Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

PRODUCCIÓ ECOLÒGICA | 13/04/2021  Ruralcat

La Comissió Europea publica el seu pla per impulsar la producció ecològica

Un dels objectius del pla és arribar al 25% de la superfícies agrícola amb qualificació d’agricultura ecològica per al 2030 a Europa.

Producció ecològica a la UE

El pla vol augmentar el consum, mantenir la confiança dels consumidors i apropar els aliments ecològics a la ciutadania

La Comissió Europea ha presentat el seu Pla d’Acció per al desenvolupament de la producció ecològica 2021-2027 amb l’objectiu d’augmentar la producció i el consum de productes ecològics, arribar al 25% de la superfície agrícola amb qualificació d'agricultura ecològica per al 2030, així com augmentar significativament l’aqüicultura ecològica.

Aquest pla d’acció, que està en línia amb el Pacte Verd Europeu i les estratègies 'De la granja a la taula' i 'Biodiversitat', està dissenyat per proporcionar al sector ecològic les eines adequades per assolir els objectius fixats. Proposa 23 accions estructurades en tres eixos: augmentar el consum, augmentar la producció i millorar encara més la sostenibilitat del sector, per garantir un creixement equilibrat del mateix.

El pla d’acció proposa diverses accions concretes destinades a augmentar el consum, mantenir la confiança dels consumidors i apropar els aliments ecològics a la ciutadania. Això inclou: informar i comunicar sobre la producció ecològica, promoure el consum de productes ecològics, estimular un major ús d'aliments bio als menjadors públics mitjançant la contractació pública i augmentar la distribució de productes ecològics en l'àmbit escolar a la UE. Les accions també tenen com a objectiu, per exemple, prevenir el frau, augmentar la confiança dels consumidors i millorar la traçabilitat dels productes ecològics.

Pel que fa a l’estímul a la producció, la futura PAC inclourà esquemes ecològics amb un pressupost de 38-58 milions d’euros per al període 2023-2027. Però, més enllà de la PAC, les eines clau inclouen l’organització d’esdeveniments de divulgació i la creació de xarxes per compartir les millors pràctiques, la certificació per a grups d’agricultors en lloc de per a individus, la investigació i la innovació, l’ús de la cadena de blocs i altres tecnologies per millorar la traçabilitat augmentant la transparència del mercat, reforçant les empreses locals i petites, donant suport a l’organització de la cadena alimentària i millorant la nutrició animal. La Comissió també anima els estats membres a desenvolupar plans nacionals d’acció ecològica per augmentar el seu percentatge de producció ecològica. El pla d'acció també assenyala que la producció d'aqüicultura ecològica continua sent un sector relativament nou, però que té un potencial de creixement important.

Per augmentar la consciència sobre la producció ecològica, la Comissió organitzarà anualment un 'Dia ecològic' de la UE, així com premis a la cadena d'aliments ecològics per reconèixer l'excel·lència en tots els passos de la cadena d'aliments bio. La Comissió també fomentarà el desenvolupament de xarxes de turisme ecològic mitjançant 'biodistrictes', zones on agricultors, ciutadans, operadors turístics, associacions i autoritats públiques treballen junts per aconseguir una gestió sostenible dels recursos locals, basant-se en principis i pràctiques ecològiques.

Finalment, també es pretén millorar encara més el rendiment de la producció ecològica en termes de sostenibilitat. Per aconseguir-ho, les accions se centraran en millorar el benestar dels animals, garantir la disponibilitat de llavors orgàniques, reduir la petjada de carboni del sector i minimitzar l’ús de plàstics, aigua i energia.

La Comissió també té la intenció d'augmentar la quota de recerca i innovació (R+I) i dedicar almenys el 30% del pressupost a accions de recerca i innovació en el camp de l'agricultura, la silvicultura i les zones rurals.

