Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 02/04/2020  Ruralcat

Recomanacions per complir les limitacions de circulació durant l'estat d'alarma en el sector agroalimentari i pesquer

El certificat autoresponsable de desplaçament, la documentació acreditativa de l’activitat i una declaració emesa per l'empresa pels desplaçaments in itinere són els documents necessaris que caldrà dur mentre duri el període d’excepcionalitat.

Amb la finalitat de facilitar les tasques de control a les autoritats competents, es recomana portar el certificat autoresponsable de desplaçament

Amb la finalitat de facilitar les tasques de control a les autoritats competents, es recomana portar el certificat autoresponsable de desplaçament

Per tal que tots els operadors dels sectors essencials de l'agricultura, la ramaderia, l’aqüicultura, la pesca i la indústria alimentària puguin complir amb la normativa vigent de circulació durant l’estat d’alarma, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha formulat una sèrie de recomanacions.

Amb la finalitat de facilitar les tasques de control a les autoritats competents, es recomana portar el certificat autoresponsable de desplaçament. Alhora d’omplir aquest certificat es recomana especificar a l’apartat de corresponent, que el desplaçament s’encabeix en l’activitat agrària, ramadera, pesquera o agroalimentària que s’està exercint.

El Departament també recomana que aquest certificat vagi acompanyat de la documentació que acrediti l’activitat essencial que s’està portant a terme. S’adjunta nota amb exemples dels diferents títols que es podrien adjuntar, segons s’escaigui en cada cas.

Els desplaçaments in itinere dels treballadors dels sectors essencials es faran de manera que respecti el que estableix la Ordre TMA / 254/2020, de 18 de març, per la qual es dicten instruccions en matèria de transport per carretera i aeri.

Per a facilitar els trajectes necessaris entre el lloc de residència i de treball, el treballador ha de portar una declaració responsable emesa per l’empresa d’acord i el model de declaració responsable per a facilitar els trajectes necessaris entre el lloc de residència i de treball.

Font: DARP

XARXA-I.CAT | 28/02/2019  Ruralcat

La fundació Miquel Agustí publica el “Catàleg de llavors de tomàquet en accés obert” i la “Guia de multiplicació de varietats tradicionals de tomàquet”

Aquests documents han estat elaborats en el marc de l’activitat de demostració “Plataforma d’accés als recursos filogenètics tradicionals, ús de l’agrobiodiversitat en agricultura productiva”, finançada a través de l’operació 01.02.01 de Transferència tecnològica del PDR de Catalunya 2014-2020.

El “Catàleg de llavors de tomàquet en accés obert” presenta 33 varietats del tipus varietal Penjar

El “Catàleg de llavors de tomàquet en accés obert” presenta 33 varietats del tipus varietal Penjar

Aquesta primera edició del “Catàleg de llavors de tomàquet en accés obert” presenta 33 varietats del tipus varietal Penjar. I és que aquest tipus té una gran diversitat intravarietal, no només a nivell de noms i orígens, sinó sobretot a nivell de comportament agronòmic, morfologia del fruit, capacitat de conservació, gustos, aromes, etc. 

Es tracta d’una riquesa que l’equip de la Fundació Miquel Agustí pretén posar a disposició del sector, amb l’objectiu de recuperar el cultiu d’una varietat històrica de l’horticultura catalana, i estàndard d’un dels plats més representatius, el pa amb tomàquet. Els materials que apareixen en aquest catàleg són d’accés obert i gratuït.

La “Guia de multiplicació de varietats tradicionals de tomàquet” és un manual breu sobre recol·lecció, multiplicació i desinfecció de llavor de varietats tradicionals de tomàquet.

Trobareu més informació a la Fundació Miquel Agustí i a l’espai Xarxa i-cat de RuralCat.

 

DOSSIER TÈCNIC | 27/02/2019  Ruralcat

Dossier Tècnic nº 94: “El tomàquet de Penjar”

El monogràfic està dedicat a les varietats catalanes de tomàquet de Penjar amb la voluntat de donar a conèixer les tècniques de conservació i producció d’aquest aliment tan tradicional a casa nostra. El document és la continuació d’una sèrie dedicada a la divulgació de les varietats tradicionals d’interès agroalimentari.

