Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

PRODUCCIÓ ECOLÒGICA | 13/04/2021  Ruralcat

La Comissió Europea publica el seu pla per impulsar la producció ecològica

Un dels objectius del pla és arribar al 25% de la superfícies agrícola amb qualificació d’agricultura ecològica per al 2030 a Europa.

Producció ecològica a la UE

El pla vol augmentar el consum, mantenir la confiança dels consumidors i apropar els aliments ecològics a la ciutadania

La Comissió Europea ha presentat el seu Pla d’Acció per al desenvolupament de la producció ecològica 2021-2027 amb l’objectiu d’augmentar la producció i el consum de productes ecològics, arribar al 25% de la superfície agrícola amb qualificació d'agricultura ecològica per al 2030, així com augmentar significativament l’aqüicultura ecològica.

Aquest pla d’acció, que està en línia amb el Pacte Verd Europeu i les estratègies 'De la granja a la taula' i 'Biodiversitat', està dissenyat per proporcionar al sector ecològic les eines adequades per assolir els objectius fixats. Proposa 23 accions estructurades en tres eixos: augmentar el consum, augmentar la producció i millorar encara més la sostenibilitat del sector, per garantir un creixement equilibrat del mateix.

El pla d’acció proposa diverses accions concretes destinades a augmentar el consum, mantenir la confiança dels consumidors i apropar els aliments ecològics a la ciutadania. Això inclou: informar i comunicar sobre la producció ecològica, promoure el consum de productes ecològics, estimular un major ús d'aliments bio als menjadors públics mitjançant la contractació pública i augmentar la distribució de productes ecològics en l'àmbit escolar a la UE. Les accions també tenen com a objectiu, per exemple, prevenir el frau, augmentar la confiança dels consumidors i millorar la traçabilitat dels productes ecològics.

Pel que fa a l’estímul a la producció, la futura PAC inclourà esquemes ecològics amb un pressupost de 38-58 milions d’euros per al període 2023-2027. Però, més enllà de la PAC, les eines clau inclouen l’organització d’esdeveniments de divulgació i la creació de xarxes per compartir les millors pràctiques, la certificació per a grups d’agricultors en lloc de per a individus, la investigació i la innovació, l’ús de la cadena de blocs i altres tecnologies per millorar la traçabilitat augmentant la transparència del mercat, reforçant les empreses locals i petites, donant suport a l’organització de la cadena alimentària i millorant la nutrició animal. La Comissió també anima els estats membres a desenvolupar plans nacionals d’acció ecològica per augmentar el seu percentatge de producció ecològica. El pla d'acció també assenyala que la producció d'aqüicultura ecològica continua sent un sector relativament nou, però que té un potencial de creixement important.

Per augmentar la consciència sobre la producció ecològica, la Comissió organitzarà anualment un 'Dia ecològic' de la UE, així com premis a la cadena d'aliments ecològics per reconèixer l'excel·lència en tots els passos de la cadena d'aliments bio. La Comissió també fomentarà el desenvolupament de xarxes de turisme ecològic mitjançant 'biodistrictes', zones on agricultors, ciutadans, operadors turístics, associacions i autoritats públiques treballen junts per aconseguir una gestió sostenible dels recursos locals, basant-se en principis i pràctiques ecològiques.

Finalment, també es pretén millorar encara més el rendiment de la producció ecològica en termes de sostenibilitat. Per aconseguir-ho, les accions se centraran en millorar el benestar dels animals, garantir la disponibilitat de llavors orgàniques, reduir la petjada de carboni del sector i minimitzar l’ús de plàstics, aigua i energia.

La Comissió també té la intenció d'augmentar la quota de recerca i innovació (R+I) i dedicar almenys el 30% del pressupost a accions de recerca i innovació en el camp de l'agricultura, la silvicultura i les zones rurals.

Font: CCPAE

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 14/11/2017  RuralCat

Jornades tècniques de la propera setmana

RuralCat et proporciona la llista de les activitats del Pla Anual de Transferència Tecnològica programades per la propera setmana, del 20 al 26 de novembre

Imatge del programa d’una jornada sobre bioseguretat ramadera. Font: DARP

Imatge del programa d’una jornada sobre bioseguretat ramadera. Font: DARP

Per facilitar el recordatori de les activitats del Pla Anual de Transferència Tecnològica  (PATT) et detallem a continuació un recull de les activitats que es duran a terme del 20 al 26 de novembre.

