Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/11/2020  Ruralcat

L’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” fa una radiografia de l’actual ecosistema català i mundial de la genòmica

A banda de la indústria farmacèutica i la biomedicina, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l’agricultura, on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

Laboratori

Els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l'agricultura

A l’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” es defineix la  genòmica com una disciplina científica que es dedica al mapeig genètic, la seqüenciació d’ADN i l’anàlisi del genoma que permet diagnosticar malalties i consell genètic, crear medicina i nutrició personalitzades, realitzar estudis d’evolució d’espècies, identificar microorganismes o produir aliments funcionals. També s’analitza el mercat mundial de la genòmica i les seves aplicacions i es fa una breu radiografia de la genòmica a Catalunya i com a eina clau per trobar solucions contra la COVID-19.

A banda de la indústria farmacèutica i la salut, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària, amb la identificació de senyals dietètiques que augmenten la immunitat, de manera que eliminen la necessitat d’utilitzar antibiòtics en l’alimentació animal i millores en la transformació, la seguretat i qualitat dels aliments; i l’agricultura on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

A Catalunya hi ha 49 empreses dedicades a la genòmica, el 77% de les quals són pimes i un 40% start-ups, que ofereixen 742 llocs de treball i generen una inversió de 276,22 milions d’euros. La principal aplicació del sector és la biomedicina i l’ecosistema català està format per una àmplia xarxa de centres de recerca i hospitals de referència.

L’informe ha estat elaborat per la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ amb la col·laboració de BIOCAT Xarxa d’R+D+I en biotecnologia Unitat d’Innovació d’ACCIÓ Catalonia Trade & Investment i forma part d’una col·lecció d’informes sobre les diferents tecnologies disruptives detectades a la Diana de Tendències Tecnològiques d’ACCIÓ (2018), que es preveu que tindran un gran impacte sobre la societat i el teixit productiu català durant els propers anys, com la realitat virtual, la robòtica, el big data o la impressió 3D.

Font: ACCIÓ

AJUTS | 02/10/2020  Ruralcat

L'estratègia "De la granja a la taula" del Pacte Verd Europeu preveu provar i demostrar innovacions sistèmiques en l’alimentació

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Programa de Pacte Verd Europeu

Programa de Pacte Verd Europeu

L’estratègia "Farm to Fork", que es troba al centre del Pacte Verd Europeu, té com a objectiu abordar els reptes i accelerar la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles, per garantir que no es vegin compromesos els fonaments econòmics, socials i ambientals de la seguretat alimentària i nutricional per a generacions actuals i futures.  Aquesta estratègia fa èmfasi a permetre una transició justa per a tots els actors dels sistemes alimentaris, en què també es redueixin les desigualtats socials, s'abordi la pobresa alimentària i s'asseguri un ingrés just per a tots els actors. 

Un ventall d’activitats donarà suport al desplegament i l’ampliació d’innovacions que contribueixin als objectius de l’estratègia.  Les propostes posaran a prova, pilotaran i demostraran solucions sistèmiques innovadores (TRL 5-7) a un dels sis temes següents, corresponents als reptes urgents i urgents dels sistemes alimentaris:  

  • Subtema A: aconseguir granges neutres pel clima reduint les emissions de GEH i augmentant el segrest i emmagatzematge de carboni a la granja. 
  • Subtema B: aconseguir empreses alimentàries climàticament neutres mitigant el canvi climàtic, reduint l'ús d'energia i augmentant l'eficiència energètica en el processament, distribució, conservació i preparació d'aliments.
  • Subtema C: reduir la dependència de pesticides perillosos; reduir les pèrdues de nutrients dels fertilitzants, cap a una contaminació nul·la de l'aigua, el sòl i l'aire i, en última instància, l'ús de fertilitzants. 
  • Subtema D: reduir la dependència de l'ús d'antimicrobians en la producció animal i en l'aqüicultura. 
  • Subtema E: reduir les pèrdues i els residus d’aliments en totes les etapes de la cadena alimentària, inclòs el consum, evitant alhora envasos no sostenibles. 
  • Subtema F: passar a dietes saludables i sostenibles, procedents de terra, aigua continental i mar, i accessibles a tots els ciutadans de la UE, inclosos els grups més desfavorits i vulnerables. 

