Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/07/2019  Ruralcat

Disponible la nova Guia per a la implantació d'un pla de prevenció del malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries

Aquesta guia, pionera a l'estat espanyol, vol ser un instrument útil perquè les empreses puguin reflexionar i incorporar de manera senzilla la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari dins dels seus procediments.

La guia proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

La guia proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

La nova Guia per a la implantació d'un pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries ha estat elaborada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb la col·laboració del CREDA-UPC-IRTA, AECOC, PIMEC, FCAC i Unió de Pagesos.

La guia té com a objectiu principal ajudar les empreses agroalimentàries en l’elaboració i la implantació d’un Pla que posi de manifest el compromís de les empreses en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament d'aliments.

Es tracta d'una mesura de caràcter voluntari, que proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i inclou recomanacions específiques per a les baules de producció primària, comerç a l’engròs i transformació amb exemples concrets. També proporciona un seguit de recursos de suport, guies de referència i casos d’èxit per ajudar les empreses en l’elaboració del Pla.

Aquesta guia, pionera a l'estat espanyol, vol ser un instrument útil perquè les empreses puguin reflexionar i incorporar de manera senzilla la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari dins dels seus procediments.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 21/02/2019  Ruralcat

Les empreses ja es poden adherir a l'Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

L’adhesió a l’Acord del CBPC comporta comprometre’s en la millora de les pràctiques comercials, de la percepció del consumidor, de la comercialització, creixement i orientació.

Logo del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

Logo del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

Les empreses ja es poden adherir a l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya (CBPC). Així es va acordar la reunió de la Comissió Paritària del CBPC, on es va aprovar el nou Reglament de règim intern de l’Acord. Abans només es podien adherir a l’Acord les organitzacions i associacions representatives de la producció, transformació o distribució agroalimentàries, però, a partir d’ara, també ho podran fer els operadors d’aquestes tres baules que ho desitgin. 

L’adhesió a l’Acord del CBPC comporta comprometre’s en la millora de les pràctiques comercials, de la percepció del consumidor, de la comercialització, creixement i orientació, el que inclou col·laborar en campanyes de promoció, així com l’aplicació, interpretació i seguiment del CBPC, entre d’altres.

Aquests són alguns dels avantatges de l’adhesió a l’Acord del CBPC:

-L’entitat pot utilitzar la menció “Entitat adherida a l’Acord sobre el Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC)”.

-L’entitat pot utilitzar el logotip del CBPC.

-El DARP tindrà en compte l’adhesió de les entitats en el CBPC en la normativa reguladora d’ajudes i subvencions que es publiquin en relació amb la cadena alimentària.

-A l’apartat d’informació del CBPC que hi ha al web del DARP es dóna publicitat de les entitats adherides al CBPC.

Les sol·licituds d’adhesió a l’Acord del CBPC s’han d’enviar a la bústia de correu electrònic cbpc.agricultura@gencat.cat. El model de sol·licitud i la resta d’informació relacionada està penjada a l’apartat d’informació del CBPC que hi ha al web del DARP a l’enllaç següent: http://agricultura.gencat.cat/cbpc.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària, el que el fa més important encara, i que té com a principal objectiu millorar les relacions entre els diferents tipus d’operadors, al llarg de tota la cadena de valor, mitjançant l’establiment d’un marc de referència contractual, que permeti una agilitat i una seguretat més gran en les transaccions comercials i en millori l’eficiència. A més, també pretén millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el benestar animal.

Finalment, cal assenyalar que el CBPC és un exemple de cap a on s’ha d’orientar el sector en el seu conjunt, d’unir voluntats, esforços i recursos, amb una finalitat comuna a partir d’un treball conjunt. El gran mèrit del CBPC és, precisament, que hi hagi aquest acord entre tots els agents i que es treballi plegats en aquesta línia.

