Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 03/03/2021  Ruralcat

Nou cartell de l’Acord del CBPC per promocionar el consum de pomes i peres

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

Pomes

Les entitats signants de l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC) han iniciat una nova campanya per a la promoció de pomes i peres.

El cartell de pomes i peres informa de les propietats d’aquestes fruites, riques en vitamines i minerals, que els donen propietats antioxidants i vitalitzants. Són fruites amb una gran aportació de fibra que ajuden al bon funcionament de l’aparell digestiu.

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària. Entre els seus objectius hi ha el de la millora de les relacions entre els diferents tipus d’operadors al llarg de tota la cadena de valor. També vol millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el medi ambient i el benestar animal.

Al web del DARP es pot trobar informació del CBPC, i també dels diferents cartells de productes de temporada publicats pel CBPC.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 03/03/2021  Ruralcat

Nou cartell de l’Acord del CBPC per promocionar el consum de pomes i peres

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

Pomes

Les entitats signants de l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC) han iniciat una nova campanya per a la promoció de pomes i peres.

El cartell de pomes i peres informa de les propietats d’aquestes fruites, riques en vitamines i minerals, que els donen propietats antioxidants i vitalitzants. Són fruites amb una gran aportació de fibra que ajuden al bon funcionament de l’aparell digestiu.

L’objectiu d’aquestes campanyes és la d’informar al consumidor i posar en valor les qualitats d’aquests productes autòctons i de temporada, i promoure’n la seva millor percepció i el seu consum.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària. Entre els seus objectius hi ha el de la millora de les relacions entre els diferents tipus d’operadors al llarg de tota la cadena de valor. També vol millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el medi ambient i el benestar animal.

Al web del DARP es pot trobar informació del CBPC, i també dels diferents cartells de productes de temporada publicats pel CBPC.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/02/2021  Ruralcat

Agricultura va destinar 35 milions d’euros a la recerca, desenvolupament i innovació del sector agroalimentari durant l'any 2019

El finançament d’activitats d’R+D+i es destina al foment d’actuacions pròpies d’R+D+i i a actuacions de divulgació i transferència tecnològica.

recerca

El Departament d’Agricultura va ser el tercer departament que més va contribuir al finançament d’activitats d’R+D+i en el conjunt de la Generalitat de Catalunya

En el marc del Pla estratègic de recerca, innovació i transferència agroalimentària 2013/2020, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, durant l’exercici pressupostari 2019, va destinar un import total de 35.903.499 euros a activitats d’R+D+i en l’àmbit agroalimentari i a la seva divulgació i transferència.

D’aquest import, 25.718.008 euros provenen de fons propis del Departament, que van suposar el 72% de la despesa total realitzada en activitats d’R+D+i. La resta del pressupost, 10.185.490 euros, es va obtenir del cofinançament de mesures a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA).

El finançament d’activitats d’R+D+i es va desglossar en 24,89 milions d’euros destinats al foment d’actuacions pròpies d’R+D+i (suport a infraestructures, projectes d’R+D, ajuts, etc., del qual més del 67% es va emprar en actuacions de suport als centres de recerca. Aquestes despeses es poden desglossar segons corresponguin a activitats d’R+D (19,82 milions d’euros) o activitats d’innovació (5,07 milions d’euros). La major part d’aquesta darrera xifra es va destinar a donar suport a la Cooperació per a la innovació mitjançant la creació i el funcionament de Grups Operatius de l’AEI, als ajuts destinats a les inversions relatives a la transformació i comercialització d’aliments, als ajuts destinats a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries amb la incorporació de nova tecnologia i a projectes innovadors de cooperació entre Grups d’Acció Local.

Pel que fa a actuacions de divulgació i transferència tecnològica, el Departament d’Agricultura va destinar un import de prop de 0,83 milions d’euros a activitats d’assessorament, divulgació i comunicació de resultats de l’R+D+i al sector agroalimentari. En aquest sentit, cal destacar les activitats desenvolupades en el marc del Pla anual de transferència tecnològica i del portal RuralCat.

Amb aquests imports mobilitzats, el Departament d’Agricultura va ser el tercer departament que més va contribuir al finançament d’activitats d’R+D+i en el conjunt de la Generalitat de Catalunya.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 22/02/2021  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari ha participat en la conferència final del projecte europeu OLEUM

La conferència va tenir lloc els dies 17 i 18 de febrer en format online, on es van presentar els resultats finals del projecte OLEUM, que té com objectiu garantir i millor la qualitat i l'autenticitat de l'oli d'oliva. El LAC ha participat en la fase de validació de nous mètodes analítics.

Oli d'oliva

El projecte OLEUM té com objectiu garantir i millor la qualitat i l'autenticitat de l'oli d'oliva

Els passats 17 i 18 de febrer va tenir lloc la conferència online final del projecte UE H2020 OLEUM. Al llarg dels dos dies de la conferència final del projecte es van presentar els resultats assolits. En concret, el dia 17 de febrer es va centrar en l’impacte d’OLEUM en les futures polítiques de la UE sobre oli d’oliva, mentre que, el dia 18, es va parlar dels estudis de validació dels mètodes, d’altres eines analítiques proposades i de com impactarà OLEUM sobre l'economia i les pràctiques del sector de l'oli d'oliva.

El Laboratori Agroalimentari del DARP va participar en la fase de validació dels nous mètodes analítics desenvolupats següents:

-Mètode 1: anàlisi de fenols (indicació de salut): determinació UHPLC del contingut total d’hidroxitirosol (Htyr) i tirosol (Tyr) en oli d’oliva.

-Mètode 2: anàlisi d’esterols lliures i esterificats. Mètode SPE / GC-FID per detectar esterols lliures i esterificats.

-Mètode 3: anàlisi revisada dels èsters etils dels àcids grassos. Enfocament analític revisat i validat per a la determinació d’èsters etílics d’àcids grassos (FAAE).

-Mètode 4a: anàlisi de volàtils dirigits; dues opcions: i) SPME-GC-FID i ii) SPME-GC-MS. Anàlisi de compostos volàtils en oli d’oliva verge mitjançant cromatografia de gasos.

-Mètode 4b: anàlisi de volàtils no orientats. Anàlisi de l'empremta digital volàtil VOO per SPME-GC-MS i quimiometria. Mètode de cribratge instrumental per a l'avaluació del grau de qualitat de Voo.

Amb aquesta participació el Laboratori Agroalimentari ha pogut aportar la seva experiència com a laboratori acreditat conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017 dins del Programa d’acreditació “Assaigs físico-químics d’olis d’oliva i sansa d’oliva”. També ha adquirit coneixements i experiència en els últims desenvolupaments analítics dins dels àmbits dels anàlisis de tocoferols, productes volàtils i propostes de millora de les determinacions dels èsters etílics dels àcids grassos (FAEEs) i esterols.  Finalment, ha pogut participar en la l’anàlisi “fingerprint” o de perfils per GC-MS a l’objecte de poder contribuir a la discriminació de la categoria dels olis d’oliva verges (olis d’oliva verge, verge extra i llampant).

El projecte OLEUM té com objectiu garantir i millor la qualitat i l'autenticitat de l'oli d'oliva, facilitant la detecció i fomentant la prevenció del frau en l'oli d'oliva. Aquest objectiu general compta amb tres objectius estratègics: desenvolupar mètodes analítics nous i/o millorats per assegurar la qualitat i l'autenticitat de l'oli d'oliva; desenvolupar una base de dades integrada d'assegurament de la qualitat de mètodes analítics d'oli d'oliva i dades relacionades amb les característiques químiques i organolèptiques; i donar suport a una comunitat mundial de laboratoris analítics competents implicats en les anàlisis de l’oli d’oliva, establint per tant una àmplia xarxa OLEUM.

El coordinador del projecte és Alma Mater Studiorum-Universitat di Bologna i compta amb 21 participants amb experiència en anàlisi d’aliments, legislació alimentària, enginyeria, bioinformàtica, comunicació i intercanvi de coneixements, procedents de 15 països diferents d’Europa, Amèrica i Àsia.

Els socis OLEUM han identificat quatre mancances principals en el coneixement actual que aborda el projecte: legislació i regulació, anàlisi, harmonització i coordinació, confiança del consumidor i del mercat.

El projecte s’emmarca dins el programa europeu Horizon 2020 “Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, marines, marítimes i d'aigües continentals, i recerca en bioeconomia” i amb el tema “autentificació de l’oli d’oliva”.

Font: LAC

Informació relacionada

FORESTAL | 19/02/2021  Ruralcat

Mel Muria certifica la primera mel a Europa provinent de boscos sostenibles

Aquesta serà la primera mel certificada PEFC que s’exportarà a tot el món provinent de boscos ben gestionats que respecten el medi ambient i la biodiversitat.

Mel Muria

Aquesta serà la primera mel certificada PEFC que s’exportarà a tot el món

L’empresa Mel Muria, ubicada al Perelló, acaba de certificar, de la mà de PEFC Catalunya, la primera mel provinent de boscos certificats en Gestió Forestal Sostenible d’Europa. La mel té el certificat en Cadena de Custòdia, reconegut a nivell mundial, que garanteix una mel de muntanya provinent de boscos ben gestionats que respecten el medi ambient i la biodiversitat.

Aquesta serà la primera mel certificada PEFC que s’exportarà a tot el món i que es suma a altres productes forestals no fusters certificats com els pinyons, la castanya del Bierzo o el pernil d’aglà d’alta gama criat a les deveses andaluses.

Aquesta empresa familiar ha sabut fusionar la tradició apícola, el respecte per la conservació de la qualitat agroambiental de les muntanyes mediterrànies i la tecnologia més avançada per crear una gamma de productes apícoles d’altíssima qualitat, projectant-se a nivell internacional.

El president del Mel Muria, Rafel Muria, ha afirmat que el procés de certificació ha estat “fàcil i lògic, ja que nosaltres ja comptàvem amb processos interns per garantir la traçabilitat de la mel”. D’aquesta forma, el sector forestal i l’apicultura han treballat de la mà per donar valor als boscos enllà de la fusta i per tal de garantir la seva continuïtat i la seva conservació.

Al llarg de 20 anys de treball, l'Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal, FECT Catalunya, ha aconseguit que 265.476 hectàrees de boscos de propietaris forestals privats i públics, l’equivalent al 20% de la superfície arbrada de Catalunya, estiguin certificades PEFC, i que 185 empreses transformadores i comercialitzadores a Catalunya tinguin certificada la seva Cadena de Custòdia pel sistema PEFC.

Font: PEFC

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 18/02/2021  Ruralcat

El Govern inspeccionarà prop de 400 grans explotacions ramaderes per verificar el grau de compliment de les autoritzacions ambientals

Els criteris per seleccionar aquests establiments es fonamenten en una avaluació del seu risc, , la sensibilitat del medi local, el risc d’accident, l’historial de compliment de l’autorització, i la participació en el sistema de gestió ambiental EMAS.

Granja de gallines

S'inspeccionaran de forma programada grans explotacions ramaderes per a la cria de gallines ponedores, porcs d’engreix i truges reproductores

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat el Programa d’inspecció ambiental integrada de Catalunya per a l’any 2021 que preveu realitzar 767 inspeccions programades per verificar el grau de compliment de les autoritzacions ambientals de les instal·lacions. Dels establiments, la majoria, un total de 397, seran grans explotacions ramaderes per a la cria de gallines ponedores, porcs d’engreix i truges reproductores. La resta d’establiments són empreses industrials i energètiques, activitats de gestió de residus i dipòsits controlats de residus.

Les inspeccions permetran comprovar el grau de compliment de les prescripcions i les determinacions fixades en les autoritzacions ambientals dels establiments seleccionats. Els criteris per seleccionar aquests establiments es fonamenten en una avaluació del seu risc, prenent en consideració els nivells i tipus d’emissions, la sensibilitat del medi local, el risc d’accident, l’historial de compliment de l’autorització, i la participació en el sistema de gestió ambiental EMAS. També es realitzaran inspeccions no programades per verificar el cessament d’activitats, investigar denúncies, accidents i incidents o per comprovar la correcció dels incompliments declarats en inspeccions anteriors.

Aquest any el programa reduirà novament la categoria del risc avaluada, que comporta una reducció de la periodicitat d’inspecció, per a aquells establiments registrats en el sistema EMAS que en les darreres inspeccions hagin acreditat un compliment satisfactori o adequat de l’autorització ambiental.

Els informes de les inspeccions són públics, i actualment estan disponibles en la pàgina web els informes de les inspeccions realitzades entre 2014 i 2019. També es poden començar a consultar els informes finalitzats corresponents a l’any 2020.

 El nou Programa s’executa en el marc d’implementació del Pla d’inspecció ambiental integrada 2020-2022  que cobreix el seguiment i vigilància ambiental de 1.565 establiments, que són els considerats de potencialment alta incidència ambiental.

El permís ambiental és un acte obligatori i previ a l'inici de qualsevol activitat empresarial, mitjançant el qual, l'administració assegura el compliment de les normatives establertes per a poder iniciar una activitat concreta en una ubicació determinada. Es pot consultar tota la informació relativa als permisos ambientals a l’Oficina El Planter, l’Oficina de Suport a les indústries agroalimentàries i al Campus Empresarial Agrari.

Font: RuralCat

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 18/02/2021  Ruralcat

Les dones representen el 40% de l’ocupació al sector agroalimentari català

Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi encarregat per part del Departament d’Agricultura a la Universitat de Girona en el marc del Programa de dones del món Rural i marítim de Catalunya 2016-2020.

Agricultora

Per franges d’edat, la feminització és més gran a la franja de 30 a 44 anys

Malgrat que la indústria alimentària mostra millors resultats que el conjunt de l’economia catalana en termes d’igualtat, hi ha col·lectius de dones en que aquesta millora no es produeix. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’informe “La dona a la indústria alimentària a Catalunya” que ha encarregat el DARP a la Universitat de Girona dins el marc del Programa de dones del món Rural i marítim de Catalunya 2016-2020.

Segons aquest treball, el grau de feminització de la indústria alimentària varia molt entre empreses, però es situa de mitjana a l’entorn del 40% de dones, segons dades d’afiliació a la Seguretat Social dels anys 2012 a 2019. Com a referència, la taxa de feminització al total d’Espanya és del 37% (INE, 2019). Els principals motius que condicionen el grau de feminització de les empreses actualment són la naturalesa de la feina (com més físicament exigent, més masculina), l’antiguitat de l’empresa (com més antiga, més masculina) i el lideratge femení (com més dones a la propietat i direcció, més femenina).

Per subsectors, els que són més a prop de la paritat són els de fabricació de productes de fleca i pastes alimentàries (46% de participació femenina) i el de fabricació d’altres productes alimentaris (42%). Contràriament, el subsector amb menys participació de la dona és el de fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis (17%). Per franges d’edat, la feminització és més gran a la franja de 30 a 44 anys, segons dades d’afiliacions.

En relació amb els tipus de contractació, homes i dones tenen un 80% de contractes indefinits, característica que sembla que els iguala, però les dones en tenen molts més de jornada parcial, el 60% del total, i de contractes  discontinus.

Pel que fa la diferència salarial a la indústria agroalimentària, les dones cobren un 23,19% menys que els homes de mitjana, i en el grup de 45 a 54 anys és on es produeix la diferència més gran, i també entre els i les treballadores que tenen estudis universitaris.

Quant a la feminització del poder, l’estudi indica que la direcció executiva és femenina en un 21%, i la presidència del consell és ocupada per una dona només en el 12,3% dels casos (SABI, 2019). En aquest sentit, les empreses amb propietat o direcció general femenina formen equips de direcció amb més dones (sovint 50% i fins al 80%). A més, a l’empresa familiar, les dones tenen més possibilitats de ser propietàries i directives.