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Font: Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 01/10/2020  Ruralcat

Agricultura presenta una guia per a garantir un espigolament segur

L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 quilos d'aliments, que han permès evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Espigolament

Portada de la guia

El Departament d’Agricultura ha presentat la Guia de bones pràctiques per a un espigolament segur amb motiu del primer Dia Internacional de la Conscienciació sobre Pèrdues i Malbaratament Alimentari designat per la FAO.

Aquesta guia, que el Departament ha encarregat a la Fundació Espigoladors, i que ha comptat també amb la col·laboració d’Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l’IRTA, és un document viu, de caràcter voluntari, que té com a objectiu proporcionar les bases i les bones pràctiques per garantir un espigolament segur a totes les parts implicades. La Guia també vol fomentar l’aprofitament dels aliments, contribuint a reduir les pèrdues al sector primari alhora que doni seguretat jurídica i protegeixi els interessos legítims dels productors/es i el respecte als cultius.

L’espigolament és una pràctica que consisteix en recol·lectar els aliments que han quedat al camp després de la collita principal o de les collites sembrades no recollides, amb l’autorització prèvia del titular de l’explotació. La pràctica de l’espigolament, com a activitat complementària i sense ànim de lucre, sovint és realitzada per voluntaris i està vinculada a iniciatives que promouen l’ocupació de persones en risc d’exclusió social. L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 tones d'aliments, la qual cosa va evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i va estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Catalunya és pionera en la regulació de l’espigolament. La Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, regula per primera vegada l’espigolament a Catalunya, com una activitat complementària i sense ànim de lucre, per a la prevenció de les pèrdues alimentàries a la producció primària. Actualment, la Generalitat  treballa en el Reglament que ha de desplegar aquesta regulació.

D’altra banda, l’espigolament està en línia amb l’estratègia “De la Granja a la Taula”, recentment publicada per la Comissió Europea, que identifica la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris com un element clau per assolir la sostenibilitat del sistema agroalimentari.

En els enllaços següents trobareu la Guia en les versions llarga i reduïda.

Font: DARP

ESTUDIS | 14/09/2020  Ruralcat

Publicat l’Informe anual del porcí 2019

El Grup de Gestió Porcina de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, ha publicat l'Informe anual del 2019 per a la producció porcina a Catalunya, on s'actualitza l'evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s'analitzen els diferents factors de producció, així com els rendiments tècnics i econòmics. S'hi estudia també l'evolució del consum i les dades de comerç exterior i, finalment, es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc a tres nivells: a la fase de producció, a la fase de sacrifici/transformació i a la fase de distribució i venda.

Cens porcí

L’informe reflecteix que Catalunya es manté en la segona posició a Espanya, amb un 25% del cens total

El cens porcí a Catalunya l’any 2019 ha arribat als 7.912 milers de caps, el que suposa un increment del 2,35% respecte l’any 2018, segons l’Informe anual de porcí 2019. Si s’analitza el cens segons tipologies, s’observa que del que més n’hi ha són els porcs d’engreix, seguit dels garrins i, finalment, els reproductors. L’any 2019 Lleida ha tornat a ser la província amb un major nombre d’efectius, 4.247.013, que representa el 54% del total de Catalunya, seguit de Barcelona (26%), amb 2.060.551 efectius, Girona (12%), amb 943.865 caps i Tarragona, amb 564.609 caps i un 8% del total.

També s’ha incrementat lleugerament (0,10%) el nombre de caps sacrificats, arribant a 22.451 milions de caps. Respecte les tones de carn de porc de consum directe que es realitza a Catalunya, aquest s’ha incrementat a Catalunya als darrers sis anys un 7,93%. L’any 2019 va ser un any amb menor consum a Catalunya respecte el 2018 a totes les províncies tot i que la quantitat de carn de porc destinada a consum industrial a Catalunya l’any 2019 va ser un 5,33% més elevada que l’any anterior. El sistema de producció prioritari a Catalunya és, un any més, la integració no cooperativa a les explotacions d’engreix i el de propietat a les explotacions de reproductors.

Per últim, l’informe reflecteix que Catalunya es manté en la segona posició a Espanya, amb un 25% del cens total. Catalunya lidera la producció de carn (41% de la producció total), amb un increment del 40% respecte a l’any 2009 i una producció de 1.888 milers de tones.

