Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 29/10/2019  Ruralcat

Jornada dedicada a la tecnologia Blockchain al servei del sector agroalimentari

Un centenar d’empreses ha participat en una jornada tècnica organitzada pel Departament d’Agricultura, en col·laboració amb el Departament de Polítiques Digitals, sobre aquesta eina destinada a millorar la traçabilitat, l’autocontrol i la prevenció del frau alimentari.

Moment de la jornada

Moment de la jornada

Més de 100 empreses han participat a la Jornada tècnica “Blockchain, un instrument de traçabilitat i lluita contra el frau al sector agroalimentari”, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesa i Alimentació, en col·laboració amb el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, a l’Hospitalet de Llobregat.

La jornada, que s’emmarcava dins la Barcelona Blockchain Week que es celebra del 25 al 31 d’octubre, s’ha adreçat a les empreses agroalimentàries amb la voluntat de ser un espai d’aprenentatge i debat sobre l’aplicació de la tecnologia blockchain en el camp alimentari, i en concret, com instrument per al control de la traçabilitat dels aliments i la lluita contra el frau alimentari.

La blockchain s’articula com una base de dades formada per cadenes de blocs dissenyades per evitar la seva modificació un cop la dada ha estat publicada. Per aquest motiu, aquesta tecnologia és adequada per emmagatzemar informació que no pugui ser alterada.

L’aplicació de la cadena de blocs va ser inicialment en el sector financer però, poc a poc, s’està emprant en altres sectors, com ara l’alimentari, amb aplicacions relacionades amb la traçabilitat i la transparència.

L’aplicació de la tecnologia Blockchain en el camp de la traçabilitat i la lluita contra el frau alimentari comparteix objectius amb el Projecte Interreg Europe QUALIFY per millorar la competitivitat de les PIME en l’àmbit agroalimentari.

L’objectiu d’aquesta iniciativa, liderada pel Govern català, és aconseguir que els productes d’aquestes empreses puguin competir en un mercat globalitzat oferint qualitat, autenticitat i fent front al frau alimentari.

Per aconseguir-ho, el projecte preveu dur a terme una sèrie d’activitats destinades a l’intercanvi de bones pràctiques i metodologies entre els socis integrants per tal d’identificar millores que es puguin implementar en els instruments públics per donar suport a les PIME del sector.

Cal destacar que més del 98% de les empreses agroalimentàries de Catalunya són PIME i el seu volum de negoci suposa menys del 20% del total, segons dades dels anuaris de PIMECAT.

Font: DARP

GRUPS OPERATIUS | 18/02/2019  Ruralcat

L’empresa Micologia Forestal & Aplicada (Micofora) millora la productivitat de plantacions joves de tòfona negra mitjançant el maneig microbiòlic

Aquest projecte, finançat a través de l’operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020, ha estat liderat i coordinat per l’empresa Micofora (Micologia Forestal & Aplicada, SL), amb la participació de les empreses Bioera i Tofonejant, el productor forestal Santiago Rosàs i l’IRTA.

L'objectiu ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques

L'objectiu ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques

La producció de tòfona negra és un cultiu en expansió a Catalunya i, possiblement, un dels que presenten més potencial econòmic, sobretot en zones desafavorides per a l’agricultura. El seu cultiu es desenvolupa sovint sobre sòls pobres, amb baixos rendiments de producció i on els arbres presenten deficiències nutricionals i greus problemes fitosanitaris. Un altre dels principals problemes a solucionar en la tubericultura és la irregularitat de la collita, possiblement deguda a les condicions subòptimes de producció, tant en la fase de viver com en el camp. 

El projecte “Millora de la productivitat i sostenibilitat de plantacions de tòfona negra mitjançant el maneig microbiòlic de la rizosfera” partia del plantejament inicial que el maneig integrat de la rizosfera pot contribuir a la millora general del vigor de les plantes i la seva tolerància a factors biòtics sense necessitat d’aplicació de productes fitosanitaris. En aquest projecte s’ha volgut, per tant, valorar la capacitat de diferents substàncies orgàniques i rizobactèries per tal de millorar les condicions biòtiques i abiòtiques de la rizosfera, atenent a la presència i disponibilitat de nutrients, al desenvolupament de la fase vegetativa del miceli de la tòfona, la vigorositat de l’arbre i el control de patògens. 

