ARTICLE TÈCNIC | 30/07/2019  Ruralcat

Què és el malbaratament alimentari?

Ras i curt, malbaratar aliments és llençar menjar. A partir d’aquí, podríem començar a parlar de per què es llença, qui en llença, on i què se’n fa d’aquests aliments. En el debat està la riquesa i és on començarem a comprendre aquest fenomen tan estès que ens envolta sense que, moltes vegades, ni tan sols ens n’adonem.

Pa espigolat en una botiga. Autora: Xènia Elias, col·lectiu Zero Waste Bcn (figura 2)

Pa espigolat en una botiga. Autora: Xènia Elias, col·lectiu Zero Waste Bcn (figura 2)

Per poder entendre la magnitud del problema, només cal donar un cop d’ull a les quantificacions fetes fins ara. D’acord amb les dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), un terç dels aliments produïts anualment al món no són ingerits per ningú (FAO, 2011). Concretament a Europa, els aliments malbaratats al llarg de tota la cadena alimentària serien aproximadament 300 kg per persona i any. Al seu torn, el llibre Malbaratament: l’escàndol global del menjar mostra com de les 4.600 kcal de collita comestible disponibles per persona i dia arriben a taula unes 2.000 kcal: la diferència es perd pel camí entre el camp i el plat (Stuart, 2009). És veritat que són estimacions que cal anar millorant, però cada vegada són més els estudis en aquest àmbit que corroboren aquest esbós general. 

Si bé ja hi ha alguns informes i iniciatives previs, va ser amb la publicació de l’informe “Pèrdues i malbaratament d’aliments al món” (FAO, 2011) que l’estudi del malbaratament alimentari va agafar embranzida. En l’última dècada, el malbaratament alimentari ha anat prenent protagonisme fins a fer-se present en totes les esferes de la societat. Així, s’estan desenvolupant polítiques públiques i també iniciatives des del sector privat per fer-hi front i hi ha ONG i plataformes que s’hi dediquen en exclusiva. Això no vol dir que abans no es llencessin aliments, sinó que la conscienciació sobre el fenomen ha crescut i continua fent-ho exponencialment. 

Tot aquest recorregut no ha quedat exempt de controvèrsia. En aquest temps han sorgit estudis i iniciatives d’àmbits molt variats amb un bagatge i una visió del problema diferents. Avui dia conviuen enfocaments diversos. Així, veiem com els organismes internacionals han donat més rellevància o menys a les múltiples dimensions del malbaratament alimentari: la de residus, la de seguretat alimentària, la nutricional, l’ambiental o la d’accés a l’alimentació. 

                         
                        Figura 1. Comparativa de pomes rebutjades a un menjador col·lectiu. Autora: Julieth Sánchez

Encara no hi ha una definició ni un vocabulari oficials consensuats, la qual cosa comporta que per referir-se al mateix fenomen es parli de malbaratament, pèrdues, residus, minves, excedents o sobreproducció. O que per un mateix terme, com el de malbaratament alimentari, coexisteixin definicions distintes. Per exemple, la FAO, que aborda el problema des la seguretat alimentària, distingint l’etapa on es produeixen els residus per anomenar-los o bé pèrdues (food loss en anglès) o bé malbaratament (food waste en anglès) i només considera els aliments, i les parts dels aliments, comestibles per a les persones. En canvi, a Europa, la Comissió s’hi aproxima des de la mirada de la gestió de residus i l’ús eficient dels recursos i està treballant amb una definició, encara no definitiva, que considera malbaratament alimentari (food waste en anglès) totes les parts dels aliments (comestibles o no) que surten de la cadena alimentària, excepte si es destinen a per fer pinsos per a animals o es reutilitzen per fer altres aliments o subproductes d’altres indústries.

"Quantificar el malbaratament alimentari és molt important però comporta certes dificultats quant a definició, com hem vist, i quant a la metodologia escollida  per dur-la a terme"

El debat és obert i molt interessant. I és per això que resulta difícil fer una comparativa de les dades aportades fins al moment per diferents estudis tant a nivell geogràfic com temporal. Quantificar el malbaratament alimentari és molt important però comporta certes dificultats quant a definició, com hem vist, i quant a la metodologia escollida per dur-la a terme. 

La Figura 1 mostra unes pomes fotografiades durant una quantificació del malbaratament alimentari en un restaurant. Es fa palès que hi ha certes dificultats en decidir quina poma sumaria al còmput del malbaratament i quina no es consideraria en la quantificació. 

Queda, doncs, molta feina per fer per tenir xifres més acurades del malbaratament alimentari. No obstant això, el que és innegable és que es llença menjar. Només cal alçar la vista. Part del treball fet durant aquests darrers anys ha consistit a visibilitzar la problemàtica. La Figura 2 mostra el pa recollit en un únic comerç en una tarda pel col·lectiu Zero Waste Bcn. No és un cas aïllat, és el que passa al final del dia en molts comerços. Les causes són diverses i extrapolables a altres aliments i sectors. La fotografia, en què veiem la gran varietat de pa que ha estat disponible fins a última hora del dia, és un exemple de les dinàmiques comercials existents, la cultura alimentària o un mal funcionament de planificació. 

