Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 20/02/2020  Ruralcat

Agricultura actualitza els mapes territorials de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya per sectors i les dades del visor interactiu

A partir de la base de dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), s’ha publicat al web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) els mapes actualitzats amb la distribució territorial de les indústries agroalimentàries de Catalunya per sectors.

Com a novetat s’ha afegit un nou mapa amb la distribució per comarques del nombre d’indústries

Com a novetat s’ha afegit un nou mapa amb la distribució per comarques del nombre d’indústries

Es tracta d’uns mapes en format pdf que permeten visualitzar, de manera ràpida i senzilla, la implantació en el territori de cadascun dels diferents sectors agroalimentaris.

Com a novetat s’ha afegit un nou mapa amb la distribució per comarques del nombre d’indústries, diferenciant 5 intervals segons la quantitat d’indústries, i que per exemple permet observar que en totes les comarques hi ha indústries agroalimentàries.

Aquesta informació és complementària a la que també es publica regularment, i del qual també s’han actualitzat les dades, referent al mapa interactiu on es pot visualitzar la ubicació geogràfica de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya on, per exemple, i segons la capa seleccionada, es poden veure totes les indústries a la vegada; i clicant sobre l’establiment industrial, s’accedeix a la informació de les activitats que aquest ha declarat. 

                           

                                  Visualització a través del mapa interactiu

Tota aquesta informació és de gran utilitat no només per al DARP, sinó també per a altres departaments, administracions, institucions, associacions, i especialment per al mateix sector i per al ciutadà. Per això, ja fa temps que es publica al web del Departament les dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), que té com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de la informació per a dur a terme una política de gestió i de foment de les indústries agràries i alimentàries, i en el qual s’hi inscriuen les indústries d'activitats agràries, alimentàries, forestals, i de pesca ubicades a Catalunya.

La visualització d’aquests mapes es pot realitzar accedint a la informació del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC) del web del Departament, i on també s’hi pot trobar els quatre llistats que ja es publiquen habitualment: per comarques (pdf), per activitats (pdf), per titularitat (pdf), i el llistat de totes les indústries (excel).

Des del DARP es treballa per tal de donar transparència i fer pública la informació de què disposa a través dels seus registres i reconeixements oficials, i que considera que pot ser d’interès per a qualsevol persona i/o entitat. La publicació d’aquestes dades al web del Departament té l’objectiu de posar a l’abast de terceres persones, empreses i organitzacions les dades de totes aquestes indústries i entitats amb seu a Catalunya.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 15/02/2019  Ruralcat

Agricultura impulsa un pla de suport als cítrics de l’Ebre

El DARP està impulsant diverses accions de promoció i suport del producte local i ha iniciat aquesta setmana una campanya viral a les xarxes social amb el lema #VitaminaEbre, que anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja per "picar l'ullet" al sector.

Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja

Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja

El Departament d’Agricultura treballa des de fa mesos conjuntament amb el sector per fer front a les dificultats de la campanya citrícola d'aquest any, a causa del fred tardà i les pluges, així com per l'impacte per l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i sis països de l'Àfrica Austral.

Entre les accions que s’estan duent a terme, destaca l'ajut als productors per impulsar una circumscripció econòmica per reforçar el sector davant l'augment de les importacions provinents de Sud-àfrica. Les circumscripcions econòmiques són instruments que han de permetre millorar la comercialització de la fruita dolça, sobretot en moments de crisi de preus.

El DARP també ha arribat a un acord amb l'Agència Catalana del Consum per augmentar el control d'etiquetatge als punts de venda per posar en valor la qualitat del producte local davant les importacions. A més, en breu es farà una campanya d'inspeccions als punts de venda.

D'altra banda, el Departament ha reclamat al ministre d'Agricultura, Luís Planas, que vetlli per la situació i tiri endavant les accions acordades ara fa tres anys pel Senat per posar en valor i fer més fort els cítrics de l'Ebre. Una de les més destacades és la d'ampliar la quota per retirar del mercat de manera extraordinària taronges i clementines per transformar-ho en sucs i destinar-ho al Banc d'Aliments. Altres mesures reclamades són l'activació de la clàusula de salvaguarda per als cítrics. A través d'aquesta acció, un país membre de la Unió Europea (EU) pot obstaculitzar certes importacions originàries d'altres països membres quan aquestes importacions amenacen en pertorbar de forma greu el seu mercat interior.

