Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

PREMIS | 21/10/2019  Ruralcat

El carnisser Agustí Porta s’endú el premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador 2019

El pastisser Antoni Pons ha rebut l’accèssit d’aquests guardons que tenen per finalitat premiar l’esforç en innovació dels joves que es dediquen al sector de l’artesania alimentària.

El premi vol guardonar l'esforç dels/de les joves artesans/es alimentaris/àries en la recuperació, la innovació, la diversificació i el disseny d'aquests productes

El premi vol guardonar l'esforç dels/de les joves artesans/es alimentaris/àries en la recuperació, la innovació, la diversificació i el disseny d'aquests productes

El carnisser-cansalader-xarcuter Agustí Porta ha rebut el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador de la convocatòria 2019 mentre que el pastisser Antoni Pons ha obtingut l’accèssit.

Agustí Porta té 31 anys i es va formar a l’Escola Agrària del Pirineu. Actualment regenta la xarcuteria Pagès a la Seu d’Urgell on s’ofereix als clients productes artesans i autòctons de la comarca. Antoni Pons és un jove pastisser i professor de cuina que regenta la pastisseria Schr a Mataró on, a banda de dolços i pastes salades, s’ha especialitzat en caramel artístic, una disciplina que barreja pastisseria i art. 

Aquest premi va ser creat l’any 2003 pel Departament d’Agricultura i té per finalitat fomentar actuacions innovadores que esdevinguin pautes per millorar la qualitat i la bona imatge dels productes artesans de Catalunya i guardonar l'esforç dels/de les joves artesans/es alimentaris/àries en la recuperació, la innovació, la diversificació i el disseny d'aquests productes.

La dotació del premi és de 3.000 euros, amb un accèssit de 1.000 euros que es concedeix a la persona candidata que tingui més puntuació després de la premiada. 

Els artesans pastissers Jaume Viñallonga, de Montornès del Vallès, i Maurici Cot, de Llinars del Vallès, van ser els guanyadors del Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador corresponents a les edicions 2017 i 2018, respectivament.

Font: RuralCat

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 07/02/2019  Ruralcat

L’IRTA, Fruit Future i Plan & Food Research impulsen la comercialització de noves varietats de poma i pera adaptades a climes càlids

El Hot Climate Programme (HCP) el van iniciar l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i Plant & Food Research l’any 2002 amb l’objectiu de desenvolupar noves varietats de pomes i peres adaptades a zones de cultiu amb altes temperatures.

La consellera Teresa Jordà durant l'acte de signatura (font: DARP)

La consellera Teresa Jordà durant l'acte de signatura (font: DARP)

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Fruit Futur i Plant & Food Research, impulsadors del programa de millora genètica per a la millora varietal de pomes i peres, han signat un acord amb el líder global de producció i comercialització de fruita T&G Global per a comercialitzar i continuar desenvolupant noves varietats de poma i pera adaptades a climes càlids.

El programa varietal utilitza contribucions de germoplasma tant de Nova Zelanda com d’Espanya per a identificar pares amb les característiques clau que es requereixen per al canvi climàtic: alta tolerància a la temperatura, baix requeriment d’aigua i fruites d’alta coloració, bona textura i excel·lent sabor i conservació. També hi ha un clar enfocament cap a la millora en la resistència a les plagues i malalties d’importància en climes càlids. I és que l’adaptació dels cultius a les condicions ambientals del canvi climàtic és actualment un dels principals reptes que han d’afrontar el sector i la societat per a garantir una producció competitiva i sostenible d’aliments saludables.

L’IRTA i Plant & Food Research van iniciar el programa Hot Climate Programme (HCP) l’any 2002 amb l’objectiu de desenvolupar noves varietats de pomes i peres adaptades a zones de cultiu amb altes temperatures.

En aquell moment, els productors de la península ibèrica, i concretament de Catalunya, ja van començar a experimentar problemes amb les varietats tradicionals a causa de l’augment de les temperatures, com és la menor coloració vermella, cremades solars, textures de polpa tova i una incidència més alta en els trastorns d’emmagatzematge.