Els programes de les jornades són susceptibles de modificació per part dels organitzadors. Per aquest motiu, i per tenir un coneixement més concret sobre cada activitat, t’aconsellem que consultis periòdicament l'apartat Agenda de RuralCat, on hi trobaràs també informació d’altres esdeveniments, fires i salons relacionats amb el sector agroalimentari i rural que es celebraran els propers dies.

Recorda que també pots formalitzar de forma automàtica la preinscripció a les jornades a través de RuralCat.

 

FRUITA | 13/11/2017  Afrucat

Afrucat calcula que els productors de fruita de pinyol han perdut 60 M€

Afrucat ha xifrat el que han perdut els productors de fruita de pinyol aquesta campanya en15 cèntims per quilo de mitjana, el que representa que Catalunya ha perdut 60 milions d’euros en la comercialització dels préssecs i nectarines.

Segons Manel Simon, director general de l’associació, “en aquests moments ja es comencen a fer públiques les liquidacions que rebran els productors que se situen entre 0,15 i 0,26 cèntims per quilo i, si tenim en compte que els costos a camp s’han incrementat uns 3 cèntims, han tingut uns costos d’aproximadament 37 cèntims per quilo”.

Simon ha afegit que “aquests càlculs s’han fet per a productors amb una explotació mitjana de 8 hectàrees, però que s’ha de tenir en compte que a les explotacions de menys de 5 hectàrees els costos es poden disparar fins als 50 o 60 cèntims per quilo, el que provoca situacions força més dramàtiques”.

L’Afrucat, a partir d’un estudi elaborat amb les dades de les darreres campanyes, ha presentat una proposta que elevarà a totes les taules de debat que ara estan obrint les administracions, i que consisteix en sol·licitar un pla d’arrencada per aconseguir que Espanya disminueixi en un 15% la seva superfície de fruita de pinyol (en aquests moments Espanya té 80.000ha de préssecs i nectarines, 23.000 de les quals són a Catalunya).

Aquest pla hauria d’incentivar les arrancades amb uns ajuts que Afrucat xifra en uns 4.500 euros per hectàrea i hauria de comptar amb el compromís del productor de no tornar a plantar-hi cap varietat de fruita de pinyol.

Segons el director general de l’associació aquest pla tindria una despesa per l’administració d’uns 55 milions d’euros per a tota Espanya, el que suposaria menys del que ha perdut només Catalunya en una sola campanya.

ALIMENTACIÓ | 10/11/2017  ACSA

La CE permet transportar canals de porcí, boví i petits remugants a més de a 7 °C

Després del dictamen de l’EFSA, la Comissió Europea ha modificat el Reglament (CE) 853/2004 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les condicions relatives a la temperatura durant el transport de carn

De conformitat amb l’annex III del Reglament (CE) 853/2004, la carn d’ungulats domèstics, amb excepció de les despulles, s’ha de refrigerar immediatament després de la inspecció post mortem a una temperatura al centre no superior als 7 °C, seguint a aquest efecte una corba de refredament que garanteixi un descens ininterromput de la temperatura, llevat de disposicions contràries expresses. Això s’ha de fer en les cambres de refrigeració de l’escorxador abans que el transport pugui començar.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar dos dictàmens científics en relació amb la temperatura de transport de la carn:

  • Sobre els riscos per a la salut pública relacionats amb el manteniment de la cadena de fred durant l’emmagatzematge i el transport de carn, que només es refereix a la carn d’ungulats domèstics (EFSA 2014). En aquest dictamen es conclou que, atès que la major part de la contaminació bacteriana es produeix en la superfície de la canal, la temperatura a la superfície és un indicador adequat de la proliferació bacteriana. En el dictamen també s’estableixen combinacions de temperatures màximes a la superfície en el moment de la càrrega de les canals i de durades màximes de la refrigeració i del transport que es tradueixen en una proliferació de patògens (microorganismes causants de malalties d’origen alimentari) equivalent o inferior a l’obtinguda quan les canals es refrigeren a l’escorxador a una temperatura al centre de 7 °C.
  • Sobre la proliferació de bacteris alterants durant l’emmagatzematge i el transport de carn (EFSA 2016). En aquest dictamen es va arribar a la conclusió que alguns bacteris alterants (bacteris que no necessàriament causen malalties, però que poden convertir els aliments en inacceptables per al consum humà a causa de la descomposició), en particular les Pseudomonas spp., poden arribar a nivells crítics amb més rapidesa que els patògens en funció del nivell de contaminació inicial amb bacteris alterants i de les condicions relatives a la temperatura.