Així mateix, també s’estan fent actuacions de promoció al mercat exterior per augmentar el valor afegit de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre, a través de Prodeca, l'empresa pública depenent de la conselleria dedicada a la promoció d'exportacions agroalimentàries. 

De forma paral·lela, aquesta setmana ha arrencat una campanya a les xarxes socials impulsada pel Govern de la Generalitat per posar en valor els cítrics de l'Ebre. Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja per "picar l'ullet" al sector i donar-li suport.

El clima i el sòl de les Terres de l'Ebre fan que les clementines, un híbrid entre la taronja i la mandarina, tinguin un sabor i un aroma especials. La collita es concentra en els mesos de novembre, desembre, gener i febrer. 

 

ENTREVISTA | 14/02/2019  Ruralcat

Humbert Contí i Meritxell Jardí  “Kensho sake és el resultat d’aplicar els coneixements en innovació al món de l’arròs”

Kensho sake és una empresa de l’Ampolla que elabora sake i ferments derivats de l’arròs amb varietats locals. L’equip el formen la Meritxell Jardí i l’Humbert Contí que, coneixedors de la gran qualitat de l’arròs del Delta de l’Ebre, tenien clar des d’un principi que volien innovar amb les seves varietats per aconseguir productes de més valor afegit. Al 2008 van apostar per l’elaboració del primer sake mediterrani i al 2015 van fundar Kensho sake com la primera empresa de l’Estat i la segona d’Europa en elaborar sake i koji. L’empresa ha guanyat el Premi Emprèn de la Diputació de Tarragona al 2016, el guardó d’una estrella superior al TasteAwards de l’ITQI, al 2017, el Premi Eco-elabora de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i enguany han rebut el premi PITA 2018 en la modalitat a l’agroindústria per la implantació d’innovacions en els processos de primera transformació i/o conservació de productes d’origen agrari.

Meritxell Jardí, cofundadora i directora de biodiversitat a Kensho, és enginyera agrònoma, ha treballat per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i actualment treballa com a Directora Tècnica en projectes de regadiu i biodiversitat a la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre. Humbert Contí, cofundador i CEO de Kensho, és enginyer civil i llicenciat en Medi Ambient amb màster d’operacions i innovació per ESADE. Ha treballat com a consultor d’innovació i operacions a varis indrets de Catalunya, Florida i Nova York. A més, es va formar al Japó com a especialista en sake i, al Basque Culinary Center i diverses escoles de macrobiòtica en aliments fermentats.

-Com va sorgir la idea de crear Kensho sake?

Humbert: la Meritxell, originària del Delta de l’Ebre i de família arrossera de fa tres generacions, em va transmetre l’amor pel Delta i la qualitat dels arrossos que s’hi cultiven. Enamorat per aquesta història, vaig decidir aplicar els meus coneixements en innovació al món de l’arròs i així va sorgir Kensho sake.

-Com va ser el procés de formació i investigació per implantar el conreu aquí?

Humbert: vaig marxar al Japó per formar-me en la producció de Sake i, al tornar, ja teníem clar quin era el tipus de varietat d’arròs que necessitàvem buscar per fer sake, ja que no totes les varietats d’arròs serveixen i, a priori, a Catalunya no teníem cap que complís amb els criteris. Però amb aquesta informació vàrem estudiar totes les varietats d’arròs locals, per veure si alguna encaixava, doncs la nostra idea era fer sake amb una varietat local. Després d’anys d’estudi i proves vam trobar la varietat perfecta i ens hi vam llençar a produir sake.

                    

-Quines característiques té el cultiu de l’arròs per elaborar sake?

Humbert: les varietats d’arròs per fer sake tenen un gra molt més gran que una varietat extra i amb molta més quantitat de midó localitzat al centre del gra (la perla), curiosament aquests grans tan grans el solen tenir varietats més antigues i amb una tija alta, el rendiment és menor que en varietats més modernes. 

-De quantes hectàrees disposeu i quina producció anual teniu?

Humbert: actualment estem utilitzant 2 hectàrees d’arrossars, però aquest any tenim previsió de doblar la producció.

-Quines característiques ha de tenir un sake premium?

Humbert: hi ha dues característiques molt importants. La primera és que tot l’alcohol provingui de la fermentació natural de l’arròs. Aquest estil de sake és diu “junmai”, que significa pur d’arròs. A Occident s’ha traduït com vi d’arròs. I la segona, que l’arròs es poleixi tant que arribem a la perla o cor de l’arròs, ja que és on està tot el midó, per això és important utilitzar un arròs amb molta perla.

