Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/11/2020  Ruralcat

L’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” fa una radiografia de l’actual ecosistema català i mundial de la genòmica

A banda de la indústria farmacèutica i la biomedicina, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l’agricultura, on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

Laboratori

Els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l'agricultura

A l’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” es defineix la  genòmica com una disciplina científica que es dedica al mapeig genètic, la seqüenciació d’ADN i l’anàlisi del genoma que permet diagnosticar malalties i consell genètic, crear medicina i nutrició personalitzades, realitzar estudis d’evolució d’espècies, identificar microorganismes o produir aliments funcionals. També s’analitza el mercat mundial de la genòmica i les seves aplicacions i es fa una breu radiografia de la genòmica a Catalunya i com a eina clau per trobar solucions contra la COVID-19.

A banda de la indústria farmacèutica i la salut, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària, amb la identificació de senyals dietètiques que augmenten la immunitat, de manera que eliminen la necessitat d’utilitzar antibiòtics en l’alimentació animal i millores en la transformació, la seguretat i qualitat dels aliments; i l’agricultura on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

A Catalunya hi ha 49 empreses dedicades a la genòmica, el 77% de les quals són pimes i un 40% start-ups, que ofereixen 742 llocs de treball i generen una inversió de 276,22 milions d’euros. La principal aplicació del sector és la biomedicina i l’ecosistema català està format per una àmplia xarxa de centres de recerca i hospitals de referència.

L’informe ha estat elaborat per la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ amb la col·laboració de BIOCAT Xarxa d’R+D+I en biotecnologia Unitat d’Innovació d’ACCIÓ Catalonia Trade & Investment i forma part d’una col·lecció d’informes sobre les diferents tecnologies disruptives detectades a la Diana de Tendències Tecnològiques d’ACCIÓ (2018), que es preveu que tindran un gran impacte sobre la societat i el teixit productiu català durant els propers anys, com la realitat virtual, la robòtica, el big data o la impressió 3D.

Font: ACCIÓ

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/11/2020  Ruralcat

L’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” fa una radiografia de l’actual ecosistema català i mundial de la genòmica

A banda de la indústria farmacèutica i la biomedicina, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l’agricultura, on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

Laboratori

Els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l'agricultura

A l’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” es defineix la  genòmica com una disciplina científica que es dedica al mapeig genètic, la seqüenciació d’ADN i l’anàlisi del genoma que permet diagnosticar malalties i consell genètic, crear medicina i nutrició personalitzades, realitzar estudis d’evolució d’espècies, identificar microorganismes o produir aliments funcionals. També s’analitza el mercat mundial de la genòmica i les seves aplicacions i es fa una breu radiografia de la genòmica a Catalunya i com a eina clau per trobar solucions contra la COVID-19.

A banda de la indústria farmacèutica i la salut, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària, amb la identificació de senyals dietètiques que augmenten la immunitat, de manera que eliminen la necessitat d’utilitzar antibiòtics en l’alimentació animal i millores en la transformació, la seguretat i qualitat dels aliments; i l’agricultura on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

A Catalunya hi ha 49 empreses dedicades a la genòmica, el 77% de les quals són pimes i un 40% start-ups, que ofereixen 742 llocs de treball i generen una inversió de 276,22 milions d’euros. La principal aplicació del sector és la biomedicina i l’ecosistema català està format per una àmplia xarxa de centres de recerca i hospitals de referència.

L’informe ha estat elaborat per la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ amb la col·laboració de BIOCAT Xarxa d’R+D+I en biotecnologia Unitat d’Innovació d’ACCIÓ Catalonia Trade & Investment i forma part d’una col·lecció d’informes sobre les diferents tecnologies disruptives detectades a la Diana de Tendències Tecnològiques d’ACCIÓ (2018), que es preveu que tindran un gran impacte sobre la societat i el teixit productiu català durant els propers anys, com la realitat virtual, la robòtica, el big data o la impressió 3D.

Font: ACCIÓ

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 20/10/2020  Ruralcat

El proper 5 de novembre es celebrarà la jornada en línia ‘Cafè amb la Recerca: Nano in food’

En el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica, el DARP, conjuntament amb la l’FCRI, organitza aquesta jornada en línia on s’explorarà com la nanotecnologia està revolucionant el món agroalimentari a través de dos casos il·lustratius i s’avaluaran els aspectes més destacables de la seva implementació.

Nanotecnologia

Els nanomaterials són estructures ínfimes que es mouen entre 1 i 100 nanòmetres

Els “Cafès amb la Recerca” de l'FCRI, són un conjunt de trobades -tant presencials com telemàtiques- entre empreses i acadèmia que tenen per objectiu connectar el sistema de recerca català amb el teixit empresarial, fomentar la recerca col·laborativa com a motor d’innovació, i apropar els agents públics i els privats dins la Societat del Coneixement.

Aquest Cafè ‘Nano in food’ està impulsat pel DARP, coorganitzat amb l’IN2UB, i compta amb la col·laboració de la UdL i l’IMAC-CSIC. En aquesta jornada s’explorarà com la nanotecnologia està revolucionant el món agroalimentari, a través de dos casos il·lustratius i s’avaluaran els aspectes més destacables de la seva implementació.

A la jornada s’exposarà el cas del sensoraïm, o ús de generadors termoelèctrics per monitoritzar vinyes, encapçalat per l’ICMAB-CSIC i el cas de nanopartícules lipídiques com a sistemes d’alliberament de compostos antimicrobians i vitamines en aliments, per part de la Universitat de Lleida.  Així mateix, s’avaluaran els instruments de connexió acadèmia-empresa i, finalment, s’obrirà un torn obert de preguntes.

En els darrers anys l’ús exponencial de les nanotecnologies ha impactat en pràcticament tots els sectors industrials i ha desencadenat la revolució industrial del segle XXI. Els nanomaterials són estructures ínfimes que es mouen entre 1 i 100 nanòmetres, essent un nanòmetre un milió de vegades més petit que una formiga. Això permet dotar els productes de noves i sorprenents propietats, poden modificar el sabor, el color, i la textura dels aliments, i permeten obtenir nous ingredients, nous sistemes agrícoles més efectius o nous embalatges. Una mostra de l’impacte del tsunami nano és que és l’únic sector, juntament amb el de la cosmètica, per al qual la Unió Europea ha demanat un etiquetatge i reglament específic.

Per assistir a la jornada, us podeu inscriure a través del portal RuralCat.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 19/10/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari presenta un pòster sobre el control de substàncies anabòliques en orina mitjançant LC-MS / MS

El LAC ha presentat el pòster en el “16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety”, que s’ha celebrat online els dies 15 i 16 d’octubre.

16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety

16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety

El Laboratori Agroalimentari ha participat en el “16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety” (16è Trobada anual sobre espectrometria de masses emergents d'alta resolució (HRM) i aplicacions LC-MS / MS en anàlisi ambiental i seguretat alimentària), un congrés organitzat pel CSIC, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Sociedad Española de Espectometría de Masas (SEEM) que, degut a la conjuntura actual motivada per la pandèmia SARS-Cov-2, es va celebrar online els passats dies 15 i 16 d’octubre.

