El cultiu de pera a Catalunya
L’any 2018, segons l’anuari estadístic del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el cultiu de la pera a Catalunya ocupava una superfície de 10.035 ha, amb una producció de 129.062 tones.
Foto: Jordi Cambray Sala
- La producció de pera a Catalunya
L’any 2018, segons l’anuari estadístic del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el cultiu de la pera a Catalunya ocupava una superfície de 10.035 ha, amb una producció de 129.062 tones. Durant els últims 10 anys, la superfície de pera a Catalunya s’ha reduït un 24%, cosa que representa una reducció anual mitjana del 2,4% (fig. 1). L’any 2018, tot i que hi va haver una reducció de la superfície respecte de l’any 2017 dins de la mitjana anual, es va produir un descens de la producció del 15% a causa de factors climàtics (períodes de pluja durant la floració i pedregades).
Figura 1. Evolució de la superfície i la producció de pera a Catalunya. Font: elaboració pròpia
Figura 2. Producció de les diferents varietats de pera a Catalunya l’any 2018. Font: elaboració pròpia
Lleida és la principal zona productora de pera de Catalunya amb més de 123.000 tones que representen el 96% de la producció total. La varietat més conreada és la Conférence; la meitat de les peres conreades a Catalunya és d'aquesta varietat.
La figura 2 mostra que la varietat més cultivada a Catalunya és la Conférence, amb una producció de 63.945 tones, cosa que representa el 50% del total, seguida de la Llimonera (18.803 tones, 15%), Williams i Barlet (16.183 tones, 12%), Blanquilla (11.350 tones, 9%) i Ercolini (4.279 tones, 3%). Lleida és la principal zona productora de Catalunya, amb una producció de 123.737 tones que representen el 96% de la producció total, seguida de Girona (3.860 tones), Tarragona (940 tones) i Barcelona (525 tones).
- Plagues i malalties
2.1. Plagues principals
Actualment, les plagues més importants a les zones productores de pera que poden condicionar l’estratègia Fruit.Net són: psil·la (Cacopsylla pyri), carpocapsa (Cydia pomonella) i mosca de la fruita (Ceratitis capitata). Durant els últims anys, la grafolita (Cydia molesta) s’ha començat a detectar en algunes finques de perera de la zona de Lleida, per la qual cosa és una plaga a tenir en compte dins de les estratègies d’aquest cultiu.
Per al control de totes aquestes plagues, hi ha diferents sistemes alternatius a la lluita química com ara la confusió sexual en carpocapsa i grafolita, la captura massiva o l’atracció i mort en mosca de la fruita i l’alliberament d’antocòrids en psil·la. Cal esmentar que també es detecten casos d’altres plagues com fil·loxera (Aphanostigma pyri), poll de San José (Quadraspidiotus perniciosus) i hoplocampa (Hoplocampa brevis).
Psil·la (Cacopsylla pyri)
La psil·la és la plaga clau en el cultiu de la perera. El nombre de generacions oscil·la entre 4 i 6 segons la zona fructícola i les seves condicions climàtiques. La plaga hiverna en estadi adult generalment a l’escorça dels arbres o altres zones de refugi properes a la parcel·la. Les femelles assoleixen la maduresa entre finals de gener i començaments de febrer. En aquest període, quan les temperatures són superiors a 8º C, les femelles es desplacen a les llamburdes i bosses més assolellades, moment en què es pot posicionar el primer tractament preventiu contra la plaga. Les femelles fecundades presenten 6 estadis de maduració (M0-M5), i les primeres nimfes se solen observar en els estadis C-C3 sobre les gemmes o borrons, als quals piquen per alimentar-se.
El vol de primera generació s’inicia coincidint amb l’inici del període vegetatiu, que a la zona fructícola de Lleida sol produir-se al mes d’abril. A partir de la segona generació, a les 4 hores de la seva emergència, les femelles ja poden ser fecundades i solen realitzar les postes a l'anvers de les fulles i els extrems dels brots. Tot i això, el nivell de plaga es veu afectat per les condicions climàtiques, de manera que quan la temperatura màxima supera el llindar de 35º C o hi ha períodes de pluja intensa durant l’estiu se solen observar disminucions dràstiques de les poblacions. Els adults d’última generació són els hivernals, i solen aparèixer durant els mesos de setembre i octubre.
