilitat  i la fiabilitat dels processos. A més, permet diferenciar-se en diferents àmbits, des de la qualitat fins a la competitivitat, i així poder satisfer noves demandes del mercat.

“La innovació en aquest sector és clau per augmentar l’eficiència, la sostenibilitat  i la fiabilitat dels processos”

-En l’aspecte tècnic el Model 365 us ha permès l’aplicació de noves tecnologies i l’establiment de relacions amb diferents centres de recerca i professionals del sector. Amb qui esteu col·laborant?

Per dur a terme el projecte, hem utilitat plantejaments de diferents professionals i centres de recerca del sector, com l’IRTA, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya, o la Universitat de Wageningen, considerada una de les millors universitats del món en l’àmbit agrícola i forestal. També hem investigat i provat diferents conceptes implementats al model agrari holandès, un país que es caracteritza per una llarga tradició agrícola on, per qüestions climàtiques, estan molt avançats en l’aplicació de tecnologia al camp.  

-A Can Puxic aposteu per la producció integrada sostenible, en què consisteix?

La producció integrada és un sistema de producció d’aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut i el medi ambient. Fem una pol·linització natural mitjançant l’ús d’abellots, evitem les plagues i malalties fent servir depredadors naturals i minimitzant l’ús de productes agroquímics, oferim garanties de qualitat i sanitàries als consumidors i apliquem processos respectuosos amb el medi ambient, afavorint  la diversitat de l’ecosistema agrícola respectant la fauna i flora autòctona.

-També utilitzeu envasos 100% reciclables i recentment heu instal·lat una caldera de biomassa. La sostenibilitat és un altre del vostres compromisos?

La sostenibilitat és l’eix central del nostre projecte, ja que creiem que és una responsabilitat social que cal assumir entre tots. Totes les empreses responsables sumem perquè creem un cercle sostenible amb els proveïdors, als quals demanem productes reciclables, i amb els clients, als quals oferim aquest tipus de productes. Procurem que tots els processos tinguin el mínim impacte en l’entorn i en l’ús dels recursos. Utilitzem fonts energètiques netes, minimitzem l’ús d’aigua, reutilitzem i reciclem molts materials que fem servir, com per exemple els sacs de cultiu, i els nostres envasos són de fusta i paper. I constantment ens plantegem com podem seguir millorant en aquest compromís social.

“La sostenibilitat és l’eix central del nostre projecte, ja que creiem que és una responsabilitat social que cal assumir entre tots”

-A Can Puxic heu sabut trobar l’equilibri entre tradició i innovació, ja que disposeu de sistemes d’última generació per optimitzar les condicions de les tomaqueres però els processos de collita i selecció segueixen sent manuals. És així?

Sí. Per aconseguir un resultat excel·lent de cada varietat que oferim, hem de tenir cura de dos parts fonamentals  del procés. Per una banda, el creixement de les plantes. Les tomaqueres han d’estar sempre en un ambient 100% adaptat a les seves necessitats ambientals i nutritives, cosa que ens garanteixen els sistemes tecnològics d’última generació. I, per altra banda, el control de qualitat dels tomàquets. Cal fer un seguiment rigorós segons uns paràmetres de qualitat establerts, controlant que creixin fins al seu punt òptim de maduració i fent un triatge manual de cada tomàquet per assegurar-ne les propietats organolèptiques, cosa que ens garanteix el personal qualificat corresponent.

-El darrer any heu ampliat la superfície de producció. De quantes hectàrees disposeu actualment i quina producció anual teniu?

Ens trobem en una fase de creixement i, poc a poc, degut a la inversió requerida, anem ampliant el model 365 en més hivernacles. Ara mateix en disposem de quatre on treballem amb aquest model, que en total suposen una extensió d’una hectàrea, amb la qual obtenim una producció aproximada de 100 tones de tomàquet anuals. I la idea és ampliar-ho a tres hectàrees en els propers anys. 

-El consumidor és cada vegada més conscient de la importància de comprar productes de qualitat i proximitat. Vosaltres disposeu d’una botiga en línia amb enviament 24h a tot Catalunya. Com està funcionant?

Sí, hi ha una conscienciació creixent del consumidor i això afavoreix als petits productors especialitzats, com és el nostre cas. Recentment, hem obert la botiga en línia i estem molt contents amb els resultats. És un canal de venda molt prometedor i, tot i que el producte fresc sempre costa més perquè el consumidor normalment dubta del temps i la qualitat d’entrega, els qui ho proven acostumen a repetir.

 

Francesc Ribas, amb una tradició agrícola de quatre generacions de pagesos, s’especialitza en el cultiu de tomàquet treballant a l’empresa familiar. Al 2016 crea Can Puxic, un projecte que permet oferir tomàquet premium de proximitat, a Premià de Dalt, durant tot l’any.

Especials