L’objectiu principal del Workshop és avaluar aspectes pràctics en l’ús de les tècniques d’espectrometria de masses en tàndem que s’utilitzen com a tècniques de cribratge i confirmació de contaminants orgànics en el medi ambient i aliments. Es tracta d’una convocatòria internacional que permet conèixer els últims avenços en instrumentació d’espectrometria de masses d’alta resolució, en tècniques avançades de preparació de les mostres, incloses les que permeten l’acoblament on line als sistemes de detecció, i aplicacions en l’anàlisi de mostres.

El Laboratori Agroalimentari ha presentat el pòster “Control of anabòlic substances in urine by LC-MS/MS” que descriu el mètode de determinació de substàncies anabolitzants en orina animal per LC-MS/MS i els resultats obtinguts en mostres analitzades en el laboratori en el decurs del 2020.

Aquest mètode, de recent incorporació en el catàleg de serveis del Laboratori i en l’abast d’acreditació, conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017, incorpora, entre altres analits significatius, la determinació de metabòlits del zeranol i la zearalenona. Aquesta informació és necessària per poder estimar si la presència d’aquestes substàncies en orina pot estar relacionada amb administració de zeranol a l’animal o al consum de pinso contaminat amb presència de micotoxines, aportant informació als serveis d’inspecció per a la interpretació dels resultats obtinguts en les mostres de control oficial.

Font: LAC

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 06/10/2020  Ruralcat

La Comissió Europea llança dues enquestes sobre el sector agroalimentari

Els sondejos versen sobre l’impacte de la Covid en la cadena alimentària i sobre pràctiques comercials deslleials.

Enquesta

Les enquestes van dirigides a operadors i proveïdors de la cadena agroalimentària

La Comissió Europea ha posat en marxa dues enquestes sobre el sector alimentari. La primera, organitzada pel Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea és sobre L’impacte de la Covid-19 en la cadena alimentària i va dirigida a operadors de la cadena agroalimentària actius en la producció agrícola, processat, distribució, venda al major i al detall de productes agrícoles i alimentaris, o organitzacions que representin els interessos col·lectius d’aquestes empreses i negocis.

La data límit per a participar és el 30 de novembre de 2020 a través d’aquest enllaç: per a operadors https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/Business_operators i aquest per a organitzacions: https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/Other_operators.

Un cop acabi l’enquesta els resultats seran publicats aquí: https://datam.jrc.ec.europa.eu/datam/mashup/COVID19_FOODCHAIN/.

L’altra enquesta està dedicada a les pràctiques comercials deslleials i està organitzada per la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural (DG AGRI) i el Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea. Aquest qüestionari va dirigit a proveïdors de la cadena de subministrament agrícola i alimentari i la data límit per a participar és el 31 de gener de 2021 en aquest enllaç: https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/UTPs_Baseline_Survey

Un cop acabi l’enquesta els resultats seran publicats aquí: https://datam.jrc.ec.europa.eu/datam/mashup/FOODCHAIN_UTP

 Les dues enquestes estan disponibles en llengua castellana.

Font: RuralCat

AJUTS | 02/10/2020  Ruralcat

L'estratègia "De la granja a la taula" del Pacte Verd Europeu preveu provar i demostrar innovacions sistèmiques en l’alimentació

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Programa de Pacte Verd Europeu

Programa de Pacte Verd Europeu

L’estratègia "Farm to Fork", que es troba al centre del Pacte Verd Europeu, té com a objectiu abordar els reptes i accelerar la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles, per garantir que no es vegin compromesos els fonaments econòmics, socials i ambientals de la seguretat alimentària i nutricional per a generacions actuals i futures.  Aquesta estratègia fa èmfasi a permetre una transició justa per a tots els actors dels sistemes alimentaris, en què també es redueixin les desigualtats socials, s'abordi la pobresa alimentària i s'asseguri un ingrés just per a tots els actors. 

Un ventall d’activitats donarà suport al desplegament i l’ampliació d’innovacions que contribueixin als objectius de l’estratègia.  Les propostes posaran a prova, pilotaran i demostraran solucions sistèmiques innovadores (TRL 5-7) a un dels sis temes següents, corresponents als reptes urgents i urgents dels sistemes alimentaris:  

  • Subtema A: aconseguir granges neutres pel clima reduint les emissions de GEH i augmentant el segrest i emmagatzematge de carboni a la granja. 
  • Subtema B: aconseguir empreses alimentàries climàticament neutres mitigant el canvi climàtic, reduint l'ús d'energia i augmentant l'eficiència energètica en el processament, distribució, conservació i preparació d'aliments.
  • Subtema C: reduir la dependència de pesticides perillosos; reduir les pèrdues de nutrients dels fertilitzants, cap a una contaminació nul·la de l'aigua, el sòl i l'aire i, en última instància, l'ús de fertilitzants. 
  • Subtema D: reduir la dependència de l'ús d'antimicrobians en la producció animal i en l'aqüicultura. 
  • Subtema E: reduir les pèrdues i els residus d’aliments en totes les etapes de la cadena alimentària, inclòs el consum, evitant alhora envasos no sostenibles. 
  • Subtema F: passar a dietes saludables i sostenibles, procedents de terra, aigua continental i mar, i accessibles a tots els ciutadans de la UE, inclosos els grups més desfavorits i vulnerables. 

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Font: Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 01/10/2020  Ruralcat

Agricultura presenta una guia per a garantir un espigolament segur

L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 quilos d'aliments, que han permès evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Espigolament

Portada de la guia

El Departament d’Agricultura ha presentat la Guia de bones pràctiques per a un espigolament segur amb motiu del primer Dia Internacional de la Conscienciació sobre Pèrdues i Malbaratament Alimentari designat per la FAO.

Aquesta guia, que el Departament ha encarregat a la Fundació Espigoladors, i que ha comptat també amb la col·laboració d’Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l’IRTA, és un document viu, de caràcter voluntari, que té com a objectiu proporcionar les bases i les bones pràctiques per garantir un espigolament segur a totes les parts implicades. La Guia també vol fomentar l’aprofitament dels aliments, contribuint a reduir les pèrdues al sector primari alhora que doni seguretat jurídica i protegeixi els interessos legítims dels productors/es i el respecte als cultius.

L’espigolament és una pràctica que consisteix en recol·lectar els aliments que han quedat al camp després de la collita principal o de les collites sembrades no recollides, amb l’autorització prèvia del titular de l’explotació. La pràctica de l’espigolament, com a activitat complementària i sense ànim de lucre, sovint és realitzada per voluntaris i està vinculada a iniciatives que promouen l’ocupació de persones en risc d’exclusió social. L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 tones d'aliments, la qual cosa va evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i va estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Catalunya és pionera en la regulació de l’espigolament. La Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, regula per primera vegada l’espigolament a Catalunya, com una activitat complementària i sense ànim de lucre, per a la prevenció de les pèrdues alimentàries a la producció primària. Actualment, la Generalitat  treballa en el Reglament que ha de desplegar aquesta regulació.

D’altra banda, l’espigolament està en línia amb l’estratègia “De la Granja a la Taula”, recentment publicada per la Comissió Europea, que identifica la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris com un element clau per assolir la sostenibilitat del sistema agroalimentari.