El seguiment de la resposta del fong es va realitzar en col·laboració amb l’IRTA, utilitzant la tecnologia i els resultats del projecte pilot innovador finançat pel Departament d´Agricultura l’any 2013. Aquestes tècniques es basen en la PCR quantitativa i permeten determinar la biomassa de miceli d’una espècie fúngica, en aquest cas Tuber melanosporum. D’altra banda, el seguiment de la vigorositat dels arbre es va realitzar mitjançant anàlisis foliars de nutrients. 

L’objectiu general del projecte ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques que actuen com a activadors de la germinació de les espores de tòfona i potenciadors del desenvolupament del miceli. 

En la primera fase del projecte es va avaluar l’efecte dels diferents components per separat sobre la qualitat de la planta produïda en viver i camp. En la segona fase, es va avaluar l´efecte sobre el miceli del fong de tractaments combinats així com la producció de carpòfors en plantacions de camp i l’estat nutricional de les plantes tractades. En una tercera fase, es preveia formular un producte comercial en funció dels resultats obtinguts.

Com a conclusions, l’aplicació dels diferents tractaments de rizobactèris, compostos orgànics i diferents combinacions dels mateixos, en el primer i segon any d’experimentació, no van presentar efectes significatius sobre la concentració de miceli de Tuber melanosporum en el substrat de les plantes produïdes en viver. Però, en el cas de la parcel.la de Batea, establerta recentment i en què les plantes tractades comptaven amb una edat de tres anys, els efectes de la incorporació de rizobacteris com Bacillus liqueniformis o Pseudomonas fluorescens, així com la incorporació de compostos orgànics de diferent orígens, sí va tenir un efecte estimulant en el desenvolupament del miceli de Tuber melanosporum.  

Per tant, es va concloure que, en plantes joves en fase d’establiment l’aplicació d’aquests productes, confereix un efecte positiu en el desenvolupament del miceli de la tòfona. L’aplicació d’aquests components assajats no seria, però, necessari en la fase de producció de planta micorrizada en viver o en plantacions ja adultes en fase de producció. En tot cas, es determina que caldria assajar noves combinacions, a diferents dosis, per tal que s’obtinguin efectes positius significatius.

Així mateix, els resultats obtinguts de l’estudi també han permès concloure que les combinacions de rizobacteris i compostos orgànic assajades no presentaven l’efecte estimulant esperat sobre el desenvolupament del miceli de tòfona. Per un altre costat, combinacions de tractaments, especialment les que contenien compostos orgànics, sí van tenir un efecte positiu sobre les poblacions bacterianes dels sòls d’ambdues plantacions, i també les fúngiques, com en el cas de la plantació de Granollers, constituïda per plantes adultes en producció. Això podria assenyalar que en cada estadi de desenvolupament dels arbres són millors uns tractament determinats.

Per últim, quant a la millora de la captació i acumulació de nutrients en les plantes, en tots els casos els efectes detectats han resultat poc consistents i no han permès detectar un tractament que resulti significativament eficient per tal de millorar el contingut de nutrients en les plantes.

Aquest projecte s’emmarca en l’operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020 amb un pressupost de 84.675,00€ que ha estat finançat a través de la Unió Europea, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i fons propis.

Un Grup Operatiu és un partenariat en què els seus membres comparteixen interessos comuns entorn a un projecte d’innovació específic i de caràcter pràctic vinculat al sector agroalimentari. Els Grups Operatius poden rebre finançament de la Unió Europea a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) per a la constitució i redacció del projecte comú o bé per a l’execució d’un projecte pilot innovador.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 15/02/2019  Ruralcat

Agricultura impulsa un pla de suport als cítrics de l’Ebre

El DARP està impulsant diverses accions de promoció i suport del producte local i ha iniciat aquesta setmana una campanya viral a les xarxes social amb el lema #VitaminaEbre, que anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja per "picar l'ullet" al sector.

Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja

Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja

El Departament d’Agricultura treballa des de fa mesos conjuntament amb el sector per fer front a les dificultats de la campanya citrícola d'aquest any, a causa del fred tardà i les pluges, així com per l'impacte per l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i sis països de l'Àfrica Austral.

Entre les accions que s’estan duent a terme, destaca l'ajut als productors per impulsar una circumscripció econòmica per reforçar el sector davant l'augment de les importacions provinents de Sud-àfrica. Les circumscripcions econòmiques són instruments que han de permetre millorar la comercialització de la fruita dolça, sobretot en moments de crisi de preus.

El DARP també ha arribat a un acord amb l'Agència Catalana del Consum per augmentar el control d'etiquetatge als punts de venda per posar en valor la qualitat del producte local davant les importacions. A més, en breu es farà una campanya d'inspeccions als punts de venda.

D'altra banda, el Departament ha reclamat al ministre d'Agricultura, Luís Planas, que vetlli per la situació i tiri endavant les accions acordades ara fa tres anys pel Senat per posar en valor i fer més fort els cítrics de l'Ebre. Una de les més destacades és la d'ampliar la quota per retirar del mercat de manera extraordinària taronges i clementines per transformar-ho en sucs i destinar-ho al Banc d'Aliments. Altres mesures reclamades són l'activació de la clàusula de salvaguarda per als cítrics. A través d'aquesta acció, un país membre de la Unió Europea (EU) pot obstaculitzar certes importacions originàries d'altres països membres quan aquestes importacions amenacen en pertorbar de forma greu el seu mercat interior.

Així mateix, també s’estan fent actuacions de promoció al mercat exterior per augmentar el valor afegit de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre, a través de Prodeca, l'empresa pública depenent de la conselleria dedicada a la promoció d'exportacions agroalimentàries. 

De forma paral·lela, aquesta setmana ha arrencat una campanya a les xarxes socials impulsada pel Govern de la Generalitat per posar en valor els cítrics de l'Ebre. Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja per "picar l'ullet" al sector i donar-li suport.

El clima i el sòl de les Terres de l'Ebre fan que les clementines, un híbrid entre la taronja i la mandarina, tinguin un sabor i un aroma especials. La collita es concentra en els mesos de novembre, desembre, gener i febrer. 

 

ENTREVISTA | 14/02/2019  Ruralcat

Humbert Contí i Meritxell Jardí  “Kensho sake és el resultat d’aplicar els coneixements en innovació al món de l’arròs”

Kensho sake és una empresa de l’Ampolla que elabora sake i ferments derivats de l’arròs amb varietats locals. L’equip el formen la Meritxell Jardí i l’Humbert Contí que, coneixedors de la gran qualitat de l’arròs del Delta de l’Ebre, tenien clar des d’un principi que volien innovar amb les seves varietats per aconseguir productes de més valor afegit. Al 2008 van apostar per l’elaboració del primer sake mediterrani i al 2015 van fundar Kensho sake com la primera empresa de l’Estat i la segona d’Europa en elaborar sake i koji. L’empresa ha guanyat el Premi Emprèn de la Diputació de Tarragona al 2016, el guardó d’una estrella superior al TasteAwards de l’ITQI, al 2017, el Premi Eco-elabora de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i enguany han rebut el premi PITA 2018 en la modalitat a l’agroindústria per la implantació d’innovacions en els processos de primera transformació i/o conservació de productes d’origen agrari.

