Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 03/03/2021  Ruralcat

Nou cartell de l’Acord del CBPC per promocionar el consum de pomes i peres

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

Pomes

Les entitats signants de l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC) han iniciat una nova campanya per a la promoció de pomes i peres.

El cartell de pomes i peres informa de les propietats d’aquestes fruites, riques en vitamines i minerals, que els donen propietats antioxidants i vitalitzants. Són fruites amb una gran aportació de fibra que ajuden al bon funcionament de l’aparell digestiu.

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària. Entre els seus objectius hi ha el de la millora de les relacions entre els diferents tipus d’operadors al llarg de tota la cadena de valor. També vol millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el medi ambient i el benestar animal.

Al web del DARP es pot trobar informació del CBPC, i també dels diferents cartells de productes de temporada publicats pel CBPC.

Font: DARP

PREMIS | 03/12/2020  Ruralcat

El formatger Jordi Domènech guanya el Premi al millor jove artesà alimentari innovador 2020

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha concedit el Premi al/a la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a, en la seva convocatòria de l'any 2020, al formatger Jordi Domènech Navarra, i l’accèssit al flequer Jordi Gasque Brusco.

Premi al/a la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a

El premi té la finalitat de fomentar la recerca i desenvolupament de nous productes artesans alimentaris

Jordi Domènech Navarra és un formatger d’Olot (Garrotxa). L’any 2016, juntament amb el seu germà bessó, Oriol, es van fer càrrec del negoci familiar Mas Claperol, d’elaboració de productes làctics artesans iniciat als anys 80, i van apostar per l’elaboració de productes ecològics, i de qualitat. L’any 2020 ha creat el formatge Coronat, un formatge ecològic i solidari, creat en temps del confinament del mes de març d’enguany per a donar sortida a la llet de vaca dels ramaders locals, i que a més se suma a la iniciativa #joemcorono per a recaptar fons per a lluitar contra la covid-19. També ha optat per comercialitzar tots els seus productes en envasos sostenibles, i ha desenvolupat la seva botiga on-line per a fer més accessibles els seus formatges a tothom.

Jordi Gasque Brusco és un flequer de Nulles (Alt Camp) de primera generació. Fa 10 anys, en un moment en què no tenia feina ni cap experiència professional com a flequer, juntament amb la seva dona, Loli, es van fer càrrec del Forn de Nulles, on el seu antic propietari, en Pere, a punt de jubilar-se, li va ensenyar l’ofici de forner. A base de formació i experiència adquirits al llarg d’aquests anys, ha anat introduint nous productes i varietats, fins i tot fent creacions innovadores i sorprenents com el Pa de Calçot o el Croissant de Calçot, que han tingut una molt bona acceptació no només en la localitat de Nulles mateixa, sinó dins de la comarca.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i  Alimentació va crear l’any 2003 el Premi a la/al millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a per tal de guardonar l'esforç dels joves artesans alimentaris en la recuperació, la innovació, la diversificació, i el disseny de productes artesans. Amb els guanyadors d’enguany, s’ha atorgat 20 premis i sis accèssits.

El premi té la finalitat de fomentar la recerca i desenvolupament de nous productes artesans alimentaris, la incorporació de noves tècniques en l'elaboració de productes artesans alimentaris, la millora de la imatge dels productes artesans alimentaris, la implantació de noves vies de comercialització dels productes artesans elaborats i la recuperació i divulgació de productes artesans alimentaris tradicionals de Catalunya.

Aquest premi està destinat als/a les joves artesans/anes alimentaris/àries de Catalunya, menors de 40 anys en l’any de la convocatòria, que disposin del carnet d'artesà/na alimentari/a, que desenvolupin la seva activitat en una empresa artesanal alimentària reconeguda per l’Administració, que hagin treballat de forma destacada en qualsevol de les actuacions descrites en el paràgraf anterior, i que, com a conseqüència d’aquestes actuacions, hagin obtingut resultats beneficiosos pel que fa a la qualitat, la bona imatge, i la competitivitat de les produccions artesanes alimentàries.

La dotació del Premi és de 3.000 euros, amb un accèssit de 1.000 euros que es concedeix a la persona candidata que tingui més puntuació després de la premiada.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/11/2020  Ruralcat

A Catalunya hi ha 347 empreses productores d'oli d'oliva que facturen 863 milions d'euros

Es tracta fonamentalment de pimes que donen feina a prop de 1.500 treballadors, un 30% de les quals exporta els seus productes a altres mercats, d’acord amb l’informe elaborat per ACCIÓ i Prodeca.

Oli d'oliva

Un 30% de les empreses exporta els seus productes a altres mercats

A Catalunya hi ha actualment 347 empreses productores d’oli d’oliva que facturen de manera agrupada 863 milions d’euros i ocupen 1.459 treballadors. Així es desprèn d’un estudi elaborat per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement, i Prodeca, Promotora de les Exportacions Catalanes del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que es presenta avui coincidint amb el Dia Mundial de l’Olivera.

Segons l’informe, les empreses catalanes dedicades a l’oli d’oliva són fonamentalment pimes (en un 99% dels casos). Es tracta d’un sector consolidat, ja que el 61% són firmes amb més de 10 anys d’existència i un 25% superen els 50 anys. D’altra banda, quant a la cadena de valor del sector de l’oli d’oliva, a Catalunya el 49% de les empreses són proveïdores per al mercat massiu (mass market); el 23% són productores artesanals i el 20% del segment gurmet. Destaca també el fet que un 37% són cooperatives.