En els enllaços següents trobareu la Guia en les versions llarga i reduïda.

Font: DARP

ESTUDIS | 14/09/2020  Ruralcat

Publicat l’Informe anual del porcí 2019

El Grup de Gestió Porcina de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, ha publicat l'Informe anual del 2019 per a la producció porcina a Catalunya, on s'actualitza l'evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s'analitzen els diferents factors de producció, així com els rendiments tècnics i econòmics. S'hi estudia també l'evolució del consum i les dades de comerç exterior i, finalment, es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc a tres nivells: a la fase de producció, a la fase de sacrifici/transformació i a la fase de distribució i venda.

Cens porcí

L’informe reflecteix que Catalunya es manté en la segona posició a Espanya, amb un 25% del cens total

El cens porcí a Catalunya l’any 2019 ha arribat als 7.912 milers de caps, el que suposa un increment del 2,35% respecte l’any 2018, segons l’Informe anual de porcí 2019. Si s’analitza el cens segons tipologies, s’observa que del que més n’hi ha són els porcs d’engreix, seguit dels garrins i, finalment, els reproductors. L’any 2019 Lleida ha tornat a ser la província amb un major nombre d’efectius, 4.247.013, que representa el 54% del total de Catalunya, seguit de Barcelona (26%), amb 2.060.551 efectius, Girona (12%), amb 943.865 caps i Tarragona, amb 564.609 caps i un 8% del total.

També s’ha incrementat lleugerament (0,10%) el nombre de caps sacrificats, arribant a 22.451 milions de caps. Respecte les tones de carn de porc de consum directe que es realitza a Catalunya, aquest s’ha incrementat a Catalunya als darrers sis anys un 7,93%. L’any 2019 va ser un any amb menor consum a Catalunya respecte el 2018 a totes les províncies tot i que la quantitat de carn de porc destinada a consum industrial a Catalunya l’any 2019 va ser un 5,33% més elevada que l’any anterior. El sistema de producció prioritari a Catalunya és, un any més, la integració no cooperativa a les explotacions d’engreix i el de propietat a les explotacions de reproductors.

Per últim, l’informe reflecteix que Catalunya es manté en la segona posició a Espanya, amb un 25% del cens total. Catalunya lidera la producció de carn (41% de la producció total), amb un increment del 40% respecte a l’any 2009 i una producció de 1.888 milers de tones.

Aquest és l’informe destacat del darrer butlletí de Novetats Estadístiques que edita setmanalment el DARP amb l'objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Departament que han tingut sortida durant la setmana i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres organismes i/o institucions nacionals i internacionals.

Font: DARP

ENTREVISTA | 10/09/2020  Ruralcat

Jaume Planella  “Aquesta infraestructura aporta a Noel seguretat alimentària, qualitat, innovació tecnològica i sostenibilitat”

Ubicada a Sant Joan les Fonts (la Garrotxa), Noel és una empresa familiar de quarta generació especialitzada en la producció i la distribució de pernil cuit i curat, embotits, carns fresques i elaborats frescos, tant al mercat nacional com internacional. Amb una facturació de 277 M€ l’any 2018, amb prop de 1.300 treballadors i 14 plantes productives, ha esdevingut una de les principals empreses espanyoles d’alimentació. Noel compta amb 80 anys de know how en l’elaboració de productes carnis, experiència que ha volgut integrar en la nova planta d’elaboració de productes picats curats: el fuet i el xoriç, que va entrar en funcionament al 2016. Un cop construïda i funcionant al 100% de la seva capacitat, aquesta infraestructura ha esdevingut un referent del sector alimentari a escala internacional, i única a la península Ibèrica. L’empresa ha estat nominada als premis PITA 2019 en la modalitat d’Agroindústria.

Jaume Planella, director corporatiu de R+D+i de Noel Alimentaria

-Com heu rebut aquest reconeixement?

Amb moltíssima il·lusió, ja que ens omple d’orgull que la nostra nova planta de productes picats curats sigui considerada única a la península ibèrica, així com un referent del sector alimentari a nivell internacional.

-Per què vau decidir engegar la nova planta d’elaboració de productes picats curats?

La planta va obrir les seves portes al 2016 després d’una gran aposta de Noel per traslladar la producció d’embotits picats curats a una nova infraestructura, alliberant prop de 7.000 m2 de la planta principal, dedicada majoritàriament a l’elaboració de cuits. El fet de centralitzar la producció dels embotits picats curats en una instal·lació específica permet l’especialització i l’optimització de la producció d’aquesta tipologia d’embotits. Des que la planta es va posar en marxa ja acumula una inversió de 50,4 milions d’euros.

                                    

“Des que la planta es va posar en marxa ja acumula una inversió de 50,4 milions d’euros”

-Com funciona la planta i quins avantatges ofereix?

Per posar en marxa aquesta infraestructura, Noel va dur a terme un exhaustiu estudi a nivell internacional durant dos anys per identificar tecnologies d’última generació disponibles al mercat per poder integrar-les en els seus processos productius. Gràcies a la recerca duta a terme, la companyia va poder engegar una planta totalment automatitzada, monitoritzada i controlada en temps real, dissenyada per garantir la seguretat i que permetés ampliar la seva capacitat productiva sense perjudicar el flux inicial.

Les noves instal·lacions compten amb 35 assecadors, dues sales blanques per produir una línia d’especialitats i una plataforma logística. Aquesta infraestructura aporta al portfoli de Noel seguretat alimentària, qualitat, innovació tecnològica i sostenibilitat. La seva activitat es realitza minimitzant al màxim l’impacte en l’entorn.

-A banda de millorar la seguretat alimentària i la qualitat, la planta també busca la sostenibilitat. En què es concreta?

En termes de sostenibilitat i a nivell energètic, cal destacar la central energètica de cogeneració, on s’utilitza una càrrega important de l’aigua calenta per l’assecat d’embotit, l’aigua sanitària de neteja i l’energia elèctrica, de kilòmetre zero en aquest cas.

-Quants productes elaboreu i quina producció anual teniu?

La planta se centra bàsicament en la producció d’embotits picats curats, concretament xoriço i fuet, a més de productes d’assemblatge de xarcuteria amb altres ingredients, com els rotlles d’embotit amb formatge, plates de combinació de xarcuteria diversa i altres ingredients com olives o formatge. Està preparada per produir 15.000 tones anuals.

-A quins mercats van dirigits els vostres productes?

Es destinen tant al mercat nacional com internacional. Des de la dècada dels 90 Noel ha apostat clarament pel mercat exterior i, a dia d’avui, és un dels principals exportadors espanyols de pernil curat i xoriç. La internacionalització s’ha convertit en un dels seus principals eixos de creixement i les exportacions de xarcuteria  ja representen més de la meitat de la facturació anual en aquesta divisió de negoci. Dels embotits picats curats produïts a la nova planta el 80% s’exporten principalment a USA, UK, França, Països Baixos, Bèlgica, Suècia o Alemanya.

“La internacionalització s’ha convertit en un dels seus principals eixos de creixement”

-Quines característiques pròpies tenen els vostres productes?

