Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 03/03/2021  Ruralcat

Nou cartell de l’Acord del CBPC per promocionar el consum de pomes i peres

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

Pomes

Les entitats signants de l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC) han iniciat una nova campanya per a la promoció de pomes i peres.

El cartell de pomes i peres informa de les propietats d’aquestes fruites, riques en vitamines i minerals, que els donen propietats antioxidants i vitalitzants. Són fruites amb una gran aportació de fibra que ajuden al bon funcionament de l’aparell digestiu.

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària. Entre els seus objectius hi ha el de la millora de les relacions entre els diferents tipus d’operadors al llarg de tota la cadena de valor. També vol millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el medi ambient i el benestar animal.

Al web del DARP es pot trobar informació del CBPC, i també dels diferents cartells de productes de temporada publicats pel CBPC.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 03/03/2021  Ruralcat

Nou cartell de l’Acord del CBPC per promocionar el consum de pomes i peres

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

Pomes

Les entitats signants de l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC) han iniciat una nova campanya per a la promoció de pomes i peres.

El cartell de pomes i peres informa de les propietats d’aquestes fruites, riques en vitamines i minerals, que els donen propietats antioxidants i vitalitzants. Són fruites amb una gran aportació de fibra que ajuden al bon funcionament de l’aparell digestiu.

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària. Entre els seus objectius hi ha el de la millora de les relacions entre els diferents tipus d’operadors al llarg de tota la cadena de valor. També vol millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el medi ambient i el benestar animal.

Al web del DARP es pot trobar informació del CBPC, i també dels diferents cartells de productes de temporada publicats pel CBPC.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/02/2021  Ruralcat

Agricultura va destinar 35 milions d’euros a la recerca, desenvolupament i innovació del sector agroalimentari durant l'any 2019

El finançament d’activitats d’R+D+i es destina al foment d’actuacions pròpies d’R+D+i i a actuacions de divulgació i transferència tecnològica.

recerca

El Departament d’Agricultura va ser el tercer departament que més va contribuir al finançament d’activitats d’R+D+i en el conjunt de la Generalitat de Catalunya

En el marc del Pla estratègic de recerca, innovació i transferència agroalimentària 2013/2020, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, durant l’exercici pressupostari 2019, va destinar un import total de 35.903.499 euros a activitats d’R+D+i en l’àmbit agroalimentari i a la seva divulgació i transferència.

D’aquest import, 25.718.008 euros provenen de fons propis del Departament, que van suposar el 72% de la despesa total realitzada en activitats d’R+D+i. La resta del pressupost, 10.185.490 euros, es va obtenir del cofinançament de mesures a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA).

El finançament d’activitats d’R+D+i es va desglossar en 24,89 milions d’euros destinats al foment d’actuacions pròpies d’R+D+i (suport a infraestructures, projectes d’R+D, ajuts, etc., del qual més del 67% es va emprar en actuacions de suport als centres de recerca. Aquestes despeses es poden desglossar segons corresponguin a activitats d’R+D (19,82 milions d’euros) o activitats d’innovació (5,07 milions d’euros). La major part d’aquesta darrera xifra es va destinar a donar suport a la Cooperació per a la innovació mitjançant la creació i el funcionament de Grups Operatius de l’AEI, als ajuts destinats a les inversions relatives a la transformació i comercialització d’aliments, als ajuts destinats a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries amb la incorporació de nova tecnologia i a projectes innovadors de cooperació entre Grups d’Acció Local.

Pel que fa a actuacions de divulgació i transferència tecnològica, el Departament d’Agricultura va destinar un import de prop de 0,83 milions d’euros a activitats d’assessorament, divulgació i comunicació de resultats de l’R+D+i al sector agroalimentari. En aquest sentit, cal destacar les activitats desenvolupades en el marc del Pla anual de transferència tecnològica i del portal RuralCat.

Amb aquests imports mobilitzats, el Departament d’Agricultura va ser el tercer departament que més va contribuir al finançament d’activitats d’R+D+i en el conjunt de la Generalitat de Catalunya.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 22/02/2021  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari ha participat en la conferència final del projecte europeu OLEUM

La conferència va tenir lloc els dies 17 i 18 de febrer en format online, on es van presentar els resultats finals del projecte OLEUM, que té com objectiu garantir i millor la qualitat i l'autenticitat de l'oli d'oliva. El LAC ha participat en la fase de validació de nous mètodes analítics.

Oli d'oliva

El projecte OLEUM té com objectiu garantir i millor la qualitat i l'autenticitat de l'oli d'oliva

Els passats 17 i 18 de febrer va tenir lloc la conferència online final del projecte UE H2020 OLEUM. Al llarg dels dos dies de la conferència final del projecte es van presentar els resultats assolits. En concret, el dia 17 de febrer es va centrar en l’impacte d’OLEUM en les futures polítiques de la UE sobre oli d’oliva, mentre que, el dia 18, es va parlar dels estudis de validació dels mètodes, d’altres eines analítiques proposades i de com impactarà OLEUM sobre l'economia i les pràctiques del sector de l'oli d'oliva.

El Laboratori Agroalimentari del DARP va participar en la fase de validació dels nous mètodes analítics desenvolupats següents:

-Mètode 1: anàlisi de fenols (indicació de salut): determinació UHPLC del contingut total d’hidroxitirosol (Htyr) i tirosol (Tyr) en oli d’oliva.

-Mètode 2: anàlisi d’esterols lliures i esterificats. Mètode SPE / GC-FID per detectar esterols lliures i esterificats.

-Mètode 3: anàlisi revisada dels èsters etils dels àcids grassos. Enfocament analític revisat i validat per a la determinació d’èsters etílics d’àcids grassos (FAAE).

-Mètode 4a: anàlisi de volàtils dirigits; dues opcions: i) SPME-GC-FID i ii) SPME-GC-MS. Anàlisi de compostos volàtils en oli d’oliva verge mitjançant cromatografia de gasos.

-Mètode 4b: anàlisi de volàtils no orientats. Anàlisi de l'empremta digital volàtil VOO per SPME-GC-MS i quimiometria. Mètode de cribratge instrumental per a l'avaluació del grau de qualitat de Voo.

Amb aquesta participació el Laboratori Agroalimentari ha pogut aportar la seva experiència com a laboratori acreditat conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017 dins del Programa d’acreditació “Assaigs físico-químics d’olis d’oliva i sansa d’oliva”. També ha adquirit coneixements i experiència en els últims desenvolupaments analítics dins dels àmbits dels anàlisis de tocoferols, productes volàtils i propostes de millora de les determinacions dels èsters etílics dels àcids grassos (FAEEs) i esterols.  Finalment, ha pogut participar en la l’anàlisi “fingerprint” o de perfils per GC-MS a l’objecte de poder contribuir a la discriminació de la categoria dels olis d’oliva verges (olis d’oliva verge, verge extra i llampant).

El projecte OLEUM té com objectiu garantir i millor la qualitat i l'autenticitat de l'oli d'oliva, facilitant la detecció i fomentant la prevenció del frau en l'oli d'oliva. Aquest objectiu general compta amb tres objectius estratègics: desenvolupar mètodes analítics nous i/o millorats per assegurar la qualitat i l'autenticitat de l'oli d'oliva; desenvolupar una base de dades integrada d'assegurament de la qualitat de mètodes analítics d'oli d'oliva i dades relacionades amb les característiques químiques i organolèptiques; i donar suport a una comunitat mundial de laboratoris analítics competents implicats en les anàlisis de l’oli d’oliva, establint per tant una àmplia xarxa OLEUM.

El coordinador del projecte és Alma Mater Studiorum-Universitat di Bologna i compta amb 21 participants amb experiència en anàlisi d’aliments, legislació alimentària, enginyeria, bioinformàtica, comunicació i intercanvi de coneixements, procedents de 15 països diferents d’Europa, Amèrica i Àsia.

Els socis OLEUM han identificat quatre mancances principals en el coneixement actual que aborda el projecte: legislació i regulació, anàlisi, harmonització i coordinació, confiança del consumidor i del mercat.

El projecte s’emmarca dins el programa europeu Horizon 2020 “Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, marines, marítimes i d'aigües continentals, i recerca en bioeconomia” i amb el tema “autentificació de l’oli d’oliva”.

Font: LAC

Informació relacionada

FORESTAL | 19/02/2021  Ruralcat

Mel Muria certifica la primera mel a Europa provinent de boscos sostenibles

Aquesta serà la primera mel certificada PEFC que s’exportarà a tot el món provinent de boscos ben gestionats que respecten el medi ambient i la biodiversitat.

Mel Muria

Aquesta serà la primera mel certificada PEFC que s’exportarà a tot el món

L’empresa Mel Muria, ubicada al Perelló, acaba de certificar, de la mà de PEFC Catalunya, la primera mel provinent de boscos certificats en Gestió Forestal Sostenible d’Europa. La mel té el certificat en Cadena de Custòdia, reconegut a nivell mundial, que garanteix una mel de muntanya provinent de boscos ben gestionats que respecten el medi ambient i la biodiversitat.

Aquesta serà la primera mel certificada PEFC que s’exportarà a tot el món i que es suma a altres productes forestals no fusters certificats com els pinyons, la castanya del Bierzo o el pernil d’aglà d’alta gama criat a les deveses andaluses.

Aquesta empresa familiar ha sabut fusionar la tradició apícola, el respecte per la conservació de la qualitat agroambiental de les muntanyes mediterrànies i la tecnologia més avançada per crear una gamma de productes apícoles d’altíssima qualitat, projectant-se a nivell internacional.

El president del Mel Muria, Rafel Muria, ha afirmat que el procés de certificació ha estat “fàcil i lògic, ja que nosaltres ja comptàvem amb processos interns per garantir la traçabilitat de la mel”. D’aquesta forma, el sector forestal i l’apicultura han treballat de la mà per donar valor als boscos enllà de la fusta i per tal de garantir la seva continuïtat i la seva conservació.

Al llarg de 20 anys de treball, l'Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal, FECT Catalunya, ha aconseguit que 265.476 hectàrees de boscos de propietaris forestals privats i públics, l’equivalent al 20% de la superfície arbrada de Catalunya, estiguin certificades PEFC, i que 185 empreses transformadores i comercialitzadores a Catalunya tinguin certificada la seva Cadena de Custòdia pel sistema PEFC.

Font: PEFC

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 18/02/2021  Ruralcat

El Govern inspeccionarà prop de 400 grans explotacions ramaderes per verificar el grau de compliment de les autoritzacions ambientals

Els criteris per seleccionar aquests establiments es fonamenten en una avaluació del seu risc, , la sensibilitat del medi local, el risc d’accident, l’historial de compliment de l’autorització, i la participació en el sistema de gestió ambiental EMAS.