Amb l’objectiu d’avançar vers la incorporació de més dones a la indústria agroalimentària i sumar el talent femení al masculí, l’estudi apunta recomanacions com ara la formació en la perspectiva de gènere als i les dirigents de les organitzacions empresarials del sector, a banda de formar també les mateixes treballadores i treballadors.

D’altra banda, segons aquest mateix informe, tant l’Administració com les agrupacions empresarials han de redoblar esforços en el coneixement sobre la desigualtat de gènere en el mercat laboral i en les empreses i treballar per continuar la implantació de mesures que ajuden a conciliar la vida laboral i familiar.

Es pot consultar l’informe complet en el següent enllaç: https://bit.ly/3abFDuY.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 17/02/2021  Ruralcat

Actualitzats els mapes amb la distribució territorial de les indústries agroalimentàries de Catalunya per sectors i les dades del visor interactiu

La publicació de les dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC) tenen com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de la informació per a dur a terme una política de gestió i de foment de les indústries agràries i alimentàries.

RIAAC

La visualització d’aquests mapes es pot realitzar accedint a la informació del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC)

A partir de la base de dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), s’ha publicat al web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) els mapes actualitzats amb la distribució territorial de les indústries agroalimentàries de Catalunya per sectors.

Es tracta d’uns mapes en format PDF que permeten visualitzar, de manera ràpida i senzilla, la implantació en el territori de cadascun dels diferents sectors agroalimentaris. Inclouen també un mapa amb la distribució per comarques del nombre d’indústries, diferenciant cinc intervals segons la quantitat d’indústries.

Aquesta informació és complementària al mapa interactiu on es pot visualitzar la ubicació geogràfica de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya on, per exemple, i segons la capa seleccionada, es poden veure totes les indústries a la vegada. Clicant sobre l’establiment industrial, s’accedeix a la informació de les activitats que aquest ha declarat. 

La visualització d’aquests mapes es pot realitzar accedint a la informació del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC) del web del Departament, i on també s’hi pot trobar els cinc llistats que ja es publiquen habitualment: per comarques (pdf), per activitats (pdf), per titularitat (pdf) i els 2 llistats de totes les indústries (en formats excel i csv).

Finalment, recordar que també es pot trobar el llistat d’indústries agràries i alimentàries de Catalunya al web de Dades Obertes, un portal que té per objectiu facilitar l’accés i donar transparència a la informació donar pública.

Tota aquesta informació és de gran utilitat no només per al DARP, sinó també per a altres departaments, administracions, institucions, associacions i, especialment, per al mateix sector i per a la ciutadania. La publicació de les dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC) té com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de la informació per a dur a terme una política de gestió i de foment de les indústries agràries i alimentàries, i en el qual s’hi inscriuen les indústries d'activitats agràries, alimentàries, forestals, i de pesca ubicades a Catalunya.

Font: DARP

AGENDA | 15/02/2021  Ruralcat

La FAO declara el 2021 l’Any Internacional de les Fruites i les Verdures

Aquesta efemèride ha estat impulsada per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) per sensibilitzar sobre la importància d’aquests productes en la nutrició humana, la seguretat alimentària, la salut i la sostenibilitat.

Any Internacional de les Fruites i Verdures 2021

Any Internacional de les Fruites i Verdures 2021

La FAO ha declarat el 2021 l’Any Internacional de les Fruites i Verdures (AIFV) amb el lema "Les fruites i verdures, elements essencials de la teva dieta". Els principals objectius són conscienciar sobre els beneficis per a la salut que té el consum de fruites i verdures; promoure dietes i estils de vida saludables, equilibrats i diversificats mitjançant el consum de fruites i verdures; i reduir la pèrdua i el malbaratament de fruites i verdures en els sistemes alimentaris de les fruites i les verdures.

La FAO també vol incidir en altres aspectes, com el suport als sistemes alimentaris sostenibles en la producció, el reciclatge i la reducció del malbaratament a les llars, així com també en la integració dels petits agricultors i agricultores en les cadenes de producció i distribució.

Font: RuralCat

PREMIS | 10/02/2021  Ruralcat

El Departament d'Agricultura convoca els Premis PITA i Ruralapps 2021

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha convocat la XX edició del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària PITA i la VIII edició del Premi Ruralapps. El termini per a la presentació de candidatures ja està obert i finalitza el 15 d’abril.

Logo dels premis PITA i Ruralapps

El termini per a la presentació de candidatures als dos premis ja està obert i finalitza el 15 d’abril

El DARP vol reconèixer i distingir amb el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària PITA les empreses agràries, les agroindústries, i les persones joves emprenedores que hagin incorporat innovacions que representin un nou producte, procés o gestió per a l’empresa orientats a millorar-ne la competitivitat i la sostenibilitat, mitjançant la innovació. El premi consta de tres modalitats: una per a l’empresa agrària, una per a l’agroindústria, i una al/la jove emprenedor/a innovador/a. Els premis estan dotats amb la quantitat de 6.000 euros per a cadascun dels guanyadors, i amb 2.000 euros per a cadascun dels finalistes.

A través del Premi Ruralapps, el DARP vol impulsar el desenvolupament d’aplicacions mòbils en el marc del sector agrari, alimentari i rural, i distingir les empreses que hagin desenvolupat les millors aplicacions mòbils funcionals que contribueixin a la millora del sector agroalimentari i del medi rural.

S’estableixen dos tipus de premi: Ruralapps-Professional del sector per a l’app destinada a aportar solucions tecnològiques innovadores als/a les professionals dels sectors agroalimentari, forestal, i pesquer, i Ruralapps-Ciutadania  per a l'app destinada a donar solucions tecnològiques innovadores a la ciutadania, i que facilitin l'accés a la informació sobre l'àmbit agrari, alimentari, i/o rural. Els premis estan dotats amb 3.000 euros cadascun.

El termini per a la presentació de candidatures als dos premis ja està obert i finalitza el 15 d’abril.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 10/02/2021  Ruralcat

El Govern aprova al Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya 2021-2026

El PEAC és un instrument per a transformar el sistema alimentari català, vehiculant la consecució dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible en l’àmbit alimentari i alineant-lo amb les principals polítiques europees alimentaries, agràries, econòmiques, i d’innovació.

Fruites

El sector agroalimentari representa un 14,1% del PIB català i el 15,5% de l’ocupació a Catalunya

El Govern ha aprovat el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC) 2021-2026, que serà cogestionat i governat pel Departament d’Agricultura, que també s’encarregarà de donar l’impuls de les línies estratègiques i les iniciatives i actuacions que l’integren. El Pla neix amb l’objectiu de dotar al país de l’instrument necessari per a articular un sistema alimentari integral, sostenible, competitiu, arrelat territorialment al país, i basat en la seva diversitat, que produeixi uns aliments saludables, accessibles, i de qualitat, reconeguts pels consumidors i consumidores.

La situació extraordinària i sense precedents generada per la pandèmia ha evidenciat el paper fonamental del sector agroalimentari i ha posat en relleu els riscos, les vulnerabilitats, i les desigualtats existents, però també les oportunitats que cal explorar per a articular un sistema alimentari més resilient i capaç de garantir la sostenibilitat del model. És en aquest context en què el PEAC s’erigeix com a instrument per a transformar el sistema alimentari català, vehiculant la consecució dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible en l’àmbit alimentari i alineant-lo amb les principals polítiques europees alimentaries,  agràries, econòmiques, i d’innovació. La implementació efectiva d’aquest pla ha de portar al desplegament de 301 actuacions en els pròxims cinc anys.

El sistema alimentari és una peça clau per a avançar cap a la sostenibilitat de la nostra societat atès que aconsegueix generar un impacte directe en termes mediambientals, socials i econòmics al territori. Concretament, representa un 14,1% del PIB català i genera 565.700 llocs de treball, que representen el 15,5% de l’ocupació a Catalunya.

El document és el resultat de més d’un any de treball intens i del consens dels integrants de la cadena de valor alimentària, des de la producció primària fins a les persones consumidores, passant per les indústries d'elaboració, transformació, i distribució, el comerç i la restauració. En el procés d’elaboració hi han participat més de 350 experts en l’àmbit alimentari, més de 200 entitats i associacions del sector, i, a través d’un procés participatiu obert, més de 450 ciutadans, garantint d’aquesta manera la multisectorialitat i transversalitat d’aquest instrument, i responent a les necessitats del sector, del territori, i de la societat.

La concreció d’aquesta estratègia ha de permetre convertir Catalunya en un país de referència en termes d’excel·lència alimentària, reconegut i valorat com a tal per tots els agents de la cadena de valor alimentària, tant a escala catalana, com estatal, i internacional. 

Font: DARP

VI | 26/01/2021  Ruralcat

El procés participatiu Vins Vinents promou el debat i la reflexió estratègica sobre el futur de la vinya i el vi a Catalunya

En el procés, iniciat el novembre de 2019, han participat més de cent persones. Entre les idees plantejades, es posa de manifest la necessitat de vertebrar millor el sector del vi i millorar la rendibilitat de tota la cadena de valor.

Vi blanc

En el procés hi ha participat un centenar de persones

L’INCAVI i l’Associació Vinícola Catalana han presentat les principals recomanacions i conclusions elaborades en el marc del procés participatiu Vins Vinents que marcaran les línies estratègiques del sector del vi a Catalunya en la pròxima dècada 2020-30.

Des del mes de novembre de 2019, quan es va engegar el procés, fins avui, hi han participat un centenar de persones distribuïdes en els quatre grups de treball (Organització del Sector, Economia i Mercats, Recerca, Desenvolupament i Transferència Tecnològica i Comunicació i Cultura del Vi), i s’han organitzat deu sessions presencials i sis sessions telemàtiques, qüestionaris i enquestes en línia.

Les principals idees que s’han recollit en cada grup de treball són, quant a l’organització, millorar la vertebració del sector a través de les DO i de tots els agents del sector, crear un marc comú de promoció i desenvolupament del sector i reforçar les eines de l’Administració per perfeccionar els sistemes de control, desenvolupament i participació dels representants del sector en les polítiques i actuacions que s’han de dur a terme.

Pel que fa a economia i mercats, les principals recomanacions són la necessitat d’augmentar el consum moderat de vi a Catalunya i aconseguir arribar als consumidors més joves; desenvolupar estratègies globals de diversificació econòmica i territori vinculades a altres activitats amb potencial turístic, especialment a través de l’enoturisme, i retribuir bé els viticultors com a pilar fonamental de la sostenibilitat del sector i millorar la rendibilitat de tota la cadena de valor.

Respecte al grup de recerca, les idees més importants són que cal reaccionar amb urgència davant del canvi climàtic i els seus efectes tot potenciant la R+D+T, no perdre la qualitat i assolir productes saludables, reestructurar l’organització de la R+D+T al sector vitivinícola de Catalunya en línia amb les necessitats reals del sector, crear organitzacions competitives a escala internacional per aconseguir una millor coordinació i transferència de coneixements entre els agents implicats, i poder optar a fons de finançament per poder enfrontar-se als reptes de la viticultura i enologia del segle XXI.

Finalment, el grup de Comunicació i Cultura del Vi ha fet palesa la necessitat que cellers i organitzacions del sector incrementin els recursos humans i econòmics destinats a la comunicació i el màrqueting del vi i creïn continguts que vagin més enllà del producte i permetin aprofundir i fer difusió de la realitat històrica, social, econòmica i cultural del vi a fi d’arribar a tot tipus de públic.

Totes les conclusions estan recollides en el resum del procés que es pot consultar a https://vinsvinents.cat/document_resum_final_vinsvinents.pdf.

Pròximament es crearà un Comitè de Seguiment de Vins Vinents format per l’INCAVI i representants del sector que vetllarà pel seu compliment. Al mateix temps, els quatre grups de treball continuaran treballant per aprofundir les idees i recomanacions de Vins Vinents i reportar-les al Comitè de Seguiment.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 16/12/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari participa en el projecte ‘Oleum Project’

El Laboratori Agroalimentari ha participat en el projecte “Oleum Project” dins del Programa europeu Horizon 2020 “Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, aigües marines, marítimes i continentals, i investigació en bioeconomia” amb el tema“ autenticació de l’oli d’oliva”.

Oleum project

El projecte vol verificar la qualitat dels olis d'oliva

L’objectiu d’Oleum Project’ és generar noves solucions analítiques innovadores, més efectives i harmonitzades per detectar i lluitar contra els fraus més comuns i emergents i verificar la qualitat dels olis d'oliva.

El projecte, coordinat per Alma Mater Studiorum-Universitat di Bologna, compta amb 21 participants amb experiència en anàlisi d’aliments, legislació alimentària, enginyeria, bioinformàtica, comunicació i intercanvi de coneixements procedents de 15 països diferents d’Europa, Amèrica i Àsia.

El Laboratori Agroalimentari ha participat en la fase de validació dels nous mètodes desenvolupats següents:

-Mètode 1: anàlisi de fenols (salut): determinació UHPLC del contingut total d’hidroxitirosol (Htyr) i tirosol (Tyr) en oli d’oliva.

-Mètode 2: anàlisi d’esterols lliures i esterificats. Mètode SPE/GC-FID per detectar esterols lliures i esterificats.

-Mètode 3: anàlisi revisada dels èsters ètils dels àcids grassos. Enfocament analític revisat i validat per a la determinació d’èsters etílics d’àcids grassos (FAAE).

-Mètode 4a: anàlisi de volàtils dirigits; dues opcions: i) SPME-GC-FID i ii) SPME-GC-MS. Anàlisi de compostos volàtils en oli d’oliva verge mitjançant cromatografia de gasos.

-Mètode 4b: anàlisi de volàtils no orientats. Anàlisi de l'empremta digital volàtil VOO per SPME-GC-MS i quimiometria. Mètode de cribratge instrumental per a l'avaluació del grau de qualitat de Voo.

Amb aquesta participació el Laboratori Agroalimentari ha pogut aportar la seva experiència com a Laboratori acreditat conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017 dins del Programa d’acreditació “Assaigs físico químics d’olis d’oliva i sansa d’oliva” conforme a la Nota tècnica 70.06.   

També ha adquirit coneixements i experiència en els últims desenvolupaments analítics dins dels àmbits dels anàlisis de tocoferols, productes volàtils i propostes de millora de les determinacions dels èsters etílics dels àcids grassos (FAEEs) i esterols.  Finalment, ha pogut participar en l’anàlisi “fingerprint” o de perfils per GC-MS per tal de poder contribuir a la discriminació de la categoria dels olis d’oliva verges (olis d’oliva verge, verge extra i llampant).

Font: LAC

 

Informació relacionada

PREMIS | 03/12/2020  Ruralcat

El formatger Jordi Domènech guanya el Premi al millor jove artesà alimentari innovador 2020

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha concedit el Premi al/a la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a, en la seva convocatòria de l'any 2020, al formatger Jordi Domènech Navarra, i l’accèssit al flequer Jordi Gasque Brusco.

Premi al/a la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a

El premi té la finalitat de fomentar la recerca i desenvolupament de nous productes artesans alimentaris

Jordi Domènech Navarra és un formatger d’Olot (Garrotxa). L’any 2016, juntament amb el seu germà bessó, Oriol, es van fer càrrec del negoci familiar Mas Claperol, d’elaboració de productes làctics artesans iniciat als anys 80, i van apostar per l’elaboració de productes ecològics, i de qualitat. L’any 2020 ha creat el formatge Coronat, un formatge ecològic i solidari, creat en temps del confinament del mes de març d’enguany per a donar sortida a la llet de vaca dels ramaders locals, i que a més se suma a la iniciativa #joemcorono per a recaptar fons per a lluitar contra la covid-19. També ha optat per comercialitzar tots els seus productes en envasos sostenibles, i ha desenvolupat la seva botiga on-line per a fer més accessibles els seus formatges a tothom.

