L’aprofitament i valorització de coproductes i subproductes de la cadena alimentària

En aquest article tècnic es parla sobre el malbaratament dels aliments en la cadena alimentària, les tones anuals d’aliments que es converteixen en residu i es desaprofiten i l’impacte social, ambiental i econòmic que causa aquest desaprofitament.

Dossier Tècnic 127 "Cap a una bioeconomia circular a Catalunya"

01 Situació actual

Segons dades de l’Òrgan Mundial de l’Alimentació (FAO), un terç dels aliments produïts es perden o es malbaraten al llarg de la cadena alimentària. Això comporta la generació de més de 1.300 milions de tones anuals d’aliments que acaben desaprofitant-se i convertint-se en residu. A Europa, aquesta xifra se situa al voltant de 58 milions de tones, segons dades del darrer informe de l’Eurostat, el que equival a 131 quilos per persona i any.

Les pèrdues i el malbaratament alimentari és un problema complex, amb causes múltiples i de caràcter sistèmic, com són el sistema de subministrament global, certs requisits i normes de comercialització dels aliments, les dinàmiques de mercat i els hàbits de consum, entre d’altres. El resultat és un gran impacte social, ambiental i econòmic, i alhora el desaprofitament d’un volum ingent de recursos que podrien utilitzar-se com a matèries primeres per a la elaboració de nous productes a la cadena alimentària mateixa o a d’altres sectors econòmics.

Davant d’aquesta situació, les agendes públiques internacionals coincideixen en la importància i la urgència d’impulsar mesures per a la prevenció i de reduir la generació dels residus alimentaris, per contribuir a minimitzar l’impacte ambiental dels sistemes agroalimentaris i a fer-los més sostenibles, resilients, justos i segurs. Tal i com s’ha apuntat a la darrera cimera del clima de les Nacions Unides (COP28)², la minimització dels efectes adversos que tenen els sistemes alimentaris en el medi ambient és un dels principals reptes a abordar globalment per mitigar els efectes del canvi climàtic.

L’any 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides adoptà l’Agenda 2030³, i amb ella els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS), entre els quals s’inclouen objectius quantitatius en l’àmbit de la millora de la sostenibilitat dels sistemes alimentaris i, en concret, en la prevenció dels residus alimentaris per l’any 20303 . Aquestes fites, posteriorment, les han subscrit estratègies europees, com el Pacte verd europeu (European Green Deal) 4 i l’estratègia De la granja a taula (Farm to Fork).

Figura 1. Exemple de fitxa d'oportunitats d'aprofitament. Font: DARPA

Les agendes i estratègies internacionals han tingut el seu trasllat també a les dels governs regionals, com és el cas de Catalunya, que el 2020 va aprovar la Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris de Catalunya, per disposar d’un marc normatiu específic per al desenvolupament de mesures en aquest àmbit.

“Les pèrdues i el malbaratament alimentari generen un gran impacte social, ambiental i econòmic i alhora representen el desaprofitament d’un volum ingent de recursos que podrien utilitzar-se com a matèries primeres per a l’elaboració de nous productes ”

Pel que fa a la legislació vinculada amb la prevenció dels bioresidus, la valorització de subproductes del sector agroalimentari i la gestió dels residus alimentaris, també cal tenir en compte la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva europea aprovada en 2018 en matèria de residus6 . D’altra banda, a Catalunya també s’aborda el repte de prevenir les pèrdues, el malbaratament i els residus alimentaris a través de plans estratègics sectorials, com és el cas del Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya (PEAC), l’estratègia Aprofitem els Aliments i el Full de ruta de l’economia circular de Catalunya (FRECC) 2030. El PEAC7 , en la seva dimensió 1, preveu mesures i instruments, alguns dels quals ja en desenvolupament, per impulsar la valorització de coproductes i subproductes de la cadena alimentària. L’estratègia Aprofitem els Aliments8 , a través de la qual el DACC treballa per la prevenció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments, impulsa la recerca al llarg de tota la cadena, quantificant el volum i l’impacte econòmic i ambiental que suposen les pèrdues i el malbaratament alimentaris, i també les principals tendències en innovació i detecció d’oportunitats per l’aprofitament de coproductes i subproductes per a diversos subsectors agroalimentaris (fig. 1)9 . Per la seva banda, el FRECC 203010, aprovat recentment i que pretén accelerar la transformació de Catalunya cap a una economia circular que actuï com a palanca de recuperació econòmica, situa el sector agroalimentari com un dels sectors amb major potencial per aplicar la circularitat.

02. Coproductes i subproductes del sector agroalimentari

Mentre “coproducte” és un terme que s’utilitza per referir-se a productes que es generen de manera simultània o conjunta durant un procés de producció principal, un “subproducte” es defineix com a una substància o objecte, resultant d’un procés de producció, la finalitat primària del qual no era la producció d’aquesta substància o objecte. En aquest sentit, la principal diferència entre ambdós conceptes rau en la intencionalitat: mentre que el primer ha estat produït de manera intencionada amb un valor econòmic determinat, el segon és un resultat secundari, sovint sense una planificació específica i el valor econòmic del qual pot ser inferior o inexistent. La Llei 3/2020 estableix una jerarquia d’usos d’obligat compliment per a totes les empreses de la cadena alimentària que cal tenir en compte a l’hora de gestionar els residus alimentaris i, per tant, també a l’hora d’aprofitar els coproductes i subproductes de la cadena alimentària (fig. 2). Aquesta jerarquia estableix com a prioritat la prevenció de les pèrdues, el malbaratament i els residus alimentaris. Tanmateix, és evident que el sector agroalimentari, en tots els processos de producció, transformació, distribució, i també a la baula del consum, genera coproductes, subproductes i residus, i també minves i excedents, els quals, malgrat que el sector pugui dedicar esforços a prevenir-los, són inherents a la mateixa activitat. És el que succeeix en casos tan diversos com la sansa que s’obté en l’elaboració de l’oli d’oliva, el xerigot d’un obrador de formatges, o les espines i les pells del peix que resten després del seu especejament en una indústria del sector.

Figura 2. Jerarquia d'usos dels aliments. Font: DARPA