Granja de gallines

S'inspeccionaran de forma programada grans explotacions ramaderes per a la cria de gallines ponedores, porcs d’engreix i truges reproductores

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat el Programa d’inspecció ambiental integrada de Catalunya per a l’any 2021 que preveu realitzar 767 inspeccions programades per verificar el grau de compliment de les autoritzacions ambientals de les instal·lacions. Dels establiments, la majoria, un total de 397, seran grans explotacions ramaderes per a la cria de gallines ponedores, porcs d’engreix i truges reproductores. La resta d’establiments són empreses industrials i energètiques, activitats de gestió de residus i dipòsits controlats de residus.

Les inspeccions permetran comprovar el grau de compliment de les prescripcions i les determinacions fixades en les autoritzacions ambientals dels establiments seleccionats. Els criteris per seleccionar aquests establiments es fonamenten en una avaluació del seu risc, prenent en consideració els nivells i tipus d’emissions, la sensibilitat del medi local, el risc d’accident, l’historial de compliment de l’autorització, i la participació en el sistema de gestió ambiental EMAS. També es realitzaran inspeccions no programades per verificar el cessament d’activitats, investigar denúncies, accidents i incidents o per comprovar la correcció dels incompliments declarats en inspeccions anteriors.

Aquest any el programa reduirà novament la categoria del risc avaluada, que comporta una reducció de la periodicitat d’inspecció, per a aquells establiments registrats en el sistema EMAS que en les darreres inspeccions hagin acreditat un compliment satisfactori o adequat de l’autorització ambiental.

Els informes de les inspeccions són públics, i actualment estan disponibles en la pàgina web els informes de les inspeccions realitzades entre 2014 i 2019. També es poden començar a consultar els informes finalitzats corresponents a l’any 2020.

 El nou Programa s’executa en el marc d’implementació del Pla d’inspecció ambiental integrada 2020-2022  que cobreix el seguiment i vigilància ambiental de 1.565 establiments, que són els considerats de potencialment alta incidència ambiental.

El permís ambiental és un acte obligatori i previ a l'inici de qualsevol activitat empresarial, mitjançant el qual, l'administració assegura el compliment de les normatives establertes per a poder iniciar una activitat concreta en una ubicació determinada. Es pot consultar tota la informació relativa als permisos ambientals a l’Oficina El Planter, l’Oficina de Suport a les indústries agroalimentàries i al Campus Empresarial Agrari.

Font: RuralCat

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 18/02/2021  Ruralcat

Les dones representen el 40% de l’ocupació al sector agroalimentari català

Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi encarregat per part del Departament d’Agricultura a la Universitat de Girona en el marc del Programa de dones del món Rural i marítim de Catalunya 2016-2020.

Agricultora

Per franges d’edat, la feminització és més gran a la franja de 30 a 44 anys

Malgrat que la indústria alimentària mostra millors resultats que el conjunt de l’economia catalana en termes d’igualtat, hi ha col·lectius de dones en que aquesta millora no es produeix. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’informe “La dona a la indústria alimentària a Catalunya” que ha encarregat el DARP a la Universitat de Girona dins el marc del Programa de dones del món Rural i marítim de Catalunya 2016-2020.

Segons aquest treball, el grau de feminització de la indústria alimentària varia molt entre empreses, però es situa de mitjana a l’entorn del 40% de dones, segons dades d’afiliació a la Seguretat Social dels anys 2012 a 2019. Com a referència, la taxa de feminització al total d’Espanya és del 37% (INE, 2019). Els principals motius que condicionen el grau de feminització de les empreses actualment són la naturalesa de la feina (com més físicament exigent, més masculina), l’antiguitat de l’empresa (com més antiga, més masculina) i el lideratge femení (com més dones a la propietat i direcció, més femenina).

Per subsectors, els que són més a prop de la paritat són els de fabricació de productes de fleca i pastes alimentàries (46% de participació femenina) i el de fabricació d’altres productes alimentaris (42%). Contràriament, el subsector amb menys participació de la dona és el de fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis (17%). Per franges d’edat, la feminització és més gran a la franja de 30 a 44 anys, segons dades d’afiliacions.

En relació amb els tipus de contractació, homes i dones tenen un 80% de contractes indefinits, característica que sembla que els iguala, però les dones en tenen molts més de jornada parcial, el 60% del total, i de contractes  discontinus.

Pel que fa la diferència salarial a la indústria agroalimentària, les dones cobren un 23,19% menys que els homes de mitjana, i en el grup de 45 a 54 anys és on es produeix la diferència més gran, i també entre els i les treballadores que tenen estudis universitaris.

Quant a la feminització del poder, l’estudi indica que la direcció executiva és femenina en un 21%, i la presidència del consell és ocupada per una dona només en el 12,3% dels casos (SABI, 2019). En aquest sentit, les empreses amb propietat o direcció general femenina formen equips de direcció amb més dones (sovint 50% i fins al 80%). A més, a l’empresa familiar, les dones tenen més possibilitats de ser propietàries i directives.

Amb l’objectiu d’avançar vers la incorporació de més dones a la indústria agroalimentària i sumar el talent femení al masculí, l’estudi apunta recomanacions com ara la formació en la perspectiva de gènere als i les dirigents de les organitzacions empresarials del sector, a banda de formar també les mateixes treballadores i treballadors.

D’altra banda, segons aquest mateix informe, tant l’Administració com les agrupacions empresarials han de redoblar esforços en el coneixement sobre la desigualtat de gènere en el mercat laboral i en les empreses i treballar per continuar la implantació de mesures que ajuden a conciliar la vida laboral i familiar.

Es pot consultar l’informe complet en el següent enllaç: https://bit.ly/3abFDuY.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 17/02/2021  Ruralcat

Actualitzats els mapes amb la distribució territorial de les indústries agroalimentàries de Catalunya per sectors i les dades del visor interactiu

La publicació de les dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC) tenen com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de la informació per a dur a terme una política de gestió i de foment de les indústries agràries i alimentàries.

RIAAC

La visualització d’aquests mapes es pot realitzar accedint a la informació del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC)

A partir de la base de dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), s’ha publicat al web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) els mapes actualitzats amb la distribució territorial de les indústries agroalimentàries de Catalunya per sectors.

Es tracta d’uns mapes en format PDF que permeten visualitzar, de manera ràpida i senzilla, la implantació en el territori de cadascun dels diferents sectors agroalimentaris. Inclouen també un mapa amb la distribució per comarques del nombre d’indústries, diferenciant cinc intervals segons la quantitat d’indústries.

Aquesta informació és complementària al mapa interactiu on es pot visualitzar la ubicació geogràfica de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya on, per exemple, i segons la capa seleccionada, es poden veure totes les indústries a la vegada. Clicant sobre l’establiment industrial, s’accedeix a la informació de les activitats que aquest ha declarat. 

La visualització d’aquests mapes es pot realitzar accedint a la informació del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC) del web del Departament, i on també s’hi pot trobar els cinc llistats que ja es publiquen habitualment: per comarques (pdf), per activitats (pdf), per titularitat (pdf) i els 2 llistats de totes les indústries (en formats excel i csv).

Finalment, recordar que també es pot trobar el llistat d’indústries agràries i alimentàries de Catalunya al web de Dades Obertes, un portal que té per objectiu facilitar l’accés i donar transparència a la informació donar pública.

Tota aquesta informació és de gran utilitat no només per al DARP, sinó també per a altres departaments, administracions, institucions, associacions i, especialment, per al mateix sector i per a la ciutadania. La publicació de les dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC) té com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de la informació per a dur a terme una política de gestió i de foment de les indústries agràries i alimentàries, i en el qual s’hi inscriuen les indústries d'activitats agràries, alimentàries, forestals, i de pesca ubicades a Catalunya.

Font: DARP

AGENDA | 15/02/2021  Ruralcat

La FAO declara el 2021 l’Any Internacional de les Fruites i les Verdures

Aquesta efemèride ha estat impulsada per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) per sensibilitzar sobre la importància d’aquests productes en la nutrició humana, la seguretat alimentària, la salut i la sostenibilitat.

Any Internacional de les Fruites i Verdures 2021

Any Internacional de les Fruites i Verdures 2021

La FAO ha declarat el 2021 l’Any Internacional de les Fruites i Verdures (AIFV) amb el lema "Les fruites i verdures, elements essencials de la teva dieta". Els principals objectius són conscienciar sobre els beneficis per a la salut que té el consum de fruites i verdures; promoure dietes i estils de vida saludables, equilibrats i diversificats mitjançant el consum de fruites i verdures; i reduir la pèrdua i el malbaratament de fruites i verdures en els sistemes alimentaris de les fruites i les verdures.

La FAO també vol incidir en altres aspectes, com el suport als sistemes alimentaris sostenibles en la producció, el reciclatge i la reducció del malbaratament a les llars, així com també en la integració dels petits agricultors i agricultores en les cadenes de producció i distribució.

Font: RuralCat

PREMIS | 10/02/2021  Ruralcat

El Departament d'Agricultura convoca els Premis PITA i Ruralapps 2021

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha convocat la XX edició del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària PITA i la VIII edició del Premi Ruralapps. El termini per a la presentació de candidatures ja està obert i finalitza el 15 d’abril.

Logo dels premis PITA i Ruralapps

El termini per a la presentació de candidatures als dos premis ja està obert i finalitza el 15 d’abril

El DARP vol reconèixer i distingir amb el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària PITA les empreses agràries, les agroindústries, i les persones joves emprenedores que hagin incorporat innovacions que representin un nou producte, procés o gestió per a l’empresa orientats a millorar-ne la competitivitat i la sostenibilitat, mitjançant la innovació. El premi consta de tres modalitats: una per a l’empresa agrària, una per a l’agroindústria, i una al/la jove emprenedor/a innovador/a. Els premis estan dotats amb la quantitat de 6.000 euros per a cadascun dels guanyadors, i amb 2.000 euros per a cadascun dels finalistes.

A través del Premi Ruralapps, el DARP vol impulsar el desenvolupament d’aplicacions mòbils en el marc del sector agrari, alimentari i rural, i distingir les empreses que hagin desenvolupat les millors aplicacions mòbils funcionals que contribueixin a la millora del sector agroalimentari i del medi rural.