                   

“Les característiques d’un sake ‘premium’ és que tot l’alcohol provingui de la fermentació natural de l’arròs i que aquest es poleixi fins arribar a la perla”

-Utilitzar una varietat local d’arròs per elaborar productes d’inspiració japonesa és una innovació que contribueix a potenciar i protegir el patrimoni agrari, econòmic i mediambiental de la zona del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Quina importància tenen les varietats locals en el desenvolupament agrari?

Meritxell: les varietats locals estan més adaptades a la zona, les malalties i les plagues que ataquen el cultiu ho faran en menys agressivitat i, llavors, permet que l’agricultor no hagi de fer tants tractaments químics per lluitar-hi. Són plantes més fortes i més resistents; estan en equilibri amb l’ecosistema.

“Les varietats locals són plantes més fortes i més resistents; estan en equilibri amb l’ecosistema”

-A què considereu que es deu la creixent tendència del consum de productes d’inspiració japonesa?

Meritxell: la seva gastronomia és saludable, saborosa i fàcil de digerir. La societat actual és activa i creativa; busquem nous sabors però, a la vegada, que siguin saludables. Molts productes japonesos recullen aquestes característiques. A més són gran coneixedors dels fermentats, que són ideals per reforçar el sistema immunològic i molt en la línia d’allò que busca el consumidor.

                                                                         

-Al 2017 vau ser pioners llançant  una nova línia de productes fermentats de l’arròs probiòtics i ecològics, com el miso o l’amazake. Quins beneficis tenen i a quin públic van dirigits?

Meritxell: són productes que ajuden a tenir una flora intestinal forta i, per tant, reforcen el sistema immunològic. El miso és un fermentat de llegum més arròs, el triturem de manera artesanal i no el pasteuritzem, sent molt probiòtic i, a més, és ecològic. S’utilitza de manera molt fàcil, simplement incorporant una cullerada a les sopes, cremes de verdures, saltejats de verdures, qualsevol salsa... com si fos un substitut de la sal, i aconseguim potenciar el sabor del que s’està cuinant, el que s’anomena umami. A part, aporta múltiples beneficis per la salut.

L’amazake és un fermentat de l’arròs. No posem sucre afegit però és dolç. Nosaltres el considerem el iogurt japonès, i s’utilitza com a postres o amb batuts de fruita. Al Japó els esportistes el consumeixen abans de fer un marató, ja que aporta molta energia.

-Amb aquesta nova línia l’empresa va créixer un 20% i actualment esteu pensant en ampliar i millorar la vostra gamma de productes. En què consistirà?

Meritxell: el món dels fermentats ha sigut un gran descobriment per nosaltres, els consumim gairebé a diari i ens ha millorat la salut 100%. El fet de ser productors de Koji, un fong japonès que creix sobre l’arròs, ens ha obert un ventall de possibilitats en aquest món on cada cop la gent coneix més el valor probiòtic dels fermentats.

“El món dels fermentats ha sigut un gran descobriment per nosaltres, els consumim gairebé a diari i ens ha millorat la salut 100%”

 

Meritxell Jardí, cofundadora i directora de biodiversitat a Kensho, és enginyera agrònoma, ha treballat per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i actualment treballa com a Directora Tècnica en projectes de regadiu i biodiversitat a la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre. Humbert Contí, cofundador i CEO de Kensho, és enginyer civil i llicenciat en Medi Ambient amb màster d’operacions i innovació per ESADE. Ha treballat com a consultor d’innovació i operacions a varis indrets de Catalunya, Florida i Nova York. A més, es va formar al Japó com a especialista en sake i, al Basque Culinary Center i diverses escoles de macrobiòtica en aliments fermentats.

Informació relacionada

FORMACIÓ | 11/02/2019  Ruralcat

El projecte Tr3s local inicia les activitats de suport a les empreses que fan venda de proximitat

El proper dilluns 18 de febrer comença la primera jornada de la formació “Impuls a la venda de productes de proximitat” a l’EA Manresa, en el marc del projecte POCTEFA Tr3s local. El curs té per objectiu afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat.

Les jornades volen afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat

Les jornades volen afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat

El projecte Tr3s local té com a finalitat donar suport a les empreses de venda de proximitat i promocionar la comercialització de productes locals en entorns rurals. El projecte està cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra.