El 2003, Fruit Futur, una agrupació d’interès econòmic formada per Actel, Fruits de Ponent, Nufri, Poma de Girona i l’IRTA, es va unir al projecte com a experts en la producció comercial de pomes i peres a Catalunya i potencial interessats en aquestes varietats. La seva expertesa i profund coneixement comercial han estat clau en el desenvolupament i l’avaluació de les seleccions del programa de noves varietats.

Finalment, l’any 2018 els propietaris del programa varen escollir T&G Global, responsable de projectes tan exitosos en el desenvolupament de fruita a escala global com son Envy®, Jazz® o Pacific Rose®, per a comercialitzar a nivell internacional les noves varietats del programa.

 

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 05/02/2019  Ruralcat

El DARP publica la fitxa tècnica “La tòfona, un recurs econòmic en creixement”

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en el marc del Congrés Internacional Trufforum, ha editat aquesta fitxa dedicada a analitzar el valor econòmic de la tòfona, amb la col·laboració del CTFC.

La tòfona negra és la de major valor comercial situant-se en els prop de 400 €/kg al 2017 a Catalunya

La tòfona negra és la de major valor comercial situant-se en els prop de 400 €/kg al 2017 a Catalunya

La fitxa tècnica “La tòfona, un recurs econòmic en creixement” s’ha publicat en el marc del programa Trufforum-Pro del Congrés Internacional Trufforum, que es va celebrar a Vic del 25 al 27 de gener, amb el suport del Centre de Ciència i Tecnologia de Catalunya (CTFC). La fitxa explica el context actual del sector de la tòfona al món i fa un repàs de l’activitat econòmica que genera el sector

Es calcula que existeixen unes 180 espècies de tòfona del gènere Tuber al món, però de les quals només unes poques tenen interès gastronòmic. A Catalunya, les espècies natives amb major interès pel paladar són la T. melanosporum, la més estesa, T. aestivum, T. brumale i T. borchii. El cultiu de T. melanosporum es troba principalment a Espanya, França i Itàlia

L'activitat econòmica que genera el sector de la tòfona comprèn des de l'assessoria per al cultiu i la preparació dels terrenys, la producció de planta, la recol·lecció, l’ensinistrament de gossos tofoners, la comercialització i la seva transformació com a ingredient per a altres productes trufats, fins a l'agroturisme, la gastronomia micològica, les fires i els petits mercats, la recerca, etc.

A l’Estat espanyol, la producció de tòfona provinent de cultiu és la més important, que ve determinada per les més de 10.000 hectàrees de plantacions al 2014. Catalunya compta actualment amb unes 1.000 hectàrees plantades

La fitxa també analitza l’evolució dels preus de la tòfona al món, on es constata que aquests han oscil·lat inversament a les produccions amb diferències importants entre anys. Però, tot i aquestes variacions, els preus de la tòfona negra (T. melanosporum) fresca han augmentat a una taxa mitjana anual del 3% en euros constants durant els darrers 50 anys, molt per sobre de la majoria de les produccions agràries.

La irrupció de la tòfona de plantació en el mercat i la introducció del reg en les produccions també ha provocat una major estabilització dels preus mitjans en els últims anys al voltant dels 400 €/kg, a més d'obtenir-se un major preu de les que provenen d’origen silvestre.

La tòfona negra és la de major valor comercial situant-se en els prop de 400 €/kg al 2017 a Catalunya. La tòfona d'estiu (T. aestivum) té menys valor comercial que la tòfona negra i els seus preus es situen entre els 25 i 50 €/kg al productor a Espanya, podent-se aconseguir puntualment els 70 €/kg, mentre que la tòfona d'hivern o magenca (T. brumale) aconsegueix preus de mercat de 60 a 120 €/kg. 

 

PREMIS | 31/01/2019  Ruralcat

La consellera Teresa Jordà lliura els premis PITA i Ruralapps en un acte a Girona

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va lliurar ahir, en el marc del Dia de la Innovació Alimentària, els Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) del 2017 i 2018 i els Premis Ruralapps 2018, en un acte celebrat a Girona.

