Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 20/02/2020  Ruralcat

Agricultura actualitza els mapes territorials de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya per sectors i les dades del visor interactiu

A partir de la base de dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), s’ha publicat al web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) els mapes actualitzats amb la distribució territorial de les indústries agroalimentàries de Catalunya per sectors.

Com a novetat s’ha afegit un nou mapa amb la distribució per comarques del nombre d’indústries

Com a novetat s’ha afegit un nou mapa amb la distribució per comarques del nombre d’indústries

Es tracta d’uns mapes en format pdf que permeten visualitzar, de manera ràpida i senzilla, la implantació en el territori de cadascun dels diferents sectors agroalimentaris.

Com a novetat s’ha afegit un nou mapa amb la distribució per comarques del nombre d’indústries, diferenciant 5 intervals segons la quantitat d’indústries, i que per exemple permet observar que en totes les comarques hi ha indústries agroalimentàries.

Aquesta informació és complementària a la que també es publica regularment, i del qual també s’han actualitzat les dades, referent al mapa interactiu on es pot visualitzar la ubicació geogràfica de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya on, per exemple, i segons la capa seleccionada, es poden veure totes les indústries a la vegada; i clicant sobre l’establiment industrial, s’accedeix a la informació de les activitats que aquest ha declarat. 

                           

                                  Visualització a través del mapa interactiu

Tota aquesta informació és de gran utilitat no només per al DARP, sinó també per a altres departaments, administracions, institucions, associacions, i especialment per al mateix sector i per al ciutadà. Per això, ja fa temps que es publica al web del Departament les dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), que té com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de la informació per a dur a terme una política de gestió i de foment de les indústries agràries i alimentàries, i en el qual s’hi inscriuen les indústries d'activitats agràries, alimentàries, forestals, i de pesca ubicades a Catalunya.

La visualització d’aquests mapes es pot realitzar accedint a la informació del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC) del web del Departament, i on també s’hi pot trobar els quatre llistats que ja es publiquen habitualment: per comarques (pdf), per activitats (pdf), per titularitat (pdf), i el llistat de totes les indústries (excel).

Des del DARP es treballa per tal de donar transparència i fer pública la informació de què disposa a través dels seus registres i reconeixements oficials, i que considera que pot ser d’interès per a qualsevol persona i/o entitat. La publicació d’aquestes dades al web del Departament té l’objectiu de posar a l’abast de terceres persones, empreses i organitzacions les dades de totes aquestes indústries i entitats amb seu a Catalunya.

Font: DARP

ENTREVISTA | 23/11/2018  Ruralcat

Pere Frigola  “Fomentem la col·laboració entre les nostres empreses en la producció, la comercialització i la innovació”

Pere Frigola té 79 anys i és un home fet a ell mateix. Com a pagès ha viscut diferents èpoques de la mateixa finca, que ha passat de la producció de llet a la carn d'engreix i, finalment, a la producció de fruita. Mai va anar a la Universitat però coneixements no li manquen amb l’experiència i altres formacions específiques en temes com l’alimentació animal o l’administració, gestió i direcció empresarial. Ha estat administrador d’Agroalimentària Mas Saulot, soci de Girona Fruits i expresident de la Comissió Rectora de l’Associació Denominació de Qualitat Poma de Girona, actualment IGP Poma de Girona. Pere Frigola ens explica en aquesta entrevista què hi ha darrera de la IGP Poma de Girona. La fructicultura ha evolucionat molt els darrers anys i els distintius de qualitat poden ser una ajuda per donar a conèixer les produccions locals.

Pere Frigola va ser administrador de Mas Saulot, és soci de Girona Fruits i expresident de la Comissió Rectora de l’Associació Denominació de Qualitat Poma de Girona, actualment IGP Poma de Girona

-Com a persona que ha participat activament en el sector de les IGP/DOP catalanes, quins creu que són els avantatges de distingir un determinat producte amb un distintiu de qualitat? En el cas de la IGP Poma de Girona, què creu que va aportar aquest distintiu?

Penso que vàrem decidir iniciar els tràmits de la IGP Poma de Girona per obtenir un distintiu que reconegués una manera concreta de fer les coses i anar un pas enllà. 

Mirant el camí que s'ha fet, veig que les empreses i les persones, tècnics, gerents, comercials i sobretot productors, creuen en ell i el senten com a propi. Els hi ha donat molta més autoconfiança per a seguir lluitant i implementant varietats, innovacions i millores; els ha motivat per arribar on són ara. 