 

FRUITA | 20/02/2019  Ruralcat

Agricultura posa en marxa el Pla d'arrencades de fruita de pinyol pel 2019-2020 amb un import de 10M€

La consellera Teresa Jordà ha presentat aquest pla que preveu treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià, i platerina, el que equival a 80.000 tones de fruita de pinyol, volum corresponent al que es va deixar d’exportar arran del veto rus.

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, acompanyada del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol (font: DARP)

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, acompanyada del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol (font: DARP)

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Teresa Jordà, acompanyada dels directors generals d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, i d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, va presidir ahir a Lleida una roda de premsa de presentació del Pla d’arrencades de fruita de pinyol, que, prèviament, es va presentar al sector en el marc d’una reunió extraordinària de la Taula Sectorial Agrària de la Fruita Dolça.

Aquest Pla d’arrencades de fruita de pinyol 2019-2020 té com a objectiu treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià, i platerina, fet que ha de contribuir a eliminar varietats obsoletes i a afavorir la viabilitat futura de les explotacions. La previsió és que això permeti que surtin del mercat 80.000 tones de fruita de pinyol, volum que és el que es va deixar d’exportar arran del veto rus. Es tracta d’una mesura estructural i menys costosa que si s’hagués de recórrer a una retirada extraordinària, que tindria un cost anual estimat d’entre 35 i 55 milions d’euros.

A principis d’any, el Departament d’Agricultura va preguntar als fructicultors si s’acollirien a un pla d’arrencada, i arran d’aquella consulta ha rebut 800 peticions de fructicultors, corresponents a prop de 1.700 hectàrees. Amb aquest superfície s’ha assolit el compromís d’una xifra propera al 80% de la superfície total a arrencar per al primer dels dos anys en què el pla d’arrencada hauria d’estar operatiu.

Finalment el pla es finançarà únicament amb fons del Govern de la Generalitat i el Departament publicarà en breu la convocatòria d’aquests ajuts en règim de minimis. En aquesta convocatòria hi podran participar els productors de préssec, nectarina, paraguaià i platerina que hagin fet arrencades de parcel·les plantades d’aquestes espècies des de l’1 de juliol de 2018 fins a la data de publicació de la convocatòria o tinguin previst fer-les fins al 31 de març de 2020.

La dotació màxima d’aquesta convocatòria d’ajuts és de 10 milions d’euros per al període 2019-2020, la màxima superfície subvencionables per a cada titular d’explotació és de 3 hectàrees, i l’import màxim a rebre serà de 5.000 euros per hectàrea, sempre en funció de les hectàrees totals sol·licitades en el Pla. El peticionari s’ha de comprometre a no plantar en la seva explotació arbres de les espècies incloses en el Pla, com a mínim en els quatre anys següents a l’arrencada amb ajut.

L’ajuda a l'arrencada de plantacions de fruita de pinyol per a reduir el volum d’oferta és una de les mesures més destacades del Pla d’Acció de la Fruita Dolça, que el Departament d'Agricultura està impulsant des de fa més d’un any, a petició de les organitzacions agràries davant de la situació de crisi estructural que afecta el sector del préssec i la nectarina.  

“Hem d’actuar contra el desequilibri entre l’oferta i la demanda. I el moment de fer-ho és ara. Per l’alta competència que hi ha al mercat i en un moment en què qualsevol petit desequilibri en la demanda pot generar un sotrac important a nivell d'oferta”, ha subratllat Teresa Jordà.

Per la seva banda, Carmel Mòdol ha volgut posar en valor que “el Departament està fent política agrària, acompanyant el sector en el procés de reflexió i replantejament que ha de fer per a encarar el seu futur de manera solvent”.
 

