Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 03/03/2021  Ruralcat

Nou cartell de l’Acord del CBPC per promocionar el consum de pomes i peres

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

Pomes

Les entitats signants de l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC) han iniciat una nova campanya per a la promoció de pomes i peres.

El cartell de pomes i peres informa de les propietats d’aquestes fruites, riques en vitamines i minerals, que els donen propietats antioxidants i vitalitzants. Són fruites amb una gran aportació de fibra que ajuden al bon funcionament de l’aparell digestiu.

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària. Entre els seus objectius hi ha el de la millora de les relacions entre els diferents tipus d’operadors al llarg de tota la cadena de valor. També vol millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el medi ambient i el benestar animal.

Al web del DARP es pot trobar informació del CBPC, i també dels diferents cartells de productes de temporada publicats pel CBPC.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 19/10/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari presenta un pòster sobre el control de substàncies anabòliques en orina mitjançant LC-MS / MS

El LAC ha presentat el pòster en el “16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety”, que s’ha celebrat online els dies 15 i 16 d’octubre.

16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety

16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety

El Laboratori Agroalimentari ha participat en el “16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety” (16è Trobada anual sobre espectrometria de masses emergents d'alta resolució (HRM) i aplicacions LC-MS / MS en anàlisi ambiental i seguretat alimentària), un congrés organitzat pel CSIC, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Sociedad Española de Espectometría de Masas (SEEM) que, degut a la conjuntura actual motivada per la pandèmia SARS-Cov-2, es va celebrar online els passats dies 15 i 16 d’octubre.

L’objectiu principal del Workshop és avaluar aspectes pràctics en l’ús de les tècniques d’espectrometria de masses en tàndem que s’utilitzen com a tècniques de cribratge i confirmació de contaminants orgànics en el medi ambient i aliments. Es tracta d’una convocatòria internacional que permet conèixer els últims avenços en instrumentació d’espectrometria de masses d’alta resolució, en tècniques avançades de preparació de les mostres, incloses les que permeten l’acoblament on line als sistemes de detecció, i aplicacions en l’anàlisi de mostres.

El Laboratori Agroalimentari ha presentat el pòster “Control of anabòlic substances in urine by LC-MS/MS” que descriu el mètode de determinació de substàncies anabolitzants en orina animal per LC-MS/MS i els resultats obtinguts en mostres analitzades en el laboratori en el decurs del 2020.

Aquest mètode, de recent incorporació en el catàleg de serveis del Laboratori i en l’abast d’acreditació, conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017, incorpora, entre altres analits significatius, la determinació de metabòlits del zeranol i la zearalenona. Aquesta informació és necessària per poder estimar si la presència d’aquestes substàncies en orina pot estar relacionada amb administració de zeranol a l’animal o al consum de pinso contaminat amb presència de micotoxines, aportant informació als serveis d’inspecció per a la interpretació dels resultats obtinguts en les mostres de control oficial.

Font: LAC

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 06/10/2020  Ruralcat

La Comissió Europea llança dues enquestes sobre el sector agroalimentari

Els sondejos versen sobre l’impacte de la Covid en la cadena alimentària i sobre pràctiques comercials deslleials.

Enquesta

Les enquestes van dirigides a operadors i proveïdors de la cadena agroalimentària

La Comissió Europea ha posat en marxa dues enquestes sobre el sector alimentari. La primera, organitzada pel Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea és sobre L’impacte de la Covid-19 en la cadena alimentària i va dirigida a operadors de la cadena agroalimentària actius en la producció agrícola, processat, distribució, venda al major i al detall de productes agrícoles i alimentaris, o organitzacions que representin els interessos col·lectius d’aquestes empreses i negocis.

La data límit per a participar és el 30 de novembre de 2020 a través d’aquest enllaç: per a operadors https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/Business_operators i aquest per a organitzacions: https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/Other_operators.

Un cop acabi l’enquesta els resultats seran publicats aquí: https://datam.jrc.ec.europa.eu/datam/mashup/COVID19_FOODCHAIN/.

L’altra enquesta està dedicada a les pràctiques comercials deslleials i està organitzada per la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural (DG AGRI) i el Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea. Aquest qüestionari va dirigit a proveïdors de la cadena de subministrament agrícola i alimentari i la data límit per a participar és el 31 de gener de 2021 en aquest enllaç: https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/UTPs_Baseline_Survey

Un cop acabi l’enquesta els resultats seran publicats aquí: https://datam.jrc.ec.europa.eu/datam/mashup/FOODCHAIN_UTP

 Les dues enquestes estan disponibles en llengua castellana.

