Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 29/10/2019  Ruralcat

Jornada dedicada a la tecnologia Blockchain al servei del sector agroalimentari

Un centenar d’empreses ha participat en una jornada tècnica organitzada pel Departament d’Agricultura, en col·laboració amb el Departament de Polítiques Digitals, sobre aquesta eina destinada a millorar la traçabilitat, l’autocontrol i la prevenció del frau alimentari.

Moment de la jornada

Moment de la jornada

Més de 100 empreses han participat a la Jornada tècnica “Blockchain, un instrument de traçabilitat i lluita contra el frau al sector agroalimentari”, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesa i Alimentació, en col·laboració amb el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, a l’Hospitalet de Llobregat.

La jornada, que s’emmarcava dins la Barcelona Blockchain Week que es celebra del 25 al 31 d’octubre, s’ha adreçat a les empreses agroalimentàries amb la voluntat de ser un espai d’aprenentatge i debat sobre l’aplicació de la tecnologia blockchain en el camp alimentari, i en concret, com instrument per al control de la traçabilitat dels aliments i la lluita contra el frau alimentari.

La blockchain s’articula com una base de dades formada per cadenes de blocs dissenyades per evitar la seva modificació un cop la dada ha estat publicada. Per aquest motiu, aquesta tecnologia és adequada per emmagatzemar informació que no pugui ser alterada.

L’aplicació de la cadena de blocs va ser inicialment en el sector financer però, poc a poc, s’està emprant en altres sectors, com ara l’alimentari, amb aplicacions relacionades amb la traçabilitat i la transparència.

L’aplicació de la tecnologia Blockchain en el camp de la traçabilitat i la lluita contra el frau alimentari comparteix objectius amb el Projecte Interreg Europe QUALIFY per millorar la competitivitat de les PIME en l’àmbit agroalimentari.

L’objectiu d’aquesta iniciativa, liderada pel Govern català, és aconseguir que els productes d’aquestes empreses puguin competir en un mercat globalitzat oferint qualitat, autenticitat i fent front al frau alimentari.

Per aconseguir-ho, el projecte preveu dur a terme una sèrie d’activitats destinades a l’intercanvi de bones pràctiques i metodologies entre els socis integrants per tal d’identificar millores que es puguin implementar en els instruments públics per donar suport a les PIME del sector.

Cal destacar que més del 98% de les empreses agroalimentàries de Catalunya són PIME i el seu volum de negoci suposa menys del 20% del total, segons dades dels anuaris de PIMECAT.

Font: DARP

DOSSIER TÈCNIC | 27/02/2019  Ruralcat

Dossier Tècnic nº 94: “El tomàquet de Penjar”

El monogràfic està dedicat a les varietats catalanes de tomàquet de Penjar amb la voluntat de donar a conèixer les tècniques de conservació i producció d’aquest aliment tan tradicional a casa nostra. El document és la continuació d’una sèrie dedicada a la divulgació de les varietats tradicionals d’interès agroalimentari.

Flor del tomàquet

Flor del tomàquet

El Dossier Tècnic nº 94 “El tomàquet de penjar” està dedicat a les varietats catalanes de l’hortalissa més produïda a Catalunya, que representa el 19% de la producció total i el 12% de la superfície.

Tal com exposa la Directora general d’Agricultura i Ramadera, Elisenda Guillaumes, a la presentació del Dossier, les diferents varietats de tomàquet de penjar que es coneixen a Catalunya presenten una gran diversitat de formes, mides i altres característiques agronòmiques que les fan molt interessants, entre altres aspectes, per la seva capacitat de resistència a la sequera i a la llarga conservació. No obstant això, el document fa palès que conservar aquesta diversitat genètica és de gran interès en un futur pròxim, considerant l’actual escenari de canvi climàtic i d’escalfament global.

L’article “Les varietats tradicionals de tomàquet de la conca mediterrània: origen i diversitat cultivada”, a càrrec de María José Díez i Jaume Prohens, de l’Institut Universitari de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV/UPV) i membres de la Unitat Mixat FMA-UPV, i Antonio Granell, de l’Institut de Biologia Molecular i i Cel·lular de Plantes (IBMCP) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), parla de l’origen i domesticació del tomàquet al Mediterrani, les característiques de les varietats tradicionals del tomàquet cultivat, la conservació i TRADITOM, un projecte finançat per la Comissió Europea a través del programa Horitzó 2020 que té com a objectiu principal caracteritzar, valorar i millorar la variabilitat existent del tomàquet tradicional europeu. 

El segon article, signat per Joan Casals, Ana Rivera i Joan Simó, membres de la Fundació Miquel Agustí (Universitat Politècnica de Catalunya) i de la Unitat Mixta FMA-UPV, i Clara Pons, investigadora de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), està dedicat a “El tomàquet de Penjar, un tipus varietal amb una gran variabilitat”. A l’article es repassa la història d’aquesta hortalissa als Països Catalans, l’envelliment dels seus fruits, la diversitat genètica i la seva conservació, així com les varietats millorades de tomàquet de Penjar.

