ARTICLE TÈCNIC | 01/10/2019  Ruralcat

Les DOP i IGP catalanes

En aquest article farem un repàs de les Denominacions d’origen protegides (DOP) i les Indicacions geogràfiques protegides (IGP) de productes agroalimentaris no vínics de Catalunya regulades pel Reglament (UE) n. 1151/2012 sobre els règims de qualitat dels productes agrícoles i alimentaris.

Stand de Prodeca a la fira Alimentària (font: Prodeca)

Stand de Prodeca a la fira Alimentària (font: Prodeca)

01 Introducció

Les DOP i IGP són els actuals distintius d’origen i qualitat europeus que designen i protegeixen el nom de productes originaris d’una zona geogràfica delimitada i que deuen fonamentalment les seves propietats i característiques al medi geogràfic on es produeixen i elaboren totalment o parcialment. Les DOP i IGP són garantia de qualitat i de productes lligats al territori on s’elaboren i es produeixen. L’ús del nom registrat com a DOP o IGP queda protegit i està prohibit en qualsevol altre producte que no sigui en el producte pel qual s’ha concedit.

Les DOP i IGP són garantia de qualitat i de productes lligats al territori on s’elaboren i es produeixen

Possiblement, la definició exacta i la diferència entre les dues figures sigui desconeguda fora dels àmbits administratiu, legal i acadèmic, tanmateix el concepte de denominació d’origen és àmpliament conegut per tothom i s’estén molt més enllà del món dels vins, referent indiscutible i habitual quan es parla de denominacions d’origen. De fet, a març de 2018, el nombre d’indicacions geogràfiques de productes agroalimentaris (expressió utilitzada per la UE per referir-se de manera genèrica a les DOP i IGP) inscrites al registre europeu de denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides és de 1.370 productes, dels quals 46% són DOP i 54% IGP de tota classe de productes agroalimentaris. I és que entre els productes emparats per DOP o IGP es troben tant productes elaborats com no transformats, productes hortofructícoles, cereals, lactis, carnis, olis, espècies, etc.

02 Les DOP i IGP de Catalunya

La història en matèria d’indicacions geogràfiques a Catalunya ha permès que actualment es produeixin i s’elaborin 22 productes reconeguts i inscrits en el registre europeu de DOP i IGP, l’últim dels quals va ser reconegut l’any 2016. Les DOP i IGP catalanes representen l’1,7% del total registrat (Taula 1).

               

Igual que en el conjunt del registre europeu, també es constata una gran diversitat en la tipologia dels productes catalans protegits com a DOP o IGP (Figura 2).

                

Figura 2: Distribució de les DOP i IGP produïdes i elaborades a Catalunya per tipus de producte. Font: Servei de Promoció de la Qualitat Agroalimentària del DARP.

 

Un fet molt destacable és que el 23% són DOP que emparen olis d’oliva (tots ells verge extra). Els olis són el tipus de producte emparat més abundant a Catalunya, tot i que, observant el gràfic, es podria concloure que el primer són les fruites i hortalisses. Aquesta aparent discrepància s’explica perquè darrere del 41% que es mostra en el gràfic s’amaga un conjunt de productes molt diferents entre sí que inclou 3 fruites, 1 fruit sec, 2 hortalisses, 2 llegums i 1 cereal. 

                           

Les denominacions i indicacions geogràfiques protegides catalanes també presenten una gran diversitat territorial tant pel que fa a la seva ubicació com en les dimensions (Taula 2). En trobem per tot Catalunya. De fet, el 95% de les comarques catalanes tenen com a mínim 2 productes protegits com a DOP o IGP i el 55% de les comarques entre 3 i 5.

Les zones geogràfiques on es produeixen i/o s’elaboren els productes amb DOP i IGP són de dimensions molt dispars. La més petita està formada per només un municipi (es tracta de la IGP Torró d’Agramunt) i, en canvi, la més gran abasta tot Catalunya, és la IGP Pa de pagès català. Entre aquests dos casos extrems es situen totes les altres, que són fonamentalment de productes molt locals produïts en una àrea geogràfica formada per municipis pertanyents a una o dues comarques en el 55% dels casos, i únicament el 18% de les DOP-IGP abasten més de 6 comarques. 

Les xifres del conjunt de les DOP-IGP (Taula 2) reflecteixen una gran dimensió territorial i serveixen per valorar la importància socioeconòmica que tenen actualment i la que potencialment podrien tenir. I és que el seu impacte econòmic podria ser més gran si tota la producció que compleix els requisits dels productes DOP i IGP es comercialitzés certificada i emparada per aquests distintius.

Finalment, s’ha de senyalar que, a banda de les DOP i IGP de productes agroalimentaris regulades pel Reglament (UE) 1151/2012 en les que s’ha centrat aquest article, existeixen unes altres indicacions geogràfiques no víniques; es tracta de les indicacions de begudes espirituoses que estan regulades pel Reglament (UE) 110/2008. A Catalunya, en 
tenim dues: el Brandy del Penedès i la Ratafia Catalana. Ambdues han estat regulades recentment.

En aquest article s’ha fet una revisió de totes les DOP i IGP catalanes de productes agroalimentaris no vínics. Aquells lectors que tinguin interès en aprofundir en el tema poden consultar la informació completa i detallada de cadascun dels productes a l’apartat dedicat als distintius d’origen i qualitat del lloc web del Departament d’Agricultura: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/ distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/.

Article del Dossier Tècnic nº 93: "Les DOP i IGP agroalimentàries de Catalunya"

 

Autora: Sonia Francioli Gazol

Tècnica del servei de promoció de la Qualitat Agroalimentària del DARP

sfrancioli@gencat.cat

Per saber-ne més:

 

 

 

Articles tècnics

Les DOP i IGP catalanes

Què és el malbaratament alimentari?