Jordi Gasque Brusco és un flequer de Nulles (Alt Camp) de primera generació. Fa 10 anys, en un moment en què no tenia feina ni cap experiència professional com a flequer, juntament amb la seva dona, Loli, es van fer càrrec del Forn de Nulles, on el seu antic propietari, en Pere, a punt de jubilar-se, li va ensenyar l’ofici de forner. A base de formació i experiència adquirits al llarg d’aquests anys, ha anat introduint nous productes i varietats, fins i tot fent creacions innovadores i sorprenents com el Pa de Calçot o el Croissant de Calçot, que han tingut una molt bona acceptació no només en la localitat de Nulles mateixa, sinó dins de la comarca.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i  Alimentació va crear l’any 2003 el Premi a la/al millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a per tal de guardonar l'esforç dels joves artesans alimentaris en la recuperació, la innovació, la diversificació, i el disseny de productes artesans. Amb els guanyadors d’enguany, s’ha atorgat 20 premis i sis accèssits.

El premi té la finalitat de fomentar la recerca i desenvolupament de nous productes artesans alimentaris, la incorporació de noves tècniques en l'elaboració de productes artesans alimentaris, la millora de la imatge dels productes artesans alimentaris, la implantació de noves vies de comercialització dels productes artesans elaborats i la recuperació i divulgació de productes artesans alimentaris tradicionals de Catalunya.

Aquest premi està destinat als/a les joves artesans/anes alimentaris/àries de Catalunya, menors de 40 anys en l’any de la convocatòria, que disposin del carnet d'artesà/na alimentari/a, que desenvolupin la seva activitat en una empresa artesanal alimentària reconeguda per l’Administració, que hagin treballat de forma destacada en qualsevol de les actuacions descrites en el paràgraf anterior, i que, com a conseqüència d’aquestes actuacions, hagin obtingut resultats beneficiosos pel que fa a la qualitat, la bona imatge, i la competitivitat de les produccions artesanes alimentàries.

La dotació del Premi és de 3.000 euros, amb un accèssit de 1.000 euros que es concedeix a la persona candidata que tingui més puntuació després de la premiada.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/11/2020  Ruralcat

A Catalunya hi ha 347 empreses productores d'oli d'oliva que facturen 863 milions d'euros

Es tracta fonamentalment de pimes que donen feina a prop de 1.500 treballadors, un 30% de les quals exporta els seus productes a altres mercats, d’acord amb l’informe elaborat per ACCIÓ i Prodeca.

Oli d'oliva

Un 30% de les empreses exporta els seus productes a altres mercats

A Catalunya hi ha actualment 347 empreses productores d’oli d’oliva que facturen de manera agrupada 863 milions d’euros i ocupen 1.459 treballadors. Així es desprèn d’un estudi elaborat per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement, i Prodeca, Promotora de les Exportacions Catalanes del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que es presenta avui coincidint amb el Dia Mundial de l’Olivera.

Segons l’informe, les empreses catalanes dedicades a l’oli d’oliva són fonamentalment pimes (en un 99% dels casos). Es tracta d’un sector consolidat, ja que el 61% són firmes amb més de 10 anys d’existència i un 25% superen els 50 anys. D’altra banda, quant a la cadena de valor del sector de l’oli d’oliva, a Catalunya el 49% de les empreses són proveïdores per al mercat massiu (mass market); el 23% són productores artesanals i el 20% del segment gurmet. Destaca també el fet que un 37% són cooperatives.

A escala territorial, la majoria d’empreses catalanes d’aquest àmbit es concentra a la demarcació de Tarragona (179 empreses, un 51,6% del total). Per la seva banda, a Lleida, que ocupa la segona posició per nombre d’empreses (89), s’hi concentra el 64% de la facturació (554,63 milions d’euros).

A banda d’empreses, l’ecosistema del sector de l’oli d’oliva català també agrupa diferents clústers (Clúster Oleícola de Catalunya, Catalonia Gourmet, Innovi, Food Service Cluster...), que treballen projectes vinculats a aquest producte: centres d’interpretació i museus i altres entitats i associacions (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya a la Granadella, Centre d’Interpretació de l’Oli i de les Economies Productives de Montsant, etc). També s’hi acullen fires i esdeveniments en què l’oli té un protagonisme rellevant, com ara Alimentaria o BioCultura.

L’estudi també subratlla que un 30% de les empreses exporta els seus productes a altres mercats, mentre que les exportacions catalanes d’oli arriben a prop de 2.000 milions d’euros en el període de 2015 a 2019. Els principals països receptors d’oli d’oliva catalans durant aquest període són França, Itàlia i els Estats Units, que sumen un 43,4% del total de les vendes catalanes d’aquest producte a l’exterior.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/11/2020  Ruralcat

L’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” fa una radiografia de l’actual ecosistema català i mundial de la genòmica

A banda de la indústria farmacèutica i la biomedicina, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l’agricultura, on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

Laboratori

Els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària i l'agricultura

A l’informe “La genòmica a Catalunya. Píndola tecnològica” es defineix la  genòmica com una disciplina científica que es dedica al mapeig genètic, la seqüenciació d’ADN i l’anàlisi del genoma que permet diagnosticar malalties i consell genètic, crear medicina i nutrició personalitzades, realitzar estudis d’evolució d’espècies, identificar microorganismes o produir aliments funcionals. També s’analitza el mercat mundial de la genòmica i les seves aplicacions i es fa una breu radiografia de la genòmica a Catalunya i com a eina clau per trobar solucions contra la COVID-19.

A banda de la indústria farmacèutica i la salut, els àmbits d’aplicació de la genòmica inclouen la indústria alimentària, amb la identificació de senyals dietètiques que augmenten la immunitat, de manera que eliminen la necessitat d’utilitzar antibiòtics en l’alimentació animal i millores en la transformació, la seguretat i qualitat dels aliments; i l’agricultura on els avenços en genòmica ofereixen el potencial d’accelerar el procés de desenvolupament de cultius amb trets agronòmics prometedors.

A Catalunya hi ha 49 empreses dedicades a la genòmica, el 77% de les quals són pimes i un 40% start-ups, que ofereixen 742 llocs de treball i generen una inversió de 276,22 milions d’euros. La principal aplicació del sector és la biomedicina i l’ecosistema català està format per una àmplia xarxa de centres de recerca i hospitals de referència.

L’informe ha estat elaborat per la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ amb la col·laboració de BIOCAT Xarxa d’R+D+I en biotecnologia Unitat d’Innovació d’ACCIÓ Catalonia Trade & Investment i forma part d’una col·lecció d’informes sobre les diferents tecnologies disruptives detectades a la Diana de Tendències Tecnològiques d’ACCIÓ (2018), que es preveu que tindran un gran impacte sobre la societat i el teixit productiu català durant els propers anys, com la realitat virtual, la robòtica, el big data o la impressió 3D.

Font: ACCIÓ

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 20/10/2020  Ruralcat

El proper 5 de novembre es celebrarà la jornada en línia ‘Cafè amb la Recerca: Nano in food’

En el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica, el DARP, conjuntament amb la l’FCRI, organitza aquesta jornada en línia on s’explorarà com la nanotecnologia està revolucionant el món agroalimentari a través de dos casos il·lustratius i s’avaluaran els aspectes més destacables de la seva implementació.

Nanotecnologia

Els nanomaterials són estructures ínfimes que es mouen entre 1 i 100 nanòmetres

Els “Cafès amb la Recerca” de l'FCRI, són un conjunt de trobades -tant presencials com telemàtiques- entre empreses i acadèmia que tenen per objectiu connectar el sistema de recerca català amb el teixit empresarial, fomentar la recerca col·laborativa com a motor d’innovació, i apropar els agents públics i els privats dins la Societat del Coneixement.

Aquest Cafè ‘Nano in food’ està impulsat pel DARP, coorganitzat amb l’IN2UB, i compta amb la col·laboració de la UdL i l’IMAC-CSIC. En aquesta jornada s’explorarà com la nanotecnologia està revolucionant el món agroalimentari, a través de dos casos il·lustratius i s’avaluaran els aspectes més destacables de la seva implementació.

A la jornada s’exposarà el cas del sensoraïm, o ús de generadors termoelèctrics per monitoritzar vinyes, encapçalat per l’ICMAB-CSIC i el cas de nanopartícules lipídiques com a sistemes d’alliberament de compostos antimicrobians i vitamines en aliments, per part de la Universitat de Lleida.  Així mateix, s’avaluaran els instruments de connexió acadèmia-empresa i, finalment, s’obrirà un torn obert de preguntes.

En els darrers anys l’ús exponencial de les nanotecnologies ha impactat en pràcticament tots els sectors industrials i ha desencadenat la revolució industrial del segle XXI. Els nanomaterials són estructures ínfimes que es mouen entre 1 i 100 nanòmetres, essent un nanòmetre un milió de vegades més petit que una formiga. Això permet dotar els productes de noves i sorprenents propietats, poden modificar el sabor, el color, i la textura dels aliments, i permeten obtenir nous ingredients, nous sistemes agrícoles més efectius o nous embalatges. Una mostra de l’impacte del tsunami nano és que és l’únic sector, juntament amb el de la cosmètica, per al qual la Unió Europea ha demanat un etiquetatge i reglament específic.

Per assistir a la jornada, us podeu inscriure a través del portal RuralCat.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 19/10/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari presenta un pòster sobre el control de substàncies anabòliques en orina mitjançant LC-MS / MS

El LAC ha presentat el pòster en el “16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety”, que s’ha celebrat online els dies 15 i 16 d’octubre.

16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety

16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety

El Laboratori Agroalimentari ha participat en el “16th Annual Workshop On Emerging High Resolution Mass Spectrometry (Hrms) And LC-MS/MS Applications in environmental Analysis and Food Safety” (16è Trobada anual sobre espectrometria de masses emergents d'alta resolució (HRM) i aplicacions LC-MS / MS en anàlisi ambiental i seguretat alimentària), un congrés organitzat pel CSIC, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Sociedad Española de Espectometría de Masas (SEEM) que, degut a la conjuntura actual motivada per la pandèmia SARS-Cov-2, es va celebrar online els passats dies 15 i 16 d’octubre.

L’objectiu principal del Workshop és avaluar aspectes pràctics en l’ús de les tècniques d’espectrometria de masses en tàndem que s’utilitzen com a tècniques de cribratge i confirmació de contaminants orgànics en el medi ambient i aliments. Es tracta d’una convocatòria internacional que permet conèixer els últims avenços en instrumentació d’espectrometria de masses d’alta resolució, en tècniques avançades de preparació de les mostres, incloses les que permeten l’acoblament on line als sistemes de detecció, i aplicacions en l’anàlisi de mostres.

El Laboratori Agroalimentari ha presentat el pòster “Control of anabòlic substances in urine by LC-MS/MS” que descriu el mètode de determinació de substàncies anabolitzants en orina animal per LC-MS/MS i els resultats obtinguts en mostres analitzades en el laboratori en el decurs del 2020.

Aquest mètode, de recent incorporació en el catàleg de serveis del Laboratori i en l’abast d’acreditació, conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017, incorpora, entre altres analits significatius, la determinació de metabòlits del zeranol i la zearalenona. Aquesta informació és necessària per poder estimar si la presència d’aquestes substàncies en orina pot estar relacionada amb administració de zeranol a l’animal o al consum de pinso contaminat amb presència de micotoxines, aportant informació als serveis d’inspecció per a la interpretació dels resultats obtinguts en les mostres de control oficial.

Font: LAC

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 06/10/2020  Ruralcat

La Comissió Europea llança dues enquestes sobre el sector agroalimentari

Els sondejos versen sobre l’impacte de la Covid en la cadena alimentària i sobre pràctiques comercials deslleials.

Enquesta

Les enquestes van dirigides a operadors i proveïdors de la cadena agroalimentària

La Comissió Europea ha posat en marxa dues enquestes sobre el sector alimentari. La primera, organitzada pel Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea és sobre L’impacte de la Covid-19 en la cadena alimentària i va dirigida a operadors de la cadena agroalimentària actius en la producció agrícola, processat, distribució, venda al major i al detall de productes agrícoles i alimentaris, o organitzacions que representin els interessos col·lectius d’aquestes empreses i negocis.

La data límit per a participar és el 30 de novembre de 2020 a través d’aquest enllaç: per a operadors https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/Business_operators i aquest per a organitzacions: https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/Other_operators.

Un cop acabi l’enquesta els resultats seran publicats aquí: https://datam.jrc.ec.europa.eu/datam/mashup/COVID19_FOODCHAIN/.

L’altra enquesta està dedicada a les pràctiques comercials deslleials i està organitzada per la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural (DG AGRI) i el Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea. Aquest qüestionari va dirigit a proveïdors de la cadena de subministrament agrícola i alimentari i la data límit per a participar és el 31 de gener de 2021 en aquest enllaç: https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/UTPs_Baseline_Survey

Un cop acabi l’enquesta els resultats seran publicats aquí: https://datam.jrc.ec.europa.eu/datam/mashup/FOODCHAIN_UTP

 Les dues enquestes estan disponibles en llengua castellana.

Font: RuralCat

AJUTS | 02/10/2020  Ruralcat

L'estratègia "De la granja a la taula" del Pacte Verd Europeu preveu provar i demostrar innovacions sistèmiques en l’alimentació

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Programa de Pacte Verd Europeu

Programa de Pacte Verd Europeu

L’estratègia "Farm to Fork", que es troba al centre del Pacte Verd Europeu, té com a objectiu abordar els reptes i accelerar la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles, per garantir que no es vegin compromesos els fonaments econòmics, socials i ambientals de la seguretat alimentària i nutricional per a generacions actuals i futures.  Aquesta estratègia fa èmfasi a permetre una transició justa per a tots els actors dels sistemes alimentaris, en què també es redueixin les desigualtats socials, s'abordi la pobresa alimentària i s'asseguri un ingrés just per a tots els actors. 

Un ventall d’activitats donarà suport al desplegament i l’ampliació d’innovacions que contribueixin als objectius de l’estratègia.  Les propostes posaran a prova, pilotaran i demostraran solucions sistèmiques innovadores (TRL 5-7) a un dels sis temes següents, corresponents als reptes urgents i urgents dels sistemes alimentaris:  

  • Subtema A: aconseguir granges neutres pel clima reduint les emissions de GEH i augmentant el segrest i emmagatzematge de carboni a la granja. 
  • Subtema B: aconseguir empreses alimentàries climàticament neutres mitigant el canvi climàtic, reduint l'ús d'energia i augmentant l'eficiència energètica en el processament, distribució, conservació i preparació d'aliments.
  • Subtema C: reduir la dependència de pesticides perillosos; reduir les pèrdues de nutrients dels fertilitzants, cap a una contaminació nul·la de l'aigua, el sòl i l'aire i, en última instància, l'ús de fertilitzants. 
  • Subtema D: reduir la dependència de l'ús d'antimicrobians en la producció animal i en l'aqüicultura. 
  • Subtema E: reduir les pèrdues i els residus d’aliments en totes les etapes de la cadena alimentària, inclòs el consum, evitant alhora envasos no sostenibles. 
  • Subtema F: passar a dietes saludables i sostenibles, procedents de terra, aigua continental i mar, i accessibles a tots els ciutadans de la UE, inclosos els grups més desfavorits i vulnerables. 

El programa compta amb un pressupost de 74 milions d’euros i la data límit per a participar-hi és el 26 de gener de 2021.

Font: Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 01/10/2020  Ruralcat

Agricultura presenta una guia per a garantir un espigolament segur

L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 quilos d'aliments, que han permès evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Espigolament

Portada de la guia

El Departament d’Agricultura ha presentat la Guia de bones pràctiques per a un espigolament segur amb motiu del primer Dia Internacional de la Conscienciació sobre Pèrdues i Malbaratament Alimentari designat per la FAO.

