Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 20/02/2020  Ruralcat

Agricultura actualitza els mapes territorials de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya per sectors i les dades del visor interactiu

A partir de la base de dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), s’ha publicat al web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) els mapes actualitzats amb la distribució territorial de les indústries agroalimentàries de Catalunya per sectors.

Com a novetat s’ha afegit un nou mapa amb la distribució per comarques del nombre d’indústries

Com a novetat s’ha afegit un nou mapa amb la distribució per comarques del nombre d’indústries

Es tracta d’uns mapes en format pdf que permeten visualitzar, de manera ràpida i senzilla, la implantació en el territori de cadascun dels diferents sectors agroalimentaris.

Com a novetat s’ha afegit un nou mapa amb la distribució per comarques del nombre d’indústries, diferenciant 5 intervals segons la quantitat d’indústries, i que per exemple permet observar que en totes les comarques hi ha indústries agroalimentàries.

Aquesta informació és complementària a la que també es publica regularment, i del qual també s’han actualitzat les dades, referent al mapa interactiu on es pot visualitzar la ubicació geogràfica de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya on, per exemple, i segons la capa seleccionada, es poden veure totes les indústries a la vegada; i clicant sobre l’establiment industrial, s’accedeix a la informació de les activitats que aquest ha declarat. 

                           

                                  Visualització a través del mapa interactiu

Tota aquesta informació és de gran utilitat no només per al DARP, sinó també per a altres departaments, administracions, institucions, associacions, i especialment per al mateix sector i per al ciutadà. Per això, ja fa temps que es publica al web del Departament les dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), que té com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de la informació per a dur a terme una política de gestió i de foment de les indústries agràries i alimentàries, i en el qual s’hi inscriuen les indústries d'activitats agràries, alimentàries, forestals, i de pesca ubicades a Catalunya.

La visualització d’aquests mapes es pot realitzar accedint a la informació del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC) del web del Departament, i on també s’hi pot trobar els quatre llistats que ja es publiquen habitualment: per comarques (pdf), per activitats (pdf), per titularitat (pdf), i el llistat de totes les indústries (excel).

Des del DARP es treballa per tal de donar transparència i fer pública la informació de què disposa a través dels seus registres i reconeixements oficials, i que considera que pot ser d’interès per a qualsevol persona i/o entitat. La publicació d’aquestes dades al web del Departament té l’objectiu de posar a l’abast de terceres persones, empreses i organitzacions les dades de totes aquestes indústries i entitats amb seu a Catalunya.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/02/2019  Ruralcat

Agricultura actualitza els mapes amb la distribució territorial de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya per sectors i les dades del visor interactiu

A partir de la base de dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), s’ha publicat al web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) els mapes actualitzats amb la distribució territorial de les indústries agroalimentàries de Catalunya per sectors.

A Catalunya hi ha 221 empreses dedicades a la fabricació de productes lactis

A Catalunya hi ha 221 empreses dedicades a la fabricació de productes lactis

Es tracta d’uns mapes en format pdf que permeten visualitzar, de manera ràpida i senzilla, la implantació en el territori de cadascun dels diferents sectors agroalimentaris.

Aquesta informació és complementària a la que també es publica regularment, i del qual també s’han actualitzat les dades, referent al mapa interactiu on es pot visualitzar la ubicació geogràfica de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya on, per exemple, i segons la capa seleccionada, es poden veure totes les indústries a la vegada; i clicant sobre l’establiment industrial, s’accedeix a la informació de les activitats que aquest ha declarat. 

                       

                       Visualització a través del mapa interactiu

Tota aquesta informació és de gran utilitat no només per al DARP, sinó també per a altres departaments, administracions, institucions, associacions, i especialment per al mateix sector i per al ciutadà. Per això, ja fa temps que es publica al web del Departament les dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), que té com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de la informació per a dur a terme una política de gestió i de foment de les indústries agràries i alimentàries, i en el qual s’hi inscriuen les indústries d'activitats agràries, alimentàries, forestals, i de pesca ubicades a Catalunya.

