Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/11/2020  Ruralcat

L’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” fa una radiografia de l’actual ecosistema català i mundial de la genòmica

A banda de la indústria farmacèutica i la biomedicina, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l’agricultura, on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

Laboratori

Els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l'agricultura

A l’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” es defineix la  genòmica com una disciplina científica que es dedica al mapeig genètic, la seqüenciació d’ADN i l’anàlisi del genoma que permet diagnosticar malalties i consell genètic, crear medicina i nutrició personalitzades, realitzar estudis d’evolució d’espècies, identificar microorganismes o produir aliments funcionals. També s’analitza el mercat mundial de la genòmica i les seves aplicacions i es fa una breu radiografia de la genòmica a Catalunya i com a eina clau per trobar solucions contra la COVID-19.

A banda de la indústria farmacèutica i la salut, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària, amb la identificació de senyals dietètiques que augmenten la immunitat, de manera que eliminen la necessitat d’utilitzar antibiòtics en l’alimentació animal i millores en la transformació, la seguretat i qualitat dels aliments; i l’agricultura on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

A Catalunya hi ha 49 empreses dedicades a la genòmica, el 77% de les quals són pimes i un 40% start-ups, que ofereixen 742 llocs de treball i generen una inversió de 276,22 milions d’euros. La principal aplicació del sector és la biomedicina i l’ecosistema català està format per una àmplia xarxa de centres de recerca i hospitals de referència.

L’informe ha estat elaborat per la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ amb la col·laboració de BIOCAT Xarxa d’R+D+I en biotecnologia Unitat d’Innovació d’ACCIÓ Catalonia Trade & Investment i forma part d’una col·lecció d’informes sobre les diferents tecnologies disruptives detectades a la Diana de Tendències Tecnològiques d’ACCIÓ (2018), que es preveu que tindran un gran impacte sobre la societat i el teixit productiu català durant els propers anys, com la realitat virtual, la robòtica, el big data o la impressió 3D.

Font: ACCIÓ

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/11/2020  Ruralcat

L’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” fa una radiografia de l’actual ecosistema català i mundial de la genòmica

A banda de la indústria farmacèutica i la biomedicina, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l’agricultura, on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

Laboratori

Els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l'agricultura

A l’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” es defineix la  genòmica com una disciplina científica que es dedica al mapeig genètic, la seqüenciació d’ADN i l’anàlisi del genoma que permet diagnosticar malalties i consell genètic, crear medicina i nutrició personalitzades, realitzar estudis d’evolució d’espècies, identificar microorganismes o produir aliments funcionals. També s’analitza el mercat mundial de la genòmica i les seves aplicacions i es fa una breu radiografia de la genòmica a Catalunya i com a eina clau per trobar solucions contra la COVID-19.

A banda de la indústria farmacèutica i la salut, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària, amb la identificació de senyals dietètiques que augmenten la immunitat, de manera que eliminen la necessitat d’utilitzar antibiòtics en l’alimentació animal i millores en la transformació, la seguretat i qualitat dels aliments; i l’agricultura on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

A Catalunya hi ha 49 empreses dedicades a la genòmica, el 77% de les quals són pimes i un 40% start-ups, que ofereixen 742 llocs de treball i generen una inversió de 276,22 milions d’euros. La principal aplicació del sector és la biomedicina i l’ecosistema català està format per una àmplia xarxa de centres de recerca i hospitals de referència.

L’informe ha estat elaborat per la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ amb la col·laboració de BIOCAT Xarxa d’R+D+I en biotecnologia Unitat d’Innovació d’ACCIÓ Catalonia Trade & Investment i forma part d’una col·lecció d’informes sobre les diferents tecnologies disruptives detectades a la Diana de Tendències Tecnològiques d’ACCIÓ (2018), que es preveu que tindran un gran impacte sobre la societat i el teixit productiu català durant els propers anys, com la realitat virtual, la robòtica, el big data o la impressió 3D.