Aquest és l’informe destacat del darrer butlletí de Novetats Estadístiques que edita setmanalment el DARP amb l'objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Departament que han tingut sortida durant la setmana i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres organismes i/o institucions nacionals i internacionals.

Font: DARP

ENTREVISTA | 10/09/2020  Ruralcat

Jaume Planella  “Aquesta infraestructura aporta a Noel seguretat alimentària, qualitat, innovació tecnològica i sostenibilitat”

Ubicada a Sant Joan les Fonts (la Garrotxa), Noel és una empresa familiar de quarta generació especialitzada en la producció i la distribució de pernil cuit i curat, embotits, carns fresques i elaborats frescos, tant al mercat nacional com internacional. Amb una facturació de 277 M€ l’any 2018, amb prop de 1.300 treballadors i 14 plantes productives, ha esdevingut una de les principals empreses espanyoles d’alimentació. Noel compta amb 80 anys de know how en l’elaboració de productes carnis, experiència que ha volgut integrar en la nova planta d’elaboració de productes picats curats: el fuet i el xoriç, que va entrar en funcionament al 2016. Un cop construïda i funcionant al 100% de la seva capacitat, aquesta infraestructura ha esdevingut un referent del sector alimentari a escala internacional, i única a la península Ibèrica. L’empresa ha estat nominada als premis PITA 2019 en la modalitat d’Agroindústria.

Jaume Planella, director corporatiu de R+D+i de Noel Alimentaria

-Com heu rebut aquest reconeixement?

Amb moltíssima il·lusió, ja que ens omple d’orgull que la nostra nova planta de productes picats curats sigui considerada única a la península ibèrica, així com un referent del sector alimentari a nivell internacional.

-Per què vau decidir engegar la nova planta d’elaboració de productes picats curats?

La planta va obrir les seves portes al 2016 després d’una gran aposta de Noel per traslladar la producció d’embotits picats curats a una nova infraestructura, alliberant prop de 7.000 m2 de la planta principal, dedicada majoritàriament a l’elaboració de cuits. El fet de centralitzar la producció dels embotits picats curats en una instal·lació específica permet l’especialització i l’optimització de la producció d’aquesta tipologia d’embotits. Des que la planta es va posar en marxa ja acumula una inversió de 50,4 milions d’euros.

                                    

“Des que la planta es va posar en marxa ja acumula una inversió de 50,4 milions d’euros”

-Com funciona la planta i quins avantatges ofereix?

Per posar en marxa aquesta infraestructura, Noel va dur a terme un exhaustiu estudi a nivell internacional durant dos anys per identificar tecnologies d’última generació disponibles al mercat per poder integrar-les en els seus processos productius. Gràcies a la recerca duta a terme, la companyia va poder engegar una planta totalment automatitzada, monitoritzada i controlada en temps real, dissenyada per garantir la seguretat i que permetés ampliar la seva capacitat productiva sense perjudicar el flux inicial.

Les noves instal·lacions compten amb 35 assecadors, dues sales blanques per produir una línia d’especialitats i una plataforma logística. Aquesta infraestructura aporta al portfoli de Noel seguretat alimentària, qualitat, innovació tecnològica i sostenibilitat. La seva activitat es realitza minimitzant al màxim l’impacte en l’entorn.

-A banda de millorar la seguretat alimentària i la qualitat, la planta també busca la sostenibilitat. En què es concreta?

En termes de sostenibilitat i a nivell energètic, cal destacar la central energètica de cogeneració, on s’utilitza una càrrega important de l’aigua calenta per l’assecat d’embotit, l’aigua sanitària de neteja i l’energia elèctrica, de kilòmetre zero en aquest cas.

-Quants productes elaboreu i quina producció anual teniu?

La planta se centra bàsicament en la producció d’embotits picats curats, concretament xoriço i fuet, a més de productes d’assemblatge de xarcuteria amb altres ingredients, com els rotlles d’embotit amb formatge, plates de combinació de xarcuteria diversa i altres ingredients com olives o formatge. Està preparada per produir 15.000 tones anuals.

-A quins mercats van dirigits els vostres productes?

