Tota l'actualitat relacionada amb el món de l’alimentació i la indústria agroalimentària

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 10/10/2019  Ruralcat

Es posa en marxa el Pla Estratègic de l'Alimentació a Catalunya 2020-2025

Aquest Pla ha de posar les bases per assolir el Pacte Nacional de l’Alimentació, determinant objectius, accions i indicadors per al període 2020-2025 en el camp de l´alimentació i els seus àmbits tranversals.

Moment de la reunió del Consell (font: DARP)

Moment de la reunió del Consell (font: DARP)

La setmana passada es van reunir per primera vegada les comissions que formen part del Consell Català de l'Alimentació. Amb aquesta reunió es dona el tret de sortida a l’elaboració del Pla Estratègic de l’Alimentació a Catalunya 2020-2025, que ha de servir de full de ruta per poder arribar fins al Pacte Nacional de l’Alimentació.

A les Comissions hi estan representats l’Administració, el sector, la ciutadania i el món associatiu, i s’organitzaran en quatre eixos de treball: Comissió de la Cadena Agroalimentària, Comissió de Competitivitat i Internacionalització Alimentàries, Comissió de Gastronomia i Territori i Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat.

En aquest sentit, el Consell Català de l’Alimentació és l’òrgan encarregat de promoure el Pacte, actuant com a fòrum d’anàlisi sobre les polítiques agroalimentàries del país i els reptes socials, ambientals, empresarials i tecnològics a què s’enfronta el sector.

Actualment la indústria alimentària representa el 22,6% del PIB català, un sector amb un oes cabdal en l’economia però que ha de fer front a grans reptes de futur com repensar el seu model productiu, el despoblament rural, el manteniment territorial, l’emergència climàtica o la seguretat alimentària.

Font: DARP

 

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 10/10/2019  Ruralcat

Es posa en marxa el Pla Estratègic de l'Alimentació a Catalunya 2020-2025

Aquest Pla ha de posar les bases per assolir el Pacte Nacional de l’Alimentació, determinant objectius, accions i indicadors per al període 2020-2025 en el camp de l´alimentació i els seus àmbits tranversals.

Moment de la reunió del Consell (font: DARP)

Moment de la reunió del Consell (font: DARP)

La setmana passada es van reunir per primera vegada les comissions que formen part del Consell Català de l'Alimentació. Amb aquesta reunió es dona el tret de sortida a l’elaboració del Pla Estratègic de l’Alimentació a Catalunya 2020-2025, que ha de servir de full de ruta per poder arribar fins al Pacte Nacional de l’Alimentació.

A les Comissions hi estan representats l’Administració, el sector, la ciutadania i el món associatiu, i s’organitzaran en quatre eixos de treball: Comissió de la Cadena Agroalimentària, Comissió de Competitivitat i Internacionalització Alimentàries, Comissió de Gastronomia i Territori i Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat.

En aquest sentit, el Consell Català de l’Alimentació és l’òrgan encarregat de promoure el Pacte, actuant com a fòrum d’anàlisi sobre les polítiques agroalimentàries del país i els reptes socials, ambientals, empresarials i tecnològics a què s’enfronta el sector.

Actualment la indústria alimentària representa el 22,6% del PIB català, un sector amb un oes cabdal en l’economia però que ha de fer front a grans reptes de futur com repensar el seu model productiu, el despoblament rural, el manteniment territorial, l’emergència climàtica o la seguretat alimentària.

Font: DARP

 

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 09/10/2019  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari participa en el “1st Iberian Meeting in Separation Sciences & Mass Spectrometry”

El LAC presenta pòster que mostra els resultats del desenvolupament i la validació del mètode de determinació d’etoxiquina en pinsos a nivell de residus realitzat al laboratori.

Presentació del pòster

Presentació del pòster

El Laboratori Agroalimentari participa en el “1st Iberian Meeting in Separation Sciences & Mass Spectrometry” que es celebra a Santiago de Compostela del 8 a l’11 d’octubre amb la presentació del pòster “Analysis of Ethoxyquin residues in animal feed using Quechers and Gas Chromatography tandem Mass Spectrometry”.

En el pòster es recullen els resultats del desenvolupament i la validació del mètode de determinació d’etoxiquina en pinsos a nivell de residus realitzat al laboratori. 

Aquest mètode permet dur a terme la determinació d’etoxiquina en concentracions superiors o iguals a 0.01 ppm, constituint una eina indispensable per a realitzar el control oficial en compliment del Reglament d’execució (UE) 2017/962 de la Comissió de 7 de juny de 2017, pel qual es suspèn l’autorització d’etoxiquina com additiu en pinsos per a totes les especies i categories d’animals.

Font: LAC

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 08/10/2019  Ruralcat

Agricultura lidera un projecte europeu per millorar la competitivitat de les pime en l'àmbit agroalimentari

L’objectiu d’aquesta iniciativa és aconseguir que els productes d’aquestes empreses puguin competir en un mercat globalitzat oferint qualitat, autenticitat i fent front al frau alimentari.

El 98% de les empreses agroalimentàries catalanes són PIME

El 98% de les empreses agroalimentàries catalanes són PIME

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació lidera el projecte QUALIFY, una iniciativa cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa de Cooperació Territorial Europeu ‘Interreg Europe’, en què participen cinc altres socis: la Cambra d’Agricultura de la regió de la Vienne (França), el Govern Regional de Tessàlia (Grècia) i les Cambres Nacionals de Comerç i Indústria de Bulgària, Eslovènia i Estònia.

El projecte, en marxa des del passat mes d’agost, té com a objectiu impulsar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses (PIME) del sector agroalimentari a través de la millora dels seus processos de qualitat, la prevenció del frau alimentari i la promoció de l’autenticitat dels seus productes.

Per assolir aquest objectiu, es duran a terme un conjunt d’activitats destinades a l’intercanvi de bones pràctiques i metodologies entre els socis integrants per tal d’identificar millores que es puguin implementar en els instruments que té el Govern per ajudar les pimes del sector.

Així, el projecte es focalitzarà en quatre línies bàsiques: la prevenció del frau en els aspectes directament relacionats amb els factors clau de la diferenciació dels productes de les pimes com ara l’autenticitat, els mètodes d’elaboració tradicionals, la proximitat, etc. També incidirà en la millora de l’autocontrol de la qualitat de les pimes per augmentar-ne la competitivitat i la internacionalització, en donar a conèixer a la societat el valor afegit diferencial que aporten aquests productes i les seves garanties d’autenticitat i en la creació d’estructures de governança que permetin la col·laboració publico-privada en aquest àmbit.

La durada del projecte és de tres anys i mig i compta amb un pressupost de 1,31 M€ dels quals 1,06 M€ seran finançats amb fons FEDER.

El projecte preveu definir un pla d’acció per implementar a partir dels anys 2022-2023 de cara a la millora de l’eficiència i eficàcia de les polítiques públiques en l’àmbit de la qualitat, prevenció del frau i autenticitat a les PIME del sector agroalimentari català.

A Catalunya hi ha en total 3.922 empreses agroalimentàries, de les quals més del 98% del total són PIME. En termes generals, el volum de negoci de la Indústria agroalimentària (IAA) a Catalunya és de 26.288 M€, que suposa una cinquena part del negoci industrial a Catalunya i el 24% del total espanyol.

Per a més informació consulteu: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/projectes-europeus/interreg-europe-qualify/ 

Font: DARP
 
 

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/07/2019  Ruralcat

Disponible la nova Guia per a la implantació d'un pla de prevenció del malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries

Aquesta guia, pionera a l'estat espanyol, vol ser un instrument útil perquè les empreses puguin reflexionar i incorporar de manera senzilla la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari dins dels seus procediments.

La guia proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

La guia proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

La nova Guia per a la implantació d'un pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries ha estat elaborada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb la col·laboració del CREDA-UPC-IRTA, AECOC, PIMEC, FCAC i Unió de Pagesos.

La guia té com a objectiu principal ajudar les empreses agroalimentàries en l’elaboració i la implantació d’un Pla que posi de manifest el compromís de les empreses en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament d'aliments.

Es tracta d'una mesura de caràcter voluntari, que proposa 10 principis per a l’elaboració d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i inclou recomanacions específiques per a les baules de producció primària, comerç a l’engròs i transformació amb exemples concrets. També proporciona un seguit de recursos de suport, guies de referència i casos d’èxit per ajudar les empreses en l’elaboració del Pla.

Aquesta guia, pionera a l'estat espanyol, vol ser un instrument útil perquè les empreses puguin reflexionar i incorporar de manera senzilla la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari dins dels seus procediments.

Font: DARP

ESCOLES AGRÀRIES | 24/07/2019  Ruralcat

El DARP organitzarà una Hackathon Pagesa a les escoles agràries contra el malbaratament alimentari

L’objectiu és sensibilitzar als joves i al sector sobre la importància de reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari al sector agroalimentari.

La Hackathon Pagesa que tindrà lloc durant la setmana contra el malbaratament alimentari del 23 al 29 de setembre

La Hackathon Pagesa que tindrà lloc durant la setmana contra el malbaratament alimentari del 23 al 29 de setembre

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en col·laboració amb la Plataforma Aprofitem els Aliments, organitzarà una Hackathon Pagesa que tindrà lloc durant la Setmana contra el malbaratament alimentari de l'Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC) del 23 al 29 de setembre.

L’objectiu de la Hackathon és sensibilitzar als joves i al sector i generar un recull d’idees per recuperar el valor dels aliments a la societat i prevenir i reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari al sector agroalimentari.

La Hackathon Pagesa consistirà en la realització de tres jornades a les escoles agràries de Vallfogona de Balaguer, Manresa i Monells i una sessió final a la Casa de l’Agricultura a Barcelona amb la participació dels alumnes autors de les idees seleccionades i representants del sector.

Font: DARP

Informació relacionada

ESCOLES AGRÀRIES | 11/07/2019  Ruralcat

Els alumnes de l’EA de l’Empordà assoleixen el 100% d’ocupació

A punt de finalitzar el curs 2018/19 del CFGS de processos i qualitat a la industria alimentària que imparteix el centre de Monells, l’escola fa un balanç molt positiu del grau d’inserció laboral dels alumnes llicenciats i agraeix el suport de les empreses que els donen suport.

Foto de grup dels alumnes (font: EA de l'Empordà)

Foto de grup dels alumnes (font: EA de l'Empordà)

Aquest curs el 90% dels alumnes del CFGS de processos i qualitat a la indústria alimentària que imparteix l’Escola Agrària de l’Empordà s’ha inserit automàticament a les empreses on han realitzat la formació dual. El 10% d’alumnat restant tenia negoci propi i farà el relleu generacional, la qual cosa garanteix la salut d’aquest perfil d’empreses agroalimentàries.

Aquestes bones dades han portat al centre a fer un balanç molt positiu del grau d’inserció laboral i s’ha volgut agrair el suport de les empreses que han col·laborat en la formació i han acollit alumnes en dual en aquest curs, que són Nestlé, Cafès Cornella, Cuinats Jotri, Carnisseries Nadal, Boada Porcel i Frit Ravich, així com a la resta d’empreses amb les qual el centre col·labora de forma habitual.

D’altra banda, de la promoció 2017/19 s’han llicenciat el 89% d’alumnes que tenien opcions a tenir el títol i des del centre s’ha volgut reconèixer l’esforç que han fet els alumnes per tal de ser competitius i sortir preparats per treballar en un entorn tan ampli com és l’agroalimentari, ja que aquest és un dels objectius de l’escola. 

Des de l’any 2015 el centre ha apostat per fer aquest formació en format dual, la qual cosa implica a l’escola i les empreses a treballar de manera coordinada per donar-se suport mútuament.

Font: EA de l'Empordà

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 04/07/2019  Ruralcat

Conveni amb préstecs preferents per a finançar el desenvolupament del sector tofoner a Catalunya

El Pla d’Acció per al desenvolupament del Sector Tofoner a Catalunya preveu augmentar en 2.000 hectàrees la superfície destinada a aquest conreu.

El conveni vol donar suport financer a les inversions en el conreu de la tòfona

El conveni vol donar suport financer a les inversions en el conreu de la tòfona

El Departament d’Agricultura i CaixaBank han signat un conveni de col·laboració en matèria de préstecs preferents per al desenvolupament del sector tofoner a Catalunya.

En virtut d’aquest conveni, l’entitat financera estudiarà, sense rebre cap compensació econòmica, les necessitats dels titulars per a l’execució dels projectes d’inversions per al conreu de la tòfona. Per la seva banda, el DARP comprovarà, a través del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que les inversions a realitzar són viables i idònies d’acord amb el Pla d’Acció.

El Pla d’Acció per al desenvolupament del Sector Tofoner a Catalunya per a un horitzó 2019 a 2035 preveu augmentar la superfície destinada al conreu de la tòfona en 2.000 hectàrees, que pot suposar una inversió d’uns 30 milions d’euros.

Amb aquest conveni, es pretén donar suport financer a les inversions en el conreu de la tòfona dins del Pla d’Acció que té per objectiu general la dinamització socioeconòmica del sector tofoner català, per tal de millorar-ne la competitivitat i el desenvolupament. Per aconseguir aquest objectiu, el pla es centra en la dinamització de l’espècie de major interès econòmic per al sector: la tòfona negra (Tuber melanosporum Vitt.).

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 25/06/2019  Ruralcat

El DARP ha participat al Congrés Internacional de Qualitat i Seguretat Alimentària

El congrés ACOFESAL 2019 es va celebrar del 19 al 21 de juny a la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya a Barcelona.

Moment del congrés

Moment del congrés

Diversos representants del Laboratori Agroalimentari de Catalunya (LAC) i de la Sub-direcció General de la Inspecció i Control Agroalimentari del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació van participar del 19 al 21 de juny passat al congrés ACOFESAL 2019. Concretament, el Laboratori Agroalimentari va participar a la taula rodona de laboratoris “Requisits a complir per part dels laboratoris d’análisis en seguretat alimentària” amb la ponència que portava per títol “El control dels residus de medicaments veterinaris en el laboratori” i amb la presentació del pòster "Programa de Control de Residus en Medicaments Veterinaris en el Laboratori Agroalimentari de Cabrils”.

La participació del Laboratori Agroalimentari en el congrés contribueix a la difusió de la tasca realitzada pel Departament d’Agricultura en el marc del control oficial agroalimentari i a l’intercanvi d’experiències i de visions entre els professionals del sector implicats en la qualitat i la seguretat agroalimentària. 

La Asociación de Consultores y Formadores de España en Calidad y Seguridad Alimentaria (ACOFESAL) organitza cada dos anys aquesta trobada entre totes les entitats i agents del sector de la qualitat i la seguretat alimentària internacionals per donar a conèixer les novetats i activitats més rellevants en legislació, protocols i mètodes analítics del sector.  

En aquest cinquè congrés s’ha comptat amb sessions monogràfiques de consultoria i certificació, I+D+i, Higiene Alimentària i Laboratori, així com sessions plenàries en què es va debatre diferents temàtiques sectorials. 

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 18/06/2019  Ruralcat

El LAC col·labora en l’article “Estudi d’anàlisis de pigments naturals en olis d’oliva” publicat a la revista Analytical & Bioanalytical Chemistry

El Laboratori Agroalimentari ha col·laborat amb la Universitat de Barcelona en la realització de l’estudi d’anàlisis de pigments naturals en olis d’oliva per cromatografia d’alta resolució amb detector d’espectrometria de masses (UHPLC-MS/MS).

L'estudi analitza els pigments naturals en olis d’oliva per cromatografia d’alta resolució

L'estudi analitza els pigments naturals en olis d’oliva per cromatografia d’alta resolució

Aquest estudi s’ha publicat com article a la revista Analytical & Bioanalytical Chemistry: Ane Arrizabalaga- Larrañaga, Pilar Rodríguez, Mireia Medina, F. Javier Santos, Encarnación Moyano Simultaneous analysus of natural pigments and E-141i in olive oils by liquid chromatography-tandem mass spectrometry.

Analitycal & Bioanalytical Chemistry és una revista internacional que té com objectiu la publicació de treballs destacats de recerca de totes les àrees de la ciència analítica i bioanalítica amb el propòsit de fomentar el creixement i l'aplicació d'aquesta ciència mitjançant la difusió del coneixement; proporcionar ressenyes, tendències actuals i comunicacions de totes les àrees de la ciència analítica; servir l'interès públic actuant de forma consultiva o representativa en matèries relacionades amb la ciència i avançar en el progrés de la ciència. 

Amb aquesta publicació científica el Laboratori Agroalimentari fa un pas més en la seva contribució a la investigació i avança en la transferència del coneixement científic a nivell internacional.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 07/06/2019  Ruralcat

Es presenta el Consell Català de l'Alimentació amb l’objectiu d’assolir l'excel·lència alimentària a Catalunya

Aquest Consell també haurà de liderar els debats amb els representants de l’Administració i de la societat civil per definir un Pacte nacional per a la política alimentària del país.

Foto de grup al Parlament (font: DARP)

Foto de grup al Parlament (font: DARP)

Avui s’ha presentat el Consell Català de l’Alimentació en un acte al Parlament de Catalunya que ha comptat amb la participació del president del Parlament, Roger Torrent, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, la consellera de Salut, Alba Vergès, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, els cuiners Joan Roca i Carme Ruscalleda i el catedràtic de nutrició Abel Mariné, que van obrir una taula de debat l’entorn de l’alimentació.

Durant l’acte, Teresa Jordà ha destacat que el Consell “haurà de fer possible el Pacte nacional per a la política alimentària, un instrument que dibuixi cap a on vol anar Catalunya els pròxims anys en relació amb l’alimentació, i miri d’arribar a consensos entre grups amb visions diferents i, de vegades, interessos contraposats”.

La consellera ha assenyalat la transformació alimentària, la recerca, la innovació i la gastronomia com a impulsors del futur Pacte nacional per a la política alimentària. Jordà també ha recordat que aquesta nova política alimentària haurà de definir estratègies per potenciar la producció local d’aliments i la gestió sostenible del medi, contribuir a la cohesió socioeconòmica del territori i a la sobirania alimentària de Catalunya, millorar la lluita contra el malbaratament alimentari i visibilitzar el paper fonamental de la dona en el món agroalimentari.

El Consell Català de l’Alimentació proposarà actuacions amb els objectius de continuar fomentant la qualitat i la seguretat dels aliments; promocionar els productes alimentaris catalans, inclosos els d’una qualitat diferenciada, els de proximitat i els produïts ecològicament; afavorir l’equilibri, la transparència i les sinergies positives en tota la cadena alimentària; fomentar la sostenibilitat, la responsabilitat social i la lluita contra el malbaratament d’aliments i promoure la dieta mediterrània i fomentant en la ciutadania hàbits alimentaris saludables.

Per desenvolupar totes aquestes actuacions, aquest òrgan col·legiat s’estructurarà en quatre comissions: Comissió de la Cadena Agroalimentària, Comissió de Competitivitat i Internacionalització Alimentàries, Comissió de Gastronomia i Territori, i Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat.

El Consell Català de l’Alimentació està format per una àmplia representació de les associacions i entitats relacionades amb l’alimentació a Catalunya, des dels consumidors fins a les organitzacions professionals agràries més representatives, les institucions i els col·legis professionals relacionats. 

Font: DARP

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 03/06/2019  Ruralcat

El Tech4Good Congress anticiparà a Barcelona les tendències ecosostenibles

El congrés compta amb el patrocini de Grifols amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i del Pla Anual de Transferència Tecnològica.

Cartell del congrés

Cartell del congrés

El centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio) celebrarà la segona edició del congrés Tech4Good Congress, que estarà dedicada a la biotecnologia i a la tecnologia verda (de l’anglès GreenTech), el proper 13 de juny a CaixaForum Barcelona, amb la finalitat d’anticipar noves idees i tendències que comporten un bé per a la societat en aquests àmbits.

Amb el lema “Un futur més saludable per a les persones i el planeta”, el congrés es vol consolidar com un espai per a donar visibilitat a les iniciatives i a les solucions tecnològiques que volen produir un impacte exponencial sobre la societat, amb l’objectiu d’ajudar-les a implantar-se en el mercat i a escalar a nivell global.

D’acord amb el director de Sostenibilitat d’Eurecat, Miquel Rovira, membre del comitè científic del Tech4Good Congress, “la sostenibilitat i l’economia circular són dues tendències cada vegada més valorades i demandades pels consumidors, que busquen un impacte positiu de les seves accions”, en un escenari en el que “és essencial preservar, durant el major temps possible, el valor dels recursos fent un ús sostenible dels materials, components i de l’energia mitjançant sistemes de producció i de consum més eficients”.

En paraules del president d’Eurecat, Xavier Torra, encarregat d’inaugurar la vigent edició del congrés, el Tech4Good serà un punt de trobada “per a la reflexió i la inspiració al voltant dels avenços tecnològics que faran millorar la humanitat” i un entorn “d’interacció i de generació de coneixement basat en la revolució social digital”.

La responsable d’Innovació, Certificació i Sostenibilitat de Grup Ametller Origen, Amaya Prat, i el responsable de Desenvolupament de Negoci de Feltwood, Óscar Longares, inauguraran la primera ponència del congrés, centrada en la sostenibilitat i la productivitat alimentària i en com la sostenibilitat alimentària pot minimitzar els impactes al medi ambient, garantir els recursos per a futures generacions i generar noves oportunitats de negoci. 

Per la seva banda, el Global Business Development Manager Circular Economy de Henkel, Dennis Bankmann, presentarà el model d’economia circular de l’empresa alemanya. 

La sostenibilitat, el medi ambient i l’economia circular seran els eixos de debat d’una taula rodona en què participaran el tècnic de Medi Ambient de Bioibérica, Jordi Castells; el cap de Sostenibilitat de Danone Iberia, Borja Lafuente; el cofundador i soci de Roots for Sustainability (R4S) i cofundador de B Lab Spain, Raimon Puigjaner, i el director de Sostenibilitat d’Eurecat, Miquel Rovira. Els ponents mostraran casos reals de bones pràctiques empresarials positives per al medi ambient. 

Durant el congrés, també es tractarà l’economia circular en l’àmbit de la salut, una temàtica que fonamentarà les ponències de l’última sessió de la vigent edició del Tech4Good Congress. Empreses del sector de la salut com Grifols, PharmaMar, Uriach, Eurecat i Laboratorio de Ecoinnovación mostraran les seves experiències en relació a l’estalvi energètic i la reducció d’emissions atmosfèriques, les mesures que han posat en pràctica per a la minimització del consum d’aigua i de matèries primeres i com han aconseguit un augment de la valorització dels residus generats per la seva activitat, entre d’altres. 

L’esdeveniment és el punt de trobada de professionals, proveïdors i empreses en l’àmbit de les tecnologies que milloren el benestar de les persones, en el marc de la biotecnologia i la GreenTech. 

La segona edició del Tech4Good Congress compta amb el patrocini de Grifols amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i del Pla Anual de Transferència Tecnològica 2019.  

Font: Eurecat

SOSTENIBILITAT | 31/05/2019  Ruralcat

Les empreses encara estan lluny de complir amb els objectius de l’Agenda 2030

Només el 55% de les empreses espanyoles cotitzades presenten informes de sostenibilitat mentre que la majoria de les pimes encara s’ha d'iniciar en l'Agenda 2030. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen del segon informe de l’Observatori dels ODS.

Els sectors amb més empreses que inclouen els ODS a les seves memòries són el tecnològic (66,7%), el de la construcció (60%) i el de l'energia (55,6%)

Els sectors amb més empreses que inclouen els ODS a les seves memòries són el tecnològic (66,7%), el de la construcció (60%) i el de l'energia (55,6%)

L’Agenda 2030 és una agenda global impulsada per les Nacions Unides, que inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) concretats en 169 fites, i combinen les tres dimensions del desenvolupament sostenible: econòmica, social i mediambiental. Els ODS són objectius d’aspiració i pretenen guiar, de manera coordinada, l’acció mundial col·lectiva dels propers 15 anys per tal d’adoptar mesures que aconsegueixin acabar amb els grans problemes del planeta; posar fi a la pobresa i a la desigualtat, protegir el medi ambient; afavorir el desenvolupament sostenible i garantir que totes les persones viuen en pau i prosperitat.

Segons el SDG (Index and Dashboards Report), Espanya no aprova en cap dels 17 objectius de l'Agenda 2030 i es troba al lloc 25è dels 193 països analitzats pel que fa al seu grau de compliment. De fet, només el 55% de les empreses cotitzades presenta informes de sostenibilitat o RSC, el 35% declaren haver reduït les emissions, el 33,3% consideren programes i polítiques mediambientals i tan sols el 5,4% té un 40% o més de dones en càrrecs de responsabilitat. Així es desprèn del segon informe “La contribució de les empreses espanyoles als objectius de desenvolupament sostenible”, a càrrec d’ESADE i l’Obra Social La Caixa, que ha presentat l’Observatori dels ODS.

Els sectors amb més empreses que inclouen els ODS a les seves memòries són el tecnològic (66,7%), el de la construcció (60%) i el de l'energia (55,6%). Els ODS més presents a les memòries són el 13 (Acció pel clima; 29,8%), el 8 (Treball decent i creixement econòmic; 29,1%) i el 9 (Indústria, innovació i infraestructura; 25,5%). Per contra, l’ODS 14 (Vida submarina) i el 2 (Fam zero) són esmentats per menys del 10% de les empreses. 

Tal i com es reflecteix en l’informe, tot i que Espanya ha treballat en els darrers anys per a l’adopció de l’Agenda 2030 i s’ha notat un increment de la presència dels ODS, els resultats mostren que encara queda molt camí i es constata la necessitat d’accelerar la implantació dels ODS en el teixit social i empresarial.

L’informe conclou que la implicació de les empreses és fonamental per a l'èxit de l'Agenda 2030. Aquestes han d'incorporar els ODS en les seves estratègies i contribuir a finançar l'Agenda 2030 incorporant els costos reals de la no-sostenibilitat i les noves oportunitats d'inversió sostenible en els seus models de negoci.  A més, per al futur de les empreses, són essencials la transformació tecnològica, associada a la digitalització, i l'acceptació de la seva responsabilitat social, associada al desenvolupament sostenible, tal com el defineixen els ODS.

El desenvolupament de l'economia col·laborativa (sharing economy), que és un exemple de les possibilitats que ofereix la digitalització per impulsar l'economia circular, també s’assenyala com a imprescindible per assolir els ODS, així com la necessitat de facilitar l’acostament de les pimes al report no financer, ja que malgrat alguns exemples de pimes molt compromeses amb la sostenibilitat, la majoria d'elles encara s’ha d'iniciar en l'Agenda 2030.

L’Observatori dels ODS és una aliança (ODS 17) entre actors compromesos amb els ODS que vol facilitar el compromís del sector privat en l’Agenda Global, actuant com a punt de referència i font d’inspiració, i donar suport en el camp del desenvolupament sostenible. Des de la seva creació al setembre de 2017, l'Observatori fa el seguiment de l'adopció de l'Agenda 2030 a les empreses espanyoles. 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 20/05/2019  Ruralcat

Arriba la Setmana de la Internacionalització d’ACCIÓ del 3 al 7 de juny

Es tracta d’una setmana d’impuls dels negocis, d’obertura de vies per arribar a nous mercats i per posar en marxa projectes internacionals.

El programa s’organitza a través de quatre dies temàtics dedicats a la indústria, salut, mobilitat i alimentació
 
Un total de 10 experts presentaran cada dia les oportunitats a diferents mercats en l’àmbit temàtic de la jornada. Després dels pitch, els assistents podran reunir-se amb els directors de les Oficines Exteriors d’ACCIÓ per parlar del seu projecte internacional. 
 
Ja estan obertes les agendes per sol·licitar l’expert. 
 
Dimarts 4 de juny
 
Dimecres 5 de juny
 
 
Dijous 6 de juny
 
Divendres 7 de juny

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 15/05/2019  Ruralcat

Constantí acollirà la presentació de la Guia per a la implantació d’un sistema d’autocontrol del contingut efectiu dels aliments envasats

La guia es presentarà en el marc d’una jornada que es celebrarà el proper 23 de maig que pretén establir unes línies per la implantació d’un sistema d’autocontrol del contingut efectiu amb els requisits normatius.

El Reial Decret 1801/2008, de 3 de novembre defineix les toleràncies en el contingut dels productes envasats i els errors màxims permesos

El Reial Decret 1801/2008, de 3 de novembre defineix les toleràncies en el contingut dels productes envasats i els errors màxims permesos

El proper 23 de maig es presentarà a Constantí la “Guia per a la implantació d’un sistema d’autocontrol del contingut efectiu”, durant la jornada tècnica “Control del contingut efectiu dels aliments envasats” que tindrà lloc en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica 2019.

La jornada està organitzada des de la subdirecció General de la Inspecció i Control Agroalimentari del DARP i compta amb la col·laboració de JARC, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, PIMEC i Unió de Pagesos.

El Reial Decret 1801/2008, de 3 de novembre, pel qual s’estableixen normes relatives a les quantitats nominals per a productes envasats i el control del seu contingut efectiu defineix les toleràncies en el contingut dels productes envasats i els errors màxims permesos en la seva mesura.

L’objectiu d’aquesta jornada és establir unes línies per la implantació d’un sistema d’autocontrol del contingut efectiu amb els requisits normatius. També pretén revisar de manera pràctica el RD 1801/2008 mitjançant exemples de Control no destructiu i Control destructiu.

D’aquesta forma els assistents podran constatar com aquesta Guia pot ser una eina útil per complir amb els requeriments normatius d’una manera pràctica.

La jornada acabarà amb una taula rodona en què empreses de diversos sectors compartiran les seves experiències.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 15/05/2019  Ruralcat

Prodeca informarà a les empreses agroalimentàries sobre el BREXIT

Un servei de la Promotora d’Exportacions Agroalimentàries, Prodeca, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació permetrà resoldre dubtes i estar informats sobre els aspectes claus a tenir en compte, tant si les empreses ja estan comercialitzant els seus productes en aquest mercat com si tenen intenció de vendre-hi.

Les exportacions agroalimentàries catalanes suposen un 13% del total d’exportacions al Regne Unit

Les exportacions agroalimentàries catalanes suposen un 13% del total d’exportacions al Regne Unit

El país anglosaxó és el 5è mercat de destinació de les exportacions agroalimentàries de Catalunya, consolidant-se en els últims 10 anys amb un creixement d’un 80% en volum. De fet, les exportacions agroalimentàries catalanes suposen un 13% del total d’exportacions amb destinació en aquest mercat i un total de 538 empreses catalanes d’alimentació i begudes hi exporten (15,94%).

A més de l’impacte del Brexit a nivell d’aranzels i nous competidors, hi ha d’altres aspectes rellevants que incideixen directament en el sector agroalimentari, com l’impacte sobre el pressupost de la PAC, incidències pel que fa a les certificacions, noves exigències en etiquetatge o les referents als distintius d’origen i qualitat agroalimentària.

Davant de la importància del Regne Unit en la nostra indústria alimentària i les incerteses que genera un Brexit encara sense resoldre, Prodeca ha obert un nou canal d’informació i consultes dirigit exclusivament al sector agroalimentària de Catalunya.

Es tracta d’un servei integral, que inclou un canal Help Desk d’accés gratuït que pretén aportar informació pràctica i ràpida a totes aquelles empreses alimentàries que desitgin resoldre dubtes sobre el Brexit. D’aquesta manera, els experts sectorials de Prodeca podran compartir informació de gran utilitat per la presa de decisió de les empreses així com dades actualitzades i de difícil accés. 

Així mateix, s’ha  habilitat el web http://www.prodecabrexit.cat on el sector agroalimentari estarà informat permanentment de l’evolució del Brexit i de les perspectives de consum alimentari a Regne Unit. D’altra banda, es faran diferents seminaris específics sobre el Brexit a tot el territori, adaptant el contingut a les novetats que es vagin esdevenint al llarg dels propers mesos.

Amb la voluntat d’informar sobre els efectes del Brexit a la ciutadania i empreses el Govern de la Generalitat ha posat en marxa diversos portals i eines: http://exteriors.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/afers_exteriors/ue/brexit/com-es-prepara-el-govern-catalunya/

D’altra banda, ACCIÓ ha habilitat una finestreta Brexit d’atenció per a empreses catalanes exportadores al Regne Unit. Entre d’altres, ofereix els següents serveis: Termòmetre Brexit, Assessorament a empreses, Servei d’atenció a consultes i Jornades Brexit: http://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/internacionalitzacio/serveis-sectorials-i-especialitzats/finestreta-brexit/

Informació relacionada

PREMIS | 13/05/2019  Ruralcat

Es convoca el Premi al millor jove artesà alimentari innovador de 2019

El premi té per finalitat fomentar actuacions innovadores que esdevinguin pautes per millorar la qualitat i la bona imatge dels productes artesans de Catalunya i guardonar l'esforç dels/de les joves artesans/es alimentaris/àries en la recuperació, la innovació, la diversificació i el disseny d'aquests productes.