Font: ACCIÓ

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 20/10/2020  Ruralcat

El proper 5 de novembre es celebrarà la jornada en línia ‘Cafè amb la Recerca: Nano in food’

En el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica, el DARP, conjuntament amb la l’FCRI, organitza aquesta jornada en línia on s’explorarà com la nanotecnologia està revolucionant el món agroalimentari a través de dos casos il·lustratius i s’avaluaran els aspectes més destacables de la seva implementació.

Nanotecnologia

Els nanomaterials són estructures ínfimes que es mouen entre 1 i 100 nanòmetres

Els “Cafès amb la Recerca” de l'FCRI, són un conjunt de trobades -tant presencials com telemàtiques- entre empreses i acadèmia que tenen per objectiu connectar el sistema de recerca català amb el teixit empresarial, fomentar la recerca col·laborativa com a motor d’innovació, i apropar els agents públics i els privats dins la Societat del Coneixement.

Aquest Cafè ‘Nano in food’ està impulsat pel DARP, coorganitzat amb l’IN2UB, i compta amb la col·laboració de la UdL i l’IMAC-CSIC. En aquesta jornada s’explorarà com la nanotecnologia està revolucionant el món agroalimentari, a través de dos casos il·lustratius i s’avaluaran els aspectes més destacables de la seva implementació.

A la jornada s’exposarà el cas del sensoraïm, o ús de generadors termoelèctrics per monitoritzar vinyes, encapçalat per l’ICMAB-CSIC i el cas de nanopartícules lipídiques com a sistemes d’alliberament de compostos antimicrobians i vitamines en aliments, per part de la Universitat de Lleida.  Així mateix, s’avaluaran els instruments de connexió acadèmia-empresa i, finalment, s’obrirà un torn obert de preguntes.

En els darrers anys l’ús exponencial de les nanotecnologies ha impactat en pràcticament tots els sectors industrials i ha desencadenat la revolució industrial del segle XXI. Els nanomaterials són estructures ínfimes que es mouen entre 1 i 100 nanòmetres, essent un nanòmetre un milió de vegades més petit que una formiga. Això permet dotar els productes de noves i sorprenents propietats, poden modificar el sabor, el color, i la textura dels aliments, i permeten obtenir nous ingredients, nous sistemes agrícoles més efectius o nous embalatges. Una mostra de l’impacte del tsunami nano és que és l’únic sector, juntament amb el de la cosmètica, per al qual la Unió Europea ha demanat un etiquetatge i reglament específic.

Per assistir a la jornada, us podeu inscriure a través del portal RuralCat.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 19/10/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari presenta un pòster sobre el control de substàncies anabòliques en orina mitjançant LC-MS / MS

El LAC ha presentat el pòster en el “16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety”, que s’ha celebrat online els dies 15 i 16 d’octubre.

16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety

16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety

El Laboratori Agroalimentari ha participat en el “16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety” (16è Trobada anual sobre espectrometria de masses emergents d'alta resolució (HRM) i aplicacions LC-MS / MS en anàlisi ambiental i seguretat alimentària), un congrés organitzat pel CSIC, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Sociedad Española de Espectometría de Masas (SEEM) que, degut a la conjuntura actual motivada per la pandèmia SARS-Cov-2, es va celebrar online els passats dies 15 i 16 d’octubre.

L’objectiu principal del Workshop és avaluar aspectes pràctics en l’ús de les tècniques d’espectrometria de masses en tàndem que s’utilitzen com a tècniques de cribratge i confirmació de contaminants orgànics en el medi ambient i aliments. Es tracta d’una convocatòria internacional que permet conèixer els últims avenços en instrumentació d’espectrometria de masses d’alta resolució, en tècniques avançades de preparació de les mostres, incloses les que permeten l’acoblament on line als sistemes de detecció, i aplicacions en l’anàlisi de mostres.

El Laboratori Agroalimentari ha presentat el pòster “Control of anabòlic substances in urine by LC-MS/MS” que descriu el mètode de determinació de substàncies anabolitzants en orina animal per LC-MS/MS i els resultats obtinguts en mostres analitzades en el laboratori en el decurs del 2020.