Melassa produïda per psil·la (Cacopsylla pyri) en fruit. Foto: Jesús Avilla
La psil·la (Cacopsylla pyri) és la plaga clau en el cultiu de la perera. El nombre de generacions oscil·la entre 4 i 6 segons la zona fructícola i les seves condicions climàtiques
Els atacs de psil·la estan molt relacionats amb el creixement vegetatiu actiu de l’arbre, de manera que plantes amb més vigor afavoreixen el desenvolupament de la plaga. Els danys poden ser de dos tipus: directes, a causa de les picades de nimfes i adults en succionar la saba de la planta, i indirectes, causats per la melassa que excreten les nimfes. A més, sobre aquestes gotes de melassa sovint s’instal·len fongs que produeixen la negreta (‘negrilla’) o ‘fumagina’, que fan que la fruita deixi de ser apta per a la comercialització.
Carpocapsa (Cydia pomonella)
A la zona de Lleida, aquesta plaga sol tenir tres generacions a l’any. Passa l’hivern en estat d’eruga, principalment a les ranures del tronc i les branques dels arbres. Durant el mes de març, les larves hivernants es transformen en crisàlides, i, segons les condicions climàtiques, durant el mes d’abril s’inicia el vol dels adults.
Hi ha fórmules bioclimàtiques que prediuen els diferents estadis de la plaga a partir de les temperatures òptimes per al seu desenvolupament i permeten posicionar els diferents tractaments específics per a cada estadi. Segons es va observar als assaigs de seguiment del cicle que es van fer fa uns anys a la zona fruitera de Lleida, la generació té una durada de 600 graus dia (∑(Tm-10) sempre que Tm≥10); la durada de la fase d’ou és de 90 graus, 325 graus la fase larvària i 185 graus la fase de crisàlide.
Durant la campanya, les femelles fecundades fan la posta sobre el fruit i en pocs dies la larva es comença a alimentar i penetra a l’interior del fruit i/o la fulla deixant una serradura característica. La utilització de trampes delta amb feromona sexual o amb combinació amb kairomona és necessària per al monitoratge de la plaga durant la campanya.
Carpocapsa (Cydia pomonella). Foto: Dolors Bosch
En el cas de la carpocapsa, una alternativa per a minimitzar els mètodes de control químic és l'ús de la confusió sexual col·locant difusors actius o passius a la parcel·la.
Mitjançant el nivell de captures i els controls visuals de danys, es determina la necessitat i es posicionen els tractaments químics contra la plaga. Una alternativa per minimitzar els mètodes de control químic és l’ús de la confusió sexual col·locant difusors actius o passius a la parcel·la. La confusió sexual consisteix a crear un núvol de feromona específica de la plaga que provoca que els mascles no puguin trobar les femelles, i, d’aquesta manera, evitar que s’aparellin.
Mosca de la fruita (Ceratitis capitata)
La mosca de la fruita és una plaga molt polífaga ja que afecta tots els cultius de fruiters, incloent el de la pera, situació que afavoreix la seva capacitat reproductora i els nivells de plaga. Hiverna en forma de pupa enterrada al sòl i a la primavera emergeixen els adults que van augmentant progressivament. Passats entre 4 i 10 dies, es produeix la fecundació de les femelles, que posteriorment realitzen la posta de manera quasi immediata en fruits propers a la maduració. Les femelles perforen l’epidermis del fruit i dipositen la posta dels ous a l’interior. Un cop es produeix l’eclosió dels ous, les larves excaven galeries a la polpa, cosa que fa que el fruit no sigui apte per comercialitzar. Les larves, un cop han finalitzat el seu cicle, fan un orifici a l’epidermis, surten del fruit i es deixen caure a terra per tornar a pupar.
La seva presència al cultiu s’incrementa a partir que els fruits inicien la maduració, moment en què sovint cal incrementar les mesures de protecció (45 dies abans de la recol·lecció).
2.2. Plagues secundàries
Fil·loxera (Aphanistigma pyri)
Actualment, és una plaga que ocasiona problemes puntuals al cultiu de la pera. La presència de la plaga es fa més evident en períodes pròxims a la recol·lecció, quan provoca danys a la zona calicina que afavoreixen posteriors infeccions per fongs. Els tractaments químics se solen posicionar per evitar que la plaga arribi a la fosa calicina en el moment en què les nimfes es desplacen als fruits (maig i juny). Durant els mesos d’hivern, la plaga sol trobar-se en les bosses dels arbres en estadi d’ou.
