Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/07/2019  Ruralcat

Disponible la nova Guia per a la implantació d'un pla de prevenció del malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries

Aquesta guia, pionera a l'estat espanyol, vol ser un instrument útil perquè les empreses puguin reflexionar i incorporar de manera senzilla la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari dins dels seus procediments.

La guia proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

La guia proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

La nova Guia per a la implantació d'un pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries ha estat elaborada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb la col·laboració del CREDA-UPC-IRTA, AECOC, PIMEC, FCAC i Unió de Pagesos.

La guia té com a objectiu principal ajudar les empreses agroalimentàries en l’elaboració i la implantació d’un Pla que posi de manifest el compromís de les empreses en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament d'aliments.

Es tracta d'una mesura de caràcter voluntari, que proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i inclou recomanacions específiques per a les baules de producció primària, comerç a l’engròs i transformació amb exemples concrets. També proporciona un seguit de recursos de suport, guies de referència i casos d’èxit per ajudar les empreses en l’elaboració del Pla.

Aquesta guia, pionera a l'estat espanyol, vol ser un instrument útil perquè les empreses puguin reflexionar i incorporar de manera senzilla la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari dins dels seus procediments.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 02/04/2019  Ruralcat

El sector ecològic català manté una tendència a l’alça i supera les 200.000 hectàrees

Entre els anys 1995 i 2018, la superfície certificada en producció ecològica s’ha multiplicat per 42 i ha passat de les 5.000 a les 210.000 hectàrees, segons dades del CCPAE.

La superfície dedicada als fruiters ha crescut enguany un 28,84%

La superfície dedicada als fruiters ha crescut enguany un 28,84%

La superfície de producció ecològica a Catalunya s’ha multiplicat per 42 en els darrers 23 anys i ha passat de les 5.000 a les 210.000 hectàrees, mentre que el nombre d’operadors de productes ecològics ha crescut de 236 a 3.859 en el mateix període, segons dades del Consell Català de la Producció Ecològica (CCPAE).

Les dades i els resultats del CCPAE corresponents a l’any 2018 també confirmen aquesta tendència positiva, amb un creixement d’un 20% de les facturacions de productes agraris ecològics l’any 2017 respecte de l’any anterior, que arriben als 584 milions d’euros.

Durant l’any 2018, els operadors inscrits també s’han incrementat un 8,92% respecte de l’any anterior, fins arribar als 3.859. Per tipus d’activitats, els operadors que més van créixer van ser els comercialitzadors (21,8%), seguits pels importadors (12,24%), els productors vegetals (9,37%) i els elaboradors (8,41%, incloent els minoristes).

En relació amb la superfície de producció ecològica, l’any 2018 va créixer un 5,02% envers l’any anterior, amb més de 210.818 hectàrees. Dues terceres parts d’aquesta superfície són prats, pastures i farratges dedicats a l’alimentació del bestiar de producció ecològica.

De la superfície destinada als cultius, el 41% es dedica a la vinya. Després de la vinya, la superfície de conreus ecològics es dedica majoritàriament a oliveres (20%), conreus extensius (18%) i després fruita seca (8%), fruiters (3%) i hortalisses (2%). Cal destacar el creixement que continua experimentant la superfície dedicada als fruiters, que enguany torna a créixer un 28,84%, i el cultiu de fruita seca, que creix un 8,83%.

En ramaderia, cal esmentar un lleu creixement de les explotacions (+1,53%), que arriben a les 927. Tot i que el vaquí de carn continua sent la més implantada, amb 470 explotacions ecològiques, cal destacar els augments d’altres menors com el porcí (+30%), l’avicultura de carn (+17,14%) i l’apicultura (+16,67%).

Pel que fa als operadors que es dediquen a activitats secundàries, l’any 2018 s’ha produït un creixement d’un 15,82% respecte de l’any anterior, arribant fins als 2.013. En aquest àmbit, dominen les empreses que es dediquen a la comercialització i distribució de productes ecològics (+16,95%), cosa que prova el creixement del consum en el mercat interior. Les segueixen les empreses que es dediquen a l’elaboració i/o embotellament de vins, caves i escumosos (+17,56%) i les que es dediquen a la importació d’aquests productes (+11,22%).