Aquest mètode, de recent incorporació en el catàleg de serveis del Laboratori i en l’abast d’acreditació, conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017, incorpora, entre altres analits significatius, la determinació de metabòlits del zeranol i la zearalenona. Aquesta informació és necessària per poder estimar si la presència d’aquestes substàncies en orina pot estar relacionada amb administració de zeranol a l’animal o al consum de pinso contaminat amb presència de micotoxines, aportant informació als serveis d’inspecció per a la interpretació dels resultats obtinguts en les mostres de control oficial.

Font: LAC

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 06/10/2020  Ruralcat

La Comissió Europea llança dues enquestes sobre el sector agroalimentari

Els sondejos versen sobre l’impacte de la Covid en la cadena alimentària i sobre pràctiques comercials deslleials.

Enquesta

Les enquestes van dirigides a operadors i proveïdors de la cadena agroalimentària

La Comissió Europea ha posat en marxa dues enquestes sobre el sector alimentari. La primera, organitzada pel Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea és sobre L’impacte de la Covid-19 en la cadena alimentària i va dirigida a operadors de la cadena agroalimentària actius en la producció agrícola, processat, distribució, venda al major i al detall de productes agrícoles i alimentaris, o organitzacions que representin els interessos col·lectius d’aquestes empreses i negocis.

La data límit per a participar és el 30 de novembre de 2020 a través d’aquest enllaç: per a operadors https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/Business_operators i aquest per a organitzacions: https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/Other_operators.

Un cop acabi l’enquesta els resultats seran publicats aquí: https://datam.jrc.ec.europa.eu/datam/mashup/COVID19_FOODCHAIN/.

L’altra enquesta està dedicada a les pràctiques comercials deslleials i està organitzada per la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural (DG AGRI) i el Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea. Aquest qüestionari va dirigit a proveïdors de la cadena de subministrament agrícola i alimentari i la data límit per a participar és el 31 de gener de 2021 en aquest enllaç: https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/UTPs_Baseline_Survey

Un cop acabi l’enquesta els resultats seran publicats aquí: https://datam.jrc.ec.europa.eu/datam/mashup/FOODCHAIN_UTP

 Les dues enquestes estan disponibles en llengua castellana.

Font: RuralCat

AJUTS | 02/10/2020  Ruralcat

L'estratègia "De la granja a la taula" del Pacte Verd Europeu preveu provar i demostrar innovacions sistèmiques en l’alimentació

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Programa de Pacte Verd Europeu

Programa de Pacte Verd Europeu

L’estratègia "Farm to Fork", que es troba al centre del Pacte Verd Europeu, té com a objectiu abordar els reptes i accelerar la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles, per garantir que no es vegin compromesos els fonaments econòmics, socials i ambientals de la seguretat alimentària i nutricional per a generacions actuals i futures.  Aquesta estratègia fa èmfasi a permetre una transició justa per a tots els actors dels sistemes alimentaris, en què també es redueixin les desigualtats socials, s'abordi la pobresa alimentària i s'asseguri un ingrés just per a tots els actors. 

Un ventall d’activitats donarà suport al desplegament i l’ampliació d’innovacions que contribueixin als objectius de l’estratègia.  Les propostes posaran a prova, pilotaran i demostraran solucions sistèmiques innovadores (TRL 5-7) a un dels sis temes següents, corresponents als reptes urgents i urgents dels sistemes alimentaris:  

  • Subtema A: aconseguir granges neutres pel clima reduint les emissions de GEH i augmentant el segrest i emmagatzematge de carboni a la granja. 
  • Subtema B: aconseguir empreses alimentàries climàticament neutres mitigant el canvi climàtic, reduint l'ús d'energia i augmentant l'eficiència energètica en el processament, distribució, conservació i preparació d'aliments.
  • Subtema C: reduir la dependència de pesticides perillosos; reduir les pèrdues de nutrients dels fertilitzants, cap a una contaminació nul·la de l'aigua, el sòl i l'aire i, en última instància, l'ús de fertilitzants. 
  • Subtema D: reduir la dependència de l'ús d'antimicrobians en la producció animal i en l'aqüicultura. 
  • Subtema E: reduir les pèrdues i els residus d’aliments en totes les etapes de la cadena alimentària, inclòs el consum, evitant alhora envasos no sostenibles. 
  • Subtema F: passar a dietes saludables i sostenibles, procedents de terra, aigua continental i mar, i accessibles a tots els ciutadans de la UE, inclosos els grups més desfavorits i vulnerables. 