La dotació del premi és de 3.000 euros, amb un accèssit de 1.000 euros

La dotació del premi és de 3.000 euros, amb un accèssit de 1.000 euros

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha convocat l’edició 2019 del Premi al/la Millor Jove/a Artesà/na Alimentari/ària Innovador/a, un guardó que vol premiar l’esforç en innovació dels joves que es dediquen al sector de l’artesania alimentària. El premi va ser creat l’any 2003 pel DARP, i reconeix les actuacions destacades en aquesta matèria que aportin resultats beneficiosos en la qualitat, la bona imatge i la competitivitat de les produccions artesanes alimentàries.

La dotació del premi és de 3.000 euros, amb un accèssit de 1.000 euros que es concedeix a la persona candidata que tingui més puntuació després de la premiada. 

El termini de presentació de sol·licituds s’obre l’endemà de la publicació de la convocatòria, i estarà obert fins el 13 de juny de 2019. Es preveu fer un acte públic de lliurament d’aquest premi durant aquesta tardor, juntament amb el lliurament dels diplomes de mestres artesans alimentaris atorgats durant aquest any. A més, els premis concedits es faran públics a la seu electrònica de la Generalitat http://seu.gencat.cat i al web http://agricultura.gencat.cat/beneficiarisajuts.

Els artesans pastissers Jaume Viñallonga, de Montornès del Vallès, i Maurici Cot, de Llinars del Vallès, van ser els guanyadors del Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador corresponents a les edicions 2017 i 2018, respectivament.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 09/05/2019  Ruralcat

L’EIT Food Innovation Prize Competition 2019 premia els nous emprenedors del sector agroalimentari

Els premis ofereixen supor al desenvolupament de nous productes o serveis que ajudin a transformar el sistema alimentari. La data límit per a participar als premis és el 12 de maig.

El premi vol donar suport a un nombre creixent d’startups de la indústria agroalimentària

El premi vol donar suport a un nombre creixent d’startups de la indústria agroalimentària

Aquests premis a la innovació s’adrecen a emprenedors i startups que es troben en fase d’evolució inicial i tenen la finalitat d’oferir suport al desenvolupament de nous productes i serveis que puguin ajudar a transformar el nostre sistema alimentari; fent-lo més saludable, més sostenible i resilient.

Aquest any, es celebraran 17 finals en viu arreu d’Europa, que tindran lloc entre juny i setembre. En cada competició s’assignaran un total de 15.000€ en finançament, dels quals el premi pel primer lloc serà de 10.000€; i de 5.000 € per al segon lloc.

Més enllà dels premis en metàl·lic, les startups participants gaudiran d’un entrenament de qualitat i d’accés privilegiat a la comunitat d’inversors, mentors i experts de l’EIT Food.

La Innovation Prize Competition és una competició paneuropea organitzada per l’EIT Food amb la intenció de donar suport a un nombre creixent d’startups de la indústria agroalimentària i aprofundir en el seu potencial revolucionari

EIT Food és una iniciativa capdavantera d’innovació alimentària que opera a nivell europeu. El seu objectiu és crear un sector alimentari sostenible i encarat als reptes del futur.

AJUTS | 08/05/2019  Ruralcat

Agricultura convoca els ajuts per fomentar la recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària ecològica per al 2019

Els ajuts s’adrecen a les universitats i els centres de recerca de Catalunya que contribueixin a desenvolupar el sector ecològic català. Els beneficiaris rebran un màxim de 15.000 euros per desenvolupar el seu projecte. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 24 de maig.

Els ajuts van destinats als sectors de conreus herbacis extensius, horticultura, fructicultura, vinya, producció de llet, avicultura, porcí o elaboració d'aliments per a consum humà

Els ajuts van destinats als sectors de conreus herbacis extensius, horticultura, fructicultura, vinya, producció de llet, avicultura, porcí o elaboració d'aliments per a consum humà

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) considera que la recerca aplicada és un factor clau per al desenvolupament del sector ecològic. Per aquest motiu, s'ha publicat la Resolució ARP/1048/2019 per la qual es convoquen els ajuts per incentivar la recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària ecològica per a l’any 2019. El pressupost total de l'ajut s'ha augmentat un 20% respecte les anteriors convocatòries arribant fins als 120.000 euros.

Els projectes de recerca s’han de basar en un dels sectors següents: conreus herbacis extensius, horticultura, fructicultura, vinya, producció de llet, avicultura, porcí o elaboració d'aliments per a consum humà i han de ser projectes originals que no hagin rebut el finançament de la Generalitat de Catalunya o d'altres administracions públiques, ni d'entitats privades.

Els beneficiaris d'aquests ajuts poden ser equips de recerca de les universitats i centres de recerca públics i privats de Catalunya, sense ànim de lucre, que tinguin com a activitat principal la recerca, i també els centres tecnològics i/o centres de la xarxa TECNIO, sempre que compleixin els requisits concrets que fixen les bases de la convocatòria.

L'ajut té caràcter de subvenció directament aplicable a les despeses ocasionades per dur a terme els projectes de recerca i l'import de l'ajut no pot ser superior a 15.000 euros per projecte. 

El termini de presentació de sol·licituds és d’un mes i finalitza el 24 de maig de 2019. L’ajut es realitza de forma pluriennal, el que significa que la finalització dels projectes es pot allargar, si cal, fins al 2020 de manera que permet beneficiar projectes que necessitin realitzar conreus d’hivern o que s’allarguin més. 

ACTIVITATS DE DEMOSTRACIÓ | 08/05/2019  Ruralcat

L’IRTA dóna a conèixer el sistema ‘NIR Low Cost’ com a solució eficient per a determinar paràmetres crítics de qualitat i seguretat alimentària

Aquest projecte està inclòs en els ajuts a les activitats de demostració de Transferència Tecnològica (operació 01.02.01) del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020) corresponents a 2018.

Sensor NIR i aplicació mòbil (font: IRTA)

Sensor NIR i aplicació mòbil (font: IRTA)

L’objectiu de la proposta “Projecte de demostració del sistema ‘NIR LOW COST’ per a la determinació de paràmetres de qualitat (humitat) i seguretat alimentària (activitat d’aigua) en productes carnis durant l’assecat” és donar a conèixer l'existència d’un sensor amb tecnologia NIR com a solució eficient i econòmica per la determinació d’aquests paràmetres crítics.

El sensor NIR requereix d’un mòbil connectat a Internet. El mòbil, mitjançant una aplicació adaptada per IRTA interactua amb el sensor NIR, gestiona els espectres NIR i els models matemàtics de calibració específics per cada producte. Els valors d’humitat i activitat d’aigua del producte els mostra el mòbil de forma immediata després que el sensor NIR hagi pres la informació del producte. 

El projecte finança les despeses de calibració del sistema “NIR low cost” en 10 productes de 10 empreses càrniques elaboradores de productes carnis crus curats/fermentats per així contribuir a la difusió i implantació de la tecnologia.

Les empreses participants identificaran un producte carni cru curat sobre el qual es validarà la tecnologia. Després es procedirà a realitzar un mostreig d’un total de 24-36 peces en diferents estadis del procés, que implica prendre espectres NIR del producte a fàbrica a les seves condicions de procés i l’extracció de mostra per analitzar-ne la humitat i l’activitat d’aigua. Les dades obtingudes s’introduiran a un model matemàtic de calibració genèric, a disposició de les empreses participants, i es procedirà a la validació del sistema NIR. 

L’aportació d’una solució que funciona des del núvol permet accedir a un nombre molt gran d’usuaris i empreses i per tant, amb un gran repartiment del cost de desenvolupament i implantació de la solució, comportant que el cost d’ús del sistema proposat sigui de molt baix cost, facilitant que tot el sector se’n vegi beneficiat. 

Aquest projecte està inclòs en els ajuts a les activitats de demostració de Transferència Tecnològica (operació 01.02.01) del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020 corresponents a 2018.

Informació relacionada

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 01/05/2019  Ruralcat

Es presenta la ‘Guia per a la implantació d’un sistema d’autocontrol de la qualitat a les pimes agroalimentàries’

L’objectiu d’aquesta jornada, que s’emmarca dins el Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT), és establir unes línies per la implantació d’un sistema d’autocontrol de la qualitat.

L’objectiu d’aquesta jornada és establir unes línies per la implantació d’un sistema d’autocontrol de la qualitat

L’objectiu d’aquesta jornada és establir unes línies per la implantació d’un sistema d’autocontrol de la qualitat

Des de la subdirecció General de la Inspecció i Control Agroalimentari del DARP, s'ha presentat a  Barcelona la “Guia per a la implantació d’un sistema d’autocontrol de la qualitat a les petites i mitjanes empreses agroalimentàries”, amb la jornada tècnica “L’assegurament de la qualitat agroalimentària, una obligació legal dels operadors. Presentació de la Guia per a la implantació d’un sistema d’autocontrol de la Qualitat a les petites i mitjanes empreses agroalimentàries” que tindrà lloc en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica 2019. La jornada compta amb la col·laboració de JARC, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, PIMEC i Unió de Pagesos.

La Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària, responsabilitza els operadors a establir un sistema d’autocontrol que asseguri la qualitat i la conformitat dels productes i la lleialtat de les transaccions comercials. 

L’objectiu d’aquesta jornada és establir unes línies per la implantació d’un sistema d’autocontrol de la qualitat, i per fer-ho es parlarà de com un implantar un sistema d’autocontrol de la qualitat, com controlar els proveïdors i les matèries primeres,  així com el procés productiu i el producte final que es comercialitza i quins requisits ha de tenir el sistema de traçabilitat.

D’aquesta forma els assistents podran constatar com la “Guia per a la implantació d’un sistema d’autocontrol de la qualitat a les petites i mitjanes empreses agroalimentàries” pot ser una eina útil per complir amb els requeriments normatius, millorar la qualitat dels productes i també l’organització interna dels operadors.

La jornada acabarà amb una taula rodona en què empreses de diversos sectors compartiran les seves experiències.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 29/04/2019  Ruralcat

El Departament d’Agricultura atorga el Diploma de Mestre/a Artesà/ana Alimentari/ària a 36 persones

L'atorgament del diploma significa el reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l'artesà exerceix el seu ofici.

Aquest reconeixement s’atorga des de l’any 1987 i des d’aleshores s’han lliurat més de 1.000 diplomes

Aquest reconeixement s’atorga des de l’any 1987 i des d’aleshores s’han lliurat més de 1.000 diplomes

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha atorgat el Diploma de Mestre/a Artesà/ana Alimentari/ària a un total de 36 persones, de les quals 20 són forners, 8 pastissers, 5 són carnissers, cansaladers i xarcuters, dos xurrers i un formatger.

Es consideren mestres artesans alimentaris aquells que compleixen uns determinats mèrits de creativitat i coneixements en el camp de l’artesania alimentària, han exercit com a artesans alimentaris durant un període mínim de 15 anys i disposen del carnet d’artesà alimentari. 

Per tant, l'atorgament del Diploma significa el reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l'artesà exerceix el seu ofici, per la qual cosa només podrà ser atorgat a persones a les qual se'ls pugui acreditar una llarga trajectòria professional reconeguda, domini tècnic del seu ofici, experiència i mèrits de caràcter extraordinari en la pràctica de l'ofici.

Aquest Diploma l'atorga el Departament a les persones artesanes alimentàries que siguin proposades per les entitats de representació i de defensa dels interessos professionals dels artesans o amb sol·licitud de les persones interessades. 

Aquest reconeixement s’atorga des de l’any 1987 i des d’aleshores s’han lliurat més de 1.000 diplomes.

El reconeixement de l’artesania alimentària contribueix a fomentar els valors econòmics, culturals i socials d’aquesta activitat a Catalunya i contribueix a la preservació i la revaloració de les petites empreses familiars que elaboren productes agroalimentaris. De forma complementària a aquests diplomes, el DARP va crear l’any 2003 el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador, dotat amb 3.000 euros, per guardonar l’esforç dels joves artesans alimentaris en la recuperació, la innovació, la diversificació i el disseny de productes artesans.

Els darrers guardonats amb aquest premi van ser els pastissers Jaume Viñallonga i Maurici Cot, corresponents a les edicions 2017 i 2018, respectivament.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 09/04/2019  Ruralcat

El Meat Business Forum reuneix la indústria càrnia mundial a l’Hospitalet de Llobregat

100 compradors de 28 països extracomunitaris participaran avui i demà en rondes de negocis amb empreses catalanes del sector carni a l’espai Bital de l’Hospitalet de Llobregat.

Cartell del programa

Cartell del programa

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a través de Prodeca, conjuntament amb les  associacions empresarials ANAFRIC, ASOPROVAC, ASSOCAT, FAC, FECIC, FECOC i PORCAT, organitzen la tercera edició de Meat Business Forum, un esdeveniment que posa en contacte 22 empreses del sector carni de Catalunya amb compradors de mercats de 28 països diferents.

Durant avui i demà el Meat Business Forum desenvoluparà un extens programa de reunions sectorials, taules rodones i trobades empresarials. Addicionalment a les rondes de reunions de negoci, Meat Business Forum acollirà un programa de seminaris sobre diferents regions amb ponents experts. Els assistents podran conèixer les xifres, projeccions i tendències a Orient Mitjà, Llatinoamèrica i Àfrica subsahariana en l’àmbit agroalimentari, tant des del punt de vista de la demanda com de l’estructura de distribució. 

La indústria càrnia és el principal sector agroalimentari de Catalunya, amb un volum de negoci de 7.028 milions d’euros. Representa més del 31% del volum de negoci del sector agroalimentari, el 40% en ocupació i més del 18% en nombre d’empreses.

Catalunya produeix anualment més de dos milions de tones de carn de totes les espècies: porcí, boví, oví, caprí, equí, aviram i conill. Catalunya exporta el 51,53% en volum i el 48,82% en valor del total de la carn exportada per Espanya i el 22,56% en volum i 26,23% en valor de la de la Unió Europea.
 

Informació relacionada

AJUTS | 04/04/2019  Ruralcat

Jornada sobre oportunitats per a la participació catalana en projectes europeus en l’àmbit de la indústria agroalimentària

El 28 de març passat la Universitat de Lleida (UdL) va acollir l’acte Matchmaking event in Agrofood amb l’objectiu de posar en contacte empreses del sector agroalimentari i grups de recerca de les universitats procedents de les regions participants en el projecte ACCESS, finançat pel programa de cooperació transfronterera entre Espanya, França i Andorra (Interreg V-POCTEFA).

L’acte volia posar en contacte empreses del sector agroalimentari i grups de recerca

L’acte volia posar en contacte empreses del sector agroalimentari i grups de recerca

Pel que fa als fons europeus gestionats des de la Generalitat de Catalunya es van destacar les dues comunitats RIS3Cat acreditades per ACCIÓ en l’àmbit de les indústries de l’alimentació i que reben finançament del Programa Operatiu FEDER Catalunya 2014-2020. Aquestes comunitats estan coordinades per la UdL i l’IRTA, respectivament. També es va fer un repàs a les convocatòries finançades per aquest mateix fons FEDER i gestionades per la Secretaria d’Universitats i Recerca per dur a terme inversions en infraestructures de recerca i innovació, transferència, valoració de coneixement i cooperació entre universitats i centres públics de recerca i empreses.  

Convé subratllar dues línies de finançament que resten obertes en aquest moment: la que té per objecte finançar projectes singulars institucionals d’infraestructures de R+D i la que finança projectes cooperatius d’adquisició d’equipaments i plataformes científiques.

Continuant encara amb les possibilitats de finançament que ofereix el FEDER es van abordar les diferents oportunitats existents en el marc de la cooperació territorial europea (Interreg V), en concret en els programes oberts a la participació catalana i que compten amb convocatòries obertes fins al moment: POCTEFA i ENI CBC MED (projectes estratègics).

Des del punt de vista dels fons competitius, el major fons de finançament europeu per a projectes d’R+D+I en matèria de seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, recerca sobre aigües marines, marítimes i continentals i bioeconomia és el programa Horizon 2020. Si bé actualment no hi ha convocatòries obertes, és recomana la lectura del programa de treball específic 2018-2020

També amb fons provinents d’Horizon 2020 altres iniciatives interessants pel sector agroalimentari que es van destacar durant la jornada van ser la Iniciativa PRIMA – si es tracta de projectes a realitzar amb socis de la riba sud de la Mediterrània – i les oportunitats per a les pimes innovadores que ofereix l’SME Instrument.

Per a finalitzar, es va fer esment a altres iniciatives menys conegudes però igualment interessants pel sector agroalimentari com ara el Programa de Promoció de Productes Agrícoles (PPA), entre altres.

Tota aquesta informació està recollida en el document Oportunitats per a la participació catalana en projectes europeus en l’àmbit de l’alimentació.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 02/04/2019  Ruralcat

El sector ecològic català manté una tendència a l’alça i supera les 200.000 hectàrees

Entre els anys 1995 i 2018, la superfície certificada en producció ecològica s’ha multiplicat per 42 i ha passat de les 5.000 a les 210.000 hectàrees, segons dades del CCPAE.

La superfície dedicada als fruiters ha crescut enguany un 28,84%

La superfície dedicada als fruiters ha crescut enguany un 28,84%

La superfície de producció ecològica a Catalunya s’ha multiplicat per 42 en els darrers 23 anys i ha passat de les 5.000 a les 210.000 hectàrees, mentre que el nombre d’operadors de productes ecològics ha crescut de 236 a 3.859 en el mateix període, segons dades del Consell Català de la Producció Ecològica (CCPAE).

Les dades i els resultats del CCPAE corresponents a l’any 2018 també confirmen aquesta tendència positiva, amb un creixement d’un 20% de les facturacions de productes agraris ecològics l’any 2017 respecte de l’any anterior, que arriben als 584 milions d’euros.

Durant l’any 2018, els operadors inscrits també s’han incrementat un 8,92% respecte de l’any anterior, fins arribar als 3.859. Per tipus d’activitats, els operadors que més van créixer van ser els comercialitzadors (21,8%), seguits pels importadors (12,24%), els productors vegetals (9,37%) i els elaboradors (8,41%, incloent els minoristes).

En relació amb la superfície de producció ecològica, l’any 2018 va créixer un 5,02% envers l’any anterior, amb més de 210.818 hectàrees. Dues terceres parts d’aquesta superfície són prats, pastures i farratges dedicats a l’alimentació del bestiar de producció ecològica.

De la superfície destinada als cultius, el 41% es dedica a la vinya. Després de la vinya, la superfície de conreus ecològics es dedica majoritàriament a oliveres (20%), conreus extensius (18%) i després fruita seca (8%), fruiters (3%) i hortalisses (2%). Cal destacar el creixement que continua experimentant la superfície dedicada als fruiters, que enguany torna a créixer un 28,84%, i el cultiu de fruita seca, que creix un 8,83%.

En ramaderia, cal esmentar un lleu creixement de les explotacions (+1,53%), que arriben a les 927. Tot i que el vaquí de carn continua sent la més implantada, amb 470 explotacions ecològiques, cal destacar els augments d’altres menors com el porcí (+30%), l’avicultura de carn (+17,14%) i l’apicultura (+16,67%).

Pel que fa als operadors que es dediquen a activitats secundàries, l’any 2018 s’ha produït un creixement d’un 15,82% respecte de l’any anterior, arribant fins als 2.013. En aquest àmbit, dominen les empreses que es dediquen a la comercialització i distribució de productes ecològics (+16,95%), cosa que prova el creixement del consum en el mercat interior. Les segueixen les empreses que es dediquen a l’elaboració i/o embotellament de vins, caves i escumosos (+17,56%) i les que es dediquen a la importació d’aquests productes (+11,22%).

En aquesta línia cal destacar que el DARP està treballant en l’elaboració de l’Observatori de l’Agricultura i l’Alimentació Ecològiques 2000-2018, un document que analitza en profunditat l’evolució dels diferents sectors ecològics, detalla el pes del sector ecològic a Catalunya i el compara també amb el sector ecològic espanyol. L’edició amb les dades de 2018 ja s’ha publicat i es pot trobar al portal web dedicat a la producció ecològica, que aplega una gran quantitat d’informació útil al respecte.

Les fitxes d’anàlisi estadístic que constitueixen l’observatori s’agrupen per sectors agroalimentaris i analitzen l’evolució de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya i comparen aquestes dades amb la producció convencional i amb els creixements del sector ecològic a la resta de l’Estat i, si s’escau, a Europa. A més, en aquestes fitxes també es fa un anàlisi explicatiu dels motius d’aquestes evolucions. Podeu consultar-les a través del següent enllaç: https://govern.cat/govern/docs/2019/04/01/13/21/f6818fac-a4d6-415f-8953-aa637cc15c23.pdf

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 22/03/2019  Ruralcat

L’IRTA organitza dues sessions demostratives de processament d’aliments per altes pressions

Les jornades demostratives, que s’emmarquen dins les activitats de demostració “Altes pressions hidrostàtiques per aliments més segurs, saludables i innovadors – HPPALIM” es celebraran els dies 27 i 28 de març a l’IRTA de Monells.

El processament per altes pressions és una tecnologia no tèrmica que presenta avantatges per a la indústria alimentària

El processament per altes pressions és una tecnologia no tèrmica que presenta avantatges per a la indústria alimentària

L’IRTA de Monells ofereix dues sessions demostratives gratuïtes de processament per altes pressions els propers dies 27 i 28 de març, en les quals, a més d’observar el processament en directe, s’explicaran els fonaments, requeriments i aplicacions de la tecnologia, s’avaluarà sensorialment productes tractats i es processarà producte de les empreses participants perquè se’l puguin endur i valorar durant la seva vida útil.

El processament per altes pressions és una tecnologia no tèrmica que presenta avantatges per a la indústria alimentària com l’extensió de la vida útil, millora de la qualitat i la seguretat, l’obtenció de productes mínimament processats (fresh-like), la reducció o eliminació de conservants (cleanlabel) i el desenvolupament de nous productes.

Actualment, les AP són una tecnologia a l’abast de totes les empreses agroalimentàries ja sigui a través de la compra d’equips o de la utilització a maquila (servei de lloguer per usos). En aquests moments els sectors que més apliquen aquesta tecnologia són el carni i el de sucs/begudes; això no obstant, la tecnologia té potencial per ser aplicada a molts altres sectors. 

Aquesta jornada forma part de les activitats de demostració “Altes pressions hidrostàtiques per aliments més segurs, saludables i innovadors - HPPALIM”, operació 01.02.01 de Transferència tecnològica del PDR de Catalunya 2014-2020 (convocatòria 2017). 

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 19/03/2019  Ruralcat

El DARP publica les fitxes informatives sobre l’etiquetatge i qualitat de les fruites i hortalisses

Es tracta d’un document que vol ser una eina útil per al sector per garantir la informació i la qualitat de la fruita, i facilitar el compliment de la normativa.

El document vol facilitar als agents de la cadena alimentària l’aplicació de la normativa que regula aquest sector

El document vol facilitar als agents de la cadena alimentària l’aplicació de la normativa que regula aquest sector

Els operadors agroalimentaris han d’assegurar que els productes que comercialitzen s’ajusten a la normativa de qualitat. En general, les fruites i hortalisses fresques, quan es posen en circulació per comercialitzar-les, han de complir un seguit de normes de comercialització a fi d’arribar al consumidor amb una qualitat satisfactòria i amb la presentació i informació adients, segons el tipus de producte. Les normes de comercialització també contribueixen a la transparència del mercat hortofructícola, a reforçar la competència lleial entre els operadors i a millorar les condicions econòmiques de la producció i la comercialització del sector. 

A la web del DARP hi ha disponible el document Qualitat de les fruites i hortalisses, un recopilatori de fitxes informatives sobre l’etiquetatge i sobre altres aspectes crítics de qualitat d’aquest sector.

L’objectiu d’aquest document sobre la qualitat de les fruites i hortalisses és facilitar als agents de la cadena alimentària l’aplicació de la normativa que regula aquest sector, principalment als operadors agroalimentaris que confeccionen, envasen i expedeixen aquests productes.

El document detalla la informació que ha d’acompanyar la fruita en la fase de comercialització prèvia a la seva disposició en el punt de venda, a l’etiqueta i en la documentació comercial i d’acompanyament.

Per tal que les empreses del sector agroalimentari puguin “auto validar” la seva activitat en relació als aspectes de compliment de la normativa de qualitat, el document també descriu els principals errors identificats en relació a la informació i als aspectes de qualitat que es consideren crítics per ser on més infraccions s’evidencien en les actuacions de control oficial.

Cal esmentar que enguany està prevista una modificació del Reglament d’execució (UE) núm. 543/2011, que s’incorporarà al document un cop es publiqui. 

 

Informació relacionada

PROJECTES EUROPEUS | 04/03/2019  Ruralcat

CREDA-IRTA-UPC participa en el projecte STRENGHT2FOOD per reforçar la sostenibilitat alimentària europea a través de la qualitat

Es tracta d’un projecte de cinc anys de durada finançat per la UE, a través del programa Horizon 2020, amb un pressupost total de 6.904.226€.

El projecte pretén crear nous mercats per a productes alimentaris de qualitat

El projecte pretén crear nous mercats per a productes alimentaris de qualitat

Recentment a la Unió Europea, tant la política de qualitat de la UE com l'adquisició d'aliments del sector públic, han estat testimonis de reformes recents. Aquests canvis se centren en la millora i la promoció d'esquemes que protegeixen els logotips de qualitat (noms de productes agrícoles de qualitat i productes alimentaris) i tenen en compte criteris ambientals, socials i d'innovació en l'adjudicació dels contractes del sector públic als proveïdors i proveïdors.

No obstant això, calen investigacions addicionals sobre com es poden aprofitar els logotips de qualitat per potenciar el desenvolupament rural, especialment en les zones desfavorides, avaluar com s'estan aplicant les reformes a la pràctica i com fer-les més efectives en el futur.

En aquest context, STRENGTH2FOOD (Strengthening European food chain sustainability by quality) pretén identificar i implementar estratègies per millorar i crear nous mercats per a productes alimentaris de qualitat i fomentar el desenvolupament d'una "economia de qualitat".

El projecte es coordina a través d’un consorci que està integrat per 13 socis acadèmics europeus, entre els quals destaca, a nivell català, el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-IRTA-UPC), dos socis acadèmics de països tercers (Tailàndia i Vietnam), tres socis de comunicació i formació i el suport d’un conjunt de 12 grups d'interès internacionals i nacionals dels Estats membres i països associats.

Els principals objectius del projecte són potenciar la sostenibilitat de les cadenes de subministrament agroalimentari i els sistemes de qualitat alimentària (FQS), millorar l'eficàcia de les polítiques actuals sobre designacions de qualitat alimentària i adquisició d'aliments del sector públic (PSFP) per potenciar la seva sostenibilitat i la promoció de dietes sanes i nutritives, i desenvolupar i oferir polítiques eficaces per millorar la sostenibilitat global de l'agricultura i la capacitat d'una alimentació equilibrada. Així mateix, es vol impulsar el desenvolupament de nous mercats de qualitat i cadenes alimentàries locals a través d'iniciatives pilot i accions innovadores.

STRENGTH2FOOD vol maximitzar l'impacte de les activitats i l’assoliment del projecte mitjançant un intercanvi efectiu de coneixement i comunicació amb un ampli ventall d'actors rellevants en pràctiques sostenibles actualitzades. 

El projecte, de cinc anys de durada, s’emmarca dins el programa Horizon 2020. Es va iniciar al març de 2016 i preveu finalitzar el febrer de 2021.  

 

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 04/03/2019  Ruralcat

El seminari “Packaging en el sector de fruita dolça” exposa els principals reptes relacionats amb la sostenibilitat dels envasos

El passat dia 28 de febrer, va tenir lloc a Lleida el seminari tècnic “Packaging en el sector de fruita dolça”, organitzat pel Servei d’Innovació Agroalimentària, en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica, al qual van assistir unes 70 de persones.

Monent de la jornada

Moment de la jornada

Actualment el packaging s’ha convertit en un element estratègic de la comercialització de fruita dolça. Des de la seva funció inicial de contenidor del producte, ha anat evolucionant fins a convertir-se en un factor d’atracció pel consumidor. Els consumidors d’avui en dia estan més informats i conscienciats i ja no només demanen envasos que preservin la integritat i la qualitat del producte, sinó que volen que siguin sostenibles mediambientalment. Aquesta jornada, que s’emmarca dins del Pla d’Acció de la Fruita, es va presentar com un punt de trobada per debatre sobre l’estat actual del packaging en fruita dolça i mirar cap a on va el futur d’aquest sector.

El seminari tècnic “Packaging en el sector de fruita dolça” va començar amb l’exposició de les tendències socials en el consum d’envasos en fruita dolça per part de la Unitat de Vigilància Tecnològica de l’IRTA.

Seguidament es van exposar els principals reptes relacionats amb la sostenibilitat dels envasos. En aquesta primera part, moderada per la cap de l’àrea de solucions de fruita i horta de PRODECA, Rosalba Arrufat, van participar representants de l’Agència de Residus de Catalunya, d’Ecoembes, del Clúster del packaging, d’una empresa productora de fruita i d’un estudi d’ecoinnovació.

A continuació, es va donar pas a una segona taula rodona relacionada amb els envasos com a element de l’augment de qualitat. En aquesta segona part de la jornada, moderada pel subdirector general de Transferència i Innovació Agroalimentària del DARP, Jaume Sió, van participar l’IRTA, AFRUCAT, Bon Preu, Clúster logístic de Catalunya i un productor d’envasos.

Finalment, es va obrir un debat, amb la participació dels assistents al seminari.

 

XARXA-I.CAT | 28/02/2019  Ruralcat

La fundació Miquel Agustí publica el “Catàleg de llavors de tomàquet en accés obert” i la “Guia de multiplicació de varietats tradicionals de tomàquet”

Aquests documents han estat elaborats en el marc de l’activitat de demostració “Plataforma d’accés als recursos filogenètics tradicionals, ús de l’agrobiodiversitat en agricultura productiva”, finançada a través de l’operació 01.02.01 de Transferència tecnològica del PDR de Catalunya 2014-2020.

El “Catàleg de llavors de tomàquet en accés obert” presenta 33 varietats del tipus varietal Penjar

El “Catàleg de llavors de tomàquet en accés obert” presenta 33 varietats del tipus varietal Penjar

Aquesta primera edició del “Catàleg de llavors de tomàquet en accés obert” presenta 33 varietats del tipus varietal Penjar. I és que aquest tipus té una gran diversitat intravarietal, no només a nivell de noms i orígens, sinó sobretot a nivell de comportament agronòmic, morfologia del fruit, capacitat de conservació, gustos, aromes, etc. 

Es tracta d’una riquesa que l’equip de la Fundació Miquel Agustí pretén posar a disposició del sector, amb l’objectiu de recuperar el cultiu d’una varietat històrica de l’horticultura catalana, i estàndard d’un dels plats més representatius, el pa amb tomàquet. Els materials que apareixen en aquest catàleg són d’accés obert i gratuït.

La “Guia de multiplicació de varietats tradicionals de tomàquet” és un manual breu sobre recol·lecció, multiplicació i desinfecció de llavor de varietats tradicionals de tomàquet.

Trobareu més informació a la Fundació Miquel Agustí i a l’espai Xarxa i-cat de RuralCat.

 

DOSSIER TÈCNIC | 27/02/2019  Ruralcat

Dossier Tècnic nº 94: “El tomàquet de Penjar”

El monogràfic està dedicat a les varietats catalanes de tomàquet de Penjar amb la voluntat de donar a conèixer les tècniques de conservació i producció d’aquest aliment tan tradicional a casa nostra. El document és la continuació d’una sèrie dedicada a la divulgació de les varietats tradicionals d’interès agroalimentari.

Flor del tomàquet

Flor del tomàquet

El Dossier Tècnic nº 94 “El tomàquet de penjar” està dedicat a les varietats catalanes de l’hortalissa més produïda a Catalunya, que representa el 19% de la producció total i el 12% de la superfície.

Tal com exposa la Directora general d’Agricultura i Ramadera, Elisenda Guillaumes, a la presentació del Dossier, les diferents varietats de tomàquet de penjar que es coneixen a Catalunya presenten una gran diversitat de formes, mides i altres característiques agronòmiques que les fan molt interessants, entre altres aspectes, per la seva capacitat de resistència a la sequera i a la llarga conservació. No obstant això, el document fa palès que conservar aquesta diversitat genètica és de gran interès en un futur pròxim, considerant l’actual escenari de canvi climàtic i d’escalfament global.

L’article “Les varietats tradicionals de tomàquet de la conca mediterrània: origen i diversitat cultivada”, a càrrec de María José Díez i Jaume Prohens, de l’Institut Universitari de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV/UPV) i membres de la Unitat Mixat FMA-UPV, i Antonio Granell, de l’Institut de Biologia Molecular i i Cel·lular de Plantes (IBMCP) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), parla de l’origen i domesticació del tomàquet al Mediterrani, les característiques de les varietats tradicionals del tomàquet cultivat, la conservació i TRADITOM, un projecte finançat per la Comissió Europea a través del programa Horitzó 2020 que té com a objectiu principal caracteritzar, valorar i millorar la variabilitat existent del tomàquet tradicional europeu. 

El segon article, signat per Joan Casals, Ana Rivera i Joan Simó, membres de la Fundació Miquel Agustí (Universitat Politècnica de Catalunya) i de la Unitat Mixta FMA-UPV, i Clara Pons, investigadora de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), està dedicat a “El tomàquet de Penjar, un tipus varietal amb una gran variabilitat”. A l’article es repassa la història d’aquesta hortalissa als Països Catalans, l’envelliment dels seus fruits, la diversitat genètica i la seva conservació, així com les varietats millorades de tomàquet de Penjar.