Imatge dels guanyadors i finalistes dels PITA 2017, 2018 i del Premi Ruralapps 2018

Imatge dels guanyadors i finalistes dels PITA 2017, 2018 i del Premi Ruralapps 2018

El Departament d'Agricultura convoca anualment els premis PITA amb l’objectiu de distingir i reconèixer les empreses agràries o les seves entitats associatives, les agroindústries i les persones joves emprenedores i amb esperit innovador que hagin incorporat en el procés productiu noves tecnologies, processos que assoleixin millores rellevants en la competitivitat, la preservació ambiental i les bones practiques i que, alhora, suposin l’obtenció i la garantia de resultats beneficiosos pel que fa a l’economia, l’ergonomia, la qualitat, la seguretat o la sostenibilitat de les produccions.

Durant l’acte, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha destacat la qualitat de les candidatures presentades en aquestes dues edicions i ha reconegut la gran qualitat tecnològica, però també vivencial dels projectes: “l’empremta de les persones que estan davant de tots els projectes els fa únics i de gran valor”. 

Amb els premis PITA, el Departament d'Agricultura pretén aconseguir referents per al sector agrari pel que fa al procés d’innovació tecnològica i, alhora, incentivar aquestes actuacions entre les empreses agroalimentàries, a fi que Catalunya disposi d’un sector agroalimentari cada vegada més enfortit, capaç de competir en els mercats i de contribuir a la generació d’ocupació, benestar i equilibri territorial.

La consellera Jordà ha explicat que amb aquests reconeixements “volem posar en valor aquest sector. Per aconseguir-ho, és imprescindible articular una coordinació de la transferència del coneixement, de la recerca i de la innovació del sector perquè pugui ser encara més competitiu i sostenible. Si millorem la incorporació dels resultats de la recerca i la innovació en l’activitat de les empreses agroalimentàries, forestal i pesqueres millorem la competitivitat del sector”.

Els primers premis estan dotats amb la quantitat de 6.000 euros cadascun, i els finalistes, amb 2.000 euros cadascun, i els premiats en aquesta XVII edició dels PITA, en la qual es van presentar 19 candidatures, han estat:

XVII edició dels premis PITA:

-Modalitat agroindústria

Guanyador: Kensho Sake - L’Ampolla (Baix Ebre). Per l’elaboració de  sake i ferments derivats de l’arròs amb varietats locals.

Finalista: Castanya de Viladrau, SCP - Viladrau (Osona). Per comercialitzar castanya torrada durant tot l’any.

-Modalitat empresa agrària

Guanyador: VerdCamp Fruits, SAT- Cambrils (Baix Camp). Pel desenvolupament d’un model d’associació i sincronització de plantes florals refugi per al control biològic de pugó en síndria. 

Finalista: Parc de les Olors - Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Pel seu model de desenvolupament rural basat en la valorització de les plantes aromàtiques i medicinals.

-Modalitat Jove Emprenedor Innovador

Guanyador: Francesc Ribas Borràs, de Can Puxic - Premià de Dalt (Maresme). Per la producció de tomàquet de qualitat i proximitat tot l’any segons el Model 365, un procés de treball integral que permet allargar el cicle i augmentar la qualitat del cultiu convencional.

Finalista: Henri Philippe Alegria Gregori, de Henri Mor, SL – Juncosa (Les Garrigues). Pel seu model  4.0 de negoci de producció i comercialització d’oli d’oliva verge extra que ofereix al consumidor local i internacional un producte d’alta qualitat i una experiència de compra innovadora. 

I els guanyadors dels PITA 2017, en la qual es van presentar un total de 23 candidatures, han estat:

-Modalitat a l’empresa agrària 

Guanyador: Pau Frigola Coll d’Agroalimentària Mas Saulot, SL (MOOMA) - Gualta (Baix Empordà). Per la implantació en una explotació agrària d’un nou model de negoci basat a donar un valor afegit a les pomes de segones categories mitjançant la transformació a productes elaborats innovadors en concepte forma i qualitat, implantant un model integrador a la zona rural que fomenta l’economia local, col·laborativa, circular i sostenible.