Noel és conscient de les principals demandes dels consumidors, que cada vegada més reclamen productes que siguin saludables i que, a la vegada, els permetin gaudir de sabors deliciosos. També busquen que siguin de consum pràctic i que es produeixin de manera respectuosa amb el medi ambient. Tenint en compte aquestes necessitats, Noel se centra en quatre premisses fonamentals a l’hora de desenvolupar el seu portfoli:

  1. Salut, contribuint a mantenir un estil de vida basat en una alimentació saludable i equilibrada.
  2. Conveniència, adaptant-se a les diferents necessitats i moments de consum per part dels consumidors.
  3. Plaer, propiciant que els productes siguin bons i generin la millor experiència de consum.
  4. Sostenibilitat, produint-se i comercialitzant-se de manera responsable i integrats en una cadena de valor que minimitzi els impactes de l’entorn.

-La innovació és un dels pilars estratègics de la vostra empresa. És la innovació tecnològica una de les eines més potents per afrontar amb èxit l’alta competitivitat en el sector càrnic?

Noel és una companyia que innova constantment en els processos productius que duu a terme i també en les referències que ofereix en el seu portfoli. El departament d’R+D+I treballa intensament per identificar tecnologies i maquinària d’última generació disponible al mercat per millorar i optimitzar les cadenes de producció introduint millores qualitatives com l’automatització, la monitorització dels processos i el control a temps real. A més, analitza les actuals tendències del mercat per donar resposta a les necessitats dels consumidors amb els seus productes. Una mostra és la gamma ‘Nature’, la més sostenible del catàleg, composada de productes de xarcuteria i hamburgueses sense carn. Noel va ser la primera companyia càrnia del mercat en oferir productes no carnis.

                                

“Noel va ser la primera companyia càrnia del mercat en oferir productes no carnis”

-De quantes plantes disposeu actualment i on es troben ubicades?

Noel compta amb 14 plantes productives repartides pel territori espanyol, que assumeixen tots els processos als qual es sotmeten els productes elaborats, des del sacrifici animal fins arribar a la gran distribució, així com també altres línies de negoci en paral·lel al càrnic. La gran majoria es situen a la zona de la Garrotxa (Girona) i la resta estan repartides entre el Ripollès, Barcelona, Osca o Terol.

-En quins mercats esteu presents i quins nous reptes de futur us plantegeu? 

Actualment la companyia està present a 60 països i els seus plans se centren en consolidar-se en aquests territoris i créixer especialment a  Llatinoamèrica, Estats Units i la Xina, on els seus productes ja es comercialitzen en algunes de les seves principals cadenes de distribució. Noel té interès en aquests països perquè considera que són mercats amb un alt coneixement i notorietat de la gastronomia espanyola, que ha derivat en una tendència creixent de consum de productes d’alimentació d’origen espanyol. A més, els consumidors d’aquests països aprecien de manera notable els productes que aporten valor afegit, com és el cas dels productes de Noel. 

Enginyer Agrònom per la UPC I MSc. in Meat Science per la University of Bristol, Jaume Planella ha estat el màxim responsable de la R+D+i de Noel Alimentaria durant els últims 16 anys. En aquest període, l’empresa ha diversificat les seves línies de negoci respectant el seu marcat origen càrnic, especialment en mercats internacionals. La seva visió ha estat fonamental per llançar productes innovadors que han marcat tendència i que s’han consolidat en el mercat, com la gamma de llescats sense carn Noel Nature, que va rebre el premi Innoval 2016 en tendències de salut i confiança.

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/08/2020  Ruralcat

Catalunya incrementa les seves exportacions agroalimentàries un 9,18% en el primer semestre de 2020

Els subsectors que més creixen en valor són el de la fruita i l’horta (25,28%) i el carni (21,66%), beneficiat per la demanda de la Xina. El sector agroalimentari i les seves exportacions es posicionen com a un dels motors de Catalunya per a combatre els efectes econòmics de la pandèmia produïda per la Covid-19.

Carn vermella

El carni es manté com el primer sector exportador agroalimentari amb un 40,48% del total i un 21,66% d’increment en valor i 6,71% en volum

Les exportacions agroalimentàries de Catalunya han crescut un 9,18% en valor i un 4,37% en volum entre gener i juny de 2020 respecte al mateix període de l’any passat, segons els càlculs realitzats per l’empresa pública Promotora dels Aliments Catalans (PRODECA), a partir de les dades provisionals de l’Agència Tributària.

Valorant la ràtio valor/volum del primer semestre de 2020 respecte al mateix període de l’any anterior, ha crescut un 4,61%, denotant que, en conjunt, s’estan venent els productes amb més valor, destacant l’increment percentual dels següents sectors: carni (14,02%), fruita i horta (12,38%), i olis vegetals (4,65%). Registren pèrdua de valor en aquest semestre el peix (-20,05%), el vi i cava (-8,53%) i el sector Fine Food (-4,99%).

Les xifres mostren part de la incidència de la pandèmia produïda per la Covid-19, declarada l’11 de març de 2020 per l’OMS. Aquesta va tenir els primers efectes visibles en les exportacions a partir de les dades d’abril, on la tendència creixent es va començar a alentir respecte de 2019. D’altra banda, al maig el comerç exterior es va situar per sota dels resultats del mateix mes de l’any 2019. Tot i això, la facturació global del primer semestre 2020 (5.420,43 milions d’euros) és superior al del mateix semestre de 2019 (4.964,70 milions d’euros), afavorit per les bones xifres de juny 2020.

En aquest primer semestre de 2020 es manté el superàvit comercial agroalimentari amb una taxa de cobertura del 112,94%, és a dir, les exportacions de productes agroalimentaris (5.420,43 M€) són superiors a les importacions (4.799,59 M€).

El carni es manté com el primer sector exportador agroalimentari amb un 40,48% del total i un 21,66% d’increment en valor i 6,71% en volum. Està liderat pel porcí, que representa el 27,08% de totes les exportacions agroalimentàries (66,89% del sector carni) amb un creixement del 24,97% en valor i un 7,41% en volum. El segon lloc correspon als productes Fine Food, amb un 27,67% del total exportat en valor i amb un decreixement de l’1,41% en valor tot i l’increment del 3,76% en volum. La capacitat exportadora del sector de la fruita i horta el situa en la tercera posició (7,56%): registra un increment en valor del 25,28% i un 11,48% en volum. Els olis vegetals ocupen la quarta posició amb el 7%. Aquesta categoria creix un 11,85% en valor i un 6,63% en volum. El sector del vi i el cava, cinquè sector, representa el 4,07% de les exportacions catalanes: disminueixen les exportacions un 13,55% en valor i un 5,49% en volum respecte al mateix període de 2019. Els cereals, molineria i llavors suposen el 3,65%, i s’hi observa un increment del 4,56% en valor tot i el decreixement en volum del 0,26% mentre que el sector del peix i el marisc, en sisena posició, representa l’1,71% de les exportacions agroalimentàries i decreix un 25,88% en valor i un 7,30% en volum tot i presentar el millor rati valor/volum.