Font: CCPAE

VINYA | 21/11/2017  RuralCat

El desenvolupament de certes varietats de vinya permetria reduir l’ús de fitosanitaris

Experts del món del vi participen a una jornada organitzada per l’IRTA i RedVitis per a debatre les principals estratègies per a assolir una producció vinícola més sostenible

Imatge de la jornada celebrada a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Font: IRTA

Imatge de la jornada celebrada a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Font: IRTA

Les varietats de vinya resistents a malalties fúngiques, com l’oïdi i el míldiu, són motiu de debat en l’actualitat. La necessitat de reduir l’ús de tractaments fitosanitaris pel seu impacte ambiental i per la restricció normativa del seu ús, fa que la mirada dels productors i investigadors se centri en les varietats resistents. Aquestes varietats, algunes de les quals fa anys que estan autoritzades a països europeus com Suïssa i Alemanya, ara s’estan estenent per Itàlia i França, on fa temps que hi ha programes de millora específics en aquest sentit. A Espanya, també hi ha una iniciativa pública, canalitzada per l’IMIDA, pera a l’obtenció de Monsatrell i varietats de raïm de taula resistents a aquestes malalties. Al Penedès, la iniciativa de les bodegues Albet i Noya, Aleta Alella i Celler Josep Piñol vol introduir resistència a varietats autòctones, com el Xarel·lo o el Macabeu, entre altres.

El passat dijous 16 de novembre, 40 experts de diverses universitats i centres d’investigació es van reunir a l’última reunió plenària de RedVitis a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès per a debatre els pros i les contres de l’ús d’aquestes varietats i per a combatre la incidència de l’oïdi i el míldiu i la necessitat de començar programes de millora genètica en aquesta línia. El debat va contribuir a entendre millor com aquest material vegetal pot canviar alguns dels models vitícoles actuals.

En relació a l’oïdi i el míldiu, les malalties amb que s’ha avançat més en relació a la resistència, es va incidir en que són malalties amb les que es conviu i se’n controla els efectes amb productes de contrastada eficàcia, tant en viticultura convencional com ecològica. No obstant això, les futures restriccions en l’ús del coure podrien canviar aquesta situació. L’oïdi té més incidència a l’arc mediterrani, en canvi el míldiu és més present a la vessant atlàntica i cantàbrica. L’ús adequat de models predicitiu de malalties i d’avisos de tractament basat en aquestes dades, juntament amb la incorporació de bones pràctiques en l’ús de maquinaria i millors formulacions de fitosanitaris podrien mitigar el problema, però indiscutiblement l’ús de varietats resistents és la millor estratègia per reduir l’ús de productes de síntesi.

Les varietats resistents són per tant una eina més adequada per a la gestió de malalties de la vinya. És important destacar que no es pot arribar cultivar amb tractament zero, ja que la pròpia evolució dels patògens pot superar els mecanismes de resistència que s’introdueixin a les varietats provinents de diverses espècies del gènere Vitis i Muscadinia mitjançant creuaments. S’ha comprovat que cal introduir un mínim de dos gens de resistència a cada malaltia per fer que la resistència sigui efectiva i amb més durada. També es recomana mantenir un nombre reduït de tractaments per a controlar altres malalties minoritàries. En aquest sentit també s’ha de tenir en compte que no es coneix encara quina serà la presència de malalties en el context del canvi climàtic, tot i que en certes zones es preveu una reducció de les condicions més favorables per al seu desenvolupament. 

La tipicitat dels vins de cada regió, que en molts casos s’associa a les varietats cultivades, també és una qüestió rellevant. Es poden obtenir varietats genèticament semblants a les varietats originals en el seu perfil enològic i agronòmic. En el procés de selecció que sol durar entre 10 i 20 anys, a més de seleccionar pels caràcters esmentats, se’n podrien afegir d’altres, com ara la seva adaptació a les condicions de cultiu, com ara la sequera. Per tal d’accelerar els processos de selecció del material vegetal caldrà fer una selecció assistida per marcadors moleculars i millorar les tecnologies de fenotipat massiu.

A la jornada també es va parlar sobre la regulació per al registre i autorització de les varietats, la nomenclatura en relació a les varietats d’origen i el finançament que es necessita per portar a terme l’activitat de millora.

Durant la jornada es va arribar a un consens sobre la utilitat de les varietats resistents a malalties com a eina útil per a una vinicultura amb menys presència de residus i més respectuosa amb el medi ambient, però no com a solució única. En un futur pròxim caldrà fer esforços combinats entre centres d’investigació, sector i administració pública per a que els programes de millora puguin tenir èxit.

La reunió va comptar amb representants de la Universitat Pública de Navarra, l’Instituto de las Ciencias de la Vid y el Vino, la Universitat de les Illes Balears, CEBAS-CSIC, la Universitat Politècnica de València, la Universitat de Lleida i l’IRTA. La reunió va servir també per fer un repas de les activitats desenvolupades i pendents de la RedVitis. Es va destacar el gran nombre d’activitats desenvolupades, especialment jornades tècniques, científiques i en col·laboració amb empreses i l’escola d’estiu RedVitis. També les estades d’intercambi d’investigadores joves i l’elaboració d’articles científics i de divulgació. Finalment es va revisar la proposta presentada a la nova convocatòria de xarxes d’excel·lència, en una aposta de continuïtat i innovadora:  RedVitis 2.0.