Finalista: Mas la Coromina 2010 SL - La Vall d'en Bas (Garrotxa). Per la implementació en l’explotació lletera d’un projecte de diversificació que permet visitar la granja, convertida en un espai pedagògic orientat a col·legis i famílies i on es divulguen i mostren les bones pràctiques ramaderes, i es posa en valor el producte i la feina a pagès.

 -Modalitat a l’agroindústria

Guanyadora: Quiònia Pujol Sabaté - Almacelles (Segrià) (Lo Vilot). Per la creació d’una indústria agroalimentària cervesera, des de la producció i recol·lecció de matèries primeres com són l’ordi, blat o llúpol de diferents varietats, en producció ecològica, i llevat, passant pels processos de malteria i pel·letització del llúpol, fins a l’elaboració de diverses varietats de cervesa artesana de qualitat i una d’elles sense gluten. 

Finalista: Boadas 1880, SA - Girona (Gironès). Per la implementació, en una empresa de xarcuteria amb 137 anys d’història, d’innovacions en els diferents processos d’elaboració (instal·lacions, maquinària, controls o vida útil)  per  tal d’obtenir, amb noves formulacions i mantenint la seguretat alimentària, uns productes saludables amb característiques sensorials com els convencionals.

-Modalitat Jove Emprenedor Innovador

Guanyador: Albert Sala Martínez, de Sala Graupera i Fills - Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) (Vivers Sala Graupera). Per la creació d’un jardí de demostració en el propi viver on els professionals del paisatge poden veure les diferents especies botàniques, colors i formes a utilitzar en el marc d’una jardineria sostenible.

Finalista: Albert Vilardell Bartino - Girona (Gironès). Per la introducció del cultiu i producció de flor de llúpol, amb una gestió acurada i respectuosa amb el patrimoni natural,  propagant  i seleccionant noves varietats.

Premis Ruralapp 2018

Així mateix, en el decurs de l’acte es van lliurar els Premis Ruralapp 2018, que també atorga el Departament d’Agricultura. Les apps guanyadores d’aquesta cinquena edició d’aquests guardons han estat Myhealthwatcher i Waatic. Les dues modalitats estan dotades amb 3.000 euros cadascuna.

L’app Myhealthwatcher ha estat la guanyadora de la modalitat Ruralapps-ciutadania, on s’inclouen aquelles aplicacions destinades a oferir solucions tecnològiques innovadores a la ciutadania i que facilitin l’accés a la informació en l’àmbit agrari, alimentari i/o rural.

Creada per Cube Technology Innovation, SL, de Mataró, es tracta d’una aplicació que interpreta les etiquetes dels productes d'alimentació envasats en funció del perfil personal de salut de l’usuari. És un algoritme que analitza, qualitativament i quantitativa, la composició dels productes d’alimentació envasats i els valora en funció d’un perfil de salut de l’usuari i recomana en quina mesura hauria de consumir un producte determinat i per què, oferint alternatives més adequades al perfil, si n’hi ha.

L’aplicació Waatic ha estat la premiada de la modalitat Ruralapps-professional del sector, dedicada a aquelles aplicacions mòbils destinades a oferir solucions tecnològiques innovadores als professionals del sector agrari, alimentari i rural i que millorin els processos de producció i de gestió, l’eficàcia interna, la seguretat, la traçabilitat, la comercialització, la informació o el posicionament al mercat.

Ideada per l’empresa ESTEL, SL, d’Abrera, Waatic està dissenyada per a l'aplicació intel·ligent de productes fitosanitaris i traçabilitat en cultius especials. Aquesta eina permet dosificar de forma automàtica el realment necessari i introduir la dosificació variable en una mateixa parcel·la a través dels mapes de vigorositat (minimitzant l’ús de producte) i garanteix la complerta traçabilitat de cada aplicació.

En aquesta convocatòria, que ha comptat amb un total de 31 candidatures, també ha quedat finalista l’app Bas de Màgia, de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, en la modalitat Ruralapp-ciutadania. Es tracta d’una aplicació que permet el coneixement d’un entorn rural, com és la Vall d’en Bas, d’una manera integral i des de múltiples vessants. Dona a conèixer el vincle existent entre els productes agroalimentaris i el seu entorn natural i social, i també l’aprofitament dels recursos del bosc, com les herbes remeieres.