Avui dia, aquesta IGP agrupa el 80% de la producció de poma de Girona (amb 80.000 tones) i la participació d’unes 79 famílies integrades en tres centrals (Girona Fruits, Giropoma i Fructícola Empordà). Darrerament, a nivell professional, també se’ns reconeix més un saber fer excepcional i superior a la resta de poma d'Espanya o Catalunya; per exemple, som els tercers del món en superfície en fer confusió sexual de Carpocapsa en tot un territori.

“En el moment actual, cal ésser molt coneixedor de tota la cadena de valor i tenir una estructura productiva, tècnica i comercial forta i eficient, amb personal molt ben preparat” 

-Creu que la nostra societat, en general, té un coneixement adequat d’aquests distintius? Com creu que ha evolucionat?

Tot i ser la IGP de poma més important de la península ibèrica, crec que encara no es coneix prou.  Estem lluitant perquè ho sigui més. En aquest sentit, creiem que el programa de promoció de la Generalitat de les DOP/IGP ens ajuda en donar-nos a conèixer, defensar la producció local i un model més sostenible. 

Per altra banda, com a IGP, nosaltres també fem accions per promocionar-nos mitjançant la nostra web i xarxes socials, fent vídeos corporatius, revistes i altre material gràfic, o esdeveniments com l’acte de Collita de la Primera Poma de Girona. Assistim a fires com Fruit Atrraction o Fruit Logistica i també participem en programes del Departament, per exemple el Benvinguts a Pagès, o de la Diputació, com el de Suport a projectes de promoció agroalimentària Girona Excel·lent Col·lectius, del Consell Comarcal de l’Alt i Baix Empordà o institucions locals, com la Setmana de la Salut de la Universitat de Girona o la Mediterranean Internacional Cup, etc.

Sens dubte, la IGP és una marca paraigües que ens ajuda però el més important és la serietat i capacitat de les tres empreses que hi ha al darrera (Girona Fruits, Fructícola Empordà i Giropoma). La seva evolució dependrà de la seva gestió. En el moment actual, cal ésser molt coneixedor de tota la cadena de valor i tenir una estructura productiva, tècnica i comercial forta i eficient, amb personal molt ben preparat. Abans es produïa i es venia quan semblava que era el moment més adient o especulant. Actualment, les centrals produeixen, conserven i comercialitzen amb l'objectiu d'estar sempre presents al lineal dels clients en tres o quatre categories de producte durant tot l'any. Això ha comportat inversions en varietats, producció, malles, sistemes de ACD (Atmosfera Controlada Dinàmica), classificació i envasat... Amb això vull dir que la base actual és una suma d'estructures, fortes, ben assentades i recursos humans d'alt nivell.

“Volem fer una producció més sostenible i renovable, cada cop més natural, reduint la petjada de carboni, hídrica i les entrades per a produir”

-De cara al futur, quins són els reptes del sector?

Aquest és un tema cabdal i l’haurà d’encarar el meu fill Llorenç Frigola, enginyer agrònom i president de la IGP Poma de Girona per als propers quatre anys, que seran els que marcaran el futur immediat de la IGP.

Ara mateix estem fomentant la col·laboració entre les nostres empreses en la producció, la captació de noves varietats, la I+D+i, l’exportació o la generació de coneixements pràctics. Prioritzem aprofitar les sinèrgies per sobre de la competitivitat entre empreses i els resultats a llarg termini per sobre dels beneficis ràpids.  

Un dels reptes més importants per a nosaltres és el canvi climàtic. Volem fer una producció més sostenible i renovable,  cada cop més natural, reduint la petjada de carboni, hídrica i les entrades per a produir.

Si un aliment es pot produir localment no cal portar-lo de lluny perquè, per exemple, un quilo de pomes produïdes a Itàlia, només en el transport, genera un quilo de CO2. També s’ha de tenir en compte el problema dels plàstics i els embalatges per l'entorn: la fruita és la millor opció i el producte llest per a consumir amb menys embalatge (o embalatge natural). També tenim present el repte de preservar una alimentació sana: la fruita és un aliment natural que aporta salut i benestar a les persones per això es recomana consumir cinc peses de fruites/verdures al dia. 

