Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/07/2019  Ruralcat

Disponible la nova Guia per a la implantació d'un pla de prevenció del malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries

Aquesta guia, pionera a l'estat espanyol, vol ser un instrument útil perquè les empreses puguin reflexionar i incorporar de manera senzilla la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari dins dels seus procediments.

La guia proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

La guia proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

La nova Guia per a la implantació d'un pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries ha estat elaborada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb la col·laboració del CREDA-UPC-IRTA, AECOC, PIMEC, FCAC i Unió de Pagesos.

La guia té com a objectiu principal ajudar les empreses agroalimentàries en l’elaboració i la implantació d’un Pla que posi de manifest el compromís de les empreses en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament d'aliments.

Es tracta d'una mesura de caràcter voluntari, que proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i inclou recomanacions específiques per a les baules de producció primària, comerç a l’engròs i transformació amb exemples concrets. També proporciona un seguit de recursos de suport, guies de referència i casos d’èxit per ajudar les empreses en l’elaboració del Pla.

Aquesta guia, pionera a l'estat espanyol, vol ser un instrument útil perquè les empreses puguin reflexionar i incorporar de manera senzilla la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari dins dels seus procediments.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 05/11/2018  Ruralcat

La Venda de proximitat disposa de 2.532 productors adherits

La Venda de proximitat, que apropa els productes al consumidor final, compta amb productes de Venda directa i de Circuit Curt. A l’espai de RuralCat es pot accedir a la tota informació sobre aquest tipus de comercialització.

La venda de proximitat s’identifica amb un logotip

L’apartat de Venda de proximitat de Ruralcat ofereix tota la informació sobre aquest tipus de comercialització que es defineix com la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia o bé com a resultat d'un procés d'elaboració o de transformació que els productors o agrupacions de productors agraris realitzen en favor del consumidor final, directament o mitjançant la intervenció d'una persona intermediària.

La venda de proximitat inclou la venda directa i la venda en circuit curt. La venda directa és la que fan directament els productors o les agrupacions de productors agraris en favor del consumidor sense la intervenció de persona intermediària. Aquest tipus de venda es pot dur a terme en la pròpia l’explotació, en agrobotigues, en fires o mercats locals o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents. La venda directa es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior.

D’altra banda, la venda de circuit curt és la que duen a terme productors o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor final amb la intervenció d’una persona intermediària. Es pot fer en establiments minoristes, agrobotigues, establiments de turisme rural i de restauració, i també a distància o bé de forma ambulant.

A la pestanya de Productors adherits es pot accedir al llistat de les empreses i particulars adherits com a productors a la venda de proximitat. Actualment hi ha 2.532 productors adherits, dels quals 1.184 combinen la venda de Circuit curt i Venda directa, 860 són de Venda directa i 488 de Circuit curt. En aquest enllaç també es pot accedir als tràmits i requisits per a adherir-se al programa, que està regulada pel Decret 24/2013, de 8 de gener.

Pel que fa a la seva identificació, la venda de proximitat s’identifica amb un logotip, que indica el decret que regula aquest tipus de venda, el nom de la Generalitat de Catalunya i la modalitat de venda: directa o en circuit curt. 

En el cas de venda directa, l’acreditació i el logotip s’han d’exhibir de forma obligatòria en un lloc visible i preferent. Pel que fa als productes elaborats, el logotip es pot fer constar en l'etiquetatge. En el cas de venda de circuit curt, les persones o agrupacions acreditades han d’identificar aquests productes, abans de la seva comercialització, amb el logotip i s’escau les mencions obligatòries que estableix la normativa vigent en matèria d’etiquetatge.

Des de l’espai de RuralCat es pot accedir a tota la informació sobre Com adherir-se al sistema de Venda de proximitat. Els productors i les agrupacions de productors han de comunicar la seva adhesió al sistema de venda de proximitat mitjançant la declaració única agrària (DUN), on trobaran un apartat específic per a fer-ho. Un cop declarada l’adhesió, les persones interessades es poden descarregar el logotip identificatiu i el Manual d’identificació gràfica, on es descriu com s’ha d’utilitzar el logotip en els diferents casos de comercialització i les diferents aplicacions. Es pot accedir a tota aquesta informació des de la pestanya de Com identificar els productes

Des de l’espai Venda proximitat també es poden descarregar diversos materials i documents divulgatius relacionats com el tríptic i el pòster de venda de proximitat, la Guia de pràctiques correctes d’higiene per a la venda d’aliments en mercats no sedentaris i fires, la Guia de pràctiques correctes d’higiene per al sector apícola, la Guia per a la venda de proximitat dels productes agroalimentaris i la Guia de pràctiques correctes d’higiene per a petits establiments del sector lacti.