En aquesta línia cal destacar que el DARP està treballant en l’elaboració de l’Observatori de l’Agricultura i l’Alimentació Ecològiques 2000-2018, un document que analitza en profunditat l’evolució dels diferents sectors ecològics, detalla el pes del sector ecològic a Catalunya i el compara també amb el sector ecològic espanyol. L’edició amb les dades de 2018 ja s’ha publicat i es pot trobar al portal web dedicat a la producció ecològica, que aplega una gran quantitat d’informació útil al respecte.

Les fitxes d’anàlisi estadístic que constitueixen l’observatori s’agrupen per sectors agroalimentaris i analitzen l’evolució de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya i comparen aquestes dades amb la producció convencional i amb els creixements del sector ecològic a la resta de l’Estat i, si s’escau, a Europa. A més, en aquestes fitxes també es fa un anàlisi explicatiu dels motius d’aquestes evolucions. Podeu consultar-les a través del següent enllaç: https://govern.cat/govern/docs/2019/04/01/13/21/f6818fac-a4d6-415f-8953-aa637cc15c23.pdf

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 22/03/2019  Ruralcat

L’IRTA organitza dues sessions demostratives de processament d’aliments per altes pressions

Les jornades demostratives, que s’emmarquen dins les activitats de demostració “Altes pressions hidrostàtiques per aliments més segurs, saludables i innovadors – HPPALIM” es celebraran els dies 27 i 28 de març a l’IRTA de Monells.

El processament per altes pressions és una tecnologia no tèrmica que presenta avantatges per a la indústria alimentària

El processament per altes pressions és una tecnologia no tèrmica que presenta avantatges per a la indústria alimentària

L’IRTA de Monells ofereix dues sessions demostratives gratuïtes de processament per altes pressions els propers dies 27 i 28 de març, en les quals, a més d’observar el processament en directe, s’explicaran els fonaments, requeriments i aplicacions de la tecnologia, s’avaluarà sensorialment productes tractats i es processarà producte de les empreses participants perquè se’l puguin endur i valorar durant la seva vida útil.

El processament per altes pressions és una tecnologia no tèrmica que presenta avantatges per a la indústria alimentària com l’extensió de la vida útil, millora de la qualitat i la seguretat, l’obtenció de productes mínimament processats (fresh-like), la reducció o eliminació de conservants (cleanlabel) i el desenvolupament de nous productes.

Actualment, les AP són una tecnologia a l’abast de totes les empreses agroalimentàries ja sigui a través de la compra d’equips o de la utilització a maquila (servei de lloguer per usos). En aquests moments els sectors que més apliquen aquesta tecnologia són el carni i el de sucs/begudes; això no obstant, la tecnologia té potencial per ser aplicada a molts altres sectors. 

Aquesta jornada forma part de les activitats de demostració “Altes pressions hidrostàtiques per aliments més segurs, saludables i innovadors - HPPALIM”, operació 01.02.01 de Transferència tecnològica del PDR de Catalunya 2014-2020 (convocatòria 2017). 

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 19/03/2019  Ruralcat

El DARP publica les fitxes informatives sobre l’etiquetatge i qualitat de les fruites i hortalisses

Es tracta d’un document que vol ser una eina útil per al sector per garantir la informació i la qualitat de la fruita, i facilitar el compliment de la normativa.

El document vol facilitar als agents de la cadena alimentària l’aplicació de la normativa que regula aquest sector

El document vol facilitar als agents de la cadena alimentària l’aplicació de la normativa que regula aquest sector

Els operadors agroalimentaris han d’assegurar que els productes que comercialitzen s’ajusten a la normativa de qualitat. En general, les fruites i hortalisses fresques, quan es posen en circulació per comercialitzar-les, han de complir un seguit de normes de comercialització a fi d’arribar al consumidor amb una qualitat satisfactòria i amb la presentació i informació adients, segons el tipus de producte. Les normes de comercialització també contribueixen a la transparència del mercat hortofructícola, a reforçar la competència lleial entre els operadors i a millorar les condicions econòmiques de la producció i la comercialització del sector. 

