ARTICLE TÈCNIC | 03/11/2022 Ruralcat

La formació marítimo-pesquera a Catalunya

En aquest article tècnic es parla de la formació marítimo-pesquera a Catalunya, els seus antecedents, els tipus de formació, i el paper de la dona en aquesta formació i en la inserció laboral.

A Catalunya, l’oferta formativa de la família professional maritimopesquera queda distribuïda entre l’IES Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya i l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya.

01 Antecedents

La formació professional nauticopesquera inclou els coneixements necessaris per obtenir els títols professionals que s’exigeixen per ocupar els llocs de treball de comandament de pont de màquines segons tipologies d’embarcacions, aixi com d'empreses de serveis complementaris i busseig professional. Dins de la formació professional de la mateixa família, trobem també l’àmbit dels estudis relacionats amb l’aqüicultura.

Pràctiques supervivència (esquerra) i de control d'incendis (dreta). Fotos: Escola Capacitació Nauticopesquera de Catalunya.

Aquesta formació va ser transferida pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Aquesta transferència va començar a fer-se efectiva l’any 1983 amb la Resolució 2/1983 on el Parlament instava el Consell Executiu i el Departament d’Agricultura a presentar-li diversos projectes entre els quals hi havia la creació de l’Escola Nauticopesquera de Catalunya.

Una comissió formada per professorat de la Marina Civil, membres de la marina mercant, membres del Consell Assessor de Pesca i personal tècnic de formació del Departament va elaborar un Pla de formació i capacitació a implementar en tres fases:

- La formació, descentralitzada al llarg del litoral, dels i de les professionals de la pesca per obtenir les titulacions necessàries per al desenvolupament de les seves activitats amb seguretat i cura envers el medi ambient marí i els recursos pesquers.

- El reciclatge imprescindible per encabir les millores tecnològiques i facilitar l’entrada de jovent al sector.

- La creació d’una Escola en un punt fix del litoral que impartís aquells ensenyaments que requerien unes instal· lacions i tallers de més envergadura.

La formació descentralitzada ha facilitat durant anys l’obtenció de titulacions i el reciclatge dels i de les professionals del sector pesquer i el seu accés a titulacions superiors.

Així, l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya (ECNPC) es va crear mitjançant la Llei 1/1986 i la seva estructura i funcions es troben actualment recollides al Decret 43/2017. L’Escola, situada a l’Ametlla de Mar, s’estructura en dues àrees: l’Àrea de Formació Nauticopesquera i l’Àrea de Formació Professional Reglada que es constitueix en l’Institut d’Ensenyament Secundari Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya (IES ECNPC).

L’IES ECNPC es crea l’any 1997 mitjançant el Decret 120/1997, de 13 de maig, en el qual es regula l’acord de col·laboració entre el Departament d’Educació i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a la impartició dels cicles formatius de formació professional reglada de la família professional d’activitats maritimopesqueres.

L’Àrea de Formació Nauticopesquera tutela cursos al llarg del litoral català, essencialment impartits a les confraries de pescadors però també a algunes Cases de Mar.

L’Escola té implantat un sistema de normes de qualitat que és d’aplicació a qualsevol acció formativa que es realitzi a Catalunya per assolir les titulacions conduents a l’obtenció de certificats, títols i targetes professionals necessàries per a l’embarcament i que faculten a la persona titular a exercir una determinada professió, càrrec o ocupació a bord dels vaixells. Aquest sistema té com a objectiu complir el Conveni internacional sobre normes de formació, titulació i guàrdia per a la gent del mar (STCW78/95) i garantir un millor servei i qualitat i un nivell homogeni en totes les accions formatives que organitzi l’Escola.

D’altra banda, l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya (IEPAAC) es va crear mitjançant l’Ordre de 31 d’agost de 1982 (DOGC de 31.8.1982). Mitjançant l’Ordre, es van autoritzar els estudis professionals de l’especialitat de cultius marins de la família maritimopesquera amb l’objectiu de formar tècnics i tècniques especialistes en el sector aqüícola català i principalment al delta de l’Ebre, on es concentra la gran majoria d’empreses aqüícoles del país. L’Institut de Formació Professional Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) va ser l’origen i la referència formativa de l’actual Escola d’Aqüicultura, i la seu els primers anys (dècada dels 80).

El 8 de juny de 2005, es va inaugurar oficialment l’Escola d'Aqüicultura, que actualment és la ubicació de l’IEPAAC. És a partir del curs 2020-2021 que l’IEPAAC esdevé un nou institut públic específic de formació professional.

