Més de 100 empreses han participat a la Jornada tècnica “Blockchain, un instrument de traçabilitat i lluita contra el frau al sector agroalimentari”, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesa i Alimentació, en col·laboració amb el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, a l’Hospitalet de Llobregat.

La jornada, que s’emmarcava dins la Barcelona Blockchain Week que es celebra del 25 al 31 d’octubre, s’ha adreçat a les empreses agroalimentàries amb la voluntat de ser un espai d’aprenentatge i debat sobre l’aplicació de la tecnologia blockchain en el camp alimentari, i en concret, com instrument per al control de la traçabilitat dels aliments i la lluita contra el frau alimentari.

La blockchain s’articula com una base de dades formada per cadenes de blocs dissenyades per evitar la seva modificació un cop la dada ha estat publicada. Per aquest motiu, aquesta tecnologia és adequada per emmagatzemar informació que no pugui ser alterada.

L’aplicació de la cadena de blocs va ser inicialment en el sector financer però, poc a poc, s’està emprant en altres sectors, com ara l’alimentari, amb aplicacions relacionades amb la traçabilitat i la transparència.

L’aplicació de la tecnologia Blockchain en el camp de la traçabilitat i la lluita contra el frau alimentari comparteix objectius amb el Projecte Interreg Europe QUALIFY per millorar la competitivitat de les PIME en l’àmbit agroalimentari.

L’objectiu d’aquesta iniciativa, liderada pel Govern català, és aconseguir que els productes d’aquestes empreses puguin competir en un mercat globalitzat oferint qualitat, autenticitat i fent front al frau alimentari.

Per aconseguir-ho, el projecte preveu dur a terme una sèrie d’activitats destinades a l’intercanvi de bones pràctiques i metodologies entre els socis integrants per tal d’identificar millores que es puguin implementar en els instruments públics per donar suport a les PIME del sector.

Cal destacar que més del 98% de les empreses agroalimentàries de Catalunya són PIME i el seu volum de negoci suposa menys del 20% del total, segons dades dels anuaris de PIMECAT.

Font: DARP

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a través de Prodeca, conjuntament amb les  associacions empresarials ANAFRIC, ASOPROVAC, ASSOCAT, FAC, FECIC, FECOC i PORCAT, organitzen la tercera edició de Meat Business Forum, un esdeveniment que posa en contacte 22 empreses del sector carni de Catalunya amb compradors de mercats de 28 països diferents.

Durant avui i demà el Meat Business Forum desenvoluparà un extens programa de reunions sectorials, taules rodones i trobades empresarials. Addicionalment a les rondes de reunions de negoci, Meat Business Forum acollirà un programa de seminaris sobre diferents regions amb ponents experts. Els assistents podran conèixer les xifres, projeccions i tendències a Orient Mitjà, Llatinoamèrica i Àfrica subsahariana en l’àmbit agroalimentari, tant des del punt de vista de la demanda com de l’estructura de distribució. 

La indústria càrnia és el principal sector agroalimentari de Catalunya, amb un volum de negoci de 7.028 milions d’euros. Representa més del 31% del volum de negoci del sector agroalimentari, el 40% en ocupació i més del 18% en nombre d’empreses.

Catalunya produeix anualment més de dos milions de tones de carn de totes les espècies: porcí, boví, oví, caprí, equí, aviram i conill. Catalunya exporta el 51,53% en volum i el 48,82% en valor del total de la carn exportada per Espanya i el 22,56% en volum i 26,23% en valor de la de la Unió Europea.
 

Pel que fa als fons europeus gestionats des de la Generalitat de Catalunya es van destacar les dues comunitats RIS3Cat acreditades per ACCIÓ en l’àmbit de les indústries de l’alimentació i que reben finançament del Programa Operatiu FEDER Catalunya 2014-2020. Aquestes comunitats estan coordinades per la UdL i l’IRTA, respectivament. També es va fer un repàs a les convocatòries finançades per aquest mateix fons FEDER i gestionades per la Secretaria d’Universitats i Recerca per dur a terme inversions en infraestructures de recerca i innovació, transferència, valoració de coneixement i cooperació entre universitats i centres públics de recerca i empreses.  

Convé subratllar dues línies de finançament que resten obertes en aquest moment: la que té per objecte finançar projectes singulars institucionals d’infraestructures de R+D i la que finança projectes cooperatius d’adquisició d’equipaments i plataformes científiques.

Continuant encara amb les possibilitats de finançament que ofereix el FEDER es van abordar les diferents oportunitats existents en el marc de la cooperació territorial europea (Interreg V), en concret en els programes oberts a la participació catalana i que compten amb convocatòries obertes fins al moment: POCTEFA i ENI CBC MED (projectes estratègics).

Des del punt de vista dels fons competitius, el major fons de finançament europeu per a projectes d’R+D+I en matèria de seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, recerca sobre aigües marines, marítimes i continentals i bioeconomia és el programa Horizon 2020. Si bé actualment no hi ha convocatòries obertes, és recomana la lectura del programa de treball específic 2018-2020. 

També amb fons provinents d’Horizon 2020 altres iniciatives interessants pel sector agroalimentari que es van destacar durant la jornada van ser la Iniciativa PRIMA – si es tracta de projectes a realitzar amb socis de la riba sud de la Mediterrània – i les oportunitats per a les pimes innovadores que ofereix l’SME Instrument.