 

Pere Frigola va ser administrador de Mas Saulot, és soci de Girona Fruits i expresident de la Comissió Rectora de l’Associació Denominació de Qualitat Poma de Girona, actualment IGP Poma de Girona

ENTREVISTA | 06/12/2018  Ruralcat

Josep Miquel Canut  “Com a petits artesans que som, fem la feina amb les mans però també amb el cor”

El flequer Josep Miquel Canut, que regenta el Forn Codina de Vilaller (Lleida), ha rebut aquest 2018 el premi del Millor Pa de Pagès Català de l’Any. Es tracta d’un concurs convocat pel Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català entre els flequers que pertanyen a aquesta Indicació Geogràfica Protegida, i és l’únic d’aquestes característiques que es celebra a Espanya. Canut pertany a la quarta generació de forners de Vilaller, un poble de la comarca de l’Alta Ribagorça. Al 1932 es va inaugurar la fleca i va començar a distribuir una gran varietat de pans a tota la comarca. Al forn treballen amb receptes tradicionals i de forma artesana tots els productes.

Jose Miquel Canut regenta el Forn Codina, és Mestre Artesà Alimentari des del 2011 i delegat comarcal del Gremi de Forners.

-Quines característiques ha de tenir un bon pa?

Un bon pa ha d’estar compost per farines de qualitat. Nosaltres apostem per aquestes farines i per productes de proximitat i Km0, juntament amb una bona massa mare, uns reposos i fermentacions llargs i una bona cocció, que són els ingredients per elaborar un pa de qualitat.

“Un bon pa ha d’estar compost per farines de qualitat”

-Com definiria el pa pagès de la vostra fleca? Com s’elabora?

Com a petits artesans que som, fem la feina amb les mans però també amb el cor posant-hi molt i molt d’amor. El nostre lema és "pans fets amb les mans, pans fets amb el cor", que ja ho diu tot.

-Creu que a Catalunya es fa un pa de qualitat? 

Crec que a tot arreu es pot trobar molt bon pa i de molt bona qualitat, tot i que cal buscar-lo. Les fleques adherides a la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) et donen una confiança més específica.

Considera que el consumidor valora prou el pa artesà o prima més el preu?

Tenim molts clients que busquen qualitat; sol ser gent ben informada que sap molt bé el que vol i, afortunadament, hi ha molta informació al mercat i molts tipus diferents de cereals per poder elaborar diferents tipus de pans per a tots els gustos. El client que prima el preu sobre la qualitat no és el nostre.

“El client que prima el preu sobre la qualitat no és el nostre”

-Al Forn Codina oferiu des de pans clàssics com el pagès, pa de monyos o barres rústiques, a pans especials de cereals, bolets, trufa, rocafort, nous o verdures. Cada cop es valora més l’especialització i la varietat? Quines altres especialitats oferiu al Forn Codina?

Sempre hem apostat per la innovació i la qualitat, adaptant-nos al gust del client però sense perdre la nostra identitat tradicional, i creiem que això és el valora el nostre client. Oferim pa d’espelta, forment, kamut, espelta amb blat de moro i malta, xia, quinoa, multicereals amb malta, multicereals amb nous, integral de gra sencer, cúrcuma, i una llarga llista d’especialitats per a tots els gustos i preferències.

“Sempre hem apostat per la innovació i la qualitat, adaptant-nos al gust del client però sense perdre la nostra identitat tradicional”

-Vostè disposa del títol de Mestre Artesà Alimentari que lliura el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, des de l’any 2011. Què suposa aquesta distinció?

Aquesta distinció és un reconeixement a la llarga feina, al coneixement de les matèries primeres, dels processos d’elaboració i tot el que implica el desenvolupament d’una professió artesanal.

-En els darrers anys moltes fleques històriques catalanes han hagut de abaixar les persianes al no poder fer front a la ferotge competència de les grans cadenes que venen i distribueixen a preu molt baix. Quina és la vostra estratègia per mantenir una tradició fornera de tants anys?

La nostra estratègia és mantenir-nos el més lluny possible de la seva qualitat i del seu preu, intentant explicar als nostres clients el perquè de la diferència en el preu del producte, que es basa en la seva conservació i, a la llarga o potser no tant, en la seva salut.

 

Jose Miquel Canut regenta el Forn Codina, és Mestre Artesà Alimentari des del 2011 i delegat comarcal del Gremi de Forners.

GRUPS OPERATIUS | 03/12/2018  Ruralcat

Subcarn Echevarria ha implementat un projecte de millora dels productes lipídics finals destinats a la ramaderia de proximitat

Aquest projecte, finançat a través de la operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020, ha comptat amb la participació de la Asociación Nacional de Industrias Transformadoras de Grasas (ANAGRASA), Cal Cirera de Pinós, el Centre de Desenvolupaments Biotecnològics i Agroalimentaris (DBA) de la Universitat de Lleida i Copecinter.