La seva ajuda es concentra en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres a través d’estratègies conjuntes a favor del desenvolupament territorial sostenible.

La Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries participa, com a cap de fila, en aquest projecte, conjuntament amb les Cambres d’Agricultura dels departaments francesos de l’Arieja i els Pirineus Orientals.

Entre les actuacions previstes en el marc del projecte europeu es preveu realitzar unes jornades de formació adreçades als productors adherits al segell Venda de Proximitat. El curs “Impuls a la venda de productes de proximitat” té com a objectiu afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat.

El proper dilluns 18 de febrer comença la primera d’aquestes jornades, que tindrà lloc a l’EA Manresa. També hi ha previstes, durant els mesos de febrer, març i abril, formacions a les Escoles Agràries de Tàrrega, Amposta, Mas Bové, Empordà i Pirineu. 

El curs està dividit en 5 mòduls: “Com fer correctament al venda de proximitat”, “Crea la teva estratègia de comercialització”, “Com tenir èxit en el mercat digital”, “Costos i rendibilitat de la meva activitat” i “Model cooperatiu. Model d’èxit”.

Les empreses agrícoles que realitzin aquesta formació podran optar a un pla integral d’assessorament individualitzat i adaptat a la seva empresa.

 

GRUPS OPERATIUS | 11/02/2019  Ruralcat

Un projecte liderat per bonÀrea Agrupa permet reduir un 10% l'excreció de nitrogen al medi ambient en vedells d'engreix

Aquest projecte, finançat a través de la operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020, ha estat coordinat per l’Associació d’Empresaris de Boví d’Alcarràs i ha comptat amb la participació de les empreses Nanta i Sinual, les agrupacions empresarials ASOPROVAC Catalunya i l’Associació Catalana de Fabricants de Pinsos (ASFAC), el Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la producció del DARP, i ha estat dut a terme en col·laboració amb el Programa de remugants del I’RTA.

El projecte ha treballat amb vedell frisó alimentat amb alts nivells de concentrat en la fase final de l’engreix

El projecte ha treballat amb vedell frisó alimentat amb alts nivells de concentrat en la fase final de l’engreix

El projecte “Estratègies per reduir l'excreció de nitrogen en vedells d'engreix durant la fase d'acabat” ha servit per avaluar diferents estratègies per reduir l’excreció de nitrogen de vedells d’engreix intensiu i, en concret, reduir el nivell de proteïna bruta (PB) de la dieta sense perjudicar el creixement i l’índex de conversió i, en conseqüència, disminuir la contaminació mediambiental. 

Per assolir aquest objectiu, en una primera fase s’han realitzat proves controlades on s’ha valorat l’excreció de nitrogen (N) i, en una segona fase, s’han realitzat proves de camp per tal de validar el seu efecte sobre el creixement en condicions comercials d’engreix de vedells. 

En concret, s’ha treballat amb vedell frisó alimentat amb alts nivells de concentrat en la fase final de l’engreix. En total, s’han estudiat tres diferents estratègies nutricionals que s’han centrat en millorar l’eficiència de l’ús de nitrogen i s’ha avaluat l’efecte que tenen sobre  l’excreció de nitrogen a través de femtes i orina, i el consum, creixement i qualitat de la canal.

Els resultats de l’estudi conclouen que la reducció del contingut de PB en el concentrat en vedells d’acabat permet disminuir la contaminació ambiental de nitrogen en la fase d’acabat. Concretament, per cada 1% de PB que es redueix disminueix en un 10% l’excreció de nitrogen al medi ambient sense perjudicar el creixement dels vedells. 

El projecte, que ha comptat amb un pressupost de 269.291€, l’ha portat a terme el Grup Operatiu liderat per Corporación Alimentaria Guissona, SA (bonÀrea Agrupa) i coordinat per l’Associació d’Empresaris de Boví d’Alcarràs amb la participació de les empreses Nanta i Sinual, les agrupacions empresarials ASOPROVAC Catalunya i l’Associació Catalana de Fabricants de Pinsos (ASFAC), el Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la producció del DARP i la col·laboració del Programa de Remugants de l‘IRTA

Un Grup Operatiu és un partenariat en què els seus membres comparteixen interessos comuns entorn a un projecte d’innovació específic i de caràcter pràctic vinculat al sector agroalimentari. Els Grups Operatius poden rebre finançament de la Unió Europea a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) per a la constitució i redacció del projecte comú o bé per a l’execució d’un projecte pilot innovador.

 

Especials