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Font: Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 01/10/2020  Ruralcat

Agricultura presenta una guia per a garantir un espigolament segur

L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 quilos d'aliments, que han permès evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Espigolament

Portada de la guia

El Departament d’Agricultura ha presentat la Guia de bones pràctiques per a un espigolament segur amb motiu del primer Dia Internacional de la Conscienciació sobre Pèrdues i Malbaratament Alimentari designat per la FAO.

Aquesta guia, que el Departament ha encarregat a la Fundació Espigoladors, i que ha comptat també amb la col·laboració d’Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l’IRTA, és un document viu, de caràcter voluntari, que té com a objectiu proporcionar les bases i les bones pràctiques per garantir un espigolament segur a totes les parts implicades. La Guia també vol fomentar l’aprofitament dels aliments, contribuint a reduir les pèrdues al sector primari alhora que doni seguretat jurídica i protegeixi els interessos legítims dels productors/es i el respecte als cultius.

L’espigolament és una pràctica que consisteix en recol·lectar els aliments que han quedat al camp després de la collita principal o de les collites sembrades no recollides, amb l’autorització prèvia del titular de l’explotació. La pràctica de l’espigolament, com a activitat complementària i sense ànim de lucre, sovint és realitzada per voluntaris i està vinculada a iniciatives que promouen l’ocupació de persones en risc d’exclusió social. L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 tones d'aliments, la qual cosa va evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i va estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Catalunya és pionera en la regulació de l’espigolament. La Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, regula per primera vegada l’espigolament a Catalunya, com una activitat complementària i sense ànim de lucre, per a la prevenció de les pèrdues alimentàries a la producció primària. Actualment, la Generalitat  treballa en el Reglament que ha de desplegar aquesta regulació.

D’altra banda, l’espigolament està en línia amb l’estratègia “De la Granja a la Taula”, recentment publicada per la Comissió Europea, que identifica la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris com un element clau per assolir la sostenibilitat del sistema agroalimentari.

En els enllaços següents trobareu la Guia en les versions llarga i reduïda.

Font: DARP

ESTUDIS | 14/09/2020  Ruralcat

Publicat l’Informe anual del porcí 2019

El Grup de Gestió Porcina de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, ha publicat l'Informe anual del 2019 per a la producció porcina a Catalunya, on s'actualitza l'evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s'analitzen els diferents factors de producció, així com els rendiments tècnics i econòmics. S'hi estudia també l'evolució del consum i les dades de comerç exterior i, finalment, es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc a tres nivells: a la fase de producció, a la fase de sacrifici/transformació i a la fase de distribució i venda.

Cens porcí

L’informe reflecteix que Catalunya es manté en la segona posició a Espanya, amb un 25% del cens total

El cens porcí a Catalunya l’any 2019 ha arribat als 7.912 milers de caps, el que suposa un increment del 2,35% respecte l’any 2018, segons l’Informe anual de porcí 2019. Si s’analitza el cens segons tipologies, s’observa que del que més n’hi ha són els porcs d’engreix, seguit dels garrins i, finalment, els reproductors. L’any 2019 Lleida ha tornat a ser la província amb un major nombre d’efectius, 4.247.013, que representa el 54% del total de Catalunya, seguit de Barcelona (26%), amb 2.060.551 efectius, Girona (12%), amb 943.865 caps i Tarragona, amb 564.609 caps i un 8% del total.