 

Informació relacionada

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 21/11/2017  RuralCat

Jornades tècniques de la propera setmana

RuralCat et proporciona la llista de les activitats del Pla Anual de Transferència Tecnològica programades per la propera setmana, del 27 de novembre al 3 de desembre.

Imatge del programa d’una jornada sobre les responsabilitats dels/de les titulars de les explotacions ramaderes d'oví i cabrum. Font: DARP

Imatge del programa d’una jornada sobre les responsabilitats dels/de les titulars de les explotacions ramaderes d'oví i cabrum. Font: DARP

Per facilitar el recordatori de les activitats del Pla Anual de Transferència Tecnològica  (PATT) et detallem a continuació un recull de les activitats que es duran a terme del 27 de novembre al 3 de desembre.

Els programes de les jornades són susceptibles de modificació per part dels organitzadors. Per aquest motiu, i per tenir un coneixement més concret sobre cada activitat, t’aconsellem que consultis periòdicament l'apartat Agenda de RuralCat, on hi trobaràs també informació d’altres esdeveniments, fires i salons relacionats amb el sector agroalimentari i rural que es celebraran els propers dies.

Recorda que també pots formalitzar de forma automàtica la preinscripció a les jornades a través de RuralCat.

 

PORCÍ | 20/11/2017  IRTA

Granja Sanglas, del grup Batallé, s’emporta el Porc d’Or amb Diamant 2017

Les millors granges de porcí de 2017 s’han donat a conèixer durant la gala d’entrega dels premis Porc d’Or que ha tingut lloc a Segòvia

Enguany 38 granges han rebut un guardó Porc d’Or. Font IRTA

Enguany 38 granges han rebut un guardó Porc d’Or. Font IRTA

Més de 800 professionals del sector porcí s’han desplaçat el 17 de novembre fins a la ciutat de Segòvia per acudir a la gala de la XXIV edició dels premis Porc d’Or a l’excel·lència en la producció porcina. En aquesta mateixa, l’IRTA, organitzadors dels premis, juntament amb Zoetis, com a coorganitzador, ha fet entrega de 49 guardons a un total de 38 explotacions de porcí procedents de set comunitats autònomes.

El màxim guardó, el Porc d’Or amb Diamant, ha anat a Zamora, concretament a San Cebrián de Castro, on es troba Granja Sanglas, del Grup Batallé. Aquest guardó s’entrega a la considerada entre totes les explotacions nominades com la millor en termes generals. Així, Granja Sanglas, que va iniciar la seva activitat el 2012 i té un cens de 3.300 reproductores, “uneix producció, rendibilitat, respecte mediambiental, benestar animal, bon equip humà, alt nivell de tecnificació i elevats estàndards sanitaris”, segons ha declarat el jurat dels premis.

En termes de “Sanitat, Benestar Animal i Medi Ambient”, la granja d’Osca La Puebla – Agropecuaria del Isábena, de l’empresa Mazana Piensos Compuestos, ha rebut el premi especial Porc d’Or del MAPAMA.

Per altra banda, Granja Sant Martí, de Pinsos Grau S.A., situada a Sant Martí de Centelles (Barcelona), ha renovat el seu rècord i s’ha alçat per quart any consecutiu  amb el Porc d’Or a la Màxima Productivitat, amb la xifra de 37,86 garrins deslletats per truja i any.

Aquest any, com a novetat, s’ha fet entrega del premi especial Porc d’Or Zoetis a la Innovació, que reconeix i potencia la innovació en les granges de porcí espanyoles. S’ha endut aquest nou guardó Granja Balsa de Ves, de l’empresa Afrivall – Vall Companys Grup, situada a Balsa de Ves, Albacete.

 

Set comunitats autònomes i 38 explotacions

 

A més dels quatre premis especials, s’ha fet entrega de 45 guardons atenent als criteris de Taxa de Part (TP), Productivitat Numèrica (PN) i Garrins Deslletats per Truja de Baixa (GDTB), atorgant una estatueta d’or, plata i bronze per al primer, segon i tercer classificat, respectivament, en cadascun dels criteris per a les cinc categories existents, que agrupen les granges en funció del seu cens de truges reproductores (1ª categoria de 10 a 200 truges; 2ª de 201 a 200; 3ª de 501 a 1.000; 4ª de 1.001 a 2.000; i 5ª categoria més de 2.001 truges presents).