 

ENTREVISTA | 02/11/2018  Ruralcat

Albert Puigdemont  “El fet que el públic pugui conèixer l’origen del que mengen posa en valor la nostra feina”

Mas la Coromina és una explotació familiar amb un esperit emprenedor i una de les set granges productores de la llet ATO Natura. El 2016 Albert Puigdemont va iniciar un projecte de diversificació per poder oferir visites guiades a la granja. La transformació de Mas La Coromina, que disposa d’una aula didàctica i una agrobotiga, ha comptat amb la participació d’un total d’11 empreses especialitzades dins el món de la construcció, la comunicació i la cultura, a més de l’assessorament universitari i molta participació d’agents públics i privats del territori.

Albert Puigdemont és administrador del Mas La Coromina 2010 i finalista del Premi PITA 2017 a l'empresa agrària

-Com va sorgir la idea de transformar el mas i amb quina finalitat?

Al principi va sorgir com a ajuda per a diversificar els ingressos de l’explotació, però a mesura que hem anat coneixent la gent, veiem que fins i tot és una necessitat, com a sector primari, obrir les portes de les explotacions i que la gent pugui veure com és el nostre dia a dia, la feina que fem, i poder-los explicar el nostre tarannà de treballar en qualitat i benestar. El fet que puguin conèixer l’origen del que mengen fa que posin en valor la nostra feina.

-A quin públic va dirigit el projecte?

Va dirigit a tot tipus de públic: famílies, adults, escoles, instituts i empreses. Les visites es fan tots els caps de setmanes i festius, en període lectiu i, durant les vacances escolars, també cada dia per a les famílies. Durant el període escolar també obrim entre setmana per a grups i escoles. Disposem d’una sala preparada per a reunions d’empreses, en la qual poden fer igualment la visita a la granja i conèixer el nostre projecte. Per a les empreses s’organitzen tallers temàtics a mida, i poden acompanyar-nos i participar simbòlicament en les tasques diàries d’una casa de pagès com a una experiència diferenciada.  

-Una de les finalitats de Mas La Coromina és posar en valor la producció de la llet. Com es treballa a la granja i quina producció anual teniu?

Som una ramaderia de llet, amb un ramat de 400 vaques, de les quals unes 200 són les que estan en producció. A més, disposem de suficient terreny per poder-nos produir el farratge per les nostres vaques . Actualment estem en una producció anual de 2600.000 litres/anuals.

-Com ha afectat la crisi del sector a la granja i a la comarca en general?

El sector lleter està passant una mala època, i a la nostra comarca ja hi ha ramaderies que han plegat. És un sector que requereix d’inversions cada any per poder estar al dia i poder produir amb molta qualitat i que el ramat tingui el màxim benestar, i el fet que el preu del producte no acompanyi no ho fa gens fàcil. És en aquest moment quan moltes ramaderies decideixen diversificar i produir derivats o, com nosaltres, buscar una ajuda cap a la branca turística, fent les visites.

“El sector lleter està passant una mala època, i a la nostra comarca ja hi ha ramaderies que han plegat”

-Què es mostra a l’aula didàctica i quants visitants teniu cada mes?

El treball a l’aula busca despertar i potenciar una consciència de conviure amb la natura i els seus valors; mostrar el cicle de la sostenibilitat amb el medi ambient, els animals i les vaques de la granja. El passat mes de juny passat vam inaugurar la part del visitant i estem molt contents del ressò que ha tingut, que ha fet que molta gent s’interessés en venir a conèixer-nos. Ara tenim una mitjana d’uns 500 visitants al mes, que la major part es concentren a l’estiu. El visitant, un cop ha conegut el procés de producció i ha fet la degustació, vol endur-se el producte per tornar-ne a gaudir o regalar-lo i  també ens agrada tenir productes de la comarca o directes del productor.

-El projecte també vol potenciar l’activitat comercial i productiva dels derivats lactis, amb connexió amb el teixit comercial i turístic de la Vall d’en Bas i la Garrotxa.