A la resta de baules de la cadena agroalimentària també es llencen aliments perfectament comestibles, sans i nutritius. Les causes són múltiples i es donen a diferents escales. A escala global, hi ha models de producció i comercialització d’aliments que tendeixen a fomentar la sobreproducció. A més, certes regulacions i estàndards ja siguin estètics o de seguretat alimentària en propicien el malbaratament  La relació entre agents de diferents etapes també ocasiona problemes. Una part del malbaratament és conseqüència d’un comportament erroni o un problema d’eficiència del procés. Decisions preses en una baula poden ocasionar malbaratament en altres baules allunyades operativament o físicament. Per tant, quan es fan estudis del malbaratament per baules, s’ha de tenir present que els volums de malbaratament no estan únicament lligats als agents d’aquella etapa, sinó que hi ha multitud de responsables en altres indrets.

De la mateixa manera, les solucions del malbaratament són diverses i sorgeixen des de diferents àmbits. S’ha de treballar per millorar certs comportaments incorrectes, però en el moment de definir polítiques de prevenció i reducció del malbaratament alimentari s’ha de tenir present la complexitat del problema i la relació sistèmica entre agents, causes i solucions. La proposta de priorització d’accions de la FAO que es mostra a la Figura 3 parteix de garantir l’accés a l’alimentació, i ampliar la mirada en la consideració de la prevenció i la reducció del malbaratament alimentari prioritzant el consum humà, la prevenció del malbaratament i, per últim, la gestió dels residus de la millor manera. 

                            
                            Figura 3. Piràmide de priorització per a la prevenció i reducció del malbaratament alimentari.

                           Font: adaptació al català de la proposta de la FAO a partir de CFS 41 i Bucatariu, C. 2016.

Per prevenir el malbaratament alimentari sorgeixen diferents propostes al llarg de la cadena. Hi ha propostes que requereixen de la col·laboració de diferents agents, com seria la millora de la planificació de la producció o les vendes per anticipar el problema. També, es podrien obrir debats quant als estàndards estètics dels diferents actors. D’altra banda algunes es podrien abordar a nivell intern, com poden ser les mesures encaminades a millorar els processos i la conservació dels aliments. Millorar el coneixement sobre els volums de malbaratament alimentari generat i les conseqüències és també primordial en tots els àmbits. Finalment, en el cas que totes les mesures de prevenció s’hagin desenvolupat, encara resten tot un seguit d’iniciatives per poder redistribuir aquests aliments perquè no es llencin. 

"S’ha de treballar per millorar certs comportaments incorrectes, però en el moment de definir polítiques de prevenció i reducció del malbaratament alimentari s’ha de tenir present la complexitat del  problema i la relació sistèmica entre agents, causes i solucions"

                               

                        Figura 4. Parada d’adopció de fruites, verdures i pa espigolat. Font: Plataforma Aprofitem els Aliments

La Figura 4 mostra un exemple des de la sensibilització i l’aprofitament dels aliments. La fotografia mostra una de les “parades d’adopció” que munta la Plataforma Aprofitem els Aliments durant els seus dinars d’aprofitament populars i gratuïts. Totes les fruites i verdures de la imatge bé podrien estar a les nostres llars, però van ser descartades en un punt de la cadena alimentària i el seu destí eren les escombraries. La Plataforma, amb l’ajuda de voluntaris, les espigola al camp, als majoristes i als comerços minuts abans que les vagin a trinxar o llençar al cubell dels residus. La “paradeta” aconsegueix donar visibilitat al malbaratament i fomentar els valors de l’alimentació en la ciutadania.

L’interès que suscita la lluita per l’aprofitament dels aliments en tots els àmbits de la cadena alimentària i les nombroses iniciatives que estan en curs mostren que té un gran impuls, molt necessari per fer el llarg recorregut que té per davant. 

Article del Dossier Tècnic nº 92: "La lluita contra el malbaratament alimentari"

Dossier Tècnic nº 92 (English version):  “Combating food waste. Saving food"

   

Autora: Raquel Díaz Ruiz

Investigadora del CREDA-UPC-IRTA 

raquel.diaz.ruiz@upc.edu

Per saber-ne més:

Web de la FAO sobre pèrdues i malbaratament dels aliments: http://www.fao.org/foodloss-and-food-waste/es/
Web de la Unió Europea sobre malbaratament dels aliments: https://ec.europa.eu/food/safety/food_waste/eu_actions/
Web de reducció del malbaratament alimentari del DARP: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/malbaratament-alimentari/
Web de reducció del malbaratament alimentari de l’ARC: http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/prevencio/malbaratament_ alimentari/

 

 

Articles tècnics

Les DOP i IGP catalanes

Què és el malbaratament alimentari?