Per a finalitzar, es va fer esment a altres iniciatives menys conegudes però igualment interessants pel sector agroalimentari com ara el Programa de Promoció de Productes Agrícoles (PPA), entre altres.

Tota aquesta informació està recollida en el document Oportunitats per a la participació catalana en projectes europeus en l’àmbit de l’alimentació.

La superfície de producció ecològica a Catalunya s’ha multiplicat per 42 en els darrers 23 anys i ha passat de les 5.000 a les 210.000 hectàrees, mentre que el nombre d’operadors de productes ecològics ha crescut de 236 a 3.859 en el mateix període, segons dades del Consell Català de la Producció Ecològica (CCPAE).

Les dades i els resultats del CCPAE corresponents a l’any 2018 també confirmen aquesta tendència positiva, amb un creixement d’un 20% de les facturacions de productes agraris ecològics l’any 2017 respecte de l’any anterior, que arriben als 584 milions d’euros.

Durant l’any 2018, els operadors inscrits també s’han incrementat un 8,92% respecte de l’any anterior, fins arribar als 3.859. Per tipus d’activitats, els operadors que més van créixer van ser els comercialitzadors (21,8%), seguits pels importadors (12,24%), els productors vegetals (9,37%) i els elaboradors (8,41%, incloent els minoristes).

En relació amb la superfície de producció ecològica, l’any 2018 va créixer un 5,02% envers l’any anterior, amb més de 210.818 hectàrees. Dues terceres parts d’aquesta superfície són prats, pastures i farratges dedicats a l’alimentació del bestiar de producció ecològica.

De la superfície destinada als cultius, el 41% es dedica a la vinya. Després de la vinya, la superfície de conreus ecològics es dedica majoritàriament a oliveres (20%), conreus extensius (18%) i després fruita seca (8%), fruiters (3%) i hortalisses (2%). Cal destacar el creixement que continua experimentant la superfície dedicada als fruiters, que enguany torna a créixer un 28,84%, i el cultiu de fruita seca, que creix un 8,83%.

En ramaderia, cal esmentar un lleu creixement de les explotacions (+1,53%), que arriben a les 927. Tot i que el vaquí de carn continua sent la més implantada, amb 470 explotacions ecològiques, cal destacar els augments d’altres menors com el porcí (+30%), l’avicultura de carn (+17,14%) i l’apicultura (+16,67%).

Pel que fa als operadors que es dediquen a activitats secundàries, l’any 2018 s’ha produït un creixement d’un 15,82% respecte de l’any anterior, arribant fins als 2.013. En aquest àmbit, dominen les empreses que es dediquen a la comercialització i distribució de productes ecològics (+16,95%), cosa que prova el creixement del consum en el mercat interior. Les segueixen les empreses que es dediquen a l’elaboració i/o embotellament de vins, caves i escumosos (+17,56%) i les que es dediquen a la importació d’aquests productes (+11,22%).

En aquesta línia cal destacar que el DARP està treballant en l’elaboració de l’Observatori de l’Agricultura i l’Alimentació Ecològiques 2000-2018, un document que analitza en profunditat l’evolució dels diferents sectors ecològics, detalla el pes del sector ecològic a Catalunya i el compara també amb el sector ecològic espanyol. L’edició amb les dades de 2018 ja s’ha publicat i es pot trobar al portal web dedicat a la producció ecològica, que aplega una gran quantitat d’informació útil al respecte.

Les fitxes d’anàlisi estadístic que constitueixen l’observatori s’agrupen per sectors agroalimentaris i analitzen l’evolució de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya i comparen aquestes dades amb la producció convencional i amb els creixements del sector ecològic a la resta de l’Estat i, si s’escau, a Europa. A més, en aquestes fitxes també es fa un anàlisi explicatiu dels motius d’aquestes evolucions. Podeu consultar-les a través del següent enllaç: https://govern.cat/govern/docs/2019/04/01/13/21/f6818fac-a4d6-415f-8953-aa637cc15c23.pdf

L’IRTA de Monells ofereix dues sessions demostratives gratuïtes de processament per altes pressions els propers dies 27 i 28 de març, en les quals, a més d’observar el processament en directe, s’explicaran els fonaments, requeriments i aplicacions de la tecnologia, s’avaluarà sensorialment productes tractats i es processarà producte de les empreses participants perquè se’l puguin endur i valorar durant la seva vida útil.

El processament per altes pressions és una tecnologia no tèrmica que presenta avantatges per a la indústria alimentària com l’extensió de la vida útil, millora de la qualitat i la seguretat, l’obtenció de productes mínimament processats (fresh-like), la reducció o eliminació de conservants (cleanlabel) i el desenvolupament de nous productes.

Actualment, les AP són una tecnologia a l’abast de totes les empreses agroalimentàries ja sigui a través de la compra d’equips o de la utilització a maquila (servei de lloguer per usos). En aquests moments els sectors que més apliquen aquesta tecnologia són el carni i el de sucs/begudes; això no obstant, la tecnologia té potencial per ser aplicada a molts altres sectors. 

Aquesta jornada forma part de les activitats de demostració “Altes pressions hidrostàtiques per aliments més segurs, saludables i innovadors - HPPALIM”, operació 01.02.01 de Transferència tecnològica del PDR de Catalunya 2014-2020 (convocatòria 2017).