Es destinen tant al mercat nacional com internacional. Des de la dècada dels 90 Noel ha apostat clarament pel mercat exterior i, a dia d’avui, és un dels principals exportadors espanyols de pernil curat i xoriç. La internacionalització s’ha convertit en un dels seus principals eixos de creixement i les exportacions de xarcuteria  ja representen més de la meitat de la facturació anual en aquesta divisió de negoci. Dels embotits picats curats produïts a la nova planta el 80% s’exporten principalment a USA, UK, França, Països Baixos, Bèlgica, Suècia o Alemanya.

“La internacionalització s’ha convertit en un dels seus principals eixos de creixement”

-Quines característiques pròpies tenen els vostres productes?

Noel és conscient de les principals demandes dels consumidors, que cada vegada més reclamen productes que siguin saludables i que, a la vegada, els permetin gaudir de sabors deliciosos. També busquen que siguin de consum pràctic i que es produeixin de manera respectuosa amb el medi ambient. Tenint en compte aquestes necessitats, Noel se centra en quatre premisses fonamentals a l’hora de desenvolupar el seu portfoli:

  1. Salut, contribuint a mantenir un estil de vida basat en una alimentació saludable i equilibrada.
  2. Conveniència, adaptant-se a les diferents necessitats i moments de consum per part dels consumidors.
  3. Plaer, propiciant que els productes siguin bons i generin la millor experiència de consum.
  4. Sostenibilitat, produint-se i comercialitzant-se de manera responsable i integrats en una cadena de valor que minimitzi els impactes de l’entorn.

-La innovació és un dels pilars estratègics de la vostra empresa. És la innovació tecnològica una de les eines més potents per afrontar amb èxit l’alta competitivitat en el sector càrnic?

Noel és una companyia que innova constantment en els processos productius que duu a terme i també en les referències que ofereix en el seu portfoli. El departament d’R+D+I treballa intensament per identificar tecnologies i maquinària d’última generació disponible al mercat per millorar i optimitzar les cadenes de producció introduint millores qualitatives com l’automatització, la monitorització dels processos i el control a temps real. A més, analitza les actuals tendències del mercat per donar resposta a les necessitats dels consumidors amb els seus productes. Una mostra és la gamma ‘Nature’, la més sostenible del catàleg, composada de productes de xarcuteria i hamburgueses sense carn. Noel va ser la primera companyia càrnia del mercat en oferir productes no carnis.

                                

“Noel va ser la primera companyia càrnia del mercat en oferir productes no carnis”

-De quantes plantes disposeu actualment i on es troben ubicades?

Noel compta amb 14 plantes productives repartides pel territori espanyol, que assumeixen tots els processos als qual es sotmeten els productes elaborats, des del sacrifici animal fins arribar a la gran distribució, així com també altres línies de negoci en paral·lel al càrnic. La gran majoria es situen a la zona de la Garrotxa (Girona) i la resta estan repartides entre el Ripollès, Barcelona, Osca o Terol.

-En quins mercats esteu presents i quins nous reptes de futur us plantegeu? 

Actualment la companyia està present a 60 països i els seus plans se centren en consolidar-se en aquests territoris i créixer especialment a  Llatinoamèrica, Estats Units i la Xina, on els seus productes ja es comercialitzen en algunes de les seves principals cadenes de distribució. Noel té interès en aquests països perquè considera que són mercats amb un alt coneixement i notorietat de la gastronomia espanyola, que ha derivat en una tendència creixent de consum de productes d’alimentació d’origen espanyol. A més, els consumidors d’aquests països aprecien de manera notable els productes que aporten valor afegit, com és el cas dels productes de Noel. 

Enginyer Agrònom per la UPC I MSc. in Meat Science per la University of Bristol, Jaume Planella ha estat el màxim responsable de la R+D+i de Noel Alimentaria durant els últims 16 anys. En aquest període, l’empresa ha diversificat les seves línies de negoci respectant el seu marcat origen càrnic, especialment en mercats internacionals. La seva visió ha estat fonamental per llançar productes innovadors que han marcat tendència i que s’han consolidat en el mercat, com la gamma de llescats sense carn Noel Nature, que va rebre el premi Innoval 2016 en tendències de salut i confiança.

Informació relacionada

Especials