La comunitat autònoma que ocupa el primer lloc en la classificació de premiats és Catalunya amb 21 guardons, vuit més que en la passada edició. Dotze han anat a Barcelona, cinc a Lleida, tres a Girona i un a Tarragona. En total, nou estatuetes d’or, sis de plata i sis de bronze.

Aragó se situa en segona posició, amb set premis Porc d’Or (tres menys que l’any anterior), quatre per a Saragossa i tres per a Osca, sent dos guardons d’or, tres de plata i dos de bronze. Castella i Lleó, molt a prop d’Aragó, es manté en la tercera posició, amb sis estatuetes (dos ors, dues plates i dos bronzes) que han estat per a Segòvia (tres), Zamora (dues) i Àvila (una).

La segueix en la classificació Navarra, amb cinc premis (un or, tres plates i un bronze); Galícia amb tres per a la Corunya (or i bronze) i Ourense (plata); Castella la Manxa amb dos bronzes per a Toledo i Albacete; i, per últim, la Rioja, que aconsegueix una estatueta de bronze.  

De les prop de 100 explotacions nominades a aquests premis, finalment 38 granges han aconseguit ser reconegudes amb un guardó Porc d’Or.

Els premis Porc d’Or es basen en el BDporc (Base de Dades de Referència del Porcí Espanyol) i actualment s’analitzen les dades de 850.000 reproductores, repartides en 700 explotacions de tot el territori espanyol.

Els premiats han estat seleccionats per un jurat format per professionals i reconeguts experts de la indústria porcina, la investigació ramadera i l’administració.

 

La gran celebració del sector porcí espanyol

 

Els premis Porc d’Or representen ja el gran esdeveniment anual del sector ramader en general, i porcí en particular. Productors i tècnics de tota Espanya, empreses i personalitats lligades a la porcicultura, així com autoritats locals, autonòmiques i nacionals, participen cada any en la celebració d’aquests premis.

En aquesta ocasió, han comptat amb la presència de Isabel Garcia Tejerina, ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, que ha assistit a la gala juntament amb la consellera d’Agricultura i Ramaderia de la Junta de Castella i Lleó, Milagros Marcos; el director general de Produccions i Mercats Agraris del MAPAMA, Fernando Miranda; el director general de Producció Agropecuària i Infraestructures Agràries de la Junta de Castella i Lleó, Oscar Manuel Sayagués; el president de l’Organització Interprofessional Agroalimentària del Porcí de Capa Blanca (Interporc), Manuel García; el director general de l’IRTA, Josep Maria Monfort; i el director general de Zoetis Espanya i vicepresident de Zoetis Europa del Sud, Félix Hernáez.

 

Vint-i-quatre anys de reconeixement a l’excel·lència

 

L’IRTA va crear els premis Porc d’Or el 1994 amb l’objectiu de reconèixer el treball d’aquelles empreses i explotacions de porcí que, gràcies a la seva professionalitat i esforç i a la utilització de les millors tècniques de producció, són capaces de superar els nous reptes que contínuament apareixen en el desenvolupament d’aquesta activitat, actuant com puntes de llança del sector porcí espanyol.

Actualment, en la seva XXIV edició, els premis Porc d’Or no només estan consolidats, sinó que constitueixen tot un referent per a les empreses i granges de porcí espanyoles, que veuen en ells un reconeixement a l’excel·lència en el seu treball.

Informació relacionada

AGROALIMENTACIÓ | 16/11/2017  CCPAE

Catalunya es confirma com l'epicentre de la transformació i la comercialització d'aliments ecològics

Catalunya concentra el 25,7% d’operadors elaboradors, el 36,1% d’importadors, el 39,13% d'exportadors i el 26,01% de comercialitzadors del sector ecològic a tot l’Estat. També és la tercera comunitat en superfície ecològica, darrere d'Andalusia i Castella-La-Manxa.

El Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) ha publicat les estadístiques estatals de producció ecològica del 2016, que ofereixen anualment una comparativa entre comunitats autònomes i províncies en indicadors molt variats dels sectors primari, secundari i terciari. Les dades refermen la posició capdavantera de Catalunya pel que fa al sector agroalimentari ecològic estatal.