S’estableixen dos tipus de premi: Ruralapps-Professional del sector per a l’app destinada a aportar solucions tecnològiques innovadores als/a les professionals dels sectors agroalimentari, forestal, i pesquer, i Ruralapps-Ciutadania  per a l'app destinada a donar solucions tecnològiques innovadores a la ciutadania, i que facilitin l'accés a la informació sobre l'àmbit agrari, alimentari, i/o rural. Els premis estan dotats amb 3.000 euros cadascun.

El termini per a la presentació de candidatures als dos premis ja està obert i finalitza el 15 d’abril.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 10/02/2021  Ruralcat

El Govern aprova al Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya 2021-2026

El PEAC és un instrument per a transformar el sistema alimentari català, vehiculant la consecució dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible en l’àmbit alimentari i alineant-lo amb les principals polítiques europees alimentaries, agràries, econòmiques, i d’innovació.

Fruites

El sector agroalimentari representa un 14,1% del PIB català i el 15,5% de l’ocupació a Catalunya

El Govern ha aprovat el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC) 2021-2026, que serà cogestionat i governat pel Departament d’Agricultura, que també s’encarregarà de donar l’impuls de les línies estratègiques i les iniciatives i actuacions que l’integren. El Pla neix amb l’objectiu de dotar al país de l’instrument necessari per a articular un sistema alimentari integral, sostenible, competitiu, arrelat territorialment al país, i basat en la seva diversitat, que produeixi uns aliments saludables, accessibles, i de qualitat, reconeguts pels consumidors i consumidores.

La situació extraordinària i sense precedents generada per la pandèmia ha evidenciat el paper fonamental del sector agroalimentari i ha posat en relleu els riscos, les vulnerabilitats, i les desigualtats existents, però també les oportunitats que cal explorar per a articular un sistema alimentari més resilient i capaç de garantir la sostenibilitat del model. És en aquest context en què el PEAC s’erigeix com a instrument per a transformar el sistema alimentari català, vehiculant la consecució dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible en l’àmbit alimentari i alineant-lo amb les principals polítiques europees alimentaries,  agràries, econòmiques, i d’innovació. La implementació efectiva d’aquest pla ha de portar al desplegament de 301 actuacions en els pròxims cinc anys.

El sistema alimentari és una peça clau per a avançar cap a la sostenibilitat de la nostra societat atès que aconsegueix generar un impacte directe en termes mediambientals, socials i econòmics al territori. Concretament, representa un 14,1% del PIB català i genera 565.700 llocs de treball, que representen el 15,5% de l’ocupació a Catalunya.

El document és el resultat de més d’un any de treball intens i del consens dels integrants de la cadena de valor alimentària, des de la producció primària fins a les persones consumidores, passant per les indústries d'elaboració, transformació, i distribució, el comerç i la restauració. En el procés d’elaboració hi han participat més de 350 experts en l’àmbit alimentari, més de 200 entitats i associacions del sector, i, a través d’un procés participatiu obert, més de 450 ciutadans, garantint d’aquesta manera la multisectorialitat i transversalitat d’aquest instrument, i responent a les necessitats del sector, del territori, i de la societat.

La concreció d’aquesta estratègia ha de permetre convertir Catalunya en un país de referència en termes d’excel·lència alimentària, reconegut i valorat com a tal per tots els agents de la cadena de valor alimentària, tant a escala catalana, com estatal, i internacional. 

Font: DARP

VI | 26/01/2021  Ruralcat

El procés participatiu Vins Vinents promou el debat i la reflexió estratègica sobre el futur de la vinya i el vi a Catalunya

En el procés, iniciat el novembre de 2019, han participat més de cent persones. Entre les idees plantejades, es posa de manifest la necessitat de vertebrar millor el sector del vi i millorar la rendibilitat de tota la cadena de valor.

Vi blanc

En el procés hi ha participat un centenar de persones

L’INCAVI i l’Associació Vinícola Catalana han presentat les principals recomanacions i conclusions elaborades en el marc del procés participatiu Vins Vinents que marcaran les línies estratègiques del sector del vi a Catalunya en la pròxima dècada 2020-30.

Des del mes de novembre de 2019, quan es va engegar el procés, fins avui, hi han participat un centenar de persones distribuïdes en els quatre grups de treball (Organització del Sector, Economia i Mercats, Recerca, Desenvolupament i Transferència Tecnològica i Comunicació i Cultura del Vi), i s’han organitzat deu sessions presencials i sis sessions telemàtiques, qüestionaris i enquestes en línia.

Les principals idees que s’han recollit en cada grup de treball són, quant a l’organització, millorar la vertebració del sector a través de les DO i de tots els agents del sector, crear un marc comú de promoció i desenvolupament del sector i reforçar les eines de l’Administració per perfeccionar els sistemes de control, desenvolupament i participació dels representants del sector en les polítiques i actuacions que s’han de dur a terme.

Pel que fa a economia i mercats, les principals recomanacions són la necessitat d’augmentar el consum moderat de vi a Catalunya i aconseguir arribar als consumidors més joves; desenvolupar estratègies globals de diversificació econòmica i territori vinculades a altres activitats amb potencial turístic, especialment a través de l’enoturisme, i retribuir bé els viticultors com a pilar fonamental de la sostenibilitat del sector i millorar la rendibilitat de tota la cadena de valor.

Respecte al grup de recerca, les idees més importants són que cal reaccionar amb urgència davant del canvi climàtic i els seus efectes tot potenciant la R+D+T, no perdre la qualitat i assolir productes saludables, reestructurar l’organització de la R+D+T al sector vitivinícola de Catalunya en línia amb les necessitats reals del sector, crear organitzacions competitives a escala internacional per aconseguir una millor coordinació i transferència de coneixements entre els agents implicats, i poder optar a fons de finançament per poder enfrontar-se als reptes de la viticultura i enologia del segle XXI.

Finalment, el grup de Comunicació i Cultura del Vi ha fet palesa la necessitat que cellers i organitzacions del sector incrementin els recursos humans i econòmics destinats a la comunicació i el màrqueting del vi i creïn continguts que vagin més enllà del producte i permetin aprofundir i fer difusió de la realitat històrica, social, econòmica i cultural del vi a fi d’arribar a tot tipus de públic.

Totes les conclusions estan recollides en el resum del procés que es pot consultar a https://vinsvinents.cat/document_resum_final_vinsvinents.pdf.

Pròximament es crearà un Comitè de Seguiment de Vins Vinents format per l’INCAVI i representants del sector que vetllarà pel seu compliment. Al mateix temps, els quatre grups de treball continuaran treballant per aprofundir les idees i recomanacions de Vins Vinents i reportar-les al Comitè de Seguiment.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 16/12/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari participa en el projecte ‘Oleum Project’

El Laboratori Agroalimentari ha participat en el projecte “Oleum Project” dins del Programa europeu Horizon 2020 “Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, aigües marines, marítimes i continentals, i investigació en bioeconomia” amb el tema“ autenticació de l’oli d’oliva”.

Oleum project

El projecte vol verificar la qualitat dels olis d'oliva

L’objectiu d’Oleum Project’ és generar noves solucions analítiques innovadores, més efectives i harmonitzades per detectar i lluitar contra els fraus més comuns i emergents i verificar la qualitat dels olis d'oliva.

El projecte, coordinat per Alma Mater Studiorum-Universitat di Bologna, compta amb 21 participants amb experiència en anàlisi d’aliments, legislació alimentària, enginyeria, bioinformàtica, comunicació i intercanvi de coneixements procedents de 15 països diferents d’Europa, Amèrica i Àsia.

El Laboratori Agroalimentari ha participat en la fase de validació dels nous mètodes desenvolupats següents:

-Mètode 1: anàlisi de fenols (salut): determinació UHPLC del contingut total d’hidroxitirosol (Htyr) i tirosol (Tyr) en oli d’oliva.

-Mètode 2: anàlisi d’esterols lliures i esterificats. Mètode SPE/GC-FID per detectar esterols lliures i esterificats.

-Mètode 3: anàlisi revisada dels èsters ètils dels àcids grassos. Enfocament analític revisat i validat per a la determinació d’èsters etílics d’àcids grassos (FAAE).

-Mètode 4a: anàlisi de volàtils dirigits; dues opcions: i) SPME-GC-FID i ii) SPME-GC-MS. Anàlisi de compostos volàtils en oli d’oliva verge mitjançant cromatografia de gasos.

-Mètode 4b: anàlisi de volàtils no orientats. Anàlisi de l'empremta digital volàtil VOO per SPME-GC-MS i quimiometria. Mètode de cribratge instrumental per a l'avaluació del grau de qualitat de Voo.

Amb aquesta participació el Laboratori Agroalimentari ha pogut aportar la seva experiència com a Laboratori acreditat conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017 dins del Programa d’acreditació “Assaigs físico químics d’olis d’oliva i sansa d’oliva” conforme a la Nota tècnica 70.06.   

També ha adquirit coneixements i experiència en els últims desenvolupaments analítics dins dels àmbits dels anàlisis de tocoferols, productes volàtils i propostes de millora de les determinacions dels èsters etílics dels àcids grassos (FAEEs) i esterols.  Finalment, ha pogut participar en l’anàlisi “fingerprint” o de perfils per GC-MS per tal de poder contribuir a la discriminació de la categoria dels olis d’oliva verges (olis d’oliva verge, verge extra i llampant).

Font: LAC

 

Informació relacionada

PREMIS | 03/12/2020  Ruralcat

El formatger Jordi Domènech guanya el Premi al millor jove artesà alimentari innovador 2020

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha concedit el Premi al/a la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a, en la seva convocatòria de l'any 2020, al formatger Jordi Domènech Navarra, i l’accèssit al flequer Jordi Gasque Brusco.

Premi al/a la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a

El premi té la finalitat de fomentar la recerca i desenvolupament de nous productes artesans alimentaris

Jordi Domènech Navarra és un formatger d’Olot (Garrotxa). L’any 2016, juntament amb el seu germà bessó, Oriol, es van fer càrrec del negoci familiar Mas Claperol, d’elaboració de productes làctics artesans iniciat als anys 80, i van apostar per l’elaboració de productes ecològics, i de qualitat. L’any 2020 ha creat el formatge Coronat, un formatge ecològic i solidari, creat en temps del confinament del mes de març d’enguany per a donar sortida a la llet de vaca dels ramaders locals, i que a més se suma a la iniciativa #joemcorono per a recaptar fons per a lluitar contra la covid-19. També ha optat per comercialitzar tots els seus productes en envasos sostenibles, i ha desenvolupat la seva botiga on-line per a fer més accessibles els seus formatges a tothom.

