ARTICLE TÈCNIC | 18/02/2020  Ruralcat

Els sistemes agroforestals tenen cabuda a Catalunya?

Aquest article presenta, en base a l’avaluació mostrada prèviament i a les problemàtiques i oportunitats del territori català, les principals àrees i els tipus de terreny a on els sistemes agroforestals podrien donar uns resultats econòmics, productius i ambientals particularment positius. D’acord amb Torralba et al. (2016), les àrees de clima mediterrani són, a escala europea, aquelles a on els sistemes agroforestals resulten en un increment més notable dels serveis ecosistèmics generats. Catalunya presenta actualment un desenvolupament molt incipient d’aquests sistemes, amb només el 5,5% de la superfície de sistemes silvoarables i l’1,4% de sistemes silvopastorals de l’Estat (den Herder et al., 2016). El paper dels agents i les activitats de transferència són clau per a la seva promoció a les nostres condicions.

Vinya amb xiprer, al sud de França. Autor: AGS-CTFC

Vinya amb xiprer, al sud de França. Autor: AGS-CTFC

01 Àrees vulnerables a nitrats

La contaminació d’aigües subterrànies i super­ficials per lixiviats agrícoles, sobretot els lligats a l’ús excessiu de dejeccions ramaderes com a fertilitzant, és un problema ambiental de primer ordre a Catalunya. Prop de la meitat dels ter­mes municipals i més d’un terç de la superfície estan catalogats com a Vulnerables a nitrats (ACA, 2017; figura 1), amb una superfície que s’ha duplicat des de 1998. Aquest problema té greus conseqüències per a la salut humana, la qualitat dels ecosistemes fluvials (problemes d’eutrofització, invasió d’espècies nitròfiles) i el cost de potabilització. Com s’ha esmentat prèviament, els sistemes agroforestals poden ajudar a mitigar aquest problema.

                                                    

                                                                  Figura 1. Zones vulnerables a nitrats a Catalunya i evolució des de 1998. Font: ACA (2017)

02 Àrees amb un fort predomini del monocultiu agrícola

A Catalunya, tot i haver-hi un paisatge en mo­saic en una part notable del territori, hi ha àrees de gran extensió destinades a un nombre molt limitat de conreus (figura 2). En aquestes àre­es el procés d’intensificació agrícola ha estat important en les últimes dècades, tant pel que fa als sistemes productius com a la simplifica­ció del paisatge i l’ecosistema agrícola i a la fragmentació d’hàbitats. Aquesta simplificació és sobretot greu en àrees en les quals s’ha perdut parcialment o total la funcionalitat del bosc de ribera per l’ocupació de les zones de servitud dels dominis públics hidràulics per usos agrícoles.

                                                   

                                                                         Taula 1. Àrea i nombre de municipis de Catalunya inclosos en zones vulnerables. Font: ACA.

“Un altre problema associat a la posada de grans àrees a monocultiu és la seva susceptibilitat davant fluctuacions climàtiques i dels mercats, i també a l’aparició de plagues i malures”

Els sistemes agroforestals són intrínsicament diversos i heterogenis i donen lloc a una gran varietat de nínxols ecològics per a diferents espècies que sovint han estat desplaçades a causa de la simplificació i homogenització del paisatge agrícola. A més, en cas d’integrar es­pècies llenyoses amb aprofitament comercial, s’afegeix un producte addicional al sistema, el qual pot ajudar a absorbir part de les fluc­tuacions del preu del producte prevalent. La recuperació de marges amb vegetació llenyo­sa i la instal·lació de sistemes agroforestals moderns permetria recuperar en gran mesura la funcionalitat ecològica de molts d’aquests agroecosistemes, juntament amb l’aplicació de pràctiques agronòmiques d’alt respecte ambiental (manteniment de rostolls, mínim laboreig, etc).

                                          

Figura 2. Mapa de cultius de Catalunya 2018. Es pot veure com gran part d e la Catalunya central està dominada per conreus de cereal (groc, 178.000 ha en total a Catalunya), mentre que al terç sud dominen, en àrees ben definides, l’olivera (blau clar, 125.000 ha). Font: adaptat d’ICGC, 2108.