Hoplocampa (Hoplocampa brevis)
Hoplocampa és considerada una plaga secundària en el cultiu de la pera. Tot i això, en anys de baix quallat o baixa floració, pot produir pèrdues importants. Presenta una generació a l’any coincidint amb el període de floració i fruit quallat. Els adults volen durant el mes de març i fan la posta de manera aïllada al calze dels botons florals, inserint l’ou prop de la base dels sèpals. A partir de l’eclosió dels ous, les larves penetren als teixits dels fruits i els destrueixen; una mateixa larva pot afectar de 2 a 4 fruits.
Hoplocampa (Hoplocampa brevis). Foto: Ramon Torà
Poll de San José (Quadraspidiotus perniciosus)
El poll de San José és una plaga comuna en els fruiters de llavor i pinyol. La plaga presenta 3 generacions a l’any amb baixa capacitat de disseminació, ja que únicament els primers estadis nimfals i els mascles adults tenen capacitat de desplaçament. Les nimfes es desplacen durant 24-48 hores fins que troben el lloc idoni per fixar-se (fusta o fruits), on claven el seu estilet per alimentar-se. Al mateix temps, injecten una substància tòxica que crea una aurèola vermella al voltant de la picada que deteriora la qualitat del fruit. En cas de presència, la pràctica habitual és aplicar tractaments hivernals i preflorals, tot i que excepcionalment es pot aplicar algun tractament adreçat a la segona generació.
2.3. Malalties
En el cultiu de la perera, la majoria de malalties tenen un caràcter estacional i s’adapten a la fenologia que presenten els fruiters de fulla caduca.
La incidència de les malalties d’any en any està condicionada per la susceptibilitat varietal, les condicions climàtiques i l’inòcul de l’any anterior.
La utilització de diversos models per controlar i predir els períodes de perill, segons les condicions climàtiques i altres paràmetres, s’ha establert com una eina imprescindible en el maneig del cultiu. Les malalties més freqüents avaluades pel Programa Fruit.Net a la zona fructícola de Lleida són l’estemfiliosi (Stemphylium vesicarium), el motejat (Venturia pyrina), el foc bacterià (Erwinia amylovora) i la septòria (Septoria pyricola).
Estemfiliosi de la perera (Stemphylium vesicarium)
L’estemfiliosi és una de les malalties més greus en el cultiu de la perera, i la virulència del seu atac és variable segons la varietat i la climatologia de l’any. El fong hiverna sobre fulles o fruits caiguts a terra i reprèn la seva activitat durant la primavera. Durant aquest període, es produeixen les primeres infeccions, que es fan visibles als òrgans joves i a les parts baixes de l’arbre. En fulles, es poden apreciar petites taques necròtiques en forma circular que van creixent i en anys molt favorables poden arribar a fer caure la fulla. Els primers símptomes en fruits es poden apreciar durant els mesos de maig-juny. El fruit es veu afectat durant tota la campanya amb predilecció pels fruits menys madurs; tot i això, els símptomes són més evidents a mesura que s’apropa el període de recol·lecció. En fruits, es pot veure una taca circular necròtica de pocs mil·límetres que en alguns casos presenta un halo vermellós al voltant.
Estemfiliosi de la perera (Stemphylium vesicarium). Foto: Divina Llobera
Les mesures preventives de l'estemfiliosi, en aquelles zones amb un nivell d’inòcul elevat, són: no plantar varietats susceptibles, realitzar podes que afavoreixin la ventilació de l’arbre, evitar l’entollament i el reg a manta i per aspersió i, durant la tardor, eliminar fonts d’inòcul destruint fulles i fruits caiguts.
El fong pot produir pèrdues molt greus, cosa que fa necessàries mesures de control en aquelles finques en què se’n detecta la seva presència. Com a mesures preventives, en aquelles zones amb un nivell d’inòcul elevat, és recomanable no plantar varietats susceptibles.