 

Operadors

 

Pel que fa a operadors registrats per activitat, és a dir, productors vegetals, ramaders, elaboradors, importadors, exportadors, comercialitzadors majoristes i minoristes, l'any 2016 Catalunya repeteix la tercera posició, amb un total de 3.942 operadors (gairebé el 9,44% del total estatal), superada per Andalusia (14.489, 34,69%) i Castella-La-Manxa (7.128, 17,06%). Catalunya encapçala la taula en operadors elaboradors amb 979 operadors (25,7 del total estatal), seguida d'Andalusia (608, 15,96%) i Comunitat Valenciana (450, 12,26%); lidera destacadament en comercialitzadors amb un total de 367 operadors (26,01% del total estatal), seguida de la Comunitat Valenciana (173, 12,26%) i Andalusia i Astúries (171, 12,12%); i també és la comunitat amb més importadors, amb un total de 74 operadors (36,1% del total estatal), pels 46 (22,44%) de Comunitat Valenciana o els 44 (21,46%) d'Andalusia.

 

Superfície i cultius

 

L'any 2016, Catalunya va tancar-lo amb 171.925 Ha dedicades a l'agricultura ecològica (8,52% del total estatal), afiançant la tercera posició per darrera d'Andalusia (976.414 Ha, 48,37%) i Castella-La-Manxa (391.353 Ha, 19,39%).

Per cultius, Catalunya destaca com primera en cultius farratgers (7.546Ha), segona en el conreu de la vinya (13.852Ha), i tercera en fruiters (873Ha). A més, es troba segona en el rànquing de prats i pastures (124.380 Ha).

 

Explotacions ramaderes i caps de bestiar

 

Amb 834 (10,64% del total estatal) explotacions ramaderes es manté segona en el rànquing, després d'Andalusia (4.934 explotacions, 62,97%). Catalunya és primera comunitat en avicultura de carn (31 explotacions, 40,79% del total estatal) i avicultura de posta (54, 22,04%), i segona en vaquí de carn (426, 12,04%), cabrum de carn (81, 14,29%), cabrum de llet (19, 9,9%) i equí (77, 15,4%). Val a dir que és l'única que té registrada cunicultura ecològica (2 explotacions).

Pel que fa a caps de bestiar, Catalunya passar a ser segona en aus de corral (184.386 caps, 22,75%), i es manté segona en bovins (36.661 caps, 18,35%) i passa al tercer lloc en cabrum (10.135 caps, 13,81%). El 2014, Catalunya va produir 887 tones de carn ecològica (3,35%), passant de quarta a cinquena comunitat per darrere d'Andalusia, Extremadura, Castella-La-Manxa i ara també Galícia.

 

Indústria agroalimentària

 

Si bé Catalunya lidera en nombre d’operadors transformadors inscrits, agrupant les activitats desenvolupades segons el tipus de producte transformat, per tercer any consecutiu, esdevé la tercera Comunitat Autònoma amb més activitats agroindustrials relacionades amb la producció vegetal (790 activitats) i la producció animal (205 activitats), comptant amb el 15,04% de tot l’Estat. Només Andalusia, amb un 26,94% de les activitats industrials, i Comunitat Valenciana, amb el 16,02%, superen Catalunya.

Catalunya destaca per ser la comunitat amb més agroindústria relacionada amb l'elaboració de begudes (202 activitats, 19,57%), de les quals 190 són cellers (21,86%); fabricació de pinsos (27 activitats, 22,88%) i l'elaboració de productes carnis i conserves de carn (112 activitats, 28,35%). Segona en l'elaboració de pa (110 activitats, 21,11%) i en l'elaboració de productes lactis (24 activitats, 17,52%). I tercera en la transformació hortofrutícola (185 activitats, 8,94%), elaboració d'olis (82 activitats, 10,21%).

 

Estadístiques estatals

 

La superfície registrada a Espanya en el mètode de producció ecològica ha assolit la xifra de 2.018.802 hectàrees l'any 2016, el que suposa un increment del 2,55% respecte l'any anterior. D'aquestes, una mica més de la meitat corresponen a pastures permanents, el que suposa un important actiu per al desenvolupament de la ramaderia ecològica, que puja a 7.836 explotacions ramaderes, amb un 3,75% d'increment respecte el 2015.

Pel que fa a operadors (productors, elaboradors, comercialitzadors majoristes i minoristes, exportadors, importadors), el 2016 s'ha arribat als 41.771, un 10,3% més que l'any anterior.

Especials