Aquesta guia, que el Departament ha encarregat a la Fundació Espigoladors, i que ha comptat també amb la col·laboració d’Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l’IRTA, és un document viu, de caràcter voluntari, que té com a objectiu proporcionar les bases i les bones pràctiques per garantir un espigolament segur a totes les parts implicades. La Guia també vol fomentar l’aprofitament dels aliments, contribuint a reduir les pèrdues al sector primari alhora que doni seguretat jurídica i protegeixi els interessos legítims dels productors/es i el respecte als cultius.

L’espigolament és una pràctica que consisteix en recol·lectar els aliments que han quedat al camp després de la collita principal o de les collites sembrades no recollides, amb l’autorització prèvia del titular de l’explotació. La pràctica de l’espigolament, com a activitat complementària i sense ànim de lucre, sovint és realitzada per voluntaris i està vinculada a iniciatives que promouen l’ocupació de persones en risc d’exclusió social. L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 tones d'aliments, la qual cosa va evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i va estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Catalunya és pionera en la regulació de l’espigolament. La Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, regula per primera vegada l’espigolament a Catalunya, com una activitat complementària i sense ànim de lucre, per a la prevenció de les pèrdues alimentàries a la producció primària. Actualment, la Generalitat  treballa en el Reglament que ha de desplegar aquesta regulació.

D’altra banda, l’espigolament està en línia amb l’estratègia “De la Granja a la Taula”, recentment publicada per la Comissió Europea, que identifica la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris com un element clau per assolir la sostenibilitat del sistema agroalimentari.

En els enllaços següents trobareu la Guia en les versions llarga i reduïda.

Font: DARP

ESTUDIS | 14/09/2020  Ruralcat

Publicat l’Informe anual del porcí 2019

El Grup de Gestió Porcina de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, ha publicat l'Informe anual del 2019 per a la producció porcina a Catalunya, on s'actualitza l'evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s'analitzen els diferents factors de producció, així com els rendiments tècnics i econòmics. S'hi estudia també l'evolució del consum i les dades de comerç exterior i, finalment, es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc a tres nivells: a la fase de producció, a la fase de sacrifici/transformació i a la fase de distribució i venda.

Cens porcí

L’informe reflecteix que Catalunya es manté en la segona posició a Espanya, amb un 25% del cens total

El cens porcí a Catalunya l’any 2019 ha arribat als 7.912 milers de caps, el que suposa un increment del 2,35% respecte l’any 2018, segons l’Informe anual de porcí 2019. Si s’analitza el cens segons tipologies, s’observa que del que més n’hi ha són els porcs d’engreix, seguit dels garrins i, finalment, els reproductors. L’any 2019 Lleida ha tornat a ser la província amb un major nombre d’efectius, 4.247.013, que representa el 54% del total de Catalunya, seguit de Barcelona (26%), amb 2.060.551 efectius, Girona (12%), amb 943.865 caps i Tarragona, amb 564.609 caps i un 8% del total.

També s’ha incrementat lleugerament (0,10%) el nombre de caps sacrificats, arribant a 22.451 milions de caps. Respecte les tones de carn de porc de consum directe que es realitza a Catalunya, aquest s’ha incrementat a Catalunya als darrers sis anys un 7,93%. L’any 2019 va ser un any amb menor consum a Catalunya respecte el 2018 a totes les províncies tot i que la quantitat de carn de porc destinada a consum industrial a Catalunya l’any 2019 va ser un 5,33% més elevada que l’any anterior. El sistema de producció prioritari a Catalunya és, un any més, la integració no cooperativa a les explotacions d’engreix i el de propietat a les explotacions de reproductors.

Per últim, l’informe reflecteix que Catalunya es manté en la segona posició a Espanya, amb un 25% del cens total. Catalunya lidera la producció de carn (41% de la producció total), amb un increment del 40% respecte a l’any 2009 i una producció de 1.888 milers de tones.

Aquest és l’informe destacat del darrer butlletí de Novetats Estadístiques que edita setmanalment el DARP amb l'objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Departament que han tingut sortida durant la setmana i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres organismes i/o institucions nacionals i internacionals.

Font: DARP

ENTREVISTA | 10/09/2020  Ruralcat

Jaume Planella  Aquesta infraestructura aporta a Noel seguretat alimentària, qualitat, innovació tecnològica i sostenibilitat

Ubicada a Sant Joan les Fonts (la Garrotxa), Noel és una empresa familiar de quarta generació especialitzada en la producció i la distribució de pernil cuit i curat, embotits, carns fresques i elaborats frescos, tant al mercat nacional com internacional. Amb una facturació de 277 M€ l’any 2018, amb prop de 1.300 treballadors i 14 plantes productives, ha esdevingut una de les principals empreses espanyoles d’alimentació. Noel compta amb 80 anys de know how en l’elaboració de productes carnis, experiència que ha volgut integrar en la nova planta d’elaboració de productes picats curats: el fuet i el xoriç, que va entrar en funcionament al 2016. Un cop construïda i funcionant al 100% de la seva capacitat, aquesta infraestructura ha esdevingut un referent del sector alimentari a escala internacional, i única a la península Ibèrica. L’empresa ha estat nominada als premis PITA 2019 en la modalitat d’Agroindústria.

Jaume Planella, director corporatiu de R+D+i de Noel Alimentaria

-Com heu rebut aquest reconeixement?

Amb moltíssima il·lusió, ja que ens omple d’orgull que la nostra nova planta de productes picats curats sigui considerada única a la península ibèrica, així com un referent del sector alimentari a nivell internacional.

-Per què vau decidir engegar la nova planta d’elaboració de productes picats curats?

La planta va obrir les seves portes al 2016 després d’una gran aposta de Noel per traslladar la producció d’embotits picats curats a una nova infraestructura, alliberant prop de 7.000 m2 de la planta principal, dedicada majoritàriament a l’elaboració de cuits. El fet de centralitzar la producció dels embotits picats curats en una instal·lació específica permet l’especialització i l’optimització de la producció d’aquesta tipologia d’embotits. Des que la planta es va posar en marxa ja acumula una inversió de 50,4 milions d’euros.

                                    

“Des que la planta es va posar en marxa ja acumula una inversió de 50,4 milions d’euros”

-Com funciona la planta i quins avantatges ofereix?

Per posar en marxa aquesta infraestructura, Noel va dur a terme un exhaustiu estudi a nivell internacional durant dos anys per identificar tecnologies d’última generació disponibles al mercat per poder integrar-les en els seus processos productius. Gràcies a la recerca duta a terme, la companyia va poder engegar una planta totalment automatitzada, monitoritzada i controlada en temps real, dissenyada per garantir la seguretat i que permetés ampliar la seva capacitat productiva sense perjudicar el flux inicial.

Les noves instal·lacions compten amb 35 assecadors, dues sales blanques per produir una línia d’especialitats i una plataforma logística. Aquesta infraestructura aporta al portfoli de Noel seguretat alimentària, qualitat, innovació tecnològica i sostenibilitat. La seva activitat es realitza minimitzant al màxim l’impacte en l’entorn.

-A banda de millorar la seguretat alimentària i la qualitat, la planta també busca la sostenibilitat. En què es concreta?

En termes de sostenibilitat i a nivell energètic, cal destacar la central energètica de cogeneració, on s’utilitza una càrrega important de l’aigua calenta per l’assecat d’embotit, l’aigua sanitària de neteja i l’energia elèctrica, de kilòmetre zero en aquest cas.

-Quants productes elaboreu i quina producció anual teniu?

La planta se centra bàsicament en la producció d’embotits picats curats, concretament xoriço i fuet, a més de productes d’assemblatge de xarcuteria amb altres ingredients, com els rotlles d’embotit amb formatge, plates de combinació de xarcuteria diversa i altres ingredients com olives o formatge. Està preparada per produir 15.000 tones anuals.

-A quins mercats van dirigits els vostres productes?

Es destinen tant al mercat nacional com internacional. Des de la dècada dels 90 Noel ha apostat clarament pel mercat exterior i, a dia d’avui, és un dels principals exportadors espanyols de pernil curat i xoriç. La internacionalització s’ha convertit en un dels seus principals eixos de creixement i les exportacions de xarcuteria  ja representen més de la meitat de la facturació anual en aquesta divisió de negoci. Dels embotits picats curats produïts a la nova planta el 80% s’exporten principalment a USA, UK, França, Països Baixos, Bèlgica, Suècia o Alemanya.

“La internacionalització s’ha convertit en un dels seus principals eixos de creixement”

-Quines característiques pròpies tenen els vostres productes?

Noel és conscient de les principals demandes dels consumidors, que cada vegada més reclamen productes que siguin saludables i que, a la vegada, els permetin gaudir de sabors deliciosos. També busquen que siguin de consum pràctic i que es produeixin de manera respectuosa amb el medi ambient. Tenint en compte aquestes necessitats, Noel se centra en quatre premisses fonamentals a l’hora de desenvolupar el seu portfoli:

  1. Salut, contribuint a mantenir un estil de vida basat en una alimentació saludable i equilibrada.
  2. Conveniència, adaptant-se a les diferents necessitats i moments de consum per part dels consumidors.
  3. Plaer, propiciant que els productes siguin bons i generin la millor experiència de consum.
  4. Sostenibilitat, produint-se i comercialitzant-se de manera responsable i integrats en una cadena de valor que minimitzi els impactes de l’entorn.

-La innovació és un dels pilars estratègics de la vostra empresa. És la innovació tecnològica una de les eines més potents per afrontar amb èxit l’alta competitivitat en el sector càrnic?

Noel és una companyia que innova constantment en els processos productius que duu a terme i també en les referències que ofereix en el seu portfoli. El departament d’R+D+I treballa intensament per identificar tecnologies i maquinària d’última generació disponible al mercat per millorar i optimitzar les cadenes de producció introduint millores qualitatives com l’automatització, la monitorització dels processos i el control a temps real. A més, analitza les actuals tendències del mercat per donar resposta a les necessitats dels consumidors amb els seus productes. Una mostra és la gamma ‘Nature’, la més sostenible del catàleg, composada de productes de xarcuteria i hamburgueses sense carn. Noel va ser la primera companyia càrnia del mercat en oferir productes no carnis.

                                

“Noel va ser la primera companyia càrnia del mercat en oferir productes no carnis”

-De quantes plantes disposeu actualment i on es troben ubicades?

Noel compta amb 14 plantes productives repartides pel territori espanyol, que assumeixen tots els processos als qual es sotmeten els productes elaborats, des del sacrifici animal fins arribar a la gran distribució, així com també altres línies de negoci en paral·lel al càrnic. La gran majoria es situen a la zona de la Garrotxa (Girona) i la resta estan repartides entre el Ripollès, Barcelona, Osca o Terol.

-En quins mercats esteu presents i quins nous reptes de futur us plantegeu? 

Actualment la companyia està present a 60 països i els seus plans se centren en consolidar-se en aquests territoris i créixer especialment a  Llatinoamèrica, Estats Units i la Xina, on els seus productes ja es comercialitzen en algunes de les seves principals cadenes de distribució. Noel té interès en aquests països perquè considera que són mercats amb un alt coneixement i notorietat de la gastronomia espanyola, que ha derivat en una tendència creixent de consum de productes d’alimentació d’origen espanyol. A més, els consumidors d’aquests països aprecien de manera notable els productes que aporten valor afegit, com és el cas dels productes de Noel. 

Enginyer Agrònom per la UPC I MSc. in Meat Science per la University of Bristol, Jaume Planella ha estat el màxim responsable de la R+D+i de Noel Alimentaria durant els últims 16 anys. En aquest període, l’empresa ha diversificat les seves línies de negoci respectant el seu marcat origen càrnic, especialment en mercats internacionals. La seva visió ha estat fonamental per llançar productes innovadors que han marcat tendència i que s’han consolidat en el mercat, com la gamma de llescats sense carn Noel Nature, que va rebre el premi Innoval 2016 en tendències de salut i confiança.

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/08/2020  Ruralcat

Catalunya incrementa les seves exportacions agroalimentàries un 9,18% en el primer semestre de 2020

Els subsectors que més creixen en valor són el de la fruita i l’horta (25,28%) i el carni (21,66%), beneficiat per la demanda de la Xina. El sector agroalimentari i les seves exportacions es posicionen com a un dels motors de Catalunya per a combatre els efectes econòmics de la pandèmia produïda per la Covid-19.

Carn vermella

El carni es manté com el primer sector exportador agroalimentari amb un 40,48% del total i un 21,66% d’increment en valor i 6,71% en volum

Les exportacions agroalimentàries de Catalunya han crescut un 9,18% en valor i un 4,37% en volum entre gener i juny de 2020 respecte al mateix període de l’any passat, segons els càlculs realitzats per l’empresa pública Promotora dels Aliments Catalans (PRODECA), a partir de les dades provisionals de l’Agència Tributària.

Valorant la ràtio valor/volum del primer semestre de 2020 respecte al mateix període de l’any anterior, ha crescut un 4,61%, denotant que, en conjunt, s’estan venent els productes amb més valor, destacant l’increment percentual dels següents sectors: carni (14,02%), fruita i horta (12,38%), i olis vegetals (4,65%). Registren pèrdua de valor en aquest semestre el peix (-20,05%), el vi i cava (-8,53%) i el sector Fine Food (-4,99%).

Les xifres mostren part de la incidència de la pandèmia produïda per la Covid-19, declarada l’11 de març de 2020 per l’OMS. Aquesta va tenir els primers efectes visibles en les exportacions a partir de les dades d’abril, on la tendència creixent es va començar a alentir respecte de 2019. D’altra banda, al maig el comerç exterior es va situar per sota dels resultats del mateix mes de l’any 2019. Tot i això, la facturació global del primer semestre 2020 (5.420,43 milions d’euros) és superior al del mateix semestre de 2019 (4.964,70 milions d’euros), afavorit per les bones xifres de juny 2020.

En aquest primer semestre de 2020 es manté el superàvit comercial agroalimentari amb una taxa de cobertura del 112,94%, és a dir, les exportacions de productes agroalimentaris (5.420,43 M€) són superiors a les importacions (4.799,59 M€).

El carni es manté com el primer sector exportador agroalimentari amb un 40,48% del total i un 21,66% d’increment en valor i 6,71% en volum. Està liderat pel porcí, que representa el 27,08% de totes les exportacions agroalimentàries (66,89% del sector carni) amb un creixement del 24,97% en valor i un 7,41% en volum. El segon lloc correspon als productes Fine Food, amb un 27,67% del total exportat en valor i amb un decreixement de l’1,41% en valor tot i l’increment del 3,76% en volum. La capacitat exportadora del sector de la fruita i horta el situa en la tercera posició (7,56%): registra un increment en valor del 25,28% i un 11,48% en volum. Els olis vegetals ocupen la quarta posició amb el 7%. Aquesta categoria creix un 11,85% en valor i un 6,63% en volum. El sector del vi i el cava, cinquè sector, representa el 4,07% de les exportacions catalanes: disminueixen les exportacions un 13,55% en valor i un 5,49% en volum respecte al mateix període de 2019. Els cereals, molineria i llavors suposen el 3,65%, i s’hi observa un increment del 4,56% en valor tot i el decreixement en volum del 0,26% mentre que el sector del peix i el marisc, en sisena posició, representa l’1,71% de les exportacions agroalimentàries i decreix un 25,88% en valor i un 7,30% en volum tot i presentar el millor rati valor/volum.

Els mercats que lideraran aquest 2020 el creixement de la despesa en alimentació són, segons estimacions realitzades amb les dades d’Euromonitor International Ltd, la Xina (+18,1%), Vietnam (+6,4%), Filipines (+5,2%), Hong Kong (+2,2) i Taiwan (+1,4%).

Els principals mercats de destí tradicionals per Catalunya es mantenen: França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Regne Unit i el Japó. Destaca la Xina, que el 2019 ja es va posicionar com el sisè mercat de destí incrementant les exportacions agroalimentàries catalanes un 58,29% en valor.