El cultiu del tomàquet de Penjar” aborda els sistemes de cultiu i comportament agronòmic, la irrigació, la fertilització i el marc de plantació i conducció de la planta, la modernització del cultiu, el control de plagues i malalties com la tuta del tomàquet, l’eruga o l’oïdi, i, per últim, es fa un repàs de les principals zones productores. El text està signat per Anna Sanz, de la cooperativa Conca de la Tordera, Montserrat Martí i Jordi Ariño, de la Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal SELMAR, i Joan Casals, de la Fundació Miquel Agustí/Universitat Politècnica de Catalunya i membre de la Unitat Mixta FMA-UPV.

El darrer article, que porta per títol “La postcollita del tomàquet de Penjar”, analitza els factors genètics i moleculars de la llarga conservació: la mutació alcobaça, els factors precollita i postcollita que afecten la conservació, l’envelliment del fruit i l’evolució de la qualitat i s’exposen les perspectives de futur. El text va a càrrec de Joan Casals, Aurora Rull, Sílvia Sans i Roser Romero, de la Fundació Miquel Agustí/Universitat Politècnica de Catalunya i membres de la Unitat Mixta FMA-UPV, i Clara Pons, investigadora de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat Politècnica de València.

El Dossier es tanca amb una entrevista a l’enginyer tècnic agrícola especialitzat en horta i fruita i membre de la Cooperativa Conca de la Tordera, Ramon Ribot.

El Dossier Tècnic és una publicació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, destinada a difondre en el sector agroalimentari els aspectes tècnics de màxima actualitat. Amb caràcter monogràfic, aborda els temes més destacats de la producció i transformació agràries a partir de les contribucions dels especialistes del propi Departament, l’IRTA, les universitats i el sector productiu. 

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/02/2019  Ruralcat

Agricultura actualitza els mapes amb la distribució territorial de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya per sectors i les dades del visor interactiu

A partir de la base de dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), s’ha publicat al web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) els mapes actualitzats amb la distribució territorial de les indústries agroalimentàries de Catalunya per sectors.

A Catalunya hi ha 221 empreses dedicades a la fabricació de productes lactis

A Catalunya hi ha 221 empreses dedicades a la fabricació de productes lactis

Es tracta d’uns mapes en format pdf que permeten visualitzar, de manera ràpida i senzilla, la implantació en el territori de cadascun dels diferents sectors agroalimentaris.

Aquesta informació és complementària a la que també es publica regularment, i del qual també s’han actualitzat les dades, referent al mapa interactiu on es pot visualitzar la ubicació geogràfica de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya on, per exemple, i segons la capa seleccionada, es poden veure totes les indústries a la vegada; i clicant sobre l’establiment industrial, s’accedeix a la informació de les activitats que aquest ha declarat. 

                       

                       Visualització a través del mapa interactiu

Tota aquesta informació és de gran utilitat no només per al DARP, sinó també per a altres departaments, administracions, institucions, associacions, i especialment per al mateix sector i per al ciutadà. Per això, ja fa temps que es publica al web del Departament les dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), que té com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de la informació per a dur a terme una política de gestió i de foment de les indústries agràries i alimentàries, i en el qual s’hi inscriuen les indústries d'activitats agràries, alimentàries, forestals, i de pesca ubicades a Catalunya.

La visualització d’aquests mapes es pot realitzar accedint a la informació del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC) del web del Departament, i on també s’hi pot trobar els quatre llistats que ja es publiquen habitualment: per comarques (pdf), per activitats (pdf), per titularitat (pdf), i el llistat de totes les indústries (excel).

Des del DARP es treballa per tal de donar transparència i fer pública la informació de què disposa a través dels seus registres i reconeixements oficials, i que considera que pot ser d’interès per a qualsevol persona i/o entitat. La publicació d’aquestes dades al web del Departament té l’objectiu de posar a l’abast de terceres persones, empreses i organitzacions les dades de totes aquestes indústries i entitats amb seu a Catalunya.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 21/02/2019  Ruralcat

Les empreses ja es poden adherir a l'Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

L’adhesió a l’Acord del CBPC comporta comprometre’s en la millora de les pràctiques comercials, de la percepció del consumidor, de la comercialització, creixement i orientació.

Logo del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

Logo del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

Les empreses ja es poden adherir a l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya (CBPC). Així es va acordar la reunió de la Comissió Paritària del CBPC, on es va aprovar el nou Reglament de règim intern de l’Acord. Abans només es podien adherir a l’Acord les organitzacions i associacions representatives de la producció, transformació o distribució agroalimentàries, però, a partir d’ara, també ho podran fer els operadors d’aquestes tres baules que ho desitgin. 

L’adhesió a l’Acord del CBPC comporta comprometre’s en la millora de les pràctiques comercials, de la percepció del consumidor, de la comercialització, creixement i orientació, el que inclou col·laborar en campanyes de promoció, així com l’aplicació, interpretació i seguiment del CBPC, entre d’altres.

Aquests són alguns dels avantatges de l’adhesió a l’Acord del CBPC:

-L’entitat pot utilitzar la menció “Entitat adherida a l’Acord sobre el Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC)”.