GRUPS OPERATIUS | 18/02/2019  Ruralcat

L’empresa Micologia Forestal & Aplicada (Micofora) millora la productivitat de plantacions joves de tòfona negra mitjançant el maneig microbiòlic

Aquest projecte, finançat a través de l’operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020, ha estat liderat i coordinat per l’empresa Micofora (Micologia Forestal & Aplicada, SL), amb la participació de les empreses Bioera i Tofonejant, el productor forestal Santiago Rosàs i l’IRTA.

L'objectiu ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques

L'objectiu ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques

La producció de tòfona negra és un cultiu en expansió a Catalunya i, possiblement, un dels que presenten més potencial econòmic, sobretot en zones desafavorides per a l’agricultura. El seu cultiu es desenvolupa sovint sobre sòls pobres, amb baixos rendiments de producció i on els arbres presenten deficiències nutricionals i greus problemes fitosanitaris. Un altre dels principals problemes a solucionar en la tubericultura és la irregularitat de la collita, possiblement deguda a les condicions subòptimes de producció, tant en la fase de viver com en el camp. 

El projecte “Millora de la productivitat i sostenibilitat de plantacions de tòfona negra mitjançant el maneig microbiòlic de la rizosfera” partia del plantejament inicial que el maneig integrat de la rizosfera pot contribuir a la millora general del vigor de les plantes i la seva tolerància a factors biòtics sense necessitat d’aplicació de productes fitosanitaris. En aquest projecte s’ha volgut, per tant, valorar la capacitat de diferents substàncies orgàniques i rizobactèries per tal de millorar les condicions biòtiques i abiòtiques de la rizosfera, atenent a la presència i disponibilitat de nutrients, al desenvolupament de la fase vegetativa del miceli de la tòfona, la vigorositat de l’arbre i el control de patògens. 

El seguiment de la resposta del fong es va realitzar en col·laboració amb l’IRTA, utilitzant la tecnologia i els resultats del projecte pilot innovador finançat pel Departament d´Agricultura l’any 2013. Aquestes tècniques es basen en la PCR quantitativa i permeten determinar la biomassa de miceli d’una espècie fúngica, en aquest cas Tuber melanosporum. D’altra banda, el seguiment de la vigorositat dels arbre es va realitzar mitjançant anàlisis foliars de nutrients. 

L’objectiu general del projecte ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques que actuen com a activadors de la germinació de les espores de tòfona i potenciadors del desenvolupament del miceli. 

En la primera fase del projecte es va avaluar l’efecte dels diferents components per separat sobre la qualitat de la planta produïda en viver i camp. En la segona fase, es va avaluar l´efecte sobre el miceli del fong de tractaments combinats així com la producció de carpòfors en plantacions de camp i l’estat nutricional de les plantes tractades. En una tercera fase, es preveia formular un producte comercial en funció dels resultats obtinguts.

Com a conclusions, l’aplicació dels diferents tractaments de rizobactèris, compostos orgànics i diferents combinacions dels mateixos, en el primer i segon any d’experimentació, no van presentar efectes significatius sobre la concentració de miceli de Tuber melanosporum en el substrat de les plantes produïdes en viver. Però, en el cas de la parcel.la de Batea, establerta recentment i en què les plantes tractades comptaven amb una edat de tres anys, els efectes de la incorporació de rizobacteris com Bacillus liqueniformis o Pseudomonas fluorescens, així com la incorporació de compostos orgànics de diferent orígens, sí va tenir un efecte estimulant en el desenvolupament del miceli de Tuber melanosporum.  

Per tant, es va concloure que, en plantes joves en fase d’establiment l’aplicació d’aquests productes, confereix un efecte positiu en el desenvolupament del miceli de la tòfona. L’aplicació d’aquests components assajats no seria, però, necessari en la fase de producció de planta micorrizada en viver o en plantacions ja adultes en fase de producció. En tot cas, es determina que caldria assajar noves combinacions, a diferents dosis, per tal que s’obtinguin efectes positius significatius.