Jordi Gasque Brusco és un flequer de Nulles (Alt Camp) de primera generació. Fa 10 anys, en un moment en què no tenia feina ni cap experiència professional com a flequer, juntament amb la seva dona, Loli, es van fer càrrec del Forn de Nulles, on el seu antic propietari, en Pere, a punt de jubilar-se, li va ensenyar l’ofici de forner. A base de formació i experiència adquirits al llarg d’aquests anys, ha anat introduint nous productes i varietats, fins i tot fent creacions innovadores i sorprenents com el Pa de Calçot o el Croissant de Calçot, que han tingut una molt bona acceptació no només en la localitat de Nulles mateixa, sinó dins de la comarca.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i  Alimentació va crear l’any 2003 el Premi a la/al millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a per tal de guardonar l'esforç dels joves artesans alimentaris en la recuperació, la innovació, la diversificació, i el disseny de productes artesans. Amb els guanyadors d’enguany, s’ha atorgat 20 premis i sis accèssits.

El premi té la finalitat de fomentar la recerca i desenvolupament de nous productes artesans alimentaris, la incorporació de noves tècniques en l'elaboració de productes artesans alimentaris, la millora de la imatge dels productes artesans alimentaris, la implantació de noves vies de comercialització dels productes artesans elaborats i la recuperació i divulgació de productes artesans alimentaris tradicionals de Catalunya.

Aquest premi està destinat als/a les joves artesans/anes alimentaris/àries de Catalunya, menors de 40 anys en l’any de la convocatòria, que disposin del carnet d'artesà/na alimentari/a, que desenvolupin la seva activitat en una empresa artesanal alimentària reconeguda per l’Administració, que hagin treballat de forma destacada en qualsevol de les actuacions descrites en el paràgraf anterior, i que, com a conseqüència d’aquestes actuacions, hagin obtingut resultats beneficiosos pel que fa a la qualitat, la bona imatge, i la competitivitat de les produccions artesanes alimentàries.

La dotació del Premi és de 3.000 euros, amb un accèssit de 1.000 euros que es concedeix a la persona candidata que tingui més puntuació després de la premiada.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/11/2020  Ruralcat

A Catalunya hi ha 347 empreses productores d'oli d'oliva que facturen 863 milions d'euros

Es tracta fonamentalment de pimes que donen feina a prop de 1.500 treballadors, un 30% de les quals exporta els seus productes a altres mercats, d’acord amb l’informe elaborat per ACCIÓ i Prodeca.

Oli d'oliva

Un 30% de les empreses exporta els seus productes a altres mercats

A Catalunya hi ha actualment 347 empreses productores d’oli d’oliva que facturen de manera agrupada 863 milions d’euros i ocupen 1.459 treballadors. Així es desprèn d’un estudi elaborat per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement, i Prodeca, Promotora de les Exportacions Catalanes del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que es presenta avui coincidint amb el Dia Mundial de l’Olivera.

Segons l’informe, les empreses catalanes dedicades a l’oli d’oliva són fonamentalment pimes (en un 99% dels casos). Es tracta d’un sector consolidat, ja que el 61% són firmes amb més de 10 anys d’existència i un 25% superen els 50 anys. D’altra banda, quant a la cadena de valor del sector de l’oli d’oliva, a Catalunya el 49% de les empreses són proveïdores per al mercat massiu (mass market); el 23% són productores artesanals i el 20% del segment gurmet. Destaca també el fet que un 37% són cooperatives.

A escala territorial, la majoria d’empreses catalanes d’aquest àmbit es concentra a la demarcació de Tarragona (179 empreses, un 51,6% del total). Per la seva banda, a Lleida, que ocupa la segona posició per nombre d’empreses (89), s’hi concentra el 64% de la facturació (554,63 milions d’euros).

A banda d’empreses, l’ecosistema del sector de l’oli d’oliva català també agrupa diferents clústers (Clúster Oleícola de Catalunya, Catalonia Gourmet, Innovi, Food Service Cluster...), que treballen projectes vinculats a aquest producte: centres d’interpretació i museus i altres entitats i associacions (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya a la Granadella, Centre d’Interpretació de l’Oli i de les Economies Productives de Montsant, etc). També s’hi acullen fires i esdeveniments en què l’oli té un protagonisme rellevant, com ara Alimentaria o BioCultura.

L’estudi també subratlla que un 30% de les empreses exporta els seus productes a altres mercats, mentre que les exportacions catalanes d’oli arriben a prop de 2.000 milions d’euros en el període de 2015 a 2019. Els principals països receptors d’oli d’oliva catalans durant aquest període són França, Itàlia i els Estats Units, que sumen un 43,4% del total de les vendes catalanes d’aquest producte a l’exterior.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/11/2020  Ruralcat

L’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” fa una radiografia de l’actual ecosistema català i mundial de la genòmica

A banda de la indústria farmacèutica i la biomedicina, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l’agricultura, on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

Laboratori

Els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l'agricultura

A l’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” es defineix la  genòmica com una disciplina científica que es dedica al mapeig genètic, la seqüenciació d’ADN i l’anàlisi del genoma que permet diagnosticar malalties i consell genètic, crear medicina i nutrició personalitzades, realitzar estudis d’evolució d’espècies, identificar microorganismes o produir aliments funcionals. També s’analitza el mercat mundial de la genòmica i les seves aplicacions i es fa una breu radiografia de la genòmica a Catalunya i com a eina clau per trobar solucions contra la COVID-19.

A banda de la indústria farmacèutica i la salut, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària, amb la identificació de senyals dietètiques que augmenten la immunitat, de manera que eliminen la necessitat d’utilitzar antibiòtics en l’alimentació animal i millores en la transformació, la seguretat i qualitat dels aliments; i l’agricultura on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

A Catalunya hi ha 49 empreses dedicades a la genòmica, el 77% de les quals són pimes i un 40% start-ups, que ofereixen 742 llocs de treball i generen una inversió de 276,22 milions d’euros. La principal aplicació del sector és la biomedicina i l’ecosistema català està format per una àmplia xarxa de centres de recerca i hospitals de referència.

L’informe ha estat elaborat per la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ amb la col·laboració de BIOCAT Xarxa d’R+D+I en biotecnologia Unitat d’Innovació d’ACCIÓ Catalonia Trade & Investment i forma part d’una col·lecció d’informes sobre les diferents tecnologies disruptives detectades a la Diana de Tendències Tecnològiques d’ACCIÓ (2018), que es preveu que tindran un gran impacte sobre la societat i el teixit productiu català durant els propers anys, com la realitat virtual, la robòtica, el big data o la impressió 3D.

Font: ACCIÓ

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 20/10/2020  Ruralcat

El proper 5 de novembre es celebrarà la jornada en línia ‘Cafè amb la Recerca: Nano in food’

En el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica, el DARP, conjuntament amb la l’FCRI, organitza aquesta jornada en línia on s’explorarà com la nanotecnologia està revolucionant el món agroalimentari a través de dos casos il·lustratius i s’avaluaran els aspectes més destacables de la seva implementació.

Nanotecnologia

Els nanomaterials són estructures ínfimes que es mouen entre 1 i 100 nanòmetres

Els “Cafès amb la Recerca” de l'FCRI, són un conjunt de trobades -tant presencials com telemàtiques- entre empreses i acadèmia que tenen per objectiu connectar el sistema de recerca català amb el teixit empresarial, fomentar la recerca col·laborativa com a motor d’innovació, i apropar els agents públics i els privats dins la Societat del Coneixement.

Aquest Cafè ‘Nano in food’ està impulsat pel DARP, coorganitzat amb l’IN2UB, i compta amb la col·laboració de la UdL i l’IMAC-CSIC. En aquesta jornada s’explorarà com la nanotecnologia està revolucionant el món agroalimentari, a través de dos casos il·lustratius i s’avaluaran els aspectes més destacables de la seva implementació.

A la jornada s’exposarà el cas del sensoraïm, o ús de generadors termoelèctrics per monitoritzar vinyes, encapçalat per l’ICMAB-CSIC i el cas de nanopartícules lipídiques com a sistemes d’alliberament de compostos antimicrobians i vitamines en aliments, per part de la Universitat de Lleida.  Així mateix, s’avaluaran els instruments de connexió acadèmia-empresa i, finalment, s’obrirà un torn obert de preguntes.

En els darrers anys l’ús exponencial de les nanotecnologies ha impactat en pràcticament tots els sectors industrials i ha desencadenat la revolució industrial del segle XXI. Els nanomaterials són estructures ínfimes que es mouen entre 1 i 100 nanòmetres, essent un nanòmetre un milió de vegades més petit que una formiga. Això permet dotar els productes de noves i sorprenents propietats, poden modificar el sabor, el color, i la textura dels aliments, i permeten obtenir nous ingredients, nous sistemes agrícoles més efectius o nous embalatges. Una mostra de l’impacte del tsunami nano és que és l’únic sector, juntament amb el de la cosmètica, per al qual la Unió Europea ha demanat un etiquetatge i reglament específic.

Per assistir a la jornada, us podeu inscriure a través del portal RuralCat.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 19/10/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari presenta un pòster sobre el control de substàncies anabòliques en orina mitjançant LC-MS / MS

El LAC ha presentat el pòster en el “16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety”, que s’ha celebrat online els dies 15 i 16 d’octubre.

16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety

16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety

El Laboratori Agroalimentari ha participat en el “16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety” (16è Trobada anual sobre espectrometria de masses emergents d'alta resolució (HRM) i aplicacions LC-MS / MS en anàlisi ambiental i seguretat alimentària), un congrés organitzat pel CSIC, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Sociedad Española de Espectometría de Masas (SEEM) que, degut a la conjuntura actual motivada per la pandèmia SARS-Cov-2, es va celebrar online els passats dies 15 i 16 d’octubre.

L’objectiu principal del Workshop és avaluar aspectes pràctics en l’ús de les tècniques d’espectrometria de masses en tàndem que s’utilitzen com a tècniques de cribratge i confirmació de contaminants orgànics en el medi ambient i aliments. Es tracta d’una convocatòria internacional que permet conèixer els últims avenços en instrumentació d’espectrometria de masses d’alta resolució, en tècniques avançades de preparació de les mostres, incloses les que permeten l’acoblament on line als sistemes de detecció, i aplicacions en l’anàlisi de mostres.

El Laboratori Agroalimentari ha presentat el pòster “Control of anabòlic substances in urine by LC-MS/MS” que descriu el mètode de determinació de substàncies anabolitzants en orina animal per LC-MS/MS i els resultats obtinguts en mostres analitzades en el laboratori en el decurs del 2020.