El cultiu del tomàquet de Penjar” aborda els sistemes de cultiu i comportament agronòmic, la irrigació, la fertilització i el marc de plantació i conducció de la planta, la modernització del cultiu, el control de plagues i malalties com la tuta del tomàquet, l’eruga o l’oïdi, i, per últim, es fa un repàs de les principals zones productores. El text està signat per Anna Sanz, de la cooperativa Conca de la Tordera, Montserrat Martí i Jordi Ariño, de la Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal SELMAR, i Joan Casals, de la Fundació Miquel Agustí/Universitat Politècnica de Catalunya i membre de la Unitat Mixta FMA-UPV.

El darrer article, que porta per títol “La postcollita del tomàquet de Penjar”, analitza els factors genètics i moleculars de la llarga conservació: la mutació alcobaça, els factors precollita i postcollita que afecten la conservació, l’envelliment del fruit i l’evolució de la qualitat i s’exposen les perspectives de futur. El text va a càrrec de Joan Casals, Aurora Rull, Sílvia Sans i Roser Romero, de la Fundació Miquel Agustí/Universitat Politècnica de Catalunya i membres de la Unitat Mixta FMA-UPV, i Clara Pons, investigadora de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat Politècnica de València.

El Dossier es tanca amb una entrevista a l’enginyer tècnic agrícola especialitzat en horta i fruita i membre de la Cooperativa Conca de la Tordera, Ramon Ribot.

El Dossier Tècnic és una publicació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, destinada a difondre en el sector agroalimentari els aspectes tècnics de màxima actualitat. Amb caràcter monogràfic, aborda els temes més destacats de la producció i transformació agràries a partir de les contribucions dels especialistes del propi Departament, l’IRTA, les universitats i el sector productiu. 

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 26/02/2019  Ruralcat

Agricultura actualitza els mapes amb la distribució territorial de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya per sectors i les dades del visor interactiu

A partir de la base de dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), s’ha publicat al web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) els mapes actualitzats amb la distribució territorial de les indústries agroalimentàries de Catalunya per sectors.

A Catalunya hi ha 221 empreses dedicades a la fabricació de productes lactis

A Catalunya hi ha 221 empreses dedicades a la fabricació de productes lactis

Es tracta d’uns mapes en format pdf que permeten visualitzar, de manera ràpida i senzilla, la implantació en el territori de cadascun dels diferents sectors agroalimentaris.

Aquesta informació és complementària a la que també es publica regularment, i del qual també s’han actualitzat les dades, referent al mapa interactiu on es pot visualitzar la ubicació geogràfica de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya on, per exemple, i segons la capa seleccionada, es poden veure totes les indústries a la vegada; i clicant sobre l’establiment industrial, s’accedeix a la informació de les activitats que aquest ha declarat. 

                       

                       Visualització a través del mapa interactiu

Tota aquesta informació és de gran utilitat no només per al DARP, sinó també per a altres departaments, administracions, institucions, associacions, i especialment per al mateix sector i per al ciutadà. Per això, ja fa temps que es publica al web del Departament les dades del Registre d'Indústries Agràries i Alimentàries de Catalunya (RIAAC), que té com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de la informació per a dur a terme una política de gestió i de foment de les indústries agràries i alimentàries, i en el qual s’hi inscriuen les indústries d'activitats agràries, alimentàries, forestals, i de pesca ubicades a Catalunya.

La visualització d’aquests mapes es pot realitzar accedint a la informació del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC) del web del Departament, i on també s’hi pot trobar els quatre llistats que ja es publiquen habitualment: per comarques (pdf), per activitats (pdf), per titularitat (pdf), i el llistat de totes les indústries (excel).

Des del DARP es treballa per tal de donar transparència i fer pública la informació de què disposa a través dels seus registres i reconeixements oficials, i que considera que pot ser d’interès per a qualsevol persona i/o entitat. La publicació d’aquestes dades al web del Departament té l’objectiu de posar a l’abast de terceres persones, empreses i organitzacions les dades de totes aquestes indústries i entitats amb seu a Catalunya.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 21/02/2019  Ruralcat

Les empreses ja es poden adherir a l'Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

L’adhesió a l’Acord del CBPC comporta comprometre’s en la millora de les pràctiques comercials, de la percepció del consumidor, de la comercialització, creixement i orientació.

Logo del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

Logo del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya

Les empreses ja es poden adherir a l’Acord del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya (CBPC). Així es va acordar la reunió de la Comissió Paritària del CBPC, on es va aprovar el nou Reglament de règim intern de l’Acord. Abans només es podien adherir a l’Acord les organitzacions i associacions representatives de la producció, transformació o distribució agroalimentàries, però, a partir d’ara, també ho podran fer els operadors d’aquestes tres baules que ho desitgin. 

L’adhesió a l’Acord del CBPC comporta comprometre’s en la millora de les pràctiques comercials, de la percepció del consumidor, de la comercialització, creixement i orientació, el que inclou col·laborar en campanyes de promoció, així com l’aplicació, interpretació i seguiment del CBPC, entre d’altres.

Aquests són alguns dels avantatges de l’adhesió a l’Acord del CBPC:

-L’entitat pot utilitzar la menció “Entitat adherida a l’Acord sobre el Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC)”.

-L’entitat pot utilitzar el logotip del CBPC.

-El DARP tindrà en compte l’adhesió de les entitats en el CBPC en la normativa reguladora d’ajudes i subvencions que es publiquin en relació amb la cadena alimentària.

-A l’apartat d’informació del CBPC que hi ha al web del DARP es dóna publicitat de les entitats adherides al CBPC.

Les sol·licituds d’adhesió a l’Acord del CBPC s’han d’enviar a la bústia de correu electrònic cbpc.agricultura@gencat.cat. El model de sol·licitud i la resta d’informació relacionada està penjada a l’apartat d’informació del CBPC que hi ha al web del DARP a l’enllaç següent: http://agricultura.gencat.cat/cbpc.

L’Acord del CBPC va néixer el 29 de juliol de 2011. Es tracta d’una iniciativa de la qual el Departament n’és el precursor i en coordina les reunions. És d’adhesió voluntària i hi participen tots els agents de la cadena alimentària: producció, indústria, i distribució agroalimentària, el que el fa més important encara, i que té com a principal objectiu millorar les relacions entre els diferents tipus d’operadors, al llarg de tota la cadena de valor, mitjançant l’establiment d’un marc de referència contractual, que permeti una agilitat i una seguretat més gran en les transaccions comercials i en millori l’eficiència. A més, també pretén millorar la informació que reben els consumidors, la traçabilitat, i valorar els productes agroalimentaris de qualitat, d’una major seguretat alimentària, més sostenibles i més respectuosos amb el benestar animal.

Finalment, cal assenyalar que el CBPC és un exemple de cap a on s’ha d’orientar el sector en el seu conjunt, d’unir voluntats, esforços i recursos, amb una finalitat comuna a partir d’un treball conjunt. El gran mèrit del CBPC és, precisament, que hi hagi aquest acord entre tots els agents i que es treballi plegats en aquesta línia.

 

FRUITA | 20/02/2019  Ruralcat

Agricultura posa en marxa el Pla d'arrencades de fruita de pinyol pel 2019-2020 amb un import de 10M€

La consellera Teresa Jordà ha presentat aquest pla que preveu treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià, i platerina, el que equival a 80.000 tones de fruita de pinyol, volum corresponent al que es va deixar d’exportar arran del veto rus.

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, acompanyada del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol (font: DARP)

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, acompanyada del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol (font: DARP)

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Teresa Jordà, acompanyada dels directors generals d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, i d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, va presidir ahir a Lleida una roda de premsa de presentació del Pla d’arrencades de fruita de pinyol, que, prèviament, es va presentar al sector en el marc d’una reunió extraordinària de la Taula Sectorial Agrària de la Fruita Dolça.

Aquest Pla d’arrencades de fruita de pinyol 2019-2020 té com a objectiu treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià, i platerina, fet que ha de contribuir a eliminar varietats obsoletes i a afavorir la viabilitat futura de les explotacions. La previsió és que això permeti que surtin del mercat 80.000 tones de fruita de pinyol, volum que és el que es va deixar d’exportar arran del veto rus. Es tracta d’una mesura estructural i menys costosa que si s’hagués de recórrer a una retirada extraordinària, que tindria un cost anual estimat d’entre 35 i 55 milions d’euros.

A principis d’any, el Departament d’Agricultura va preguntar als fructicultors si s’acollirien a un pla d’arrencada, i arran d’aquella consulta ha rebut 800 peticions de fructicultors, corresponents a prop de 1.700 hectàrees. Amb aquest superfície s’ha assolit el compromís d’una xifra propera al 80% de la superfície total a arrencar per al primer dels dos anys en què el pla d’arrencada hauria d’estar operatiu.

Finalment el pla es finançarà únicament amb fons del Govern de la Generalitat i el Departament publicarà en breu la convocatòria d’aquests ajuts en règim de minimis. En aquesta convocatòria hi podran participar els productors de préssec, nectarina, paraguaià i platerina que hagin fet arrencades de parcel·les plantades d’aquestes espècies des de l’1 de juliol de 2018 fins a la data de publicació de la convocatòria o tinguin previst fer-les fins al 31 de març de 2020.

La dotació màxima d’aquesta convocatòria d’ajuts és de 10 milions d’euros per al període 2019-2020, la màxima superfície subvencionables per a cada titular d’explotació és de 3 hectàrees, i l’import màxim a rebre serà de 5.000 euros per hectàrea, sempre en funció de les hectàrees totals sol·licitades en el Pla. El peticionari s’ha de comprometre a no plantar en la seva explotació arbres de les espècies incloses en el Pla, com a mínim en els quatre anys següents a l’arrencada amb ajut.

L’ajuda a l'arrencada de plantacions de fruita de pinyol per a reduir el volum d’oferta és una de les mesures més destacades del Pla d’Acció de la Fruita Dolça, que el Departament d'Agricultura està impulsant des de fa més d’un any, a petició de les organitzacions agràries davant de la situació de crisi estructural que afecta el sector del préssec i la nectarina.  

“Hem d’actuar contra el desequilibri entre l’oferta i la demanda. I el moment de fer-ho és ara. Per l’alta competència que hi ha al mercat i en un moment en què qualsevol petit desequilibri en la demanda pot generar un sotrac important a nivell d'oferta”, ha subratllat Teresa Jordà.

Per la seva banda, Carmel Mòdol ha volgut posar en valor que “el Departament està fent política agrària, acompanyant el sector en el procés de reflexió i replantejament que ha de fer per a encarar el seu futur de manera solvent”.
 

GRUPS OPERATIUS | 18/02/2019  Ruralcat

L’empresa Micologia Forestal & Aplicada (Micofora) millora la productivitat de plantacions joves de tòfona negra mitjançant el maneig microbiòlic

Aquest projecte, finançat a través de l’operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020, ha estat liderat i coordinat per l’empresa Micofora (Micologia Forestal & Aplicada, SL), amb la participació de les empreses Bioera i Tofonejant, el productor forestal Santiago Rosàs i l’IRTA.

L'objectiu ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques

L'objectiu ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques

La producció de tòfona negra és un cultiu en expansió a Catalunya i, possiblement, un dels que presenten més potencial econòmic, sobretot en zones desafavorides per a l’agricultura. El seu cultiu es desenvolupa sovint sobre sòls pobres, amb baixos rendiments de producció i on els arbres presenten deficiències nutricionals i greus problemes fitosanitaris. Un altre dels principals problemes a solucionar en la tubericultura és la irregularitat de la collita, possiblement deguda a les condicions subòptimes de producció, tant en la fase de viver com en el camp. 

El projecte “Millora de la productivitat i sostenibilitat de plantacions de tòfona negra mitjançant el maneig microbiòlic de la rizosfera” partia del plantejament inicial que el maneig integrat de la rizosfera pot contribuir a la millora general del vigor de les plantes i la seva tolerància a factors biòtics sense necessitat d’aplicació de productes fitosanitaris. En aquest projecte s’ha volgut, per tant, valorar la capacitat de diferents substàncies orgàniques i rizobactèries per tal de millorar les condicions biòtiques i abiòtiques de la rizosfera, atenent a la presència i disponibilitat de nutrients, al desenvolupament de la fase vegetativa del miceli de la tòfona, la vigorositat de l’arbre i el control de patògens. 

El seguiment de la resposta del fong es va realitzar en col·laboració amb l’IRTA, utilitzant la tecnologia i els resultats del projecte pilot innovador finançat pel Departament d´Agricultura l’any 2013. Aquestes tècniques es basen en la PCR quantitativa i permeten determinar la biomassa de miceli d’una espècie fúngica, en aquest cas Tuber melanosporum. D’altra banda, el seguiment de la vigorositat dels arbre es va realitzar mitjançant anàlisis foliars de nutrients. 

L’objectiu general del projecte ha estat incrementar la producció de tòfona negra en plantacions establertes a Catalunya mitjançant l’aplicació de soques de rizobactèries seleccionades i de substàncies orgàniques que actuen com a activadors de la germinació de les espores de tòfona i potenciadors del desenvolupament del miceli. 

En la primera fase del projecte es va avaluar l’efecte dels diferents components per separat sobre la qualitat de la planta produïda en viver i camp. En la segona fase, es va avaluar l´efecte sobre el miceli del fong de tractaments combinats així com la producció de carpòfors en plantacions de camp i l’estat nutricional de les plantes tractades. En una tercera fase, es preveia formular un producte comercial en funció dels resultats obtinguts.

Com a conclusions, l’aplicació dels diferents tractaments de rizobactèris, compostos orgànics i diferents combinacions dels mateixos, en el primer i segon any d’experimentació, no van presentar efectes significatius sobre la concentració de miceli de Tuber melanosporum en el substrat de les plantes produïdes en viver. Però, en el cas de la parcel.la de Batea, establerta recentment i en què les plantes tractades comptaven amb una edat de tres anys, els efectes de la incorporació de rizobacteris com Bacillus liqueniformis o Pseudomonas fluorescens, així com la incorporació de compostos orgànics de diferent orígens, sí va tenir un efecte estimulant en el desenvolupament del miceli de Tuber melanosporum.  

Per tant, es va concloure que, en plantes joves en fase d’establiment l’aplicació d’aquests productes, confereix un efecte positiu en el desenvolupament del miceli de la tòfona. L’aplicació d’aquests components assajats no seria, però, necessari en la fase de producció de planta micorrizada en viver o en plantacions ja adultes en fase de producció. En tot cas, es determina que caldria assajar noves combinacions, a diferents dosis, per tal que s’obtinguin efectes positius significatius.

Així mateix, els resultats obtinguts de l’estudi també han permès concloure que les combinacions de rizobacteris i compostos orgànic assajades no presentaven l’efecte estimulant esperat sobre el desenvolupament del miceli de tòfona. Per un altre costat, combinacions de tractaments, especialment les que contenien compostos orgànics, sí van tenir un efecte positiu sobre les poblacions bacterianes dels sòls d’ambdues plantacions, i també les fúngiques, com en el cas de la plantació de Granollers, constituïda per plantes adultes en producció. Això podria assenyalar que en cada estadi de desenvolupament dels arbres són millors uns tractament determinats.

Per últim, quant a la millora de la captació i acumulació de nutrients en les plantes, en tots els casos els efectes detectats han resultat poc consistents i no han permès detectar un tractament que resulti significativament eficient per tal de millorar el contingut de nutrients en les plantes.

Aquest projecte s’emmarca en l’operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020 amb un pressupost de 84.675,00€ que ha estat finançat a través de la Unió Europea, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i fons propis.

Un Grup Operatiu és un partenariat en què els seus membres comparteixen interessos comuns entorn a un projecte d’innovació específic i de caràcter pràctic vinculat al sector agroalimentari. Els Grups Operatius poden rebre finançament de la Unió Europea a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) per a la constitució i redacció del projecte comú o bé per a l’execució d’un projecte pilot innovador.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 15/02/2019  Ruralcat

Agricultura impulsa un pla de suport als cítrics de l’Ebre

El DARP està impulsant diverses accions de promoció i suport del producte local i ha iniciat aquesta setmana una campanya viral a les xarxes social amb el lema #VitaminaEbre, que anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja per "picar l'ullet" al sector.

Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja

Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja

El Departament d’Agricultura treballa des de fa mesos conjuntament amb el sector per fer front a les dificultats de la campanya citrícola d'aquest any, a causa del fred tardà i les pluges, així com per l'impacte per l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i sis països de l'Àfrica Austral.

Entre les accions que s’estan duent a terme, destaca l'ajut als productors per impulsar una circumscripció econòmica per reforçar el sector davant l'augment de les importacions provinents de Sud-àfrica. Les circumscripcions econòmiques són instruments que han de permetre millorar la comercialització de la fruita dolça, sobretot en moments de crisi de preus.

El DARP també ha arribat a un acord amb l'Agència Catalana del Consum per augmentar el control d'etiquetatge als punts de venda per posar en valor la qualitat del producte local davant les importacions. A més, en breu es farà una campanya d'inspeccions als punts de venda.

D'altra banda, el Departament ha reclamat al ministre d'Agricultura, Luís Planas, que vetlli per la situació i tiri endavant les accions acordades ara fa tres anys pel Senat per posar en valor i fer més fort els cítrics de l'Ebre. Una de les més destacades és la d'ampliar la quota per retirar del mercat de manera extraordinària taronges i clementines per transformar-ho en sucs i destinar-ho al Banc d'Aliments. Altres mesures reclamades són l'activació de la clàusula de salvaguarda per als cítrics. A través d'aquesta acció, un país membre de la Unió Europea (EU) pot obstaculitzar certes importacions originàries d'altres països membres quan aquestes importacions amenacen en pertorbar de forma greu el seu mercat interior.

Així mateix, també s’estan fent actuacions de promoció al mercat exterior per augmentar el valor afegit de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre, a través de Prodeca, l'empresa pública depenent de la conselleria dedicada a la promoció d'exportacions agroalimentàries. 

De forma paral·lela, aquesta setmana ha arrencat una campanya a les xarxes socials impulsada pel Govern de la Generalitat per posar en valor els cítrics de l'Ebre. Amb el lema #VitaminaEbre, la campanya anima a fer-se fotos amb una mandarina o una taronja per "picar l'ullet" al sector i donar-li suport.

El clima i el sòl de les Terres de l'Ebre fan que les clementines, un híbrid entre la taronja i la mandarina, tinguin un sabor i un aroma especials. La collita es concentra en els mesos de novembre, desembre, gener i febrer. 

 

ENTREVISTA | 14/02/2019  Ruralcat

Humbert Contí i Meritxell Jardí  “Kensho sake és el resultat d’aplicar els coneixements en innovació al món de l’arròs”

Kensho sake és una empresa de l’Ampolla que elabora sake i ferments derivats de l’arròs amb varietats locals. L’equip el formen la Meritxell Jardí i l’Humbert Contí que, coneixedors de la gran qualitat de l’arròs del Delta de l’Ebre, tenien clar des d’un principi que volien innovar amb les seves varietats per aconseguir productes de més valor afegit. Al 2008 van apostar per l’elaboració del primer sake mediterrani i al 2015 van fundar Kensho sake com la primera empresa de l’Estat i la segona d’Europa en elaborar sake i koji. L’empresa ha guanyat el Premi Emprèn de la Diputació de Tarragona al 2016, el guardó d’una estrella superior al TasteAwards de l’ITQI, al 2017, el Premi Eco-elabora de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i enguany han rebut el premi PITA 2018 en la modalitat a l’agroindústria per la implantació d’innovacions en els processos de primera transformació i/o conservació de productes d’origen agrari.

Meritxell Jardí, cofundadora i directora de biodiversitat a Kensho, és enginyera agrònoma, ha treballat per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i actualment treballa com a Directora Tècnica en projectes de regadiu i biodiversitat a la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre. Humbert Contí, cofundador i CEO de Kensho, és enginyer civil i llicenciat en Medi Ambient amb màster d’operacions i innovació per ESADE. Ha treballat com a consultor d’innovació i operacions a varis indrets de Catalunya, Florida i Nova York. A més, es va formar al Japó com a especialista en sake i, al Basque Culinary Center i diverses escoles de macrobiòtica en aliments fermentats.

-Com va sorgir la idea de crear Kensho sake?

Humbert: la Meritxell, originària del Delta de l’Ebre i de família arrossera de fa tres generacions, em va transmetre l’amor pel Delta i la qualitat dels arrossos que s’hi cultiven. Enamorat per aquesta història, vaig decidir aplicar els meus coneixements en innovació al món de l’arròs i així va sorgir Kensho sake.

-Com va ser el procés de formació i investigació per implantar el conreu aquí?

Humbert: vaig marxar al Japó per formar-me en la producció de Sake i, al tornar, ja teníem clar quin era el tipus de varietat d’arròs que necessitàvem buscar per fer sake, ja que no totes les varietats d’arròs serveixen i, a priori, a Catalunya no teníem cap que complís amb els criteris. Però amb aquesta informació vàrem estudiar totes les varietats d’arròs locals, per veure si alguna encaixava, doncs la nostra idea era fer sake amb una varietat local. Després d’anys d’estudi i proves vam trobar la varietat perfecta i ens hi vam llençar a produir sake.

                    

-Quines característiques té el cultiu de l’arròs per elaborar sake?

Humbert: les varietats d’arròs per fer sake tenen un gra molt més gran que una varietat extra i amb molta més quantitat de midó localitzat al centre del gra (la perla), curiosament aquests grans tan grans el solen tenir varietats més antigues i amb una tija alta, el rendiment és menor que en varietats més modernes. 

-De quantes hectàrees disposeu i quina producció anual teniu?

Humbert: actualment estem utilitzant 2 hectàrees d’arrossars, però aquest any tenim previsió de doblar la producció.

-Quines característiques ha de tenir un sake premium?

Humbert: hi ha dues característiques molt importants. La primera és que tot l’alcohol provingui de la fermentació natural de l’arròs. Aquest estil de sake és diu “junmai”, que significa pur d’arròs. A Occident s’ha traduït com vi d’arròs. I la segona, que l’arròs es poleixi tant que arribem a la perla o cor de l’arròs, ja que és on està tot el midó, per això és important utilitzar un arròs amb molta perla.

                   

“Les característiques d’un sake ‘premium’ és que tot l’alcohol provingui de la fermentació natural de l’arròs i que aquest es poleixi fins arribar a la perla”

-Utilitzar una varietat local d’arròs per elaborar productes d’inspiració japonesa és una innovació que contribueix a potenciar i protegir el patrimoni agrari, econòmic i mediambiental de la zona del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Quina importància tenen les varietats locals en el desenvolupament agrari?

Meritxell: les varietats locals estan més adaptades a la zona, les malalties i les plagues que ataquen el cultiu ho faran en menys agressivitat i, llavors, permet que l’agricultor no hagi de fer tants tractaments químics per lluitar-hi. Són plantes més fortes i més resistents; estan en equilibri amb l’ecosistema.

“Les varietats locals són plantes més fortes i més resistents; estan en equilibri amb l’ecosistema”

-A què considereu que es deu la creixent tendència del consum de productes d’inspiració japonesa?

Meritxell: la seva gastronomia és saludable, saborosa i fàcil de digerir. La societat actual és activa i creativa; busquem nous sabors però, a la vegada, que siguin saludables. Molts productes japonesos recullen aquestes característiques. A més són gran coneixedors dels fermentats, que són ideals per reforçar el sistema immunològic i molt en la línia d’allò que busca el consumidor.

                                                                         

-Al 2017 vau ser pioners llançant  una nova línia de productes fermentats de l’arròs probiòtics i ecològics, com el miso o l’amazake. Quins beneficis tenen i a quin públic van dirigits?

Meritxell: són productes que ajuden a tenir una flora intestinal forta i, per tant, reforcen el sistema immunològic. El miso és un fermentat de llegum més arròs, el triturem de manera artesanal i no el pasteuritzem, sent molt probiòtic i, a més, és ecològic. S’utilitza de manera molt fàcil, simplement incorporant una cullerada a les sopes, cremes de verdures, saltejats de verdures, qualsevol salsa... com si fos un substitut de la sal, i aconseguim potenciar el sabor del que s’està cuinant, el que s’anomena umami. A part, aporta múltiples beneficis per la salut.

L’amazake és un fermentat de l’arròs. No posem sucre afegit però és dolç. Nosaltres el considerem el iogurt japonès, i s’utilitza com a postres o amb batuts de fruita. Al Japó els esportistes el consumeixen abans de fer un marató, ja que aporta molta energia.

-Amb aquesta nova línia l’empresa va créixer un 20% i actualment esteu pensant en ampliar i millorar la vostra gamma de productes. En què consistirà?

Meritxell: el món dels fermentats ha sigut un gran descobriment per nosaltres, els consumim gairebé a diari i ens ha millorat la salut 100%. El fet de ser productors de Koji, un fong japonès que creix sobre l’arròs, ens ha obert un ventall de possibilitats en aquest món on cada cop la gent coneix més el valor probiòtic dels fermentats.

“El món dels fermentats ha sigut un gran descobriment per nosaltres, els consumim gairebé a diari i ens ha millorat la salut 100%”

 

Meritxell Jardí, cofundadora i directora de biodiversitat a Kensho, és enginyera agrònoma, ha treballat per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i actualment treballa com a Directora Tècnica en projectes de regadiu i biodiversitat a la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre. Humbert Contí, cofundador i CEO de Kensho, és enginyer civil i llicenciat en Medi Ambient amb màster d’operacions i innovació per ESADE. Ha treballat com a consultor d’innovació i operacions a varis indrets de Catalunya, Florida i Nova York. A més, es va formar al Japó com a especialista en sake i, al Basque Culinary Center i diverses escoles de macrobiòtica en aliments fermentats.

Informació relacionada

FORMACIÓ | 11/02/2019  Ruralcat

El projecte Tr3s local inicia les activitats de suport a les empreses que fan venda de proximitat

El proper dilluns 18 de febrer comença la primera jornada de la formació “Impuls a la venda de productes de proximitat” a l’EA Manresa, en el marc del projecte POCTEFA Tr3s local. El curs té per objectiu afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat.

Les jornades volen afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat

Les jornades volen afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat

El projecte Tr3s local té com a finalitat donar suport a les empreses de venda de proximitat i promocionar la comercialització de productes locals en entorns rurals. El projecte està cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra.

La seva ajuda es concentra en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres a través d’estratègies conjuntes a favor del desenvolupament territorial sostenible.

La Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries participa, com a cap de fila, en aquest projecte, conjuntament amb les Cambres d’Agricultura dels departaments francesos de l’Arieja i els Pirineus Orientals.

Entre les actuacions previstes en el marc del projecte europeu es preveu realitzar unes jornades de formació adreçades als productors adherits al segell Venda de Proximitat. El curs “Impuls a la venda de productes de proximitat” té com a objectiu afavorir la professionalització i competitivitat de les empreses de productes agroalimentaris de proximitat.

El proper dilluns 18 de febrer comença la primera d’aquestes jornades, que tindrà lloc a l’EA Manresa. També hi ha previstes, durant els mesos de febrer, març i abril, formacions a les Escoles Agràries de Tàrrega, Amposta, Mas Bové, Empordà i Pirineu. 

El curs està dividit en 5 mòduls: “Com fer correctament al venda de proximitat”, “Crea la teva estratègia de comercialització”, “Com tenir èxit en el mercat digital”, “Costos i rendibilitat de la meva activitat” i “Model cooperatiu. Model d’èxit”.

Les empreses agrícoles que realitzin aquesta formació podran optar a un pla integral d’assessorament individualitzat i adaptat a la seva empresa.

 

GRUPS OPERATIUS | 11/02/2019  Ruralcat

Un projecte liderat per bonÀrea Agrupa permet reduir un 10% l'excreció de nitrogen al medi ambient en vedells d'engreix

Aquest projecte, finançat a través de la operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020, ha estat coordinat per l’Associació d’Empresaris de Boví d’Alcarràs i ha comptat amb la participació de les empreses Nanta i Sinual, les agrupacions empresarials ASOPROVAC Catalunya i l’Associació Catalana de Fabricants de Pinsos (ASFAC), el Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la producció del DARP, i ha estat dut a terme en col·laboració amb el Programa de remugants del I’RTA.

El projecte ha treballat amb vedell frisó alimentat amb alts nivells de concentrat en la fase final de l’engreix

El projecte ha treballat amb vedell frisó alimentat amb alts nivells de concentrat en la fase final de l’engreix

El projecte “Estratègies per reduir l'excreció de nitrogen en vedells d'engreix durant la fase d'acabat” ha servit per avaluar diferents estratègies per reduir l’excreció de nitrogen de vedells d’engreix intensiu i, en concret, reduir el nivell de proteïna bruta (PB) de la dieta sense perjudicar el creixement i l’índex de conversió i, en conseqüència, disminuir la contaminació mediambiental. 

Per assolir aquest objectiu, en una primera fase s’han realitzat proves controlades on s’ha valorat l’excreció de nitrogen (N) i, en una segona fase, s’han realitzat proves de camp per tal de validar el seu efecte sobre el creixement en condicions comercials d’engreix de vedells. 

En concret, s’ha treballat amb vedell frisó alimentat amb alts nivells de concentrat en la fase final de l’engreix. En total, s’han estudiat tres diferents estratègies nutricionals que s’han centrat en millorar l’eficiència de l’ús de nitrogen i s’ha avaluat l’efecte que tenen sobre  l’excreció de nitrogen a través de femtes i orina, i el consum, creixement i qualitat de la canal.

Els resultats de l’estudi conclouen que la reducció del contingut de PB en el concentrat en vedells d’acabat permet disminuir la contaminació ambiental de nitrogen en la fase d’acabat. Concretament, per cada 1% de PB que es redueix disminueix en un 10% l’excreció de nitrogen al medi ambient sense perjudicar el creixement dels vedells. 

El projecte, que ha comptat amb un pressupost de 269.291€, l’ha portat a terme el Grup Operatiu liderat per Corporación Alimentaria Guissona, SA (bonÀrea Agrupa) i coordinat per l’Associació d’Empresaris de Boví d’Alcarràs amb la participació de les empreses Nanta i Sinual, les agrupacions empresarials ASOPROVAC Catalunya i l’Associació Catalana de Fabricants de Pinsos (ASFAC), el Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la producció del DARP i la col·laboració del Programa de Remugants de l‘IRTA

Un Grup Operatiu és un partenariat en què els seus membres comparteixen interessos comuns entorn a un projecte d’innovació específic i de caràcter pràctic vinculat al sector agroalimentari. Els Grups Operatius poden rebre finançament de la Unió Europea a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) per a la constitució i redacció del projecte comú o bé per a l’execució d’un projecte pilot innovador.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 07/02/2019  Ruralcat

L’IRTA, Fruit Future i Plan & Food Research impulsen la comercialització de noves varietats de poma i pera adaptades a climes càlids

El Hot Climate Programme (HCP) el van iniciar l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i Plant & Food Research l’any 2002 amb l’objectiu de desenvolupar noves varietats de pomes i peres adaptades a zones de cultiu amb altes temperatures.

La consellera Teresa Jordà durant l'acte de signatura (font: DARP)

La consellera Teresa Jordà durant l'acte de signatura (font: DARP)

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Fruit Futur i Plant & Food Research, impulsadors del programa de millora genètica per a la millora varietal de pomes i peres, han signat un acord amb el líder global de producció i comercialització de fruita T&G Global per a comercialitzar i continuar desenvolupant noves varietats de poma i pera adaptades a climes càlids.

El programa varietal utilitza contribucions de germoplasma tant de Nova Zelanda com d’Espanya per a identificar pares amb les característiques clau que es requereixen per al canvi climàtic: alta tolerància a la temperatura, baix requeriment d’aigua i fruites d’alta coloració, bona textura i excel·lent sabor i conservació. També hi ha un clar enfocament cap a la millora en la resistència a les plagues i malalties d’importància en climes càlids. I és que l’adaptació dels cultius a les condicions ambientals del canvi climàtic és actualment un dels principals reptes que han d’afrontar el sector i la societat per a garantir una producció competitiva i sostenible d’aliments saludables.

L’IRTA i Plant & Food Research van iniciar el programa Hot Climate Programme (HCP) l’any 2002 amb l’objectiu de desenvolupar noves varietats de pomes i peres adaptades a zones de cultiu amb altes temperatures.

En aquell moment, els productors de la península ibèrica, i concretament de Catalunya, ja van començar a experimentar problemes amb les varietats tradicionals a causa de l’augment de les temperatures, com és la menor coloració vermella, cremades solars, textures de polpa tova i una incidència més alta en els trastorns d’emmagatzematge.

El 2003, Fruit Futur, una agrupació d’interès econòmic formada per Actel, Fruits de Ponent, Nufri, Poma de Girona i l’IRTA, es va unir al projecte com a experts en la producció comercial de pomes i peres a Catalunya i potencial interessats en aquestes varietats. La seva expertesa i profund coneixement comercial han estat clau en el desenvolupament i l’avaluació de les seleccions del programa de noves varietats.