Els mercats que lideraran aquest 2020 el creixement de la despesa en alimentació són, segons estimacions realitzades amb les dades d’Euromonitor International Ltd, la Xina (+18,1%), Vietnam (+6,4%), Filipines (+5,2%), Hong Kong (+2,2) i Taiwan (+1,4%).

Els principals mercats de destí tradicionals per Catalunya es mantenen: França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Regne Unit i el Japó. Destaca la Xina, que el 2019 ja es va posicionar com el sisè mercat de destí incrementant les exportacions agroalimentàries catalanes un 58,29% en valor.

D’altra banda, Catalunya ha incrementat les seves exportacions agroalimentàries a Aràbia Saudita, 43,60%, Líbia (62,19%), al Marroc (49,21%), Vietnam (66,46%), Qatar (65,93%). Destaquen, també, l’increment significatius al Regne Unit (5,28%), sisè mercat de destí dels productes agroalimentaris de Catalunya.

Font: DARP

AJUTS | 18/08/2020  Ruralcat

Agricultura convocarà ajuts als Consells Reguladors de DOP i IGP de productes agroalimentaris afectats per la Covid-19

Aquests ajuts tenen un pressupost d’1 milió d’euros i la quantia màxima de l’ajut per a cada consell regulador serà d’un màxim de 150.000 euros.

Oli d'oliva

Amb aquesta línia d’ajuts, l’objectiu del DARP és compensar la disminució dels ingressos dels consells reguladors catalans

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) convocarà ajuts als Consells Reguladors de Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) per compensar la pèrdua d’ingressos degut a la davallada de venda en el mercat interior i exterior dels seus operadors inscrits com a conseqüència de la crisi sanitària del Covid-19. Ja s’han publicat les bases reguladores d’aquests ajuts i en els propers dies se’n publicarà la convocatòria. La sol·licitud es podrà fer de manera telemàtica a començament del mes d’octubre.

Aquests ajuts tenen un pressupost d’1 milió d’euros i la quantia màxima de l’ajut per a cada consell regulador serà d’un màxim de 150.000 euros i del 85% de la disminució dels ingressos. El podran sol·licitar els consells reguladors catalans de les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques protegides víniques, de productes agroalimentaris i begudes espirituoses que hagin tingut un decrement d’ingressos en concepte d’aportacions econòmiques dels inscrits en els registres del Consell Regulador de com a mínim el 20% durant el període comprès entre els mesos de març i setembre del 2020, ambdós inclosos.

Els Consells Reguladors són corporacions de dret públic que tenen atribuïda la gestió de les denominacions d'origen protegides (DOP) i les indicacions geogràfiques protegides (IGP). El seu finançament es basa en les aportacions econòmiques que reben per part de les persones productores i elaboradores inscrites que en formen part. Aquestes aportacions econòmiques estan molt relacionades amb la producció i comercialització del producte certificat per la DOP o IGP corresponent.

Amb aquesta línia d’ajuts, l’objectiu del DARP és compensar la disminució dels ingressos dels consells reguladors catalans en concepte d’aportacions econòmiques dels seus inscrits del període març a setembre 2020 (ambdós inclosos) a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, i, d’aquesta manera, garantir que els Consells Reguladors disposen de suficient liquiditat per continuar desenvolupant les seves funcions, que són fonamentals per al manteniment d’una part molt important del sector agroalimentari català, el qual conforma un dels eixos principals de la política de qualitat catalana.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 30/07/2020  Ruralcat

Més del 60% de la població catalana consumeix aliments ecològics certificats

El Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2020 té com a objectiu quantificar i qualificar el coneixement i els hàbits de consum d’aliments ecològics dels consumidors catalans i mesurar la seva evolució.

Productes ecològics

Els compradors de productes ecològics destinen cada cop més import a la compra d’aquest tipus de productes

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha publicat la sisena edició del Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, realitzat a partir de 1.600 entrevistes efectuades a la població catalana de més de 16 anys durant el mes de febrer d’enguany.

Els resultats d’aquest estudi mostren com més del 60% de la població catalana consumeix productes ecològics, tot i que amb una freqüència molt diferenciada. Un 47% ho fa més d’un cop al mes, mentre que els consumidors que ho fan setmanalment ja arriben al 34%. Les persones que consumeixen a diari també pugen des de l’anterior baròmetre, i ara gairebé arriben al 8%. Així doncs, en aquesta ocasió l’augment del consum dels aliments ecològics afecta totes les franges de consum, des de les persones que entren de nou a consumir productes ecològics fins a les que ja en consumien, que van incrementant la seva intensitat de consum, és a dir, es van fidelitzant cada cop més.

Els compradors de productes ecològics destinen cada cop més import a la compra d’aquest tipus de productes, percentatge que se situa en el 34% de la despesa total en productes alimentaris. La pràctica totalitat dels consumidors d'aliments ecològics enquestats tenen la intenció de seguir consumint aquest tipus de productes en els propers mesos, mentre que un 33% dels consumidors actuals manifesten la intenció d'incrementar el seu consum, especialment de verdures i llegums, carn, i fruita.

Seguint la tendència dels darrers anys, l’estudi mostra la importància que té l’origen local dels productes, un factor cada cop més valorat i demandat pels consumidors ecològics. Gairebé la meitat dels compradors habituals d’aliments ecològics, si no troben un producte ecològic d’origen català, prefereixen comprar-lo d’origen català no ecològic, abans que ecològic procedent d’un altre lloc.

Com en totes les edicions que s’han fet d’aquest estudi, la principal raó per a comprar aliments ecològics segueix sent, amb diferència, la salut, tot i que enguany destaca el fort creixement de les persones que afirmen consumir-ne per raons mediambientals. La pràctica totalitat dels compradors també manifesta que hi ha un sobrepreu respecte els aliments no ecològics. Segons el tipus de productes, els consumidors creuen que paguen entre un 20 i un 33% més pels productes ecològics.

Pel que fa als aliments ecològics més consumits, segueixen sent, com en altres ocasions, la verdura/llegums (en consumeixen el 77% dels consumidors d’aliments ecològics), els ous (72%), i la fruita  (70%). Tot seguit venen la llet i els derivats làctics (59%), la carn (50%), el pa, cereals i pasta (48%), i l’oli ecològic (32%).

El baròmetre estudia la percepció i el grau de coneixement i consum, així com els principals hàbits de consum dels aliments ecològics a Catalunya.  El baròmetre neix com una de les actuacions incloses en el Pla d'Acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques, i es centra en definir els perfils dels compradors i analitzar el coneixement dels aliments ecològics entre la població, la informació sobre els aliments ecològics, inclosa la rebuda en escoles i menjadors públics. També s'analitzen els consumidors i els compradors de productes ecològics, els que coneixen i no consumeixen aliments ecològics i els que no els coneixen.

Podeu consultar l’informe d’aquest estudi clicant aquí, o si preferiu una versió reduïda, aquí.

Font: DARP

AJUTS | 29/07/2020  Ruralcat

Els ajuts a les indústries agroalimentàries generaran inversions de 135 milions d’euros a Catalunya

Del total de sol·licituds presentades, finalment podran accedir als ajuts total de 92 empreses, de les quals més de la meitat pertanyen al sector carni.