Aquest mètode, de recent incorporació en el catàleg de serveis del Laboratori i en l’abast d’acreditació, conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017, incorpora, entre altres analits significatius, la determinació de metabòlits del zeranol i la zearalenona. Aquesta informació és necessària per poder estimar si la presència d’aquestes substàncies en orina pot estar relacionada amb administració de zeranol a l’animal o al consum de pinso contaminat amb presència de micotoxines, aportant informació als serveis d’inspecció per a la interpretació dels resultats obtinguts en les mostres de control oficial.

Font: LAC

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 06/10/2020  Ruralcat

La Comissió Europea llança dues enquestes sobre el sector agroalimentari

Els sondejos versen sobre l’impacte de la Covid en la cadena alimentària i sobre pràctiques comercials deslleials.

Enquesta

Les enquestes van dirigides a operadors i proveïdors de la cadena agroalimentària

La Comissió Europea ha posat en marxa dues enquestes sobre el sector alimentari. La primera, organitzada pel Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea és sobre L’impacte de la Covid-19 en la cadena alimentària i va dirigida a operadors de la cadena agroalimentària actius en la producció agrícola, processat, distribució, venda al major i al detall de productes agrícoles i alimentaris, o organitzacions que representin els interessos col·lectius d’aquestes empreses i negocis.

La data límit per a participar és el 30 de novembre de 2020 a través d’aquest enllaç: per a operadors https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/Business_operators i aquest per a organitzacions: https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/Other_operators.

Un cop acabi l’enquesta els resultats seran publicats aquí: https://datam.jrc.ec.europa.eu/datam/mashup/COVID19_FOODCHAIN/.

L’altra enquesta està dedicada a les pràctiques comercials deslleials i està organitzada per la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural (DG AGRI) i el Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea. Aquest qüestionari va dirigit a proveïdors de la cadena de subministrament agrícola i alimentari i la data límit per a participar és el 31 de gener de 2021 en aquest enllaç: https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/UTPs_Baseline_Survey

Un cop acabi l’enquesta els resultats seran publicats aquí: https://datam.jrc.ec.europa.eu/datam/mashup/FOODCHAIN_UTP

 Les dues enquestes estan disponibles en llengua castellana.

Font: RuralCat

AJUTS | 02/10/2020  Ruralcat

L'estratègia "De la granja a la taula" del Pacte Verd Europeu preveu provar i demostrar innovacions sistèmiques en l’alimentació

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Programa de Pacte Verd Europeu

Programa de Pacte Verd Europeu

L’estratègia "Farm to Fork", que es troba al centre del Pacte Verd Europeu, té com a objectiu abordar els reptes i accelerar la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles, per garantir que no es vegin compromesos els fonaments econòmics, socials i ambientals de la seguretat alimentària i nutricional per a generacions actuals i futures.  Aquesta estratègia fa èmfasi a permetre una transició justa per a tots els actors dels sistemes alimentaris, en què també es redueixin les desigualtats socials, s'abordi la pobresa alimentària i s'asseguri un ingrés just per a tots els actors. 

Un ventall d’activitats donarà suport al desplegament i l’ampliació d’innovacions que contribueixin als objectius de l’estratègia.  Les propostes posaran a prova, pilotaran i demostraran solucions sistèmiques innovadores (TRL 5-7) a un dels sis temes següents, corresponents als reptes urgents i urgents dels sistemes alimentaris:  

  • Subtema A: aconseguir granges neutres pel clima reduint les emissions de GEH i augmentant el segrest i emmagatzematge de carboni a la granja. 
  • Subtema B: aconseguir empreses alimentàries climàticament neutres mitigant el canvi climàtic, reduint l'ús d'energia i augmentant l'eficiència energètica en el processament, distribució, conservació i preparació d'aliments.
  • Subtema C: reduir la dependència de pesticides perillosos; reduir les pèrdues de nutrients dels fertilitzants, cap a una contaminació nul·la de l'aigua, el sòl i l'aire i, en última instància, l'ús de fertilitzants. 
  • Subtema D: reduir la dependència de l'ús d'antimicrobians en la producció animal i en l'aqüicultura. 
  • Subtema E: reduir les pèrdues i els residus d’aliments en totes les etapes de la cadena alimentària, inclòs el consum, evitant alhora envasos no sostenibles. 
  • Subtema F: passar a dietes saludables i sostenibles, procedents de terra, aigua continental i mar, i accessibles a tots els ciutadans de la UE, inclosos els grups més desfavorits i vulnerables. 

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Font: Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 01/10/2020  Ruralcat

Agricultura presenta una guia per a garantir un espigolament segur

L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 quilos d'aliments, que han permès evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Espigolament

Portada de la guia

El Departament d’Agricultura ha presentat la Guia de bones pràctiques per a un espigolament segur amb motiu del primer Dia Internacional de la Conscienciació sobre Pèrdues i Malbaratament Alimentari designat per la FAO.

Aquesta guia, que el Departament ha encarregat a la Fundació Espigoladors, i que ha comptat també amb la col·laboració d’Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l’IRTA, és un document viu, de caràcter voluntari, que té com a objectiu proporcionar les bases i les bones pràctiques per garantir un espigolament segur a totes les parts implicades. La Guia també vol fomentar l’aprofitament dels aliments, contribuint a reduir les pèrdues al sector primari alhora que doni seguretat jurídica i protegeixi els interessos legítims dels productors/es i el respecte als cultius.

L’espigolament és una pràctica que consisteix en recol·lectar els aliments que han quedat al camp després de la collita principal o de les collites sembrades no recollides, amb l’autorització prèvia del titular de l’explotació. La pràctica de l’espigolament, com a activitat complementària i sense ànim de lucre, sovint és realitzada per voluntaris i està vinculada a iniciatives que promouen l’ocupació de persones en risc d’exclusió social. L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 tones d'aliments, la qual cosa va evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i va estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Catalunya és pionera en la regulació de l’espigolament. La Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, regula per primera vegada l’espigolament a Catalunya, com una activitat complementària i sense ànim de lucre, per a la prevenció de les pèrdues alimentàries a la producció primària. Actualment, la Generalitat  treballa en el Reglament que ha de desplegar aquesta regulació.

D’altra banda, l’espigolament està en línia amb l’estratègia “De la Granja a la Taula”, recentment publicada per la Comissió Europea, que identifica la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris com un element clau per assolir la sostenibilitat del sistema agroalimentari.

En els enllaços següents trobareu la Guia en les versions llarga i reduïda.

Font: DARP

ESTUDIS | 14/09/2020  Ruralcat

Publicat l’Informe anual del porcí 2019

El Grup de Gestió Porcina de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, ha publicat l'Informe anual del 2019 per a la producció porcina a Catalunya, on s'actualitza l'evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s'analitzen els diferents factors de producció, així com els rendiments tècnics i econòmics. S'hi estudia també l'evolució del consum i les dades de comerç exterior i, finalment, es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc a tres nivells: a la fase de producció, a la fase de sacrifici/transformació i a la fase de distribució i venda.

Cens porcí

L’informe reflecteix que Catalunya es manté en la segona posició a Espanya, amb un 25% del cens total

El cens porcí a Catalunya l’any 2019 ha arribat als 7.912 milers de caps, el que suposa un increment del 2,35% respecte l’any 2018, segons l’Informe anual de porcí 2019. Si s’analitza el cens segons tipologies, s’observa que del que més n’hi ha són els porcs d’engreix, seguit dels garrins i, finalment, els reproductors. L’any 2019 Lleida ha tornat a ser la província amb un major nombre d’efectius, 4.247.013, que representa el 54% del total de Catalunya, seguit de Barcelona (26%), amb 2.060.551 efectius, Girona (12%), amb 943.865 caps i Tarragona, amb 564.609 caps i un 8% del total.

També s’ha incrementat lleugerament (0,10%) el nombre de caps sacrificats, arribant a 22.451 milions de caps. Respecte les tones de carn de porc de consum directe que es realitza a Catalunya, aquest s’ha incrementat a Catalunya als darrers sis anys un 7,93%. L’any 2019 va ser un any amb menor consum a Catalunya respecte el 2018 a totes les províncies tot i que la quantitat de carn de porc destinada a consum industrial a Catalunya l’any 2019 va ser un 5,33% més elevada que l’any anterior. El sistema de producció prioritari a Catalunya és, un any més, la integració no cooperativa a les explotacions d’engreix i el de propietat a les explotacions de reproductors.

Per últim, l’informe reflecteix que Catalunya es manté en la segona posició a Espanya, amb un 25% del cens total. Catalunya lidera la producció de carn (41% de la producció total), amb un increment del 40% respecte a l’any 2009 i una producció de 1.888 milers de tones.

Aquest és l’informe destacat del darrer butlletí de Novetats Estadístiques que edita setmanalment el DARP amb l'objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Departament que han tingut sortida durant la setmana i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres organismes i/o institucions nacionals i internacionals.

Font: DARP

ENTREVISTA | 10/09/2020  Ruralcat

Jaume Planella  Aquesta infraestructura aporta a Noel seguretat alimentària, qualitat, innovació tecnològica i sostenibilitat

Ubicada a Sant Joan les Fonts (la Garrotxa), Noel és una empresa familiar de quarta generació especialitzada en la producció i la distribució de pernil cuit i curat, embotits, carns fresques i elaborats frescos, tant al mercat nacional com internacional. Amb una facturació de 277 M€ l’any 2018, amb prop de 1.300 treballadors i 14 plantes productives, ha esdevingut una de les principals empreses espanyoles d’alimentació. Noel compta amb 80 anys de know how en l’elaboració de productes carnis, experiència que ha volgut integrar en la nova planta d’elaboració de productes picats curats: el fuet i el xoriç, que va entrar en funcionament al 2016. Un cop construïda i funcionant al 100% de la seva capacitat, aquesta infraestructura ha esdevingut un referent del sector alimentari a escala internacional, i única a la península Ibèrica. L’empresa ha estat nominada als premis PITA 2019 en la modalitat d’Agroindústria.

Jaume Planella, director corporatiu de R+D+i de Noel Alimentaria

-Com heu rebut aquest reconeixement?

Amb moltíssima il·lusió, ja que ens omple d’orgull que la nostra nova planta de productes picats curats sigui considerada única a la península ibèrica, així com un referent del sector alimentari a nivell internacional.

-Per què vau decidir engegar la nova planta d’elaboració de productes picats curats?

La planta va obrir les seves portes al 2016 després d’una gran aposta de Noel per traslladar la producció d’embotits picats curats a una nova infraestructura, alliberant prop de 7.000 m2 de la planta principal, dedicada majoritàriament a l’elaboració de cuits. El fet de centralitzar la producció dels embotits picats curats en una instal·lació específica permet l’especialització i l’optimització de la producció d’aquesta tipologia d’embotits. Des que la planta es va posar en marxa ja acumula una inversió de 50,4 milions d’euros.

