Anàlisi de l’impacte del segell de Venda de Proximitat
En aquest article tècnic s’analitza l’impacte del segell de Venda de Proximitat en el sector agroalimentari català, els principals canals de distribució i comercialització i les pautes de consum.
El segell de Venda de Proximitat es tracta d’un sistema d’acreditació voluntària per identificar els productes comercialitzats a través de la venda directa o del circuit curt.
01 Introducció
L’any 2013, Catalunya va esdevenir un territori pioner en l’acreditació de la comercialització de proximitat de productes agroalimentaris. Amb el Decret 24/2013, naixia el segell de Venda de Proximitat, un sistema d’acreditació voluntària, promogut pel DACC, per identificar els productes comercialitzats a través de la venda directa o del circuit curt.
Durant aquests 8 anys, la societat ha augmentat notablement l’interès pels productes de proximitat. Les iniciatives de promoció dels aliments de proximitat s’han multiplicat i les pautes de consum comencen a incorporar de manera significativa el compromís amb el territori, la pagesia i els mercats locals.
Des de la seva creació, el nombre de productors adherits a la VP no ha parat de créixer. L’any 2020, el nombre d’adherits és de 3.180 productors, dels quals 183 són cooperatives.
Aquest article, basat en l’estudi homòleg encarregat pel DACC en el marc del projecte POCTEFA-TR3SLOCAL amb les dades de l’any 2018, analitza la implementació i impacte del segell de Venda de Proximitat en aquest context, i aporta algunes línies d’actuació que podrien augmentar-ne l’ús i el reconeixement.
“Les pautes de consum comencen a incorporar de manera significativa el compromís amb el territori, la pagesia i els mercats locals.”
Pòster divulgatiu del segell de Venda de Proximitat. Font: DACC.
02. Impacte del segell de Venda de Proximitat en el sector agroalimentari català
L’any 2018, 2.809 productors/es i elaboradors/es van declarar 8.154 productes comercialitzats sota el segell de Venda de Proximitat. El 71,5% corresponien a producció agrícola sense transformar i el 28,5% restant a productes elaborats.
Aquest nivell de productes acreditats representava el 6% de la producció agrícola sense transformar censada a Catalunya. De manera destacada, s’observa el pes que té el segell en la producció de lleguminoses (17%), producció d’hortícoles (15%) o producció de fruita dolça (10%). En canvi, l’acreditació de la Venda de Proximitat baixa entre el 4 i 5% en la producció de cereals, cítrics, fruits de closca, oliverar o vinya.
Pel que fa als productes elaborats registrats sota el segell de Venda de Proximitat, s’observa que l’impacte és menor, ja que representen el 28% del total dels productes. De tots plegats, l’elaboració de carn és la que fa un ús més destacat del segell, en arribar al 30% dels productes elaborats que utilitzen el segell, possiblement a causa de la necessitat creixent de diferenciar la carn de proximitat de la carn del circuit global industrialitzat. Els olis ocupen la segona posició, amb un 14%, i, a continuació, amb un 9%, hi ha les conserves vegetals i els embotits.
"El 6% de la producció agrícola sense transformar censada a Catalunya està adherida al segell de Venda de Proximitat"
02.01 Perfil dels operadors adscrits al segell de Venda de Proximitat
Si analitzem el perfil dels 2.809 operadors/es registrats/ades al segell de Venda de Proximitat, cal destacar-ne dues característiques que ens ajuden a fer una fotografia de les adhesions.
En primer lloc, el segell és utilitzat sobretot per aquells operadors que són alhora productors/es i elaboradors/es (1.719). En canvi, 713 adherits només són productors/es.
D’altra banda, cal destacar que, entre els/les operadors/es adscrits/es al segell de Venda de Proximitat, 740 estan registrats/ades també al certificat de producció ecològica del CCPAE, cosa que significa que el 26% dels/ de les productors/es i elaboradors/es adherits/ides practiquen l’agricultura ecològica. Aquesta és una dada rellevant, atès que en el conjunt català els productors ecològics representen només el 5%, dada que demostra el compromís major d’aquest tipus de productors amb la venda directa i el circuit curt de comercialització.
02.02 Impacte sobre el territori i mercats locals
Hi ha diferències territorials quant a l’ús del segell. L’exemple clar és la zona de Barcelona, on hi ha el major nombre de productors, 638, cosa que representa el 22,7% del total d’adscrits a Catalunya. En el mateix sentit, destaca la dada que el 22,8% dels productors de la vegueria es registren dins de la Venda de Proximitat.
En l’altre extrem, hi ha les Terres de l’Ebre, on, dels 14.073 productors censats, solament 251 (l’1,8%) figuren com a adherits al segell de Venda de Proximitat. Girona i Lleida ocupen el segon i tercer lloc on més adscrits hi ha, però el seu pes relatiu al total de productors territorials és clarament més baix que a Barcelona (7,9% i 2,5%, respectivament).
El territori que té menys productors representats a la Venda de Proximitat és l’Alt Pirineu i Aran, amb 194 adherits, cosa que situa el 7% dels productors dins del segell i representa el 7,6% dels productors d’aquestes comarques.