També s’ha incrementat lleugerament (0,10%) el nombre de caps sacrificats, arribant a 22.451 milions de caps. Respecte les tones de carn de porc de consum directe que es realitza a Catalunya, aquest s’ha incrementat a Catalunya als darrers sis anys un 7,93%. L’any 2019 va ser un any amb menor consum a Catalunya respecte el 2018 a totes les províncies tot i que la quantitat de carn de porc destinada a consum industrial a Catalunya l’any 2019 va ser un 5,33% més elevada que l’any anterior. El sistema de producció prioritari a Catalunya és, un any més, la integració no cooperativa a les explotacions d’engreix i el de propietat a les explotacions de reproductors.

Per últim, l’informe reflecteix que Catalunya es manté en la segona posició a Espanya, amb un 25% del cens total. Catalunya lidera la producció de carn (41% de la producció total), amb un increment del 40% respecte a l’any 2009 i una producció de 1.888 milers de tones.

Aquest és l’informe destacat del darrer butlletí de Novetats Estadístiques que edita setmanalment el DARP amb l'objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Departament que han tingut sortida durant la setmana i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres organismes i/o institucions nacionals i internacionals.

Font: DARP

ENTREVISTA | 10/09/2020  Ruralcat

Jaume Planella  “Aquesta infraestructura aporta a Noel seguretat alimentària, qualitat, innovació tecnològica i sostenibilitat”

Ubicada a Sant Joan les Fonts (la Garrotxa), Noel és una empresa familiar de quarta generació especialitzada en la producció i la distribució de pernil cuit i curat, embotits, carns fresques i elaborats frescos, tant al mercat nacional com internacional. Amb una facturació de 277 M€ l’any 2018, amb prop de 1.300 treballadors i 14 plantes productives, ha esdevingut una de les principals empreses espanyoles d’alimentació. Noel compta amb 80 anys de know how en l’elaboració de productes carnis, experiència que ha volgut integrar en la nova planta d’elaboració de productes picats curats: el fuet i el xoriç, que va entrar en funcionament al 2016. Un cop construïda i funcionant al 100% de la seva capacitat, aquesta infraestructura ha esdevingut un referent del sector alimentari a escala internacional, i única a la península Ibèrica. L’empresa ha estat nominada als premis PITA 2019 en la modalitat d’Agroindústria.

Jaume Planella, director corporatiu de R+D+i de Noel Alimentaria

-Com heu rebut aquest reconeixement?

Amb moltíssima il·lusió, ja que ens omple d’orgull que la nostra nova planta de productes picats curats sigui considerada única a la península ibèrica, així com un referent del sector alimentari a nivell internacional.

-Per què vau decidir engegar la nova planta d’elaboració de productes picats curats?

La planta va obrir les seves portes al 2016 després d’una gran aposta de Noel per traslladar la producció d’embotits picats curats a una nova infraestructura, alliberant prop de 7.000 m2 de la planta principal, dedicada majoritàriament a l’elaboració de cuits. El fet de centralitzar la producció dels embotits picats curats en una instal·lació específica permet l’especialització i l’optimització de la producció d’aquesta tipologia d’embotits. Des que la planta es va posar en marxa ja acumula una inversió de 50,4 milions d’euros.

                                    

“Des que la planta es va posar en marxa ja acumula una inversió de 50,4 milions d’euros”

-Com funciona la planta i quins avantatges ofereix?

Per posar en marxa aquesta infraestructura, Noel va dur a terme un exhaustiu estudi a nivell internacional durant dos anys per identificar tecnologies d’última generació disponibles al mercat per poder integrar-les en els seus processos productius. Gràcies a la recerca duta a terme, la companyia va poder engegar una planta totalment automatitzada, monitoritzada i controlada en temps real, dissenyada per garantir la seguretat i que permetés ampliar la seva capacitat productiva sense perjudicar el flux inicial.

Les noves instal·lacions compten amb 35 assecadors, dues sales blanques per produir una línia d’especialitats i una plataforma logística. Aquesta infraestructura aporta al portfoli de Noel seguretat alimentària, qualitat, innovació tecnològica i sostenibilitat. La seva activitat es realitza minimitzant al màxim l’impacte en l’entorn.