El projecte ha permès obtenir a petita escala nous formats de productes lipídics de consistència més sòlida

El projecte ha permès obtenir a petita escala nous formats de productes lipídics de consistència més sòlida

El projecte de cooperació “Millora dels productes lipídics finals (greixos), obtinguts a partir de subproductes animals, per al seu subministrament al sector ramader de proximitat” tenia per objectiu la consecució de la millora del greix per donar servei al sector ramader de proximitat.

El projecte, liderat per Subcarn Echevarria, una empresa catalana que es dedica a la transformació de subproductes animals per a la fabricació de productes pel consum animal, el sector agrícola i industrial, s’ha basat en modificar i millorar el format dels greixos obtinguts a partir de subproductes animals (SANDACH 3) fins a arribar a consistències sòlides o semi sòlides, a escala de laboratori i en planta pilot, tot obtenint un nou producte que es pot subministrar directament al petit ramader. D’aquesta manera, el sector ramader pot fabricar els seus propis pinsos compostos a petita escala, utilitzant-los com a aportació calòrica i millorant la traçabilitat de l'alimentació animal

El projecte també ha estudiat la palatabilitat i el valor nutricional dels nous formats obtinguts per tal que complissin amb els criteris establerts per a alimentació animal i ha optimitzat a escala de planta pilot el procés de preparació dels formats escollits. L’assaig es va dur a terme en una granja amb una capacitat per a 3.000 porcs d’engreix situada a Montmajor (El Berguedà). 

El projecte ha complert amb els objectius plantejats i ha permès obtenir a petita escala nous formats de productes lipídics de consistència més sòlida mitjançant mescles de SANDACH:CaO o per hidrogenació del SANDACH inicial. En planta pilot, es pot obtenir un greix untuós mitjançant mescles SANDACH:CaO, la composició del qual consisteix, bàsicament, en triglicèrids. Aquest greix untuós es podria aplicar en la composició de pinsos fabricats a petita escala. 

Aquest projecte va ser presentat durant el certamen Alimentaria 2018 que va tenir lloc el passat mes d’abril a Barcelona. La presentació va despertar un gran interès entre els visitants, tant ramaders com agents del sector interessants en la millora del tractament de subproductes animals. 

El projecte, que ha comptat amb un pressupost de 190.013€, l’ha portat a terme el Grup Operatiu liderat i coordinat per Subcarn Echevarría, amb la participació de l’Asociación Nacional de Industrias Transformadoras de Grasas (ANAGRASA), Cal Cirera de Pinós, el Centre de Desenvolupaments Biotecnològics i Agroalimentaris (DBA) de la Universitat de Lleida i Copecinter

Un Grup Operatiu és un partenariat en què els seus membres comparteixen interessos comuns entorn a un projecte d’innovació específic i de caràcter pràctic vinculat al sector agroalimentari. Els Grups Operatius poden rebre finançament de la Unió Europea a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) per a la constitució i redacció del projecte comú o bé per a l’execució d’un projecte pilot innovador.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 27/11/2018  Ruralcat

La FIAB presenta l’informe “Frau alimentari: concepte i prospectiva de la legislació vigent”

El passat dimarts 20 de novembre es va celebrar una jornada a Barcelona, organitzada per la FIAB (Federación Española de Industrias de la Alimentación y Bebidas), en què es va presentar l’informe “Frau alimentari: concepte i prospectiva de la legislació vigent”.

Moment de la presentació de la jornada

Moment de la presentació de la jornada

El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agrolimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Carmel Mòdol, acompanyat del director general de la FIAB, Mauricio García de Quevedo, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada.

A continuació, la subdirectora general d’Inspecció i Control Agroalimentari, Glòria Cugat, va fer la seva exposició sobre El control Oficial de la Qualitat i lluita contra el Frau a Catalunya, en què va destacar els objectius dels controls, les característiques i  les actuacions que es duen  a terme. Així, es va destacar que el control oficial i la lluita contra el frau aporten valor a les empreses del sector agroalimentari i donen garantia als consumidors de la qualitat dels productes.

En el torn de preguntes es va destacar la creació del Consell Català de l’Alimentació, un òrgan interdepartamental que liderarà el Departament d’Agricultura i que serà un instrument per dirigir la política alimentària a Catalunya.

A continuació,  el sergent en cap de l’Àrea de Salut i Consum dels Mossos d’Esquadra, Xavier Tarrés, va explicar les actuacions efectuades pels mossos d’esquadra en la lluita contra el frau alimentari.

Per finalitzar, els advocats de l’empresa EY, Marina Jáuregui i Ricardo Gómez, van presentar l’informe a tots els assistents. 

Especials