La visualització d’aquests mapes es pot realitzar accedint a la informació del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC) del web del Departament, i on també s’hi pot trobar els quatre llistats que ja es publiquen habitualment: per comarques (pdf), per activitats (pdf), per titularitat (pdf), i el llistat de totes les indústries (excel).

Des del DARP es treballa per tal de donar transparència i fer pública la informació de què disposa a través dels seus registres i reconeixements oficials, i que considera que pot ser d’interès per a qualsevol persona i/o entitat. La publicació d’aquestes dades al web del Departament té l’objectiu de posar a l’abast de terceres persones, empreses i organitzacions les dades de totes aquestes indústries i entitats amb seu a Catalunya.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 21/02/2019  Ruralcat

Les empreses ja es poden adherir a l'Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

L’adhesió a l’Acord del CBPC comporta comprometre’s en la millora de les pràctiques comercials, de la percepció del consumidor, de la comercialització, creixement i orientació.

Logo del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

Logo del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

Les empreses ja es poden adherir a l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya (CBPC). Així es va acordar la reunió de la Comissió Paritària del CBPC, on es va aprovar el nou Reglament de règim intern de l’Acord. Abans només es podien adherir a l’Acord les organitzacions i associacions representatives de la producció, transformació o distribució agroalimentàries, però, a partir d’ara, també ho podran fer els operadors d’aquestes tres baules que ho desitgin. 

L’adhesió a l’Acord del CBPC comporta comprometre’s en la millora de les pràctiques comercials, de la percepció del consumidor, de la comercialització, creixement i orientació, el que inclou col·laborar en campanyes de promoció, així com l’aplicació, interpretació i seguiment del CBPC, entre d’altres.

Aquests són alguns dels avantatges de l’adhesió a l’Acord del CBPC:

-L’entitat pot utilitzar la menció “Entitat adherida a l’Acord sobre el Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC)”.

-L’entitat pot utilitzar el logotip del CBPC.

-El DARP tindrà en compte l’adhesió de les entitats en el CBPC en la normativa reguladora d’ajudes i subvencions que es publiquin en relació amb la cadena alimentària.

-A l’apartat d’informació del CBPC que hi ha al web del DARP es dóna publicitat de les entitats adherides al CBPC.

Les sol·licituds d’adhesió a l’Acord del CBPC s’han d’enviar a la bústia de correu electrònic cbpc.agricultura@gencat.cat. El model de sol·licitud i la resta d’informació relacionada està penjada a l’apartat d’informació del CBPC que hi ha al web del DARP a l’enllaç següent: http://agricultura.gencat.cat/cbpc.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària, el que el fa més important encara, i que té com a principal objectiu millorar les relacions entre els diferents tipus d’operadors, al llarg de tota la cadena de valor, mitjançant l’establiment d’un marc de referència contractual, que permeti una agilitat i una seguretat més gran en les transaccions comercials i en millori l’eficiència. A més, també pretén millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el benestar animal.

Finalment, cal assenyalar que el CBPC és un exemple de cap a on s’ha d’orientar el sector en el seu conjunt, d’unir voluntats, esforços i recursos, amb una finalitat comuna a partir d’un treball conjunt. El gran mèrit del CBPC és, precisament, que hi hagi aquest acord entre tots els agents i que es treballi plegats en aquesta línia.

 

FRUITA | 20/02/2019  Ruralcat

Agricultura posa en marxa el Pla d'arrencades de fruita de pinyol pel 2019-2020 amb un import de 10M€

La consellera Teresa Jordà ha presentat aquest pla que preveu treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià, i platerina, el que equival a 80.000 tones de fruita de pinyol, volum corresponent al que es va deixar d’exportar arran del veto rus.

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, acompanyada del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol (font: DARP)

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, acompanyada del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol (font: DARP)

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Teresa Jordà, acompanyada dels directors generals d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, i d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, va presidir ahir a Lleida una roda de premsa de presentació del Pla d’arrencades de fruita de pinyol, que, prèviament, es va presentar al sector en el marc d’una reunió extraordinària de la Taula Sectorial Agrària de la Fruita Dolça.