És important realitzar podes que afavoreixin la ventilació de l’arbre i evitar l’entollament i el reg a manta i per aspersió. Durant la tardor, es principals mesures de control són eliminar fonts d’inòcul destruint fulles i fruits caiguts a terra amb mitjans mecànics i l’aplicació d’urea. Actualment, gràcies al coneixement de la malaltia, hi ha models que permeten predir el risc d’infecció segons el nivell d’inòcul i factors ambientals. Aquestes eines han permès posicionar amb més precisió els tractaments i reduir el nombre d’aplicacions químiques al cultiu.
Motejat (Venturia pyrina)
El patogen causant del motejat és un fong del gènere Venturia sp., tot i que l’espècie V. pyrina és específica de la perera. El fong hiverna majoritàriament sobre les fulles caigudes a terra o sobre xancres de branques infectades de l’arbre. Durant la primavera, quan les condicions de temperatura i humitat són les òptimes per a la malaltia, les ascòspores es desenvolupen. Durant aquest període, s’inicien els atacs primaris sobre les parts tendres, fulles o fruits, segons el moment en què es produeix. Passats 10-20 dies des de la contaminació, es comencen a visualitzar els primers símptomes en forma de lesió. A partir d’aquest moment, es produeixen les infeccions secundàries procedents de l’inòcul primari, i en condicions favorables el creixement de la malaltia és exponencial.
La simptomatologia típica de les fulles es presenta en forma de taca arrodonida poc aparent amb una coloració verda pàl·lida que evoluciona a tonalitats negroses. Els fruits presenten una simptomatologia similar a la de les fulles, amb taques arrodonides marronoses que evolucionen a tonalitats negres, situació que deprecia la qualitat de la collita i el seu valor comercial. En zones on la climatologia anual és favorable a la progressió del fong, és important a l’hora de plantejar una nova plantació tenir en compte la susceptibilitat de la varietat, el marc de plantació, el sistema de formació, l’orientació de les files i la localització de la parcel·la, ja que tots aquests factors poden influir en la incidència de la malaltia.
Actualment, per a la predicció del risc d’infecció, s’utilitzen el model de Mills, el de Mills modificat i el RIMpro. Aquests models ajuden a posicionar de manera més eficient els tractaments químics.
Foc bacterià (Erwinia amylovora)
El foc bacterià de les rosàcies, causat pel bacteri Erwinia amylovora, és un organisme nociu de quarantena a la Unió Europea que afecta una gran quantitat de plantes ornamentals i silvestres i de cultius fruiters, entre els quals les pereres. La penetració a la planta es dona a través de flors, brots tendres, ferides provocades per les pedregades, poda i altres ferides produïdes a l’arbre. La progressió de la malaltia un cop dins la planta pot ser molt ràpida. El bacteri avança de manera sistèmica i la infecció progressa colonitzant les fulles, branques secundàries i principals, el tronc i fins i tot les arrels.
Foc bacterià (Erwinia amylovora) en fruita. Foto: Xavier Auqué
La simptomatologia típica d’aquesta bacteriosi és l’aspecte cremat de les fulles que dona nom a la malaltia. A la primavera, se solen observar flors necrosades i ennegriment dels brots tendres que solen corbar-se en forma de gaiata de pastor. Els danys poden ser molt greus, especialment en perera, ja que produeix la mort de l’arbre atacat en un curt període de temps. La susceptibilitat a la malaltia varia segons les espècies i varietats.
Septòria de la perera (Septoria pyricola)
Septòria és una malaltia secundària a la zona productora de Lleida. El fong, en condicions òptimes, pot ocasionar danys importants en fulles i fruits. Tot i això, en condicions normals els seus danys són limitats. La simptomatologia típica són taques arrodonides localitzades a l’anvers de la fulla amb una zona clara al centre en què es poden observar punts negres a l’interior. La primavera és el període crític de la malaltia, fins que les temperatures superen els 25º C.
Septòria de la perera (Septoria pyricola). Foto: Divina Llobera
Article extret del Dossier Tècnic nº 106: "Guia tècnica Fruit.Net per a la producció de pera".
Autoria:
Divina Llobera Solans
Secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal. Directora tècnica del Comitè de Fruita de Pinyol del Programa Fruit.Net Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. dllobera@gencat.cat
Noèlia Roqué Sala
Secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal. Directora tècnica del Comitè de Pera del Programa Fruit.Net Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. nroque@gencat.cat
Luís González Nieto
Secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. llgonzalez.nieto@gencat.cat