-L’entitat pot utilitzar el logotip del CBPC.

-El DARP tindrà en compte l’adhesió de les entitats en el CBPC en la normativa reguladora d’ajudes i subvencions que es publiquin en relació amb la cadena alimentària.

-A l’apartat d’informació del CBPC que hi ha al web del DARP es dóna publicitat de les entitats adherides al CBPC.

Les sol·licituds d’adhesió a l’Acord del CBPC s’han d’enviar a la bústia de correu electrònic cbpc.agricultura@gencat.cat. El model de sol·licitud i la resta d’informació relacionada està penjada a l’apartat d’informació del CBPC que hi ha al web del DARP a l’enllaç següent: http://agricultura.gencat.cat/cbpc.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària, el que el fa més important encara, i que té com a principal objectiu millorar les relacions entre els diferents tipus d’operadors, al llarg de tota la cadena de valor, mitjançant l’establiment d’un marc de referència contractual, que permeti una agilitat i una seguretat més gran en les transaccions comercials i en millori l’eficiència. A més, també pretén millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el benestar animal.

Finalment, cal assenyalar que el CBPC és un exemple de cap a on s’ha d’orientar el sector en el seu conjunt, d’unir voluntats, esforços i recursos, amb una finalitat comuna a partir d’un treball conjunt. El gran mèrit del CBPC és, precisament, que hi hagi aquest acord entre tots els agents i que es treballi plegats en aquesta línia.

 

FRUITA | 20/02/2019  Ruralcat

Agricultura posa en marxa el Pla d'arrencades de fruita de pinyol pel 2019-2020 amb un import de 10M€

La consellera Teresa Jordà ha presentat aquest pla que preveu treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià, i platerina, el que equival a 80.000 tones de fruita de pinyol, volum corresponent al que es va deixar d’exportar arran del veto rus.

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, acompanyada del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol (font: DARP)

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, acompanyada del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol (font: DARP)

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Teresa Jordà, acompanyada dels directors generals d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, i d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, va presidir ahir a Lleida una roda de premsa de presentació del Pla d’arrencades de fruita de pinyol, que, prèviament, es va presentar al sector en el marc d’una reunió extraordinària de la Taula Sectorial Agrària de la Fruita Dolça.

Aquest Pla d’arrencades de fruita de pinyol 2019-2020 té com a objectiu treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià, i platerina, fet que ha de contribuir a eliminar varietats obsoletes i a afavorir la viabilitat futura de les explotacions. La previsió és que això permeti que surtin del mercat 80.000 tones de fruita de pinyol, volum que és el que es va deixar d’exportar arran del veto rus. Es tracta d’una mesura estructural i menys costosa que si s’hagués de recórrer a una retirada extraordinària, que tindria un cost anual estimat d’entre 35 i 55 milions d’euros.

A principis d’any, el Departament d’Agricultura va preguntar als fructicultors si s’acollirien a un pla d’arrencada, i arran d’aquella consulta ha rebut 800 peticions de fructicultors, corresponents a prop de 1.700 hectàrees. Amb aquest superfície s’ha assolit el compromís d’una xifra propera al 80% de la superfície total a arrencar per al primer dels dos anys en què el pla d’arrencada hauria d’estar operatiu.

Finalment el pla es finançarà únicament amb fons del Govern de la Generalitat i el Departament publicarà en breu la convocatòria d’aquests ajuts en règim de minimis. En aquesta convocatòria hi podran participar els productors de préssec, nectarina, paraguaià i platerina que hagin fet arrencades de parcel·les plantades d’aquestes espècies des de l’1 de juliol de 2018 fins a la data de publicació de la convocatòria o tinguin previst fer-les fins al 31 de març de 2020.

La dotació màxima d’aquesta convocatòria d’ajuts és de 10 milions d’euros per al període 2019-2020, la màxima superfície subvencionables per a cada titular d’explotació és de 3 hectàrees, i l’import màxim a rebre serà de 5.000 euros per hectàrea, sempre en funció de les hectàrees totals sol·licitades en el Pla. El peticionari s’ha de comprometre a no plantar en la seva explotació arbres de les espècies incloses en el Pla, com a mínim en els quatre anys següents a l’arrencada amb ajut.

L’ajuda a l'arrencada de plantacions de fruita de pinyol per a reduir el volum d’oferta és una de les mesures més destacades del Pla d’Acció de la Fruita Dolça, que el Departament d'Agricultura està impulsant des de fa més d’un any, a petició de les organitzacions agràries davant de la situació de crisi estructural que afecta el sector del préssec i la nectarina.  

“Hem d’actuar contra el desequilibri entre l’oferta i la demanda. I el moment de fer-ho és ara. Per l’alta competència que hi ha al mercat i en un moment en què qualsevol petit desequilibri en la demanda pot generar un sotrac important a nivell d'oferta”, ha subratllat Teresa Jordà.

Per la seva banda, Carmel Mòdol ha volgut posar en valor que “el Departament està fent política agrària, acompanyant el sector en el procés de reflexió i replantejament que ha de fer per a encarar el seu futur de manera solvent”.
 

Especials