Finalment, l’any 2018 els propietaris del programa varen escollir T&G Global, responsable de projectes tan exitosos en el desenvolupament de fruita a escala global com son Envy®, Jazz® o Pacific Rose®, per a comercialitzar a nivell internacional les noves varietats del programa.

 

Informació relacionada

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 05/02/2019  Ruralcat

El DARP publica la fitxa tècnica “La tòfona, un recurs econòmic en creixement”

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en el marc del Congrés Internacional Trufforum, ha editat aquesta fitxa dedicada a analitzar el valor econòmic de la tòfona, amb la col·laboració del CTFC.

La tòfona negra és la de major valor comercial situant-se en els prop de 400 €/kg al 2017 a Catalunya

La tòfona negra és la de major valor comercial situant-se en els prop de 400 €/kg al 2017 a Catalunya

La fitxa tècnica “La tòfona, un recurs econòmic en creixement” s’ha publicat en el marc del programa Trufforum-Pro del Congrés Internacional Trufforum, que es va celebrar a Vic del 25 al 27 de gener, amb el suport del Centre de Ciència i Tecnologia de Catalunya (CTFC). La fitxa explica el context actual del sector de la tòfona al món i fa un repàs de l’activitat econòmica que genera el sector

Es calcula que existeixen unes 180 espècies de tòfona del gènere Tuber al món, però de les quals només unes poques tenen interès gastronòmic. A Catalunya, les espècies natives amb major interès pel paladar són la T. melanosporum, la més estesa, T. aestivum, T. brumale i T. borchii. El cultiu de T. melanosporum es troba principalment a Espanya, França i Itàlia

L'activitat econòmica que genera el sector de la tòfona comprèn des de l'assessoria per al cultiu i la preparació dels terrenys, la producció de planta, la recol·lecció, l’ensinistrament de gossos tofoners, la comercialització i la seva transformació com a ingredient per a altres productes trufats, fins a l'agroturisme, la gastronomia micològica, les fires i els petits mercats, la recerca, etc.

A l’Estat espanyol, la producció de tòfona provinent de cultiu és la més important, que ve determinada per les més de 10.000 hectàrees de plantacions al 2014. Catalunya compta actualment amb unes 1.000 hectàrees plantades

La fitxa també analitza l’evolució dels preus de la tòfona al món, on es constata que aquests han oscil·lat inversament a les produccions amb diferències importants entre anys. Però, tot i aquestes variacions, els preus de la tòfona negra (T. melanosporum) fresca han augmentat a una taxa mitjana anual del 3% en euros constants durant els darrers 50 anys, molt per sobre de la majoria de les produccions agràries.

La irrupció de la tòfona de plantació en el mercat i la introducció del reg en les produccions també ha provocat una major estabilització dels preus mitjans en els últims anys al voltant dels 400 €/kg, a més d'obtenir-se un major preu de les que provenen d’origen silvestre.

La tòfona negra és la de major valor comercial situant-se en els prop de 400 €/kg al 2017 a Catalunya. La tòfona d'estiu (T. aestivum) té menys valor comercial que la tòfona negra i els seus preus es situen entre els 25 i 50 €/kg al productor a Espanya, podent-se aconseguir puntualment els 70 €/kg, mentre que la tòfona d'hivern o magenca (T. brumale) aconsegueix preus de mercat de 60 a 120 €/kg. 

 

PREMIS | 31/01/2019  Ruralcat

La consellera Teresa Jordà lliura els premis PITA i Ruralapps en un acte a Girona

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va lliurar ahir, en el marc del Dia de la Innovació Alimentària, els Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) del 2017 i 2018 i els Premis Ruralapps 2018, en un acte celebrat a Girona.

Imatge dels guanyadors i finalistes dels PITA 2017, 2018 i del Premi Ruralapps 2018

Imatge dels guanyadors i finalistes dels PITA 2017, 2018 i del Premi Ruralapps 2018

El Departament d'Agricultura convoca anualment els premis PITA amb l’objectiu de distingir i reconèixer les empreses agràries o les seves entitats associatives, les agroindústries i les persones joves emprenedores i amb esperit innovador que hagin incorporat en el procés productiu noves tecnologies, processos que assoleixin millores rellevants en la competitivitat, la preservació ambiental i les bones practiques i que, alhora, suposin l’obtenció i la garantia de resultats beneficiosos pel que fa a l’economia, l’ergonomia, la qualitat, la seguretat o la sostenibilitat de les produccions.

Durant l’acte, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha destacat la qualitat de les candidatures presentades en aquestes dues edicions i ha reconegut la gran qualitat tecnològica, però també vivencial dels projectes: “l’empremta de les persones que estan davant de tots els projectes els fa únics i de gran valor”. 

Amb els premis PITA, el Departament d'Agricultura pretén aconseguir referents per al sector agrari pel que fa al procés d’innovació tecnològica i, alhora, incentivar aquestes actuacions entre les empreses agroalimentàries, a fi que Catalunya disposi d’un sector agroalimentari cada vegada més enfortit, capaç de competir en els mercats i de contribuir a la generació d’ocupació, benestar i equilibri territorial.

La consellera Jordà ha explicat que amb aquests reconeixements “volem posar en valor aquest sector. Per aconseguir-ho, és imprescindible articular una coordinació de la transferència del coneixement, de la recerca i de la innovació del sector perquè pugui ser encara més competitiu i sostenible. Si millorem la incorporació dels resultats de la recerca i la innovació en l’activitat de les empreses agroalimentàries, forestal i pesqueres millorem la competitivitat del sector”.

Els primers premis estan dotats amb la quantitat de 6.000 euros cadascun, i els finalistes, amb 2.000 euros cadascun, i els premiats en aquesta XVII edició dels PITA, en la qual es van presentar 19 candidatures, han estat:

XVII edició dels premis PITA:

-Modalitat agroindústria

Guanyador: Kensho Sake - L’Ampolla (Baix Ebre). Per l’elaboració de  sake i ferments derivats de l’arròs amb varietats locals.

Finalista: Castanya de Viladrau, SCP - Viladrau (Osona). Per comercialitzar castanya torrada durant tot l’any.

-Modalitat empresa agrària

Guanyador: VerdCamp Fruits, SAT- Cambrils (Baix Camp). Pel desenvolupament d’un model d’associació i sincronització de plantes florals refugi per al control biològic de pugó en síndria. 

Finalista: Parc de les Olors - Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Pel seu model de desenvolupament rural basat en la valorització de les plantes aromàtiques i medicinals.

-Modalitat Jove Emprenedor Innovador

Guanyador: Francesc Ribas Borràs, de Can Puxic - Premià de Dalt (Maresme). Per la producció de tomàquet de qualitat i proximitat tot l’any segons el Model 365, un procés de treball integral que permet allargar el cicle i augmentar la qualitat del cultiu convencional.

Finalista: Henri Philippe Alegria Gregori, de Henri Mor, SL – Juncosa (Les Garrigues). Pel seu model  4.0 de negoci de producció i comercialització d’oli d’oliva verge extra que ofereix al consumidor local i internacional un producte d’alta qualitat i una experiència de compra innovadora. 

I els guanyadors dels PITA 2017, en la qual es van presentar un total de 23 candidatures, han estat:

-Modalitat a l’empresa agrària 

Guanyador: Pau Frigola Coll d’Agroalimentària Mas Saulot, SL (MOOMA) - Gualta (Baix Empordà). Per la implantació en una explotació agrària d’un nou model de negoci basat a donar un valor afegit a les pomes de segones categories mitjançant la transformació a productes elaborats innovadors en concepte forma i qualitat, implantant un model integrador a la zona rural que fomenta l’economia local, col·laborativa, circular i sostenible.

Finalista: Mas la Coromina 2010 SL - La Vall d'en Bas (Garrotxa). Per la implementació en l’explotació lletera d’un projecte de diversificació que permet visitar la granja, convertida en un espai pedagògic orientat a col·legis i famílies i on es divulguen i mostren les bones pràctiques ramaderes, i es posa en valor el producte i la feina a pagès.

 -Modalitat a l’agroindústria

Guanyadora: Quiònia Pujol Sabaté - Almacelles (Segrià) (Lo Vilot). Per la creació d’una indústria agroalimentària cervesera, des de la producció i recol·lecció de matèries primeres com són l’ordi, blat o llúpol de diferents varietats, en producció ecològica, i llevat, passant pels processos de malteria i pel·letització del llúpol, fins a l’elaboració de diverses varietats de cervesa artesana de qualitat i una d’elles sense gluten. 

Finalista: Boadas 1880, SA - Girona (Gironès). Per la implementació, en una empresa de xarcuteria amb 137 anys d’història, d’innovacions en els diferents processos d’elaboració (instal·lacions, maquinària, controls o vida útil)  per  tal d’obtenir, amb noves formulacions i mantenint la seguretat alimentària, uns productes saludables amb característiques sensorials com els convencionals.

-Modalitat Jove Emprenedor Innovador

Guanyador: Albert Sala Martínez, de Sala Graupera i Fills - Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) (Vivers Sala Graupera). Per la creació d’un jardí de demostració en el propi viver on els professionals del paisatge poden veure les diferents especies botàniques, colors i formes a utilitzar en el marc d’una jardineria sostenible.

Finalista: Albert Vilardell Bartino - Girona (Gironès). Per la introducció del cultiu i producció de flor de llúpol, amb una gestió acurada i respectuosa amb el patrimoni natural,  propagant  i seleccionant noves varietats.

Premis Ruralapp 2018

Així mateix, en el decurs de l’acte es van lliurar els Premis Ruralapp 2018, que també atorga el Departament d’Agricultura. Les apps guanyadores d’aquesta cinquena edició d’aquests guardons han estat Myhealthwatcher i Waatic. Les dues modalitats estan dotades amb 3.000 euros cadascuna.

L’app Myhealthwatcher ha estat la guanyadora de la modalitat Ruralapps-ciutadania, on s’inclouen aquelles aplicacions destinades a oferir solucions tecnològiques innovadores a la ciutadania i que facilitin l’accés a la informació en l’àmbit agrari, alimentari i/o rural.

Creada per Cube Technology Innovation, SL, de Mataró, es tracta d’una aplicació que interpreta les etiquetes dels productes d'alimentació envasats en funció del perfil personal de salut de l’usuari. És un algoritme que analitza, qualitativament i quantitativa, la composició dels productes d’alimentació envasats i els valora en funció d’un perfil de salut de l’usuari i recomana en quina mesura hauria de consumir un producte determinat i per què, oferint alternatives més adequades al perfil, si n’hi ha.

L’aplicació Waatic ha estat la premiada de la modalitat Ruralapps-professional del sector, dedicada a aquelles aplicacions mòbils destinades a oferir solucions tecnològiques innovadores als professionals del sector agrari, alimentari i rural i que millorin els processos de producció i de gestió, l’eficàcia interna, la seguretat, la traçabilitat, la comercialització, la informació o el posicionament al mercat.

Ideada per l’empresa ESTEL, SL, d’Abrera, Waatic està dissenyada per a l'aplicació intel·ligent de productes fitosanitaris i traçabilitat en cultius especials. Aquesta eina permet dosificar de forma automàtica el realment necessari i introduir la dosificació variable en una mateixa parcel·la a través dels mapes de vigorositat (minimitzant l’ús de producte) i garanteix la complerta traçabilitat de cada aplicació.

En aquesta convocatòria, que ha comptat amb un total de 31 candidatures, també ha quedat finalista l’app Bas de Màgia, de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, en la modalitat Ruralapp-ciutadania. Es tracta d’una aplicació que permet el coneixement d’un entorn rural, com és la Vall d’en Bas, d’una manera integral i des de múltiples vessants. Dona a conèixer el vincle existent entre els productes agroalimentaris i el seu entorn natural i social, i també l’aprofitament dels recursos del bosc, com les herbes remeieres.

En la modalitat Ruralapp-professional del sector, la finalista ha estat l’app VP-SUIS, de OnClick Solucions, SL, de Vic, per donar suport a la gestió de les explotacions porcines, i amb la qual qualsevol productor pot dur una  traçabilitat  real  de  la  seva  explotació  d’una  manera  senzilla,  fàcil  i  segura.

A través del Premi Ruralapps, el DARP vol impulsar el desenvolupament d’aplicacions mòbils en el marc del sector agrari, alimentari i rural, i distingir les empreses que hagin desenvolupat les millors aplicacions mòbils funcionals que contribueixin a la millora del sector agroalimentari i del medi rural.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 30/01/2019  Ruralcat

Agricultura presenta tres projectes per potenciar l'alimentació ecològica a les Terres de l'Ebre

Els nous projectes presentats busquen incentivar el consum, generar coneixement, i afavorir la comercialització dels productes ecològics en aquesta zona que s’ha convertit en els darrers anys en una de les principals zones d’Europa amb major diversitat en producció ecològica de km0.

Moment de la jornada (font: DARP)

Moment de la jornada (font: DARP)

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya a Terres de l’Ebre va organitzar ahir a la tarda, a Tortosa, una jornada de presentació de tres projectes a dur a terme els propers anys per a potenciar la producció, coneixement, consum i comercialització dels productes ecològics de les Terres de l’Ebre.

Com s’ha vist darrerament amb els cítrics, les grans produccions a escala mundial sovint generen grans problemes de baixada de preus de venda als productors  locals, els quals mantenen el territori i són els que estan a prop del consumidor. 

Així, en l’acte d’ahir es van presentar diferents maneres d’abordar el problema, però sempre des de la base del producte eco, de qualitat i del territori. I és que, en els darrers anys, les Terres de l’Ebre s’han convertit en un referent internacional pel que fa a diversitat de productes ecològics que surten d’aquesta zona. Entre productes (oli d’oliva, corder, cabrit, ous, arròs, mel, pa, vi, cervesa...) i famílies de productes (verdures, fruita seca, fruita de pinyol, cítrics...), es comptabilitza 25 varietats diferents, i totes produïdes a les Terres de l’Ebre per més de 500 empreses certificades en ecològic, entre pagesos, ramaders, i elaboradors.

El primer projecte, Xarxa Agroecològica Cooperativa - Terres de l'Ebre, engegat per un grup de treball format per la Fundació Ulldecona, l'Ateneu Cooperatiu, membres de grups de consum, productors/es, elaboradors/es, i distribuïdors/es de productes ecològics de Terres de l'Ebre, treballa per a crear una central de compres que faciliti el consum i la comercialització de productes ecològics.

El segon, Sistema agroalimentari innovador a les Terres de l'Ebre, promogut pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) i dut a terme per la Fundació Agroterritori, és un projecte destinat a millorar les oportunitats de rendibilitat econòmica de les explotacions agràries ecològiques del territori. Té la voluntat de dotar de coneixement i d’eines al sector per a enfortir la comercialització en circuit curt des de la sostenibilitat i la potencialitat del territori.

I el tercer, Rebost Ecològic Terres de l'Ebre, és un projecte transversal entre productors, restauradors i sector turístic d’aquesta zona, busca posar de relleu la gran varietat i importància dels productes ecològics que s’hi produeixen, i aconseguir el reconeixement d’aquestes comarques com a referent en alimentació ecològica a Europa.

L’acte va constar de la xerrada inaugural ‘La importància dels aliments de qualitat’, a càrrec Vicent Guimerà, xef del restaurant L'Antic Molí d'Ulldecona, amb una estrella Michelin, sobre la necessitat i importància dels productes de qualitat i km0 com a referent gastronòmic i com a eina de desenvolupament i imatge d’un territori. Tot seguit va tenir lloc la presentació dels esmentats projectes, i una taula rodona, prèvia a la cloenda, a càrrec del Cap del Servei de Coordinació del Departament a Terres de l’Ebre, Julio Monfort.

 

Informació relacionada

ENTREVISTA | 29/01/2019  Ruralcat

Francesc Ribas  “El Model 365 és un procés de treball integral per al cultiu sostenible, eficient i responsable de tomàquet de proximitat i qualitat durant tot l’any”

En Francesc Ribas forma part d’una família de quatre generacions de pagesos. El 2003 es va incorporar a l’empresa familiar de producció de tomàquet de temporada. Al 2015 va començar la realització de les proves pilot per determinar els paràmetres òptims del control de clima i del programari. Entre l’agost de 2016 i el de 2017 va començar el primer cicle de cultiu complert amb el Model 365, un procés de treball integral que permet allargar el cicle i augmentar la qualitat del cultiu convencional, i va crear la seva pròpia empresa amb el nom comercial de Can Puxic, que produeix tomàquet premium de proximitat tot l’any a Premià de Dalt. Recentment ha guanyat el premi PITA 2018 en la modalitat de jove emprenedor innovador. El proper dijous 31 de gener a les 18h a l’Auditori Josep Irla de Girona tindrà lloc el Dia de la innovació agroalimentària. En el marc d’aquest acte, es lliuraran els Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) dels anys 2017 i 2018 i els premis RURALAPPS 2018.

Francesc Ribas, amb una tradició agrícola de quatre generacions de pagesos, s’especialitza en el cultiu de tomàquet treballant a l’empresa familiar. Al 2016 crea Can Puxic, un projecte que permet oferir tomàquet premium de proximitat, a Premià de Dalt, durant tot l’any.

-Com va néixer la idea de crear Can Puxic?

Can Puxic sorgeix de la motivació d’anar més enllà del concepte de tomàquet de temporada per servir a un nínxol de mercat que valora la disponibilitat de tomàquet d’alta qualitat i proximitat durant tot l’any.

-Quines varietats oferiu i quines característiques organolèptiques té el tomàquet de Can Puxic?

Durant aquest primer any ens hem centrat en dues: el cherrie pera, un tomàquet dolç i afruitat amb què experimentes una autèntica explosió de gust al paladar; i un tomàquet rosa, originari d’Altea, Alacant, molt carnós i ple de polpa, del qual hem anat afinant les llavors perquè ofereixin el gust i la qualitat amb què nosaltres volem treballar. I la idea és anar introduint cada vegada més varietats, focalitzant-nos en els tomàquets autòctons.

-En què consisteix el Model 365?

El Model 365 és un procés de treball integral per al cultiu sostenible, eficient i responsable de tomàquet de proximitat i qualitat durant tot l’any. Permet allargar el cicle de cultiu de tomàquet convencional, mitjançant l’ús d’hivernacles intel·ligents amb un bioclima perfectament controlat. 

-Quins són els principals beneficis dels hivernacles intel·ligents?

Els hivernacles intel·ligents compten amb sistemes automàtics de reg, ventilació, il·luminació, calefacció i CO2. Gràcies a un programari especialitzat, l’hivernacle s’autoregula segons uns paràmetres establerts i així les tomaqueres sempre es troben un ambient òptim, 100% adaptat a les seves necessitats. Aquesta és la clau perquè els tomàquets siguin organolèpticament excel·lents. A més, s’incrementa en un 270% el rendiment de les plantes perquè allarguem el temps de collita, alhora que augmenta el nombre i pes dels fruits collits. 

“Els hivernacles intel·ligents compten amb sistemes automàtics de reg, ventilació, il·luminació, calefacció i CO2”

-El projecte també us ha reportat millores en l’àmbit ambiental. En què han consistit?

Fem un ús responsable dels recursos. El sistema de reg està dissenyat per minimitzar l’ús d’aigua, el control de plagues es du a terme mitjançant la lluita integrada i el sistema de calefacció es basa en circuit tancat d’aigua escalfada amb caldera de biomassa, utilitzant una font de combustió sostenible.

-Per què considereu que és important l’aposta per la innovació en la indústria agroalimentària? 

La innovació en aquest sector és clau per augmentar l’eficiència, la sostenibilitat  i la fiabilitat dels processos. A més, permet diferenciar-se en diferents àmbits, des de la qualitat fins a la competitivitat, i així poder satisfer noves demandes del mercat.

“La innovació en aquest sector és clau per augmentar l’eficiència, la sostenibilitat  i la fiabilitat dels processos”

-En l’aspecte tècnic el Model 365 us ha permès l’aplicació de noves tecnologies i l’establiment de relacions amb diferents centres de recerca i professionals del sector. Amb qui esteu col·laborant?

Per dur a terme el projecte, hem utilitat plantejaments de diferents professionals i centres de recerca del sector, com l’IRTA, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya, o la Universitat de Wageningen, considerada una de les millors universitats del món en l’àmbit agrícola i forestal. També hem investigat i provat diferents conceptes implementats al model agrari holandès, un país que es caracteritza per una llarga tradició agrícola on, per qüestions climàtiques, estan molt avançats en l’aplicació de tecnologia al camp.  

-A Can Puxic aposteu per la producció integrada sostenible, en què consisteix?

La producció integrada és un sistema de producció d’aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut i el medi ambient. Fem una pol·linització natural mitjançant l’ús d’abellots, evitem les plagues i malalties fent servir depredadors naturals i minimitzant l’ús de productes agroquímics, oferim garanties de qualitat i sanitàries als consumidors i apliquem processos respectuosos amb el medi ambient, afavorint  la diversitat de l’ecosistema agrícola respectant la fauna i flora autòctona.

-També utilitzeu envasos 100% reciclables i recentment heu instal·lat una caldera de biomassa. La sostenibilitat és un altre del vostres compromisos?

La sostenibilitat és l’eix central del nostre projecte, ja que creiem que és una responsabilitat social que cal assumir entre tots. Totes les empreses responsables sumem perquè creem un cercle sostenible amb els proveïdors, als quals demanem productes reciclables, i amb els clients, als quals oferim aquest tipus de productes. Procurem que tots els processos tinguin el mínim impacte en l’entorn i en l’ús dels recursos. Utilitzem fonts energètiques netes, minimitzem l’ús d’aigua, reutilitzem i reciclem molts materials que fem servir, com per exemple els sacs de cultiu, i els nostres envasos són de fusta i paper. I constantment ens plantegem com podem seguir millorant en aquest compromís social.

“La sostenibilitat és l’eix central del nostre projecte, ja que creiem que és una responsabilitat social que cal assumir entre tots”

-A Can Puxic heu sabut trobar l’equilibri entre tradició i innovació, ja que disposeu de sistemes d’última generació per optimitzar les condicions de les tomaqueres però els processos de collita i selecció segueixen sent manuals. És així?

Sí. Per aconseguir un resultat excel·lent de cada varietat que oferim, hem de tenir cura de dos parts fonamentals  del procés. Per una banda, el creixement de les plantes. Les tomaqueres han d’estar sempre en un ambient 100% adaptat a les seves necessitats ambientals i nutritives, cosa que ens garanteixen els sistemes tecnològics d’última generació. I, per altra banda, el control de qualitat dels tomàquets. Cal fer un seguiment rigorós segons uns paràmetres de qualitat establerts, controlant que creixin fins al seu punt òptim de maduració i fent un triatge manual de cada tomàquet per assegurar-ne les propietats organolèptiques, cosa que ens garanteix el personal qualificat corresponent.

-El darrer any heu ampliat la superfície de producció. De quantes hectàrees disposeu actualment i quina producció anual teniu?

Ens trobem en una fase de creixement i, poc a poc, degut a la inversió requerida, anem ampliant el model 365 en més hivernacles. Ara mateix en disposem de quatre on treballem amb aquest model, que en total suposen una extensió d’una hectàrea, amb la qual obtenim una producció aproximada de 100 tones de tomàquet anuals. I la idea és ampliar-ho a tres hectàrees en els propers anys. 

-El consumidor és cada vegada més conscient de la importància de comprar productes de qualitat i proximitat. Vosaltres disposeu d’una botiga en línia amb enviament 24h a tot Catalunya. Com està funcionant?

Sí, hi ha una conscienciació creixent del consumidor i això afavoreix als petits productors especialitzats, com és el nostre cas. Recentment, hem obert la botiga en línia i estem molt contents amb els resultats. És un canal de venda molt prometedor i, tot i que el producte fresc sempre costa més perquè el consumidor normalment dubta del temps i la qualitat d’entrega, els qui ho proven acostumen a repetir.

 

Francesc Ribas, amb una tradició agrícola de quatre generacions de pagesos, s’especialitza en el cultiu de tomàquet treballant a l’empresa familiar. Al 2016 crea Can Puxic, un projecte que permet oferir tomàquet premium de proximitat, a Premià de Dalt, durant tot l’any.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 28/01/2019  Ruralcat

El Departament d'Agricultura presenta un pla d'acció per desenvolupar el sector tofoner a Catalunya

El Pla s’ha presentat durant la celebració del Congrés Internacional Trufforum, que es va celebrar el passat cap de semana a Vic amb la participació de 3.500 persones. L’actuació estratègica se centra en tres eixos: el foment de la producció de tòfona negra, la dinamització del mercat interior i exterior i la contribució a la governança i la vertebració sectorials.

La tòfona negra ha estat durant tres dies la protagonista d’aquest congrés que ha tingut lloc a Vic del 25 al 27 de gener

La tòfona negra ha estat durant tres dies la protagonista d’aquest congrés que ha tingut lloc a Vic del 25 al 27 de gener

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha promogut la redacció del Pla d’Acció pel desenvolupament del sector tofoner a Catalunya per dinamitzar-lo i millorar-ne la competitivitat i el desenvolupament. Amb un horitzó temporal de 15 anys (2019-2034), el pla es centra en la dinamització de l’espècie de major interès econòmic per al sector, la tòfona negra (Tuber melanosporum Vitt.).
 
El Pla, que ha estat redactat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i el Departament d’Agricultura, amb les intervencions de l’Associació de Productors de Tòfona de Catalunya, les associacions de tofonaires del Berguedà i d’Osona, la Federación Española d’Empresarios de Setas y Trufas i el Centre de la Propietat Forestal, respon a la necessitat d’ordenar un sector encara incipient que ha anat creixent any rere any degut a l’alt rendiment econòmic d’aquest conreu. 
 
El document sorgeix d’una anàlisi del conjunt del sector que es concreta en una diagnosi social i econòmica que serveix de punt de partida per assentar les bases estratègiques i el pla d’acció del sector tofoner.
 
L’estratègia de futur per al sector de la tòfona negra a Catalunya i les seves accions associades es plantegen amb la voluntat de fer possible l’increment de la producció de tòfona negra, dinamitzar el consum del producte, i articular i estructurar un sector fort i competitiu.
 
L’anàlisi interna del sector de la tòfona detecta bàsicament algunes problemàtiques actuals del sector, com són una producció insuficient i irregular per cobrir la demanada actual, un mercat interior poc desenvolupat i una manca de vertebració del sector tofoner. L’actuació estratègica se centra en tres eixos: el foment de la producció de tòfona negra, la dinamització del mercat interior i exterior i la contribució a la governança i la vertebració sectorials.
 
Foment de la producció de la tòfona negra:
 
1.    Actuacions per a la innovació (R+D+I) en la gestió del reg en les plantacions i en la gestió forestal per a la producció de tòfona silvestre.
2.    Potenciar les línies d’ajuts actuals per al foment de la producció de tòfona negra.
3.    Establiment d’un segell de qualitat de planta inoculada amb vivers especialitzats.
 
Dinamització del mercat interior i exterior:
 
1.     Formació a joves restauradors en escoles d’hoteleria.
2.     Realització d’un esdeveniment internacional relacionat amb la tòfona negra “EuroTruffleMarkets”, com és el Trufforum 2019.
3.     Promoció i dinamització de fires
 
Contribució a la governança i la vertebració sectorials:
 
1.      Fomentar l’associacionisme i la interrelació sectorials.
2.      Actualització del marc normatiu en l’àmbit tofoner.
3.      Seguiment del pla d’Acció mitjançant la creació d’un Grup de treball.
 
Aquest Pla s’ha presentat durant la celebració de Trufforum, on la tòfona negra ha estat durant tres dies la protagonista d’aquest congrés que ha tingut lloc a Vic del 25 al 27 de gener per posar en contacte el sector professional de la tòfona per divulgar-ne els valors i la cultura.
 
Xerrada del Trufforum Professional amb en Dani Oliach del CTFC
 
L’edifici del Sucre de Vic va ser l’escenari on es van portar a terme tallers demostratius de cuina amb xefs de renom internacional i ponències d’experts nacionals i internacionals i d’associacions de recol·lectors de tòfona. També es va disposar d’un espai on tastar i aprendre els secrets de la tòfona, un mercat únic on comprar tòfona de qualitat i un altre on empreses van presentar els seus productes. A més, la plaça de Vic va acollir el primer campionat de gossos de tofonaires de Catalunya.
 
El Congrés, que ha reunit unes 3.500 persones, ha estat rebut amb un alt grau de satisfacció per part dels expositors i ha tingut una bona valoració dels assistents a les activitats professionals programades i totes aquelles obertes a la ciutadania. Trufforum 2019 ha estat organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Vic, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, i Alimentació, la Diputació de Barcelona, la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic vinculat a la Cambra de Comerç de Barcelona, l’European Mycologiocal Institute (EMI) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
 
Lliurament dels premis del Campionat de Gossos Tofonaires
 
Trufforum 2019 ha servit per consolidar la segona edició d’aquest congrés mundial convertint-lo en un punt de trobada vertebrador i dinamitzador del sector agroalimentari i agrari emergent de la tòfona.
 
El Trufforum Vic 2019 en xifres
 
Osona Cuina i la tòfona s’han reafirmat com a binomi d’èxit en aquest congrés. Aquest col·lectiu ha realitzat 2.100 tapes per poder degustar i gaudir de la gastronomia de la tòfona. La part professional del congrés internacional es tanca amb una molt bona acollida per part dels ponents i participants de diferents nacionalitats i amb una valoració molt positiva del conjunt sector tofoner.
 
La cuina de la tòfona en directe, amb sis tallers demostratius de la mà d’especialistes, ha reunit una mitjana 150 persones per sessió. L’Aula de la tòfona, el lloc ideal per aprendre, tocar i tastar la tòfona ha tingut un 100% d’ocupació. La quantitat total de tòfona negra venuda pels diferents productors d’orígens diversos, classificada i garantida ha estat de 20 kg.
 
En Nil Camps, de 15 anys, i el seu gos Dai de Cabrils (Maresme) es van proclamar guanyadors del primer campionat de gossos tofonaires. L’espectacle tenia per objectiu divulgar i reconèixer el treball de persones i gossos que es dediquen a la recol·lecció de tòfona, així com donar visibilitat a un sector agroalimentari i forestal estratègic a Catalunya. Al campionat de Catalunya de gossos tofonaires hi han participat deu equips provinents d’arreu del país.  El Campionat de Catalunya de Gossos Tofonaires ha estat coorganitzat per l’Associació de Productors de Tòfona de Catalunya (Protocat) i ha comptat amb la direcció tècnica de Dídac Espasa.
 
La tòfona negra, un sector clau per al desenvolupament rural
 
La temporada de recol·lecció de la tòfona negra (Tuber melanosporum) va del 15 de novembre al 15 de març. És indispensable estar en possessió de la llicència de tofonaire i demanar autorització a la persona titular del terreny en el cas de la recol·lecció de tòfona silvestre. El Departament d’Agricultura és l’encarregat d’atorgar aquesta llicència que aquesta temporada han rebut 417 tofonaires a Catalunya. Enguany, es preveu una temporada més bona que la de l’any passat, ja que les precipitacions han estat molt més abundants i més ben distribuïdes.
 
Catalunya té un gran potencial per a la producció de tòfona silvestre i, a més, actualment disposa d’unes 1.500 hectàrees destinades al conreu de la tòfona a diferents zones de Catalunya. En la campanya actual es calcula que es podrien recollir uns 1.000 kg de tòfona de plantació i junt amb la tòfona silvestre es podrien arribar a les 3-4 tones. La temporada passada va ser molt dolenta i només es van recol·lectar en total uns 850 kg de tòfona, dels quals 500 kg provenien de plantacions. El preu de la tòfona negra és d’entre 180 i 250 €/kg al mercat del 19 de gener a la Llotja de Vic.
 
El tofoner és un sector clau per al desenvolupament rural que genera valor a les produccions en moltes zones de mitja muntanya del sector primari on no es poden desenvolupar altres cultius de zones de regadiu d'alta productivitat. Pot  arribar a ser estratègic per a l'economia i el desenvolupament social de moltes d'aquestes zones a Catalunya. El territori apte per a la tubericultura coincideix principalment amb la franja prepirinenca, que és una de les zones amb majors dificultats de trobar sortides viables al medi rural. Aquestes zones no tenen els atributs turístics dels Pirineus ni la topografia ni els mitjans necessaris per a desenvolupar una agricultura competitiva com a la plana.
 

FRUITA | 22/01/2019  Ruralcat

El Departament d'Agricultura rep 600 peticions de fructicultors interessats en el Pla d'arrencada de fruiters de pinyol

Aquestes sol·licituds corresponen a un total de prop de 1.400 hectàrees d’arbres fruiters, xifra que acredita que la mesura serà efectiva tal com el Ministeri d’Agricultura havia plantejat.

El pla es contempla sobre el presseguer, nectarina i paraguaià

El pla es contempla sobre el presseguer, nectarina i paraguaià

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha rebut 600 peticions de fructicultors corresponents a 1.381 hectàrees per a les quals sol·liciten ajuts per poder arrencar-ne arbres, amb l’objectiu d’evitar una nova campanya amb sobreproducció i baixos preus. 