Flor del tomàquet

Flor del tomàquet

El Dossier Tècnic nº 94 “El tomàquet de penjar” està dedicat a les varietats catalanes de l’hortalissa més produïda a Catalunya, que representa el 19% de la producció total i el 12% de la superfície.

Tal com exposa la Directora general d’Agricultura i Ramadera, Elisenda Guillaumes, a la presentació del Dossier, les diferents varietats de tomàquet de penjar que es coneixen a Catalunya presenten una gran diversitat de formes, mides i altres característiques agronòmiques que les fan molt interessants, entre altres aspectes, per la seva capacitat de resistència a la sequera i a la llarga conservació. No obstant això, el document fa palès que conservar aquesta diversitat genètica és de gran interès en un futur pròxim, considerant l’actual escenari de canvi climàtic i d’escalfament global.

L’article “Les varietats tradicionals de tomàquet de la conca mediterrània: origen i diversitat cultivada”, a càrrec de María José Díez i Jaume Prohens, de l’Institut Universitari de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV/UPV) i membres de la Unitat Mixat FMA-UPV, i Antonio Granell, de l’Institut de Biologia Molecular i i Cel·lular de Plantes (IBMCP) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), parla de l’origen i domesticació del tomàquet al Mediterrani, les característiques de les varietats tradicionals del tomàquet cultivat, la conservació i TRADITOM, un projecte finançat per la Comissió Europea a través del programa Horitzó 2020 que té com a objectiu principal caracteritzar, valorar i millorar la variabilitat existent del tomàquet tradicional europeu. 

El segon article, signat per Joan Casals, Ana Rivera i Joan Simó, membres de la Fundació Miquel Agustí (Universitat Politècnica de Catalunya) i de la Unitat Mixta FMA-UPV, i Clara Pons, investigadora de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), està dedicat a “El tomàquet de Penjar, un tipus varietal amb una gran variabilitat”. A l’article es repassa la història d’aquesta hortalissa als Països Catalans, l’envelliment dels seus fruits, la diversitat genètica i la seva conservació, així com les varietats millorades de tomàquet de Penjar.

El cultiu del tomàquet de Penjar” aborda els sistemes de cultiu i comportament agronòmic, la irrigació, la fertilització i el marc de plantació i conducció de la planta, la modernització del cultiu, el control de plagues i malalties com la tuta del tomàquet, l’eruga o l’oïdi, i, per últim, es fa un repàs de les principals zones productores. El text està signat per Anna Sanz, de la cooperativa Conca de la Tordera, Montserrat Martí i Jordi Ariño, de la Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal SELMAR, i Joan Casals, de la Fundació Miquel Agustí/Universitat Politècnica de Catalunya i membre de la Unitat Mixta FMA-UPV.

El darrer article, que porta per títol “La postcollita del tomàquet de Penjar”, analitza els factors genètics i moleculars de la llarga conservació: la mutació alcobaça, els factors precollita i postcollita que afecten la conservació, l’envelliment del fruit i l’evolució de la qualitat i s’exposen les perspectives de futur. El text va a càrrec de Joan Casals, Aurora Rull, Sílvia Sans i Roser Romero, de la Fundació Miquel Agustí/Universitat Politècnica de Catalunya i membres de la Unitat Mixta FMA-UPV, i Clara Pons, investigadora de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat Politècnica de València.

El Dossier es tanca amb una entrevista a l’enginyer tècnic agrícola especialitzat en horta i fruita i membre de la Cooperativa Conca de la Tordera, Ramon Ribot.

El Dossier Tècnic és una publicació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, destinada a difondre en el sector agroalimentari els aspectes tècnics de màxima actualitat. Amb caràcter monogràfic, aborda els temes més destacats de la producció i transformació agràries a partir de les contribucions dels especialistes del propi Departament, l’IRTA, les universitats i el sector productiu. 

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/02/2019  Ruralcat

Agricultura actualitza els mapes amb la distribució territorial de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya per sectors i les dades del visor interactiu

A partir de la base de dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), s’ha publicat al web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) els mapes actualitzats amb la distribució territorial de les indústries agroalimentàries de Catalunya per sectors.

A Catalunya hi ha 221 empreses dedicades a la fabricació de productes lactis

A Catalunya hi ha 221 empreses dedicades a la fabricació de productes lactis

Es tracta d’uns mapes en format pdf que permeten visualitzar, de manera ràpida i senzilla, la implantació en el territori de cadascun dels diferents sectors agroalimentaris.