03. Principals canals de distribució i comercialització
Entre els operadors adherits al segell de Venda de Proximitat, el 59% dels canals de comercialització que s’utilitzen són de venda directa, i el 41% de venda en circuit curt.
En concret, el canal més popular entre els/les productors/es és la venda directa en l’explotació pròpia, del qual fan ús el 18% dels/de les productors/es adherits a la Venda de Proximitat, seguit del circuit curt en establiment minorista, emprat pel 14%. El canal de comercialització que menys es fa servir és el circuit curt en allotjament rural, declarat solament pel 2% dels productors.
La principal diferència apareix si distingim els productes no transformats dels elaborats. Si analitzem solament els productes no transformats, s’observa que el principal canal de comercialització és el circuit curt en establiment minorista, amb un percentatge d’ús que se situa entre el 19 i el 25% segons el producte, mentre que el canal de comercialització més usat pels/per les elaboradors/es és la venda directa en l’explotació pròpia que se situa entre el 26 i el 17% segons el producte. El segon canal és el circuit curt en establiment minorista (entre el 8 i el 15%).
Productors/es adscrits al segell de Venda de Proximitat per tipus de producte en relació amb el total català (2018). Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades dels adherits al segell Venda de Proximitat. DACC.
Perfil productiu dels adscrits al segell de Venda de Proximitat (2018). Font: elaboració a partir de la base de dades dels adherits al segell Venda de Proximitat. DACC.
Productors adscrits al segell de Venda de Proximitat per vegueries (2018). Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades d'adherits al segell Venda de Proximitat. DACC.
Relació entre venda directa i venda en circuit curt per vegueries del segell de Venda de Proximitat (2018). Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades d'adherits al segell Venda de Proximitat. DACC.
Ús dels canals de comercialització per part de les persones inscrites al segell de Venda de Proximitat (2018). Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades dels adscrits al segell Venda de Proximitat. DACC.
En sectors agrícoles, el tipus de venda que més s’utilitza és el circuit curt en establiment minorista, que ronda el 22% de la venda del sector. En el sector ramader, aquest primer lloc és ocupat per la venda directa en l’explotació pròpia amb un 18%, que és també el segon canal més utilitzat en la producció agrícola (18% dels/de les operadors/es).
Les tecnologies de comercialització, com ara la venda en plataforma o en venda directa a través d’Internet, presenten un repte i una oportunitat per al desenvolupament de la Venda de Proximitat. En el moment de l’estudi, 610 operadors/es declaren fer ús de la venda directa per Internet, cosa que representa el 22% dels adherits al segell i el 7% de les estratègies de comercialització. Ara bé, l’índex de creixement de l’ús d’aquesta tecnologia de comercialització se situa a l’entorn del 20% anual, i mostra un important augment l’any 2017, any en què el 38% dels adherits afirmen emprar la venda directa per Internet.
04. Pautes de consum
La proximitat és un valor que està generant un interès creixent en la societat, fins i tot per sobre de l’interès dels consumidors pel producte ecològic.
Així ho demostra l’informe "Mites i realitats sobre el consum d’aliments ecològics": el 77% de les persones prefereixen el producte de proximitat davant de l’ecològic (Riera, 2017). Aquesta tendència es torna a constatar en el Baròmetre de Percepció dels Aliments Ecològics (CEO, 2015), on el consumidor mitjà prioritza la proximitat davant de la compra ecològica. Fins i tot, segons l’anàlisi d’hàbits de consum i compra de la província de Barcelona (Diputació de Barcelona, 2017), el que més es valora és que els comerços tinguin productes directament del productor, o de proximitat geogràfica (100 km), per davant de la producció ecològica.
Però aquesta priorització de la “proximitat” en el consum no sembla ajustar-se al coneixement del segell per part de les persones consumidores. En el marc del projecte “Suport al desenvolupament de noves iniciatives de Venda de Proximitat per consolidar productes locals en entorns rurals” POCTEFA Tr3s Local, es va realitzar una enquesta a 116 persones consumidores, i un dels resultats més destacats va ser que el 57% dels enquestats afirmava no haver vist mai el logotip de Venda de Proximitat.
04.01 La Venda de Proximitat durant la crisi de la COVID-19
La crisi de la COVID-19 ha fet augmentar la demanda de productes agrícoles i de proximitat, alhora que ha comportat un creixement en el nombre de productors que han començat a distribuir-los a través de xarxes de venda directa o circuits curts. Segons l’estudi Xarxes alimentàries locals en temps de la COVID-19 (Batalla, Laia; Correro Humanes, Ana; Hierro, Alba [et al.], 2020), s’estima que el nombre de productors i elaboradors que han optat per utilitzar els canals de Venda de Proximitat ha augmentat un 23%. De la mateixa manera, les vendes i la facturació també han augmentat de manera notable, fins a arribar a triplicar-se en el sector de l’horta.
Ecofira del Camp de Tarragona. Foto: Grup de Consum La Bajoca.