Amb aquest nombre d’hectàrees s’ha assolit una xifra propera al 70% de la superfície total a arrencar per al primer dels dos anys en què el pla d’arrencada hauria d’estar operatiu, i acredita que la mesura serà efectiva tal com el Ministeri d’Agricultura, que és qui haurà de cofinançar l’ajut, havia plantejat. També certifica aquesta dada el fet que més de 600 titulars d’explotació s’hi vulguin acollir ja el primer any.

Les dades s’han obtingut a partir d’una enquesta realitzada durant 10 dies (del 8 al 18 de gener), per quantificar el nombre de productors i hectàrees que podrien adherir-se a la mesura, que consistiria en una possible ajuda d’estat per arrencar arbres de fruita de pinyol (presseguer, nectarina, paraguaià) per reduir la producció i treure del mercat quantitats significatives d’aquests productes.

El Departament d'Agricultura està impulsant aquest Pla, des de fa més d’un any, a petició de les organitzacions agràries davant la situació de crisi estructural que afecta el sector del préssec i la nectarina.  

Si finalment l’Estat accedeix a donar suport a la mesura, s’espera que la seva aplicació influeixi positivament sobre els preus percebuts pels productors d’aquestes fruites en les pròximes campanyes.

La mesura tindria aquestes característiques:

-Indemnització de 5.000 € per hectàrea arrencada.
-Superfície màxima a indemnitzar per titular d’explotació: 3 hectàrees.
-Compromís del titular de l’explotació de no plantar arbres de les espècies de presseguer, nectariner i paraguaià durant 4 anys a partir de l’accés a l’ajut.
-Període per produir l’arrencada: anys 2019 i 2020.

Els productors interessats han fet arribar les seves peticions al Departament d’Agricultura, a les oficines comarcals, així com a les organitzacions agràries, a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i a l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (AFRUCAT), que han col·laborat en la difusió i recollida de dades.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 22/01/2019  Ruralcat

Aprovat el Pla general d’inspecció de qualitat i lluita contra el frau alimentari de Catalunya per al 2019

Per a l’any 2019 el Pla General d’Inspecció de lluita contra el frau preveu 113 inspeccions i 240 controls exploratoris.

El control oficial verifica les garanties d’autenticitat, integritat, conformitat i qualitat dels aliments que es comercialitzen

El control oficial verifica les garanties d’autenticitat, integritat, conformitat i qualitat dels aliments que es comercialitzen

La qualitat dels aliments és una demanda dels consumidors i un aspecte fonamental per a la competitivitat de les empreses agroalimentàries i, per tant, és una de les prioritats de la política alimentària. Garantir la qualitat dels aliments i la lluita contra pràctiques deslleials implica el compromís de les empreses alimentàries i de les administracions públiques amb els consumidors.
 
La finalitat principal del control oficial en matèria de lluita contra el frau alimentari és la protecció dels interessos econòmics dels que formen part de la cadena agroalimentària, especialment de totes aquelles empreses que compleixen les normes i dels consumidors.
 
El control oficial verifica les garanties d’autenticitat, integritat, conformitat i qualitat dels aliments que es comercialitzen i assegura la transparència i la competència lleial de les transaccions comercials.
 
La Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació és l’autoritat competent a Catalunya en matèria de control oficial de la qualitat alimentària i la lluita contra fraus, i anualment articula el sistema de control mitjançant el Pla General d’Inspecció de lluita contra el frau en els productes agroalimentaris.
 
L’any 2019 el Pla General d’Inspecció de lluita contra el frau en els productes agroalimentaris preveu la realització de 113 inspeccions i 240 controls exploratoris:
 
Inspeccions (investigacions) planificades, realitzades a empreses alimentàries seleccionades per mitjà d’una anàlisi de risc. Aquest tipus d’inspeccions comporten aixecament d’actes d’inspecció i suposar l’adopció de mesures cautelars, com ara la immobilització de productes. En el cas de constatació d’infraccions, donen lloc a la tramitació d’expedients sancionadors.
 
Inspeccions (investigacions) imprevistes, es realitzen com a conseqüència de successos inesperats o sospites d’infracció, com ara denúncies, comunicacions d’altres organismes de control o altra informació. Sovint tenen caràcter urgent i es tramiten com les inspeccions programades.
 
Controls exploratoris, actuacions de control en les quals s’avaluen els sistemes d’autocontrol dels processos de fabricació i el sistema de traçabilitat que utilitza l’empresa i també s’informa a l’operador de la normativa aplicable als productes que elabora i comercialitza. No tenen caràcter repressiu sinó informatiu i serveixen per avaluar el  possible risc d’incompliment i/o frau de les empreses.
 
Les inspeccions es realitzen seguint una metodologia d’investigació i auditoria, i tenen com a objectiu bàsic la detecció de fraus o pràctiques antireglamentàries en matèria de qualitat. Es centren primordialment en els sectors que han estat avaluats com d’alt risc i en aquells que tenen alguna circumstància o conjuntura especial. La selecció de les empreses a inspeccionar també es fa en funció de l’avaluació del risc dins de cada sector.
 
Durant les inspeccions es prenen mostres d’aliments i d’altres productes intermedis per analitzar-ne la seva identitat i que compleixen les normes de qualitat, es revisa els documents d’acompanyament dels aliments, els autocontrols i el sistema de traçabilitat que tenen implantades les empreses per identificar possibles fraus i es comprova la veracitat de la informació que apareix a les etiquetes.
 
El Pla General d’Inspecció s’inclou en el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària (2016-2020), que realitzen tots els Estats membres de la UE i que preveu la col·laboració i la cooperació entre les administracions implicades en el control alimentari d’altres àmbits o territoris.
 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 15/01/2019  Ruralcat

Agricultura publica els preus de referència de poma i pera de l'Observatori Agroalimentari de Preus de Catalunya

Amb aquesta publicació, que s’anirà ampliant durant la campanya, es dóna resposta a una de les reivindicacions del sector pel que fa a la transparència del mercat.

Els preus de referència es publicaran setmanalment a la pàgina web del DARP

Els preus de referència es publicaran setmanalment a la pàgina web del DARP

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) publica setmanalment en el seu web, mitjançant l’Observatori Agroalimentari de Preus de Catalunya, els preus sectorials de referència de fruita de llavor (poma i pera) obtinguts d’acord amb les informacions facilitades per les principals centrals hortofructícoles, a fi de donar la màxima informació i transparència al mercat.

La publicació dels preus de referència per a la fruita de llavor dóna resposta al compromís del Departament d’Agricultura amb el sector per a dotar, ja aquesta campanya, de mecanismes que facin més transparent la informació sobre l’evolució dels preus al llarg de tota la cadena.

Aquesta setmana es publiquen els preus corresponents a la setmana 1 de 2019 (31 de desembre al 6 de gener), que s’afegeixen als preus setmanals ja publicats a partir de la setmana 48 (26 de novembre al de 2 gener) en el cas de la poma i la setmana 49 (3 al 9 de desembre) en el cas de la pera.

Els preus de referència es publicaran setmanalment a la pàgina web del DARP, en la següent adreça:

http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/observatori-agroalimentari-preus/preus-sectorials-referencia/fruita-fresca/fruita-llavor/

Amb aquesta publicació, s’amplia la informació dels preus sectorials de referència que es va iniciar en una primera etapa amb la publicació dels preus de la fruita de pinyol i va continuar amb la publicació dels preus de l’avellana i l’ametlla.

Durant aquesta campanya, l’Observatori Agroalimentari de Preus de Catalunya disposa d’una aplicació informàtica en línia que permet recollir les dades dels sectors descrits anteriorment amb l’objectiu d’anar ampliant-se a més sectors a curt termini. Aquesta informació es complementa amb la publicació setmanal del preu mitjà pagat pel consumidor final per a poder donar transparència a les diferents baules de la cadena.

La informació del preu al consumidor de fruita de llavor és facilitada per l’empresa Kantar Worldpanel mitjançant la recollida de dades d’una mostra contínua i representativa de llars catalanes amb preus setmanals des de la setmana 40 (1 al 7 d’octubre de 2018). Durant l’any 2018, es va publicar amb periodicitat setmanal els preus al consumidor de la fruita de pinyol.

Els preus al consumidor es publicaran setmanalment a la pàgina web del DARP, en l’adreça següent:
http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/observatori-agroalimentari-preus/preus-consumidor/

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 15/01/2019  Ruralcat

Trufforum convertirà Vic en la capital mundial de la tòfona negra

La ciutat acollirà del 25 al 27 de gener aquesta trobada internacional per promocionar la tòfona negra i impulsar el sector tofoner a nivell mundial.

El Congrés es celebrarà a l'edifici El Sucre de Vic

El Congrés es celebrarà a l'edifici El Sucre de Vic

El Congrés Internacional Trufforum és un esdeveniment internacional organitzat per l’European Mycological Institute (EMI), l’Ajuntament de Vic, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Diputació de Barcelona i la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic, vinculat a la Cambra de Comerç de Barcelona.

Amb l’objectiu de ser un punt de trobada internacional del sector professional de la tòfona, els propers 25, 26 i 27 de gener l’edifici El Sucre de Vic acollirà la 2ª edició de Trufforum Vic 2019 amb la voluntat de divulgar els valors i la cultura de la tòfona i popularitzar el seu ús a la cuina i la gastronomia. A més, vol dinamitzar un sector agroalimentari i agrari emergent com és el conreu de la tòfona.

Avui s’ha presentat el certamen que inclourà un ampli programa d’activitats com tallers demostratius de cuina amb xefs de renom internacional, activitats a l’Aula de la Tòfona, un campionat de Catalunya gossos tofoners, el Congrés Internacional de la Tòfona, ponències d’experts nacionals i internacionals, i molt més. 

El Mercat de la Tòfona serà un mercat únic a Catalunya amb tòfona negra (Tuber melanosporum) seleccionada i de diferents territoris d'origen: Catalunya, Espanya i França on els visitant podran conèixer i comprar al detall, tòfona d'alta qualitat, classificada i garantida. 

El Market Trufforum és un espai on trobar i comprar productes agroalimentaris trufats artesans i d’alta qualitat, i descobrir experiències i propostes turístiques entorn a la tòfona.

A l’Auditori tindrà lloc la Cuina de la Tòfona en Directe, amb tallers demostratius de cuina en directe que reunirà tres estrelles Michelin i altres especialistes en la cuina de la tòfona, demostrant que és un producte a l’abast de tothom. 

A l’Aula de la Tòfona es podrà tocar, olorar, tastar i aprendre els secrets de la tòfona amb tasts guiats de productes agroalimentaris trufats, tallers pràctics i activitats per descobrir el diamant de la cuina.  

La Tòfona al Pla amb Osona Cuina oferirà degustacions elaborades pel prestigiós col·lectiu Osona Cuina, per poder degustar i gaudir de la gastronomia de la tòfona i a preus populars.

A l’Espai Tòfona, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya ensenyarà la tòfona als visitants a través d’una exposició de tòfones i espècies, les zones de producció destacades, la neteja i conservació, l’observació amb microscopis, etc. 

El Campionat de Catalunya de Gossos Tofonaires es celebrarà el dia 27 a la Plaça Major de Vic on 10 equips compostos per gos i home competiran en directe per decidir quina és la millor parella de Catalunya. Un espectacle en directe amb l’objectiu de divulgar i reconèixer el treball de persones i gossos que es dediquen a la recol·lecció de tòfones, i donar visibilitat a un sector agroalimentari i forestal estratègic a Catalunya.

Durant els tres dies de congrés també tindrà lloc el programa Trufforum-Pro, que inclourà taules rodones, ponències i tallers de caràcter professional entorn a la tòfona amb prestigiosos ponents nacionals i internacionals, tractant temes d'interès professional i sectorial. 

D’altra banda, el divendres 25 el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació presentarà el Pla d’Acció per al Desenvolupament del sector de la tòfona a Catalunya. Aquest pla vol dinamitzar i ordenar el sector tofoner i millorar-ne la competitivitat. Es centra en la dinamització de l’espècie de major interès econòmic per al sector, la tòfona negra, i per a un horitzó temporal de 2019 a 2034. 

Trufforum també lliurarà el reconeixement “Ambaixadors de la Tòfona 2019” a Carme Ruscalleda i Toni Balam com a Ambaixadors de la Tòfona 2019 pel seu treball i la trajectòria professional entorn a la divulgació de la tòfona i la seva cultura en l’àmbit culinari. 

El sector de la tòfona al món

La tòfona és mundialment coneguda pel seu aroma i sabor, i constitueix un dels ingredients privilegiats de la gastronomia internacional. Els principals productors de la tòfona negra a nivell mundial són França, Espanya i Itàlia. A Europa es produeixen anualment entre 22 i 134 tones. 

Actualment existeixen almenys 180 espècies de trufa al món i unes 30 a Europa. A Catalunya es produeixen i comercialitzen la tòfona blanca (Tuber aestivum), la tòfona gravada (Tuber uncinatum = T. aestivum), la tòfona d’hivern o Magenca (Tuber brumale) i la tòfona negra (Tuber melanosporum), que és la més apreciada. 

La tòfona negra és un producte de temporada i perible. L’època de recol·lecció va del 15 de novembre al 15 de març i la seva maduració és escalonada en el temps mentre que la producció és variable, tot i que arriba al seu esplendor a mitjan gener. 

Catalunya és una de les zones amb major tradició tofonera de la Península Ibèrica, on existeixen unes 1.000 hectàrees productores, tot i que disposa d’una superfície apta pel cultiu de la tòfona negra de 1.582.662 hectàrees, el 49% de la superfície total catalana. Catalunya Central n’és la principal zona productora, amb el 80% aproximament de la producció total. Actualment hi ha unes 500 persones amb llicència per a la recollida de la trufa.

Augmentar la producció de tòfona negra és vital per garantir una producció de qualitat estable en el temps mitjançant l'augment de la superfície cultivada i la millora de les tècniques de silvicultura de la tòfona silvestre. 

 

AJUTS | 15/01/2019  Ruralcat

L’ICO convoca sis línies de crèdit per finançar a emprenedors i empreses i ajuts per a la internacionalització

Les línies ICO estan dissenyades per finançar projectes i necessitats de liquiditat d’autònoms i empreses així com el seu procés d’internacionalització, amb l’objectiu de cobrir tots els estadis de desenvolupament empresarial.

Els ajuts cobreixen tots els estadis de desenvolupament empresarial

Els ajuts cobreixen tots els estadis de desenvolupament empresarial

L’ICO (Instituto de Crédito Oficial) ha obert la convocatòria de sis línies d’ajut estructurades en dos grans blocs: Empreses i Emprenedors i Internacional.

Empreses i emprenedors

Aquest apartat està destinat al finançament per a projectes d’inversió o liquiditat d’empreses i autònoms a Espanya amb tres línies de crèdit:

Línia ICO Empreses i Emprenedors 2019: destinat a finançar projectes empresarials o per cobrir necessitats de liquiditat dins el territori nacional (despeses corrents, necessitats tecnològiques, actius fixos, vehicles, reformes, adquisició d’empreses) i per rehabilitació d’habitatges i edificis per un import màxim per client de 12,5 milions d’euros. La tramitació de les operacions es realitza directament a través de les Entitats de Crèdit.

Línia ICO Garantia SGR/SAECA 2019: destinada a projectes empresarials i/o a necessitats de liquiditat dins i fora del territori nacional amb un import màxim per client de fins 2 milions d’euros en una o diverses operacions. La tramitació de les operacions es realitza directament a través de les Entitats de Crèdit, a les Societats de Garantia Recíproca o a SAECA

Línia ICO Crèdit Comercial 2019: es poden finançar les bestretes de factures i prefinançament per cobrir els costos de producció i elaboració del bé o servei objecte de venda en territori nacional amb un import màxim per client de fins a 12,5 milions d’euros a l’any, en una o diverses operacions. La tramitació de les operacions es realitza directament a través de les Entitats de Crèdit.

El període de sol·licitud per a totes les línies és des del 03/01/2019 fins al 31/12/2019.

Internacional

Aquest apartat està destinat al finançament per al procés d’internacionalització i l’activitat exportadora de les empreses espanyoles amb tres línies de crèdit:

Línia ICO Internacional 2019: el finançament es pot destinar al Tram I Inversió i Liquiditat  per desenvolupar els projectes d'inversió i /o les necessitats generals de l'activitat amb un import màxim per client i any de 12,5 milions d’euros, o bé al Tram II Exportadors Mitjà i llarg termini amb crèdit Subministrador o Crèdit comprador, amb un import màxim per client de 25 milions d’euros. La tramitació de les operacions es realitza directament a través de les Entitats de Crèdit que col·laboren amb l'ICO en aquest producte.

Es podran formalitzar préstecs a l'empara de la Línia durant tot l'any 2019.

Línia ICO Exportadors 2019: es poden finançar les bestretes de factures i el prefinançament per cobrir els costos de producció i elaboració del bé o servei objecte d'exportació. Es podrà finançar fins al 100% de l'import de la factura, o fins al 100% de l'import de venda dels béns o de la prestació de serveis sempre que no se superi el import màxim de 12,5 milions d'euros de saldo viu per client i any, en una o diverses disposicions. La tramitació de les operacions es realitza directament a través de les Entitats de Crèdit que col·laboren amb l'ICO en aquest producte.

Es podran formalitzar préstecs a l'empara de la Línia durant tot l'any 2019.

Línia ICO Canal Internacional 2019: per finançar la inversió i liquiditat d’autònoms, empreses i entitats públiques i privades, tant les domiciliades a Espanya com aquelles domiciliades a l'estranger que tinguin "interès espanyol" i l’exportació a mitjà i llarg termini  per a empreses amb domicili social fora d'Espanya que adquireixin amb ajornament de pagament, béns o serveis tant a empreses amb domicili social a Espanya com fora d'Espanya que tinguin "interès espanyol". Així mateix, podran sol·licitar finançament empreses amb domicili social a Espanya o fora d'Espanya amb interès espanyol que venguin béns o serveis, amb ajornament de pagament, a empreses amb domicili social fora d'Espanya. En el cas de finançament de liquiditat es podrà sol·licitar fins a 12,5 milions d'euros o el seu contravalor en la divisa local. Per a la resta d'operacions de finançament, projectes de inversió o d'exportació a mitjà i llarg termini, no hi ha límit d'import depenent aquest del projecte a finançar.

La tramitació de les operacions es realitzarà directament a través de les institucions financeres internacionals amb les que l'ICO subscrigui acords de col·laboració o de les seves entitats col·laboradores en cas que desenvolupi aquest esquema de funcionament.

 

AGENDA | 11/01/2019  Ruralcat

Les principals fires i salons del sector agroalimentari i rural al món durant el 2019

RuralCat us ofereix un llistat cronològic dels esdeveniments i fires internacionals més destacats del sector agroalimentari, marítim i rural d’arreu del món.

A més, a l'apartat Agenda de RuralCat es pot consultar tota la informació actualitzada de les fires, jornades i actes que es duen a terme. També es recomana confirmar les dades amb l'organitzador perquè sempre pot haver alguna modificació.

Gener

Winter Fancy Food, del 13 al 15 de gener, San Francisco (Estats Units)

El major espectacle d'especialitats alimentàries i begudes a la costa oest nordamericana.

Grune Woche 2019 Berlín: Setmana Verda Internacional Berlín, del 18 al 27 de gener, Berlín (Alemanya)

Exposició única en la seva classe internacional per a l'alimentació, l'agricultura i l'horticultura, sent  un dels principals esdeveniments d'aquest tipus que se celebren a Alemanya.

Sirha, del 26 al 30 de gener, Lió (França)

La cita mundial de la restauració i l'hosteleria.

ISM, del 27 a 30 de gener, Colònia (Alemanya)

Fira especialtzada en dolços i snacs.

Saló Millésime Bio, del 28 al 30 de gener, Montpellier (França)

Fira especialitzada en els productors i venedors de vi ecològic.

Febrer

Fruit Logistica, del 6 al 8 de febrer, Berlín (Alemanya)

FRUIT LOGISTICA inclou totes àrees de negoci i participants del mercat dels productes frescos proporcionant una visió completa de totes les novetats, productes i serveis en tot el procés.

Prodexpo, de l’11 al 15 de febrer, Moscou (Rússia)

PRODEXPO és la major exposició especialitzada anual a Rússia i Europa de l'Est. Durant més de 20 anys, ha determinat el desenvolupament de la indústria alimentària nacional.

World AG Expo 2019 Tulare: Firaa internacional d'agricultura California, del 12 al 14 de febrer, Tulare (Califòrnia- EUA)

World AG Expo 2019 Tulare serà l'exposició agrícola més gran del món, d'aquí que en ella es citen les millors empreses, professionals i especialistes relacionats amb el sector.

Biofach, Fira Agricultura Ecològica-Orgànica, del 13 al 16 de febrer, Nuremberg (Alemanya)

L'oportunitat perfecta per a professionals visitants de trobar productors orgànics del mercat orgànic i inspirar-se en les últimes tendències del sector.

Gulfood, del 17 al 21 de febrer, Dubai (Emirat Àrabs)

La fira mundial d'aliments i begudes més gran del món amb 98.000 visitants i 5.000 expositors a l'única fira de productes alimentaris realment global.

Març

Expo Antad & Alimentaria, del 5 al 7 de maig, Guadalajara (Mèxic)

Una de les exposicions internacionals més grans de la indústria de l’alimentació.

Foodex Japan, del 5 al 8 de març, Tòquio (Japó)

Esdeveniment de menjars i begudes, el tercer en el món en la seva classe, així com el primer a Àsia i a la Conca del Pacífic.

Prowein, del 17 al 19 de març, Düsseldorf (Alemanya)

Fira Internacional de Vins i Begudes Alcohòliques, és l'esdeveniment nº1 en el món i el lloc de trobada anual dels experts i les marques més importants.

Alimentation, del 30 de març al 7 d’abril, Brussel·les (Bèlgica)

Amb 250 expositors distribuïts en 35.000 m², l'exposició d'aliments és la fira de Bèlgica. 

Abril

India International Dairy Expo, del 3 al 5 d’abril, Bombai (Índia)

187 expositors, inclosos el 23% d'estrangers, van exhibir els seus productes i tecnologies durant els tres dies fira. 

LIOOC 2019, LONDON Oli d'Oliva Internacional, del 12 al 14 d'abril, Londres 

Certamen competitiu dedicat a l’oli més gran del món.

Agrishow 2019 Sao Paulo. Fira Internacional de Tecnologia Agrícola, del 29 d’abril al 3 de maig, Sao Paulo (Brasil)

Fira amb les últimes novetats i innovacions relacionades amb el sector, ja que comptarà amb la presència de les millors empreses i professionals del mateix.

Maig

Seafood Expo Global, del 7 al 9 de maig, Brussel·les (Bèlgica)

Fira per promocionar i vendre els seus productes del mar, processar equips i serveis als principals compradors de tot el món.

Prowine Asia, del 7 al 10 de maig, Hong Kong (Xina)

L'edició de Hong Kong de ProWine Àsia aporta a World of Wines el principal centre comercial del sud-est asiàtic. Com a fira líder de la seva classe a la regió, ProWine Àsia ofereix als productors mundials una porta d'expansió empresarial internacional cap a Àsia. 

Sial Xina, del 14 al 16 de maig, Shanghai (Xina)

La major exposició d'aliments alimentaris més gran d'Àsia i la tercera exposició mundial d'aliments centrada en promoure negocis d'importació i exportació. 

London Wine, del 20 al 22 de maig, Londres (Anglaterra)

L’edició d’enguany inclou més de 14.000 vins procedents de 32 països, degustacions innovadores, classes magistrals crítiques i una sèrie de característiques destacades, l'espectacle és una destinació ineludible per a qualsevol persona de la indústria. 

Juny

SkogsElmia Suecia 2019, del 6 al 8 de juny, Jönköping (Suècia)

Principal fira forestal nòrdica amb un enfocament en la propietat forestal. SkogsElmia acull expositors de productes i serveis per a tota la cadena des de llavors fins a serradores.

Summer Fancy Food, del 23 al 25 de juny, Nova York (Estats Units)

The Summer Fancy Food Show és l'esdeveniment especialitzat en la indústria alimentària més important d'Amèrica del Nord, i el principal aparador per a la innovació en la indústria. 

Setembre

Salon du Vegetal, del 10 al 12 de de setembre, Nantes (França)

La fira comercial més gran de França dedicada al món de les plantes, els jardins i la natura a la ciutat. Agrupa més de 600 expositors i marques i 10.000 professionals durant 3 dies.

Polagra Food, del 30 de de setembre al 3 d’octubre, Poznan (Polònia)

Cada any, l'esdeveniment és visitat per diverses desenes de mil professionals de negocis alimentaris que arriben a Poznań del món sencer a la recerca dels últims productes, inspiració i, sobretot, que busquen contractes duradors. 

Octubre

HiFiTStec Japan, del 2 al 4 d’octubre, Tòquio (Japó)

Ingredients per a la salut (Hi) / Ingredients alimentaris per Taste (FiT) / Seguretat i tecnologia (S-tec), aquesta és la fira comercial d'ingredients més gran d'Àsia.

Anuga Food Tec, del 5 al 9 d’octubre, Colònia (Alemanya)

La fira comercial més gran del món és el punt de trobada de la indústria més important, amb 7.405 expositors i prop de 165.000 visitants.

Novembre

Hong Kong Int. Wines & Spirits, del 7 al 9 de novembre, Hong Kong (Xina)

Fira dedicada a la indústria del vi i les begudes espirituoses.

Agritechnica 2019 Hannover: Fira la indústria tècnica agrícola, del 10 al 16 de novembre, Hannover (Alemanya)

A la fira mundial líder en tecnologia agrícola, totes les empreses líders de la indústria presenten les seves innovacions i innovacions. AGRITECHNICA és l'aparador de la indústria mundial d'enginyeria agrària i un fòrum per al futur de la producció vegetal.

Foodex Saudí, de l’11 al 14 de novembre, Jeddah (Aràbia Saudita)

Foodex Saudi és la principal exposició de comerç internacional de l'Aràbia Saudita, dedicada al 100% a la indústria alimentària. Els compradors saudius professionals de la indústria de distribució, venda, fabricació i hostaleria de masses tindran l'oportunitat de vendre productes procedents de més de 51 països, i comerciar amb expositors que mostrin una àmplia gamma d'oferta mundial de productes i solucions d'aliments i begudes.

Interpom-Primeur, del 25 al 27 de novembre, Kortrijk (Bèlgica)

La fira més especialitzada del sector de la patata i la verdura a Europa on està representada tota la cadena: des del cultiu, fins a la transformació i comercialització. INTERPOM PRIMEURS ofereix una gamma completa de productes i serveis per a tots els professionals del sector de la patata i l'hortalissa.

Desembre

Bulk Wine Exhibition, del 2 al 3 de desembre, Àmsterdam (Holanda)

La major fira dedicada al negoci del vi a granel que reuneix, en dos dies, el 75% del vi a granel que s'exporta a nivell mundial.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTPARIA | 10/01/2019  Ruralcat

La PAE publica els resultats del projecte de recerca sobre la llaurada mínima, la fertilització i els adobs verds en cultius herbacis extensius ecològics de secà

El projecte ha estat finançat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a través de l’ajut per incentivar la recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària ecològica.

Arada de pales per a les labors del sòl a les parcel·les experimentals (Autor: Alejandro Pérez)

Arada de pales per a les labors del sòl a les parcel·les experimentals (Autor: Alejandro Pérez)

La Unitat de producció agrària ecològica (PAE) del Departament d’Agricultura, ha publicat la fitxa tècnica on s’exposen els resultats obtinguts en el projecte de recerca “Experiència a llarg termini sobre la llaurada mínima, la fertilització i els adobs verds en cultius herbacis extensius ecològics de secà”, encapçalat pel doctor i membre del Grup de Recerca Ecologia dels Sistemes Agrícoles del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, Francesc Xavier Sans. 

En aquesta fitxa tècnica es resumeix l'experiència pilot realitzada al Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs entre els anys 2011 i 2016 que va constar d’una rotació de cinc anys amb conreus ecològics de cereals (espelta i blat) i lleguminoses (cigró i llentia) on es va avaluar l’efecte de la llaurada mínima respecte l’arada de pales, l’efecte de la fertilització amb fems compostats i de la presència o absència d’adobs verds abans dels cultius de primavera sobre la biodiversitat del sòl i la qualitat del sòl en termes de matèria orgànica. També es va analitzar l’abundància d’herbes i els rendiments dels diferents cultius, així com els balanços econòmics obtinguts en els diferents tractaments estudiats. 

El seguiment agronòmic dels primers cincs anys de l’experiment ha permès posar en evidència que la fertilització és un dels factors que té més importància en els paràmetres agronòmics (rendiments i balanços econòmics) i ambientals (qualitat del sòl, biodiversitat i abundància de fauna edàfica i herbes). De manera general, l’abundància d’herbes i els rendiments dels cultius no varien de manera significativa entre les parcel·les llaurades amb l’arada de pales i amb l’arada de cisells.  

L’estudi també conclou que la utilització de l’arada de cisells pot suposar un lleuger increment del benefici econòmic i un estalvi en hores de feina i que la biomassa microbiana, un dels paràmetres de qualitat del sòl, augmenta significativament amb l’ús de la llaurada mínima amb l’arada de cisells, sobretot quan va acompanyada de la incorporació de fems, i provoca un augment en el contingut de nitrogen i fa que les pèrdues dels estocs de carboni no siguin tan elevades com amb l’arada de pales. D’altra banda, es constata que la fertilització amb fems compostats comporta un augment en els rendiments dels cultius de cereals. 

 

AGENDA | 10/01/2019  Ruralcat

Les principals fires del sector agroalimentari i rural a Espanya durant el 2019

Des de RuralCat oferim un recull de les fires del sector agroalimentari, rural i marítim més destacades que se celebraran enguany a tot Espanya, ordenades cronològicament.

A l'apartat Agenda de RuralCat podràs consultar tota la informació actualitzada de les fires, jornades i actes que es duen a terme. També recomanem que es confirmin les dades amb l'organitzador perquè sempre hi pot haver alguna modificació. 

Gener

Agroexpo, del 23 al 26 de gener, Don Benito (Extremadura)

La cita amb professionals, fabricants i distribuïdors agraris.

Madrid Fusión, del 29 al 30 de gener, Madrid 

El Congrès Internacional de Gastronomia se celebra anualment a Madrid des de l’any 203 i hi participen cuiners de reconegut prestigi internacional. 

Agraria 2019, del 30 de gener al 2 de febrer, Valladolid

Aquest certamen reuneix a fabricants, importadors, distribuïdors i intermediaris d’equipaments i serveis per a l’agricultura i la ramaderia.

Febrer

World Maritime Week 2019 Bilbao, del 12 al 14 de febrer, Bilbao

La fira compta amb la presència dels millors professionals i empreses relacionades amb el sector marítim.

ABANCA CIMAG-GANDAGRO. Feria Profesional de Maquinaria, Agricultura y Ganadería, del 21 al 23 de febrer,  Silleda (Pontevedra)

La fira arriba enguany a la seva tercera edició com un punt de trobada entre empreses i professionals de la maquinària agrícola, la ramaderia i l’agricultura.  

TECNOVID 2019 Zaragoza. Salón de Equipos para Viticultura, del 26 de febrer a l’1 de març, Saragossa

A Tecnovid s’exhibeixen des de maquinària de tracció motoritzada fins a maquinària de cultiu i recol.lecció, inclosa l’aplicació de fitosanitaris i tot el mateiral auxiliar necessari per la viticultura. 

Oleotec 2019 Zaragoza. Salón de técnicas y equipos para olivicultura, del 26 de febrer a l’1 de març, Saragossa

Al saló es mostra tot tipus de maquinària i material auxiliar per a l'olivicultura. 

Març

Feria internacional apícola, del 7 al 10 de març, Pastrana 

La Fira acull les principals novetats del sector a la capital mundial de la mel.  

Captur 2019. Feria de Caza, Pesca y Turismo Rural, del 9 al 10 de març, Calamocha (Terol) 

Fira que compta amb un programa d’activitats, exhibicions de caça, campionats, concursos d’agility i tot allò relacionat amb la caça, pesca i turisme rural.

Figan, Feria Internacional para la Producción Animal, del 19 al 22 de març, Saragossa

Els últims avanços tecnològics en el món de la producció animal es presenten a la fira dedicada als criadors professionals que busquen les millors solucions per a una reproducció exitosa. 

CINEGÉTICA Feria de caza y pesca, del 21 al 24 de març, Madrid

Punt de trobada dels amants i aficionats de la caça i la pesca esportiva. 

World Olive Oil Exhibition 2019, del 27 al 18 de març, Madrid

La World Olive Oil Exhibition reuneix a Madrid a productors, compradors d’oli, almàssares, importadors, distribuïdors, minoristes i a tots els professionals interessants en el món oleícola.  

Abril

Fame Innowa. Feria de Tecnología Agrícola y Agronegocios del Mediterráneo, del 3 al 6 d’abril, Múrcia

Cita ineludible per a empreses fabricants de mitjans de producció agrícola i la innovació tecnològica en el sector agrícola.  

FIVAC 2019 Valencia. Salón de la caza, naturaleza y mundo rural, del 5 al 7 d’abril, València

Fira sectorial que aglutina els professionals i amants de la caça i el turisme rural. 

