Les cooperatives agroalimentaries a la Unió Europea: claus per a la competitivitat i la sostenibilitat dels agricultors

Aquest article tècnic parla sobre les cooperatives agroalimentàries de la Unió Europea i els diferents models de desenvolupament als diferents països.

A la Unió Europea hi ha un total de 22.400 cooperatives del sector agroalimentari, forestal i pesquer que associen més de tres milions de membres, amb més de 500.000 empleats.

A la Unió Europea hi ha un total de 22.400 cooperatives del sector agroalimentari, forestal i pesquer que associen més de tres milions de membres, amb més de 500.000 empleats.

En el sector agroalimentari, el 50% del que es consumeix a la Unió Europea està produït per una cooperativa. Aquestes empreses són clau per a la millora de la competitivitat dels agricultors i, a més a més, no tan sols en la sostenibilitat econòmica de les zones rurals, sinó també en la social i mediambiental.

Les cooperatives agroalimentàries són empreses creades pels agricultors, controlades democràticament per ells, que decideixen unir-se per concertar l’oferta, invertir de manera conjunta, reduir costos de producció, tenim més pes en la cadena alimentària i, per tant, captar més valor per als productes dels seus membres.

Recomano veure el discurs que el Comissari d’Agricultura de la Unió Europea, Janusz Wojciechowski, va fer a l'obertura del VIII Congrés de les Cooperatives Agroalimentàries d'Espanya, el passat 31 de juliol a Toledo i que està disponible al web de Cooperativas Agro-Alimentarias d’Espanya, on va subratllar que les cooperatives són un instrument gràcies al qual els agricultors, principalment els petits, són capaços d’aprofitar les oportunitats de mercat que per si sols no podrien.

Per raó de la importància d’aquestes empreses, és cabdal que disposin d’una associació que representi els seus interessos. La Confederació de Cooperatives Agroalimentàries de la Unió Europea –COGECA–, creada l’any 1959, és l’organització europea que representa els interessos de les cooperatives a la Unió Europea, i compta amb 35 membres de ple dret, 4 membres afiliats de països que no formen part de la Unió Europea i 36 organitzacions col·laboradores. Des de l’1 de gener de 2020 tinc la responsabilitat de presidir-la.

Font: DACC

01. Sostenibilitat econòmica, social i mediambiental

Les cooperatives agroalimentàries, com a empreses propietat dels seus agricultors, tenen la principal missió de millorar la rendibilitat dels seus membres, els productors. Aquesta missió es regeix mitjançant una sèrie de principis regits per l’Associació Cooperativa Internacional. Aquests principis són el mínim comú denominador per a totes les cooperatives de tots els sectors i les regions del món. Les cooperatives són empreses centrades en les persones, que pertanyen als seus membres, que les controlen i dirigeixen per donar resposta a les necessitats i ambicions de caràcter econòmic, social i cultural comunes que uneixen a les persones de manera democràtica i igualitària. És a dir, les cooperatives no tan sols tenen com a objectiu millorar la vida dels seus membres, sinó que ho fan basats en uns elements que milloren la vida del seu entorn i dels que les envolten.

Sota aquests principis, els agricultors s’uneixen en les cooperatives agroalimentàries per aplegar forces, deixar de fer-se competència, concentrar l’oferta, fer inversions que per si sols no podrien assumir, reduir costos de producció i avançar en la cadena alimentària. Des de l’organització que representa les cooperatives de la Unió Europea, la COGECA, creiem que la millor forma que tenen els agricultors per fer front als reptes actuals és ser membres d’una cooperativa, per ser més competitius, però també més sostenibles.

Les cooperatives no són empreses que es deslocalitzin buscant costos de producció més baixos en d’altres zones. Les cooperatives romanen allà on els seus socis i productors i les seves famílies viuen i es desenvolupen lluitant contra la despoblació i creant oportunitats que sense la ubicació de la cooperativa no hi hauria. Vull fer una especial menció al paper que aquestes empreses fan en el foment de la inserció laboral dels joves i les dones. Les nostres empreses ofereixen una sèrie de serveis que permeten la incorporació de joves i dones al sector agrari: recollida dels productes, serveis financers, serveis socials com ara escoles bressol, etc. són actuacions que fan que els joves i les dones tinguin més oportunitats de quedar-se en els seus pobles.

A més a més, les cooperatives fomenten la sostenibilitat ambiental. Les cooperatives fan inversions en comú que provoquen que els beneficis mediambientals siguin més eficients. Inversions en energies renovables, economia circular, predicció del consum d’aigua, etc. resulten molt més eficients si es fan conjuntament amb tots els socis productors. Per això, una de les actuacions que reivindiquem a la Unió Europea per millorar l’aplicació del Pacte Verd Europeu és el foment de les cooperatives agroalimentàries.