“Tant l’ECNPC com l’IEPPAC es declaren partidaris de la coeducació per a l’efectiva igualtat de drets entre els sexes, i volen superar el simple enfocament de l’ensenyament mixt.”

Figura 1. Evolució dels centres de formació nauticopesquera i d’aqüicultura de Catalunya. Font: elaboració pròpia.

Taula 1. Centres de formació professional en l’àmbit nàutic i pesquer de Catalunya. Font: elaboració pròpia

02 Formació

02.01 Formació inicial

A Catalunya, l’oferta formativa de la família professional maritimopesquera queda distribuïda entre l’IES Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya, situada a l’Ametlla de Mar, i l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya de Sant Carles de la Ràpita.

A més, les titulacions tècniques superiors donen accés a la universitat. D’acord amb el conveni signat entre el Departament d’Educació, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i la UPC, seran reconegudes com a matèries ja cursades a l’expedient de l’estudiant els crèdits del cicle formatiu que hagi realitzat, cursat tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol.

Reconeixement de crèdits ECTS per Cicles Formatius de Grau Superior al Grau en Nàutica i Transport Marítim:

- CFGS en Transport Marítim i Pesca d’Altura: 63 crèdits convalidats

- CFGS en Organització del Manteniment de la Maquinària dels Vaixells i les Embarcacions: 31,5 crèdits convalidats.

Reconeixement de crèdits ECTS per Cicles Formatius de Grau Superior al Grau en Tecnologies Marines:

- CFGS en Transport Marítim i Pesca d’Altura: 30 crèdits convalidats.

- CFGS en Organització del Manteniment de la Maquinària dels Vaixells i les Embarcacions: 51 crèdits convalidats.

Reconeixement de crèdits ECTS per Cicles Formatius de Grau Superior al Grau en Enginyeria de Sistemes i Tecnologia Naval:

- CFGS en Organització del Manteniment de la Maquinària dels Vaixells i les Embarcacions: 42 crèdits convalidats.

Taula 2. Oferta formativa de la família nauticopesquera a Catalunya. Font: elaboració pròpia.

IES Escola Nauticopesquera de Catalnya (IES ECNPC)

L’Institut ECNPC vol ser un centre de formació professional amb un projecte educatiu propi i singular que sigui referent en l’àmbit marítim i pesquer, prenent com a referència la família professional maritimopesquera. Al mateix temps, es vol aconseguir una millora contínua en els resultats i en la satisfacció dels grups d’interès (equip humà, alumnat i empreses).

L’Institut ECNPC és l’únic centre a Catalunya on s’imparteixen els cicles formatius de la família maritimopesquera, destinats a obtenir els títols acadèmics següents:

- Tècnic/a en manteniment i control de la maquinària de bucs i embarcacions (CFPM MP40)

- Tècnic/a en navegació i pesca de litoral (CFPM MP30)

- Tècnic/a en operacions subaquàtiques i hiperbàriques (CFPM MP20)

- Tècnic/a superior en organització del manteniment de la maquinària de bucs i embarcacions (CFPS MPC0)

- Tècnic/a superior en transport marítim i pesca d’altura (CFPS MPA0).

Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya (IEPAAC)

A banda del CFGS de Control i Educació ambiental, ofereix 2 cicles formatius d'Aqüicultura, i a partir del curs 2021-22 un pla de formació i inserció laboral (PFI):

- CFGM de Cultius Aqüícoles

- CFGS d’Aqüicultura

- PFI Auxiliar d’Activitats Aqüícoles

Ambdós centres ofereixen, a més, altres tipus de formació reglada. L’IES ECNPC ofereix un cicle esportiu de vela. Aquest cicle s’inscriu dins de l’àmbit dels Ensenyaments Esportius (cicles formatius de grau mitjà i superior d’una determinada especialitat esportiva). A l’IES ECNPC, es pot cursar el cicle de grau mitjà de Vela (cicle inicial del CEE GM de Vela amb aparell fix i amb aparell lliure).

Per la seva part, l’IEPAAC ofereix un cicle formatiu de grau superior (CFGS) de la família professional de seguretat i medi ambient: CFGS d’Educació i Control Ambiental (ECA). Així, esdevé un centre de FP d’àmbit territorial i d’especialització sectorial relacionat amb els cicles formatius de l’àrea professional d’Aqüicultura (únics a Catalunya).

A més, l’alumnat del IEPAAC de la família maritimopesquera rep la formació complementaria següent:

- Busseig professional de petita profunditat.

- Certificat de formació bàsica i mariner/a pescador/a

- Patró/ona de pesca local.