Maig

Infoagro Exhibition, del 22 al 24 de maig, Roquetas de Mar (Almeria)

Durant els tres dies els expositors podran mostrar els seus productes a més de 30.000 visitants.  

Infoagro Exhibition 2019. III edició de la Feria de Agricultura Intensiva, del 22 al 24 de maig, Roquetes de Mar (Almeria)

Un punt de trobada per a agricultors i empreses del sector de l’hortofructicultura.

Juny

Organic Food Iberia, 6 i 7 de juny, Madrid

Fira professional i internacional dedicada a promoure les indústries alimentària i vinícola ecològiques entre els principals compradors de productes ecològics de la Península Ibèrica i la resta d'Europa.

SALIMAT ABANCA 2019. Salón de Alimentación del Atlántico, del 6 al 9 de juny, Silleda (Galícia)

Fira de referència del sector alimentari i gastronòmic.

FECAP ABANCA 2019. Feria de Caza, Pesca y Naturaleza, del 6 al 9 de juny, Silleda (Galícia)

Punt de trobada per a empreses, professionals i aficionats a la caça, la pesca i activitats a l’aire lliure.

Setembre

Expobiomasa, del 24 al 26 de setembre, Valladolid

Expobiomasa és una trobada professional del sector de la biomassa. 

Octubre

Fruit Attraction. Feria Internacional del Sector de Frutas y Hortalizas del 22 al 24 d’octubre, Madrid

Punt de trobada per a tota la cadena de valor del sector hortofructícola.
 

AGENDA | 08/01/2019  Ruralcat

Les principals fires del sector agroalimentari i rural a Catalunya durant el 2019

RuralCat t'ofereix la informació de les fires i mostres més importants que tenen lloc a Catalunya, i que estan relacionades amb el sector agroalimentari i el món rural en general.

A continuació, oferim el llistat de les fires del sector agroalimentari, marítim i rural que es celebraran a Catalunya per ordre cronològic. Les dates poden estar subjectes a modificacions o canvis. Recomanem confirmar les dates amb l'empresa o entitat organitzadora.

A l'apartat Agenda de RuralCat es pot consultar tota la informació actualitzada de les fires, jornades i actes que es duen a terme durant 2019.

Gener

Trufforum, del 25 al 27 de gener, Vic
FiraTast, del 17 al 20 de gener, Girona
Fira de DOP Les Garrigues, del 18 al 21 gener, Les Borges Blanques
Firatast, del 17 al 20 de gener, Girona
Mostra Comercial i Agrícola, del 18 al 20 de gener, Sant Vicenç dels Horts
Festa i Fira de l'Oli i l'Oliva a Ullastrell, 20 de gener, Ullastrell
Fira de l'Oli i l'Olivera, 20 de gener, Espolla
Fira de Sant Sebastià - Fira de Torrons, 20 de gener, Òdena
Fira de Sant Antoni. Fira del Fesol, el 21 de gener, Santa Pau
Fira de Sant Vicenç, 26 de gener, l’Espluga de Francolí
Gran Festa de la Calçotada, 27 de gener, Valls
Fira Intercomarcal de l'Oli (FIO), 27 i 28 de gener, Móra la Nova

Febrer

Fira del Farro, 2 i 3 de febrer, La Vall de Bianya
Fira de la Candelera, del 2 al 4 febrer, Molins de Rei
Fira del Fajol, 10 de febrer, Batet de la Serra
Fira de Productes Naturals. Festa de l’arròs, 10 de febrer, Bagà
Fira Mercat de l'Arbre. Fira de la Natura, 9 i 10 de febrer, Mataró
Exposólidos. Salón Internacional de la tecnología y el procesamiento de sólidos, del 12 al 14 de febrer, Hospitalet de Llobregat
Mediterranean Diving Show, del 15 al 17 de febrer, Cornellà de Llobregat
Fiporc, del 17 al 18 de febrer, Riudellots de la Selva
56ª Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra Les Garrigues, del 18 al 20 de febrer a Les Borgues Blanques
Fira de la Mel, 23 i 24 de febrer, Crespià
Mercat Figueter de Capellades, segon diumenge de Quaresma, Capellades

Fira de la Quaresma, febrer, Tortellà

Març

Fira Natura i Muntanya, 3 de març, Sant Bartomeu del Grau
Fira Natura, del 8 al 10 de març, Lleida
Fira del Trumfo i la Tòfona, 9 i 10 de març, Solsona
Fira de l’Oli i l’Espàrrec de Godall, 9 i 10 de març, Godall
Fira del Cànem i Tecnologies Alternatives, Spannabis, del 15 al 17 de març, Cornellà de Llobregat
Fira de l'Embotit, 16 i 17 de març, Olot
Fira Alternativa, del 16 al 17 de març, l'Ametlla de Mar
Fira Sant Josep. Fira Catalana de la Maquinària Agrícola, del 16 al 19 de març, Mollerussa
Bestial, Saló de la Mascota, 17 i 18 de març, Reus
STM Saló de l'esport i turisme de muntanya, 23 i 24 de març, Lleida
Fira del Cítric de Xerta, 24 de març, Xerta
GiroCàmping, del 29 al 31 de març, Girona
Fira del Conill i de l'Artesania, 31 de març, Vilafant
Fira Oli i Pedra, 31 de març, Vinaixa
Fira Formatgera de la Vall de Ribes, 31 de març, Ribes de Freser
Mercat del Brunyol, març, Sant Feliu de Guíxols
Fira de Sant Josep del Brunyol de l'Empordà, març, Figueres
Fira Mercat de la Botifarra de la Garriga, març, La Garriga

Abril

Fira de les 40 Hores, del 5 al 7 d’abril, Ripoll
Mercat Medieval del Duc, 6 i 7 d’abril, Arbeca
Firacóc, 6 i 7 d’abril, Tàrrega
Fira Comarcal de Primavera, 7 d’abril, Campllong
Fira de l'Embotit de Bescanó,7 d’abril, Bescanó
Meat Business Forum, 9 i 10 d'abril, Barcelona
Fira Mercat del Ram, del 12 al 14 d’abril, Vic
Fira Mercat de Navarcles. Fira de l'Abat. Monacàlia, 13 i 14 d’abril, Navarcles
Fira Modernista del Penedès, 13 i 14 d’abril, l’Arboç
Muntanyum, 15 d’abril, Duesaigües
Mostra de Formatges Artesans de Catalunya, 19 i 20 d’abril, Sort
Fira Medieval, del 19 al 21 d'abril, Hostalric
Firabril. Fira de la Mel i l'Oli, 21 d’abril, el Perelló
Fira Q Balaguer, 27 i 28 d’abril, Balaguer
Fira d'Artés, abril, Artés
Fira de l'Oliva, abril, Terrassa

Maig

Fira Mercat al Carrer, 1 de maig, la Bisbal d'Empordà
Fira del Primer de Maig, 3 de maig, Olot
FirAnoia, del 4 al 5 de maig, Igualada
Fira de Primavera, 4 i 5 de maig, Navàs
Fira Mercat de Sant Ponç, 4 i 5 de maig, Mataró
67a Fira de Sant Isidre de Solsona, 10 al 12 de maig, Solsona
Fira Comercial i Gastronòmica, 4 i 5 de maig, El Masnou
Fira Gastronòmica, 5 i 6 de maig, la Sénia
Biocultura, del 9 al 12 de maig, Barcelona
Fira de Sant Isidre, del 11 al 13 de maig, Solsona
Fira Mercat de Sant Ponç, 12 i 13 de maig, Cànoves i Samalús
Lactium, 11 i 12 de maig, Vic
Fira de Sant Ponç, 11 de maig, Barcelona
Fira de Primavera i de l'ovella aranesa, 12 de maig, Les (Vall d’Aran)
Fires i Festes de Maig o dels Enamorats, del 17 al 19 de maig, Vilafranca del Penedès
Exposició de Cireres, 18 i 19 de maig, Sant Climent de Llobregat
Free From Food Expo 2019, 28 i 29 de maig, Barcelona

Festa de la Cirera, del 30 maig a l’1 de juny, Santa Coloma de Cervelló

Fira de la Primavera, maig, Sant Andreu de la Barca

D Vins: Mostra de Vins i Caves de Proximitat, maig, Agramunt
Fira del Pa, maig, Castelló d'Empúries
Fira de Sant Isidre, maig, Cardedeu

Juny

Cardona, Fira Medieval. Festa de la Sal, 1 i 2 de juny, Cardona
Festa de la Cirera, 1 i 2 de juny, Torrelles de Llobregat
Fira Gartstròmia, 2 de juny, Banyoles
Fira d’Herbes Remeieres i Productes Artesans, 2 de juny, Vilanova de Sau
Festa de la Cirera, 2 i 3 de juny, el Papiol
Fira Mercat de la Cirera, 3 de juny, Terrades
Wine & Cava Business Forum, 5 i 6 de juny, Barcelona

Fira Temps de Vi, del  7 al 9 de juny, Vilanova i la Geltrú
Fira de Sant Isidre, 8 i 9 de juny, Cervera
Fira de la Cirera, 9 de juny, Llers
Fira de l'Ou. Fira de Productes Artesans, 9 de juny, Sant Guim de Freixenet
Fira de la Ratafia i Productes de la Terra de Centelles, 11 de juny, Centelles
Fira del Pa i del Cereal a Cervera, 15 i 16 de juny, Cervera
Fira del Vi i el Cava de Vallirana, 15 de juny, Vallirana
Fira de Sant Joan, 22 de juny, Esterri d'Àneu
Fira de la Cirera d'en Roca, 24 de juny, Arenys de Munt
Firebre. Fira de Turisme, Navegació Fluvial, Gastronomia i Vins, del 29 al 30 de juny,  Benifallet
Fine Food Business Forum. Juny o juliol, Barcelona (a concretar)
Benvinguts a Pagès, juny, Catalunya
Agromercat, juny, Sant Pere de Ribes

Juliol 

Fira de la Mel Novella, 7 de juliol, Colera
Mercat Romà de Guissona, 7 de juliol, Guissona
Fira Bagà Medieval, el 20 i 21 de juliol, Baga
3a Fira Ecològica de Solsona, 20 de juliol, Solsona
Fira del caçador, 27 i 28 de juliol, Taradell
Fira Artesana d'Estiu de Gósol, 27 i 28 de juliol, Gósol

Agost

Firagost. Fira-Exposició del Camp Català, 6 i 7 d’agost, Valls
Fira de Sant Llorenç, 10 d'agost, Bellver de la Cerdanya
Fira de Sant Llorenç. Fira de l'Avellana, del 11 al 13 d’agost, Riudoms
Mercat del Ram, del 12 al 14 d’abril, Vic
Mostra Gastronòmica, Comercial i d'Artesans, del 16 al 19 d’agost, Cabrils
Fira de Sant Bartomeu. Fira del Meló, 24 i 25 d’agost, Artesa de Segre
Fira D.O. Conca de Barberà, Festa de la Verema, 24 i 25 d’agost, l’Espluga de Francolí
Fira de la cullerada de Mont-roig del Camp, agost, Mont-roig del Camp

Setembre

Besalú Medieval, 1 i 2 de setembre, Besalú 
Fira de la Cervesa, 7 de setembre, Tortellà
Festa de la Mel de la Vall de Ribes, 8 de setembre, Ribes de Freser
Fira del bolet, 15 i 16 de setembre, Setcases
Fira de la Vinyala, fira del cargol de la vinya, 15 de setembre, Òdena
Fira del Formatge de Lladó, 15 de setembre, Lladó
Fira de Calella i l'Alt Maresme, del 20 al 23 de setembre, Calella
Fira de la Figa d'Alguaire, 21 i 22 de setembre, Alguaire
Fira de Santa Tecla, 21 i 22 de setembre, Berga
Fira de l'Ametlla, 21 i 22 de setembre, Vilagrassa
Festa del Porc i la Cervesa, 23 de setembre, Manlleu
Eurofruit. Saló Internacional del Sector de la Fruita, del 26 al 29 de setembre, Lleida
Fira de Sant Miquel, 28 i 29 de setembre, Hostalric
Fira del Caçador Ciutat de Tàrrega, 29 de setembre, Tàrrega
Fira Agrària de Sant Miquel. Saló Nacional de la Maquinària Agrícola. Fira Catalana de l'Agricultura i la Ramaderia, 27 de setembre, Lleida
Agro Alta Segarra, setembre, Calaf
Mostra de Vins i Caves de Catalunya, setembre, Barcelona
Mercat Medieval de l'Hospitalet de l’Infant, setembre, l’Hospitalet de l’Infant
Mostra de Vi de l’Empordà, setembre, Figueres
Eco Sant Cugat, setembre, Sant Cugat Sesgarrigues
Fira de la Mercè. Fira del Comerç i la Bona Teca, setembre, Calldetenes

Octubre

Cavatast. Mostra de Caves i Gastronomia, del 4 al 6 d’octubre, Sant Sadurní d'Anoia
Fira Àpat, del 5 al 7 d'octubre, Barcelona 
Fira de l'Avellana de la Selva, del 5 i 6 d’octubre, Brunyola
Fira de l'All. Fira - Mostra de Productes Artesanals, 5 i 6 d’octubre, Cornellà del Terri
Fira del Roser, 5 i 6 d’octubre, Martorell
Orígens. Fira Agroalimentària de Productes de Qualitat, 5 i 6 d’octubre, Olot
Saló Nàutic Internacional de Barcelona, del 9 al 13 d’octubre, Barcelona
Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, del 12 i 13 d'octubre, Agramunt
Fira Fusta Constructiva, 17 i 18 d’octubre, Vic
12a Fira del Bolet i el Boletaire del Solsonès, 19 i 20 d’octubre, Solsona
Fira del Bolet i del Boletaire, 19 i 20 d’octubre, Solsona
Mercat del Cava i la Tapa, 19 i 20 d'octubre, Sant Pere de Ribes
Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova, el 26 i 27 d’octubre, Móra la Nova
Boletus. Fira del Bolet, 28 d’octubre, Isona i Conca Dellà
Fira Industrial, Agrícola i Comercial. Fira de Mostres, 27 d’octubre , Girona
Fira de Tots Sants, 31 d’octubre, Gósol
Mercat de Mercats, octubre, Barcelona
Bergabolet, octubre, Berga
Fira del Bestiar de la Vall de Ribes, octubre, Ribes de Freser
Fira del Caçador de Masdenverge, octubre, Masdenverge
Fira de l'Empelt, octubre, Llobera
Fira del Préssec de Pinyana, octubre, Alfarràs
Fira Ramadera de la Pobleta de Bellveí - la Vall Fosca, octubre, la Torre de Capdella
Festa de la Verema del Bages, octubre, Artés
Fira d'Aliments Artesans Catalans, octubre, Montseny
Fira de Bestiar de Salardú, octubre, Salardú

Fira Mercat de la Patata del Bufet, octubre, Orís
Fira Tast del Bisaura, octubre, Sant Quirze de Besora
Expro/Reus, octubre, Reus
Fira de Sant Martí, octubre, Puig-reig
Fira Ramadera, octubre, Bellver de Cerdanya
Ecoviure, octubre, Manresa
Fira de Santa Teresa, octubre, el Vendrell
Festa del Bolet de la Vall de Ribes, octubre, Ribes de Freser
Fira del Bolet, octubre, Llagostera
Fira-Mercat de les Guilleries, octubre, Sant Hilari Sacalm
Mostra la Llacuna, Terra d'Embotits i Vins d'Alçada, octubre, La Llacuna
Fira de la Poma, octubre, l’Armentera
Fira del Mostillo i Productes de Tardor, octubre, Llimiana
Fira de Santa Teresa i Fira Catalana de l'Ovella, octubre, Ripoll
Fira de la Castanya, octubre, Viladrau
Fira Tradicional Artesana de Torrelles de Foix, octubre, Torrelles de Foix
Fira de Sant Ermengol, octubre, la Seu d’Urgell
Fira de Santa Teresa, octubre, Esterri d’Àneu
Fira del Bolet, octubre, Albanyà
Fira de Fires, octubre, Castellterçol
Fira de la Carbassa, octubre, Sant Joan de les Abadesses
Fira de la Girella, octubre, el Pont de Suert
Fira del Comerç i el Rebost d'Alcarràs, octubre, Alcarràs
Fira de la Coca i el Mató, octubre, Monistrol de Montserrat
Fira de la Selva del Camp, octubre, la Selva del Camp
Fira de la Llenega, octubre, Cardona

Novembre

Fira de Tots Sants, novembre, Oliana
Fira de Tots Sants, novembre, Vilaller
Fira de Tots Sants, novembre, Bagà
Fira Agropecuària de Vila-rodona, del 2 al  5 de novembre, Vila-rodona
Safrània, la Fira de Sant Martí, 13 i 14 de novembre, Montblanc
Fira de la Muntanya Vic-Collsacabra, del 8 al 10 de novembre, Vic 
Fira de Novembre, del 9 a l'11 de novembre, Vilanova i la Geltrú
Fòrum Gastronòmic de Barcelona, 10  i 12 de novembre, Barcelona
Fira de Santa Caterina i del Gos Caçador, novembre, Arbeca
Fira Agrícola, Ramadera i Comercial de Sant Andreu, novembre, Torroella de Montgrí
Fira de Sant Andreu, novembre, Falset
Fira de Sant Andreu, novembre, Organyà
Mercat del Trumfo i la Sal d'Odèn, novembre, Odèn
Fira de la Tardor i el Bolet, novembre, Sant Cebrià de Vallalta
Fira del Vi Nou de Calonge, novembre, Calonge
Exposició, Mostra i Concurs d'Aus, novembre, Camallera
Fira de la Ratafia, novembre, Santa Coloma de Farners
Fira de Sant Martí, novembre, Puig-reig
Fira de Tardor, novembre, Sant Andreu de Llavaneres
Fira de Tardor, novembre, Sort
Fira de la Perdiu, novembre, Vilanova de Meià
Fira de Sant Martí, novembre, Amer
Fira de Tardor, novembre, Salàs de Pallars
Fira de l'Oli Novell, Cítrics i Comerç, novembre, Santa Bàrbara
Fira de Sant Martirià, novembre, Banyoles
Fira de l'Oli Verd, novembre, Maials
Fira Mercat de Les Guilleries, novembre, Sant Hilari Sacalm
Fira d'Olost. Fira d'en Rocagirellanarda, novembre, Olost
Fira del Codony, novembre, Tremp
Fira del Vi de Gandesa, novembre, Gandesa

Desembre

Mercat Medieval de Vic, del 6 al 8 de desembre, Vic

Fira de la Puríssima, del 6 al 8 de desembre, Sant Boi de Llobregat

Festa de l'Oli. Mostra de Productes Artesanals i Tradicionals, 7 i 8 de desembre, la Fatarella
Mostra del Cava, desembre, Ascó
Fira d'Hivern: Capgirem l'Avet, desembre, Castellterçol
Fira de la Ratafia, desembre, Besalú
Fira d'Artesans, desembre, Capçanes
Fira Avícola de la Raça Prat, desembre, el Prat de Llobregat
Fira de la Tòfona de Centelles, desembre, Centelles

PREMIS | 20/12/2018  Ruralcat

Les empreses Verdcamp Fruits i Kensho Sake i el jove empresari agrari Francesc Ribas (Can Puxic), guanyadors del premi PITA 2018

El Parc de les olors de Santa Eulàlia de Ronçana, la Castanya de Viladrau i l'oli Henri Mor han estat els finalistes. La dotació del premi és de 6.000 euros i una nominació de 2.000 euros per a cadascuna de les tres modalitats.

La dotació del premi és de 6.000 euros i una nominació de 2.000 euros

La dotació del premi és de 6.000 euros i una nominació de 2.000 euros

Avui s’ha publicat al DOGC la resolució de concessió de la XVII edició del PITA. Aquest premi vol distingir a les empreses agràries i les agroindústries que hagin incorporat innovacions que representin un nou producte, procés o gestió per a l'empresa, orientades a millorar la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses, mitjançant la innovació. 

La dotació del premi és de 6.000 euros i una nominació de 2.000 euros per a cadascuna de les tres modalitats: empresa agrària, agroindústria i jove emprenedor/a.

Les candidatures han estat valorades per un jurat presidit pel director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries i constituït per representants de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Lleida, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).

Les candidatures premiades en l’edició 2018 dels premis PITA han estat:

a) En la modalitat a l’empresa agrària, per la implantació d’innovacions dins del procés productiu, Verdcamp Fruits SAT, de Cambrils, que ha desenvolupat un model d’associació i sincronització de plantes florals refugi per al control biològic de pugó en síndria.

Sake Kensho

b) En la modalitat a l’agroindústria, per la implantació d’innovacions en els processos de primera transformació i/o conservació de productes d’origen agrari, Kensho Sake, de l’Ampolla, que elabora sake i ferments derivats de l’arròs amb varietats locals.

Tomàquets de Can Puxic

c) En la modalitat al/ a la jove/a emprenedor/a innovador/a, per la implementació d’innovacions en l’empresa agrària o en l’agroindústria i per les característiques pròpies d’un/a emprenedor/a innovador/a, Francesc Ribas, de Can Puxic, ubicat a Premià de Dalt, que produeix tomàquet de qualitat i proximitat tot l’any segons el Model 365, un procés de treball integral que permet allargar el cicle i augmentar la qualitat del cultiu convencional.

Els tres premis estan dotats amb la quantitat de 6.000 euros cadascun.

També s’han nominat les candidatures finalistes en les tres modalitats següents:

a) En la modalitat a l’empresa agrària, per la implantació d’innovacions dins del procés productiu, a Parc de les Olors de Santa Eulàlia de Ronçana, pel seu model de desenvolupament rural basat en la valorització de les plantes aromàtiques i medicinals.

b) En la modalitat a l’agroindústria, per la implantació d’innovacions en els processos de primera transformació i/o conservació de productes d’origen agrari, a Castanya de Viladrau SCP, que comercialitza castanya torrada durant tot l’any.

c) En la modalitat al/a la jove/a emprenedor/a innovador/a, per la implementació d’innovacions en l’empresa agrària o en l’agroindústria i per les característiques pròpies d’un/a emprenedor/a innovador/a, a Henri Philippe Alegria, de HENRI MOR SL, de Juncosa, pel seu model de negoci 4.0 de producció i comercialització d’oli d’oliva verge extra que ofereix  al consumidor local i internacional un producte d’alta qualitat i una experiència de compra innovadora.

Les tres nominacions finalistes estan dotades amb la quantitat de 2.000 euros cadascuna. El proper 31 de gener es celebrarà l'acte de lliurament dels premis, que tindrà lloc a Girona.

Properament es publicarà la convocatòria del premi PITA corresponent a l'any 2019. 

ENTREVISTA | 23/11/2018  Ruralcat

Pere Frigola  “Fomentem la col·laboració entre les nostres empreses en la producció, la comercialització i la innovació”

Pere Frigola té 79 anys i és un home fet a ell mateix. Com a pagès ha viscut diferents èpoques de la mateixa finca, que ha passat de la producció de llet a la carn d'engreix i, finalment, a la producció de fruita. Mai va anar a la Universitat però coneixements no li manquen amb l’experiència i altres formacions específiques en temes com l’alimentació animal o l’administració, gestió i direcció empresarial. Ha estat administrador d’Agroalimentària Mas Saulot, soci de Girona Fruits i expresident de la Comissió Rectora de l’Associació Denominació de Qualitat Poma de Girona, actualment IGP Poma de Girona. Pere Frigola ens explica en aquesta entrevista què hi ha darrera de la IGP Poma de Girona. La fructicultura ha evolucionat molt els darrers anys i els distintius de qualitat poden ser una ajuda per donar a conèixer les produccions locals.

Pere Frigola va ser administrador de Mas Saulot, és soci de Girona Fruits i expresident de la Comissió Rectora de l’Associació Denominació de Qualitat Poma de Girona, actualment IGP Poma de Girona

-Com a persona que ha participat activament en el sector de les IGP/DOP catalanes, quins creu que són els avantatges de distingir un determinat producte amb un distintiu de qualitat? En el cas de la IGP Poma de Girona, què creu que va aportar aquest distintiu?

Penso que vàrem decidir iniciar els tràmits de la IGP Poma de Girona per obtenir un distintiu que reconegués una manera concreta de fer les coses i anar un pas enllà. 

Mirant el camí que s'ha fet, veig que les empreses i les persones, tècnics, gerents, comercials i sobretot productors, creuen en ell i el senten com a propi. Els hi ha donat molta més autoconfiança per a seguir lluitant i implementant varietats, innovacions i millores; els ha motivat per arribar on són ara. 

Avui dia, aquesta IGP agrupa el 80% de la producció de poma de Girona (amb 80.000 tones) i la participació d’unes 79 famílies integrades en tres centrals (Girona Fruits, Giropoma i Fructícola Empordà). Darrerament, a nivell professional, també se’ns reconeix més un saber fer excepcional i superior a la resta de poma d'Espanya o Catalunya; per exemple, som els tercers del món en superfície en fer confusió sexual de Carpocapsa en tot un territori.

“En el moment actual, cal ésser molt coneixedor de tota la cadena de valor i tenir una estructura productiva, tècnica i comercial forta i eficient, amb personal molt ben preparat” 

-Creu que la nostra societat, en general, té un coneixement adequat d’aquests distintius? Com creu que ha evolucionat?

Tot i ser la IGP de poma més important de la península ibèrica, crec que encara no es coneix prou.  Estem lluitant perquè ho sigui més. En aquest sentit, creiem que el programa de promoció de la Generalitat de les DOP/IGP ens ajuda en donar-nos a conèixer, defensar la producció local i un model més sostenible. 

Per altra banda, com a IGP, nosaltres també fem accions per promocionar-nos mitjançant la nostra web i xarxes socials, fent vídeos corporatius, revistes i altre material gràfic, o esdeveniments com l’acte de Collita de la Primera Poma de Girona. Assistim a fires com Fruit Atrraction o Fruit Logistica i també participem en programes del Departament, per exemple el Benvinguts a Pagès, o de la Diputació, com el de Suport a projectes de promoció agroalimentària Girona Excel·lent Col·lectius, del Consell Comarcal de l’Alt i Baix Empordà o institucions locals, com la Setmana de la Salut de la Universitat de Girona o la Mediterranean Internacional Cup, etc.

Sens dubte, la IGP és una marca paraigües que ens ajuda però el més important és la serietat i capacitat de les tres empreses que hi ha al darrera (Girona Fruits, Fructícola Empordà i Giropoma). La seva evolució dependrà de la seva gestió. En el moment actual, cal ésser molt coneixedor de tota la cadena de valor i tenir una estructura productiva, tècnica i comercial forta i eficient, amb personal molt ben preparat. Abans es produïa i es venia quan semblava que era el moment més adient o especulant. Actualment, les centrals produeixen, conserven i comercialitzen amb l'objectiu d'estar sempre presents al lineal dels clients en tres o quatre categories de producte durant tot l'any. Això ha comportat inversions en varietats, producció, malles, sistemes de ACD (Atmosfera Controlada Dinàmica), classificació i envasat... Amb això vull dir que la base actual és una suma d'estructures, fortes, ben assentades i recursos humans d'alt nivell.

“Volem fer una producció més sostenible i renovable, cada cop més natural, reduint la petjada de carboni, hídrica i les entrades per a produir”

-De cara al futur, quins són els reptes del sector?

Aquest és un tema cabdal i l’haurà d’encarar el meu fill Llorenç Frigola, enginyer agrònom i president de la IGP Poma de Girona per als propers quatre anys, que seran els que marcaran el futur immediat de la IGP.

Ara mateix estem fomentant la col·laboració entre les nostres empreses en la producció, la captació de noves varietats, la I+D+i, l’exportació o la generació de coneixements pràctics. Prioritzem aprofitar les sinèrgies per sobre de la competitivitat entre empreses i els resultats a llarg termini per sobre dels beneficis ràpids.  

Un dels reptes més importants per a nosaltres és el canvi climàtic. Volem fer una producció més sostenible i renovable,  cada cop més natural, reduint la petjada de carboni, hídrica i les entrades per a produir.

Si un aliment es pot produir localment no cal portar-lo de lluny perquè, per exemple, un quilo de pomes produïdes a Itàlia, només en el transport, genera un quilo de CO2. També s’ha de tenir en compte el problema dels plàstics i els embalatges per l'entorn: la fruita és la millor opció i el producte llest per a consumir amb menys embalatge (o embalatge natural). També tenim present el repte de preservar una alimentació sana: la fruita és un aliment natural que aporta salut i benestar a les persones per això es recomana consumir cinc peses de fruites/verdures al dia. 

 

Pere Frigola va ser administrador de Mas Saulot, és soci de Girona Fruits i expresident de la Comissió Rectora de l’Associació Denominació de Qualitat Poma de Girona, actualment IGP Poma de Girona

ENTREVISTA | 06/12/2018  Ruralcat

Josep Miquel Canut  “Com a petits artesans que som, fem la feina amb les mans però també amb el cor”

El flequer Josep Miquel Canut, que regenta el Forn Codina de Vilaller (Lleida), ha rebut aquest 2018 el premi del Millor Pa de Pagès Català de l’Any. Es tracta d’un concurs convocat pel Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català entre els flequers que pertanyen a aquesta Indicació Geogràfica Protegida, i és l’únic d’aquestes característiques que es celebra a Espanya. Canut pertany a la quarta generació de forners de Vilaller, un poble de la comarca de l’Alta Ribagorça. Al 1932 es va inaugurar la fleca i va començar a distribuir una gran varietat de pans a tota la comarca. Al forn treballen amb receptes tradicionals i de forma artesana tots els productes.

Jose Miquel Canut regenta el Forn Codina, és Mestre Artesà Alimentari des del 2011 i delegat comarcal del Gremi de Forners.

-Quines característiques ha de tenir un bon pa?

Un bon pa ha d’estar compost per farines de qualitat. Nosaltres apostem per aquestes farines i per productes de proximitat i Km0, juntament amb una bona massa mare, uns reposos i fermentacions llargs i una bona cocció, que són els ingredients per elaborar un pa de qualitat.

“Un bon pa ha d’estar compost per farines de qualitat”

-Com definiria el pa pagès de la vostra fleca? Com s’elabora?

Com a petits artesans que som, fem la feina amb les mans però també amb el cor posant-hi molt i molt d’amor. El nostre lema és "pans fets amb les mans, pans fets amb el cor", que ja ho diu tot.

-Creu que a Catalunya es fa un pa de qualitat? 

Crec que a tot arreu es pot trobar molt bon pa i de molt bona qualitat, tot i que cal buscar-lo. Les fleques adherides a la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) et donen una confiança més específica.

Considera que el consumidor valora prou el pa artesà o prima més el preu?

Tenim molts clients que busquen qualitat; sol ser gent ben informada que sap molt bé el que vol i, afortunadament, hi ha molta informació al mercat i molts tipus diferents de cereals per poder elaborar diferents tipus de pans per a tots els gustos. El client que prima el preu sobre la qualitat no és el nostre.

“El client que prima el preu sobre la qualitat no és el nostre”

-Al Forn Codina oferiu des de pans clàssics com el pagès, pa de monyos o barres rústiques, a pans especials de cereals, bolets, trufa, rocafort, nous o verdures. Cada cop es valora més l’especialització i la varietat? Quines altres especialitats oferiu al Forn Codina?

Sempre hem apostat per la innovació i la qualitat, adaptant-nos al gust del client però sense perdre la nostra identitat tradicional, i creiem que això és el valora el nostre client. Oferim pa d’espelta, forment, kamut, espelta amb blat de moro i malta, xia, quinoa, multicereals amb malta, multicereals amb nous, integral de gra sencer, cúrcuma, i una llarga llista d’especialitats per a tots els gustos i preferències.

“Sempre hem apostat per la innovació i la qualitat, adaptant-nos al gust del client però sense perdre la nostra identitat tradicional”

-Vostè disposa del títol de Mestre Artesà Alimentari que lliura el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, des de l’any 2011. Què suposa aquesta distinció?

Aquesta distinció és un reconeixement a la llarga feina, al coneixement de les matèries primeres, dels processos d’elaboració i tot el que implica el desenvolupament d’una professió artesanal.

-En els darrers anys moltes fleques històriques catalanes han hagut de abaixar les persianes al no poder fer front a la ferotge competència de les grans cadenes que venen i distribueixen a preu molt baix. Quina és la vostra estratègia per mantenir una tradició fornera de tants anys?

La nostra estratègia és mantenir-nos el més lluny possible de la seva qualitat i del seu preu, intentant explicar als nostres clients el perquè de la diferència en el preu del producte, que es basa en la seva conservació i, a la llarga o potser no tant, en la seva salut.

 

Jose Miquel Canut regenta el Forn Codina, és Mestre Artesà Alimentari des del 2011 i delegat comarcal del Gremi de Forners.

GRUPS OPERATIUS | 03/12/2018  Ruralcat

Subcarn Echevarria ha implementat un projecte de millora dels productes lipídics finals destinats a la ramaderia de proximitat

Aquest projecte, finançat a través de la operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020, ha comptat amb la participació de la Asociación Nacional de Industrias Transformadoras de Grasas (ANAGRASA), Cal Cirera de Pinós, el Centre de Desenvolupaments Biotecnològics i Agroalimentaris (DBA) de la Universitat de Lleida i Copecinter.