Meritxell Jardí, cofundadora i directora de biodiversitat a Kensho, és enginyera agrònoma, ha treballat per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i actualment treballa com a Directora Tècnica en projectes de regadiu i biodiversitat a la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre. Humbert Contí, cofundador i CEO de Kensho, és enginyer civil i llicenciat en Medi Ambient amb màster d’operacions i innovació per ESADE. Ha treballat com a consultor d’innovació i operacions a varis indrets de Catalunya, Florida i Nova York. A més, es va formar al Japó com a especialista en sake i, al Basque Culinary Center i diverses escoles de macrobiòtica en aliments fermentats.

-Com va sorgir la idea de crear Kensho sake?

Humbert: la Meritxell, originària del Delta de l’Ebre i de família arrossera de fa tres generacions, em va transmetre l’amor pel Delta i la qualitat dels arrossos que s’hi cultiven. Enamorat per aquesta història, vaig decidir aplicar els meus coneixements en innovació al món de l’arròs i així va sorgir Kensho sake.

-Com va ser el procés de formació i investigació per implantar el conreu aquí?

Humbert: vaig marxar al Japó per formar-me en la producció de Sake i, al tornar, ja teníem clar quin era el tipus de varietat d’arròs que necessitàvem buscar per fer sake, ja que no totes les varietats d’arròs serveixen i, a priori, a Catalunya no teníem cap que complís amb els criteris. Però amb aquesta informació vàrem estudiar totes les varietats d’arròs locals, per veure si alguna encaixava, doncs la nostra idea era fer sake amb una varietat local. Després d’anys d’estudi i proves vam trobar la varietat perfecta i ens hi vam llençar a produir sake.

                    

-Quines característiques té el cultiu de l’arròs per elaborar sake?

Humbert: les varietats d’arròs per fer sake tenen un gra molt més gran que una varietat extra i amb molta més quantitat de midó localitzat al centre del gra (la perla), curiosament aquests grans tan grans el solen tenir varietats més antigues i amb una tija alta, el rendiment és menor que en varietats més modernes. 

-De quantes hectàrees disposeu i quina producció anual teniu?

Humbert: actualment estem utilitzant 2 hectàrees d’arrossars, però aquest any tenim previsió de doblar la producció.

-Quines característiques ha de tenir un sake premium?

Humbert: hi ha dues característiques molt importants. La primera és que tot l’alcohol provingui de la fermentació natural de l’arròs. Aquest estil de sake és diu “junmai”, que significa pur d’arròs. A Occident s’ha traduït com vi d’arròs. I la segona, que l’arròs es poleixi tant que arribem a la perla o cor de l’arròs, ja que és on està tot el midó, per això és important utilitzar un arròs amb molta perla.

                   

“Les característiques d’un sake ‘premium’ és que tot l’alcohol provingui de la fermentació natural de l’arròs i que aquest es poleixi fins arribar a la perla”

-Utilitzar una varietat local d’arròs per elaborar productes d’inspiració japonesa és una innovació que contribueix a potenciar i protegir el patrimoni agrari, econòmic i mediambiental de la zona del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Quina importància tenen les varietats locals en el desenvolupament agrari?

Meritxell: les varietats locals estan més adaptades a la zona, les malalties i les plagues que ataquen el cultiu ho faran en menys agressivitat i, llavors, permet que l’agricultor no hagi de fer tants tractaments químics per lluitar-hi. Són plantes més fortes i més resistents; estan en equilibri amb l’ecosistema.

“Les varietats locals són plantes més fortes i més resistents; estan en equilibri amb l’ecosistema”

-A què considereu que es deu la creixent tendència del consum de productes d’inspiració japonesa?

Meritxell: la seva gastronomia és saludable, saborosa i fàcil de digerir. La societat actual és activa i creativa; busquem nous sabors però, a la vegada, que siguin saludables. Molts productes japonesos recullen aquestes característiques. A més són gran coneixedors dels fermentats, que són ideals per reforçar el sistema immunològic i molt en la línia d’allò que busca el consumidor.

                                                                         

-Al 2017 vau ser pioners llançant  una nova línia de productes fermentats de l’arròs probiòtics i ecològics, com el miso o l’amazake. Quins beneficis tenen i a quin públic van dirigits?