D’altra banda, Catalunya ha incrementat les seves exportacions agroalimentàries a Aràbia Saudita, 43,60%, Líbia (62,19%), al Marroc (49,21%), Vietnam (66,46%), Qatar (65,93%). Destaquen, també, l’increment significatius al Regne Unit (5,28%), sisè mercat de destí dels productes agroalimentaris de Catalunya.

Font: DARP

AJUTS | 18/08/2020  Ruralcat

Agricultura convocarà ajuts als Consells Reguladors de DOP i IGP de productes agroalimentaris afectats per la Covid-19

Aquests ajuts tenen un pressupost d’1 milió d’euros i la quantia màxima de l’ajut per a cada consell regulador serà d’un màxim de 150.000 euros.

Oli d'oliva

Amb aquesta línia d’ajuts, l’objectiu del DARP és compensar la disminució dels ingressos dels consells reguladors catalans

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) convocarà ajuts als Consells Reguladors de Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) per compensar la pèrdua d’ingressos degut a la davallada de venda en el mercat interior i exterior dels seus operadors inscrits com a conseqüència de la crisi sanitària del Covid-19. Ja s’han publicat les bases reguladores d’aquests ajuts i en els propers dies se’n publicarà la convocatòria. La sol·licitud es podrà fer de manera telemàtica a començament del mes d’octubre.

Aquests ajuts tenen un pressupost d’1 milió d’euros i la quantia màxima de l’ajut per a cada consell regulador serà d’un màxim de 150.000 euros i del 85% de la disminució dels ingressos. El podran sol·licitar els consells reguladors catalans de les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques protegides víniques, de productes agroalimentaris i begudes espirituoses que hagin tingut un decrement d’ingressos en concepte d’aportacions econòmiques dels inscrits en els registres del Consell Regulador de com a mínim el 20% durant el període comprès entre els mesos de març i setembre del 2020, ambdós inclosos.

Els Consells Reguladors són corporacions de dret públic que tenen atribuïda la gestió de les denominacions d'origen protegides (DOP) i les indicacions geogràfiques protegides (IGP). El seu finançament es basa en les aportacions econòmiques que reben per part de les persones productores i elaboradores inscrites que en formen part. Aquestes aportacions econòmiques estan molt relacionades amb la producció i comercialització del producte certificat per la DOP o IGP corresponent.

Amb aquesta línia d’ajuts, l’objectiu del DARP és compensar la disminució dels ingressos dels consells reguladors catalans en concepte d’aportacions econòmiques dels seus inscrits del període març a setembre 2020 (ambdós inclosos) a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, i, d’aquesta manera, garantir que els Consells Reguladors disposen de suficient liquiditat per continuar desenvolupant les seves funcions, que són fonamentals per al manteniment d’una part molt important del sector agroalimentari català, el qual conforma un dels eixos principals de la política de qualitat catalana.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 30/07/2020  Ruralcat

Més del 60% de la població catalana consumeix aliments ecològics certificats

El Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2020 té com a objectiu quantificar i qualificar el coneixement i els hàbits de consum d’aliments ecològics dels consumidors catalans i mesurar la seva evolució.

Productes ecològics

Els compradors de productes ecològics destinen cada cop més import a la compra d’aquest tipus de productes

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha publicat la sisena edició del Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, realitzat a partir de 1.600 entrevistes efectuades a la població catalana de més de 16 anys durant el mes de febrer d’enguany.

Els resultats d’aquest estudi mostren com més del 60% de la població catalana consumeix productes ecològics, tot i que amb una freqüència molt diferenciada. Un 47% ho fa més d’un cop al mes, mentre que els consumidors que ho fan setmanalment ja arriben al 34%. Les persones que consumeixen a diari també pugen des de l’anterior baròmetre, i ara gairebé arriben al 8%. Així doncs, en aquesta ocasió l’augment del consum dels aliments ecològics afecta totes les franges de consum, des de les persones que entren de nou a consumir productes ecològics fins a les que ja en consumien, que van incrementant la seva intensitat de consum, és a dir, es van fidelitzant cada cop més.

Els compradors de productes ecològics destinen cada cop més import a la compra d’aquest tipus de productes, percentatge que se situa en el 34% de la despesa total en productes alimentaris. La pràctica totalitat dels consumidors d'aliments ecològics enquestats tenen la intenció de seguir consumint aquest tipus de productes en els propers mesos, mentre que un 33% dels consumidors actuals manifesten la intenció d'incrementar el seu consum, especialment de verdures i llegums, carn, i fruita.

Seguint la tendència dels darrers anys, l’estudi mostra la importància que té l’origen local dels productes, un factor cada cop més valorat i demandat pels consumidors ecològics. Gairebé la meitat dels compradors habituals d’aliments ecològics, si no troben un producte ecològic d’origen català, prefereixen comprar-lo d’origen català no ecològic, abans que ecològic procedent d’un altre lloc.

Com en totes les edicions que s’han fet d’aquest estudi, la principal raó per a comprar aliments ecològics segueix sent, amb diferència, la salut, tot i que enguany destaca el fort creixement de les persones que afirmen consumir-ne per raons mediambientals. La pràctica totalitat dels compradors també manifesta que hi ha un sobrepreu respecte els aliments no ecològics. Segons el tipus de productes, els consumidors creuen que paguen entre un 20 i un 33% més pels productes ecològics.

Pel que fa als aliments ecològics més consumits, segueixen sent, com en altres ocasions, la verdura/llegums (en consumeixen el 77% dels consumidors d’aliments ecològics), els ous (72%), i la fruita  (70%). Tot seguit venen la llet i els derivats làctics (59%), la carn (50%), el pa, cereals i pasta (48%), i l’oli ecològic (32%).

El baròmetre estudia la percepció i el grau de coneixement i consum, així com els principals hàbits de consum dels aliments ecològics a Catalunya.  El baròmetre neix com una de les actuacions incloses en el Pla d'Acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques, i es centra en definir els perfils dels compradors i analitzar el coneixement dels aliments ecològics entre la població, la informació sobre els aliments ecològics, inclosa la rebuda en escoles i menjadors públics. També s'analitzen els consumidors i els compradors de productes ecològics, els que coneixen i no consumeixen aliments ecològics i els que no els coneixen.

Podeu consultar l’informe d’aquest estudi clicant aquí, o si preferiu una versió reduïda, aquí.

Font: DARP

AJUTS | 29/07/2020  Ruralcat

Els ajuts a les indústries agroalimentàries generaran inversions de 135 milions d’euros a Catalunya

Del total de sol·licituds presentades, finalment podran accedir als ajuts total de 92 empreses, de les quals més de la meitat pertanyen al sector carni.

Obrador

L’objectiu de les subvencions és millorar la competitivitat de les indústries del sector industrial més important de Catalunya

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya va convocar el passat 2 de setembre de 2019 els ajuts destinats a inversions per a la transformació i comercialització d’aliments (operació 04.02.01) i a la mitigació del canvi climàtic en la transformació d’aliments (operació 04.02.02), per un import total de 22,2 milions d'euros. Es tracta de la tercera convocatòria d'aquestes línies d’ajut, que s’emmarquen en el Programa de Desenvolupament Rural PDR 2014-2020, i estan cofinançades en un 43% pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, i en el 57% restant pel DARP.

L’objectiu de les subvencions és millorar la competitivitat de les indústries del sector industrial més important de Catalunya amb un volum de negoci de 28.000 milions d’euros, amb processos innovadors, incrementar el valor afegit dels productes agrícoles i fomentar la internacionalització, i alhora també fomentar un ús més eficient de l’energia, l’ús de les energies renovables, de subproductes, de residus, i altres matèries primeres no alimentàries per a impulsar el desenvolupament de l’economia circular.

Aquests percentatges d’ajut poden arribar al 40% en el cas de pimes, al 20% en els establiments més grans que pimes i que tinguin menys de 750 treballadors o fins 200 milions d’euros de volum de negoci, i un 10% en la resta de casos.

Del total de sol·licituds presentades, finalment podran accedir als ajuts total de 92 empreses. La inversió prevista a realitzar pels expedients a subvencionar supera els 135 milions d'euros.

Pel que fa a la distribució sectorial dels ajuts, més de la meitat de la inversió s’efectuarà en el sector de la carn amb un 51% del total, i 40 expedients subvencionables. En segon lloc, el sector de les fruites i hortalisses, que representa un 15 % de la inversió total subvencionable i 14 expedients, i en tercer lloc el segueix el sector de la llet i derivats, amb el 7,8% del total invertit i 9 expedients subvencionables.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 28/07/2020  Ruralcat

El Departament d'Agricultura presenta 10 projectes per transformar el sector agroalimentari

El Govern ha presentat un pla de 3.000 milions d’euros per impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim.

Alimentació

Aquests projectes recullen les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes globals i europees

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) presenta 10 projectes transformadors inclosos en el Pla de reactivació econòmica i protecció social en l’àmbit de la comissió per a l’elaboració del pla per a la reactivació econòmica i protecció social com a conseqüència de la crisi de la COVID-19 (CORECO).

Aquests projectes recullen les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes globals i europees. Així, es garanteix la qualitat de vida dels ciutadans impulsant la cohesió territorial i incentivant l’aparició de noves oportunitats de negoci i de nous filons d’ocupació a l’entorn de les economies verda i blava. Es tracta d’assolir una producció agrària sostenible i respectuosa amb el medi ambient i la biodiversitat i promoure una millor connexió entre el productor i el consumidor amb uns nous models de relació i comercialització. Els treballs mostren el compromís del Govern envers tres objectius essencials: reforçar l’estat del benestar i la capacitat productiva de Catalunya; reduir les desigualtats socials accentuades per la pandèmia i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient.

El gruix dels projectes s’executarà abans de l’any 2020, amb un import previst de 2.207 milions d’euros. La resta de la inversió fins a arribar als 3.000 milions d’euros, és prevista fins a l’any 2032.

Els 10 projectes són:

  • Circuits curts, promoció i comercialització (35 M€ 2021-2025): facilitar la disponibilitat de producte de proximitat al consumidor mitjançant circuits curts de comercialització, promoure el consum de productes de proximitat amb distintiu de qualitat i reforçar el posicionament del sector agroalimentari català en els mercats estratègics.
  • Cohesió territorial (350 M€ 2021-2025 i 100 M€ 2026-2032): augmentar la resiliència del territori.
  • Creació de noves cadenes de valor basades en la bioeconomia (200 M€ 2021-2025): Es tracta de crear noves cadenes de valor al territori a partir de la producció de biomaterials, bioproductes i biocombustibles.
  • Noves oportunitats de negoci (110 M€ 2021-2025): Identificació de oportunitats noves i innovadores capaços de donar resposta als reptes del sector agroalimentari per a impulsar l’activitat econòmica al medi rural i marí per tal de generar una ocupació estable i de qualitat de forma sostenible.
  • Producció sostenible (65 M€ 2021-2025): Promoure la transformació dels models productius tradicionals cap a models més sostenibles que donin resposta a reptes com el canvi climàtic i a l’estratègia del Camp a la Taula de la Unió Europea.
  • Suport a la transformació del sector agroalimentari i marítim (175 M€ 2021-2025): Per tal de fer front als reptes actuals cal que les empreses i els treballadors del sector agroalimentari i marítim disposin d’un assessorament proper i de qualitat.
  • Modernització regadius (692,5 M€ 2021-2025 i 692,5 M€ 2026-2032): El projecte consisteix en la modernització dels regadius per tal de permetre un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions.
  • Transformació digital del sector agroalimentari català (90 M€ 2020-2025): AgroDigiCat i Foment de l’agricultura de precisió.
  • Transició energètica (400 M€ 2021-2025): Transició del sector agroalimentari cap a l’autoabastiment energètic a partir de fonts d’energia renovable.
  • Impuls de la recerca agroalimentària, forestal, marítima i de desenvolupament rural (90 M€ 2020-2025): Potenciar la generació de coneixement que permeti aportar solucions i orientar-la per donar resposta als reptes actuals de la societat i del sector.

A banda dels 10 projectes del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern inclou dos projectes més del Departament de Territori i Sostenibilitat vinculats també al sector agroalimentari. L’import total dels 12 projectes és de 3.911,10 milions d’euros.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 14/07/2020  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari publica un article a la revista ‘Analytical Methods’

L’article fa una anàlisi de residus d’etoxiquina en alimentació animal en la producció catalana de 2018 i 2019, un additiu que no està actualment autoritzat.

Pinso per a animals

L'article aborda la determinació d’etoxiquina en pinso

El Laboratori Agroalimentari ha publicat a la revista científica Analytical Methods l'article: L. Sanchez Costa, J. Pujol Boira, M. Aragó Iglesias, P. Rodríguez Martínez and M. Medina Sala. Analysis of ethoxyquin residues in animal feed using QuEChERS and gas chromatography tandem mass spectrometry and its results from Catalonian production 2018-2019 (Anàlisi de residus d'etoxiquina en alimentació animal mitjançant QuEChERS i espectrometria de masses en tàndem de cromatografia de gas i els seus resultats de la producció catalana 2018-2019). Analytical Methods, 2020, DOI: 10.1039/D0AY01119C com a manuscrit acceptat amb data 13  de juliol de 2020: https://pubs.rsc.org/en/content/articlelanding/2020/ay/d0ay01119c/unauth#!divAbstract

La revista Analitycal Methods és una publicació de la Royal Society of Chemistry que té com objectiu l'avenç general de la química i la seva aplicació amb el propòsit de fomentar el creixement i l'aplicació d'aquesta ciència mitjançant la difusió del coneixement químic; establir, defensar i avançar els estàndards de qualificació, competència i conducta dels qui practiquen la química com a professió; servir l'interès públic actuant de forma consultiva o representativa en matèries relacionades amb la ciència i la pràctica de la química i avançar en el progrés de la ciència o la pràctica de la química.

Amb aquesta publicació científica el Laboratori Agroalimentari fa un pas més en la seva contribució a la millora dels processos d’inspecció i control agroalimentari, concretament en la determinació d’etoxiquina en pinsos que no està autoritzat com a additiu actualment, i avança en la transferència del coneixement científic a nivell internacional.

Font: Laboratori Agroalimentari

Informació relacionada

AJUTS | 13/07/2020  Ruralcat

Convocats els ajuts a la compra de productes frescos a petits productors amb dificultats de comercialització

Amb aquest ajut es subvencionen les donacions que des del 20 de maig i fins el 20 de setembre realitzen els productors agroalimentaris al Banc dels Aliments.

Pastor

La quantitat dels ajuts seran, segons tipus de productor i producte donat, de 4.000 euros a 15.000 euros

El departament d’Agricultura ha convocat els ajuts a productors agraris per compensar la pèrdua d’ingressos derivada de la manca de funcionament de determinats  canals de comercialització com a conseqüència de la crisis sanitària del COVID19.

Estan previstos dos períodes de vuit dies per presentar les sol·licituds d’ajut, un a meitat de juliol i l’altre al final del període de les donacions, al setembre. Es podrà presentar la sol·licitud  i la justificació de l’ajut a la vegada de forma telemàtica a través del tramitador d’ajuts i subvencions de la Generalitat en la web tramits.gencat.cat.  Les sol·licituds seran ateses per ordre cronològic, fins a l’exhauriment del pressupost, que serà degudament anunciat en la web del DARP.

Aquest ajut té un pressupost de 4.000.000 euros  i els requisits per a poder sol·licitar-lo són haver presentat la DUN, ser productors, cooperatives o societats agràries de transformació (SAT) de fruita, verdura i hortalisses, llegums, arròs, carn de boví, equí, oví-cabrum, conill o aviram, ous, llet i productes làctics frescos, mel, oli d’oliva verge o verge extra, transformats de fruita i hortalisses o productes elaborats del porc. També, cal tenir la condició de microempresa o pime i haver tingut un decreixement de la facturació i una disminució en el canal de venda habitual de com a mínim el 30 % durant alguns dels mesos de març a juny d’enguany o del 50% en el cas d’entitats sense ànim de lucre, en relació amb el mateix període del 2019.