Obrador

L’objectiu de les subvencions és millorar la competitivitat de les indústries del sector industrial més important de Catalunya

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya va convocar el passat 2 de setembre de 2019 els ajuts destinats a inversions per a la transformació i comercialització d’aliments (operació 04.02.01) i a la mitigació del canvi climàtic en la transformació d’aliments (operació 04.02.02), per un import total de 22,2 milions d'euros. Es tracta de la tercera convocatòria d'aquestes línies d’ajut, que s’emmarquen en el Programa de Desenvolupament Rural PDR 2014-2020, i estan cofinançades en un 43% pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, i en el 57% restant pel DARP.

L’objectiu de les subvencions és millorar la competitivitat de les indústries del sector industrial més important de Catalunya amb un volum de negoci de 28.000 milions d’euros, amb processos innovadors, incrementar el valor afegit dels productes agrícoles i fomentar la internacionalització, i alhora també fomentar un ús més eficient de l’energia, l’ús de les energies renovables, de subproductes, de residus, i altres matèries primeres no alimentàries per a impulsar el desenvolupament de l’economia circular.

Aquests percentatges d’ajut poden arribar al 40% en el cas de pimes, al 20% en els establiments més grans que pimes i que tinguin menys de 750 treballadors o fins 200 milions d’euros de volum de negoci, i un 10% en la resta de casos.

Del total de sol·licituds presentades, finalment podran accedir als ajuts total de 92 empreses. La inversió prevista a realitzar pels expedients a subvencionar supera els 135 milions d'euros.

Pel que fa a la distribució sectorial dels ajuts, més de la meitat de la inversió s’efectuarà en el sector de la carn amb un 51% del total, i 40 expedients subvencionables. En segon lloc, el sector de les fruites i hortalisses, que representa un 15 % de la inversió total subvencionable i 14 expedients, i en tercer lloc el segueix el sector de la llet i derivats, amb el 7,8% del total invertit i 9 expedients subvencionables.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 28/07/2020  Ruralcat

El Departament d'Agricultura presenta 10 projectes per transformar el sector agroalimentari

El Govern ha presentat un pla de 3.000 milions d’euros per impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim.

Alimentació

Aquests projectes recullen les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes globals i europees

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) presenta 10 projectes transformadors inclosos en el Pla de reactivació econòmica i protecció social en l’àmbit de la comissió per a l’elaboració del pla per a la reactivació econòmica i protecció social com a conseqüència de la crisi de la COVID-19 (CORECO).

Aquests projectes recullen les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes globals i europees. Així, es garanteix la qualitat de vida dels ciutadans impulsant la cohesió territorial i incentivant l’aparició de noves oportunitats de negoci i de nous filons d’ocupació a l’entorn de les economies verda i blava. Es tracta d’assolir una producció agrària sostenible i respectuosa amb el medi ambient i la biodiversitat i promoure una millor connexió entre el productor i el consumidor amb uns nous models de relació i comercialització. Els treballs mostren el compromís del Govern envers tres objectius essencials: reforçar l’estat del benestar i la capacitat productiva de Catalunya; reduir les desigualtats socials accentuades per la pandèmia i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient.

El gruix dels projectes s’executarà abans de l’any 2020, amb un import previst de 2.207 milions d’euros. La resta de la inversió fins a arribar als 3.000 milions d’euros, és prevista fins a l’any 2032.

Els 10 projectes són:

  • Circuits curts, promoció i comercialització (35 M€ 2021-2025): facilitar la disponibilitat de producte de proximitat al consumidor mitjançant circuits curts de comercialització, promoure el consum de productes de proximitat amb distintiu de qualitat i reforçar el posicionament del sector agroalimentari català en els mercats estratègics.
  • Cohesió territorial (350 M€ 2021-2025 i 100 M€ 2026-2032): augmentar la resiliència del territori.
  • Creació de noves cadenes de valor basades en la bioeconomia (200 M€ 2021-2025): Es tracta de crear noves cadenes de valor al territori a partir de la producció de biomaterials, bioproductes i biocombustibles.
  • Noves oportunitats de negoci (110 M€ 2021-2025): Identificació de oportunitats noves i innovadores capaços de donar resposta als reptes del sector agroalimentari per a impulsar l’activitat econòmica al medi rural i marí per tal de generar una ocupació estable i de qualitat de forma sostenible.
  • Producció sostenible (65 M€ 2021-2025): Promoure la transformació dels models productius tradicionals cap a models més sostenibles que donin resposta a reptes com el canvi climàtic i a l’estratègia del Camp a la Taula de la Unió Europea.
  • Suport a la transformació del sector agroalimentari i marítim (175 M€ 2021-2025): Per tal de fer front als reptes actuals cal que les empreses i els treballadors del sector agroalimentari i marítim disposin d’un assessorament proper i de qualitat.
  • Modernització regadius (692,5 M€ 2021-2025 i 692,5 M€ 2026-2032): El projecte consisteix en la modernització dels regadius per tal de permetre un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions.
  • Transformació digital del sector agroalimentari català (90 M€ 2020-2025): AgroDigiCat i Foment de l’agricultura de precisió.
  • Transició energètica (400 M€ 2021-2025): Transició del sector agroalimentari cap a l’autoabastiment energètic a partir de fonts d’energia renovable.
  • Impuls de la recerca agroalimentària, forestal, marítima i de desenvolupament rural (90 M€ 2020-2025): Potenciar la generació de coneixement que permeti aportar solucions i orientar-la per donar resposta als reptes actuals de la societat i del sector.

A banda dels 10 projectes del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern inclou dos projectes més del Departament de Territori i Sostenibilitat vinculats també al sector agroalimentari. L’import total dels 12 projectes és de 3.911,10 milions d’euros.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 14/07/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari publica un article a la revista ‘Analytical Methods’

L’article fa una anàlisi de residus d’etoxiquina en alimentació animal en la producció catalana de 2018 i 2019, un additiu que no està actualment autoritzat.

Pinso per a animals

L'article aborda la determinació d’etoxiquina en pinso

El Laboratori Agroalimentari ha publicat a la revista científica Analytical Methods l'article: L. Sanchez Costa, J. Pujol Boira, M. Aragó Iglesias, P. Rodríguez Martínez and M. Medina Sala. Analysis of ethoxyquin residues in animal feed using QuEChERS and gas chromatography tandem mass spectrometry and its results from Catalonian production 2018-2019 (Anàlisi de residus d'etoxiquina en alimentació animal mitjançant QuEChERS i espectrometria de masses en tàndem de cromatografia de gas i els seus resultats de la producció catalana 2018-2019). Analytical Methods, 2020, DOI: 10.1039/D0AY01119C com a manuscrit acceptat amb data 13  de juliol de 2020: https://pubs.rsc.org/en/content/articlelanding/2020/ay/d0ay01119c/unauth#!divAbstract

La revista Analitycal Methods és una publicació de la Royal Society of Chemistry que té com objectiu l'avenç general de la química i la seva aplicació amb el propòsit de fomentar el creixement i l'aplicació d'aquesta ciència mitjançant la difusió del coneixement químic; establir, defensar i avançar els estàndards de qualificació, competència i conducta dels qui practiquen la química com a professió; servir l'interès públic actuant de forma consultiva o representativa en matèries relacionades amb la ciència i la pràctica de la química i avançar en el progrés de la ciència o la pràctica de la química.