Els requisits d’accés als cicles formatius, tant de grau mitjà com superior, són els que fixa el Departament d’Educació. Tot i això, les persones que no compleixen cap dels requisits han de superar una prova d’accés. Per presentar-s’hi, cal tenir com a mínim 17 anys l’any en què es fa la prova, en el cas dels cicles de grau mitjà, i 19 anys, o bé complir-los durant l’any natural en què es realitza la prova, en el cas del cicle superior.

02.02 Formació contínua (no reglada)

Titulacions i certificats professionals

Els certificats de la taula 3, tant la seva homologació com la seva impartició al llarg del litoral català, són responsabilitat o estan a càrrec de l’Àrea de Formació Nauticopesquera (formació no reglada). Alguns també s’adquireixen al llarg de la formació del cicles formatius tant de l’IEPAAC com de l’INS ECNPC (formació reglada) o es convaliden com la targeta de patró/ona de pesca local en cas que es cursi el Tècnic/a en navegació i pesca de litoral (CFPM MP30).

Aquariologia. Foto: Institut d'Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya.

Taula 3. Titulacions i certificats afectats pel Conveni internacional sobre normes de formació, titulació i guàrdia per a la gent del mar (STCW-78/95). Font: elaboració pròpia.

Les titulacions afectades pel Conveni internacional sobre normes de formació, titulació i guàrdia per a la gent del mar (STCW-78/95) (a més dels cicles formatius de formació professional reglada) són les recollides a la taula 3.

A part de l’oferta formativa que ofereix directament l’ECNPC, s’inclouran dins del programa de cursos de Formació Ocupacional Nauticopesquera els cursos que, havent estat organitzats per un ens aliè a l’ECNPC, cobreixin una necessitat del sector quant a formació, ho sol·licitin a l’ECNPC i compleixin les normes que l’ECNPC ha establert, com, per exemple, els cursos de busseig de petita i mitjana profunditat.

El desenvolupament de tots els curs es basa en l’assoliment de la capacitat i la competència relacionades amb les atribucions del títol. Per això, l’avaluació del procés ensenyament-aprenentatge és continuada i es mesura la competència de l’alumne/a davant de situacions relacionades amb les atribucions del títol.

Altres cursos de formació contínua

Per donar resposta a les necessitats de formació del sector no vinculades a la titulació necessària per governar els pesquers o comandar les màquines, l’ECNPC ofereix una sèrie de cursos estructurats en tres grans blocs:

- Cursos d’actualització sobre noves tecnologies aplicables al sector i sobre nous mitjans de treball i gestió o formes d’organització.

- Cursos de requalificació sobre ocupacions o professions que permetin desenvolupar activitats complementàries que diversifiquin els ingressos o el canvi d’ocupació, professió o sector.

- Cursos de perfeccionament sobre ampliació de coneixements i destreses que permetin millorar la competència professional i la seguretat en el treball.

En totes les àrees professionals i, per tant, en les diferents formacions, es tenen en compte factors de sostenibilitat relacionats amb l’impacte derivat de la tasca extractiva, elements que evitin les captures accidentals respecte dels fons marins i un tractament integral de la competència basat en requeriments de qualitat, protecció mediambiental i planificació de l’activitat preventiva, amb independència d’altres factors previstos en riscos laborals.

Gàbies d'aqüicultura. Foto: IRTA.

Figura 2. Esquema de la formació contínua que ofereix L’ENPC. Font: elaboració pròpia.

Figura 3. Evolució històrica de l’alumnat a l’ECNPC. Font: elaboració pròpia.

Figura 4. Evolució històrica de les dones matriculades a l’ECNPC. Font: elaboració pròpia.

Figura 5. Evolució temporal de la matriculació de l’alumnat segons gènere (IEPAAC). Font: elaboració pròpia.

03. La formació i la dona de mar

03.01 Presència de la dona en les diferents formacions

Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya (ECNPC)

En els quadres següents, podem observar l’evolució de matriculacions al Centre al llarg dels últims nou cursos.

La figura 3 mostra l’evolució històrica de la matriculació d’alumnes en el centre des del curs 2012/13 fins a l’actual 2020/2021. La figura 4 reflecteix l’evolució en el nombre de dones matriculades en el Centre des del curs 2012/13 fins a l’actual 2020/21. Hi podem observar que durant els cursos 2013/14 i 2014/15 es va assolir el pic de màxima matriculació de dones en cicles pertanyents a la família maritimopesquera, mentre que el curs 2016/2017 va arribar al mínim històric de presència de dones a les nostres aules. A partir d’aquest curs, la tendència ha anat millorant de mica en mica fins al curs actual.

Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya (IEPAAC)

Com es pot observar a la figura 5, el nombre de nois matriculats respecte del de noies sempre ha estat força superior. La raó es la masculinització del sector, cosa estretament relacionada amb el nombre de noies que es matriculen.

A partir de l’enquesta que fem cada any a l’alumnat que tenim inscrit a la borsa de treball, del total d’alumnat enquestat, un 70% són nois i un 30% són noies. Un 55% de tot l’alumnat està treballant dins del sector aqüícola.

04. Inserció laboral de la dona de mar

04.01 Sector maritimopesquer

En les figures 6 i 7, estudiem la inserció laboral que tenen les dones que estudien els cicles de la família maritimopesquera que impartim a l’ECNPC. L’observació de les dades estadístiques revela que la majoria de les dones que estudien els cicles de la família maritimopesquera troben feina en aquest sector.

Figures 6 i 7. Inserció laboral de les dones que han fet formació maritimopesquera a l’ECNPC. Font: elaboració pròpia.

La figura 8 representa els homes i les dones que estan afiliades al Règim Especial del Mar, és a dir, persones que exerceixen la seva activitat maritimopesquera a bord de les embarcacions, vaixells o plataformes i hi figuren com a tècnics/iques o tripulants de marina mercant. Com es veu, la proporció de dones és petita en comparació amb la d’homes, tot i que, contràriament als homes, les dones mostren una tendència a augmentar en nombre els darrers anys.

Figura 8. Nombre d’afiliats i afiliades al Règim Especial del Mar a Catalunya. Font: elaboració pròpia.

Quant a la distribució de les dones per edats, podem veure com la majoria de dones afiliades al REM són dones entre els 30 i els 59 (fig. 9).

Figura 9. Afiliades al Règim Especial del Mar segons edat. Font: elaboració pròpia.

04.02 Sector aqüícola

Del total d’exalumnes de l’IEPAAC que treballen dins del sector aqüícola, el 76% són nois i el 24% noies (dades extretes de la borsa de treball de l’IEPAAC).

Figura 10. Percentatge de nois i noies que han cursat estudis a l’IEPCAAC que treballen en el sector aqüícola. Font: dades extretes de la borsa de treball del centre.

Per veure com es distribueixen els diferents perfils en què els nostres exalumnes treballen, els hem dividit en les sortides professionals següents (fig. 11):

- Aquariologia: venda al detall de peixos ornamentals, empreses distribuïdores i/o de cria, grans aquaris i zoos, investigació (zebra-fish)

- Aqüicultura: hatchery-nursery, gàbies, granges a terra, depuradores de mol·luscs

- Conservació i parcs naturals.

Figura 11. Total d’exalumnes que treballen dins del sector aqüícola (any 2020). Font: elaboració pròpia.

Així doncs, actualment l’aquariologia mostra un grau de feminització en el sector aqüícola molt diferent a altres sectors de l’aqüicultura com, per exemple, les depuradores de mol·luscs bivalves o les gàbies a mar obert on hi ha molt poques o cap exalumna treballant-t’hi.

Podem veure que mentre els exalumnes concentren la major part de sortides professionals dins del sector de l’aqüicultura (descrit anteriorment), les exalumnes tenen el mateix pes entre feines relacionades amb l’aquariologia i feines de l’àmbit aqüícola.

05. Conclusions

Tot i que la relació de les dones amb el mar ha estat constant al llarg de la Història, l’esbiaixada mirada androcèntrica ha produït un retrat en què les dones han estat infrarepresentades, ja que limitaven l’acció de les dones a l’àmbit domèstic o les representaven com un complement de les tasques «realment importants», que serien les que feien els homes, cosa que les relegava a un segon pla.

De la mateixa manera que ha passat amb l’espai domèstic, on les dones tiren endavant aquesta feina sense rebre una compensació econòmica ni un reconeixement social, es treu importància al volum i el valor i se l’invisibilitza, també s’ha invisibilitzat la seva feina en molts altres sectors productius de la societat, i, com no pot ser d’una altra manera, també ha estat així en el sector marítim i pesquer, un àmbit històricament masculinitzat.

Si bé és cert que dintre del món de la pesca tradicionalment les dones han destacat per treballar en el manteniment de les xarxes (les adobaxarxes) i en el transport del peix, i també eren les encarregades de muntar la peixateria i fer la venda del peix, no és menys cert que la seva feina ha cobert importants àrees en els sectors marítims com ara el portuari, on han desenvolupat tasques com el transport de diferents càrregues, el pas de persones i mercaderies d’una riba a l’altra o el remolc de velers per facilitar la seva entrada al port. Així, la presència de les dones a bord dels vaixells, tot i que més minoritària, s’estenia des dels negocis del mar i el comerç marítim fins a la indústria naval i les tripulacions de la marina mercant, on algunes han arribat a ser capitanes de mercants. Aquesta feina desenvolupada per les dones no era una tasca fàcil, ja que, a més, la compaginaven amb la seva feina en la cura de la família i la casa i amb l’administració de l’economia domèstica.