Els productors han pogut realitzar donacions des del 20 de maig als quatre Bancs dels Aliments que hi ha a Catalunya. Les donacions fins a la data sumen un total de 30.000 Kg de verdura, 25.000 kg de fruita, 12.000 litres d’oli verge oliva extra, més de 6.000 iogurts, 4.300 dotzenes d’ous, 2.300 Kg de vedella, 900 kg de formatge fresc, a més de productes transformats de fruita i verdura, embotits, carn de xai i mel.

La quantitat dels ajuts seran, segons tipus de productor i producte donat, de 4.000 euros a 15.000 euros i per a cooperatives i SAT, de 30.000 a 75.000 euros, amb un percentatge d'ajuda del 85% del valor del producte donat, que serà del 95% per a productors adherits al segell de Venda de Proximitat o amb segell d'Artesania Alimentaria i del 100% en productes amb segells de qualitat DOP o IGP, amb Marca Q, de producció ecològica o integrada.

Abans de qualsevol lliurament cal contactar amb la delegació del Banc d’Aliments destinatària, per tal d’acordar-ne les condicions. Cal tenir en compte que els productes s’han de donar en un format apte per ser distribuïts al consumidor final. I per a les carns s’ha establert un conveni entre el Banc dels Aliments i les entitats representatives dels sector de la indústria de la carn (FECIC, ANAFRIC) perquè aquesta faciliti l’arribada de la carn en el format més apte per a ser distribuït pel Banc dels Aliments, que és especejada i congelada.

Cal que els productors conservin els albarans de lliurament per als productes que es donen directament al BA, i pels productes carnis, els documents sanitaris de transport cap a l’escorxador i el document amb els pesos i classificació, si és el cas, dels animals que lliura l’escorxador al ramader, els quals s’hauran de presentar per a la justificació de l’ajut.

Per  a més informació o per qualsevol dubte, podeu enviar un missatge al correu electrònic específic d’aquest ajut ajutperibles.agricultura@gencat.cat.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 02/07/2020  Ruralcat

Aprovat el Decret que estableix el Reglament de la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya

La nova normativa respon a una necessitat del sector de disposar d’instruments per a ser competitius i guanyar massa crítica en els mercats.

Pomes

L’àmbit d’aplicació de la normativa inclou la producció, la transformació, la comercialització i la distribució dels productes agroalimentaris dels sectors agrícola, ramader i forestal

El Govern ha aprovat el Decret que estableix el Reglament de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya, amb l’objectiu de donar un marc normatiu al sector agroalimentari per a crear, si es creu convenient, una interprofessional.

Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han experimentat un important desenvolupament, i s'han configurat com a òrgans de coordinació i col·laboració dels diferents sectors del sistema agroalimentari. Aquestes entitats també permeten reequilibrar les relacions comercials dels operadors de la cadena i fer front a  les necessitats del sector agroalimentari a Catalunya. Així doncs, amb aquesta nova normativa es facilita la millor integració de la cadena de valor agroalimentària a través d'acords voluntaris entre les parts. I també ha de permetre desenvolupar, si s'escau, les extensions de norma.

L’àmbit d’aplicació de la normativa inclou la producció, la transformació, la comercialització i la distribució dels productes agroalimentaris dels sectors agrícola, ramader i forestal. També es regula el Registre de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya, adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).

Les seves finalitats han de ser potenciar el coneixement, transparència i eficiència dels mercats, i l’adaptació a les necessitats dels consumidors; promoure la recerca, innovació i desenvolupament del sector agroalimentari.; vetllar per la millora de la qualitat dels productes i dels seus processos; promoure una cadena alimentària respectuosa amb el medi ambient; millorar la comercialització dels productes, tant en el mercat interior com pel que fa a la seva internacionalització, vetllant pel bon funcionament de la cadena alimentària i afavorint les bones pràctiques en les relacions entre els integrants de l’organització interprofessional agroalimentària; promoure l’elaboració de contractes tipus de productes agroalimentaris compatibles amb la normativa vigent i l’adopció de mesures de regulació de l’oferta, d’acord amb la normativa vigent en matèria de competència; elaborar treballs i estudis per a la millora de la cadena alimentària i de la seva transparència;
realitzar actuacions de formació per als integrants de la cadena; realitzar campanyes de promoció dels productes alimentaris i d’informació al consumidor; promoure l’eficiència energètica entre les diferents baules de la cadena alimentària mitjançant accions que redueixin l’impacte ambiental, la gestió responsable de residus i subproductes, i la reducció de les pèrdues d’aliments al llarg de la cadena alimentària; potenciar la creació de xarxes de dones, la formació, i l’emprenedoria de les dones en el sector agroalimentari
i qualsevol altra finalitat que li sigui atribuïda per normativa de la Unió Europea

Els requisits de reconeixement d’una Organització Interprofessional Agroalimentària són disposar de personalitat jurídica;  acreditar que representa, almenys, el 51% de les activitats econòmiques del producte o sector vinculades a la producció i, com a mínim també, d’alguna de les fases següents de la cadena de subministrament: transformació, comercialització o distribució; estar inscrites en el registre corresponent; tenir majoritàriament el seu àmbit d’actuació a Catalunya i la seva seu social a Catalunya i acreditar representar, com a mínim, en l’àmbit de Catalunya, almenys el 15 per cent de la branca professional a la qual pertany.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 29/06/2020  Ruralcat

El volum de les exportacions del sector agroalimentari a Catalunya ha augmentat un 3,8% al 2020

El DARP publica la informació elaborada sobre el comerç exterior de Catalunya fins al mes d'abril d'enguany, en base a la publicació del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

Comerç exterior agroalimentari

Les importacions han augmentat un 1,5% en valor

Malgrat la situació derivada de la pandèmia a causa del SARS-COVID-2, les exportacions han augmentat al 2020 un 13% en valor i un 3,8% en volum respecte del mateix període de l'any 2019.

Quant a les importacions, aquí les xifres evolutives són més modestes. El valor ha estat un 1,5% superior a 2019, però el volum de mercaderies és una xifra inferior en un 4,2% al primer quadrimestre de 2019. Així es desprén del darrer informe amb dades del comerç exterior agroalimentari i de consum de Catalunya.

Aquesta és una de les notícies destacades del darrer butlletí de Novetats Estadístiques que edita setmanalment el DARP amb l'objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Departament i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres organismes i/o institucions nacionals i internacionals.

Font: DARP

PREMIS | 18/06/2020  Ruralcat

El Departament d'Agricultura atorga el Diploma de Mestre Artesà Alimentari a 25 persones

Es considera mestres artesans alimentaris aquells que compleixen uns determinats mèrits de creativitat i coneixements en el camp de l’artesania alimentària.

Mestre artesà

L'atorgament del Diploma significa el reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l'artesà exerceix el seu ofici

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha atorgat enguany el Diploma de Mestre Artesà Alimentari a un total de 25 persones, de les quals 10 són forners, cinc pastissers, set carnissers, cansaladers i xarcuters, dos xurrers, i un formatger, en reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l'artesà exerceix el seu ofici. Podeu veure llistat aquí: http://agricultura.gencat.cat/ca/inici/nota-premsa/?id=386522.

El DARP atorga aquest Diploma a les persones artesanes alimentàries que siguin proposades per les entitats de representació i de defensa dels interessos professionals dels artesans o a sol·licitud de les persones interessades. Aquest reconeixement s’atorga des de l’any 1987, i des d’aleshores s’ha lliurat més de 1.000 diplomes.

Es considera mestres artesans alimentaris aquells que compleixen uns determinats mèrits de creativitat i coneixements en el camp de l’artesania alimentària, han exercit com a artesans alimentaris durant un període mínim de 15 anys, i disposen del carnet d’artesà alimentari.

Per tant, l'atorgament del Diploma significa el reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l'artesà exerceix el seu ofici, per la qual cosa només podrà ser atorgat a persones a les qual se'ls pugui acreditar una llarga trajectòria professional reconeguda, domini tècnic del seu ofici, experiència, i mèrits de caràcter extraordinari en la pràctica de l'ofici.

El reconeixement de l’artesania alimentària contribueix a fomentar els valors econòmics, culturals i socials d’aquesta activitat a Catalunya, i a la preservació i la revaloració de les petites empreses familiars que elaboren productes agroalimentaris.

De forma complementària a aquests diplomes, el DARP va crear l’any 2003 el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador, dotat amb 3.000 euros, per a guardonar l’esforç dels joves artesans alimentaris en la recuperació, la innovació, la diversificació, i el disseny de productes artesans. Properament, es preveu publicar la convocatòria de l’any 2020 d’aquest premi.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 17/06/2020  Ruralcat

Nova xarxa per la distribució conjunta de productes de proximitat de les Garrigues

La nova plataforma online “Mengem Garrigues” vol compartir eines de comercialització online i de distribució a les comarques de les Garrigues, Pla d’Urgell i Segrià.

La Lleteria

La Lleteria (Obagues-Talma) (font: Mengem Garrigues)

Mengem Garrigues és una xarxa de productors i elaboradors de les Garrigues que s’agrupen arran de l’estat d’alarma del COVID fruit de la necessitat de compartir eines de comercialització online i de distribució per tal de sumar esforços i fer viables els costos associats. 

En una primera fase s’impulsa una botiga online (www.mengemgarrigues.cat), on es poden comprar tots els productes dels productors i elaboradors de la xarxa; i un sistema de centralització de comandes i distribució per les comarques de Les Garrigues, el Pla d’Urgell i Segrià.

El grup inicial de Mengem Garrigues representa una diversitat de productes de les Garrigues com carn de ramat, ous ecològics, llet i derivats, mel, oli verge extra, pa artesà, fruites i verdures ecològiques, vi d’agricultura regenerativa i licors artesans.

Mengem Garrigues prioritza els productors i elaboradors de la comarca que compleixen els criteris i valors de producte de la comarca, ecològic o produït amb criteris ambientals, petit productor, que realitza una elaboració artesana, producció social, control del producte, que aplica principis de comerç just, que està produït en un municipi petit i representa una diversitat territorial.

La plataforma s’engega amb nou productors i elaboradors de les Garrigues, però la voluntat és que sigui una eina al servei de tots els productors i elaboradors de la comarca.

La iniciativa, que vol anar més enllà d’una plataforma de venda online i un sistema logístic de distribució conjunta, vol esdevenir una xarxa de cooperació entre els seus membres per donar visibilitat a l'oferta i diversitat de productes agroalimentaris de la comarca, fomentar el consum de producte de les Garrigues i  crear eines que estiguin al servei dels productors i que ajudin a tirar endavant els projectes.

Font: Mengem Garrigues

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 29/05/2020  Ruralcat

Nova fitxa sobre els principals requisits i recomanacions per a la conversió de granges avícoles a ecològica

En aquesta fitxa normativa es tracten els requeriments normatius més rellevants que afecten qualsevol granja de producció avícola, ja sigui de carn o de posta, que vulgui certificar la seva producció com a ecològica.

Gallines ecològiques en patis amb coberta vegetal

Gallines ecològiques en patis amb coberta vegetal; Granja La Roca (Sant Llorenç del Munt)

El Departament d’Agricultura ha publicat una nova fitxa normativa de Producció Agrària Ecològica (PAE) “Principals requisits i recomanacions per a la conversió de granges avícoles a producció ecològica” on s’aborden els requeriments normatius més rellevants que afecten qualsevol granja avícola que vulgui certificar la seva producció com a ecològica. També s'especifiquen quines normes d'allotjament han de tenir les aus ecològiques, quina alimentació se'ls ha de subministrar o quins mitjans es poden utilitzar per a la prevenció de malalties.

A més de les normes de la producció ecològica, també es detallen recomanacions tècniques i punts a tenir en compte si es vol iniciar una explotació d'aus ecològiques.

Font: RuralCat

AJUTS | 22/05/2020  Ruralcat

Es convoquen els ajuts per a la promoció i la certificació dels productes amb distintius d'origen i qualitat

Els ajuts volen incentivar la promoció dels distintius d'origen i qualitat DOP, IGP i ETG dels productes inscrits en el registre comunitari no lligats directament a la producció i dels productes amb reconeixement provisional.

Avellanes de Reus

L’objectiu dels ajuts són la certificació dels distintius d'origen i qualitat de les DOP, IGP i ETG

El Departament d’Agricultura ha convocat els ajuts per a la promoció i la certificació dels productes amb distintius d'origen i qualitat dels aliments i l'artesania alimentària a Catalunya corresponents a l'any 2019-2020.

L’objectiu dels ajuts són la certificació dels distintius d'origen i qualitat de les DOP, IGP i ETG, dels productes inscrits en el registre comunitari i dels productes amb reconeixement provisional, excloses les vitivinícoles; el control i la certificació dels distintius d'origen i qualitat de les DOP vitivinícoles i el foment de l'artesania alimentària a Catalunya.

 Els ajuts estan dotats amb un import màxim de 495.000 euros, dels quals 140.000 euros van destinats a la promoció dels distintius d'origen i qualitat DOP, IGP i ETG; 204.500 euros per a la certificació dels distintius d'origen i qualitat de les DOP, IGP i ETG, excloses les vitivinícoles; un import màxim de 90.500 euros per a la certificació dels distintius d'origen i qualitat de les DOP vitivinícoles, i un import màxim de 60.000 euros per al foment de l'artesania alimentària a Catalunya.

Les persones beneficiàries han de realitzar i pagar les actuacions objecte dels ajuts entre el 17 de setembre de 2019 i el 28 de setembre de 2020, ambdós inclosos, i justificar-les davant del DARP com a màxim el 7 d'octubre de 2020.

El termini de presentació de sol·licituds és de 15 dies a comptar de l'endemà de la pèrdua de vigència del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada per la COVID19, o les seves pròrrogues.

Els ajuts concedits es faran públics en la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya http://seu.gencat.cat i al web http://agricultura.gencat.cat/beneficiarisajuts, fent ús dels mitjans electrònics establerts.

Font: DOGC

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 21/05/2020  Ruralcat

Publicat un article que recull els resultats de l’anàlisi de perfils de pigments naturals en olis d’oliva verge extra

L’article, elaborat pel Laboratori Agroalimentari i el Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica de la Universitat de Barcelona, ha estat publicat a la revista científica ‘Food Additives & Contaminants’.

Oli d'oliva verge extra

Els resultats poden servir per a l’autentificació i tipificació d’aquests olis

Fruit de la col·laboració entre el Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica de la Universitat de Barcelona  i el Laboratori Agroalimentari s’ha publicat a la revista científica Food Additives & Contaminants l'article “Ane Arrizabalaga-Larrañaga, Pilar Rodríguez, Mireia Medina, Francisco Javier Santos & Encarnacion Moyano (2020): Pigment profiles of Spanish extra virgin olive oils by ultrahigh-performance liquid chromatography coupled to high-resolution mass spectrometry, Food Additives & Contaminants: Part A, DOI: 10.1080/19440049.2020.1753891”:

Aquesta publicació científica recull els resultats de l’anàlisi de perfils de pigments naturals en olis d’oliva verge extra, que poden ser utilitzats, juntament amb altres paràmetres analítics, per a l’autentificació i tipificació d’aquest olis.

La revista Food Additives & Contaminants és una publicació del grup internacional Taylor & Francis, que recull literatura científica de les àrees de metodologia analítica, incidència, persistència i avaluació de la seguretat dels additius i contaminants naturals i artificials en la cadena alimentària humana i animal.

El Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica de la Universitat de Barcelona i el Laboratori Agroalimentari contribueixen amb aquest estudi a la millora dels processos d’inspecció i control agroalimentari i avancen en la transferència del coneixement científic a nivell internacional.

Font: Laboratori Agroalimentari

AJUTS | 21/05/2020  Ruralcat

El DARP destinarà 4 milions d’euros per ajudar els productors amb problemes de comercialització derivats de la crisi del Covid-19

Des del 20 de maig ja es pot començar la donació al Banc dels Aliments dels productes subjectes a aquest ajut.