Així mateix, els resultats obtinguts de l’estudi també han permès concloure que les combinacions de rizobacteris i compostos orgànic assajades no presentaven l’efecte estimulant esperat sobre el desenvolupament del miceli de tòfona. Per un altre costat, combinacions de tractaments, especialment les que contenien compostos orgànics, sí van tenir un efecte positiu sobre les poblacions bacterianes dels sòls d’ambdues plantacions, i també les fúngiques, com en el cas de la plantació de Granollers, constituïda per plantes adultes en producció. Això podria assenyalar que en cada estadi de desenvolupament dels arbres són millors uns tractament determinats.

Per últim, quant a la millora de la captació i acumulació de nutrients en les plantes, en tots els casos els efectes detectats han resultat poc consistents i no han permès detectar un tractament que resulti significativament eficient per tal de millorar el contingut de nutrients en les plantes.

Aquest projecte s’emmarca en l’operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020 amb un pressupost de 84.675,00€ que ha estat finançat a través de la Unió Europea, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i fons propis.

Un Grup Operatiu és un partenariat en què els seus membres comparteixen interessos comuns entorn a un projecte d’innovació específic i de caràcter pràctic vinculat al sector agroalimentari. Els Grups Operatius poden rebre finançament de la Unió Europea a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) per a la constitució i redacció del projecte comú o bé per a l’execució d’un projecte pilot innovador.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 15/02/2019  Ruralcat

Agricultura impulsa un pla de suport als cítrics de l’Ebre

El DARP està impulsant diverses accions de promoció i suport del producte local i ha iniciat aquesta setmana una campanya viral a les xarxes social amb el lema #VitaminaEbre, que anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja per "picar l'ullet" al sector.

Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja

Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja

El Departament d’Agricultura treballa des de fa mesos conjuntament amb el sector per fer front a les dificultats de la campanya citrícola d'aquest any, a causa del fred tardà i les pluges, així com per l'impacte per l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i sis països de l'Àfrica Austral.

Entre les accions que s’estan duent a terme, destaca l'ajut als productors per impulsar una circumscripció econòmica per reforçar el sector davant l'augment de les importacions provinents de Sud-àfrica. Les circumscripcions econòmiques són instruments que han de permetre millorar la comercialització de la fruita dolça, sobretot en moments de crisi de preus.

El DARP també ha arribat a un acord amb l'Agència Catalana del Consum per augmentar el control d'etiquetatge als punts de venda per posar en valor la qualitat del producte local davant les importacions. A més, en breu es farà una campanya d'inspeccions als punts de venda.

D'altra banda, el Departament ha reclamat al ministre d'Agricultura, Luís Planas, que vetlli per la situació i tiri endavant les accions acordades ara fa tres anys pel Senat per posar en valor i fer més fort els cítrics de l'Ebre. Una de les més destacades és la d'ampliar la quota per retirar del mercat de manera extraordinària taronges i clementines per transformar-ho en sucs i destinar-ho al Banc d'Aliments. Altres mesures reclamades són l'activació de la clàusula de salvaguarda per als cítrics. A través d'aquesta acció, un país membre de la Unió Europea (EU) pot obstaculitzar certes importacions originàries d'altres països membres quan aquestes importacions amenacen en pertorbar de forma greu el seu mercat interior.

Així mateix, també s’estan fent actuacions de promoció al mercat exterior per augmentar el valor afegit de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre, a través de Prodeca, l'empresa pública depenent de la conselleria dedicada a la promoció d'exportacions agroalimentàries. 

De forma paral·lela, aquesta setmana ha arrencat una campanya a les xarxes socials impulsada pel Govern de la Generalitat per posar en valor els cítrics de l'Ebre. Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja per "picar l'ullet" al sector i donar-li suport.

El clima i el sòl de les Terres de l'Ebre fan que les clementines, un híbrid entre la taronja i la mandarina, tinguin un sabor i un aroma especials. La collita es concentra en els mesos de novembre, desembre, gener i febrer. 

 

Especials