Font: RuralCat

AJUTS | 02/10/2020  Ruralcat

L'estratègia "De la granja a la taula" del Pacte Verd Europeu preveu provar i demostrar innovacions sistèmiques en l’alimentació

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Programa de Pacte Verd Europeu

Programa de Pacte Verd Europeu

L’estratègia "Farm to Fork", que es troba al centre del Pacte Verd Europeu, té com a objectiu abordar els reptes i accelerar la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles, per garantir que no es vegin compromesos els fonaments econòmics, socials i ambientals de la seguretat alimentària i nutricional per a generacions actuals i futures.  Aquesta estratègia fa èmfasi a permetre una transició justa per a tots els actors dels sistemes alimentaris, en què també es redueixin les desigualtats socials, s'abordi la pobresa alimentària i s'asseguri un ingrés just per a tots els actors. 

Un ventall d’activitats donarà suport al desplegament i l’ampliació d’innovacions que contribueixin als objectius de l’estratègia.  Les propostes posaran a prova, pilotaran i demostraran solucions sistèmiques innovadores (TRL 5-7) a un dels sis temes següents, corresponents als reptes urgents i urgents dels sistemes alimentaris:  

  • Subtema A: aconseguir granges neutres pel clima reduint les emissions de GEH i augmentant el segrest i emmagatzematge de carboni a la granja. 
  • Subtema B: aconseguir empreses alimentàries climàticament neutres mitigant el canvi climàtic, reduint l'ús d'energia i augmentant l'eficiència energètica en el processament, distribució, conservació i preparació d'aliments.
  • Subtema C: reduir la dependència de pesticides perillosos; reduir les pèrdues de nutrients dels fertilitzants, cap a una contaminació nul·la de l'aigua, el sòl i l'aire i, en última instància, l'ús de fertilitzants. 
  • Subtema D: reduir la dependència de l'ús d'antimicrobians en la producció animal i en l'aqüicultura. 
  • Subtema E: reduir les pèrdues i els residus d’aliments en totes les etapes de la cadena alimentària, inclòs el consum, evitant alhora envasos no sostenibles. 
  • Subtema F: passar a dietes saludables i sostenibles, procedents de terra, aigua continental i mar, i accessibles a tots els ciutadans de la UE, inclosos els grups més desfavorits i vulnerables. 

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Font: Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 01/10/2020  Ruralcat

Agricultura presenta una guia per a garantir un espigolament segur

L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 quilos d'aliments, que han permès evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Espigolament

Portada de la guia

El Departament d’Agricultura ha presentat la Guia de bones pràctiques per a un espigolament segur amb motiu del primer Dia Internacional de la Conscienciació sobre Pèrdues i Malbaratament Alimentari designat per la FAO.

Aquesta guia, que el Departament ha encarregat a la Fundació Espigoladors, i que ha comptat també amb la col·laboració d’Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l’IRTA, és un document viu, de caràcter voluntari, que té com a objectiu proporcionar les bases i les bones pràctiques per garantir un espigolament segur a totes les parts implicades. La Guia també vol fomentar l’aprofitament dels aliments, contribuint a reduir les pèrdues al sector primari alhora que doni seguretat jurídica i protegeixi els interessos legítims dels productors/es i el respecte als cultius.

L’espigolament és una pràctica que consisteix en recol·lectar els aliments que han quedat al camp després de la collita principal o de les collites sembrades no recollides, amb l’autorització prèvia del titular de l’explotació. La pràctica de l’espigolament, com a activitat complementària i sense ànim de lucre, sovint és realitzada per voluntaris i està vinculada a iniciatives que promouen l’ocupació de persones en risc d’exclusió social. L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 tones d'aliments, la qual cosa va evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i va estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Catalunya és pionera en la regulació de l’espigolament. La Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, regula per primera vegada l’espigolament a Catalunya, com una activitat complementària i sense ànim de lucre, per a la prevenció de les pèrdues alimentàries a la producció primària. Actualment, la Generalitat  treballa en el Reglament que ha de desplegar aquesta regulació.

D’altra banda, l’espigolament està en línia amb l’estratègia “De la Granja a la Taula”, recentment publicada per la Comissió Europea, que identifica la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris com un element clau per assolir la sostenibilitat del sistema agroalimentari.

En els enllaços següents trobareu la Guia en les versions llarga i reduïda.

Font: DARP

Especials