-A banda de millorar la seguretat alimentària i la qualitat, la planta també busca la sostenibilitat. En què es concreta?

En termes de sostenibilitat i a nivell energètic, cal destacar la central energètica de cogeneració, on s’utilitza una càrrega important de l’aigua calenta per l’assecat d’embotit, l’aigua sanitària de neteja i l’energia elèctrica, de kilòmetre zero en aquest cas.

-Quants productes elaboreu i quina producció anual teniu?

La planta se centra bàsicament en la producció d’embotits picats curats, concretament xoriço i fuet, a més de productes d’assemblatge de xarcuteria amb altres ingredients, com els rotlles d’embotit amb formatge, plates de combinació de xarcuteria diversa i altres ingredients com olives o formatge. Està preparada per produir 15.000 tones anuals.

-A quins mercats van dirigits els vostres productes?

Es destinen tant al mercat nacional com internacional. Des de la dècada dels 90 Noel ha apostat clarament pel mercat exterior i, a dia d’avui, és un dels principals exportadors espanyols de pernil curat i xoriç. La internacionalització s’ha convertit en un dels seus principals eixos de creixement i les exportacions de xarcuteria  ja representen més de la meitat de la facturació anual en aquesta divisió de negoci. Dels embotits picats curats produïts a la nova planta el 80% s’exporten principalment a USA, UK, França, Països Baixos, Bèlgica, Suècia o Alemanya.

“La internacionalització s’ha convertit en un dels seus principals eixos de creixement”

-Quines característiques pròpies tenen els vostres productes?

Noel és conscient de les principals demandes dels consumidors, que cada vegada més reclamen productes que siguin saludables i que, a la vegada, els permetin gaudir de sabors deliciosos. També busquen que siguin de consum pràctic i que es produeixin de manera respectuosa amb el medi ambient. Tenint en compte aquestes necessitats, Noel se centra en quatre premisses fonamentals a l’hora de desenvolupar el seu portfoli:

  1. Salut, contribuint a mantenir un estil de vida basat en una alimentació saludable i equilibrada.
  2. Conveniència, adaptant-se a les diferents necessitats i moments de consum per part dels consumidors.
  3. Plaer, propiciant que els productes siguin bons i generin la millor experiència de consum.
  4. Sostenibilitat, produint-se i comercialitzant-se de manera responsable i integrats en una cadena de valor que minimitzi els impactes de l’entorn.

-La innovació és un dels pilars estratègics de la vostra empresa. És la innovació tecnològica una de les eines més potents per afrontar amb èxit l’alta competitivitat en el sector càrnic?

Noel és una companyia que innova constantment en els processos productius que duu a terme i també en les referències que ofereix en el seu portfoli. El departament d’R+D+I treballa intensament per identificar tecnologies i maquinària d’última generació disponible al mercat per millorar i optimitzar les cadenes de producció introduint millores qualitatives com l’automatització, la monitorització dels processos i el control a temps real. A més, analitza les actuals tendències del mercat per donar resposta a les necessitats dels consumidors amb els seus productes. Una mostra és la gamma ‘Nature’, la més sostenible del catàleg, composada de productes de xarcuteria i hamburgueses sense carn. Noel va ser la primera companyia càrnia del mercat en oferir productes no carnis.

                                

“Noel va ser la primera companyia càrnia del mercat en oferir productes no carnis”

-De quantes plantes disposeu actualment i on es troben ubicades?

Noel compta amb 14 plantes productives repartides pel territori espanyol, que assumeixen tots els processos als qual es sotmeten els productes elaborats, des del sacrifici animal fins arribar a la gran distribució, així com també altres línies de negoci en paral·lel al càrnic. La gran majoria es situen a la zona de la Garrotxa (Girona) i la resta estan repartides entre el Ripollès, Barcelona, Osca o Terol.

-En quins mercats esteu presents i quins nous reptes de futur us plantegeu? 