Tot això ens porta a creure que fomentant les cooperatives es fomenta la competitivitat dels agricultors, sobretot dels petits, que lluiten contra la despoblació, i s’incrementa la sostenibilitat ambiental amb projectes comuns per als seus socis d’eficiència energètica, estalvi d’aigua i economia circular.

02. Desenvolupament diferent a la Unió Europea

En els diferents països de la Unió Europea, les cooperatives agroalimentàries tenen un desenvolupament diferent segons el context socioeconòmic i polític dels estats membres. D’una banda tenim el nord de la Unió Europea, on les cooperatives agroalimentàries són empreses importants en què una o unes poques cooperatives associen la majoria dels agricultors. Països com Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Holanda i també França i Alemanya són exemples on aquestes empreses estan molt desenvolupades. A Finlàndia, una cooperativa com ara Valio és la primera empresa agroalimentària del país, associada al 90% dels ramaders lactis. Aquesta situació té conseqüències positives concretes. Segons dades de la DGAGRI de la Comissió Europea, en els països que tenen unes cooperatives més grans i presenten un percentatge més alt de la seva producció (com els països anteriorment anomenats), els preus dels productes als agricultors són més alts que en els països que no tenen desenvolupades aquestes estructures.

D’altra banda, tenim un altre desenvolupament en els països de l’Est que van entrar a la Unió Europea després de l’any 2004. Pel seu passat polític comunista, les cooperatives agràries estan poc desenvolupades en aquests països, o almenys no tant com en els països del Nord. La traumàtica situació política viscuda en aquests països ha pesat i pesa a l’hora de desenvolupar aquestes empreses, ja que se les relaciona amb les antigues cooperatives comunistes. Tot i així, la situació està canviant des de l’entrada a la Unió Europea d’aquests països amb el pas del temps i s’està veient que aquestes empreses no tenen res a veure amb les cooperatives comunistes de l’època. S’estan adonant que els agricultors sols no poden fer front als reptes del mercat com són la pressió de la gran distribució, competitivitat, inversions, etc., i que associar-se és una eina ideal per seguir sent competitius. Això està comportant que països com Polònia, Txèquia o Eslovàquia, amb gairebé 3.000, 550 i 350 cooperatives, hagin assolit un moviment cooperatiu important similar a alguns països de l'Oest. Una de les prioritats de la meva presidència a la COGECA és desenvolupar les cooperatives amb aquests països perquè el seu sector agrari sigui més competitiu i sostenible.

“Les cooperatives no tan sols tenen com a objectiu millorar la vida dels seus membres, sinó que ho fan basats en uns elements que milloren la vida del seu entorn i dels que les envolten”

L’altre estat de desenvolupament de les cooperatives a la Unió Europea és la zona sud on tenim moltes cooperatives, però la seva dimensió és encara petita. En el cas d’Espanya, on hi ha unes 3.600 cooperatives que facturen 40.000 milions d’euros i que representen més d’un milió de membres, n’és un exemple clar. També ho és Itàlia, amb més de 4.700 cooperatives; Grècia, amb gairebé 600 cooperatives, o Portugal, amb gairebé 300. Aquests països tenen una important presència de les cooperatives amb un paper crucial, però la seva dimensió ha de créixer per fer front als reptes del mercat d’una manera millor. Moltes cooperatives, que a més són petites, acaben promovent la competència entre elles, que hi hagi poca optimització dels recursos i que tinguin un pes escàs en el mercat.

“El foment i desenvolupament de les cooperatives a la Unió Europea és ara més important que mai si volem que el sector agrari europeu pugui ser més sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental, i augmenti la seva resiliència.”

En definitiva, el foment i desenvolupament de les cooperatives a la Unió Europea és ara més important que mai si volem que el sector agrari europeu pugui ser més sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental, i augmenti la seva resiliència. Des de la COGECA hem treballat i treballem perquè en les polítiques de la Unió Europea els estats membres disposin d’eines jurídiques i pressupostos per fomentar les cooperatives en els seus països. Per això és important que aquests països desenvolupin tot el potencial de les polítiques de la Unió Europea (i també nacionals) per fomentar aquestes empreses, ja que beneficiarà tota la societat.

Autoria: 

Ramón Armengol Torrent

President de la Confederació de Cooperatives Agroalimentàries de la Unió Europea

COGECA

cooperativas@agroalimentarias.coop