03 Grans superfícies de bosc tan­cat i/o amb alt risc d’incendis fo­restals

En un fenomen oposat al de les planes agrí­coles exposades en el punt anterior, en d’al­tres àrees del territori es dona una pèrdua progressiva del mosaic paisatgístic a causa de la colonització natural d’espais oberts per part del bosc. Aquesta situació és comuna sobretot en condicions de mitjana munta­nya i en terrenys abancalats amb una baixa competitivitat de les explotacions agràries i amb una caiguda del nombre d’explotaci­ons de remugants en règim extensiu. Com a conseqüència de la pèrdua d’aquestes activitats, hi ha actualment un augment de la biomassa forestal i una estructura forestal caracteritzada per l’absència de gestió, amb una continuïtat horitzontal i vertical entre els estrats arbustiu i arbori que augmenta el risc de grans incendis forestals. El DARP ha definit 34 Perímetres de Protecció Prioritària (PPP, Figura 4), els quals integren unitats forestals homogènies, grans infraestructures de la xarxa viària de comunicacions, corredors no forestals, nuclis de població i la xarxa hidro­gràfica. Dins d’aquests espais, que ocupen prop d’un terç de la superfície forestal, el Grup de Recolzament d’Activitats Forestals dels Bombers (GRAF) ha identificat una sèrie de Punts Estratègics de Gestió (PEG), em­plaçaments, la intervenció dels quals permet optimitzar el desenvolupament d’actuacions de prevenció de Grans Incendis Forestals. En aquests PEG és a on els sistemes silvopas­torals (pastures arbrades, silvopastoralisme) podrien permetre un canvi substancial del comportament del foc, la qual cosa facilitaria les tasques d’extinció.

                                       

                                                       Figura 3. Fruiters amb farratgeres a Mallorca. Autor: Jaime Coello.

04 Paisatges agroforestals tradi­cionals i culturals

El territori de Catalunya es caracteritza per la seva diversitat paisatgística, amb un gradient que s’estén des de la terra baixa mediterrània fins a l’alta muntanya pirinenca. En moltes àrees de l’interior es mantenen paisatges agraris i de mosaic agroforestal resultat d’una secular interacció entre els factors biofísics i l’activitat humana. Per exemple, el paisatge de mosaics agrofores­tals de la Depressió Central està dominat pels camps de cereals en reticle amb les clapes de bosc, amb elements característics com ara les feixes esglaonades mantingudes per marges de pedra seca, el manteniment d’ametllers o oliveres com a cultius com­plementaris que a més a més retenen els marges o infraestructures com ara sínies, barraques de pagès, molins, etc.

Aquests tipus de paisatges, ja hagin estat con­servats, recuperats o creats de manera recent, són percebuts per part d’una societat cada cop més urbanitzada com a un paisatge dipositari de formes de vida i de relació amb el medi na­tural d’origen ancestral. Els paisatges rurals en mosaic agroforestal, com a recurs patrimonial i turístic, estan en línia amb el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya (2013-16), el qual reconeix la importància de la relació entre paisatge i tu­risme i estableix que la integració de l’activitat turística i el paisatge és un dels principals actius i potencialitats de Catalunya.

                                           

Figura 4. Perímetres de Protecció Prioritària a Catalunya, segons la vegetació que hi és dominant. I: brolles i estepars de terra baixa; II: brolles i estepars de terra baixa, boscos de pinassa , conreus herbacis; III: suredes, màquies acidòfiles; IV: alzinars, carrascars i màquies acidòfiles; V: màquies calcícoles; VI: boscos de pi blanc, garrigues; VII: b rolles i estepars de terra baixa, conreus arboris de secà; VIII: brolles i estepars de terra baix a, conreus arboris de secà, boscos de pinassa; IX: pradells, este­pars, brolles acidòfiles, i suredes; X: alzinars i carrascars, conreus herbacis; XI: boscos de pinassa, conreus herbacis. Font: Grup de Sistemes Silvopastorals del CTFC.

                                                       

                                                       Figura 5. Noguera entre camps. Autor: AGS-CTFC.

“Els sistemes agroforestals poden ajudar a mitigar un dels grans problemes ambientals que afecten Catalunya: la contaminació per nitrats”

Els paisatges d’alt valor amb el desenvolupa­ment de sistemes agroforestals moderns i la recuperació de sistemes tradicionals son si­nèrgics amb d’altres activitats:

- Zones amb turisme d’interior: en els últims anys el turisme rural/ecoturisme ha esdevingut un complement econòmic d’interès creixent per a moltes explotacions, les quals poden ren­dibilitzar les pràctiques agroecològiques d’alt respecte ambiental i el producte de proximitat.

- Àrees ambientalment sensibles, com ara l’in­terior i l’entorn d’Espais Naturals Protegits (ENP), que a Catalunya ocupen més d’un milió d’hectàrees. Gran part d’aquesta superfície és forestal, però inclou també espais destinats històricament a produccions agrícoles o rama­deres, en les quals l’aspecte productiu ha de compatibilitzar-se amb la protecció ambiental.

- Àrees d’alta freqüentació, com ara els Parcs Agraris situats en zones periurbanes. En aquests espais es conjuga una demanda pro­ductiva amb la necessitat d’un alt respecte ambiental i paisatgístic, així com els valors educatius i lúdics.