En el Reglament (CE) 853/2004 també es preveu una excepció a l’obligació de refrigerar la carn a 7 °C abans del transport en el cas de productes específics i d’acord amb condicions concretes. Per evitar els abusos a aquesta excepció, convé aclarir que només es permet acollir-s’hi si el cas està justificat per raons tecnològiques, per exemple quan la refrigeració a 7 °C no pot ajudar a la transformació higiènica i tècnicament més adequada del producte.

Per tant, d’acord al dictamen de l’EFSA i tenint en compte les eines d’avaluació disponibles, la Comissió Europea modifica en conseqüència l’annex III del Reglament (CE) 853/2004 mitjançant la publicació del Reglament (UE) 2017/1981 de la Comissió, de 31 d’octubre, pel qual es modifica l’annex III del Reglament (CE) 853/2004 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les condicions relatives a la temperatura durant el transport de carn que permet el transport de canals de porcí, boví i petits remugants a temperatures superiors als 7 °C al seu interior i sota l’autorització de les autoritats competents, sense que augmenti el risc per a la salut pública i sense apartar-se del principi de base pel qual aquesta carn ha d’estar refrigerada a 7 °C per a un descens ininterromput de la temperatura.

Aquesta major flexibilitat pot permetre que la carn arribi amb més rapidesa al consumidor després del sacrifici i, d’aquesta manera, pot facilitar el comerç de carn fresca en el si de la Unió.

 

Informació relacionada

INNOVACIÓ | 09/11/2017  RuralCat

INNOLACT analitza com millorar la competitivitat de la formatgeria artesanal

El proper 21 de novembre, a la Universitat de Vic, tindrà lloc la jornada de presentació dels primers resultats del projecte INNOLACT. S’exposarà l’anàlisi de les dades recollides sobre sector làctic tradicional transfronterer (a França, Catalunya i Euskadi) i es proposaran activitats innovadores per augmentar el valor afegit de les empreses

Imatge del programa de la jornada tècnica. Font: DARP

Imatge del programa de la jornada tècnica. Font: DARP

INNOLACT és un projecte europeu, co-finançat pel programa Interreg POCTEFA  dins del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que  té com a objectiu estimular i impulsar la innovació i la competitivitat del sector lleter tradicional transfronterer. A través de la col·laboració d'agents a ambdós costats de la frontera pirinenca, és vol oferir formació al sector lleter i desenvolupar conjuntament productes comercialitzables i solucions innovadores adaptades a les necessitats i capacitats del sector.

Durant la jornada del proper 21 de novembre, es donaran a conèixer els resultats dels treballs realitzats fins al moment, bàsicament de diagnosi i identificació de les necessitats del sector en diferents àmbits: maneig i producció de llet; diversificació i innovació de productes lactis; comercialització de productes lactis; i sostenibilitat i medi ambient.

Aquesta jornada també pretén esdevenir un taller de reflexió per tal d’optimitzar l’entrada del projecte en la fase d’execució d’accions concretes (nous productes, solucions ambientals i estratègies per a la millora de la comercialització).

La jornada començarà amb la presentació de la coordinadora del projecte INNOLACT, Naia Andonegi, del centre Leartiker (Bizkaia); a continuació, Nati Valls, de l’Escola Agrària del Pirineu, parlarà sobre les necessitats del sector i metodologies de maneig i producció de llet; Joan Colón, del Centre Tecnològic BETA (UVIC-UCC) tractarà la sostenibilitat mediambiental del sector formatger artesanal; i Amaia Egia, directora de Leartiker, farà una ponència sobre el desenvolupament de nous productes i estratègies conjuntes de màrqueting i comercialització.

Abans de la cloenda de la jornada, tindrà lloc una taula rodona sobre estratègies de comercialització i innovació en el sector formatger artesà, amb la participació de Xavier Bordetas, de Caseus Afinadors; Roser Cabero, de Formatges Artesans d’Aquí; Marta Garrón, de l’IRTA; un representant d’ACREFA; i Jaume Sió, subdirector general de Transferència i Innovació Agroalimentària del DARP, com a moderador.

 

Informació relacionada

Especials