Meritxell: són productes que ajuden a tenir una flora intestinal forta i, per tant, reforcen el sistema immunològic. El miso és un fermentat de llegum més arròs, el triturem de manera artesanal i no el pasteuritzem, sent molt probiòtic i, a més, és ecològic. S’utilitza de manera molt fàcil, simplement incorporant una cullerada a les sopes, cremes de verdures, saltejats de verdures, qualsevol salsa... com si fos un substitut de la sal, i aconseguim potenciar el sabor del que s’està cuinant, el que s’anomena umami. A part, aporta múltiples beneficis per la salut.

L’amazake és un fermentat de l’arròs. No posem sucre afegit però és dolç. Nosaltres el considerem el iogurt japonès, i s’utilitza com a postres o amb batuts de fruita. Al Japó els esportistes el consumeixen abans de fer un marató, ja que aporta molta energia.

-Amb aquesta nova línia l’empresa va créixer un 20% i actualment esteu pensant en ampliar i millorar la vostra gamma de productes. En què consistirà?

Meritxell: el món dels fermentats ha sigut un gran descobriment per nosaltres, els consumim gairebé a diari i ens ha millorat la salut 100%. El fet de ser productors de Koji, un fong japonès que creix sobre l’arròs, ens ha obert un ventall de possibilitats en aquest món on cada cop la gent coneix més el valor probiòtic dels fermentats.

“El món dels fermentats ha sigut un gran descobriment per nosaltres, els consumim gairebé a diari i ens ha millorat la salut 100%”

 

Meritxell Jardí, cofundadora i directora de biodiversitat a Kensho, és enginyera agrònoma, ha treballat per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i actualment treballa com a Directora Tècnica en projectes de regadiu i biodiversitat a la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre. Humbert Contí, cofundador i CEO de Kensho, és enginyer civil i llicenciat en Medi Ambient amb màster d’operacions i innovació per ESADE. Ha treballat com a consultor d’innovació i operacions a varis indrets de Catalunya, Florida i Nova York. A més, es va formar al Japó com a especialista en sake i, al Basque Culinary Center i diverses escoles de macrobiòtica en aliments fermentats.

Informació relacionada

FORMACIÓ | 11/02/2019  Ruralcat

El projecte Tr3s local inicia les activitats de suport a les empreses que fan venda de proximitat

El proper dilluns 18 de febrer comença la primera jornada de la formació “Impuls a la venda de productes de proximitat” a l’EA Manresa, en el marc del projecte POCTEFA Tr3s local. El curs té per objectiu afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat.

Les jornades volen afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat

Les jornades volen afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat

El projecte Tr3s local té com a finalitat donar suport a les empreses de venda de proximitat i promocionar la comercialització de productes locals en entorns rurals. El projecte està cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra.

La seva ajuda es concentra en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres a través d’estratègies conjuntes a favor del desenvolupament territorial sostenible.

La Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries participa, com a cap de fila, en aquest projecte, conjuntament amb les Cambres d’Agricultura dels departaments francesos de l’Arieja i els Pirineus Orientals.

Entre les actuacions previstes en el marc del projecte europeu es preveu realitzar unes jornades de formació adreçades als productors adherits al segell Venda de Proximitat. El curs “Impuls a la venda de productes de proximitat” té com a objectiu afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat.

El proper dilluns 18 de febrer comença la primera d’aquestes jornades, que tindrà lloc a l’EA Manresa. També hi ha previstes, durant els mesos de febrer, març i abril, formacions a les Escoles Agràries de Tàrrega, Amposta, Mas Bové, Empordà i Pirineu. 

El curs està dividit en 5 mòduls: “Com fer correctament al venda de proximitat”, “Crea la teva estratègia de comercialització”, “Com tenir èxit en el mercat digital”, “Costos i rendibilitat de la meva activitat” i “Model cooperatiu. Model d’èxit”.

Les empreses agrícoles que realitzin aquesta formació podran optar a un pla integral d’assessorament individualitzat i adaptat a la seva empresa.

 

Especials