La indústria agroalimentària a Catalunya té un paper molt important com a generadora d’activitat econòmica i de llocs de treball. Conscients de la importància d’aquest sector en el teixit industrial català, la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, del Departament d’Agricultura, treballa, entre altres,  per a fomentar i promoure la competitivitat d’aquestes indústries.

El “Suport a la indústria agroalimentària” té com a objectiu facilitar la informació i les eines necessàries per a la implantació i desenvolupament de les activitats,  acostant l’Administració a les indústries agràries i alimentàries del nostre territori.

ÚLTIMES NOTÍCIES

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
 | 10/10/2019 

Es posa en marxa el Pla Estratègic de l'Alimentació a Catalunya 2020-2025

Aquest Pla ha de posar les bases per assolir el Pacte Nacional de l’Alimentació, determinant objectius, accions i indicadors per al període 2020-2025 en el camp de l´alimentació i els seus àmbits tranversals.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
 | 09/10/2019 

El Laboratori Agroalimentari participa en el “1st Iberian Meeting in Separation Sciences & Mass Spectrometry”

El LAC presenta pòster que mostra els resultats del desenvolupament i la validació del mètode de determinació d’etoxiquina en pinsos a nivell de residus realitzat al laboratori.

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
 | 08/10/2019 

Agricultura lidera un projecte europeu per millorar la competitivitat de les pime en l'àmbit agroalimentari

L’objectiu d’aquesta iniciativa és aconseguir que els productes d’aquestes empreses puguin competir en un mercat globalitzat oferint qualitat, autenticitat i fent front al frau alimentari.

TEMES D'INTERÈS


Novetats

ACTIVITATS


Col·legis col·laboradors

NOVETATS


Novetats

LES CARES DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA

Fa centenars de milers anys, hi hagué a l’actual comarca de la Garrotxa una intensa activitat eruptiva que va remodelar el paisatge de forma espectacular. Avui en dia es fan evidents encara aspectes geomorfològics que recorden el rebombori de foc i rius roents de material fos provinents del cor de la Terra d’aquelles èpoques remotes; edificis volcànics, tossots, colades de lava, rescloses volcàniques, cingleres... i un sòl de tons rogencs característic d’aquestes contrades que amaga els seus petits secrets. L’any 1982, com a conseqüència d’una forta contestació social i científica, el Parlament de Catalunya aprovà una llei de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa per tal de protegir-la de l’explotació minera que va patir a partir de la dècada dels anys 60. Aquest nou Espai Natural, amb 40 volcans catalogats, 10 amb cràter i 22 d’escòries volcàniques en bon estat de conservació, es va passar a denominar Paratge Natural d’Interès Nacional, i les Reserves Integrals d’Interès Geobotànic, Reserves Naturals, amb l’objectiu, com diu la llei, d’assegurar “la protecció de valors qualificats per tal d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat de llurs recursos i l’activitat de llurs habitants”. I una d’aquestes activitats seculars dels pagesos d’aquest paratge privilegiat ha estat un conreu singular, únic: el dels fesols de Santa Pau.
ENTREVISTA
 | 05/07/2019 
Montserrat Miralles i Lluís Sunyer
Productors de fesols de Santa Pau
Sembla ser que a finals del segle XlX, un pagès de Valls, en Xat de Benaiges, va “descobrir” els calçots. Segons diu la llegenda, aquest home, estant al tros, havia fet un foc a terra per escalfar el dinar, i li van caure, o va posar (això ja depèn de la imaginació de cadascú), uns grills de ceba a les brases. El cas és que els grills es van coure, i en Xat va decidir tastar aquelles ennegrides peces; els tragué la part socarrimada de fora i, quan aparegué el cor blanc i tendre de la ceba, les menjà. El resultat d’aquell tast, fruit d’una casualitat, li degué plaure de tal manera, que aquella pràctica de tractar i consumir la ceba arrelà entre la població. Fins aquí la llegenda, però el cas és que la llegenda ha esdevingut tradició, i els calçots, millorada la tècnica del conreu i afegides les salses, s’han convertit en la base d’un àpat comunitari i popular arreu: la calçotada ha esdevingut un acte festiu, lúdic, de rellevant i creixent importància en l’agricultura i restauració de Catalunya.
ENTREVISTA
 | 24/05/2019 
Sebastià Banús i Jordi Blanch
Productors de calçots de Valls