Actualment la companyia està present a 60 països i els seus plans se centren en consolidar-se en aquests territoris i créixer especialment a  Llatinoamèrica, Estats Units i la Xina, on els seus productes ja es comercialitzen en algunes de les seves principals cadenes de distribució. Noel té interès en aquests països perquè considera que són mercats amb un alt coneixement i notorietat de la gastronomia espanyola, que ha derivat en una tendència creixent de consum de productes d’alimentació d’origen espanyol. A més, els consumidors d’aquests països aprecien de manera notable els productes que aporten valor afegit, com és el cas dels productes de Noel. 

Enginyer Agrònom per la UPC I MSc. in Meat Science per la University of Bristol, Jaume Planella ha estat el màxim responsable de la R+D+i de Noel Alimentaria durant els últims 16 anys. En aquest període, l’empresa ha diversificat les seves línies de negoci respectant el seu marcat origen càrnic, especialment en mercats internacionals. La seva visió ha estat fonamental per llançar productes innovadors que han marcat tendència i que s’han consolidat en el mercat, com la gamma de llescats sense carn Noel Nature, que va rebre el premi Innoval 2016 en tendències de salut i confiança.

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/08/2020  Ruralcat

Catalunya incrementa les seves exportacions agroalimentàries un 9,18% en el primer semestre de 2020

Els subsectors que més creixen en valor són el de la fruita i l’horta (25,28%) i el carni (21,66%), beneficiat per la demanda de la Xina. El sector agroalimentari i les seves exportacions es posicionen com a un dels motors de Catalunya per a combatre els efectes econòmics de la pandèmia produïda per la Covid-19.

Carn vermella

El carni es manté com el primer sector exportador agroalimentari amb un 40,48% del total i un 21,66% d’increment en valor i 6,71% en volum

Les exportacions agroalimentàries de Catalunya han crescut un 9,18% en valor i un 4,37% en volum entre gener i juny de 2020 respecte al mateix període de l’any passat, segons els càlculs realitzats per l’empresa pública Promotora dels Aliments Catalans (PRODECA), a partir de les dades provisionals de l’Agència Tributària.

Valorant la ràtio valor/volum del primer semestre de 2020 respecte al mateix període de l’any anterior, ha crescut un 4,61%, denotant que, en conjunt, s’estan venent els productes amb més valor, destacant l’increment percentual dels següents sectors: carni (14,02%), fruita i horta (12,38%), i olis vegetals (4,65%). Registren pèrdua de valor en aquest semestre el peix (-20,05%), el vi i cava (-8,53%) i el sector Fine Food (-4,99%).

Les xifres mostren part de la incidència de la pandèmia produïda per la Covid-19, declarada l’11 de març de 2020 per l’OMS. Aquesta va tenir els primers efectes visibles en les exportacions a partir de les dades d’abril, on la tendència creixent es va començar a alentir respecte de 2019. D’altra banda, al maig el comerç exterior es va situar per sota dels resultats del mateix mes de l’any 2019. Tot i això, la facturació global del primer semestre 2020 (5.420,43 milions d’euros) és superior al del mateix semestre de 2019 (4.964,70 milions d’euros), afavorit per les bones xifres de juny 2020.

En aquest primer semestre de 2020 es manté el superàvit comercial agroalimentari amb una taxa de cobertura del 112,94%, és a dir, les exportacions de productes agroalimentaris (5.420,43 M€) són superiors a les importacions (4.799,59 M€).

El carni es manté com el primer sector exportador agroalimentari amb un 40,48% del total i un 21,66% d’increment en valor i 6,71% en volum. Està liderat pel porcí, que representa el 27,08% de totes les exportacions agroalimentàries (66,89% del sector carni) amb un creixement del 24,97% en valor i un 7,41% en volum. El segon lloc correspon als productes Fine Food, amb un 27,67% del total exportat en valor i amb un decreixement de l’1,41% en valor tot i l’increment del 3,76% en volum. La capacitat exportadora del sector de la fruita i horta el situa en la tercera posició (7,56%): registra un increment en valor del 25,28% i un 11,48% en volum. Els olis vegetals ocupen la quarta posició amb el 7%. Aquesta categoria creix un 11,85% en valor i un 6,63% en volum. El sector del vi i el cava, cinquè sector, representa el 4,07% de les exportacions catalanes: disminueixen les exportacions un 13,55% en valor i un 5,49% en volum respecte al mateix període de 2019. Els cereals, molineria i llavors suposen el 3,65%, i s’hi observa un increment del 4,56% en valor tot i el decreixement en volum del 0,26% mentre que el sector del peix i el marisc, en sisena posició, representa l’1,71% de les exportacions agroalimentàries i decreix un 25,88% en valor i un 7,30% en volum tot i presentar el millor rati valor/volum.