                                    

“Des que la planta es va posar en marxa ja acumula una inversió de 50,4 milions d’euros”

-Com funciona la planta i quins avantatges ofereix?

Per posar en marxa aquesta infraestructura, Noel va dur a terme un exhaustiu estudi a nivell internacional durant dos anys per identificar tecnologies d’última generació disponibles al mercat per poder integrar-les en els seus processos productius. Gràcies a la recerca duta a terme, la companyia va poder engegar una planta totalment automatitzada, monitoritzada i controlada en temps real, dissenyada per garantir la seguretat i que permetés ampliar la seva capacitat productiva sense perjudicar el flux inicial.

Les noves instal·lacions compten amb 35 assecadors, dues sales blanques per produir una línia d’especialitats i una plataforma logística. Aquesta infraestructura aporta al portfoli de Noel seguretat alimentària, qualitat, innovació tecnològica i sostenibilitat. La seva activitat es realitza minimitzant al màxim l’impacte en l’entorn.

-A banda de millorar la seguretat alimentària i la qualitat, la planta també busca la sostenibilitat. En què es concreta?

En termes de sostenibilitat i a nivell energètic, cal destacar la central energètica de cogeneració, on s’utilitza una càrrega important de l’aigua calenta per l’assecat d’embotit, l’aigua sanitària de neteja i l’energia elèctrica, de kilòmetre zero en aquest cas.

-Quants productes elaboreu i quina producció anual teniu?

La planta se centra bàsicament en la producció d’embotits picats curats, concretament xoriço i fuet, a més de productes d’assemblatge de xarcuteria amb altres ingredients, com els rotlles d’embotit amb formatge, plates de combinació de xarcuteria diversa i altres ingredients com olives o formatge. Està preparada per produir 15.000 tones anuals.

-A quins mercats van dirigits els vostres productes?

Es destinen tant al mercat nacional com internacional. Des de la dècada dels 90 Noel ha apostat clarament pel mercat exterior i, a dia d’avui, és un dels principals exportadors espanyols de pernil curat i xoriç. La internacionalització s’ha convertit en un dels seus principals eixos de creixement i les exportacions de xarcuteria  ja representen més de la meitat de la facturació anual en aquesta divisió de negoci. Dels embotits picats curats produïts a la nova planta el 80% s’exporten principalment a USA, UK, França, Països Baixos, Bèlgica, Suècia o Alemanya.

“La internacionalització s’ha convertit en un dels seus principals eixos de creixement”

-Quines característiques pròpies tenen els vostres productes?

Noel és conscient de les principals demandes dels consumidors, que cada vegada més reclamen productes que siguin saludables i que, a la vegada, els permetin gaudir de sabors deliciosos. També busquen que siguin de consum pràctic i que es produeixin de manera respectuosa amb el medi ambient. Tenint en compte aquestes necessitats, Noel se centra en quatre premisses fonamentals a l’hora de desenvolupar el seu portfoli:

  1. Salut, contribuint a mantenir un estil de vida basat en una alimentació saludable i equilibrada.
  2. Conveniència, adaptant-se a les diferents necessitats i moments de consum per part dels consumidors.
  3. Plaer, propiciant que els productes siguin bons i generin la millor experiència de consum.
  4. Sostenibilitat, produint-se i comercialitzant-se de manera responsable i integrats en una cadena de valor que minimitzi els impactes de l’entorn.

-La innovació és un dels pilars estratègics de la vostra empresa. És la innovació tecnològica una de les eines més potents per afrontar amb èxit l’alta competitivitat en el sector càrnic?

Noel és una companyia que innova constantment en els processos productius que duu a terme i també en les referències que ofereix en el seu portfoli. El departament d’R+D+I treballa intensament per identificar tecnologies i maquinària d’última generació disponible al mercat per millorar i optimitzar les cadenes de producció introduint millores qualitatives com l’automatització, la monitorització dels processos i el control a temps real. A més, analitza les actuals tendències del mercat per donar resposta a les necessitats dels consumidors amb els seus productes. Una mostra és la gamma ‘Nature’, la més sostenible del catàleg, composada de productes de xarcuteria i hamburgueses sense carn. Noel va ser la primera companyia càrnia del mercat en oferir productes no carnis.

                                

“Noel va ser la primera companyia càrnia del mercat en oferir productes no carnis”

-De quantes plantes disposeu actualment i on es troben ubicades?

Noel compta amb 14 plantes productives repartides pel territori espanyol, que assumeixen tots els processos als qual es sotmeten els productes elaborats, des del sacrifici animal fins arribar a la gran distribució, així com també altres línies de negoci en paral·lel al càrnic. La gran majoria es situen a la zona de la Garrotxa (Girona) i la resta estan repartides entre el Ripollès, Barcelona, Osca o Terol.

-En quins mercats esteu presents i quins nous reptes de futur us plantegeu? 

Actualment la companyia està present a 60 països i els seus plans se centren en consolidar-se en aquests territoris i créixer especialment a  Llatinoamèrica, Estats Units i la Xina, on els seus productes ja es comercialitzen en algunes de les seves principals cadenes de distribució. Noel té interès en aquests països perquè considera que són mercats amb un alt coneixement i notorietat de la gastronomia espanyola, que ha derivat en una tendència creixent de consum de productes d’alimentació d’origen espanyol. A més, els consumidors d’aquests països aprecien de manera notable els productes que aporten valor afegit, com és el cas dels productes de Noel. 

Enginyer Agrònom per la UPC I MSc. in Meat Science per la University of Bristol, Jaume Planella ha estat el màxim responsable de la R+D+i de Noel Alimentaria durant els últims 16 anys. En aquest període, l’empresa ha diversificat les seves línies de negoci respectant el seu marcat origen càrnic, especialment en mercats internacionals. La seva visió ha estat fonamental per llançar productes innovadors que han marcat tendència i que s’han consolidat en el mercat, com la gamma de llescats sense carn Noel Nature, que va rebre el premi Innoval 2016 en tendències de salut i confiança.

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/08/2020  Ruralcat

Catalunya incrementa les seves exportacions agroalimentàries un 9,18% en el primer semestre de 2020

Els subsectors que més creixen en valor són el de la fruita i l’horta (25,28%) i el carni (21,66%), beneficiat per la demanda de la Xina. El sector agroalimentari i les seves exportacions es posicionen com a un dels motors de Catalunya per a combatre els efectes econòmics de la pandèmia produïda per la Covid-19.

Carn vermella

El carni es manté com el primer sector exportador agroalimentari amb un 40,48% del total i un 21,66% d’increment en valor i 6,71% en volum

Les exportacions agroalimentàries de Catalunya han crescut un 9,18% en valor i un 4,37% en volum entre gener i juny de 2020 respecte al mateix període de l’any passat, segons els càlculs realitzats per l’empresa pública Promotora dels Aliments Catalans (PRODECA), a partir de les dades provisionals de l’Agència Tributària.

Valorant la ràtio valor/volum del primer semestre de 2020 respecte al mateix període de l’any anterior, ha crescut un 4,61%, denotant que, en conjunt, s’estan venent els productes amb més valor, destacant l’increment percentual dels següents sectors: carni (14,02%), fruita i horta (12,38%), i olis vegetals (4,65%). Registren pèrdua de valor en aquest semestre el peix (-20,05%), el vi i cava (-8,53%) i el sector Fine Food (-4,99%).

Les xifres mostren part de la incidència de la pandèmia produïda per la Covid-19, declarada l’11 de març de 2020 per l’OMS. Aquesta va tenir els primers efectes visibles en les exportacions a partir de les dades d’abril, on la tendència creixent es va començar a alentir respecte de 2019. D’altra banda, al maig el comerç exterior es va situar per sota dels resultats del mateix mes de l’any 2019. Tot i això, la facturació global del primer semestre 2020 (5.420,43 milions d’euros) és superior al del mateix semestre de 2019 (4.964,70 milions d’euros), afavorit per les bones xifres de juny 2020.

En aquest primer semestre de 2020 es manté el superàvit comercial agroalimentari amb una taxa de cobertura del 112,94%, és a dir, les exportacions de productes agroalimentaris (5.420,43 M€) són superiors a les importacions (4.799,59 M€).

El carni es manté com el primer sector exportador agroalimentari amb un 40,48% del total i un 21,66% d’increment en valor i 6,71% en volum. Està liderat pel porcí, que representa el 27,08% de totes les exportacions agroalimentàries (66,89% del sector carni) amb un creixement del 24,97% en valor i un 7,41% en volum. El segon lloc correspon als productes Fine Food, amb un 27,67% del total exportat en valor i amb un decreixement de l’1,41% en valor tot i l’increment del 3,76% en volum. La capacitat exportadora del sector de la fruita i horta el situa en la tercera posició (7,56%): registra un increment en valor del 25,28% i un 11,48% en volum. Els olis vegetals ocupen la quarta posició amb el 7%. Aquesta categoria creix un 11,85% en valor i un 6,63% en volum. El sector del vi i el cava, cinquè sector, representa el 4,07% de les exportacions catalanes: disminueixen les exportacions un 13,55% en valor i un 5,49% en volum respecte al mateix període de 2019. Els cereals, molineria i llavors suposen el 3,65%, i s’hi observa un increment del 4,56% en valor tot i el decreixement en volum del 0,26% mentre que el sector del peix i el marisc, en sisena posició, representa l’1,71% de les exportacions agroalimentàries i decreix un 25,88% en valor i un 7,30% en volum tot i presentar el millor rati valor/volum.

Els mercats que lideraran aquest 2020 el creixement de la despesa en alimentació són, segons estimacions realitzades amb les dades d’Euromonitor International Ltd, la Xina (+18,1%), Vietnam (+6,4%), Filipines (+5,2%), Hong Kong (+2,2) i Taiwan (+1,4%).

Els principals mercats de destí tradicionals per Catalunya es mantenen: França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Regne Unit i el Japó. Destaca la Xina, que el 2019 ja es va posicionar com el sisè mercat de destí incrementant les exportacions agroalimentàries catalanes un 58,29% en valor.

D’altra banda, Catalunya ha incrementat les seves exportacions agroalimentàries a Aràbia Saudita, 43,60%, Líbia (62,19%), al Marroc (49,21%), Vietnam (66,46%), Qatar (65,93%). Destaquen, també, l’increment significatius al Regne Unit (5,28%), sisè mercat de destí dels productes agroalimentaris de Catalunya.