Aquest Pla d’arrencades de fruita de pinyol 2019-2020 té com a objectiu treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià, i platerina, fet que ha de contribuir a eliminar varietats obsoletes i a afavorir la viabilitat futura de les explotacions. La previsió és que això permeti que surtin del mercat 80.000 tones de fruita de pinyol, volum que és el que es va deixar d’exportar arran del veto rus. Es tracta d’una mesura estructural i menys costosa que si s’hagués de recórrer a una retirada extraordinària, que tindria un cost anual estimat d’entre 35 i 55 milions d’euros.

A principis d’any, el Departament d’Agricultura va preguntar als fructicultors si s’acollirien a un pla d’arrencada, i arran d’aquella consulta ha rebut 800 peticions de fructicultors, corresponents a prop de 1.700 hectàrees. Amb aquest superfície s’ha assolit el compromís d’una xifra propera al 80% de la superfície total a arrencar per al primer dels dos anys en què el pla d’arrencada hauria d’estar operatiu.

Finalment el pla es finançarà únicament amb fons del Govern de la Generalitat i el Departament publicarà en breu la convocatòria d’aquests ajuts en règim de minimis. En aquesta convocatòria hi podran participar els productors de préssec, nectarina, paraguaià i platerina que hagin fet arrencades de parcel·les plantades d’aquestes espècies des de l’1 de juliol de 2018 fins a la data de publicació de la convocatòria o tinguin previst fer-les fins al 31 de març de 2020.

La dotació màxima d’aquesta convocatòria d’ajuts és de 10 milions d’euros per al període 2019-2020, la màxima superfície subvencionables per a cada titular d’explotació és de 3 hectàrees, i l’import màxim a rebre serà de 5.000 euros per hectàrea, sempre en funció de les hectàrees totals sol·licitades en el Pla. El peticionari s’ha de comprometre a no plantar en la seva explotació arbres de les espècies incloses en el Pla, com a mínim en els quatre anys següents a l’arrencada amb ajut.

L’ajuda a l'arrencada de plantacions de fruita de pinyol per a reduir el volum d’oferta és una de les mesures més destacades del Pla d’Acció de la Fruita Dolça, que el Departament d'Agricultura està impulsant des de fa més d’un any, a petició de les organitzacions agràries davant de la situació de crisi estructural que afecta el sector del préssec i la nectarina.  

“Hem d’actuar contra el desequilibri entre l’oferta i la demanda. I el moment de fer-ho és ara. Per l’alta competència que hi ha al mercat i en un moment en què qualsevol petit desequilibri en la demanda pot generar un sotrac important a nivell d'oferta”, ha subratllat Teresa Jordà.

Per la seva banda, Carmel Mòdol ha volgut posar en valor que “el Departament està fent política agrària, acompanyant el sector en el procés de reflexió i replantejament que ha de fer per a encarar el seu futur de manera solvent”.
 

GRUPS OPERATIUS | 18/02/2019  Ruralcat

L’empresa Micologia Forestal & Aplicada (Micofora) millora la productivitat de plantacions joves de tòfona negra mitjançant el maneig microbiòlic

Aquest projecte, finançat a través de l’operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020, ha estat liderat i coordinat per l’empresa Micofora (Micologia Forestal & Aplicada, SL), amb la participació de les empreses Bioera i Tofonejant, el productor forestal Santiago Rosàs i l’IRTA.

L'objectiu ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques

L'objectiu ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques

La producció de tòfona negra és un cultiu en expansió a Catalunya i, possiblement, un dels que presenten més potencial econòmic, sobretot en zones desafavorides per a l’agricultura. El seu cultiu es desenvolupa sovint sobre sòls pobres, amb baixos rendiments de producció i on els arbres presenten deficiències nutricionals i greus problemes fitosanitaris. Un altre dels principals problemes a solucionar en la tubericultura és la irregularitat de la collita, possiblement deguda a les condicions subòptimes de producció, tant en la fase de viver com en el camp. 