Hort

Les ajudes seran, com a màxim, de 4.000 a 10.000 euros per productor segons el tipus de producte

Arran de la crisi sanitària la Covid19 i la declaració de l’Estat d’Alarma, molts  productors de productes peribles, verdures fresques, fruita, productes càrnics i làctics, ous i altres productes com l‘oli i la mel han perdut els canals de comercialització lligats a la restauració i el turisme.

D’altra banda, la crisi econòmica ha derivat també en una crisi social que els sectors més dèbils de la societat, en especial els col·lectius en perill d’exclusió social, estant patint per la manca de recursos deguts a l’aturada de l’activitat econòmica.

El DARP ha creat una ajuda  de 4 milions d’euros destinada a donar suport econòmic als  productors afectats, i al mateix temps, ajudar als sectors socials més castigats per la crisis econòmica i social. Aquest ajut s’engloba en el Marc Temporal per a ajudar als Estats Membres a seguir donant suport a l’economia en el context del brot de la COVID-19 i la Decisió de la Comissió Europea per la qual s’aproven les ajudes d’Estat, C(2020) 1863 final, per donar suport a l’economia durant la crisis de la Covid19.

Els requisits per a poder demanar l’ajut són ser productors/es han presentat la DUN, cooperatives o societats agràries de transformació de fruita, verdura i hortalisses fresques, de carn de boví, oví-cabrum, conill o pollastre, d’ous, de llet i productes làctics frescos, de mel, oli d’oliva verge, melmelades o cremes vegetals o productes elaborats del porc. També, cal tenir la condició de microempresa o pime i haver tingut un decreixement de la facturació i una disminució en el canal de venda habitual de com a mínim el 30 % durant alguns dels mesos d’abril, maig i juny d’enguany o del 50% en el cas d’entitats sense ànim de lucre.

Les ajudes seran, com a màxim, de 4.000€ a 10.000€ per productor, segons el tipus de producte, o 30.000€ a 75.000€ per a agrupacions de productors amb un percentatge d’ajuda del 85% del valor del producte no venut. En cas de productes amb certificació DOP o IGP, o amb el segell de venda de proximitat, de producció ecològica, producció integrada, Artesania Alimentaria o Marca Q, l’import pot arribar al 95%. El valor del productes estarà basat en la mitja dels preus de maig i juny dels darrers 3 anys, i sortiran publicats en l’ordre i les troben a les instruccions que trobeu adjuntes en aquest apartat.

Els productes objecte d’aquest ajuda seran lliurats per part dels productors a la Fundació Banc dels Aliments, qui ho distribuirà a les entitats socials necessitades. Els lliuraments dels productes es podran fer abans que l’ordre s’hagi publicat, des del 20 de maig i fins al 20 de juliol, a les quatre delegacions que té el Banc dels Aliments.

Abans de qualsevol lliurament de productes vegetals, ous, llet, làctics, mel, melmelada, cremes vegetals i elaborats de porc, caldrà contactar amb la delegació del Banc d’Aliments destinatària, per tal d’acordar les condicions del lliurament. Aquests productes es portaran directament en format apte per ser distribuïts. Per les carns s’ha establert un conveni entre el Banc dels Aliments i les entitats representatives dels sector de la industria de la carn (FECIC, ANAFRIC) perquè aquestes facilitin l’arribada de la carn en el format més apte per ser distribuït pel Banc dels Aliments.

Els productors conservaran els albarans de lliurament per als productes que es donen directament al BA, i pels productes carnis, els documents sanitaris de transport cap a l’escorxador i el document amb els pesos dels animals que lliura l’escorxador al ramader, els quals s’hauran de presentar per a la justificació de l’ajut.

Una vegada es publiqui l’ordre d’ajuts, els productors podran presentar la sol·licitud d’ajut i la justificació de l’ajut a la vegada i de forma telemàtica a través del tramitador d’ajuts i subvencions de la Generalitat, (TAIS). El termini per a presentar les sol·licituds serà de 15 dies a partir de la publicació de la convocatòria, i les sol·licituds seran ateses per ordre cronològic, fins a l’exhauriment del pressupost.

La finalització del pressupost s’anunciarà mitjançant una nota de premsa publicada en aquesta web.

Per  a més informació o per qualsevol dubte relacionat amb aquest ajut podeu contactar amb: ajutperibles.agricultura@gencat.cat.

Font: DARP 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 19/05/2020  Ruralcat

La superfície de producció ecològica catalana creix prop d’un 9% el 2019

L’informe anual 2019 del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) confirma el creixement de la Catalunya ecològica, amb un augment del 7,5% dels operadors .

Tomàquets ecològics

L’any 2019 es va tancar amb el registre de 4.148 operadors ecològics

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) ha publicat l’Informe sobre la producció agrària ecològica a Catalunya 2019, que reflecteix un notable creixement respecte l’any anterior.

En relació amb els operadors, l’informe indica que l’any 2019 es va tancar amb el registre de 4.148 operadors ecològics (+7,49%). Destaca l’augment de comercialitzadors, en un 27,29%. Els productors dedicats a la producció vegetal han crescut un 5,46%, i els productors ramaders, un 5,51%. Per la seva banda, els elaboradors han pujat un 9,41%, i els importadors, un 10,91%. Per províncies, Barcelona lidera la taula amb 1.638 operadors, Lleida és segona amb 1.019, seguida de Tarragona amb 1.003, i Girona amb 488. 

Pel que fa a la superfície de producció ecològica, l'any 2019 s’ha arribat a les 229.609 hectàrees, amb un increment anual del 8,91%. Lleida és la que més ha crescut en superfície inscrita en termes absoluts, fins a arribar a les 117.537 hectàrees, i Barcelona en percentatge, un 8,68%. Cal destacar els creixements de cultius com els fruiters (1.503 ha, +12,8%), la vinya (18.632 ha, +11,7%) o els cereals (8.286 ha, +11,06%).

Pel que fa la ramaderia ecològica, l’any 2019 s’ha tancat amb 971 explotacions (+4,75%). El vaquí de carn continua sent l’orientació ramadera més implantada amb 500 explotacions (+6,38%).

Sobre les activitats agroindustrials, l’any 2019 Catalunya ha arribat a les 2.264 activitats agroalimentàries, que continuen creixent de manera important (+12,47%), en la línia sostinguda dels darrers anys.

Destaquen, en primer lloc, la comercialització i/o distribució, amb 475 activitats (20,98% del total, +16,71%); en segon lloc, l’elaboració i/o embotellament de vins, caves i escumosos, amb 273 activitats (12,06% del total, +13,28%); en tercer lloc, l’emmagatzematge (240 activitats, 10,6% del total, +23,71% d’augment).

El creixement de facturacions del sector ecològic català del darrer exercici econòmic comptabilitzat (2018) va ser del 19,28%, fins a arribar als 697,52 milions d’euros de volum facturat. Els subsectors més importants en volum de negoci són, en primer lloc, la comercialització i distribució, amb 163,27 milions d’euros; en segon lloc, el vitivinícola (134,66 milions d'euros), i, en tercer lloc, la producció i transformació hortofructícola (111,10 milions d'euros).

La destinació majoritària dels productes ecològics obtinguts a Catalunya continua sent el consum intern amb 253,34 milions d’euros (41,61% del total).

Consulta l’Informe sobre la producció agrària ecològica a Catalunya 2019 i l’Annex: recull de taules i gràfics 2000-2019 per subsectors i províncies.

Font: DARP

 

AJUTS | 15/05/2020  Ruralcat

Es convoquen els ajuts destinats a incentivar la recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària ecològica corresponents a 2020

Els ajuts tenen com a objectiu contribuir a la generació del coneixement necessari per desenvolupar tècniques de producció agroalimentària ecològica, d'acord amb el Reglament (CE) 834/2007, que afavoreixin la reconversió i aportin garanties als operadors que duen a terme aquest tipus de produccions a Catalunya.

Recerca i innovació agroalimentària

Els ajuts volen ajudar a desenvolupar tècniques de producció agroalimentària ecològica

El DARP ha convocat els ajuts destinats a incentivar la recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària ecològica corresponents a l'any 2020. Uns ajuts que volen ajudar a desenvolupar tècniques de producció agroalimentària ecològica amb garanties per als operadors.

Els ajuts, per un import de 150.000 euros, tenen caràcter de crèdit pluriennal, per un import màxim de 120.000 euros per al 2020, i de de 30.000 euros per al 2021.

El termini de presentació de sol·licituds és d'un mes a comptar de l'endemà de la pèrdua de vigència del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, o les seves pròrrogues.

Els ajuts concedits es faran públics en la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya, http://seu.gencat.cat i al web http://agricultura.gencat.cat/beneficiarisajuts, fent ús dels mitjans electrònics establerts.

Font: RuralCat

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 15/05/2020  Ruralcat

El laboratori Agroalimentari participa en el “13th European Pesticide Workshop - EPRW” amb la presentació de dos pòsters

El Laboratori Agroalimentari ha participa en 13th European Pesticide Workshop, una cita d’àmbit internacional que és la trobada principal en què els especialistes en residus de plaguicides presenten i discuteixen els últimes avenços en l’àmbit de residus de plaguicides en aliments i begudes.

EPRW 2020

Cartell de l'EPRW 2020

En resposta a les circumstàncies excepcionals derivades de la crisis del COVID-19, el comitè organitzador ha implementat l’EPRW 2020 – AT HOME, una plataforma online on els participants comparteixen les seves aportacions amb la resta de la comunitat del 15 de maig a l’1 de juny.

El Laboratori Agroalimentari  ha presentat dos pòsters corresponents a dos dels mètodes recentment incorporats en el seu abast d’acreditació conforme als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017:

Aquestes aportacions són significatives, tant per la seva dificultat tècnica com per donar resposta a requeriments normatius i contribuir a la millora del control oficial de fruites i productes destinats a l’alimentació animal.

La European Pesticide Workshop és una cita d’àmbit internacional en què els especialistes en residus de plaguicides presenten i discuteixen els últimes avenços en l’àmbit de residus de plaguicides en aliments i begudes. 

Font: Laboratori Agroalimentari

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 14/05/2020  Ruralcat

Agricultura crea un Marketplace en línia d'iniciatives solidàries que lluiten per donar resposta a l'emergència alimentària

Es tracta d’un mercat en línia que posa en contacte el sector agroalimentari i entitats per subministrar aliments a col·lectius vulnerables.

Taronges donades al Banc desl Aliments

Les iniciatives que recull el mercat en línia estan treballant per subministrar aliments a col·lectius vulnerables (font: Banc dels Aliments)

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha creat el mercat en línia MarketPlace #AprofitaElsAliments per  donar suport a totes aquestes iniciatives solidàries que contribueixen a donar resposta a l’emergència alimentària actual. Amb la posada en marxa d’aquest mercat en línia al seu web, el Departament d’Agricultura vol continuar col·laborant en la tasca que estan fent les iniciatives socials i el sector agroalimentari durant tot l’any, i especialment durant aquesta crisi d’emergència alimentària, per contribuir a l’aprofitament dels aliments. 

Les iniciatives que recull el mercat en línia estan treballant per subministrar aliments a col·lectius vulnerables amb l'objectiu de facilitar al sector agroalimentari el seu contacte i contribuir a pal·liar l'emergència alimentària i evitar el malbaratament d'aliments. Es tracta que els productors puguin buscar la iniciativa que més els encaixi amb la seva oferta. De moment, algunes de les iniciatives presents estan promogudes pel Banc dels Aliments (Barcelona i comarques gironines), la Fundació Espigoladors, Nutrició sense Fronteres o el Pont Alimentari. 

Aquesta nova plataforma se suma a altres iniciatives socials que ja està duent a terme el Departament d’Agricultura com ara el lliurament que ha fet a la fundació Banc dels Aliments de la fruita, hortalisses i llet que estava previst distribuir durant el curs escolar 2019/2020 i la compra de productes frescos a petits productors amb dificultats d’accés a les cadenes de distribució i comercialització i que anirà també adreçada al Banc dels Aliments.  

Podeu trobar més informació sobre el Marketplace #AprofitaelsAliments: Marketplace #AprofitaelsAliments Emergència alimentària i COVID-19

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 01/05/2020  Ruralcat

Publicades noves fitxes de la unitat de Producció Agroalimentària Ecològica (PAE)

Concretament es tracta de dues noves fitxes amb els resultats de dos projectes de recerca realitzats per l’IRTA i finançats a través de l'ajut de recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària ecològica del DARP.

Collita del préssec “Merryl O’henry” (Grup Patologia de la Postcollita. IRTA)

Collita del préssec “Merryl O’henry” (Grup Patologia de la Postcollita. IRTA)

Es tracta de la fitxa titulada Embossat a camp i curat en postcollita: dues tècniques pel control de Monilinia spp. en producció ecològica de préssecs i nectarines,  on s'aporta informació tècnica per validar a nivell comercial estratègies de producció ecològica per al control de Monilinia spp. en fruita de pinyol, un dels seus principals factors limitants. S’estudia en profunditat l’estratègia de l’embossat i els factors que poden afectar a la seva efectivitat i també s'estudia l'estratègia del curat, una alternativa als fungicides de síntesi aplicats en postcollita, que ja ha donat donat resultats satisfactoris en condicions de planta pilot.

D’altra banda, s’ha publicat la fitxa Prevenció de la mortalitat neonatal en granges de porcí ecològic. L’objectiu d’aquest projecte és determinar quines són les característiques òptimes d'estabulació de la truja puerperal en condicions de producció ecològica semi-estabulada que permetin reduir la mortalitat neonatal per aixafament, alhora que promouen al màxim el comportament natural de la truja, i milloren el seu benestar.

Tots dos projectes han estat finançats pel DARP a través de l’ajut per incentivar la recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària ecològica.

A més també s’ha actualitzat la fitxa divulgativa sobre Recull de material educatiu relacionat amb la producció agroalimentària ecològica on s’ha incorporat nous materials, que poden ser molt útils durant aquest dies. Aquesta publicació vol posar a l’abast de la comunitat educativa els recursos per donar a conèixer la importància de l’alimentació ecològica entre els nens i nenes, com l’hort escolar, visites a pagesos o parcs agraris i introducció d¡aliments ecològics als menús escolars.

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 28/04/2020  Ruralcat

El web #AlimentsDeProp reuneix les diferents iniciatives catalanes de venda d'aliments i begudes de proximitat

El nou cercador d’#AlimentsDeProp, disponible al web de PRODECA, aglutina iniciatives i plataformes de productors catalans de proximitat per a facilitar-ne la comercialització i oferir al consumidor informació centralitzada.

La iniciativa recull i aglutina les diverses propostes comercials públiques-privades de productors locals catalans

La iniciativa recull i aglutina les diverses propostes comercials públiques-privades de productors locals catalans

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), a través de l’empresa pública Promotora dels Aliments Catalans (PRODECA), ha posat en marxa un web per a reunir totes les iniciatives individuals i col·lectives que posen en contacte productors i consumidors amb la finalitat de facilitar la comercialització de productes de proximitat en aquest context d’excepcionalitat. El nou cercador d’#AlimentsDeProp posa a disposició de la ciutadania i de les empreses un llistat d’iniciatives del sector agroalimentari identificades per àmbit territorial i per categoria de producte per a augmentar-ne la visibilitat.

La iniciativa recull i aglutina les diverses propostes comercials públiques-privades de productors locals catalans, i les ordena sota una mateixa plataforma facilitant el seu contacte per part dels consumidors. De moment, disposa de més d’un centenar de propostes i iniciatives individuals, amb establiments, cellers o cooperatives, així com d’iniciatives col·lectives, entre les quals es pot trobar Pagesia a casa, Slow Food, o Productors catalans. El web compta amb un formulari per a què els productors locals catalans es puguin donar d’alta i compartir la seva oferta d’aliments i begudes de proximitat.