El projecte ha permès obtenir a petita escala nous formats de productes lipídics de consistència més sòlida

El projecte ha permès obtenir a petita escala nous formats de productes lipídics de consistència més sòlida

El projecte de cooperació “Millora dels productes lipídics finals (greixos), obtinguts a partir de subproductes animals, per al seu subministrament al sector ramader de proximitat” tenia per objectiu la consecució de la millora del greix per donar servei al sector ramader de proximitat.

El projecte, liderat per Subcarn Echevarria, una empresa catalana que es dedica a la transformació de subproductes animals per a la fabricació de productes pel consum animal, el sector agrícola i industrial, s’ha basat en modificar i millorar el format dels greixos obtinguts a partir de subproductes animals (SANDACH 3) fins a arribar a consistències sòlides o semi sòlides, a escala de laboratori i en planta pilot, tot obtenint un nou producte que es pot subministrar directament al petit ramader. D’aquesta manera, el sector ramader pot fabricar els seus propis pinsos compostos a petita escala, utilitzant-los com a aportació calòrica i millorant la traçabilitat de l'alimentació animal

El projecte també ha estudiat la palatabilitat i el valor nutricional dels nous formats obtinguts per tal que complissin amb els criteris establerts per a alimentació animal i ha optimitzat a escala de planta pilot el procés de preparació dels formats escollits. L’assaig es va dur a terme en una granja amb una capacitat per a 3.000 porcs d’engreix situada a Montmajor (El Berguedà). 

El projecte ha complert amb els objectius plantejats i ha permès obtenir a petita escala nous formats de productes lipídics de consistència més sòlida mitjançant mescles de SANDACH:CaO o per hidrogenació del SANDACH inicial. En planta pilot, es pot obtenir un greix untuós mitjançant mescles SANDACH:CaO, la composició del qual consisteix, bàsicament, en triglicèrids. Aquest greix untuós es podria aplicar en la composició de pinsos fabricats a petita escala. 

Aquest projecte va ser presentat durant el certamen Alimentaria 2018 que va tenir lloc el passat mes d’abril a Barcelona. La presentació va despertar un gran interès entre els visitants, tant ramaders com agents del sector interessants en la millora del tractament de subproductes animals. 

El projecte, que ha comptat amb un pressupost de 190.013€, l’ha portat a terme el Grup Operatiu liderat i coordinat per Subcarn Echevarría, amb la participació de l’Asociación Nacional de Industrias Transformadoras de Grasas (ANAGRASA), Cal Cirera de Pinós, el Centre de Desenvolupaments Biotecnològics i Agroalimentaris (DBA) de la Universitat de Lleida i Copecinter

Un Grup Operatiu és un partenariat en què els seus membres comparteixen interessos comuns entorn a un projecte d’innovació específic i de caràcter pràctic vinculat al sector agroalimentari. Els Grups Operatius poden rebre finançament de la Unió Europea a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) per a la constitució i redacció del projecte comú o bé per a l’execució d’un projecte pilot innovador.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 27/11/2018  Ruralcat

La FIAB presenta l’informe “Frau alimentari: concepte i prospectiva de la legislació vigent”

El passat dimarts 20 de novembre es va celebrar una jornada a Barcelona, organitzada per la FIAB (Federación Española de Industrias de la Alimentación y Bebidas), en què es va presentar l’informe “Frau alimentari: concepte i prospectiva de la legislació vigent”.

Moment de la presentació de la jornada

Moment de la presentació de la jornada

El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agrolimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Carmel Mòdol, acompanyat del director general de la FIAB, Mauricio García de Quevedo, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada.

A continuació, la subdirectora general d’Inspecció i Control Agroalimentari, Glòria Cugat, va fer la seva exposició sobre El control Oficial de la Qualitat i lluita contra el Frau a Catalunya, en què va destacar els objectius dels controls, les característiques i  les actuacions que es duen  a terme. Així, es va destacar que el control oficial i la lluita contra el frau aporten valor a les empreses del sector agroalimentari i donen garantia als consumidors de la qualitat dels productes.

En el torn de preguntes es va destacar la creació del Consell Català de l’Alimentació, un òrgan interdepartamental que liderarà el Departament d’Agricultura i que serà un instrument per dirigir la política alimentària a Catalunya.

A continuació,  el sergent en cap de l’Àrea de Salut i Consum dels Mossos d’Esquadra, Xavier Tarrés, va explicar les actuacions efectuades pels mossos d’esquadra en la lluita contra el frau alimentari.

Per finalitzar, els advocats de l’empresa EY, Marina Jáuregui i Ricardo Gómez, van presentar l’informe a tots els assistents. 

PREMIS | 22/11/2018  Ruralcat

Els pastissers Jaume Viñallonga i Maurici Cot guanyen el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador

Un total de 53 persones també han estat guardonades amb el Diploma de Mestre Artesà Alimentari en un acte a l’Auditori de l’ONCE de Barcelona.

Artesans guardonats

Artesans guardonats

Els pastissers Jaume Viñallonga, de Montornès del Vallès, i Maurici Cot, de Llinars del Vallès, han estat guardonats amb el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador corresponents a les edicions 2017 i 2018, respectivament, que atorga el Departament d’Agricultura

Els premiats van recollir ahir el seu guardó en un acte presidit per la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, a l’Auditori de l’ONCE, de Barcelona. Durant l’acte, també han estat guardonades 53 persones amb el Diploma de Mestre Artesà Alimentari (27 diplomats de l’edició del 2017 i 26 de l’edició d’enguany) en reconeixement a tota un trajectòria professional. En concret, es tracta de 12 carnissers, cansaladers i xarcuters; 19 forners; 17 pastissers, 4 xurrers i 1 formatger.

Jaume Viñallonga entén l’artesania com una oportunitat per diferenciar-se de tots aquells que fan manipulats industrials, que “difícilment podran transmetre tant com ho fan els artesans”. Viñallonga assegura que cadascuna de les seves elaboracions “no és un producte, és una obra que porta el meu ADN, un ADN que transmet la sensibilitat en totes les meves obres”.

Provinent de família de tradició pastissera, de ben petit el seu pare ja el portava a l’obrador i el va ensenyar a fer croissants. Format en pastisseries de renom de Suïssa i París i a l’Escola d’Hostaleria Hofmann de Barcelona, Viñallonga va marxar al Brasil per posar en pràctica tot els coneixements que havia après i viure l’experiència de treballar a l’exterior.

Per la seva banda, Maurici Cot va ser diagnosticat d’intoleràncies severes al gluten i la lactosa. Durant els anys de recuperació, va investigar i desenvolupar noves fórmules per donar un tomb a la pastisseria i adaptar-la al consum de les persones afectades de celiaquia i amb intolerància a la lactosa, cada cop més comunes en la nostra societat. Aquestes innovacions en la creació de pastisseria i postres lliures de gluten i lactosa han tingut una gran acceptació tant per part del client restaurador professional, com per part del client final. Aquest concepte de pastisseria inclusiva, ja va portar Cot a guanyar l’any 2016 el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària i enguany li ha valgut el premi de Jove Artesà Alimentari Innovador 2018.

La consellera, acompanyada pel director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, ha destacat la importància d’aquests guardons, amb els quals any rere any es fa evident la vitalitat de l’artesania alimentària catalana. “La cultura i el grau de desenvolupament d’un país estan lligats a la creativitat, la imaginació i la capacitat de treballar bé, i d’adaptar-se a les noves demandes i necessitats. A Catalunya, això es manifesta en molts sectors, i l’artesania alimentària n’és un exemple. I demostra que és un àmbit en què no s’esgoten les oportunitats de créixer i innovar”.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va crear l’any 2003 el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador, dotat amb 3.000 euros, per guardonar l’esforç dels joves artesans alimentaris en la recuperació, la innovació, la diversificació i el disseny de productes artesans.

Es consideren mestres artesans alimentaris aquells que compleixen uns determinats mèrits de creativitat i coneixements en el camp de l’artesania alimentària, han exercit com a artesans alimentaris durant un període mínim de quinze anys i disposen del carnet d’artesà alimentari. Aquest reconeixement s’atorga des de l’any 1987 i des d’aleshores s’han lliurat 1.000 diplomes.

 

GRUPS OPERATIUS | 20/11/2018  Ruralcat

Anafric, Grup Viñas i General Càrnia aconsegueixen estendre a 84 dies la vida útil de la carn de vaquí envasada per a l’exportació

Aquest projecte, finançat a través de la operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020, ha comptat amb la coordinació de l’IRTA i la participació de les empreses Companyia General Càrnia i Grup Viñas.

L’objectiu d’aquest grup operatiu era estendre la vida útil de la carn fresca de vaquí

L’objectiu d’aquest grup operatiu era estendre la vida útil de la carn fresca de vaquí

En els darrers 10 anys la demanda internacional de carn de boví ha augmentat de forma exponencial. L’exportació es concentra, principalment, a Europa, però recentment s’estan obrint nous mercats a l’Orient Mitjà, com el Líban, que requereixen condicions particulars de vida útil de la carn fresca envasada. 

El projecte “Extensió de la vida útil comercial en refrigeració de peces de carn de vaquí, envasades al buit, fins a 84 dies, per a exportació”, liderat per l’Associació Empresarial Càrnica Anafric, tenia per objectiu estendre fins a 84 dies la vida útil de la carn fresca envasada. El projecte també ha permès dotar de les eines necessàries al sector perquè sigui competitiu i referent a nivell mundial i assegurar que les empreses tinguin la capacitat en organització, coneixement, higiene, envasament i logística per tal de competir internacionalment en el mercat de la carn de vaquí.

Per tal d’aconseguir-ho es van modificar processos a nivell d’escorxador i sala de desfer i, posteriorment, reproduir les condicions reals de transport de la mercaderia, principalment peces de llom, tapa, culata d’espatlla, cap de mort i rosa, en un contenidor comercial MAERSK instal·lat a Vic. Es va monitoritzar la temperatura, humitat, llum i velocitat de l’aire. Simultàniament, l’IRTA de Monells va estudiar la qualitat microbiològica i sensorial de les diferents peces de carn, un total de 12 mostrejos espaiats en el temps. D’aquesta manera, es va poder quantificar la vida útil, comercial i segura, de totes les peces en cada moment del mostreig, tot coneixent la traçabilitat de cada peça i els efectes directes de la matèria prima, higiene, envàs i dels paràmetres monitoritzats en vers la vida útil final de la peça estudiada. 

L’objectiu d’aquest grup operatiu era estendre la vida útil de la carn fresca de vaquí i s’ha assolit de forma molt satisfactòria. Aquest fet possibilita que aquest producte pugui ser transportat cap a nous mercats, ja siguin nacionals o internacionals, i, per tant, que hi hagi un augment de la demanda i de la producció dins el sector primari i en tota la cadena de transformació. 

Aquest projecte, s’emmarca en l’operació 16.01.01 de cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014-2020, i té un pressupost de 281.428,58€, que està finançat a través de la Unió Europea, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i fons propis.

El projecte el porta a terme el Grup Operatiu liderat per Anafric, amb la participació de la Companyia General Càrnia i Grup Viñas i la coordinació de l’IRTA.

Un Grup Operatiu és un partenariat en què els seus membres comparteixen interessos comuns entorn a un projecte d’innovació específic i de caràcter pràctic vinculat al sector agroalimentari. Els Grups Operatius poden rebre finançament de la Unió Europea a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) per a la constitució i redacció del projecte comú o bé per a l’execució d’un projecte pilot innovador.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 19/11/2018  Ruralcat

El Consell Oleícola Internacional renova el màxim reconeixement al Laboratori Agroalimentari i al Panell de Tast d'Olis

El Laboratori Agroalimentari i el Panell de Tast Oficial d’Olis Verges d’Oliva de Catalunya, del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), han obtingut el reconeixement del Consell Oleícola Internacional (COI) per al període del 1 de desembre de 2018 al 30 de novembre de 2019.

El reconeixement del COI garanteix la capacitat i la competència tècnica en l’anàlisi fisicoquímica i sensorial dels olis d’oliva

El reconeixement del COI garanteix la capacitat i la competència tècnica en l’anàlisi fisicoquímica i sensorial dels olis d’oliva

El COI ha adoptat la llista de laboratoris d’anàlisis fisicoquímics i sensorials que han obtingut resultats satisfactoris per al conjunt de totes les determinacions i que compleixen amb les condicions requerides per al seu reconeixement d’acord amb la normativa vigent. Així, el Panell de Tast ha renovat el reconeixement per al tast sensorial de classificació amb la màxima puntuació possible d’entre un total de 88 panells de tot el món.

Pel que fa a les anàlisis fisicoquímiques, el COI estableix tres tipus de reconeixement en funció de les determinacions que els laboratoris estan en disposició d’analitzar (tipus A: anàlisis elemental, tipus B: anàlisis en profunditat, i tipus C: anàlisis de residus i contaminants). El Laboratori Agroalimentari ha obtingut el reconeixement tipus B, que inclou els següents paràmetres: acidesa lliure, índex peròxids, prova espectrofotomètrica al UV, humitat i matèries volàtils, impureses insolubles en èter de petroli, èsters etílics, àcids grassos, àcids grassos trans, esterols, esterols totals, biofenols, tocoferols, alfa-tocoferols, ceres, alcohols alifàtics, ECN42, estigmastadiens, monopalmitat, eritrodiol i uvaol, insaponificable. Cal dir que el Laboratori ha participat també en la determinació de residus de plaguicides amb valoració satisfactòria.

L’esmentat reconeixement del COI, juntament amb l’acreditació del Laboratori i del Panell de Tast d’acord a la norma UNE-EN ISO/IEC 17025, garanteix la capacitat i la competència tècnica en l’anàlisi fisicoquímica i sensorial dels olis d’oliva, i per tant, poden ser cridats pel COI per tal d’intervenir en el cas d’anàlisis sol·licitades en litigis o en disputes en transaccions internacionals per les quals s’utilitzaria el procediment d’arbitratge del COI.

Això suposa la confirmació de la important tasca de suport que duen a terme el Laboratori Agroalimentari i el Panell de Tast Oficial d’Olis Verges d’Oliva de Catalunya, dues eines que el Departament posa a disposició del sector per a la seva màxima qualitat i competitivitat.

 

RURALCAT | 15/11/2018  Ruralcat

RuralCat estrena l’apartat web ‘Veterinaris’ amb informació sobre els tràmits i requisits per a l’exportació de productes d’alimentació animal

Per tal de facilitar el tràmit que els operadors d’alimentació animal o subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà (SANDACH) han de fer davant l’Administració, el DARP facilita als veterinaris els tràmits per tal que puguin emetre l’atestació sanitària corresponent que inclogui tots aquells requisits exigits per a una determinada exportació.

El curs permet conèixer les responsabilitats i obligacions dels veterinaris habilitats i el sistema de certificació per a l’exportació

El curs permet conèixer les responsabilitats i obligacions dels veterinaris habilitats i el sistema de certificació per a l’exportació

L’exportació de productes destinats a l’alimentació animal així com de subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà (SANDACH) esdevé una activitat fonamental en el sector de l’alimentació animal a Catalunya.
 
El Reial Decret 993/2014, de 28 de novembre, pel que s'estableix el procediment i els requisits de la certificació veterinària oficial per a l'exportació, fixa els conceptes d’atestació sanitària i agent certificador. L’Atestació sanitària és la certificació veterinària, realitzada per un agent certificador, emesa amb destinació al Servei d'Inspecció Veterinària en Frontera, que podrà emetre el certificat veterinari d'exportació corresponent o la declaració de no intervenció. D’altra banda, la figura de l’Agent certificador és un funcionari dels Serveis veterinaris oficials de les comunitats autònomes  que, entre les seves funcions, figura la realització d'atestacions sanitàries; o, en el seu cas, veterinari autoritzat o habilitat per a la realització d'atestacions sanitàries, amb les limitacions que l'autoritat competent consideri necessàries.
 
En aplicació del decret i per tal de facilitar el tràmit que els operadors d’alimentació animal han de fer davant l’Administració, el Departament d'Agricultura habilitarà els veterinaris per tal que puguin emetre l’atestació sanitària corresponent que inclogui tots aquells requisits exigits per a una determinada exportació
 
El RD exclou la possibilitat que els organismes independents de control (empreses certificadores) emetin atestacions sanitàries, ja que el seu àmbit d’aplicació és el de l’exportació de productes destinats a consum humà i, a més, han d’estar acreditades per ENAC. Tanmateix, sí poden estar habilitats veterinaris col·legiats que treballin per a aquests organismes, a títol personal. Els veterinaris han d’acreditar la seva condició de Llicenciat o Grau en Veterinària en el moment de la inscripció a l’examen.
 
Des del menú Formació de RuralCat, a l’apartat Veterinaris, es pot accedir a la inscripció del curs “Habilitació de veterinaris” que té per objectius conèixer les responsabilitats i obligacions dels veterinaris habilitats i el sistema de certificació per a l’exportació, així com saber els conceptes de seguretat alimentària i les responsabilitats dels operadors en aquest àmbit. El curs també permet assolir coneixements sobre requisits d’etiquetatge en productes destinats a l’alimentació animal, saber quines són les matèries primeres prohibides que no poden ser destinades a alimentació animal, conèixer com funciona el registre d’establiments d’alimentació animal i de subproductes animals no destinats a consum humà (SANDACH), el sistema d’autocontrols i d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics i la normativa referent a SANDACH, així com el funcionament de la xarxa d’alertes.
 
El curs s’estructura en 6 temes diferents:
 
Tema 1: la Seguretat Alimentària
Tema 2: El sector de l’alimentació animal: requisits i autocontrols
Tema 3: L’àmbit dels SANDACH: requisits i autocontrols
Tema 4: La xarxa d’alertes
Tema 5: Registre d’establiments i control oficial de l’Alimentació Animal
Tema 6: Certificació veterinària oficial per al comerç amb països tercers
 
Aquesta formació, que és oberta i gratuïta un cop l’usuari està registrat a RuralCat, no té una durada determinada, ja que varia en funció del que requereixi cada alumne. Les persones que superin l’examen tipus test del contingut del curs se’ls lliurarà una Resolució d’habilitació que acreditarà la seva habilitació per emetre atestacions sanitàries per a exportar.
 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 08/11/2018  Ruralcat

El Fine Food Business Forum reuneix a Barcelona a compradors de 15 països diferents

La primera edició d'aquesta trobada de negocis, que es celebra al Palau de Pedralbes el 7 i 8 de novembre, compta amb la participació de més de 30 empreses catalanes.

El Fine Food Business Forum ha facilitat entrevistes entre compradors de quatre continents amb més de trenta empreses catalanes

El Fine Food Business Forum ha facilitat entrevistes entre compradors de quatre continents amb més de trenta empreses catalanes

La indústria del producte fine food constitueix un dels principals sectors agroalimentaris de Catalunya. Amb un volum de negoci de prop de 7.700 milions d’euros, representa més del 29% del volum total de la indústria agroalimentària, el 39% en ocupació i més del 44% en nombre d’empreses. Així ho ha explicat la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, en el decurs de la visita que va realizar ahir al Fine Food Business Forum, una trobada de negocis que se celebra per primera vegada a la capital catalana.

En aquesta primera edició, el fòrum compta amb la participació de 35 compradors de més de 15 països diferents provinents d’Amèrica, Àsia, Oceania i Europa que es reuniran amb més de 30 empreses catalanes amb l’objectiu de posar en comú els seus interessos i generar fluxos de negoci.

Els mercats convidats provinents d’Amèrica són Canadà, Costa Rica, Mèxic, Panamà, República Dominicana i Estats Units; d’Àsia, Corea del Sud, Hong Kong, Japó, Rússia i Singapur; d’Oceania, Austràlia i Nova Zelanda; i d’Europa,vGran Bretanya i Itàlia.

L’organització d’aquest esdeveniment és fruit de la col·laboració entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a través de Prodeca, i el Departament d'Empresa i Coneixement, a través d'ACCIÓ, que per primera vegada han sumat esforços per tirar endavant una trobada de negocis d’aquestes característiques.

Catalunya, gran exportadora de productes fine food

El sector multiproducte o fine food és aquell que aconsegueix una posició diferenciada al mercat pel valor afegit que hi aporta. La seva diferenciació procedeix d’una qualitat superior, un canal de vendes exclusiu, un embalatge sofisticat i distintiu i d’una història única (origen, persona, territori).

El sector fine food inclou làctics, mel, ous, productes de pastisseria, confiteria i dolços, cafè, te i infusions, salses, gelats, cervesa, aigua, begudes fermentades, destil·lats, conserves vegetals, conserves de peix i marisc, vinagres, olis, llegums, preparacions de fruita, melmelades de fruita, sucs i cereals.

En l’àmbit de l’exportació, es situa com el segon sector (27%), per darrera del carni, i està liderat per les categories següents: productes de fleca i pastisseria (10,21% del total fine food), cacau i les seves preparacions (9,35%), productes a base de cereals (8,41%), cafè (7,90%), extractes, essències i concentrats (6,96%), articles de confiteria (6,39%), productes làctics (4,54%), sucs vegetals (3,39%), confitures i melmelades (3,05%), preparacions per a sopes (2,96%), cervesa (2,87%), sucs de fruites (2,50%). 

Fonts: Datacomex - A.E.A.T, Eurostat, INE - Idescat, EIE – DIRCE, Àrea d’Intel·ligència de Mercats Prodeca

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 05/11/2018  Ruralcat

La Venda de proximitat disposa de 2.532 productors adherits

La Venda de proximitat, que apropa els productes al consumidor final, compta amb productes de Venda directa i de Circuit Curt. A l’espai de RuralCat es pot accedir a la tota informació sobre aquest tipus de comercialització.

La venda de proximitat s’identifica amb un logotip

L’apartat de Venda de proximitat de Ruralcat ofereix tota la informació sobre aquest tipus de comercialització que es defineix com la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia o bé com a resultat d'un procés d'elaboració o de transformació que els productors o agrupacions de productors agraris realitzen en favor del consumidor final, directament o mitjançant la intervenció d'una persona intermediària.

La venda de proximitat inclou la venda directa i la venda en circuit curt. La venda directa és la que fan directament els productors o les agrupacions de productors agraris en favor del consumidor sense la intervenció de persona intermediària. Aquest tipus de venda es pot dur a terme en la pròpia l’explotació, en agrobotigues, en fires o mercats locals o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents. La venda directa es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior.

D’altra banda, la venda de circuit curt és la que duen a terme productors o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor final amb la intervenció d’una persona intermediària. Es pot fer en establiments minoristes, agrobotigues, establiments de turisme rural i de restauració, i també a distància o bé de forma ambulant.

A la pestanya de Productors adherits es pot accedir al llistat de les empreses i particulars adherits com a productors a la venda de proximitat. Actualment hi ha 2.532 productors adherits, dels quals 1.184 combinen la venda de Circuit curt i Venda directa, 860 són de Venda directa i 488 de Circuit curt. En aquest enllaç també es pot accedir als tràmits i requisits per a adherir-se al programa, que està regulada pel Decret 24/2013, de 8 de gener.

Pel que fa a la seva identificació, la venda de proximitat s’identifica amb un logotip, que indica el decret que regula aquest tipus de venda, el nom de la Generalitat de Catalunya i la modalitat de venda: directa o en circuit curt. 

En el cas de venda directa, l’acreditació i el logotip s’han d’exhibir de forma obligatòria en un lloc visible i preferent. Pel que fa als productes elaborats, el logotip es pot fer constar en l'etiquetatge. En el cas de venda de circuit curt, les persones o agrupacions acreditades han d’identificar aquests productes, abans de la seva comercialització, amb el logotip i s’escau les mencions obligatòries que estableix la normativa vigent en matèria d’etiquetatge.

Des de l’espai de RuralCat es pot accedir a tota la informació sobre Com adherir-se al sistema de Venda de proximitat. Els productors i les agrupacions de productors han de comunicar la seva adhesió al sistema de venda de proximitat mitjançant la declaració única agrària (DUN), on trobaran un apartat específic per a fer-ho. Un cop declarada l’adhesió, les persones interessades es poden descarregar el logotip identificatiu i el Manual d’identificació gràfica, on es descriu com s’ha d’utilitzar el logotip en els diferents casos de comercialització i les diferents aplicacions. Es pot accedir a tota aquesta informació des de la pestanya de Com identificar els productes

Des de l’espai Venda proximitat també es poden descarregar diversos materials i documents divulgatius relacionats com el tríptic i el pòster de venda de proximitat, la Guia de pràctiques correctes d’higiene per a la venda d’aliments en mercats no sedentaris i fires, la Guia de pràctiques correctes d’higiene per al sector apícola, la Guia per a la venda de proximitat dels productes agroalimentaris i la Guia de pràctiques correctes d’higiene per a petits establiments del sector lacti.

 

ENTREVISTA | 02/11/2018  Ruralcat

Albert Puigdemont  “El fet que el públic pugui conèixer l’origen del que mengen posa en valor la nostra feina”

Mas la Coromina és una explotació familiar amb un esperit emprenedor i una de les set granges productores de la llet ATO Natura. El 2016 Albert Puigdemont va iniciar un projecte de diversificació per poder oferir visites guiades a la granja. La transformació de Mas La Coromina, que disposa d’una aula didàctica i una agrobotiga, ha comptat amb la participació d’un total d’11 empreses especialitzades dins el món de la construcció, la comunicació i la cultura, a més de l’assessorament universitari i molta participació d’agents públics i privats del territori.

Albert Puigdemont és administrador del Mas La Coromina 2010 i finalista del Premi PITA 2017 a l'empresa agrària

-Com va sorgir la idea de transformar el mas i amb quina finalitat?

Al principi va sorgir com a ajuda per a diversificar els ingressos de l’explotació, però a mesura que hem anat coneixent la gent, veiem que fins i tot és una necessitat, com a sector primari, obrir les portes de les explotacions i que la gent pugui veure com és el nostre dia a dia, la feina que fem, i poder-los explicar el nostre tarannà de treballar en qualitat i benestar. El fet que puguin conèixer l’origen del que mengen fa que posin en valor la nostra feina.

-A quin públic va dirigit el projecte?

Va dirigit a tot tipus de públic: famílies, adults, escoles, instituts i empreses. Les visites es fan tots els caps de setmanes i festius, en període lectiu i, durant les vacances escolars, també cada dia per a les famílies. Durant el període escolar també obrim entre setmana per a grups i escoles. Disposem d’una sala preparada per a reunions d’empreses, en la qual poden fer igualment la visita a la granja i conèixer el nostre projecte. Per a les empreses s’organitzen tallers temàtics a mida, i poden acompanyar-nos i participar simbòlicament en les tasques diàries d’una casa de pagès com a una experiència diferenciada.  

-Una de les finalitats de Mas La Coromina és posar en valor la producció de la llet. Com es treballa a la granja i quina producció anual teniu?

Som una ramaderia de llet, amb un ramat de 400 vaques, de les quals unes 200 són les que estan en producció. A més, disposem de suficient terreny per poder-nos produir el farratge per les nostres vaques . Actualment estem en una producció anual de 2600.000 litres/anuals.

-Com ha afectat la crisi del sector a la granja i a la comarca en general?

El sector lleter està passant una mala època, i a la nostra comarca ja hi ha ramaderies que han plegat. És un sector que requereix d’inversions cada any per poder estar al dia i poder produir amb molta qualitat i que el ramat tingui el màxim benestar, i el fet que el preu del producte no acompanyi no ho fa gens fàcil. És en aquest moment quan moltes ramaderies decideixen diversificar i produir derivats o, com nosaltres, buscar una ajuda cap a la branca turística, fent les visites.

“El sector lleter està passant una mala època, i a la nostra comarca ja hi ha ramaderies que han plegat”

-Què es mostra a l’aula didàctica i quants visitants teniu cada mes?

El treball a l’aula busca despertar i potenciar una consciència de conviure amb la natura i els seus valors; mostrar el cicle de la sostenibilitat amb el medi ambient, els animals i les vaques de la granja. El passat mes de juny passat vam inaugurar la part del visitant i estem molt contents del ressò que ha tingut, que ha fet que molta gent s’interessés en venir a conèixer-nos. Ara tenim una mitjana d’uns 500 visitants al mes, que la major part es concentren a l’estiu. El visitant, un cop ha conegut el procés de producció i ha fet la degustació, vol endur-se el producte per tornar-ne a gaudir o regalar-lo i  també ens agrada tenir productes de la comarca o directes del productor.

-El projecte també vol potenciar l’activitat comercial i productiva dels derivats lactis, amb connexió amb el teixit comercial i turístic de la Vall d’en Bas i la Garrotxa.

Durant la visita es pot degustar el nostre formatge Mas la Coromina, un formatge de llet pasteuritzada de 60 dies, i que es comercialitza a tot Catalunya. Els productes de la zona són molt diversos però els productors que més predominen són els de la llet líquida.

-Per a la realització del projecte s’ha comptat amb la participació d’11 empreses de diferents àmbits. Com valoreu aquesta col·laboració?

Més que la quantitat d’empreses, el que ha sigut clau per a l’èxit del projecte és que totes hem treballat amb una única direcció i conjuntament. Malgrat la complexitat de la coordinació, el resultat ha superat les expectatives del visitant que ve a conèixer-nos.

“Ha sigut clau per a l’èxit del projecte el fet que totes les empreses hem treballat amb una única direcció i conjuntament”

-Mas La Coromina és un referent a la comarca i col·labora amb entitats de forma desinteressa en festes, curses, fires i actes turístics. Per què considereu important la implicació de les empreses locals en el territori?

La sostenibilitat de una zona rural com la nostra és un element essencial per poder-hi seguir vivint i treballant, per això creiem que és important aportar-hi el nostre petit granet de sorra.

 

Albert Puigdemont és administrador del Mas La Coromina 2010 i finalista del Premi PITA 2017 a l'empresa agrària

Notícies relacionades

PESCA | 29/10/2018  Ruralcat

Agricultura llança una campanya per promocionar el peix de proximitat

La campanya, que té com a eslògan 'Assenyala’m, soc garantia de proximitat', vol donar a conèixer al públic en general que a les costes catalanes hi ha peixos molt diversos i per a totes les butxaques, que diàriament arriben del mar a taula.

Aquesta marca ha de servir per identificar i diferenciar el peix de les llotges catalanes

Aquesta marca ha de servir per identificar i diferenciar el peix de les llotges catalanes

El director general de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Sergi Tudela, ha presentat avui una nova campanya que vol incentivar el consum del peix de llotja com a  producte pesquer de qualitat, fresc i de proximitat, comercialitzat a les llotges catalanes.

La campanya, que té com a eslògan 'Assenyala’m, soc garantia de proximitat' i es difon per ràdio, mitjans impresos i Internet, vol contribuir a fomentar un vincle entre els consumidors i el sector pesquer català mitjançant el reconeixement dels productes pesquers de proximitat, donar a conèixer la gran varietat d’espècies que es poden trobar a les llotges catalanes, especialment aquells productes locals poc coneguts, i promoure el producte de temporada.

Un altre dels objectius de la campanya és fer saber les propietats beneficioses del consum dels productes pesquers, com ara: l’elevat contingut d’Omega-3, el baix contingut calòric i l’alt valor biològic de la proteïna del peix, que és una important font de calci i de la proteïna ecobio més econòmica.

Així mateix, amb aquesta acció, cofinançada pel Departament d’Agricultura i la Unió Europea, es vol informar el consumidor sobre la importància de l’etiquetatge del peix i promoure la identificació del producte de proximitat mitjançant l’identificatiu Peix de llotja. Aquesta marca ha de servir per identificar i diferenciar el peix de les llotges catalanes. La pesca de Catalunya es caracteritza per ser una pesca costanera i amb un producte molt fresc, de manera que es pot trobar a les peixateries o restaurants a les poques hores de sortir de mar. Aquest producte, a més, té el valor afegit de la proximitat des del punt de vista mediambiental.

A banda del logotip identificador del peix de llotja, un etiquetatge clar i precís hauria d’informar al consumidor sobre la denominació comercial i científica de l’espècie, el mètode de producció, el nom de la zona de captura o de cria i l’art de pesca, i sobre si el producte ha estat descongelat. A més, la informació voluntària com la data de captura i el port de desembarcament permet al consumidor identificar el producte de proximitat. Trobareu tota la informació referent a un bon etiquetatge en el següent enllaç: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/dar_comercialitzacio_peix/etiqueta-peixateria/

A la darrera edició de la Fira Alimentària es va presentar el Manifest per a la promoció dels productes pesquers de proximitat dins la dieta mediterrània, signat pels Grups d'Acció Local Pesquers catalans (GALP Costa Brava i GALP Mar de l’Ebre), la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, altres GALP del Mediterrani nord-occidental (GALP de Menorca, GAL Eivissa i Formentera, FLAG Sardegna Centro Occidentale i FLAG Pays Pyrénées Mediterranée) i la Direcció General de Pesca i Afers Marítims (DGPAM) del Departament d'Agricultura.

Amb aquestes accions, el Departament d’Agricultura, mitjançant la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, contribueix també a la implementació de l’Estratègia Marítima de Catalunya, en el sentit de reforçar el sector pesquer com un dels puntals de l’economia blava del país.

Catalunya s’ha dotat recentment d’un model de gestió pesquera únic fonamentat en la implicació plena de pescadors, científics i societat civil en la gestió. Aquest sistema de cogestió ha estat guardonat per la FAO i és garantia afegida que el producte de les nostres llotges es troba en transició cap a la sostenibilitat.

