Captures accidentals en la pesca, una problemàtica no desitjada per ningú
Totes les activitats humanes interaccionen directament o indirectament amb l’entorn on es desenvolupen, i l’activitat pesquera no n’és una excepció. Així, una de les problemàtiques existents en la pesca és la captura accidental de fauna. Unes interaccions que, a més dels problemes per a la conservació de la biodiversitat marina, suposen despeses econòmiques per als pescadors en forma d’afectació als arts de pesca i de pèrdua de temps.
Figura 1. Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) mediterrànea i palangrer. Autor: Pep Arcos
Aquesta problemàtica no desitjada per ningú pren especial rellevància quan les captures accidentals són d’espècies protegides, amenaçades o en perill d’extinció com és el cas de les tortugues marines, els taurons, els cetacis o els ocells marins. Més enllà de la consideració mateixa d’aquestes espècies com un patrimoni natural que cal preservar, l’explicació més evident de l’interès de l’activitat pesquera per reduir les captures accidentals és que es tracta d’una activitat amb finalitat comercial, i les captures accidentals no són espècies d’interès comercial. A més, aquestes interaccions generen sobrecostos i pèrdues d’eficiència per a l’activitat. Per tant, la seva minimització resultarà beneficiosa en termes econòmics per a l’activitat.
Pel que fa als ocells marins, molt desconeguts per al públic en general, són vells companys dels pescadors. A més, molt abans que s’estengués l’ús de sondes i sonars en la pesca, la seva presència indicava els llocs on hi havia peix i calia calar l’art. És per això que els pescadors són precisament un dels col·lectius que millor coneixen moltes d’aquestes espècies i els primers a detectar molts dels problemes que les afecten. Per aquesta raó, la manca d’ocells als ecosistemes marins és un escenari que cap pescador no desitja, ja que podrien ser un indicador del mal estat dels ecosistemes dels quals depèn la seva activitat professional.
Figura 2. Pescador d’arrossegament feinejant entre gavines. Autor: Pep Arcos
“L’activitat pesquera està interessada en reduir les captures accidentals ja que no són espècies d’interès comercial i, a més, poden generar sobrecostos i pèrdues d’eficiència per a l’activitat”
El declivi de les poblacions d’ocells marins a escala global està descrit i documentat per la comunitat científica des de la segona meitat del segle XX. Els factors que amenacen aquest grup varien molt segons l’espècie, però de forma general les principals amenaces tenen a veure amb la degradació o destrucció dels seus hàbitats de cria i reproducció a conseqüència de la concentració de persones i activitats humanes a la franja litoral així com a la introducció en aquestes zones d’espècies al·lòctones que depreden les seves postes i cries. Al mar, trobaríem altres factors d’amenaça com ara la pèrdua de qualitat de les aigües marines, la interacció amb brossa marina o la interacció amb activitats humanes que es desenvolupen al mar com la pesca professional i recreativa.
Figura 3. Palangrers feinejant en plena nit. Autor: Pep Arcos
Dins del gran grup dels ocells, els marins són les més amenaçades del planeta i, precisament per això, la majoria de les espècies presents a les costes catalanes estan protegides per normativa. La Directiva 2009/147/CE, relativa a les aus silvestres, en recull moltes d’elles a l’annex 1, i estableix que “hauran de ser objecte de mesures de conservació especials en referència al seu hàbitat amb l’objectiu d’assegurar-ne la supervivència i reproducció a la seva àrea de distribució”. Aquesta directiva europea ha estat determinant per declarar zones especials de protecció per a les aus (ZEPA) en medi marí, i per impulsar instruments de gestió per a la protecció i recuperació de les seves poblacions.
Els nous models de gestió pesquera que s’estan implementant a Catalunya, basats en la cogestió, afavoreixen que el sector pesquer, de la mà dels científics i experts i amb el suport de les administracions competents, obtingui millors resultats econòmics exercint una pressió molt menor sobre els ecosistemes i assegurant la viabilitat futura del sector i de les espècies marines de les quals depèn. En aquest sentit, amb una visió ecosistèmica, s’està treballant des de tots els àmbits per deixar enrere els models de gestió basats en la maximització de les captures i per adaptar l’esforç pesquer a l’estat de les poblacions i a la demanda dels consumidors.
Figura 4. Embarcació d’encerclament arribant a port. Autor: Pep Arcos
A més de la millora del coneixement per a la gestió sostenible dels recursos pesquers, la col·laboració entre pescadors i científics especialitzats permet endegar projectes de recerca i d’innovació que redueixen les captures accidentals d’animals en llibertat sense afectar l’eficiència pesquera. Pescadors, entitats conservacionistes i científics especialitzats han treballat, i continuen treballant, conjuntament en projectes orientats a la mitigació d’aquestes interaccions no desitjades.
Article extret del Dossier Tècnic nº 97: “La interacció dels ocells marins i l’activitat pesquera”
Autoria:
Joan Ylla Boix
Cap del Servei de Control i Acció Marítima Direcció General de Pesca i Afers Marítims. DARP
Sergi Rasero García
Cap de la secció de Protecció del litoral i del medi marí Direcció General de Pesca i Afers Marítims. DARP