Font: DARP

AJUTS | 18/08/2020  Ruralcat

Agricultura convocarà ajuts als Consells Reguladors de DOP i IGP de productes agroalimentaris afectats per la Covid-19

Aquests ajuts tenen un pressupost d’1 milió d’euros i la quantia màxima de l’ajut per a cada consell regulador serà d’un màxim de 150.000 euros.

Oli d'oliva

Amb aquesta línia d’ajuts, l’objectiu del DARP és compensar la disminució dels ingressos dels consells reguladors catalans

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) convocarà ajuts als Consells Reguladors de Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) per compensar la pèrdua d’ingressos degut a la davallada de venda en el mercat interior i exterior dels seus operadors inscrits com a conseqüència de la crisi sanitària del Covid-19. Ja s’han publicat les bases reguladores d’aquests ajuts i en els propers dies se’n publicarà la convocatòria. La sol·licitud es podrà fer de manera telemàtica a començament del mes d’octubre.

Aquests ajuts tenen un pressupost d’1 milió d’euros i la quantia màxima de l’ajut per a cada consell regulador serà d’un màxim de 150.000 euros i del 85% de la disminució dels ingressos. El podran sol·licitar els consells reguladors catalans de les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques protegides víniques, de productes agroalimentaris i begudes espirituoses que hagin tingut un decrement d’ingressos en concepte d’aportacions econòmiques dels inscrits en els registres del Consell Regulador de com a mínim el 20% durant el període comprès entre els mesos de març i setembre del 2020, ambdós inclosos.

Els Consells Reguladors són corporacions de dret públic que tenen atribuïda la gestió de les denominacions d'origen protegides (DOP) i les indicacions geogràfiques protegides (IGP). El seu finançament es basa en les aportacions econòmiques que reben per part de les persones productores i elaboradores inscrites que en formen part. Aquestes aportacions econòmiques estan molt relacionades amb la producció i comercialització del producte certificat per la DOP o IGP corresponent.

Amb aquesta línia d’ajuts, l’objectiu del DARP és compensar la disminució dels ingressos dels consells reguladors catalans en concepte d’aportacions econòmiques dels seus inscrits del període març a setembre 2020 (ambdós inclosos) a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, i, d’aquesta manera, garantir que els Consells Reguladors disposen de suficient liquiditat per continuar desenvolupant les seves funcions, que són fonamentals per al manteniment d’una part molt important del sector agroalimentari català, el qual conforma un dels eixos principals de la política de qualitat catalana.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 30/07/2020  Ruralcat

Més del 60% de la població catalana consumeix aliments ecològics certificats

El Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2020 té com a objectiu quantificar i qualificar el coneixement i els hàbits de consum d’aliments ecològics dels consumidors catalans i mesurar la seva evolució.

Productes ecològics

Els compradors de productes ecològics destinen cada cop més import a la compra d’aquest tipus de productes

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha publicat la sisena edició del Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, realitzat a partir de 1.600 entrevistes efectuades a la població catalana de més de 16 anys durant el mes de febrer d’enguany.

Els resultats d’aquest estudi mostren com més del 60% de la població catalana consumeix productes ecològics, tot i que amb una freqüència molt diferenciada. Un 47% ho fa més d’un cop al mes, mentre que els consumidors que ho fan setmanalment ja arriben al 34%. Les persones que consumeixen a diari també pugen des de l’anterior baròmetre, i ara gairebé arriben al 8%. Així doncs, en aquesta ocasió l’augment del consum dels aliments ecològics afecta totes les franges de consum, des de les persones que entren de nou a consumir productes ecològics fins a les que ja en consumien, que van incrementant la seva intensitat de consum, és a dir, es van fidelitzant cada cop més.

Els compradors de productes ecològics destinen cada cop més import a la compra d’aquest tipus de productes, percentatge que se situa en el 34% de la despesa total en productes alimentaris. La pràctica totalitat dels consumidors d'aliments ecològics enquestats tenen la intenció de seguir consumint aquest tipus de productes en els propers mesos, mentre que un 33% dels consumidors actuals manifesten la intenció d'incrementar el seu consum, especialment de verdures i llegums, carn, i fruita.

Seguint la tendència dels darrers anys, l’estudi mostra la importància que té l’origen local dels productes, un factor cada cop més valorat i demandat pels consumidors ecològics. Gairebé la meitat dels compradors habituals d’aliments ecològics, si no troben un producte ecològic d’origen català, prefereixen comprar-lo d’origen català no ecològic, abans que ecològic procedent d’un altre lloc.

Com en totes les edicions que s’han fet d’aquest estudi, la principal raó per a comprar aliments ecològics segueix sent, amb diferència, la salut, tot i que enguany destaca el fort creixement de les persones que afirmen consumir-ne per raons mediambientals. La pràctica totalitat dels compradors també manifesta que hi ha un sobrepreu respecte els aliments no ecològics. Segons el tipus de productes, els consumidors creuen que paguen entre un 20 i un 33% més pels productes ecològics.

Pel que fa als aliments ecològics més consumits, segueixen sent, com en altres ocasions, la verdura/llegums (en consumeixen el 77% dels consumidors d’aliments ecològics), els ous (72%), i la fruita  (70%). Tot seguit venen la llet i els derivats làctics (59%), la carn (50%), el pa, cereals i pasta (48%), i l’oli ecològic (32%).

El baròmetre estudia la percepció i el grau de coneixement i consum, així com els principals hàbits de consum dels aliments ecològics a Catalunya.  El baròmetre neix com una de les actuacions incloses en el Pla d'Acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques, i es centra en definir els perfils dels compradors i analitzar el coneixement dels aliments ecològics entre la població, la informació sobre els aliments ecològics, inclosa la rebuda en escoles i menjadors públics. També s'analitzen els consumidors i els compradors de productes ecològics, els que coneixen i no consumeixen aliments ecològics i els que no els coneixen.

Podeu consultar l’informe d’aquest estudi clicant aquí, o si preferiu una versió reduïda, aquí.

Font: DARP

AJUTS | 29/07/2020  Ruralcat

Els ajuts a les indústries agroalimentàries generaran inversions de 135 milions d’euros a Catalunya

Del total de sol·licituds presentades, finalment podran accedir als ajuts total de 92 empreses, de les quals més de la meitat pertanyen al sector carni.

Obrador

L’objectiu de les subvencions és millorar la competitivitat de les indústries del sector industrial més important de Catalunya

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya va convocar el passat 2 de setembre de 2019 els ajuts destinats a inversions per a la transformació i comercialització d’aliments (operació 04.02.01) i a la mitigació del canvi climàtic en la transformació d’aliments (operació 04.02.02), per un import total de 22,2 milions d'euros. Es tracta de la tercera convocatòria d'aquestes línies d’ajut, que s’emmarquen en el Programa de Desenvolupament Rural PDR 2014-2020, i estan cofinançades en un 43% pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, i en el 57% restant pel DARP.

L’objectiu de les subvencions és millorar la competitivitat de les indústries del sector industrial més important de Catalunya amb un volum de negoci de 28.000 milions d’euros, amb processos innovadors, incrementar el valor afegit dels productes agrícoles i fomentar la internacionalització, i alhora també fomentar un ús més eficient de l’energia, l’ús de les energies renovables, de subproductes, de residus, i altres matèries primeres no alimentàries per a impulsar el desenvolupament de l’economia circular.

Aquests percentatges d’ajut poden arribar al 40% en el cas de pimes, al 20% en els establiments més grans que pimes i que tinguin menys de 750 treballadors o fins 200 milions d’euros de volum de negoci, i un 10% en la resta de casos.

Del total de sol·licituds presentades, finalment podran accedir als ajuts total de 92 empreses. La inversió prevista a realitzar pels expedients a subvencionar supera els 135 milions d'euros.

Pel que fa a la distribució sectorial dels ajuts, més de la meitat de la inversió s’efectuarà en el sector de la carn amb un 51% del total, i 40 expedients subvencionables. En segon lloc, el sector de les fruites i hortalisses, que representa un 15 % de la inversió total subvencionable i 14 expedients, i en tercer lloc el segueix el sector de la llet i derivats, amb el 7,8% del total invertit i 9 expedients subvencionables.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 28/07/2020  Ruralcat

El Departament d'Agricultura presenta 10 projectes per transformar el sector agroalimentari

El Govern ha presentat un pla de 3.000 milions d’euros per impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim.

Alimentació

Aquests projectes recullen les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes globals i europees

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) presenta 10 projectes transformadors inclosos en el Pla de reactivació econòmica i protecció social en l’àmbit de la comissió per a l’elaboració del pla per a la reactivació econòmica i protecció social com a conseqüència de la crisi de la COVID-19 (CORECO).

Aquests projectes recullen les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes globals i europees. Així, es garanteix la qualitat de vida dels ciutadans impulsant la cohesió territorial i incentivant l’aparició de noves oportunitats de negoci i de nous filons d’ocupació a l’entorn de les economies verda i blava. Es tracta d’assolir una producció agrària sostenible i respectuosa amb el medi ambient i la biodiversitat i promoure una millor connexió entre el productor i el consumidor amb uns nous models de relació i comercialització. Els treballs mostren el compromís del Govern envers tres objectius essencials: reforçar l’estat del benestar i la capacitat productiva de Catalunya; reduir les desigualtats socials accentuades per la pandèmia i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient.

El gruix dels projectes s’executarà abans de l’any 2020, amb un import previst de 2.207 milions d’euros. La resta de la inversió fins a arribar als 3.000 milions d’euros, és prevista fins a l’any 2032.