DOSSIER TÈCNIC | 19/10/2018  Ruralcat

Dossier tècnic nº93: “Les DOP i IGP agroalimentàries de Catalunya”

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha editat el Dossier Tècnic número 93, dedicat en aquesta ocasió a les Denominacions d’Origen i les Indicacions Geogràfiques Protegides.

Aquest Dossier Tècnic està dedicat a la política de qualitat agroalimentària a Catalunya

Aquest Dossier Tècnic està dedicat a la política de qualitat agroalimentària a Catalunya

Catalunya presenta un patrimoni agroalimentari molt ric que la Generalitat de Catalunya va voler protegir i valoritzar des dels seus inicis. Actualment, les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques protegides dels productes agroalimentaris no vínics són règims de qualitat i origen establerts i regulats per un reglament europeu, el Reglament (UE) nº 1151/2012. En l’actualitat, l’Estatut estableix que la Generalitat de Catalunya té la competència exclusiva sobre les denominacions d’origen i les altres mencions de qualitat, i en matèria de qualitat dels productes agroalimentaris. 

Tal com presenta el Director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, aquest Dossier Tècnic està dedicat a la política de qualitat agroalimentària a Catalunya i, específicament, a les denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides de productes agroalimentaris no vínics. El dossier aborda el tema d’una manera global i pretén donar una visió històrica per conèixer com s’ha arribat a la situació actual, i fa una fotografia del present i planteja perspectives de futur. 

L’article “La política de qualitat agroalimentària diferenciada de Catalunya”, a càrrec de la Cap del servei de Promoció de la Qualitat Agroalimentària del DARP des del 1994 fins al maig del 2018, Montserrat Domènech, fa una revisió de la política de qualitat agroalimentària diferenciada que ha desenvolupat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació des de que van començar les actuacions en aquesta matèria. Es descriu el procés normatiu i d’aplicació que s’ha dut a terme, a partir de les primeres normes elaborades pel DARP fins a la regulació actual, en el marc de les normatives europees. Es centra fonamentalment en les Denominacions d’origen protegides (DOP) i les Indicacions geogràfiques protegides (IGP) agroalimentàries no víniques, encara que també es fa esment a altres figures incloses actualment en la normativa de qualitat agroalimentària. 

Seguidament, l’article “Les DOP i IGP catalanes”, signat per la tècnica del servei de promoció de la Qualitat Agroalimentària del DARP, Sonia Francioli, fa una radiografia de les actuals DOP i IGP de productes agroalimentaris no vínics de Catalunya per saber quines són, com es distribueixen pel territori i les principals característiques de cadascuna d’elles.

El Dossier inclou també altres punts de vista sobre les DOP i les IGP fent una mirada europea de l’Associació de Regions Europees dels Productes d’Origen (AREPO). L’article “L’associació de regions europees dels productes d’origen, protegint i promovent productes de qualitat a Europa”, escrit per la Presidenta d’AREPO i Governadora Adjunta de la regió de Creta en matèria de Política Social, Theano Vrentzou-Skordalaki, explica la Política de Qualitat de la UE, que té com a objectiu la valorització d’aquests productes mitjançant règims de qualitat oficials, i descriu els seus tres règims diferenciats en relació a la producció de productes agrícoles i alimentaris, vins, licors i vins aromatitzats.

Per últim, el Dossier inclou  les experiències d’algunes persones involucrades com a representats d’algunes DOP i IGP. A l’article “Experiència en el sector” s’entrevista a Pere Frigola, expresident de la Comissió Rectora de l’Associació Denominació de Qualitat Poma de Girona, actualment IGP Poma de Girona; Joaquim Comella, primer president IGP Llonganissa de Vic; i Josep Pere Colat, actual president de la Federació Catalana DOP-IGP, que expliquen el seu punt de vista sobre la matèria.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 15/10/2018  Ruralcat

El Programa de Foment de la Producció Agroalimentària Ecològica 2015-2020 vol incentivar el consum dels aliments ecològics

El Programa, aprovat pel DARP, té com a objectius seguir fomentant el creixement i la diversificació de les produccions ecològiques, el desenvolupament de les iniciatives i activitats comercials, tant les orientades al mercat local com als mercats exteriors, i la promoció del mercat interior de consum dels aliments ecològics.

El Programa vol seguir fomentant el creixement i la diversificació de les produccions ecològiques

El Programa vol seguir fomentant el creixement i la diversificació de les produccions ecològiques

El Programa de Foment de la Producció Agroalimentària Ecològica 2015-2020, que compta amb el suport del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 (PDR.cat2020), inclou diversos àmbits de treballs definits en 19 projectes específics agrupats en 4 àmbits de treball: Foment de les produccions, Foment de la innovació, Foment de la comercialització i el consum, i Foment de la comunicació. Cadascun dels projectes disposa d’una unitat coordinadora i responsable del projecte, així com d'un seguit d'actuacions concretes i d’uns indicadors d’avaluació.

En l’àmbit del Foment de les produccions es vol promoure el desenvolupament de produccions agroalimentàries ecològiques diversificades, sostenibles i respectuoses amb el medi ambient, que fomentin la fertilitat del sòl i la biodiversitat, el benestar animal i les bones pràctiques agràries. Així mateix es vol promoure el desenvolupament rural, la incorporació de noves persones empresàries al sector agroalimentari i l’obtenció de productes d’elevada qualitat i seguretat alimentària.

Aquest àmbit de treball aglutina 4 projectes de treball: el Projecte de desenvolupament rural i de suport a les explotacions agràries ecològiques, que té per finalitat convocar ajuts específics per l’agricultura i la ramaderia ecològica prioritzant els operadors ecològics en les diferents línies d’ajuts del PDR.cat2020; el Projecte de producció ecològica als espais naturals protegits, que vol promoure la producció agrària ecològica als espais naturals protegits de Catalunya; el Projecte de desenvolupament de sectors ecològics estratègics, que pretén potenciar el desenvolupament de sector estratègics i, per últim, el Projecte de biodiversitat cultivada, que vol promoure la recuperació, la conservació, l'ús i la divulgació i comercialització de les Varietats Locals de Catalunya.

Pel que fa l’àmbit del Foment de la innovació, es vol promoure l’assessorament, la transferència i la innovació en el sector ecològic, elements clau pel seu desenvolupament tecnològic futur i les seves perspectives d’èxit. Aquest àmbit de treball conté els següents projectes de treball: el Projecte de dinamització del sector ecològic, que té per finalitat potenciar el Grup de Dinamitzadors Territorials per donar suport i coordinació de tots els agents territorials del sector; el Projecte d’assessorament en producció ecològica, que vol reconèixer i incentivar les entitats d’assessorament tècnic específic en producció agroalimentària ecològica; el Projecte de formació i transferència per tal de fomentar la formació en l’àmbit de la producció ecològica als operadors ecològics; el Projecte d’innovació i recerca aplicada, que té per missió promocionar la innovació i la recerca en matèria de producció agroalimentària ecològica per a projectes que ajudin especialment al desenvolupament dels sectors estratègics; el Projecte Simposi & Visita tècnica de caràcter anual orientat a operadors interessats i, per últim, la participació en projectes europeus dedicats a promocionar la innovació del sector ecològic de Catalunya i que estiguin orientats a la transferència de coneixements als productors.

L’àmbit del Foment de la comercialització i el consum pretén incentivar el mercat interior de consum dels productes ecològics, facilitant el coneixement d’aquests aliments entre els consumidors. Així mateix, té per objectiu promoure el desenvolupament d’iniciatives comercials d’àmbit local en circuits curts per aconseguir el màxim grau d’autoproveïment d’aliments ecològics en el mercat interior amb productes propis, sense oblidar la promoció exterior d’aquelles produccions amb més possibilitats d’internacionalització.

Aquest àmbit de treball conté els següents projectes de treball: el Projecte de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica, un projecte anual que agrupa durant una setmana diferents actuacions destinades a promocionar i donar a conèixer el sistema agroalimentari ecològic a Catalunya. La propera Setmana Bio es celebrarà del 20 al 28 d’octubre. El Projecte foment del comerç pretén impulsar projectes que ajudin a desenvolupar el comerç de productes ecològics i facilitin la trobada entre comercialitzadors i compradors. D’altra banda, el Projecte de producció ecològica i escola vol facilitar el coneixement del sistema agroalimentari ecològic i destacar els seus beneficis en l’àmbit escolar; el Projecte d’acreditació de la venda de proximitat de productes ecològics vol acreditar la venda directa i la comercialització en circuit curt dels productes ecològics catalans; el Projecte de promoció de la internacionalització vol promocionar el producte ecològic català i facilitar el seu comerç extern mentre que el Projecte de promoció del consum a Catalunya impulsarà diferents actuacions per tal de fomentar el consum de productes ecològics.

El darrer àmbit de treball està dedicat al Foment de la comunicació com una eina potent per comunicar al sector ecològic i a la ciutadania en general la informació relativa a tots els projectes que s’estan desenvolupant. Així mateix, també ha de disposar d’una plataforma d’estudi dels canvis que es van produint en el sector ecològic, que serveix per avaluar l’impacte de les actuacions que es van desenvolupant i, al mateix temps, per millorar contínuament l’estratègia de foment del sector ecològic a Catalunya.

Aquest àmbit de treball inclou el portal web temàtic de producció agroalimentària ecològica, que serveix d’aparador de totes les actuacions que el DARP porta a terme sobre PAE, la promoció de la producció ecològica a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials i la difusió d’estadístiques de l’alimentació i la producció ecològica.

 

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 09/10/2018  Ruralcat

El Laboratori Agroalimentari publica un article sobre control de pesticides en alimentació animal a la revista ‘Analytical Methods’

Amb aquest publicació, el LAC continua contribuint en la millora i la difusió dels processos d’inspecció i control agroalimentari.

El Laboratori realitza el control analític oficial dels mitjans de la producció i dels productes agroalimentaris de la Generalitat de Catalunya

El Laboratori realitza el control analític oficial dels mitjans de la producció i dels productes agroalimentaris de la Generalitat de Catalunya

El Laboratori Agroalimentari ha publicat a la revista científica Analytical Methods l'article Determination of 23 organochlorine pesticides in animal feeds by GC-MS/MS after QuEChERS with EMR-Lipid clean-up. DOI: 10.1039/C8AY01436A de les autores Laia Costa, Pilar Rodríguez i Mireia Medina en data del 3 d'octuble de 2018.

La revista Analitycal Methods és una publicació de la Royal Society of Chemistry que té com objectiu l'avenç general de la química i la seva aplicació amb el propòsit de fomentar el creixement i l'aplicació d'aquesta ciència mitjançant la difusió del coneixement químic, establir, defensar i avançar els estàndards de qualificació, competència i conducta dels qui practiquen la química com a professió, servir l'interès públic actuant de forma consultiva o representativa en matèries relacionades amb la ciència i la pràctica de la química i avançar en el progrés de la ciència o la pràctica de la química.

Amb aquesta publicació científica el Laboratori Agroalimentari fa un pas més en la seva contribució a la millora dels processos d’inspecció i control agroalimentari i avança en la transferència del coneixement científic a nivell internacional.

 

ENTREVISTA | 05/10/2018  Ruralcat

Pau Frigola  “Amb Mooma el que hem fet és agafar l’experiència fructícola familiar i aplicar-la a un model de negoci més innovador”

Agroalimentària Mas Saulot, SL (MOOMA) ha resultat guanyadora de la XVI edició del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) 2017 en la modalitat d’empresa agrària per la implantació d’un nou model de negoci, la primera sidra catalana, basat en donar un valor afegit a les pomes mitjançant la transformació a productes innovadors de qualitat, tot implantant un model integrador a la zona rural que fomenta l’economia local, col·laborativa, circular i sostenible.

Fundador de la sidreria Mooma i guanyador del premi PITA 2017 en la modalitat d’empresa agrària.

-Imaginem que deu ser tot un honor rebre aquesta distinció. 

La veritat és que sí, és tot un honor. Som una petita empresa que vam decidir reinventar-nos fa cosa de 5 anys i rebre reconeixements d’aquest tipus ens fa especial il·lusió. Des dels nostres inicis hem intentat donar especial èmfasi a tots els valors que fomenten aquests premis, pel que n’estem molt orgullosos. El meu avi porta més de 50 anys produint pomes i amb Mooma el que hem fet és agafar l’experiència familiar i aplicar-la a un model de negoci més innovador.

-Després d’anys d’investigació la vostra empresa va començar a comercialitzar l’any 2016 Mooma, la primera sidra catalana. Com va sorgir la idea i per què heu elegit aquest nom tan curiós?

El meu germà havia de fer el Treball de Recerca de Batxiller i el meu pare el va animar a fabricar una sidra casolana. A partir d’aquí vam començar a investigar, una cosa va portar a l’altre i, finalment, vam veure que seria una manera interessant de donar una segona vida a les pomes que produïm. El nom és una combinació de l’inici de la paraula Montgrí i el final de poma. Creiem que aquestes dues paraules defineixen la nostra identitat: el Montgrí ens lliga al territori i la poma és la base de tot el que fabriquem.

-Quines varietats són les més òptimes per l’elaboració de la sidra? Quines característiques té el producte?

Al ser productors de pomes, el que teníem clar quan vam decidir produir una sidra era que utilitzaríem varietats de pomes en producció. Després de diverses proves ens vam decantar principalment per la Granny Smith, la qual compon el 80% de la sidra. Té un punt àcid que li dóna un toc molt fresc. També hi afegim cupatges d’altres varietats de poma vermella per aconseguir l’acidesa que busquem. La sidra Mooma és jove, afruitada, microfiltrada i lleugerament gasificada. Una beguda molt fresca i versàtil. Això fa que sigui un producte perfecte tant per beure en un aperitiu com per compartir en un àpat.

“La sidra Mooma és jove, afruitada, microfiltrada i lleugerament gasificada”

-El projecte presenta dues línies d’innovació. Per una banda el R+D de nous productes elaborats de poma, incloent l’elaboració i comercialització de la beguda i, per una altra, nous complementaris d’explotació amb les activitats de sidraturisme lligades al territori. En què consisteix la vostra proposta de foment turístic de la sidra?

El sidraturisme busca apropar a tot aquell que hi estigui interessat els secrets de la nostra sidra. Per entendre aquest producte cal començar per la base: el camp. El punt de sortida de la ruta és a les plantacions de pomeres on es fa un repàs de les tècniques de producció d’aquesta fruita i una breu introducció a la història de la Poma de Girona. Després es visita la sala de premsat i embotellat del suc, la bodega on fermenta la sidra i, finalment, s’acaba amb un tast de productes: quatre varietats de suc i dues sidres.

-Quines activitats teniu previstes? Compteu amb el suport d’altres empreses o institucions turístiques?

Col·laborem amb empreses i institucions turístiques del territori. D’aquesta manera ens és molt més fàcil arribar al públic interessat en les nostres activitats. Pel que fa a activitats complementàries, aquest any hem obert un nou espai al costat del restaurant: El Jardí de Mooma, on oferim còctels i copes. 

-Es tracta d’un negoci amb força projecció. Quin valor diferencial aporta el sidraturisme? A quin públic va dirigit (local, estranger, perfil, etc.) principalment?

El sidraturisme intenta apropar els visitants a les arrels del territori explicant-los les tècniques del camp i tot el que comporta el cultiu fructícola. Es tracta d’una manera diferent d’apropar-se a l’Empordà a través d’un producte que és molt poc conegut a Catalunya. Pel que fa al tipus de persones interessades en aquesta activitat, la veritat és que no tenim un perfil definit. Venen homes i dones de totes les edats i nacionalitats. La diferència entre el públic nacional i l’estranger és que aquests últims estan molt més acostumats al sidraturisme, arreu del món es produeix sidra i hi ha moltes sidraries que ofereixen visites guiades com fem nosaltres. Però també veiem molt d’interès del públic nacional, així que no ens podem queixar! 

“El sidraturisme intenta apropar els visitants a les arrels del territori explicant-los les tècniques del camp i tot el que comporta el cultiu fructícola”

-La vostra producció anual és de 3.000 tones de pomes cultivades en una superfície de 75 hectàrees a Palau-Sator i Gualta per produir sidra, sucs, vinagre, snacks i compota. Quins altres productes preveieu treure al mercat properament?

Sempre tenim nous projectes entre mans. Actualment estem treballant en una col·laboració per fer un “calvados” produït amb la nostra sidra. Serà un producte destil·lat per una empresa especialitzada en aquest tipus de licors. És el que comentàvem abans de l’economia col·laborativa: nosaltres som experts en la poma, però no de licors, així que què millor que buscar els experts i compartir coneixements?

 

Fundador de la sidreria Mooma i guanyador del premi PITA 2017 en la modalitat d’empresa agrària.

Informació relacionada

Notícies relacionades

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 05/10/2018  Ruralcat

Vic acollirà un congrés internacional sobre tòfona l’any vinent

El Congrés Internacional Trufforum es celebrarà del 24 al 26 de gener de 2019 i posarà en contacte el sector professional de la tòfona per divulgar-ne els valors i la cultura.

Cartell de Trufforum

Cartell de Trufforum

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, i Alimentació, l’Ajuntament de Vic, l’European Mycologiocal Institute (EMI), el Consorci Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic vinculat a la Cambra de Comerç de Barcelona, organitzaran els pròxims 25, 26  i 27 de gener de 2019  el Congrés Internacional Trufforum.

Trufforum és un esdeveniment internacional ideat des de l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial "European Mycological Institute" (AECT-EMI), de la qual el CTFC és soci fundador, que sorgeix amb l'objectiu de promocionar l'ús responsable de la tòfona europea a les llars i restaurants, tot educant els consumidors sobre aquest producte.

La primera edició d’aquest congrés va tenir lloc a Saragossa el febrer de l’any passat. Catalunya va presentar la seva candidatura, amb Vic com a ciutat d’acollida, i va ser elegida entre dues altres ciutats (Guadalajara i Sòria).

Trufforum 2019 pretén consolidar aquest congrés mundial convertint-lo en un punt de trobada i vertebrador del sector professional de la tòfona, divulgar-ne els valors i la cultura i popularitzar el seu ús a la cuina i la gastronomia. A més, vol dinamitzar un sector agroalimentari i agrari emergent com és el conreu de la tòfona.

La ciutat de Vic disposa de l’única llotja de l’Estat espanyol amb preus de venda de tòfona públics. La comarca d’Osona gaudeix d’una gran tradició en la recol·lecció de tòfona silvestre i és un producte estratègic a la promoció de la seva gastronomia.

El congrés anirà adreçat tant als professionals com a un públic més general. La vessant més especialitzada inclourà xerrades i ponències on s’exposaran iniciatives d’interès compartides a altres territoris i avenços tècnics en el conreu de la tòfona. La part més vinculada a la ciutadania serà molt àmplia i hi haurà un conjunt d’activitats populars adreçades a aficionats i gastrònoms relacionades amb el món de la cuina, un mercat de la tòfona o un concurs de gossos tofonaires, entre d’altres.

El sector de la tòfona a Catalunya

La tòfona és coneguda pel seu aroma i sabor, i constitueix un dels ingredients privilegiats de la gastronomia internacional. Actualment, hi ha uns 180 espècies d’aquest gènere al món, essent la tòfona negra (T. melanosporum) la més apreciada de les que es produeixen a Catalunya.

La tòfona negra es troba de forma silvestre al sud d’Europa, principalment a França, Espanya i Itàlia, tot i que puntualment la podem trobar a altres països de l’àmbit mediterrani. A Catalunya, la tòfona té una presència important, representant el 30% de la superfície tofonera coneguda a l’Estat espanyol. Es troba principalment a les zones calcàries de mitja muntanya del Prepirineu i de la serralada Prelitoral i presenta un gran potencial per al desenvolupament del seu cultiu.

El conreu de les tòfones ocupa a Catalunya unes 1.000 hectàrees i pot convertir-se en una activitat complementària a les activitats agràries tradicionals, diversificant l’economia rural i afavorint un reequilibri territorial. Aquest cultiu està desenvolupant l’activitat econòmica en zones rurals de Catalunya degut a l’entrada en producció de les primeres plantacions, la creació de noves activitats empresarials al voltant de la seva comercialització, la producció de planta inoculada i del turisme gastronòmic o a partir d’altres activitats relacionades amb el conreu de tòfones.

El  sector tofoner constitueix a Catalunya una important  font d'ingressos per a un determinat segment de la població rural, especialment al Prepirineu i la serralada Prelitoral i  també a altres zones de mitja muntanya.

 

Informació relacionada

ENTREVISTA | 21/09/2018  Ruralcat

Vicenç Boadas  “El desenvolupament d’elaborats carnis amb nivells més baixos de greixos i sal serà el nou cavall de batalla de les especialitats càrnies”

Amb 138 anys d’història, BOADAS 1880 és una de les empreses de xarcuteria més antigues d’Espanya. Especialitzats en pernil serrà i embotits curats, la seva continuïtat fins al present, en mans de la quarta generació, és el resultat de la perseverança i obstinació per evolucionar davant les exigències del mercat i el consumidor sense perdre el respecte a la tradició artesanal heretada. El recorregut de BOADAS 1880, des de la incorporació a començaments del segle XX del primer laboratori a la fàbrica mateixa fins a l’elecció del seu equip d’R+D per formar part del projecte europeu TeRiFiQ, confirma una cultura d’empresa amb una clara vocació innovadora. L’empresa ha llançat la primera gamma de xarcuteria curada del mercat nacional amb una important reducció de greixos saturats i sal.

Vicenç Boadas, gerent de Xarcuteria Boadas 1880, S.A. i finalista del premi PITA 2017 en la modalitat d’agroindústria.

-El vostre departament d’R+D ha desenvolupat la primera gamma de xarcuteria curada del mercat nacional amb una dràstica reducció de greixos saturats i sal. Per què vau decidir a llançar aquest producte? 

Segons la revista Alimarket/Gran Consum (abril 2017), en general, la tendència saludable ha revolucionat els hàbits de consum en els últims anys i, en conseqüència, el negoci dels elaborats carnis no roman aliè a aquesta preferència. El desenvolupament d’elaborats carnis amb nivells més baixos de greixos i sal (segons Alimarket), un cop consolidada la tendència “sense”, serà el nou cavall de batalla de les especialistes càrnies. Una aposta d’àmplia representació en altres mercats de l’alimentació, però que la complexitat del negoci carni n’està endarrerint la seva implantació. 

Precisament en aquest sentit es pot veure claríssim que la nova línia de Boadas “Te cuida” s’anticipa a les noves tendències del sector, ja que reuneix dues de les més importants variables del futur alimentari: la preferència pels sabors autèntics, autòctons i tradicionals, dels quals la nostra empresa n’és un exponent, i el desenvolupament de noves receptes que contribueixen al manteniment de la nostra preuada dieta mediterrània, contrastada en tots els estudis mèdics com a preventiva de malalties cardiovasculars i probablement una de les aportacions més transcendents de la nostra cultura al conjunt de la societat mundial.  

“La nova línia de Boadas ‘Te cuida’ s’anticipa a les noves tendències del sector”

-Quins beneficis té i a quin públic va destinat principalment?

Els hàbits de vida i consum del segle XXI, en un context de major longevitat de la població i reducció radical del treball físic en front al sedentarisme tecnològic, es tradueix en un augment de la demanda d’aliments saludables i funcionals que contribueixin a la prevenció de malalties cardiovasculars i obesitat, especialment preocupants en els països desenvolupats. En aquest sentit aquesta línia està destinada al consumidor que desitja cuidar la seva dieta sense prescindir de l’embotit curat de qualitat. 

-En quins formats es pot trobar aquesta gamma al mercat i en quins establiments?

Aquesta nova gamma s’ofereix en diferents formats, enfocats a diferents usos i consums: un còmode envàs bipack, que permet consumir únicament la quantitat desitjada reservant el resta fresc, la safata degustació i uns dauets per una cuina casolana creativa. Actualment aquesta gamma “Te Cuida” s’està venent a grans superfícies a nivell nacional (Carrefour, Gadisa, El Corte Inglés, Consum), en el mercat francès ens ha permès entrar a clients tan exclusius con Groupe Casino i en el mercat Mexicà ha tingut una gran acceptació i ens ha permès entrar a un gegant de la distribució com Costco (2on grup minorista mundial) i a Sam’s Club (del grup Walmart). Actualment s’està pendent d’entrar al mercat de Canadà i a tot el mercat nòrdic. 

-Per a obtenir aquest producte van caldre diversos treballs d’investigació i més de 100 tests. En què van consistir?

Aquesta gamma va ser desenvolupada fruit de tres anys d’investigació, en el marc del projecte comunitari TeRiFiQ i amb la col·laboració de centres d’investigació europeus (de França, Anglaterra, Holanda, Itàlia i Noruega), amb l’objectiu de desenvolupar productes d’alimentació de gran consum ajustats a nous perfils nutricionals. 

-És l’especialització el camí per recuperar la quota de mercat?

Estem totalment convençuts que l’estratègia de l’especialització, o sigui de la diferenciació, ha de ser la que ens permeti augmentar la quota de mercat. L’avantatge d’un producte diferenciat o únic, al no tenir altres productes substitutius, és aportar major lleialtat dels consumidors, ja que la compra no està feta únicament en funció del preu.  

“Estem totalment convençuts que l’estratègia de l’especialització, o sigui de la diferenciació, ha de ser la que ens permeti augmentar la quota de mercat”

-La gamma de xoriço reduït ha guanyat el Premi Nacional José Flores a la Innovació atorgat per ANICE (Asociación Nacional de Industrias Cárnicas Españolas) i el xoriço sarta sense al·lèrgens el Premi al Sabor Superior atorgat per l’ l’International Taste & Quality Institute (iTQi) de Brussel·les. Com heu rebut aquests reconeixements?

El repte de formulació i procés desenvolupat pel departament d’R+D de BOADAS 1880 era elaborar una gamma de productes d'aroma, textura i sabor artesà, propis del embotit curat tradicional, amb una significativa i real disminució de greixos saturats i sal, no present a cap altre producte del mercat. En aquest sentit aquests dos premis ens ha reafirmat que realment ambdós objectius s’han aconseguit. 

S’ha de destacar que al test de consumidors de França, els productes es varen provar sense saber que eren productes reduïts i es varen comparar amb productes líders del mercat francès normals, o sigui sense reduccions (en el cas del xoriço provenia d’una empresa espanyola líder del mercat francès). Els resultats del test varen ser espectaculars i els productes reduïts van ser clarament preferits als no reformulats. A posteriori, es va comentar als consumidors que eren productes reduïts i es va avaluar la seva disposició a pagar més pels productes saludables. Els resultats varen ser que els consumidors estarien disposats a pagar fins a un 12% més per aquest tipus de productes.

-La innovació sempre ha format part del vostre ADN com a empresa. Per què considereu tan important l’evolució tecnològica en el sector càrnic?

En els últims exercicis, el resultat de la innovació com a estratègia de la empresa ja comença a donar els seus fruits, amb la finalitat de dependre menys dels nostres clients i cada vegada més dels consumidors finals elaborant productes innovadors no presents en el lineal.

-La nova gamma de xoriço saludable s’ha venut molt bé i l’empresa ja ha desenvolupat altres productes per completar la gamma. Quins són?

El primer producte desenvolupat en el projecte europeu va ser el xoriço reduït “Te Cuida”. Actualment la gamma ja compte amb més de 10 productes que van des d’una línia de productes curats de gall d’indi (amb un sabor excel·lent) a una línia de productes naturals (sense additius afegits i/o sense al·lèrgens). 

-Quins són els propers reptes de l’empresa?

El producte estrella de l’empresa és el pernil salat. Per tant, estem desenvolupant una línia de pernil salat sense nitrificants i amb una quantitat de sal molt reduïda respecte al valor mig del mercat. 

 

Vicenç Boadas, gerent de Xarcuteria Boadas 1880, S.A. i finalista del premi PITA 2017 en la modalitat d’agroindústria.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 21/09/2018  Ruralcat

La Setmana Bio per l’alimentació ecològica oferirà visites als operadors ecològics

Tots els agricultors, ramaders o elaboradors ecològics poden participar a les activitats de la Setmana Bio, que es celebrarà del 20 al 28 d’octubre, obrint les portes de la seva finca, granja o empresa ecològica. El termini per inscriure’s al programa finalitza el proper 30 de setembre.

Cartell de la Setmana Bio

Cartell de la Setmana Bio

La Setmana Bio per l’alimentació ecològica, organitzada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica amb la col·laboració de l’Associació Vidasana, té l’objectiu de donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques a través d’un ampli programa d’activitats que es celebrarà del 20 al 28 d’octubre arreu de Catalunya.

El programa inclou visites a explotacions i instal·lacions d’operadors ecològics per tal que el públic pugui conèixer de primera mà què són i com s’obtenen els productes que elaboren; activitats comercials i tastos en els comerços i punts de venda dels productes ecològics; activitats de divulgació per donar a conèixer el sistema de producció ecològic i la qualitat d’aquests aliments, així com activitats gastronòmiques, tallers i show cooking. La Setmana BIo també inclou activitats als centres educatius catalans.

Tots els productors agrícoles, ramaders o elaboradors de productes ecològics poden participar al programa organitzant una visita a les finques o empreses ecològiques certificades. En aquestes visites els participants tindran l’oportunitat de mostrar i explicar la seva feina i instal·lacions, oferir tastos i venda directa dels productes a tots els assistents. 

Per a poder participar-hi, els interessats han de comptar amb la corresponent certificació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), tant de la producció o elaboració com de la venda dels productes, tenir coberta una assegurança per a les visites i disposar de tots els permisos, personal i condicions adequades per a celebrar l’activitat. En cas de venda de productes de la pròpia explotació, s’han de garantir els requisits sanitaris dels mateixos.

Les inscripcions a les activitats es poden sol·licitar fins el 30 de setembre en aquest enllaç

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA | 18/09/2018  Ruralcat

L’EFSA convoca els ajuts per a la promoció de l’avaluació del risc alimentari a través d’iniciatives conjuntes

Aquest programa d’ajuts, amb un pressupost total de 420.000 euros, vol promoure l’augment de la capacitat d’avaluació de riscos per a la seguretat alimentària a la Unió Europea, entre organitzacions prèviament certificades per l’EFSA.

L’objectiu de la convocatòria és la transferència de coneixements, habilitats, competències i experiència en risc d’avaluació alimentària entre les organitzacions proveïdores de coneixement i les receptores de coneixement, així com l’intercanvi de coneixement entre les organitzacions, disposades a compartir i adquirir capacitats en l’avaluació del risc en àmbits científics específics. 

L'EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) és l’organisme que proporciona assessorament científic independent als responsables de la presa de decisions que regulen la seguretat alimentària a Europa i assessora sobre els riscos existents i emergents associats a la cadena alimentària.

Els sol·licitants han de ser organitzacions competents per a operar amb l’EFSA. A Catalunya són les següents entitats:

-Laboratori Agroalimentari (Generalitat de Catalunya)
-Servei d'Anàlisi de Fàrmacs (Universitat Autònoma de Barcelona)
-Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA)
-Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
-Universitat Rovira i Virgili (URV)
-Fundació Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA)
-Universitat de Barcelona (UB)
-Universitat de Lleida (UdL)

La durada màxima de les iniciatives és de 2 anys i la data límit per a presentar les sol·licituds és el 31 d’octubre de 2018

VINYA | 17/09/2018  Ruralcat

El vi català amb DO representa el 36% de les vendes del canal d’alimentació i hoteleria a Catalunya

La DO Catalunya lidera el volum de vendes amb el 54,73% del mercat i Catalunya exporta el 40,99% de la seva producció de vi amb DO a més de 140 països.

Segons les dades de l’informe Nielsen, el vi català amb DO va representar l’any 2017 el 35,71% en volum de vendes en el conjunt dels canals d‘alimentació (59,81%) i hoteleria (40,19%) de Catalunya. Així mateix, el sector del vi català continua sent un sector estratègic, amb una estructura molt sòlida i competitiva, i actualment representa el tercer sector més important de la indústria agroalimentària catalana.

La DO Catalunya lidera el volum de vendes amb el 54,73% del mercat, seguit de la DO Penedès 16,80%, DO Costers del Segre 6,42%, DO Montsant 5,60%, DO Empordà 5,27%, DOQ Priorat 4,49%, DO Terra Alta 3,66%, DO Tarragona 1,23%, DO Conca de Barberà 1%, DO Pla de Bages 0,72% i DO Alella 0,11%.

Les últimes dades publicades per INCAVI indiquen que el 2016 es van comercialitzar 110.183.668 ampolles de vi català de la mà de 8.359 viticultors i 626 cellers embotelladors, amb una superfície inscrita de 42.822 hectàrees, amb el valor afegit que això representa quant a garantia de traçabilitat i de compliment de les normatives de qualitat. 

Pel que fa al comerç exterior, el vi continua sent un dels ambaixadors més importants de les nostres terres i de la nostra identitat. Catalunya exporta el 40,99% de la seva producció de vi amb DO que correspon a 45.164.383 ampolles de vi a més de 140 països, sobretot d’Europa (68,59%), Amèrica (16,56%) i Àsia (10,58%).

Especials