Amb aquesta publicació científica el Laboratori Agroalimentari fa un pas més en la seva contribució a la millora dels processos d’inspecció i control agroalimentari, concretament en la determinació d’etoxiquina en pinsos que no està autoritzat com a additiu actualment, i avança en la transferència del coneixement científic a nivell internacional.

Font: Laboratori Agroalimentari

Informació relacionada

AJUTS | 13/07/2020  Ruralcat

Convocats els ajuts a la compra de productes frescos a petits productors amb dificultats de comercialització

Amb aquest ajut es subvencionen les donacions que des del 20 de maig i fins el 20 de setembre realitzen els productors agroalimentaris al Banc dels Aliments.

Pastor

La quantitat dels ajuts seran, segons tipus de productor i producte donat, de 4.000 euros a 15.000 euros

El departament d’Agricultura ha convocat els ajuts a productors agraris per compensar la pèrdua d’ingressos derivada de la manca de funcionament de determinats  canals de comercialització com a conseqüència de la crisis sanitària del COVID19.

Estan previstos dos períodes de vuit dies per presentar les sol·licituds d’ajut, un a meitat de juliol i l’altre al final del període de les donacions, al setembre. Es podrà presentar la sol·licitud  i la justificació de l’ajut a la vegada de forma telemàtica a través del tramitador d’ajuts i subvencions de la Generalitat en la web tramits.gencat.cat.  Les sol·licituds seran ateses per ordre cronològic, fins a l’exhauriment del pressupost, que serà degudament anunciat en la web del DARP.

Aquest ajut té un pressupost de 4.000.000 euros  i els requisits per a poder sol·licitar-lo són haver presentat la DUN, ser productors, cooperatives o societats agràries de transformació (SAT) de fruita, verdura i hortalisses, llegums, arròs, carn de boví, equí, oví-cabrum, conill o aviram, ous, llet i productes làctics frescos, mel, oli d’oliva verge o verge extra, transformats de fruita i hortalisses o productes elaborats del porc. També, cal tenir la condició de microempresa o pime i haver tingut un decreixement de la facturació i una disminució en el canal de venda habitual de com a mínim el 30 % durant alguns dels mesos de març a juny d’enguany o del 50% en el cas d’entitats sense ànim de lucre, en relació amb el mateix període del 2019.

Els productors han pogut realitzar donacions des del 20 de maig als quatre Bancs dels Aliments que hi ha a Catalunya. Les donacions fins a la data sumen un total de 30.000 Kg de verdura, 25.000 kg de fruita, 12.000 litres d’oli verge oliva extra, més de 6.000 iogurts, 4.300 dotzenes d’ous, 2.300 Kg de vedella, 900 kg de formatge fresc, a més de productes transformats de fruita i verdura, embotits, carn de xai i mel.

La quantitat dels ajuts seran, segons tipus de productor i producte donat, de 4.000 euros a 15.000 euros i per a cooperatives i SAT, de 30.000 a 75.000 euros, amb un percentatge d'ajuda del 85% del valor del producte donat, que serà del 95% per a productors adherits al segell de Venda de Proximitat o amb segell d'Artesania Alimentaria i del 100% en productes amb segells de qualitat DOP o IGP, amb Marca Q, de producció ecològica o integrada.

Abans de qualsevol lliurament cal contactar amb la delegació del Banc d’Aliments destinatària, per tal d’acordar-ne les condicions. Cal tenir en compte que els productes s’han de donar en un format apte per ser distribuïts al consumidor final. I per a les carns s’ha establert un conveni entre el Banc dels Aliments i les entitats representatives dels sector de la indústria de la carn (FECIC, ANAFRIC) perquè aquesta faciliti l’arribada de la carn en el format més apte per a ser distribuït pel Banc dels Aliments, que és especejada i congelada.

Cal que els productors conservin els albarans de lliurament per als productes que es donen directament al BA, i pels productes carnis, els documents sanitaris de transport cap a l’escorxador i el document amb els pesos i classificació, si és el cas, dels animals que lliura l’escorxador al ramader, els quals s’hauran de presentar per a la justificació de l’ajut.

Per  a més informació o per qualsevol dubte, podeu enviar un missatge al correu electrònic específic d’aquest ajut ajutperibles.agricultura@gencat.cat.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 02/07/2020  Ruralcat

Aprovat el Decret que estableix el Reglament de la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya

La nova normativa respon a una necessitat del sector de disposar d’instruments per a ser competitius i guanyar massa crítica en els mercats.

Pomes

L’àmbit d’aplicació de la normativa inclou la producció, la transformació, la comercialització i la distribució dels productes agroalimentaris dels sectors agrícola, ramader i forestal

El Govern ha aprovat el Decret que estableix el Reglament de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya, amb l’objectiu de donar un marc normatiu al sector agroalimentari per a crear, si es creu convenient, una interprofessional.

Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han experimentat un important desenvolupament, i s'han configurat com a òrgans de coordinació i col·laboració dels diferents sectors del sistema agroalimentari. Aquestes entitats també permeten reequilibrar les relacions comercials dels operadors de la cadena i fer front a  les necessitats del sector agroalimentari a Catalunya. Així doncs, amb aquesta nova normativa es facilita la millor integració de la cadena de valor agroalimentària a través d'acords voluntaris entre les parts. I també ha de permetre desenvolupar, si s'escau, les extensions de norma.

L’àmbit d’aplicació de la normativa inclou la producció, la transformació, la comercialització i la distribució dels productes agroalimentaris dels sectors agrícola, ramader i forestal. També es regula el Registre de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya, adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).

Les seves finalitats han de ser potenciar el coneixement, transparència i eficiència dels mercats, i l’adaptació a les necessitats dels consumidors; promoure la recerca, innovació i desenvolupament del sector agroalimentari.; vetllar per la millora de la qualitat dels productes i dels seus processos; promoure una cadena alimentària respectuosa amb el medi ambient; millorar la comercialització dels productes, tant en el mercat interior com pel que fa a la seva internacionalització, vetllant pel bon funcionament de la cadena alimentària i afavorint les bones pràctiques en les relacions entre els integrants de l’organització interprofessional agroalimentària; promoure l’elaboració de contractes tipus de productes agroalimentaris compatibles amb la normativa vigent i l’adopció de mesures de regulació de l’oferta, d’acord amb la normativa vigent en matèria de competència; elaborar treballs i estudis per a la millora de la cadena alimentària i de la seva transparència;
realitzar actuacions de formació per als integrants de la cadena; realitzar campanyes de promoció dels productes alimentaris i d’informació al consumidor; promoure l’eficiència energètica entre les diferents baules de la cadena alimentària mitjançant accions que redueixin l’impacte ambiental, la gestió responsable de residus i subproductes, i la reducció de les pèrdues d’aliments al llarg de la cadena alimentària; potenciar la creació de xarxes de dones, la formació, i l’emprenedoria de les dones en el sector agroalimentari
i qualsevol altra finalitat que li sigui atribuïda per normativa de la Unió Europea