A la web del DARP hi ha disponible el document Qualitat de les fruites i hortalisses, un recopilatori de fitxes informatives sobre l’etiquetatge i sobre altres aspectes crítics de qualitat d’aquest sector.

L’objectiu d’aquest document sobre la qualitat de les fruites i hortalisses és facilitar als agents de la cadena alimentària l’aplicació de la normativa que regula aquest sector, principalment als operadors agroalimentaris que confeccionen, envasen i expedeixen aquests productes.

El document detalla la informació que ha d’acompanyar la fruita en la fase de comercialització prèvia a la seva disposició en el punt de venda, a l’etiqueta i en la documentació comercial i d’acompanyament.

Per tal que les empreses del sector agroalimentari puguin “auto validar” la seva activitat en relació als aspectes de compliment de la normativa de qualitat, el document també descriu els principals errors identificats en relació a la informació i als aspectes de qualitat que es consideren crítics per ser on més infraccions s’evidencien en les actuacions de control oficial.

Cal esmentar que enguany està prevista una modificació del Reglament d’execució (UE) núm. 543/2011, que s’incorporarà al document un cop es publiqui. 

 

Informació relacionada

PROJECTES EUROPEUS | 04/03/2019  Ruralcat

CREDA-IRTA-UPC participa en el projecte STRENGHT2FOOD per reforçar la sostenibilitat alimentària europea a través de la qualitat

Es tracta d’un projecte de cinc anys de durada finançat per la UE, a través del programa Horizon 2020, amb un pressupost total de 6.904.226€.

El projecte pretén crear nous mercats per a productes alimentaris de qualitat

El projecte pretén crear nous mercats per a productes alimentaris de qualitat

Recentment a la Unió Europea, tant la política de qualitat de la UE com l'adquisició d'aliments del sector públic, han estat testimonis de reformes recents. Aquests canvis se centren en la millora i la promoció d'esquemes que protegeixen els logotips de qualitat (noms de productes agrícoles de qualitat i productes alimentaris) i tenen en compte criteris ambientals, socials i d'innovació en l'adjudicació dels contractes del sector públic als proveïdors i proveïdors.

No obstant això, calen investigacions addicionals sobre com es poden aprofitar els logotips de qualitat per potenciar el desenvolupament rural, especialment en les zones desfavorides, avaluar com s'estan aplicant les reformes a la pràctica i com fer-les més efectives en el futur.

En aquest context, STRENGTH2FOOD (Strengthening European food chain sustainability by quality) pretén identificar i implementar estratègies per millorar i crear nous mercats per a productes alimentaris de qualitat i fomentar el desenvolupament d'una "economia de qualitat".

El projecte es coordina a través d’un consorci que està integrat per 13 socis acadèmics europeus, entre els quals destaca, a nivell català, el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-IRTA-UPC), dos socis acadèmics de països tercers (Tailàndia i Vietnam), tres socis de comunicació i formació i el suport d’un conjunt de 12 grups d'interès internacionals i nacionals dels Estats membres i països associats.

Els principals objectius del projecte són potenciar la sostenibilitat de les cadenes de subministrament agroalimentari i els sistemes de qualitat alimentària (FQS), millorar l'eficàcia de les polítiques actuals sobre designacions de qualitat alimentària i adquisició d'aliments del sector públic (PSFP) per potenciar la seva sostenibilitat i la promoció de dietes sanes i nutritives, i desenvolupar i oferir polítiques eficaces per millorar la sostenibilitat global de l'agricultura i la capacitat d'una alimentació equilibrada. Així mateix, es vol impulsar el desenvolupament de nous mercats de qualitat i cadenes alimentàries locals a través d'iniciatives pilot i accions innovadores.

STRENGTH2FOOD vol maximitzar l'impacte de les activitats i l’assoliment del projecte mitjançant un intercanvi efectiu de coneixement i comunicació amb un ampli ventall d'actors rellevants en pràctiques sostenibles actualitzades. 

El projecte, de cinc anys de durada, s’emmarca dins el programa Horizon 2020. Es va iniciar al març de 2016 i preveu finalitzar el febrer de 2021.  

 

Especials