Els mercats que lideraran aquest 2020 el creixement de la despesa en alimentació són, segons estimacions realitzades amb les dades d’Euromonitor International Ltd, la Xina (+18,1%), Vietnam (+6,4%), Filipines (+5,2%), Hong Kong (+2,2) i Taiwan (+1,4%).

Els principals mercats de destí tradicionals per Catalunya es mantenen: França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Regne Unit i el Japó. Destaca la Xina, que el 2019 ja es va posicionar com el sisè mercat de destí incrementant les exportacions agroalimentàries catalanes un 58,29% en valor.

D’altra banda, Catalunya ha incrementat les seves exportacions agroalimentàries a Aràbia Saudita, 43,60%, Líbia (62,19%), al Marroc (49,21%), Vietnam (66,46%), Qatar (65,93%). Destaquen, també, l’increment significatius al Regne Unit (5,28%), sisè mercat de destí dels productes agroalimentaris de Catalunya.

Font: DARP

AJUTS | 18/08/2020  Ruralcat

Agricultura convocarà ajuts als Consells Reguladors de DOP i IGP de productes agroalimentaris afectats per la Covid-19

Aquests ajuts tenen un pressupost d’1 milió d’euros i la quantia màxima de l’ajut per a cada consell regulador serà d’un màxim de 150.000 euros.

Oli d'oliva

Amb aquesta línia d’ajuts, l’objectiu del DARP és compensar la disminució dels ingressos dels consells reguladors catalans

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) convocarà ajuts als Consells Reguladors de Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) per compensar la pèrdua d’ingressos degut a la davallada de venda en el mercat interior i exterior dels seus operadors inscrits com a conseqüència de la crisi sanitària del Covid-19. Ja s’han publicat les bases reguladores d’aquests ajuts i en els propers dies se’n publicarà la convocatòria. La sol·licitud es podrà fer de manera telemàtica a començament del mes d’octubre.

Aquests ajuts tenen un pressupost d’1 milió d’euros i la quantia màxima de l’ajut per a cada consell regulador serà d’un màxim de 150.000 euros i del 85% de la disminució dels ingressos. El podran sol·licitar els consells reguladors catalans de les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques protegides víniques, de productes agroalimentaris i begudes espirituoses que hagin tingut un decrement d’ingressos en concepte d’aportacions econòmiques dels inscrits en els registres del Consell Regulador de com a mínim el 20% durant el període comprès entre els mesos de març i setembre del 2020, ambdós inclosos.

Els Consells Reguladors són corporacions de dret públic que tenen atribuïda la gestió de les denominacions d'origen protegides (DOP) i les indicacions geogràfiques protegides (IGP). El seu finançament es basa en les aportacions econòmiques que reben per part de les persones productores i elaboradores inscrites que en formen part. Aquestes aportacions econòmiques estan molt relacionades amb la producció i comercialització del producte certificat per la DOP o IGP corresponent.

Amb aquesta línia d’ajuts, l’objectiu del DARP és compensar la disminució dels ingressos dels consells reguladors catalans en concepte d’aportacions econòmiques dels seus inscrits del període març a setembre 2020 (ambdós inclosos) a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, i, d’aquesta manera, garantir que els Consells Reguladors disposen de suficient liquiditat per continuar desenvolupant les seves funcions, que són fonamentals per al manteniment d’una part molt important del sector agroalimentari català, el qual conforma un dels eixos principals de la política de qualitat catalana.

Font: DARP

Especials