Els 10 projectes són:

  • Circuits curts, promoció i comercialització (35 M€ 2021-2025): facilitar la disponibilitat de producte de proximitat al consumidor mitjançant circuits curts de comercialització, promoure el consum de productes de proximitat amb distintiu de qualitat i reforçar el posicionament del sector agroalimentari català en els mercats estratègics.
  • Cohesió territorial (350 M€ 2021-2025 i 100 M€ 2026-2032): augmentar la resiliència del territori.
  • Creació de noves cadenes de valor basades en la bioeconomia (200 M€ 2021-2025): Es tracta de crear noves cadenes de valor al territori a partir de la producció de biomaterials, bioproductes i biocombustibles.
  • Noves oportunitats de negoci (110 M€ 2021-2025): Identificació de oportunitats noves i innovadores capaços de donar resposta als reptes del sector agroalimentari per a impulsar l’activitat econòmica al medi rural i marí per tal de generar una ocupació estable i de qualitat de forma sostenible.
  • Producció sostenible (65 M€ 2021-2025): Promoure la transformació dels models productius tradicionals cap a models més sostenibles que donin resposta a reptes com el canvi climàtic i a l’estratègia del Camp a la Taula de la Unió Europea.
  • Suport a la transformació del sector agroalimentari i marítim (175 M€ 2021-2025): Per tal de fer front als reptes actuals cal que les empreses i els treballadors del sector agroalimentari i marítim disposin d’un assessorament proper i de qualitat.
  • Modernització regadius (692,5 M€ 2021-2025 i 692,5 M€ 2026-2032): El projecte consisteix en la modernització dels regadius per tal de permetre un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions.
  • Transformació digital del sector agroalimentari català (90 M€ 2020-2025): AgroDigiCat i Foment de l’agricultura de precisió.
  • Transició energètica (400 M€ 2021-2025): Transició del sector agroalimentari cap a l’autoabastiment energètic a partir de fonts d’energia renovable.
  • Impuls de la recerca agroalimentària, forestal, marítima i de desenvolupament rural (90 M€ 2020-2025): Potenciar la generació de coneixement que permeti aportar solucions i orientar-la per donar resposta als reptes actuals de la societat i del sector.

A banda dels 10 projectes del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern inclou dos projectes més del Departament de Territori i Sostenibilitat vinculats també al sector agroalimentari. L’import total dels 12 projectes és de 3.911,10 milions d’euros.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 14/07/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari publica un article a la revista ‘Analytical Methods’

L’article fa una anàlisi de residus d’etoxiquina en alimentació animal en la producció catalana de 2018 i 2019, un additiu que no està actualment autoritzat.

Pinso per a animals

L'article aborda la determinació d’etoxiquina en pinso

El Laboratori Agroalimentari ha publicat a la revista científica Analytical Methods l'article: L. Sanchez Costa, J. Pujol Boira, M. Aragó Iglesias, P. Rodríguez Martínez and M. Medina Sala. Analysis of ethoxyquin residues in animal feed using QuEChERS and gas chromatography tandem mass spectrometry and its results from Catalonian production 2018-2019 (Anàlisi de residus d'etoxiquina en alimentació animal mitjançant QuEChERS i espectrometria de masses en tàndem de cromatografia de gas i els seus resultats de la producció catalana 2018-2019). Analytical Methods, 2020, DOI: 10.1039/D0AY01119C com a manuscrit acceptat amb data 13  de juliol de 2020: https://pubs.rsc.org/en/content/articlelanding/2020/ay/d0ay01119c/unauth#!divAbstract

La revista Analitycal Methods és una publicació de la Royal Society of Chemistry que té com objectiu l'avenç general de la química i la seva aplicació amb el propòsit de fomentar el creixement i l'aplicació d'aquesta ciència mitjançant la difusió del coneixement químic; establir, defensar i avançar els estàndards de qualificació, competència i conducta dels qui practiquen la química com a professió; servir l'interès públic actuant de forma consultiva o representativa en matèries relacionades amb la ciència i la pràctica de la química i avançar en el progrés de la ciència o la pràctica de la química.

Amb aquesta publicació científica el Laboratori Agroalimentari fa un pas més en la seva contribució a la millora dels processos d’inspecció i control agroalimentari, concretament en la determinació d’etoxiquina en pinsos que no està autoritzat com a additiu actualment, i avança en la transferència del coneixement científic a nivell internacional.

Font: Laboratori Agroalimentari

Informació relacionada

AJUTS | 13/07/2020  Ruralcat

Convocats els ajuts a la compra de productes frescos a petits productors amb dificultats de comercialització

Amb aquest ajut es subvencionen les donacions que des del 20 de maig i fins el 20 de setembre realitzen els productors agroalimentaris al Banc dels Aliments.

Pastor

La quantitat dels ajuts seran, segons tipus de productor i producte donat, de 4.000 euros a 15.000 euros

El departament d’Agricultura ha convocat els ajuts a productors agraris per compensar la pèrdua d’ingressos derivada de la manca de funcionament de determinats  canals de comercialització com a conseqüència de la crisis sanitària del COVID19.

Estan previstos dos períodes de vuit dies per presentar les sol·licituds d’ajut, un a meitat de juliol i l’altre al final del període de les donacions, al setembre. Es podrà presentar la sol·licitud  i la justificació de l’ajut a la vegada de forma telemàtica a través del tramitador d’ajuts i subvencions de la Generalitat en la web tramits.gencat.cat.  Les sol·licituds seran ateses per ordre cronològic, fins a l’exhauriment del pressupost, que serà degudament anunciat en la web del DARP.

Aquest ajut té un pressupost de 4.000.000 euros  i els requisits per a poder sol·licitar-lo són haver presentat la DUN, ser productors, cooperatives o societats agràries de transformació (SAT) de fruita, verdura i hortalisses, llegums, arròs, carn de boví, equí, oví-cabrum, conill o aviram, ous, llet i productes làctics frescos, mel, oli d’oliva verge o verge extra, transformats de fruita i hortalisses o productes elaborats del porc. També, cal tenir la condició de microempresa o pime i haver tingut un decreixement de la facturació i una disminució en el canal de venda habitual de com a mínim el 30 % durant alguns dels mesos de març a juny d’enguany o del 50% en el cas d’entitats sense ànim de lucre, en relació amb el mateix període del 2019.

Els productors han pogut realitzar donacions des del 20 de maig als quatre Bancs dels Aliments que hi ha a Catalunya. Les donacions fins a la data sumen un total de 30.000 Kg de verdura, 25.000 kg de fruita, 12.000 litres d’oli verge oliva extra, més de 6.000 iogurts, 4.300 dotzenes d’ous, 2.300 Kg de vedella, 900 kg de formatge fresc, a més de productes transformats de fruita i verdura, embotits, carn de xai i mel.

La quantitat dels ajuts seran, segons tipus de productor i producte donat, de 4.000 euros a 15.000 euros i per a cooperatives i SAT, de 30.000 a 75.000 euros, amb un percentatge d'ajuda del 85% del valor del producte donat, que serà del 95% per a productors adherits al segell de Venda de Proximitat o amb segell d'Artesania Alimentaria i del 100% en productes amb segells de qualitat DOP o IGP, amb Marca Q, de producció ecològica o integrada.

Abans de qualsevol lliurament cal contactar amb la delegació del Banc d’Aliments destinatària, per tal d’acordar-ne les condicions. Cal tenir en compte que els productes s’han de donar en un format apte per ser distribuïts al consumidor final. I per a les carns s’ha establert un conveni entre el Banc dels Aliments i les entitats representatives dels sector de la indústria de la carn (FECIC, ANAFRIC) perquè aquesta faciliti l’arribada de la carn en el format més apte per a ser distribuït pel Banc dels Aliments, que és especejada i congelada.

Cal que els productors conservin els albarans de lliurament per als productes que es donen directament al BA, i pels productes carnis, els documents sanitaris de transport cap a l’escorxador i el document amb els pesos i classificació, si és el cas, dels animals que lliura l’escorxador al ramader, els quals s’hauran de presentar per a la justificació de l’ajut.

Per  a més informació o per qualsevol dubte, podeu enviar un missatge al correu electrònic específic d’aquest ajut ajutperibles.agricultura@gencat.cat.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 02/07/2020  Ruralcat

Aprovat el Decret que estableix el Reglament de la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya

La nova normativa respon a una necessitat del sector de disposar d’instruments per a ser competitius i guanyar massa crítica en els mercats.

Pomes

L’àmbit d’aplicació de la normativa inclou la producció, la transformació, la comercialització i la distribució dels productes agroalimentaris dels sectors agrícola, ramader i forestal

El Govern ha aprovat el Decret que estableix el Reglament de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya, amb l’objectiu de donar un marc normatiu al sector agroalimentari per a crear, si es creu convenient, una interprofessional.

Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han experimentat un important desenvolupament, i s'han configurat com a òrgans de coordinació i col·laboració dels diferents sectors del sistema agroalimentari. Aquestes entitats també permeten reequilibrar les relacions comercials dels operadors de la cadena i fer front a  les necessitats del sector agroalimentari a Catalunya. Així doncs, amb aquesta nova normativa es facilita la millor integració de la cadena de valor agroalimentària a través d'acords voluntaris entre les parts. I també ha de permetre desenvolupar, si s'escau, les extensions de norma.

L’àmbit d’aplicació de la normativa inclou la producció, la transformació, la comercialització i la distribució dels productes agroalimentaris dels sectors agrícola, ramader i forestal. També es regula el Registre de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya, adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).

Les seves finalitats han de ser potenciar el coneixement, transparència i eficiència dels mercats, i l’adaptació a les necessitats dels consumidors; promoure la recerca, innovació i desenvolupament del sector agroalimentari.; vetllar per la millora de la qualitat dels productes i dels seus processos; promoure una cadena alimentària respectuosa amb el medi ambient; millorar la comercialització dels productes, tant en el mercat interior com pel que fa a la seva internacionalització, vetllant pel bon funcionament de la cadena alimentària i afavorint les bones pràctiques en les relacions entre els integrants de l’organització interprofessional agroalimentària; promoure l’elaboració de contractes tipus de productes agroalimentaris compatibles amb la normativa vigent i l’adopció de mesures de regulació de l’oferta, d’acord amb la normativa vigent en matèria de competència; elaborar treballs i estudis per a la millora de la cadena alimentària i de la seva transparència;
realitzar actuacions de formació per als integrants de la cadena; realitzar campanyes de promoció dels productes alimentaris i d’informació al consumidor; promoure l’eficiència energètica entre les diferents baules de la cadena alimentària mitjançant accions que redueixin l’impacte ambiental, la gestió responsable de residus i subproductes, i la reducció de les pèrdues d’aliments al llarg de la cadena alimentària; potenciar la creació de xarxes de dones, la formació, i l’emprenedoria de les dones en el sector agroalimentari
i qualsevol altra finalitat que li sigui atribuïda per normativa de la Unió Europea

Els requisits de reconeixement d’una Organització Interprofessional Agroalimentària són disposar de personalitat jurídica;  acreditar que representa, almenys, el 51% de les activitats econòmiques del producte o sector vinculades a la producció i, com a mínim també, d’alguna de les fases següents de la cadena de subministrament: transformació, comercialització o distribució; estar inscrites en el registre corresponent; tenir majoritàriament el seu àmbit d’actuació a Catalunya i la seva seu social a Catalunya i acreditar representar, com a mínim, en l’àmbit de Catalunya, almenys el 15 per cent de la branca professional a la qual pertany.

Font: DARP

Informació relacionada

Especials