Per donar resposta a aquest augment de la demanda durant els mesos de confinament i restriccions a la mobilitat, el nombre d’iniciatives de suport a la Venda de Proximitat també s’ha multiplicat. A tall d’exemple, destaquem: Abastiment Agroecològic (impulsada per Arran de Terra i Pam a Pam), Pagesia a Casa (Unió de Pagesos), Productecoop (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya), Productors Catalans o Arrels (impulsada per Unió de Pagesos i la cooperativa Som) i també #AlimentsDeProp (impulsada per PRODECA i el DACC).
Així doncs, l’augment del consum del producte de proximitat és una tendència consolidada en els últims anys, que alhora s’ha vist reforçada per un context de crisi sociosanitària que ha fet augmentar la valorització de la pagesia local. El segell de Venda de Proximitat pot esdevenir una eina útil en aquest escenari d’augment del consum, les vendes i els productors.
"S’estima que, durant la crisi del COVID-19, el nombre de productors i elaboradors que han optat per utilitzar els canals de venda de proximitat ha augmentat un 23%"
05. Conclusions en clau estratègica
Després de gairebé 7 anys d’aplicació del Decret 24/2013 i de desplegament del segell de Venda de Proximitat, els resultats no són els esperats inicialment. Malgrat el 6% de productors/es i elaboradors/es catalans/es adherits al segell (percentatge equiparable al que tenen segells europeus similars), els nivells d’ús se situen per sota del que es podria esperar en un context d’augment del consum de productes de proximitat.
Durant l’any 2018, dins el marc del projecte POCTEFA Tr3s Local, es va elaborar l’informe “El segell de Venda de Proximitat, anàlisi de l’impacte del segell en els 5 anys d’aplicació”, que va incloure 3 grups de discussió amb diferents perfils d’agents vinculats al segell de proximitat: els i les operadors/es, els i les intermediaris/àries i els i les tècnics/iques del DACC que promouen el segell. A partir de la informació recollida, es van definir unes conclusions estratègiques per enfortir la presència i l’impacte del segell en els pròxims anys.
"El 6% dels/de les productors/es i elaboradors/es catalans/es estan adherits al segell, però el nivell d’ús és encara baix"
Algunes d’aquestes conclusions van quedar recollides ja en la modificació del Decret 24/2013 que va aprovar el Govern de la Generalitat el desembre de 2019 amb l’objectiu de millorar l’aplicació i l’eficàcia del sistema d’acreditació de Venda de Proximitat, com per exemple la vigència anual de l’acreditació, la incorporació de més productes, la limitació dels productes d’origen animal a la producció ramadera de Catalunya, la precisió dels concepte d’elaboració pròpia i de persona intermediària, o la revisió del procediment de revocació de l’acreditació.
A partir de l’any 2018, es desenvolupa el projecte Interreg POCTEFA Tr3s Local amb l’objectiu de donar un impuls a la Venda de Proximitat i dur a terme algunes de les actuacions proposades com a estratègies en l’estudi. L’article d'aquest dossier destinat a aquest projecte en conté més informació.
Les estratègies més destacades que es van recollir es poden dividir en 3 grups:
05.01 Estratègies de Consolidació del Segell
Aquest grup inclouria reeditar grans campanyes de promoció del segell de Venda de Proximitat, centrar esforços en els territoris on el segell de Venda de Proximitat ha esdevingut més útil tant a productors/es i elaboradors/es com a consumidors/es, evitar burocratitzar el model d’acreditació quan s’introdueixin millores en el sistema d’adhesió voluntària o definir actuacions específiques adreçades a iniciatives agrupades de producció, elaboració i distribució (cooperatives, SAT, agrupacions de productors, etc.).
05.02 Estratègies d’Impuls del Segell
Aquest grup inclouria enfocar el segell de Venda de Proximitat com a eina útil per al/a la consumidor/a, promoure actuacions per enfortir les relacions entre productors/es i intermediaris/àries, construir aliances de col·laboració estables amb les iniciatives econòmiques privades de promoció del producte local i amb les altres administracions públiques que desenvolupen programes de suport als/a les petits/ es productors/es i al producte local, augmentar les actuacions que fomentin l’agrupació d’operadors/es i els espais de cooperació i definir un relat clar que vinculi la Venda de Proximitat amb la sostenibilitat econòmica i ecològica.
05.03 Estratègies de Millora del Segell
Aquest grup inclouria redefinir el sistema de control i inspecció, aportar-hi els recursos necessaris per a la seva eficiència, millorar l’operativa d’obtenció de dades de l’acreditació i millorar-ne la codificació, concretar la utilitat del segell en programes, actuacions, requisits, etc. que permetin identificar clarament el benefici de l’adhesió, facilitar el contacte dels/ de les intermediaris/àries amb els/les productors/es adherits/ides, fer més clar el missatge de la Venda de Proximitat en les campanyes de promoció del segell, generar eines d’accés fàcil a la informació dels/de les operadors/ es adherits/ides i dels punts de venda del seu producte i fomentar la utilitat del segell en les estratègies de venda a l’àrea metropolitana.
Autoria:
Ariadna Pomar León
Sòcia d’Arran de Terra
ariadna@arrandeterra.org
Gerard Nogués Balsells
Soci-treballador de l’Economat, SCCL