Aquesta informació és complementària a la que també es publica regularment, i del qual també s’han actualitzat les dades, referent al mapa interactiu on es pot visualitzar la ubicació geogràfica de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya on, per exemple, i segons la capa seleccionada, es poden veure totes les indústries a la vegada; i clicant sobre l’establiment industrial, s’accedeix a la informació de les activitats que aquest ha declarat. 

                       

                       Visualització a través del mapa interactiu

Tota aquesta informació és de gran utilitat no només per al DARP, sinó també per a altres departaments, administracions, institucions, associacions, i especialment per al mateix sector i per al ciutadà. Per això, ja fa temps que es publica al web del Departament les dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), que té com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de la informació per a dur a terme una política de gestió i de foment de les indústries agràries i alimentàries, i en el qual s’hi inscriuen les indústries d'activitats agràries, alimentàries, forestals, i de pesca ubicades a Catalunya.

La visualització d’aquests mapes es pot realitzar accedint a la informació del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC) del web del Departament, i on també s’hi pot trobar els quatre llistats que ja es publiquen habitualment: per comarques (pdf), per activitats (pdf), per titularitat (pdf), i el llistat de totes les indústries (excel).

Des del DARP es treballa per tal de donar transparència i fer pública la informació de què disposa a través dels seus registres i reconeixements oficials, i que considera que pot ser d’interès per a qualsevol persona i/o entitat. La publicació d’aquestes dades al web del Departament té l’objectiu de posar a l’abast de terceres persones, empreses i organitzacions les dades de totes aquestes indústries i entitats amb seu a Catalunya.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 21/02/2019  Ruralcat

Les empreses ja es poden adherir a l'Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

L’adhesió a l’Acord del CBPC comporta comprometre’s en la millora de les pràctiques comercials, de la percepció del consumidor, de la comercialització, creixement i orientació.

Logo del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

Logo del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

Les empreses ja es poden adherir a l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya (CBPC). Així es va acordar la reunió de la Comissió Paritària del CBPC, on es va aprovar el nou Reglament de règim intern de l’Acord. Abans només es podien adherir a l’Acord les organitzacions i associacions representatives de la producció, transformació o distribució agroalimentàries, però, a partir d’ara, també ho podran fer els operadors d’aquestes tres baules que ho desitgin. 

L’adhesió a l’Acord del CBPC comporta comprometre’s en la millora de les pràctiques comercials, de la percepció del consumidor, de la comercialització, creixement i orientació, el que inclou col·laborar en campanyes de promoció, així com l’aplicació, interpretació i seguiment del CBPC, entre d’altres.

Aquests són alguns dels avantatges de l’adhesió a l’Acord del CBPC:

-L’entitat pot utilitzar la menció “Entitat adherida a l’Acord sobre el Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC)”.

-L’entitat pot utilitzar el logotip del CBPC.

-El DARP tindrà en compte l’adhesió de les entitats en el CBPC en la normativa reguladora d’ajudes i subvencions que es publiquin en relació amb la cadena alimentària.

-A l’apartat d’informació del CBPC que hi ha al web del DARP es dóna publicitat de les entitats adherides al CBPC.

Les sol·licituds d’adhesió a l’Acord del CBPC s’han d’enviar a la bústia de correu electrònic cbpc.agricultura@gencat.cat. El model de sol·licitud i la resta d’informació relacionada està penjada a l’apartat d’informació del CBPC que hi ha al web del DARP a l’enllaç següent: http://agricultura.gencat.cat/cbpc.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària, el que el fa més important encara, i que té com a principal objectiu millorar les relacions entre els diferents tipus d’operadors, al llarg de tota la cadena de valor, mitjançant l’establiment d’un marc de referència contractual, que permeti una agilitat i una seguretat més gran en les transaccions comercials i en millori l’eficiència. A més, també pretén millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el benestar animal.

Finalment, cal assenyalar que el CBPC és un exemple de cap a on s’ha d’orientar el sector en el seu conjunt, d’unir voluntats, esforços i recursos, amb una finalitat comuna a partir d’un treball conjunt. El gran mèrit del CBPC és, precisament, que hi hagi aquest acord entre tots els agents i que es treballi plegats en aquesta línia.

 

Especials