El projecte “Millora de la productivitat i sostenibilitat de plantacions de tòfona negra mitjançant el maneig microbiòlic de la rizosfera” partia del plantejament inicial que el maneig integrat de la rizosfera pot contribuir a la millora general del vigor de les plantes i la seva tolerància a factors biòtics sense necessitat d’aplicació de productes fitosanitaris. En aquest projecte s’ha volgut, per tant, valorar la capacitat de diferents substàncies orgàniques i rizobactèries per tal de millorar les condicions biòtiques i abiòtiques de la rizosfera, atenent a la presència i disponibilitat de nutrients, al desenvolupament de la fase vegetativa del miceli de la tòfona, la vigorositat de l’arbre i el control de patògens. 

El seguiment de la resposta del fong es va realitzar en col·laboració amb l’IRTA, utilitzant la tecnologia i els resultats del projecte pilot innovador finançat pel Departament d´Agricultura l’any 2013. Aquestes tècniques es basen en la PCR quantitativa i permeten determinar la biomassa de miceli d’una espècie fúngica, en aquest cas Tuber melanosporum. D’altra banda, el seguiment de la vigorositat dels arbre es va realitzar mitjançant anàlisis foliars de nutrients. 

L’objectiu general del projecte ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques que actuen com a activadors de la germinació de les espores de tòfona i potenciadors del desenvolupament del miceli. 

En la primera fase del projecte es va avaluar l’efecte dels diferents components per separat sobre la qualitat de la planta produïda en viver i camp. En la segona fase, es va avaluar l´efecte sobre el miceli del fong de tractaments combinats així com la producció de carpòfors en plantacions de camp i l’estat nutricional de les plantes tractades. En una tercera fase, es preveia formular un producte comercial en funció dels resultats obtinguts.

Com a conclusions, l’aplicació dels diferents tractaments de rizobactèris, compostos orgànics i diferents combinacions dels mateixos, en el primer i segon any d’experimentació, no van presentar efectes significatius sobre la concentració de miceli de Tuber melanosporum en el substrat de les plantes produïdes en viver. Però, en el cas de la parcel.la de Batea, establerta recentment i en què les plantes tractades comptaven amb una edat de tres anys, els efectes de la incorporació de rizobacteris com Bacillus liqueniformis o Pseudomonas fluorescens, així com la incorporació de compostos orgànics de diferent orígens, sí va tenir un efecte estimulant en el desenvolupament del miceli de Tuber melanosporum.  

Per tant, es va concloure que, en plantes joves en fase d’establiment l’aplicació d’aquests productes, confereix un efecte positiu en el desenvolupament del miceli de la tòfona. L’aplicació d’aquests components assajats no seria, però, necessari en la fase de producció de planta micorrizada en viver o en plantacions ja adultes en fase de producció. En tot cas, es determina que caldria assajar noves combinacions, a diferents dosis, per tal que s’obtinguin efectes positius significatius.

Així mateix, els resultats obtinguts de l’estudi també han permès concloure que les combinacions de rizobacteris i compostos orgànic assajades no presentaven l’efecte estimulant esperat sobre el desenvolupament del miceli de tòfona. Per un altre costat, combinacions de tractaments, especialment les que contenien compostos orgànics, sí van tenir un efecte positiu sobre les poblacions bacterianes dels sòls d’ambdues plantacions, i també les fúngiques, com en el cas de la plantació de Granollers, constituïda per plantes adultes en producció. Això podria assenyalar que en cada estadi de desenvolupament dels arbres són millors uns tractament determinats.

Per últim, quant a la millora de la captació i acumulació de nutrients en les plantes, en tots els casos els efectes detectats han resultat poc consistents i no han permès detectar un tractament que resulti significativament eficient per tal de millorar el contingut de nutrients en les plantes.

Aquest projecte s’emmarca en l’operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020 amb un pressupost de 84.675,00€ que ha estat finançat a través de la Unió Europea, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i fons propis.

Un Grup Operatiu és un partenariat en què els seus membres comparteixen interessos comuns entorn a un projecte d’innovació específic i de caràcter pràctic vinculat al sector agroalimentari. Els Grups Operatius poden rebre finançament de la Unió Europea a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) per a la constitució i redacció del projecte comú o bé per a l’execució d’un projecte pilot innovador.

 

Especials