                                                   

                                                                       Figura 6. Paisatge agroforestal al Solsonès sud. Autor: Grup PAM-CTFC.

05 Explotacions en ecològic i/o amb control integrat

Alguns dels beneficis dels sistemes agroforestals esmentats són sobretot interessants en el marc d’explotacions agrícoles o ramaderes amb segell ecològic o que busquen un producte de més alt valor afegit (diferenciació al mercat) i també en explotacions amb control integrat. Les principals oportunitats són l’increment de la capacitat d’aco­llida de la fauna auxiliar (caràbids, aus i ratpenats), la qual pot ajudar a mantenir les poblacions de plagues (insectes, llimacs) en densitats baixes, i també la millora del benestar animal gràcies al microclima millorat que proveeixen els arbres. A més, el bombeig de nutrients des d’horitzons profunds del sòl i la seva recirculació afavoreix l’estat nutritiu dels conreus o la pastura.

                                  

                                               Figura 7. Sistema silvoarable tradicional amb olivera i timó. Autor: Grup PAM-CTFC.

“Aquests sistemes són especialment estratègics per a explotacions que busquen generar productes amb valor afegit de tipus ambiental, social o paisatgístic”

En el cas dels remugants, per complir les con­dicions de benestar animal, els animals han d’estar en pasturatge un determinat nombre de dies del seu cicle de vida. D’aquesta manera, l’accés a pasturar boscos o deveses pot facilitar l’acompliment d’aquest requeriment, fet que ajuda també a disminuir els costos d’alimenta­ció respecte un sistema més intensiu i a l’estalvi d’inversions en infraestructures com estables.

06 Àrees vitivinícoles amb proble­mes per controlar el grau

En el context actual de canvi climàtic, carac­teritzat per un increment de les temperatures, les àrees més caloroses a les quals es produeix raïm comencen a haver d’adaptar la gestió per tal de limitar el grau alcohòlic, ja sigui avançant la verema (amb risc d’afectar el color) o alterant la dosi de reg. Una mesura que pot ajudar a mitigar aquest problema consisteix a instal·lar-hi fileres d’arbres per millorar el microclima (menys insolació i transpiració, temperatures extremes suavitzades) en què es desenvolupen els ceps. Al sud de França s’han obtingut bons resultats intercalant una filera d’arbres cada 10 fileres de vinya (Malignier i Balaguer, 2017).

                                           

                                                            Figura 8. Vinya amb servera, al sud de França. Autor: AGS-CTFC.

"Els sistemes agroforestals són una eina a considerar a escala de finca, però també territorialment, en permetre diversificar i vertebrar paisatges"

08 Per saber-ne més

ACA, Agència Catalana de l’Aigua. “Zones vulnerables a la contaminació per nitrats pro­cedents de fonts agràries”. Fitxes de les zones vulnerables. 9 de juny de 2017.
DEN HERDER, M, MORENO G, MOSQUERA-LOSADA R, PALMA J, SIDIROPOULOU A, SANTIAGO-FREIJANES JJ, CROUS-DURAN J, PAULO J, TOMÉ M, PANTERA A, PAPANAS­TASIS V, MANTZANAS K, PACHANA P, PAPA­DOPOULOS A, PLIENINGER T, BURGESS PJ. (2016). “Current extent and trends of agrofo­restry in the EU27”. 76 p.
MALIGNIER N, BALAGUER F. (2017). “Current extent and trends of agroforestry in France”. 10 p.
TORRALBA M, FAGERHOLM N, BURGESS PJ, MORENO G, PLIENINGER T. (2016). “Do Euro­pean agroforestry systems enhance biodiver­sity and ecosystem services? A meta-analysis”. Agriculture, Ecosystems and Environment 230: 150–161.

Article extret del Dossier Tècnic nº 99: "Els sistemes agroforestals"

Data de publicació: juny 2019

Autors:

Jaime Coello Gómez

Enginyer de Forests i Investigador Àrea Gestió Forestal Sostenible Programa Gestió Forestal Multifuncional. CTFC.

jaime.coello@ctfc.cat

Eva Moré Palos

Enginyera Agrònoma

Grup de Plantes Aromàtiques i Medicinals

Programa de Bioeconomia i Governança. CTFC.

eva.more@ctfc.cat

Marc Taüll Taüll

Enginyer de Forests i Investigador

Grup d’Ecologia i Gestió de Sistemes Silvopastorals

Programa de Gestió Forestal Multifuncional. CTFC.

marc.taull@ctfc.cat

Roser Cristóbal Cabau

Enginyera Agrònoma

Grup de Plantes Aromàtiques i Medicinals

Programa de Bioeconomia i Governança. CTFC.

roser.cristobal@ctfc.cat