Els requisits de reconeixement d’una Organització Interprofessional Agroalimentària són disposar de personalitat jurídica;  acreditar que representa, almenys, el 51% de les activitats econòmiques del producte o sector vinculades a la producció i, com a mínim també, d’alguna de les fases següents de la cadena de subministrament: transformació, comercialització o distribució; estar inscrites en el registre corresponent; tenir majoritàriament el seu àmbit d’actuació a Catalunya i la seva seu social a Catalunya i acreditar representar, com a mínim, en l’àmbit de Catalunya, almenys el 15 per cent de la branca professional a la qual pertany.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 29/06/2020  Ruralcat

El volum de les exportacions del sector agroalimentari a Catalunya ha augmentat un 3,8% al 2020

El DARP publica la informació elaborada sobre el comerç exterior de Catalunya fins al mes d'abril d'enguany, en base a la publicació del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

Comerç exterior agroalimentari

Les importacions han augmentat un 1,5% en valor

Malgrat la situació derivada de la pandèmia a causa del SARS-COVID-2, les exportacions han augmentat al 2020 un 13% en valor i un 3,8% en volum respecte del mateix període de l'any 2019.

Quant a les importacions, aquí les xifres evolutives són més modestes. El valor ha estat un 1,5% superior a 2019, però el volum de mercaderies és una xifra inferior en un 4,2% al primer quadrimestre de 2019. Així es desprén del darrer informe amb dades del comerç exterior agroalimentari i de consum de Catalunya.

Aquesta és una de les notícies destacades del darrer butlletí de Novetats Estadístiques que edita setmanalment el DARP amb l'objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Departament i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres organismes i/o institucions nacionals i internacionals.

Font: DARP

PREMIS | 18/06/2020  Ruralcat

El Departament d'Agricultura atorga el Diploma de Mestre Artesà Alimentari a 25 persones

Es considera mestres artesans alimentaris aquells que compleixen uns determinats mèrits de creativitat i coneixements en el camp de l’artesania alimentària.

Mestre artesà

L'atorgament del Diploma significa el reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l'artesà exerceix el seu ofici

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha atorgat enguany el Diploma de Mestre Artesà Alimentari a un total de 25 persones, de les quals 10 són forners, cinc pastissers, set carnissers, cansaladers i xarcuters, dos xurrers, i un formatger, en reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l'artesà exerceix el seu ofici. Podeu veure llistat aquí: http://agricultura.gencat.cat/ca/inici/nota-premsa/?id=386522.

El DARP atorga aquest Diploma a les persones artesanes alimentàries que siguin proposades per les entitats de representació i de defensa dels interessos professionals dels artesans o a sol·licitud de les persones interessades. Aquest reconeixement s’atorga des de l’any 1987, i des d’aleshores s’ha lliurat més de 1.000 diplomes.

Es considera mestres artesans alimentaris aquells que compleixen uns determinats mèrits de creativitat i coneixements en el camp de l’artesania alimentària, han exercit com a artesans alimentaris durant un període mínim de 15 anys, i disposen del carnet d’artesà alimentari.

Per tant, l'atorgament del Diploma significa el reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l'artesà exerceix el seu ofici, per la qual cosa només podrà ser atorgat a persones a les qual se'ls pugui acreditar una llarga trajectòria professional reconeguda, domini tècnic del seu ofici, experiència, i mèrits de caràcter extraordinari en la pràctica de l'ofici.

El reconeixement de l’artesania alimentària contribueix a fomentar els valors econòmics, culturals i socials d’aquesta activitat a Catalunya, i a la preservació i la revaloració de les petites empreses familiars que elaboren productes agroalimentaris.

De forma complementària a aquests diplomes, el DARP va crear l’any 2003 el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador, dotat amb 3.000 euros, per a guardonar l’esforç dels joves artesans alimentaris en la recuperació, la innovació, la diversificació, i el disseny de productes artesans. Properament, es preveu publicar la convocatòria de l’any 2020 d’aquest premi.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 17/06/2020  Ruralcat

Nova xarxa per la distribució conjunta de productes de proximitat de les Garrigues

La nova plataforma online “Mengem Garrigues” vol compartir eines de comercialització online i de distribució a les comarques de les Garrigues, Pla d’Urgell i Segrià.

La Lleteria

La Lleteria (Obagues-Talma) (font: Mengem Garrigues)

Mengem Garrigues és una xarxa de productors i elaboradors de les Garrigues que s’agrupen arran de l’estat d’alarma del COVID fruit de la necessitat de compartir eines de comercialització online i de distribució per tal de sumar esforços i fer viables els costos associats. 

En una primera fase s’impulsa una botiga online (www.mengemgarrigues.cat), on es poden comprar tots els productes dels productors i elaboradors de la xarxa; i un sistema de centralització de comandes i distribució per les comarques de Les Garrigues, el Pla d’Urgell i Segrià.

El grup inicial de Mengem Garrigues representa una diversitat de productes de les Garrigues com carn de ramat, ous ecològics, llet i derivats, mel, oli verge extra, pa artesà, fruites i verdures ecològiques, vi d’agricultura regenerativa i licors artesans.

Mengem Garrigues prioritza els productors i elaboradors de la comarca que compleixen els criteris i valors de producte de la comarca, ecològic o produït amb criteris ambientals, petit productor, que realitza una elaboració artesana, producció social, control del producte, que aplica principis de comerç just, que està produït en un municipi petit i representa una diversitat territorial.

La plataforma s’engega amb nou productors i elaboradors de les Garrigues, però la voluntat és que sigui una eina al servei de tots els productors i elaboradors de la comarca.

La iniciativa, que vol anar més enllà d’una plataforma de venda online i un sistema logístic de distribució conjunta, vol esdevenir una xarxa de cooperació entre els seus membres per donar visibilitat a l'oferta i diversitat de productes agroalimentaris de la comarca, fomentar el consum de producte de les Garrigues i  crear eines que estiguin al servei dels productors i que ajudin a tirar endavant els projectes.

Font: Mengem Garrigues

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 29/05/2020  Ruralcat

Nova fitxa sobre els principals requisits i recomanacions per a la conversió de granges avícoles a ecològica

En aquesta fitxa normativa es tracten els requeriments normatius més rellevants que afecten qualsevol granja de producció avícola, ja sigui de carn o de posta, que vulgui certificar la seva producció com a ecològica.

Gallines ecològiques en patis amb coberta vegetal

Gallines ecològiques en patis amb coberta vegetal; Granja La Roca (Sant Llorenç del Munt)

El Departament d’Agricultura ha publicat una nova fitxa normativa de Producció Agrària Ecològica (PAE) “Principals requisits i recomanacions per a la conversió de granges avícoles a producció ecològica” on s’aborden els requeriments normatius més rellevants que afecten qualsevol granja avícola que vulgui certificar la seva producció com a ecològica. També s'especifiquen quines normes d'allotjament han de tenir les aus ecològiques, quina alimentació se'ls ha de subministrar o quins mitjans es poden utilitzar per a la prevenció de malalties.

A més de les normes de la producció ecològica, també es detallen recomanacions tècniques i punts a tenir en compte si es vol iniciar una explotació d'aus ecològiques.

Font: RuralCat

Especials