Tot i el camí que resta per fer, hem passat d’aquelles dones que viatjaven com a acompanyants, vestides amb peces de roba masculines per amagar-se, al reconeixement l’any 1979 de l’accés a les dones a la formació nàutica a Espanya. D’aleshores fins ara, el 17% dels alumnes són dones que estudien carreres de nàutica, però el tant per cent de dones que desenvolupa la seva carrera professional a bord d’un vaixell és encara més baix.

Un dels punts febles a superar, com en altres sectors productius, és la desigualtat salarial. Actualment, les dones que embarquen continuen patint una important desigualtat salarial i temporalitat a la seva feina, per la qual cosa la seva visibilització i consolidació dintre del sector és fonamental.

Una altra barrera a superar també és la manca de relleu generacional en el sector pesquer i marítim: els i les professionals d’aquest món estan moltes vegades lligats a tradicions familiars, ja sigui de pescadors/res, estibadors/res... i és difícil veure embarcaments de joves d’orígens aliens a la pesca.

No obstant això, l’actual canvi de paradigma en el sector marítim i pesquer pot ser una oportunitat de creació d’ocupació per a les dones. Aquest canvi de paradigma passa per la possible desaparició o recuperació i adaptació d’oficis tradicionals com, per exemple, el de les adobaxarxes, o, en àmbits geogràfics concrets, l’exemple de les posseres al País Valencià (encarregades de múltiples tasques a la llotja, com recollir el peix que arriba de les barques per dur-lo a subhasta), fins a les restriccions que imposa la Unió Europea per salvaguardar la diversitat marina i el fons marí que poden donar lloc a noves feines relacionades amb aquests objectius, o les professions de nova generació derivades de sectors emergents com les energies renovables, la biotecnologia... Aquest nou model d’Economia Blava sostenible i harmònica és una oportunitat o una porta oberta a les dones per contribuir com a agents socials actius a aquest canvi. De les dades abans referenciades, es poden extreure algunes conclusions més enllà de la predominança dels homes en el sector marítim. Cal destacar que, actualment, la majoria de les feines que ocupen les dones són en bucs de passatgers, aqüicultura, marisqueig de terra, reparació de xarxes, comercialització o activitats de turisme. I, de tots plegats, només hi ha dos àmbits on hi ha més dones que homes: el marisqueig i l’elaboració i reparació de xarxes. A poc a poc, es van veient cada vegada més dones armadores, estibadores i capitanes de bucs, i destaca també la presència de la dona en l’aqüicultura.

També en el sector portuari, les dones es van fent el seu lloc, reclamant els seus drets com a estibadores i incentivant contractes femenins en aquest sector.

Tot i això, a escala mundial encara hi ha molt a canviar, ja que només un 1% dels mariners actius són dones. D’aquest percentatge, el 94% de les dones marineres són a bucs de passatge, mentre que el 6% restant és en vaixells de càrrega.

És tasca de l’Administració pública donar a conèixer, visibilitzar i facilitar l’accés a la formació i l’entrada al mercat laboral de les dones i el seu empoderament. Per això, l’ECNPC vol realçar la importància de defensar la feina de les dones al mar i posar-la en valor per poder trencar estereotips i tradicions arrelades i donar pas a noves generacions d’homes i dones igual de preparats en el sector marítim, amb la capacitat d’aportar la meitat del talent social que fins ara ens ha estat més difícil d’aportar i assolir.

El futur és femení i el teu gra de sorra pot marcar la diferència. La degradació del mar Mediterrani, la pèrdua de capital humà en l’àmbit pesquer… són àmbits on les dones podem tenir un paper actiu i formar part de la solució. L’oferta de treball és tan àmplia com innovadora, des de la pesca tradicional i recreativa a la construcció naval o a sectors més emergents com ara l’energia eòlica marina o la biotecnologia marina; aquesta última es refereix a l’exploració i explotació d’organismes marins per desenvolupar nous productes, de manera que l’exploració de la biodiversitat del mar podria permetre desenvolupar nous fàrmacs o enzims industrials que puguin suportar condicions extremes i, per tant, amb un gran potencial econòmic.

A llarg termini, s’espera que el sector ofereixi ocupació d’alta qualificació i oportunitats significatives.