En la modalitat Ruralapp-professional del sector, la finalista ha estat l’app VP-SUIS, de OnClick Solucions, SL, de Vic, per donar suport a la gestió de les explotacions porcines, i amb la qual qualsevol productor pot dur una  traçabilitat  real  de  la  seva  explotació  d’una  manera  senzilla,  fàcil  i  segura.

A través del Premi Ruralapps, el DARP vol impulsar el desenvolupament d’aplicacions mòbils en el marc del sector agrari, alimentari i rural, i distingir les empreses que hagin desenvolupat les millors aplicacions mòbils funcionals que contribueixin a la millora del sector agroalimentari i del medi rural.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 30/01/2019  Ruralcat

Agricultura presenta tres projectes per potenciar l'alimentació ecològica a les Terres de l'Ebre

Els nous projectes presentats busquen incentivar el consum, generar coneixement, i afavorir la comercialització dels productes ecològics en aquesta zona que s’ha convertit en els darrers anys en una de les principals zones d’Europa amb major diversitat en producció ecològica de km0.

Moment de la jornada (font: DARP)

Moment de la jornada (font: DARP)

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya a Terres de l’Ebre va organitzar ahir a la tarda, a Tortosa, una jornada de presentació de tres projectes a dur a terme els propers anys per a potenciar la producció, coneixement, consum i comercialització dels productes ecològics de les Terres de l’Ebre.

Com s’ha vist darrerament amb els cítrics, les grans produccions a escala mundial sovint generen grans problemes de baixada de preus de venda als productors  locals, els quals mantenen el territori i són els que estan a prop del consumidor. 

Així, en l’acte d’ahir es van presentar diferents maneres d’abordar el problema, però sempre des de la base del producte eco, de qualitat i del territori. I és que, en els darrers anys, les Terres de l’Ebre s’han convertit en un referent internacional pel que fa a diversitat de productes ecològics que surten d’aquesta zona. Entre productes (oli d’oliva, corder, cabrit, ous, arròs, mel, pa, vi, cervesa...) i famílies de productes (verdures, fruita seca, fruita de pinyol, cítrics...), es comptabilitza 25 varietats diferents, i totes produïdes a les Terres de l’Ebre per més de 500 empreses certificades en ecològic, entre pagesos, ramaders, i elaboradors.

El primer projecte, Xarxa Agroecològica Cooperativa - Terres de l'Ebre, engegat per un grup de treball format per la Fundació Ulldecona, l'Ateneu Cooperatiu, membres de grups de consum, productors/es, elaboradors/es, i distribuïdors/es de productes ecològics de Terres de l'Ebre, treballa per a crear una central de compres que faciliti el consum i la comercialització de productes ecològics.

El segon, Sistema agroalimentari innovador a les Terres de l'Ebre, promogut pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) i dut a terme per la Fundació Agroterritori, és un projecte destinat a millorar les oportunitats de rendibilitat econòmica de les explotacions agràries ecològiques del territori. Té la voluntat de dotar de coneixement i d’eines al sector per a enfortir la comercialització en circuit curt des de la sostenibilitat i la potencialitat del territori.

I el tercer, Rebost Ecològic Terres de l'Ebre, és un projecte transversal entre productors, restauradors i sector turístic d’aquesta zona, busca posar de relleu la gran varietat i importància dels productes ecològics que s’hi produeixen, i aconseguir el reconeixement d’aquestes comarques com a referent en alimentació ecològica a Europa.

L’acte va constar de la xerrada inaugural ‘La importància dels aliments de qualitat’, a càrrec Vicent Guimerà, xef del restaurant L'Antic Molí d'Ulldecona, amb una estrella Michelin, sobre la necessitat i importància dels productes de qualitat i km0 com a referent gastronòmic i com a eina de desenvolupament i imatge d’un territori. Tot seguit va tenir lloc la presentació dels esmentats projectes, i una taula rodona, prèvia a la cloenda, a càrrec del Cap del Servei de Coordinació del Departament a Terres de l’Ebre, Julio Monfort.

 

Informació relacionada

Especials