Durant la visita es pot degustar el nostre formatge Mas la Coromina, un formatge de llet pasteuritzada de 60 dies, i que es comercialitza a tot Catalunya. Els productes de la zona són molt diversos però els productors que més predominen són els de la llet líquida.

-Per a la realització del projecte s’ha comptat amb la participació d’11 empreses de diferents àmbits. Com valoreu aquesta col·laboració?

Més que la quantitat d’empreses, el que ha sigut clau per a l’èxit del projecte és que totes hem treballat amb una única direcció i conjuntament. Malgrat la complexitat de la coordinació, el resultat ha superat les expectatives del visitant que ve a conèixer-nos.

“Ha sigut clau per a l’èxit del projecte el fet que totes les empreses hem treballat amb una única direcció i conjuntament”

-Mas La Coromina és un referent a la comarca i col·labora amb entitats de forma desinteressa en festes, curses, fires i actes turístics. Per què considereu important la implicació de les empreses locals en el territori?

La sostenibilitat de una zona rural com la nostra és un element essencial per poder-hi seguir vivint i treballant, per això creiem que és important aportar-hi el nostre petit granet de sorra.

 

Albert Puigdemont és administrador del Mas La Coromina 2010 i finalista del Premi PITA 2017 a l'empresa agrària

Notícies relacionades

PESCA | 29/10/2018  Ruralcat

Agricultura llança una campanya per promocionar el peix de proximitat

La campanya, que té com a eslògan 'Assenyala’m, soc garantia de proximitat', vol donar a conèixer al públic en general que a les costes catalanes hi ha peixos molt diversos i per a totes les butxaques, que diàriament arriben del mar a taula.

Aquesta marca ha de servir per identificar i diferenciar el peix de les llotges catalanes

Aquesta marca ha de servir per identificar i diferenciar el peix de les llotges catalanes

El director general de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Sergi Tudela, ha presentat avui una nova campanya que vol incentivar el consum del peix de llotja com a  producte pesquer de qualitat, fresc i de proximitat, comercialitzat a les llotges catalanes.

La campanya, que té com a eslògan 'Assenyala’m, soc garantia de proximitat' i es difon per ràdio, mitjans impresos i Internet, vol contribuir a fomentar un vincle entre els consumidors i el sector pesquer català mitjançant el reconeixement dels productes pesquers de proximitat, donar a conèixer la gran varietat d’espècies que es poden trobar a les llotges catalanes, especialment aquells productes locals poc coneguts, i promoure el producte de temporada.

Un altre dels objectius de la campanya és fer saber les propietats beneficioses del consum dels productes pesquers, com ara: l’elevat contingut d’Omega-3, el baix contingut calòric i l’alt valor biològic de la proteïna del peix, que és una important font de calci i de la proteïna ecobio més econòmica.

Així mateix, amb aquesta acció, cofinançada pel Departament d’Agricultura i la Unió Europea, es vol informar el consumidor sobre la importància de l’etiquetatge del peix i promoure la identificació del producte de proximitat mitjançant l’identificatiu Peix de llotja. Aquesta marca ha de servir per identificar i diferenciar el peix de les llotges catalanes. La pesca de Catalunya es caracteritza per ser una pesca costanera i amb un producte molt fresc, de manera que es pot trobar a les peixateries o restaurants a les poques hores de sortir de mar. Aquest producte, a més, té el valor afegit de la proximitat des del punt de vista mediambiental.

A banda del logotip identificador del peix de llotja, un etiquetatge clar i precís hauria d’informar al consumidor sobre la denominació comercial i científica de l’espècie, el mètode de producció, el nom de la zona de captura o de cria i l’art de pesca, i sobre si el producte ha estat descongelat. A més, la informació voluntària com la data de captura i el port de desembarcament permet al consumidor identificar el producte de proximitat. Trobareu tota la informació referent a un bon etiquetatge en el següent enllaç: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/dar_comercialitzacio_peix/etiqueta-peixateria/

A la darrera edició de la Fira Alimentària es va presentar el Manifest per a la promoció dels productes pesquers de proximitat dins la dieta mediterrània, signat pels Grups d'Acció Local Pesquers catalans (GALP Costa Brava i GALP Mar de l’Ebre), la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, altres GALP del Mediterrani nord-occidental (GALP de Menorca, GAL Eivissa i Formentera, FLAG Sardegna Centro Occidentale i FLAG Pays Pyrénées Mediterranée) i la Direcció General de Pesca i Afers Marítims (DGPAM) del Departament d'Agricultura.