El projecte és la continuació de la iniciativa #AlimentsDeProp, que PRODECA va endegar a Twitter a l’inici de la crisi sanitària, en què a través d’aquest hashtag permetia publicitar l’oferta de productors locals i la demanda dels consumidors, generant prop de 60.000 impressions i 1.500 interaccions.

Font: DARP

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 10/04/2020  Ruralcat

Ampliació de l'abast de l'acreditació del Laboratori Agroalimentari d’acord a la Norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017

El Laboratori Agroalimentari ha vist ampliat el seu abast d'acreditació després d'haver superat amb èxit l'auditoria de seguiment i ampliació, realitzada per la Entidad Nacional de Acreditación (ENAC), i s’ha actualitzat a nova versió de la Norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017.

Aquest programa d’acreditació permet visualitzar millor els laboratoris que ofereixen un servei acreditat integral

Aquest programa d’acreditació permet visualitzar millor els laboratoris que ofereixen un servei acreditat integral

L'abast d'acreditació del laboratori (expedient nº157/LE309), recollit a l'annex Tècnic Rev.34 i consultable a la web del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i a la web d'ENAC, s’ha ampliat amb les següents determinacions analítiques:

  • Determinació de còrtics en orina animal per UHPLC-MS/MS. Canvi de mètode, baixada de límits i incorporació de nous analits.
  • Determinació d’hormones en orina animal per LC-MS/MS. Canvi de mètode, baixada de límits i incorporació de nous analits.
  • Determinació de b-agonistes en orina animal per LC-MS/MS. Canvi de mètode i baixada de límits.
  • Determinació de Fentin en sòls per LC-MS/MS.
  • Ampliació de 76 analits en la determinació de residus de plaguicides en olis per cromatografia líquida i de gasos amb detector d’espectrometria de masses (LC-MS/MS i GC-MS/MS) .
  • Ampliació de 25 analits en la determinació de residus de plaguicides per cromatografia líquida amb detector d’espectrometria de masses (LC-MS/MS) en material i producte vegetal no processat (LPE).
  • Ampliació de 25 analits en la determinació de residus de plaguicides per cromatografia de gasos amb detector d’espectrometria de masses (GC-MS/ MS) en material i producte vegetal no processat (LPE).
  • Determinació de residus de plaguicides aniònics polars en fruites de llavors i pinyol per LC-MS/MS.
  • Determinació de Fipronil i fipronil sulfona en pinsos i aigua de consum animal per GC-MS/MS
  • Determinació d’Etoxiquina en pinsos i cereals per GC-MS/MS.
  • Ampliació de l’abast flexible en formulats fitosanitaris amb la incorporació de les matèries actives abamectina, difenoconazol, dimetoat, fipronil, fosmet i tetraconazol en la determinació del contingut de matèries actives per cromatografia líquida amb detector d’espectrofotometria de díodes en sèrie (LC-DAD).
  • Determinació de la composició esteròlica i esterols totals en olis de llavors per cromatografia de gasos amb detector d’ionització de flama (GC-FID).
  • Determinació dels èsters metílics dels àcids grassos en olis de llavors per GC-FID.
  • Incorporació dels analits làuric i erúcic en la determinació dels èsters metílics i dels isòmers trans dels àcids grassos en olis d’oliva per cromatografia de gasos (CG) amb detector FID.
  • Determinació de cendres en carns i productes càrnics per gravimetria.
  • Determinació de matèria orgànica en fertilitzants orgànics i organo-minerals per gravimetria. Canvi de mètode.
  • Determinació de sucres totals per volumetria en carn i productes càrnics.
  • Ampliació de la identificació i quantificació de varietats transgèniques de blat de moro per PCR a temps real a material vegetal de blat de moro, i ampliació de 2 esdeveniments.
  • Identificació i quantificació de varietats transgèniques de soja per PCR a temps real en grans, llavors i farines de soja.
  • Recompte de listèria monocitogenes en productes vegetals.
  • Baixada del límit de quantificació (LQ) a 1 ufc/g en la determinació de recompte d’enterobactèries a 37ºC  en pinsos i  matèries primeres.

Font: Laboratori Agroalimentari

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 09/04/2020  Ruralcat

Nova guia de l’OMS amb recomanacions enfront el COVID-19 per a les empreses alimentàries

La guia ofereix un conjunt de recomanacions d’higiene i d’organització del personal així com mesures de prevenció i protecció dels treballadors del sector alimentari enfront el COVID-19.

L’OMS recorda que no hi ha evidència que els aliments o els seus embolcalls puguin transmetre la malaltia

L’OMS recorda que no hi ha evidència que els aliments o els seus embolcalls puguin transmetre la malaltia

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat en data 7 d’abril la Guia COVID-19 i Seguretat alimentària per als operadors de les Indústries alimentàries, que ha traduït al català l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA).

En aquesta guia hi ha una sèrie de recomanacions d’higiene i d’organització del personal destinades a assegurar el compliment de les mesures de protecció dels treballadors del sector alimentari enfront el COVID-19 i prevenir la seva exposició o transmissió, així com per reforçar les pràctiques de neteja i higiene alimentària per poder mantenir la integritat de la cadena alimentària i el proveïment d’aliments segurs durant la pandèmia.

En el document l’OMS recorda que no hi ha evidència que els aliments o els seus embolcalls puguin transmetre la malaltia

Font: DARP

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 08/04/2020  Ruralcat

Més de 800 professionals del sector agroalimentari participen en dues formacions en línia

L’Escola Agrària de l’Empordà del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va organitzar dues jornades tècniques en línia la setmana passada amb l’objectiu d’ajudar als agents del sector agroalimentari a adaptar-se a l’emergència sanitària del COVID-19, en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT 2020).

L’objectiu de l’escola és utilitzar les plataformes tecnològiques digitals per poder ajudar els agents del sector a adaptar-se a l’emergència sanitària del COVID-19

L’objectiu de l’escola és utilitzar les plataformes tecnològiques digitals per poder ajudar els agents del sector a adaptar-se a l’emergència sanitària del COVID-19

El passat dijous, l’Escola Agrària de l’Empordà va organitzar la jornada tècnica en línia “Preguntes i respostes sobre la higienització de superfícies alimentàries davant la crisi del COVID-19”, que va tenir una rebuda extraordinària per part del sector agroalimentari català.

En quatre dies, aquesta formació online gratuïta va aconseguir reunir a més de 600 professionals d’aquest àmbit, la qual cosa va provocar que es fessin tres sessions diferents del mateix webinar per poder donar resposta a totes les inscripcions rebudes. En un temps rècord de sis dies, les inscripcions a les sessions online no van parar d’augmentar de forma exponencial i, finalment, van reunir a més de 880 professionals del sector agroalimentari català.

L’objectiu de l’escola és utilitzar les plataformes tecnològiques digitals per poder ajudar els agents del sector a adaptar-se a l’emergència sanitària del COVID-19 i seguir sent un centre líder en formació contínua.

La indústria agroalimentària es posiciona com un dels sectors imprescindibles i essencials davant la crisi del coronavirus, que ha hagut d’intensificar la seva activitat per respondre a l’augment de la demanda i continuar garantint l’abastiment de productes a la població.

El sector compta amb tots els mitjans necessaris per fer front a aquesta situació des del punt de vista de la seguretat alimentària, però les empreses agroalimentàries han hagut d’extremar les precaucions i les mesures de prevenció i protecció dels seus treballadors.

Un dels punts més rellevants en aquest sentit és la higienització de les superfícies alimentàries, que juga un paper crucial per assegurar la qualitat i la innocuïtat dels aliments. A causa de l’epidèmia que ha provocat aquest virus, s’han obert grans interrogants per a les companyies del sector agroalimentari i, per aquesta raó, des de l’Escola Agrària de l’Empordà es va voler donar resposta i acompanyament els seus professionals.

La formació va comptar amb la col·laboració del Catedràtic d’Universitat del Departament de Ciència Animal i dels Aliments - Àrea de Nutrició i Bromatologia- de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. José Juan Rodríguez.

Un altre punt conflictiu que ha sorgit aquests dies és la capacitat de les empreses de tenir un pla de prevenció o de crisi per fer front a situacions d’excepcionalitat. Per respondre a aquesta necessitat, el centre va organitzar una segona jornada de transferència tecnològica (PATT) online que es va celebrar el divendres passat amb el títol “Pla de contingència en les indústries alimentàries, davant la crisi del COVID-19”.

En aquesta ocasió, la sessió també va batre rècords d’assistència, ja que va comptar amb més de 280 inscrits. Així doncs, per donar cabuda a tots els participants, el centre també va oferir tres sessions diferents del mateix webinar. Es va parlar sobre la necessitat de les indústries agroalimentàries de tenir un pla de contingència per saber com han de combatre els entrebancs que poden sorgir en una crisi sanitària com l’actual. Per a la realització de la jornada es va comptar amb la col·laboració de l’auditora de SGS International Certification Services Ibérica S.A.U., Isabel Lorente.

“En moments com aquest, la formació i actualització dels professionals és clau. Des de l’Escola Agrària de l’Empordà ens adaptem a les eines digitals disponibles per seguir contribuint al sector, que ha demostrat ser un exemple de solidaritat i generositat. Ara, més que mai, hem de mantenir-nos units per poder garantir l’estabilitat, la sostenibilitat, el benefici i el futur de l’àmbit agroalimentari català”, afirma Teresa Colell, directora de l’Escola Agrària de l’Empordà.

Els assistents van poder seguir les formacions, que van durar una hora, a través d’una aula virtual. Un cop finalitzades les sessions, els participants van adreçar els seus dubtes per correu electrònic i els professors els van donar resposta.  

Trobareu les ponències de les jornades al portal RuralCat:

https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/documentacio-jornades?anyId=6964#17IND

Font: Escola Agrària de l’Empordà

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 02/04/2020  Ruralcat

Recomanacions per complir les limitacions de circulació durant l'estat d'alarma en el sector agroalimentari i pesquer

El certificat autoresponsable de desplaçament, la documentació acreditativa de l’activitat i una declaració emesa per l'empresa pels desplaçaments in itinere són els documents necessaris que caldrà dur mentre duri el període d’excepcionalitat.

Amb la finalitat de facilitar les tasques de control a les autoritats competents, es recomana portar el certificat autoresponsable de desplaçament

Amb la finalitat de facilitar les tasques de control a les autoritats competents, es recomana portar el certificat autoresponsable de desplaçament

Per tal que tots els operadors dels sectors essencials de l'agricultura, la ramaderia, l’aqüicultura, la pesca i la indústria alimentària puguin complir amb la normativa vigent de circulació durant l’estat d’alarma, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha formulat una sèrie de recomanacions.

Amb la finalitat de facilitar les tasques de control a les autoritats competents, es recomana portar el certificat autoresponsable de desplaçament. Alhora d’omplir aquest certificat es recomana especificar a l’apartat de corresponent, que el desplaçament s’encabeix en l’activitat agrària, ramadera, pesquera o agroalimentària que s’està exercint.

El Departament també recomana que aquest certificat vagi acompanyat de la documentació que acrediti l’activitat essencial que s’està portant a terme. S’adjunta nota amb exemples dels diferents títols que es podrien adjuntar, segons s’escaigui en cada cas.

Els desplaçaments in itinere dels treballadors dels sectors essencials es faran de manera que respecti el que estableix la Ordre TMA / 254/2020, de 18 de març, per la qual es dicten instruccions en matèria de transport per carretera i aeri.

Per a facilitar els trajectes necessaris entre el lloc de residència i de treball, el treballador ha de portar una declaració responsable emesa per l’empresa d’acord i el model de declaració responsable per a facilitar els trajectes necessaris entre el lloc de residència i de treball.

Font: DARP

AJUTS | 25/03/2020  Ruralcat

EL DARP convoca els ajuts per a la promoció i foment de la venda de proximitat a Catalunya

Els ajuts estan dotats amb una partida pressupostària de 228.000 euros.

El Departament d’Agricultura ha convocat els ajuts 2019-2020 per a la promoció i el foment de la venda de proximitat a Catalunya.

Els ajuts d'aquesta convocatòria seran a càrrec dels pressupostos del Departament Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per a l'any 2020, dotada amb un import màxim de 228.000 euros.

Les persones beneficiàries han de realitzar i pagar les actuacions objecte dels ajuts entre el 2 de maig de 2019 i l'1 de setembre de 2020, ambdós inclosos, i justificar-les davant del DARP com a màxim el 20 de setembre de 2020.

Els ajuts concedits es faran públics en la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya, http://seu.gencat.cat i al web http://agricultura.gencat.cat/beneficiarisajuts, fent ús dels mitjans electrònics establerts.

Font: RuralCat

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 24/03/2020  Ruralcat

Recomanacions per contenir el COVID-19 adreçades a les empreses agroalimentàries

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) ha elaborat una sèrie de documents amb recomanacions per ajudar en la contenció de la transmissió del COVID-19.

L’ACSA informa que actualment no hi ha evidència que els aliments siguin una font de transmissió del Coronavirus

L’ACSA informa que actualment no hi ha evidència que els aliments siguin una font de transmissió del Coronavirus

En concret, hi ha dos documents que van adreçats a totes les empreses alimentàries, un amb recomanacions sobre la higiene i l’altre sobre la neteja i desinfecció de les instal·lacions, i dos documents més adreçats a empreses que tracten amb el públic directament, un per les empreses alimentàries i establiments que fan venda directa al públic i l’altre per a les empreses que fan el repartiment a domicili d’aliments

Per a més informació: http://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/mesures-de-contencio-de-la-transmissio-de-covid-19-/

Així mateix, l’ACSA també ha informat que actualment no hi ha evidència que els aliments siguin una font o via probable de transmissió del Coronavirus, com es potveure en aquest article: http://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/mesures-de-contencio-de-la-transmissio-de-covid-19-/no-hi-ha-evidencia-que-els-aliments-siguin-una-font-o-una-via-de-transmissio-del-coronavirus/

Font: Subdirecció General d’Indústries i Qualitat

ESCOLES AGRÀRIES | 24/03/2020  Ruralcat

Diverses escoles agràries i el LAC donen material sanitari als professionals de diferents centres sanitaris

Les Escoles Agràries de Catalunya s’han sumat aquests dies a les mostres de suport i col·laboració en la lluita contra la pandèmia del coronavirus fent entrega de material sanitari, higiènic i de protecció així com menjar a diversos centres sanitaris i hospitals. També el Laboratori Agroalimentari s’ha unit a la iniciativa.

Donació feta al Centre Sociosanitari Maria Gay de Girona per part de l'EA de l'Empordà

Donació feta al Centre Sociosanitari Maria Gay de Girona per part de l'EA de l'Empordà

L’Escola Agrària de l’Empordà ha fet una donació de material sanitari de protecció al Centre Sociosanitari Maria Gay de Girona. D’aquesta manera, el centre educatiu vol donar suport a la població d’edat avançada, un dels col·lectius més sensibles als efectes del coronavirus.

En concret, s’ha realitzat una donació de 500 guants de làtex, 72 rotllos de paper higiènic, sis ampolles d’alcohol sanitari, 150 bates, 25 monos d’un sol ús, gorres i peücs pels professionals d’atenció a la gent gran d’aquesta residència.

                       

D’igual manera, la resta d’Escoles Agràries també han fet les seves respectives donacions de menjar, mascaretes, granotes protectores, guants i paper higiènic a centres sanitaris per ajudar en la lluita contra la pandèmia.

El lliurement d’aquests productes s’emmarca dins del compromís de les escoles  per ajudar a millorar la situació i aportar el seu gra de sorra en la lluita contra el coronavirus (COVID-19) i frenar la propagació de la malaltia.

                                    

Així mateix, el Laboratori Agroalimentari de Catalunya també ha fet una donació de mascaretes quirúrgiques a l’Hospital de Mataró.

Font: RuralCat

Especials