A escala territorial, la majoria d’empreses catalanes d’aquest àmbit es concentra a la demarcació de Tarragona (179 empreses, un 51,6% del total). Per la seva banda, a Lleida, que ocupa la segona posició per nombre d’empreses (89), s’hi concentra el 64% de la facturació (554,63 milions d’euros).

A banda d’empreses, l’ecosistema del sector de l’oli d’oliva català també agrupa diferents clústers (Clúster Oleícola de Catalunya, Catalonia Gourmet, Innovi, Food Service Cluster...), que treballen projectes vinculats a aquest producte: centres d’interpretació i museus i altres entitats i associacions (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya a la Granadella, Centre d’Interpretació de l’Oli i de les Economies Productives de Montsant, etc). També s’hi acullen fires i esdeveniments en què l’oli té un protagonisme rellevant, com ara Alimentaria o BioCultura.

L’estudi també subratlla que un 30% de les empreses exporta els seus productes a altres mercats, mentre que les exportacions catalanes d’oli arriben a prop de 2.000 milions d’euros en el període de 2015 a 2019. Els principals països receptors d’oli d’oliva catalans durant aquest període són França, Itàlia i els Estats Units, que sumen un 43,4% del total de les vendes catalanes d’aquest producte a l’exterior.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/11/2020  Ruralcat

L’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” fa una radiografia de l’actual ecosistema català i mundial de la genòmica

A banda de la indústria farmacèutica i la biomedicina, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l’agricultura, on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

Laboratori

Els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l'agricultura

A l’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” es defineix la  genòmica com una disciplina científica que es dedica al mapeig genètic, la seqüenciació d’ADN i l’anàlisi del genoma que permet diagnosticar malalties i consell genètic, crear medicina i nutrició personalitzades, realitzar estudis d’evolució d’espècies, identificar microorganismes o produir aliments funcionals. També s’analitza el mercat mundial de la genòmica i les seves aplicacions i es fa una breu radiografia de la genòmica a Catalunya i com a eina clau per trobar solucions contra la COVID-19.

A banda de la indústria farmacèutica i la salut, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària, amb la identificació de senyals dietètiques que augmenten la immunitat, de manera que eliminen la necessitat d’utilitzar antibiòtics en l’alimentació animal i millores en la transformació, la seguretat i qualitat dels aliments; i l’agricultura on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

A Catalunya hi ha 49 empreses dedicades a la genòmica, el 77% de les quals són pimes i un 40% start-ups, que ofereixen 742 llocs de treball i generen una inversió de 276,22 milions d’euros. La principal aplicació del sector és la biomedicina i l’ecosistema català està format per una àmplia xarxa de centres de recerca i hospitals de referència.

L’informe ha estat elaborat per la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ amb la col·laboració de BIOCAT Xarxa d’R+D+I en biotecnologia Unitat d’Innovació d’ACCIÓ Catalonia Trade & Investment i forma part d’una col·lecció d’informes sobre les diferents tecnologies disruptives detectades a la Diana de Tendències Tecnològiques d’ACCIÓ (2018), que es preveu que tindran un gran impacte sobre la societat i el teixit productiu català durant els propers anys, com la realitat virtual, la robòtica, el big data o la impressió 3D.

Font: ACCIÓ

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 20/10/2020  Ruralcat

El proper 5 de novembre es celebrarà la jornada en línia ‘Cafè amb la Recerca: Nano in food’

En el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica, el DARP, conjuntament amb la l’FCRI, organitza aquesta jornada en línia on s’explorarà com la nanotecnologia està revolucionant el món agroalimentari a través de dos casos il·lustratius i s’avaluaran els aspectes més destacables de la seva implementació.

Nanotecnologia

Els nanomaterials són estructures ínfimes que es mouen entre 1 i 100 nanòmetres

Els “Cafès amb la Recerca” de l'FCRI, són un conjunt de trobades -tant presencials com telemàtiques- entre empreses i acadèmia que tenen per objectiu connectar el sistema de recerca català amb el teixit empresarial, fomentar la recerca col·laborativa com a motor d’innovació, i apropar els agents públics i els privats dins la Societat del Coneixement.

Aquest Cafè ‘Nano in food’ està impulsat pel DARP, coorganitzat amb l’IN2UB, i compta amb la col·laboració de la UdL i l’IMAC-CSIC. En aquesta jornada s’explorarà com la nanotecnologia està revolucionant el món agroalimentari, a través de dos casos il·lustratius i s’avaluaran els aspectes més destacables de la seva implementació.

A la jornada s’exposarà el cas del sensoraïm, o ús de generadors termoelèctrics per monitoritzar vinyes, encapçalat per l’ICMAB-CSIC i el cas de nanopartícules lipídiques com a sistemes d’alliberament de compostos antimicrobians i vitamines en aliments, per part de la Universitat de Lleida.  Així mateix, s’avaluaran els instruments de connexió acadèmia-empresa i, finalment, s’obrirà un torn obert de preguntes.

En els darrers anys l’ús exponencial de les nanotecnologies ha impactat en pràcticament tots els sectors industrials i ha desencadenat la revolució industrial del segle XXI. Els nanomaterials són estructures ínfimes que es mouen entre 1 i 100 nanòmetres, essent un nanòmetre un milió de vegades més petit que una formiga. Això permet dotar els productes de noves i sorprenents propietats, poden modificar el sabor, el color, i la textura dels aliments, i permeten obtenir nous ingredients, nous sistemes agrícoles més efectius o nous embalatges. Una mostra de l’impacte del tsunami nano és que és l’únic sector, juntament amb el de la cosmètica, per al qual la Unió Europea ha demanat un etiquetatge i reglament específic.

Per assistir a la jornada, us podeu inscriure a través del portal RuralCat.

Font: DARP

Especials