Amb aquestes accions, el Departament d’Agricultura, mitjançant la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, contribueix també a la implementació de l’Estratègia Marítima de Catalunya, en el sentit de reforçar el sector pesquer com un dels puntals de l’economia blava del país.

Catalunya s’ha dotat recentment d’un model de gestió pesquera únic fonamentat en la implicació plena de pescadors, científics i societat civil en la gestió. Aquest sistema de cogestió ha estat guardonat per la FAO i és garantia afegida que el producte de les nostres llotges es troba en transició cap a la sostenibilitat.

DOSSIER TÈCNIC | 19/10/2018  Ruralcat

Dossier tècnic nº93: “Les DOP i IGP agroalimentàries de Catalunya”

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha editat el Dossier Tècnic número 93, dedicat en aquesta ocasió a les Denominacions d’Origen i les Indicacions Geogràfiques Protegides.

Aquest Dossier Tècnic està dedicat a la política de qualitat agroalimentària a Catalunya

Aquest Dossier Tècnic està dedicat a la política de qualitat agroalimentària a Catalunya

Catalunya presenta un patrimoni agroalimentari molt ric que la Generalitat de Catalunya va voler protegir i valoritzar des dels seus inicis. Actualment, les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques protegides dels productes agroalimentaris no vínics són règims de qualitat i origen establerts i regulats per un reglament europeu, el Reglament (UE) nº 1151/2012. En l’actualitat, l’Estatut estableix que la Generalitat de Catalunya té la competència exclusiva sobre les denominacions d’origen i les altres mencions de qualitat, i en matèria de qualitat dels productes agroalimentaris. 

Tal com presenta el Director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, aquest Dossier Tècnic està dedicat a la política de qualitat agroalimentària a Catalunya i, específicament, a les denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides de productes agroalimentaris no vínics. El dossier aborda el tema d’una manera global i pretén donar una visió històrica per conèixer com s’ha arribat a la situació actual, i fa una fotografia del present i planteja perspectives de futur. 

L’article “La política de qualitat agroalimentària diferenciada de Catalunya”, a càrrec de la Cap del servei de Promoció de la Qualitat Agroalimentària del DARP des del 1994 fins al maig del 2018, Montserrat Domènech, fa una revisió de la política de qualitat agroalimentària diferenciada que ha desenvolupat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació des de que van començar les actuacions en aquesta matèria. Es descriu el procés normatiu i d’aplicació que s’ha dut a terme, a partir de les primeres normes elaborades pel DARP fins a la regulació actual, en el marc de les normatives europees. Es centra fonamentalment en les Denominacions d’origen protegides (DOP) i les Indicacions geogràfiques protegides (IGP) agroalimentàries no víniques, encara que també es fa esment a altres figures incloses actualment en la normativa de qualitat agroalimentària. 

Seguidament, l’article “Les DOP i IGP catalanes”, signat per la tècnica del servei de promoció de la Qualitat Agroalimentària del DARP, Sonia Francioli, fa una radiografia de les actuals DOP i IGP de productes agroalimentaris no vínics de Catalunya per saber quines són, com es distribueixen pel territori i les principals característiques de cadascuna d’elles.

El Dossier inclou també altres punts de vista sobre les DOP i les IGP fent una mirada europea de l’Associació de Regions Europees dels Productes d’Origen (AREPO). L’article “L’associació de regions europees dels productes d’origen, protegint i promovent productes de qualitat a Europa”, escrit per la Presidenta d’AREPO i Governadora Adjunta de la regió de Creta en matèria de Política Social, Theano Vrentzou-Skordalaki, explica la Política de Qualitat de la UE, que té com a objectiu la valorització d’aquests productes mitjançant règims de qualitat oficials, i descriu els seus tres règims diferenciats en relació a la producció de productes agrícoles i alimentaris, vins, licors i vins aromatitzats.

Per últim, el Dossier inclou  les experiències d’algunes persones involucrades com a representats d’algunes DOP i IGP. A l’article “Experiència en el sector” s’entrevista a Pere Frigola, expresident de la Comissió Rectora de l’Associació Denominació de Qualitat Poma de Girona, actualment IGP Poma de Girona; Joaquim Comella, primer president IGP Llonganissa de Vic; i Josep Pere Colat, actual president de la Federació Catalana DOP-IGP, que expliquen el seu punt de vista sobre la matèria.

 

Especials